Escriu un assaig on es recullen les idees expressades en les lectures recomanades

sobre l'herència de detectar el gust de la substància feniltiocarbamida (PTC) i les

derivacions que es poden fer d'aquest caràcter genètic. M'agradaria veure també la
vostra valoració personal.

L’herència de la feniltiocarbamida (PTC) determina la capacitat de tastar o no aquest

component. Les papil·les gustatives de la llengua tenen uns porus amb cèl·lules gustatives
que generen un potencial d’acció per a comunicar el gust. En el cas del PTC, hi ha un gen
que codifica el receptor del gust fent que percibes o no el PTC.

Però això no és tan senzill, ja que hi ha dues formes comunes i cinc formes estranyes de
l’al·lel. L’al·lel dominant és el que permet sentir-lo, però, si el tens de forma heterozigòtica
continues notant el gust amarg, però no tan fortament, per tant, hi ha una gamma de
percepció que permet sentir de forma intensa, moderada o directament no sentir el gust
amarg.

Aquesta percepció del gust amarg pot influir en l’hàbit de fumar. S’ha descobert que aquells
individus que posseeixen el gen que permet identificar el PTC com a gust amarg tenen més
probabilitats de no ser fumadors, ja que el gust amarg fa que els resulti més repulsiu el
tabac. Els que no perceben el gust no troben que els cigarrets siguin amargs i, per tant, són
més propensos a acabar sent fumadors.

Hi ha diversos estudis que també suggereixen que el fet de tenir o no el gen que et permet
notar l’amarg està relacionat amb les preferències alimentàries de cadascú.

També s’ha qüestionat el perquè no s’han extingits els individus que no poden notar el gust
amarg si aquest suposa un avantatge evolutiu respecte aliments amargs que són tòxics que
es produeixen de manera natural. La hipòtesi per a respondre la qüestió és que el no
presentar la capacitat de tastar PTC, aquests individus poden identificar igualment altres
compostos amargs. En aquest escenari, els individus heterozigots presentarien un major
avantatge evolutiu.

Finalment, també es comenta el perquè no ha desaparegut aquest al·lel no gustatiu si hi ha

molts més individus que el senten (al voltant del 70%). Depenent de l’entorn, aquest gen no
s’ha aprofitat i, per tant, no ha suposat cap avantatge respecte als individus que sí que el
presentaven.

Personalment, crec que és fascinant que tot comencés a través de l’atzar, i, que si no hi
hagués hagut ningú quan Fox estava abocant PTC en pols en una ampolla no s’hauria
descobert res d’això. A més, penso que amb el gran percentatge de gent que sent el gust
amarg, és una llàstima que molts d’ells s’hagin adaptat a aquest gust i hagin acabat fumant,
perquè amb la quantitat de gent que fuma amb seguretat puc afirmar que tots no
presentaran la incapacitat de notar PTC; seria una cosa interessant de comptabilitzar en
termes de percentatge per a veure si avui en dia aquest gen continua influint en l’hàbit de
fumar.