BIOQUÍMICA

2. Els lípids

1. ELS LÍPIDS
- Els glúcids o glícids són biomolècules formades bàsicament per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen
(O) amb una proporció baixa, amb una fórmula empírica CnH2nOn o (CH2O)n. Algun lípids també
contenen fòsfor, nitrogen i sofre.
- Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars. Són solubles en dissolvents orgànics (no
polars)
Es classifiquen en dos grups, en funció de si en la seva composició tenen àcids grassos o no en tenen:
Lípids saponificables: contenen àcids grassos units a altres molècules. Poden fer la reacció de
saponificació.
Lípids insaponificables: no contenen àcids grassos. No poden fer la reacció de saponificació.

2. ELS ÀCIDS GRASSOS

 Molècules formades per:
- Cadena hidrocarbonada alifàtica (lineal; - CH2 – CH2 – CH2 -), amb número parell d’àtoms
de carboni
- Grup carboxil (- COOH), també anomenat grup àcid, al final de la cadena alifàtica.
 Són poc abundants en estat lliure.
 Són els principals constituents d’alguns lípids.
 Es classifiquen en:

ÀCIDS GRASSOS SATURATS ÀCIDS GRASSOS INSATURATS

 Només tenen enllaços simples entre  1 o més enllaços dobles entre àtoms de
àtoms de carboni. carboni.
 Són cadenes lineals  Molècules amb colzes (on hi ha els
 Número d’àtoms de C parell dobles enllaços)
 12-20 àtoms de C  En funció del número d’enllaços:
 Exemples: ÀCID ESTEÀRIC, ÀCID Monoinstaurats (1 enllaç doble)
PALMÍTIC Exemple: ÀCID OLEIC
Poliinsaturats (> 1 enllaç doble)
Exemple: ÀCID LINOLEIC

Bioquímica - 21
 Mamífers poden sintetitzar els àcids grassos saturats a partir de molècules precursores.
 Mamífer no poden sintetitzar àcids grassos insaturats; els han d’obtenir d’altres fonts,
principalment dels vegetals (on són molt abundants) – àcids grassos essencials.

Propietats químiques dels àcids grassos.

Els àcids grassos intervenen en 2 reaccions químiques:

Reacció esterificació

ESTERIFICACIÓ

HIDRÒLISI

Reacció de saponificació.

SAPONIFICACIÓ

Tot i que els àcids grassos són insolubles en aigua, les molècules de sabó formen grups (micel·les) que
es dispersen en aigua. Formen dispersions col·loïdals.

Propietats físiques dels àcids grassos.

Solubilitat
 Àcids alifàtics entre 4-6 C, són solubles en
aigua, per això no es consideren àcids
grassos. Zona hidròfoba Zona hidrófila
 Àcids alifàtics ≥ 8 C, són insolubles en aigua, (cadena monocarbonada) (grup carboxil)
per això es consideren àcids grassos. Com és
llarga és la cadena hidrocarbonada d’un àcid
gras, més insoluble és en aigua i més soluble
en dissolvents apolars.
Bioquímica - 22
El sabó sobre l’aigua, forma una pel·lícula superficial
on: Cues no polars
- Grups carboxils es situen dins l’aigua
Caps polars
- Cadena hidrocarbonada fora de l’aigua
Aigua

Si agitem l’aigua de manera que fem enfonsar aquesta

pel·lícula, les molècules es disposen juntes, formant una estructura més o menys esfèrica anomenada
micel·la on:
- Part hidrofòbica (caps apolars) cap a dintre
- Part hidrofílica cap en fora
Les micel·les poden ser monocapes o bicapes si engloben aigua a l’interior. Quan una micel·la
monocapa atrapa aire es diu que té un efecte escumós, i si conté lípids es diu que té un efecte
emulsionant o detergent.

Aigua
Aigua

Micel·la Efecte Efecte

monocapa emulsionant escumós

Micel·la bicapa Micel·les monocapa

Punt de fusió
Els àcids grassos tendeixen a agrupar-se perquè entre els grups carboxílics s’estableixen enllaços
d’hidrogen i, sobretot, perquè entre els trams hidrofòbics de les cadenes es formen enllaços per forces
de Van der Waals.

Forces de Van
Enllaços der Waals
d’hidrogen

Com més llarga sigui la cadena alifàtica, més enllaços per forces de Van der Waals es formen, i per tant
més tendència a formar sòlids.

Bioquímica - 23
Àcids grassos saturats: quant més gran és el número de C, major número d’enllaços per trencar, més
energia calorífica s’ha de gastar, per tant punt de fusió més elevat.
Àcids grassos insaturats: la presència d’enllaços dobles fa que les cadenes presentin “colzes”, això
dificulta l’ordenació espacial en paral·lel de les cadenes hidrocarbonades, no s’estableixen tants
enllaços per forces de Van der Waals. En conseqüència, els punts de fusió més baixos.

Àcid esteàric (18oC) Àcid oleic (18oC)

Àcid gras saturat, que a Àcid gras insaturat, que

temperatura ambient es a temperatura ambient
troba en estat sòlid es troba en estat líquid

CLASSIFICACIÓ DELS LÍPIDS

Classificació
Acilglicèrids o greixos
Lípids simples
(o hololípids)
Cèrids o ceres
Lípids amb àcids grassos
o
Lípids saponificables Fosfoglicèrids
Lípids complexos
Fosfoesfingolípids
(o heterolípids)
Glicoesfingolípids

Isoprenoides o terpens

Lípids sense àcids grassos

o Esteroides
Lípids insaponificables
Prostaglandines

Bioquímica - 24
3. LÍPIDS AMB ÀCIDS GRASSOS O SAPONIFICABLES
Els lípids saponificables són els que contenen àcids grassos, les molècules que es necessiten per
fabricar sabons.
Tots són èsters (producte d’unió d’un àcid gras + alcohol).

3.1 Lípids simples o hololípids

 Formats exclusivament per: àcid gras + alcohol.
 Comprenen dos grups de lípids: els acilglicèrids (o greixos) i els cèrids (o ceres).

ACILGLICÈRIDS O GREIXOS
 Lípids simples formats per 1 a 3 molècules d’àcids grassos amb una molècula d’alcohol (glicerina
o propantriol)
1 àcid gras → monoacilglicèrids
2 àcids grassos → diacilglicèrids
3 àcids grassos → triacilglicèrids o triglicèrids (molt abundants en la natura; s’acumulen
en cèl·lules especialitzades com les del teixit adipós dels animals)
 Insolubles en aigua
 Funció de reserva alimentària (energètica) en l’organisme.
 Acilglicèrids amb mínim 1 àcid gras insaturat, a temperatura ambient són lípids → olis.
 Acilglicèrids amb tots els àcids grassos insaturats, a temperatura ambient són sòlids → sèu.

CÈRIDS O CERES
 S’obtenen per l’esterificació d’un alcohol i una molècula d’àcid gras.
 Originen làmines fines impermeables que protegeixen l’epidermis i els formacions dèrmiques
dels animals (pèls, plomes, etc.) i la superfície de molts òrgans vegetals (fulles, tiges i fruits).

3.2 Lípids complexos o heterolípids

 Lípids formats per àcids grassos, un alcohol i un tercer tipus de molècules.
 Formen les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques, per això també s’anomenen
lípids de membrana.
 Tres tipus:
- Fosfoglicèrids
- Fosfoesfingolípids
El conjunt de fosfoglicèrids + fosfoesfingolípids reb el nom de fosfolípids.
- Glicoesfingolípids o glicolípids.

Bioquímica - 25
FOSFOGLICÈRIDS
 2 àcids grassos + glicerina + àcid fosfòric + alcohol.
 Adopten una disposició en dos fulls anomenada bicapa; els grups polars es situen a banda i
banda fent contacte amb l’aigua, i les cues hidrofòbiques queden refugiades a l’interior.

Aigua Caps hidròfils

Cues
Aigua hidrofòbiques
 Fosfoglicèrids més abundants:
Fosfatidiletanolamina o cefalina, abundant al cervell.
Fosfatidilcolina o lecitina, abundant al fetge, al cervell i el rovell l’ou.
Fosfatidilserina, abundant a la cara interna de la membrana plasmàtica.

FOSFOESFINGOLÓPIDS
 Formats per àcid gras + esfingosina (aminoalcohol de cadena llarga) + aminoàcid.
 El més abundant es l’esfingomielina, present a les membranes plasmàtiques i especialment
abundant a les beines de mielina que protegeixen els àxons de les neurones.
 També tenen caràcter amfipàtic.

GLICOESFINGOLÍPIDS
 Formats per àcid gras + esfingosina + glúcid.
 No presenten grup fosfat.
 En totes les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques de totes les cèl·lules.
 Situats a la cara externa de la membrana, amb funció de receptors de molècules externes.
 Abundants a les neurones del cervell
 Segons el tipus de glúcid, dos tipus:

Bioquímica - 26
 Cerebròsids, presenten 1 monosacàrid o oligosacàrid senzill (< 15 monosacàrids)
Gangliòsids, presenten 1 oligosacàrid complex on sempre hi ha una molècula d’àcid siàlic.

4. LÍPIDS SENSE ÀCIDS GRASSOS O INSAPONIFICABLES

Els lípids insaponificables són els que no contenen àcids grassos en la seva composició. Hi ha tres
tipus: isoprenoides (o terpens), esteroides i prostaglandines.

4.1 Isoprenoides o terpens

 Molècules derivades de la polimerització del isoprè (2-metil-1,3-butadiè).
 En funció del número de isoprens:
Monoterpens, 2 molècules d’isoprè.
Algunes essències vegetals com:
- Mentol, de la menta
- Eucaliptol, de l’eucaliptus
- Limonè, de la llimona
- Geraniol, del gerani

Diterpens, 4 molècules d’isoprè. Ho són per exemple:

- Fitol, component de la clorofil·la
- Vitamines A, E i K
Triterpens, 6 molècules d’isoprè. Ho és per exemple:
- Esqualè, a partir del qual es sintetitza el colesterol al fetge.
Tetraterpens, 8 molècules d’isoprè. Es troben als pigments fotosintètics anomenats
carotenoides, que es divideixen en:
- Carotens (de color vermell)
- Xantofil·les (de color groc)
Politerpens, > 8 molècules d’isopropè. Destacar el
cautxú (de l’arbre Hevea brasiliensis).

4.2 Esteroides
 Lípids derivats de l’esterà. Dos tipus:
Esterols, constitueixen el grup més nombrós dels esteroides. Els més importants són:
- Colesterol, forma part de les membranes de les cèl·lules dels animals, especialment
la plasmàtica, a les que confereix estabilitat, perquè es situa entre els fosfolípids i
fixa aquestes membranes. Serveix de síntesi per gairebé tots els esteroides.
- Àcids biliars, produïdes al fetge a partir del colesterol i, de les que deriven les sals
biliars, encarregades d’emulsionar els greixos a l’intestí i la posterior absorció
intestinal.
- Vitamines D, conjunt d’esterols que regulen el metabolisme del calci i la seva
absorció intestinal.
- Estradiol, hormona encarregada de regular l’aparició dels caràcters sexuals
secundaris femenins.
Bioquímica - 27
Hormones esteroides, es diferencien dos grups:
- Hormones suprarenals, on trobem l’asdosteronsa (incrementa la reabsorció d’ions
sodi o clorur al ronyó) i el cortisol (actua afavorint la síntesi de glucosa i de glicogen
i el catabolisme de lípids iproteïnes)
- Hormones sexuals, on hi ha la progesterona (prepara els òrgans sexuals femenins
per a la gestació) i la testosterona ( responsable dels caràcters sexuals masculins).

4.3 Prostaglandines
 Substàncies derivades de làcid prostanoic.
 Les seves funcions són:
- Estimular els receptors del dolor i iniciar la vasodilatació dels capil·lars. I intervenen
el les infeccions provocant l’aparició de la febre com a acció de defensa.
- Disminuir la pressió sanguínia, afavorint l’eliminació de substàncies a través del
ronyó.

5. FUNCIONS DEL SLÍPIDS

Funcions

Reserva energètica Transportadora

Estructural Missatger químic

Protectora Biocatalitzadora

FUNCIÓ RESERVA ENERGÈTICA: els lípids són la principal reserva energètica de l’organisme (1 gram de
greix produeix 9,4 kcal, mentre que les proteïnes i els glúcids 4,1 kcal/gram). La fan els acilglicèrids.

FUNCIÓ ESTRUCTURAL: formen les bicapes lipídiques de la membrana cel·lular i dels orgànuls
cel·lulars. La fan els fofoglicèrids, els fosfoesfingolípids, els glicoesfingolípids i el colesterol.

FUNCIÓ PROTECTORA:
- Recobriment d’òrgans per protegir-los mecànicament dels cops → acilglicèrids
- Recobriment superfície de la pell, els fruits i les plomes → ceres
- Aïllant tèrmic → acilglicèrids

FUNCIÓ BIOCATALITZADORA:
La fan les vitamines lipídiques (actuen com a cofactors de molts enzims).

Bioquímica - 28
FUNCIÓ DE MISSATGER QUÍMIC:
La fan les hormones, que transporten senyals a les cèl·lules.

FUNCIÓ TRANSPORTADORA:
El transport de lípids des de l’intestí fins al lloc on s’utilitzen o fins al teixit adipós, on s’emmagatzemen,
es fa per mitjà de l’emulsió dels lípids gràcies als àcids biliars i els proteoglicans.

Bioquímica - 29