FONÈTICA (2n BATXILLERAT)

1. Lletres i sons: correspondències

2. Classificació dels sons: criteris
3. Sons vocàlics
4. Fenòmens de contacte vocàlic
4.1.Contacte dins un mateix mot: diftongs, triftongs i hiats
4.2.Contacte entre vocals de mots consecutius: elisions i sinalefes
5. Sons consonàntics
6. Fenòmens de contacte consonàntic
6.1.Al·lòfons o variants de realització
6.2.Fenòmens fonètics: neutralització, sonorització, ensordiment, assimilació, geminació, emmudiment i
sensibilització

1. Lletres i sons: correspondències

m [m] [​ɱ]​ mà, amfibi
Lletre Sons Exemples
s n [n] n​ n​
as, e​mig, ca​n​
ta,
[m][n] encara, enllà
a ə​]
[a] [​ casa, assassí [ŋ] [​ɲ]​
e ɛ]​ [e] [​
[​ ə​] serè, seré, pare p [p] [b] p​ p​
are, ca​ p​le,
girar, tri​
[pp] [​Ø]​ camp
i ј​]
[i] [​ mil, mai, iode

o ɔ​] [o] [u]

[​ però, camió, assortit
2. Classificació dels sons: criteris
u [u] [w] cus, cau, mouen 2.1. Vocals
b​ata, sa​b​ata, po​b​le,
a) Segons el grau d’obertura
b β​]
[b] [​
absent, tomb
b) Segons el punt d’articulació
[bb] [p]
2.2. Consonants
Ø​]
[​
a) Segons la sonoritat
c [k] [kk] c​asa, mira​cl​e, ​c​era, − ​Sordes
[s] [g] èczema, cinc − ​Sonores
Ø​]
[​ b) Segons el punt d’articulació
− ​Bilabials
d [d] [δ] d​it, a​d​equat, ràpi​d​, − ​Labiodentals
[t] sumand − ​Dentals
Ø​]
[​
Lletre Sons Exemples
s
f [f] [v] fe, Afganistan
q [k] quan
g [g] [γ] g​ot, a​g​onia, se​g​le,
[gg] [k] ma​g​, ​g​erani, mi​g​, r [r] [​ɾ​] [​Ø]​ roca, cara, estimar
ʒ]​ [​
[​ t​
ʃ]​ mig obert, sang
Ø]​
dʒ​] [​
[​ s [s] [z] sala, casa

h Ø​]
[​ hàbit t [t] [d] [​ʎ]​ arda, a​t​
t​ zar, ame​ t​
lla,
[m] [n] a​t​
mosfera, è​ t​
nic,
j ʒ]​
[​ jove [l] [​Ø]​ t​
a​ leta, cant
k [k] Euskadi v [b] [​β​] aca, co​v​
v​ a,
[v]* divertit* (balear)
l [l] [l] [​ʎ]​ ala, alta, el llibre
 x [ks] [gz] fi​x​ar, e​x​amen, ny [​ɲ​] canya
ʃ​] [ʒ]
[​ x​ocolata, calaix obert
l·l [l] [ll] paral·lel, til·la
z [z] zinc
sc [s] adolescent
rr [r] carro

ss [s] assaig
− ​Alveolars
tj dʒ​]
[​ platja − ​Palatals
− ​Velars
tg dʒ​]
[​ metge c) Segons la manera d’articular:
− ​Oclusives
tx t​
[​ dʒ​]
ʃ​] [​ metxa, despatx obert
− ​Aproximants
ix [​ ʒ​]
ʃ​] [​ feix, coix i manc − ​Fricatives
− ​Africades
ig t​
[​ dʒ​]
ʃ​] [​ maig, raig d’aigua − ​Nasals
− ​Laterals
gu [g] [γ] guineu, aguilenc − ​Bategant
− ​Vibrant
qu [k] queixal

ll ʎ]​
[​ paller
3. Sons vocàlics
Es classifiquen pel grau d’obertura i el lloc d’articulació. Sempre són sonores. Són nucli de síl·laba. Si reben
l’èmfasi accentual són tòniques i en cas contrari, àtones.
SEGONS EL LLOC D’ARTICULACIÓ

anteriors centr posteriors

o palatals als/ o velars
medi
als
A

R tancades tancades [i] [u]

U

R semitancade [e] [o]

E

B
s
O

U
mitjana ə]​
[​
A

ε​] ɔ​]
R

G
obertes semiobertes [​ [​

obertes [a]

4. Fenòmens de contacte vocàlic

4.1. Contacte dins un mateix mot
condicions exemples transcripció
DIFTONG vocal + i, u àtones m​ai​, her​eu​, r​
ei​na, v​iu​re, [a​ј]​, [​ε​w​], [e​ј]​,
DECREIXENT
ј​]
[iw], [u​
− c​ui​na −
​
−
 DIFTONG només en tres casos: − ​h​ie​na, ​ia​nqui, ​io​ga, ​ua​di − ​[​јε​ ​ ],[​ј​a],[​ј​ɔ​],[wa]
CREIXENT − ​principi mot − ​no​ia​, de​ia​, cre​ua − ​[​јə​]​ ,[ ​јə​]​ ,[w​ə​]
− ​i, u àtones entre − ​q​ua​tre, freq​üe​nt, − ​[wa],[we],[w​ə​],
vocals − ​ ​
qu [qw]/gu g​
ua​
nyar, seg​üe​
nt [we]
[gw] + vocal

TRIFTONG podríem dir que és la dè​

ieu​
, cre​ueu​
, Parag​
uai​
, obliq​üeu јə
[​ ​ ],[w​
​w εw
​ ],[wa​ј]​,
(rars en català) superposició d’un [w​ε​ w]
diftong creixent i un
de decreixent

HIAT dues vocals que no p​

eü​c, v​
eï​
na, agr​ai​
r, d​
ia​
, əu
[​​ ], [​
ə​i], [​
ə​i], [ia],
formen diftong; són av​ió​
, c​
ue​
r, p​
ie​
tat [io], [ue], [i​ ə]​
nucli de dues síl·labes

SINÈRESI fals diftong (a vegades, pàtr​

ia​
, glòr​
ia [i​ə]​ , [i​ə]​
en poesia)

4.2. Contacte entre vocals de mots consecutius

definició observacions exemples transcripció

ELISIÓ Supressió en la Una de les vocals sol ser un​

a a​
ixeta, ə​ʃε
[un​ ə]​
​ t​​
pronunciació d’una de les neutra o les dues són m​
à e​
squerra, ε​r​ə]​
[mask​
vocals en idèntiques
contacte quin​ r​
a ho​a ɔɾ​es]
[kin​
é​
s?

SINALEFA Diftong sintàctic. Dues Serà necessari que hi hagi m​

à јn
[ma​​ nusen]
vocals contigües i, u àtones. En una
i​
nnocent, ј​əl​ ​
[re​ əγ
​ an]
s’ajunten formant un elocució culta convé
diftong, d’acord amb les decantar-se per la re​
i e​
legant, ɔr​ t​
[p​ əw
​ ​
ʎ​e​
ɾ
regles de sinalefa quan s’uneixen
port​
a ə​s]
diftongació una vocal neutra i una i,
u àtones ɔј​ ə
[n​ ​​ksp
u​
lleres,
no​
i e​
xpert, ε​
rt]

o ho ​
n​ sap, [nowsap]

ca​
u a​
l pou əl​ pow]
[kaw​

5. Sons consonàntics
PUNTD’ARTICULACIÓ

Bilabials Labiodentals Dentals Alveolars Palatals Velars

I​
Ó
C
L​
A
R T I C​

’​
A
U Oclusiu [p] [b] [t] [d] [k] [g]
E​
D
D
O p​are b​ata t​o​t​a d​au c​asa g​ata
M

Aproxima [β] [δ] [γ]

nt sa​b​a ca​d​a g​a
pa​

Fricatiu [f] [v] [s] [z] [ʃ] [ʒ]

f​a *​v​i s​ap ro​s​a x​op j​eu
 Africat [ts] [dz] [tʃ] [dʒ]
po​ts a​tz​ar fa​ig fe​tg​e

N​
asal [m] [ɱ] [n̪] [n] [ɲ] [ŋ]
m​as ni​m​fa u​n​ta n​as ny​ap n​
a​ ca

Lateral [l̪] [l] [ʎ] [ɫ]

a​l​ta l​es ll​aç a​l​
ga

Bategant [ɾ]
ca​r​a

Vibrant [r]
múltiple r​oca

Vibració de Sord Sono Sord Sonor Sord Sono Sord Sono Sord Sono Sord Sono
les ​​
cordes r r r r r
vocals