4
EQUACIONS
0 Introducció
1 Equacions 2n GRAU
2 Equacions BIQUADRADES
3 Equacions FACTORITZADES
4 Equacions ALGEBRAIQUES
5 Equacions amb RADICALS
6 Equacions EXPONENCIALS
7 Equacions LOGARÍTMIQUES
 4 Equacions
0. Introducció 08‐GEN‐24
1. Eq. 2n GRAU 08‐GEN‐24
2. Eq. BIQUADRADES 08‐GEN‐24
3. Eq. FACTORITZADES 09‐GEN‐24
4. Eq. ALGEBRAIQUES 11‐GEN‐24
5. Eq. amb RADICALS 12‐15‐GEN‐24
6. Eq. EXPONENCIALS 16‐18‐19‐22 GEN‐24
7. Eq. LOGARÍTMIQUES 23‐25‐GENER‐24
REPÀS 26‐GENER‐24

PROVA ESCRITA: AULA MULTIÚS 11:00 DILLUNS 29‐GEN‐24

 0 Introducció
Definició Equació: igualtat algebraica amb incògnites o variables
(lletres) amb valor desconegut.
1 Identitat IGUALTAT (la igualtat és certa) Exemples:
(x + 1)(x – 1) = x2 – 12
5(x + 4) = 5x + 20
s’aconseguix operant en la primera part sen2  + cos2  = 12

2 Equació IGUALTAT (la igualtat NO és certa) Exemples:

3x – 1 = 9 + x
5(x + 4) = x + 44
si resolem l’equació (x = 6), la igualtat passa a ser 2x2 + 5x – 1 = 0
certa. I per tant, a ser una Identitat)
Elements 1r 2n terme independent o
d’una equació membre membre constant

5x – 3 = x2 + 5 – 4x 5x – 3 = x2 + 5 – 4x
Termes coeficient
(monomis)
Si ara resolem,
reduir termes semblants ... 0 = x2 + 5 – 4x – 5x + 3
0 = x2 – 9x + 8 Incògnita o Variable: x
Grau: 2
Una equació pot tindre una o més incògnites,
i també pot tindre una o diverses solucions o cap.
 Equacions 1r Grau o Lineals
–b
Recordatori ax + b = 0 Solució única x=
a
a0

Exemple 5(x – 2) – x + 4 = 2(x – 1)

5x – 10 – x + 4 = 2x – 2
5x – x – 2x = – 2 + 10 –4
2x = 4
4
x = =2
2
1 Equacions 2n Grau o Quadràtiques

ax 2 + bx 1 + cx 0 =0 EQUACIÓ PARABÒLICA

TERME TERME TERME

QUADRÀTIC LINEAL INDEPENDENT
(ordenada al origen)
 RESOLUCIÓ EQUACCIONS SEGON GRAU: COMPLETES e INCOMPLETES
I EQUACIÓ COMPLETA
–b± b2 – 4ac
ax2 + bx + c = 0 Apliquem la fórmula x=
2a

arrel

arrel

II EQUACIÓ INCOMPLETA arrel

x1 = 3
ax2 + 0x + c = 0 Aïllem x x2 = –3

III EQUACIÓ INCOMPLETA

Factor comú arrel
ax2 + bx + 0 = 0
a l’x
 Solucions d’una equació de 2n grau

–b± b2 – 4ac
x=  = b2 – 4ac doble
2a
en R
Discriminant
+a
(arrel) +a
x=
(arrel) Eix x
x1 = (arrel) –a
x=
x2 = (arrel)

x=
 Factorització: a(x – r1)(x – r2)

Factorització: (x – 5)(x – 1)
x1 =

x2 =
Factorització: 4(x + 1/2)(x + 1/2)

en R
 (arrels)

(arrels)
c) 3x2 – 21x = 0
Factor comú 3x ∙ (x – 7) = 0
3x = 0  x = 0
(x – 7) = 0  x = 7 (arrels)
2 Equacions Biquadrades
Equació 2n Grau
ax2 + bx1 + cx0 = 0
Exponents ∙2 Grau: 4 (com a mínim)
ax4 + bx2 + cx0 =0 Termes de GRAU PARELL
Com es resolen?

a(x2)2+ bx2 + cx0 = 0

CANVI de VARIABLE
(canvi de incògnita = lletra) x2 = t
Ajuda visual

at2 + bt + c = 0 Eq. 2n grau

 x4 + 5x2 – 36 = 0
(x2)2 + 5x2 – 36 = 0
(1) Canvi de Variable x2 = t (t)2 + 5t – 36 = 0 Eq. 2n grau

(2) Resolem la equació 2n grau t2 + 5t – 36 = 0

t1
t=
t2
(3) Es desfà el canvi de variable
Sabem: t = x2 t1 = 4  x12 = 4
t2 = –9  x22 = –9  No té solució en R
 Equació 2n Grau
ax2 + bx1 + cx0 = 0 Canvi Variable ∙
∙2 Nota: 2
∙3 ax4 + bx2 + cx0 = 0  x2 = t 2∙0=0
∙4 2∙1=2
ax6 + bx3 + cx0 = 0  x3 = t 2∙2=4
2∙3=6
ax8 + bx4 + cx0 = 0  x4 = t 2∙4=8
...
...
 xn = t
Exemple
x8 + 2x4 – 3 = 0 Grau: 2 (“múltiples de 2”)

(x4)2 + 2x4 – 3 = 0
x4 = t CANVI de VARIABLE
t1 = 1
t2 + 2t – 3 = 0 –2  4
t=
2
t2 = –3
4
t1 = 1  x4 = 1  x = ±1  x1 = 1 x2 = – 1

4
t2 = –3  x4 = –3  x = ±–3 No hi ha solució en R
No està al llibre
1 Resol:
a) 2x2 – 50 = 0 b) 3x2 + 5 = 0 c) 7x2 + 5x = 0

PÀG 82

b) 36x4 – 13x2 + 1= 0
e) x4 – x2 – 42 = 0
1 Resol:

a) 2x2 – 50 = 0 b) 3x2 + 5 = 0 c) 7x2 + 5x = 0

2x2 = 50 3x2 = –5 x ∙ (7x + 5) = 0
50 –5 x1 = 0
x2 = x2 =
2 3 –5
(7x + 5) = 0  x2 =
No té solució en R 7
x2 = 25

x2 = 25
x1 = 5
x2= –5
b) 36x4 – 13x2 + 1 = 0
36(x2)2 – 13x2 + 1 = 0 Canvi de variable: x2 = t
36t2 – 13t + 1 = 0 1
t1 =
13  5 4
t=
72 1
t2 =
9
1 1
t1 =  x2 =  x = ±1/4  x1 = 1/2 x2 = – 1/2
4 4
1 1
t2 =  x2 =  x = ±1/9  x3 = 1/3 x3 = – 1/3
9 9
e) x4 – x2 – 42 = 0
(x2)2 – x2 – 42 = 0 Canvi de variable: x2 = t
t2 – t – 1 = 0
t1 = 7
1 13
t=
2
t2 = –6

t1 = 7  x2 = 7  x = ±7  x1 = 7 x2 = – 7

t2 = –6  x2 = –6  x = ±–6 No hi ha solució en R
3 Equacions Factoritzades (...) ∙ (...) ∙ (...) = 0
(x – 2) ∙ (x2 – 36) ∙ (x2 + 5x) = 0

Igualem cada factor a zero

(x – 2) = 0  x1 = 2
x2 = 6
(x2 – 36) = 0  x2 = 36   x2 =  36  x = 6
x3 = –6

x4 = 0
(x2 + 5x) = 0  x ∙ (x + 5) = 0
x + 5 = 0  x5 = –5
Exemple
1. Resolt l’equació: x3 – 5x2 + 4x = 0
Per a resoldre‐la hem de factoritzar‐la
factor comú: x ∙ (x2 – 5x + 4) = 0
Equació 2n grau
x=1
x2 – 5x + 4 = 0
x=4
Equació Factoritzada: x ∙ (x – 1) ∙ (x – 4) = 0
Igualem cada factor a 0:
x = 0  x1 = 0
(x – 1) = 0  x2 = 1
(x – 4) = 0  x3 = 4
Exemple 2. Resolt l’equació: x4 – 5x2 = x3 – x2 – 4x
x4 – x3 – 5x2 + x2 + 4x = 0
x4 – x3 – 4x2 + 4x = 0 hem de factoritzar‐la
factor comú: x ∙ (x3 – x2 – 4x + 4 ) = 0
Ruffini
Div(4) =  {1, 2, 4}
diferència quadrats  suma per diferència
(x2 – 22)  (x + 2) ∙ (x – 2)
x ∙ (x – 1) ∙ (x2 – 4) = 0
x ∙ (x – 1) ∙ (x + 2) ∙ (x – 2) = 0
x = 0  x1 = 0
Igualem cada (x – 1) = 0  x2 = 1
factor a 0 (x + 2) = 0  x3 = –2
(x – 2) = 0  x4 = 2
No està al llibre
PÀG 89
2 Resol: 3x4 – 12x2 =0

PÀG 83
 2 Resol: 3x4 – 12x2 = 0 2a FORMA Factoritzar: factor comú

1a FORMA Biquadrada incompleta 3x2 ∙(x2 – 4) = 0

3x2 = 0  x12 = 0/3 = 0  x1 = 0
3(x2)2 – 12x2 = 0 x2 = t
x2 – 4 = 0  x22 = 4  x2 = +2
3t2 – 12t = 0  x3 = –2
Factor t∙(3t – 12) = 0 3a FORMA Forçar diferència quadrats
comú t =0 3x4 – 12x2 = 0 Quasi dif. de quadrats pur
1
3t2 – 12 = 0  t2 = 12/3 = 4 (3 x2)2 – (12 x)2 = 0 suma per diferència
(3 x2 + 12 x) (3 x2 – 12 x) = 0
t1 = 0  x12 = 0  x1 = 0
(3 x2 + 23 x) (3 x2 – 23 x) = 0
t2 = 4  x22 = 4  x2 = +2 3 x (x + 2) 3 x (x – 2) = 0
 x3 = –2
3x2 (x + 2) (x – 2) = 0
61 Resol: x6 – 7x3 – 8 = 0

(x3)2 – 7x3 – 8 = 0 x3 = t
t1 = 8
t2 – 7t – 8 = 0 79
t=
2
t2 = –1
3
t1 = 8  x3 = 8  x = 8  x1 = 2

3
t2 = –1  x3 = –1  x = –1  x2 = –1
20 Resol: aquestes equacions factoritzades
a) (x + 1) (x – 7) (x + 4) = 0 b) (x – 3) (x2 + 2x + 1) (x2 + 5) = 0

(x + 1) = 0  x1 = –1 (x – 3) (x + 1)2 (x2 + 5) = 0
(x – 7) = 0  x2 = 7 (x – 3) (x + 1) (x + 1) (x2 + 5) = 0
(x + 4) = 0  x3 = –4 (x – 3) = 0  x1 = 3
(x + 1) = 0  x2 = –1
c) x2 (x + 1)2 = 0 (x + 1) = 0  x3 = –1  x2 = x3 = –1
x2 (x + 1) (x + 1) = 0 (x2 + 5) = 0  x2 = –5  No té solució
x2 = 0  x1 = 0
(x + 1) = 0  x2 = –1
(x + 1) = 0  x3 = –1  x2 = x3 = –1
22 Resol la equació següent:

a) x3 – 7x2 – 4x + 28 = 0 Div(28) =  {1, 2, 4, 7, 14, 28}

Ruffini

(x – 2) ∙ (x + 2) ∙ (x – 7) = 0

(x – 2) = 0  x1 = 2
(x + 2) = 0  x2 = –2
(x – 7) = 0  x3 = –7
 4 Equacions Algebraiques
MÉTODO 1 MÉTODO 2
1 m.c.m. = x∙(x + 3)∙10 1 m.c.m. = x∙(x + 3)∙10
2 REDUIR A COMÚ DENOMINADOR 2 MULTIPLICAR 2 MEMBRES mcm
1∙(x + 3)∙10 1∙ x∙10 3∙ x∙(x + 3) x∙(x + 3)∙10∙1 x∙(x + 3)∙10∙ 1 x∙(x + 3)∙10∙ 3
– = – =
x∙(x + 3)∙10 x∙(x + 3)∙10 x∙(x + 3)∙10 x (x + 3) 10
3 3
(x + 3)∙10 x∙10 3∙x∙(x + 3) x∙(x + 3)∙10∙1 x∙(x + 3)∙10∙1 x∙(x + 3)∙10∙3
– = – =
x∙(x + 3)∙10 x∙(x + 3)∙10 x∙(x + 3)∙10 x (x + 3) 10
(x + 3)∙10 – x∙10 = 3∙x∙(x + 3) (x + 3)∙10 – x∙10 = 3∙x∙(x + 3)
10x + 30 – 10x = 3x2 + 9x 10x + 30 – 10x = 3x2 + 9x
0 = 3x2 + 9x – 30 0 = 3x2 + 9x – 30
ATENCIÓ: SEMPRE hem de COMPROVAR les SOLUCIONS obtingudes perquè
SI ALGUN DENOMINADOR, als substituir la x, DONA 0  SOLUCIÓ FALSA
perquè en MATEMÀTIQUES NO ES POT DIVIDIR PER 0

Substituïm les solucions en l’equació inicial i comproven que la

igualtat es compleix


PÀG 84
24 Resol aquestes equacions en què hi ha fraccions algebraiques

x
a) + 2x = 1 m.c.m. = x – 2
x–2
(x – 2) ∙ x
+ (x – 2) ∙ 2x = (x – 2) ∙ 1 Multipliquem tota l’equació pel mcm
x–2
x + 2x2 – 4x = x – 2
x + 2x2 – 4x – x + 2 = 0
2x2 – 4x + 2 = 0 És recomanable dividir tota l’equació
x2 – 2x + 1 = 0 entre 2 per a simplificar càlculs
20 x1 = 1
x=
2 x2 = 1
La solució no anul∙la el denominador. Per tant, és vàlida
24 Resol aquestes equacions en què hi ha fraccions algebraiques

x+2 3(x + 6) 1
b) + = m.c.m. = x ∙ (x – 3)
x–3 x x
x ∙ (x – 3) ∙ (x + 2) x ∙ (x – 3) ∙ 3(x + 6) x ∙ (x – 3) ∙ 1
+ = Multipliquem tota
x–3 x x l’equació pel mcm
x∙(x + 2) + (x – 3)∙3(x + 6) = (x – 3) ∙ 1
x2 + 2x + (3x – 9)∙(x + 6) = (x – 3)
x2 + 2x + 3x2 +18x – 9x –54 = x – 3 –5 +  229
x1 =
4
4x2 + 10x –51 = 0
–5 –  229
x2 =
4
Les solucions no anul∙len el denominador. Per tant, són vàlides
5 Equacions amb Radicals Equació amb un o més radicals
Passos:
(1) AÏLLEM EL RADICAL en un MEMBRE (si és possible)

1r MEMBRE = 2n MEMBRE

(2) ELEVEM a l’ÍNDEX del RADICAL els DOS MEMBRES per a eliminar el
símbol de radical

(3) COMPROVAR SEMPRE les SOLUCIONS

(podria haver algun radicand negatiu i no té solució en R)
 Si es possible, deixen 1 arrel a soles en un membre
Per a llevar el radical: elevem els dos membres al quadrat
2 2
( ) = ( ) Simplifiquem
2 2 Comprovem solucions
( ) = ( )
2 2 6
x +7 = 4x – 8x + 4
6 =6

≠
 Si es possible, deixen 1 arrel a soles en un membre
Elevem els dos membres al quadrat
2 2
( )=( ) Simplifiquem
2 2
( )=( )
Deixem 1 arrel a soles en un membre

Recomanable simplificar:  2 per facilitar càlcul

Tornem a elevar al quadrat
2 2
( )= ( ) Simplifiquem
2 2
( )= ( )
Comprovem solucions
PÀG 84
27 Resol les equacions amb radicals següents:

a) 2x + 5 – 3x + 3 = 0
Comprovació solucions
2x + 5 = 3x – 3
2 2 2x + 5 – 3x + 3 = 0
2x + 5 = ( 3x – 3 )
2x + 5 = 9x2 – 18x + 9 x1 = 2 2∙2 + 5 – 3∙2 + 3 =
= 9 –6 +3=
0 = 9x2 – 18x – 2x – 5 + 9
= 9 –3= 0
0 = 9x2 – 20x + 4
20  16 x1 = 2 x2 = 2/9 2∙(2/9) + 5 – 3∙(2/9) + 3 =
x=
18 x2 = 2/9 = 4/9 + 5 – 6/9 + 3 =
= 49/9 – 2/3 + 3 =
= 7/3 – 2/3 + 3 = 14/3
14/3  0
c) 9 + 7x – 2x = 2 Comprovació solucions
9 + 7x = 2x + 2 9 + 7x – 2x = 2
2 2
9 + 7x = ( 2x + 2 ) x1 = 1 9 + 7∙1 – 2∙1 =
9 + 7x = 4x2 + 8x + 4 = 16 –2 =
0 = 4x2 + 8x + 4 – 9 – 7x = 4 –2 = 2
0 = 4x2 + x – 5 x2 = –5/4 9 + 7∙(–5/4) – 2∙(–5/4) =
–1  9 x1 = 1
x= = 9 –35/4 + 10/4 =
8 x2 = –5/4
= 1/4 + 5/2 =
= 1/2 + 5/2 =
= 6/2 =3
32
 Definició de VALOR ABSOLUT de un NÚMERO x
L’operació valor absolut transforma qualsevol número, x, en positiu
1 Definició INTUÏTIVA: DISTÀNCIA al ZERO (distàncies SEMPRE són +)
Distància de –3 al 0 Distància de 3 al 0
3 =3
–3 =3

2 Definició FORMAL 3 Definició FORMAL  x2 = x

Resultat del valor absolut
x2 = 4
+x si x ≥ 0 3 = +3 =3  x2 =  4
x = |x| = 2
–x si x < 0 –3 = –(–3) = 3
a) +x = 2
Equival a multiplicar per (–1) b) –x = 2  x = –2
 2 2
(x – 1)2 = 2 (x – 1)2 = 2  x2 = x (x – 1)2 = 2 =
2 2
(x – 1)2 = 2 |x – 1| = 2 Eq. en valor absolut (x – 1)2 = 2
2 2
x–1=2 a) +(x – 1) = 2  x1 = 3 (x – 1)2 = 2
x =3 b) –(x – 1) = 2  x2 = –1 (x – 1)2 = 4
Falta una Si comprovem les solucions, x2 – 2x + 1 = 4
solució compleixen l’equació inicial x1 = 3
x2 – 2x – 3 = 0 x2 = –1
Definició +x si x ≥ 0 Si comprovem les solucions,
x =
valor absolut –x si x < 0 compleixen l’equació inicial

Nota: (x – 1)2 = –2

|x – 1| = –2 Eq. en valor absolut que no té solució
perquè el resultat d’un valor absolut MAI potser NEGATIU
RESUM
2
 =
 2

 2
= | |
No està al llibre
3 Resol: (2 –3)2 =

(2 –3)2 = 2 –3 (2 –3)2 =|2 –3| = – (2 –3) = – 2 +3

negatiu
+x si x ≥ 0
x =
–x si x < 0

3 3
(3 –5 )3 = (3 –5 )3 = 3 –5

n x si n imparell
 xn =
x si n parell
No està al llibre
4 Resol sense aplicar la fórmula de l’equació de 2n grau

a) (x – 6)2 = 16 b) (x + 3)2 = 7

PISTA 1: PISTA 2:
diferència quadrats = suma per diferència 2
a = a
(a2 – b 2) = (a + b) ∙ (a – b)

Altra forma: PISTA 1: Definició valor absolut

+x si x ≥ 0
 x2 = x x =
–x si x < 0
a) (x – 6)2 = 16 a) (x – 6)2 = 16
(x – 6)2 – 42 = 0 (x – 6)2 = 16
(a2 – b2) = (a + b) ∙ (a – b)
|x – 6| = 4 Eq. en valor absolut
(x – 6 + 4)(x – 6 – 4) = 0
a) +(x – 6) = 4  x1 = 10
(x – 2)(x – 10) = 0
(x – 2) = 0  x1 = 2 b) –(x – 6) = 4  x2 = 2
(x – 10) = 0  x2 = 10
 b) (x + 3)2 = 7
b) (x + 3)2 = 7
2
(x + 3)2 – 7 = 0
(x + 3)2 = 7
(a2 – b2) = (a + b) ∙ (a – b)
(x + 3 + 7)(x + 3 – 7) = 0 |x + 3| = 7 Eq. en valor absolut
(x + 3 + 7) = 0  x1 = –3 – 7 a) +(x + 3) = 7  x1 = –3 + 7
(x + 3 – 7) = 0  x2 = –3 + 7 b) –(x + 3) = 7  x2 = –3 – 7
 5 Equacions Exponencials
EXEMPLES RECORDATORI POTÈNCIES
x6 ∙ x 3 = x6 + 3 (x2)9 = x2 ∙ 9
(x4∙ y5)2 = x4 ∙ 2 ∙ y5 ∙ 2
x6
= x6 – 3
x3 x3 2
x3 ∙ 2 x 2
x2
( )=
y5 y5 ∙ 2
( ) y
= 2
y
x –6 –6 – (–3)
= x = x –6 +3
x –3 1 1 1 1
x– 2 = –x– 2 = (–x)– 2 = =
x2 –x2 (–x)2 x2
x6 1 1
= x6 –(– 3) = x 6 + 3 (x ∙ y)– 2 = =
x –3
(x ∙ y) 2 x 1∙2 ∙ y 1∙2
5 Equacions Exponencials
EXEMPLES x6 ∙ x 3 = x6 + 3 2x + 3 = 2x ∙ 23
RECORDATORI
POTÈNCIES x6 2x
= x6 – 3 2x – 3 =
x3 23
(x2)9 = x2 ∙ 9 23x = (23)x = (2x)3
2 x
x x2 2x 2
= 2 =
y y 3x 3

2x = 23
x=3
 1 2 1 2
a) 5x – 4x = b) 5x + 1 = 183 = 3 ∙ 61
125 = 53
El 2n membre no es pot posar en base 5.
Hem d’intentar tindre els 2 membres
Hem de recordar la propietat de la igualtat:
amb la mateixa base
“operació que es fa a un membre, es repeteix en l’altre”
2
x – 4x 1 Prendre logaritmes als 2 membres,
5 =
53 és a dir, afegir logaritmes als 2 membres
2
x – 4x –3 Propietat logaritmes
5 = 5
log 5 x + 1 = log 183 log An = n ∙ log A
Propietat Bases iguals basex = basen
 exponents iguals x=n (x + 1) log 5 = log 183 Ara ja podem aïllar l’x

x2 – 4x = –3 log 183
(x + 1) =
x2 – 4x + 3 = 0 Eq. 2n grau log 5
x1 = 1 log 183
x= – 1  2,237
x2 = 3 log 5
 x x+2 x–1 x–2
3 c) 3 + 3 = 90 4 d) 4 – 5∙2 +1=0
Diferent x  x + 2 2∙5 x–1  x+2  apliquem Propietats potència
exponent incògnita 2∙3
4x 2x
 apliquem Propietats Potència – 5∙ +1=0
4 1 2 2
Canvi Variable
(22)x 2x
1∙ 3x + 3x ∙ 32 = 90 3x = t – 5∙ 2 + 1 = 0
4 1 2
coeficient coeficient (ajuda visual) Canvi Variable
x 2 x
(2 ) 2 2
x
=t
t + 9t = 90 – 5∙ +1=0
41 22 (ajuda visual)
10t = 90
t = 90/10 = 9 (t)2 t
– 5∙ + 1 = 0 Multipliquem TOTA
3X = t  3x = 9 4 4 l’equació pel mcm: 4
3x = 32 t2 – 5∙t + 4 = 0
x
  x1 = 2
x 2
x=2 53 t 1 = 4 2 = 4 2 = 2
t= x
2 t2 = 1 2 = 1  2x = 20  x2 = 0
Recordatori Resolució Equacions Exponencials tipus: 1 2 3
1 2 x n
Propietat Equacions Exponencials b = a
x n
b =b x
log b = log a
n
x=n n
x ∙ log b = log a
n
x = log a / log b
3 x+n x x–n n
b +b – b = a
 Apliquem: propietats potència per a deixar el
mateix exponent incògnita en tots els termes
 Canvi de variable: baseexponent incògnita = t
 Arribem: 1 o 2
No està al llibre
5 Resol les equacions exponencials següents.
 5 Resol les equacions exponencials següents.
2– 5
a) 3x = 81 b) 2x + 1 = c) 4x + 4x + 2 = 272 d) 2x + 2x + 3 = 36
3x
2– 5
= 34 4x + 4x ∙ 42 = 272 2x + 2x ∙ 23 = 36
2x + 1 = 22/3
4x + 4x ∙ 42 = 272 2x + 2x ∙ 23 = 36
x2 – 5 = 4 x + 1 = 2/3 Canvi variable: 4x = t Canvi variable: 2x = t
x2 = 9
x = –1/ 3 t + t ∙ 42 = 272
x = ± 9 = ±3 t + t ∙ 23 = 36
t + 16t = 272
x1 = +3 9t = 36
17t = 272
x2 = –3 t = 36 / 9
t = 272 / 17 t =4
t = 16 2x = 4
4x = 16 2x = 22
4x = 42 x =2
x =2
 2–2
f) 2x = 835
e) 5x = 193 2–2
log (2x ) = log 835
log 5x = log 193 (x2 – 2) ∙ log 2 = log 835
x ∙ log 5 = log 193 (x2 – 2) = log 835 / log 2
x2 – 2 = log 835 / log 2
x2 = (log 835 / log 2) + 2
6 Resol les equacions exponencials següents.

7 Resol les equacions exponencials següents.

6 Resol les equacions exponencials següents.
2
a) 2x + 1 = c) 101 – x = 0,001
2x + 1 =  23 3x/2 = 17
2
101 – x = 1
2x + 1 = 23/2 1000
log 3x/2 = log 17 2
x + 1 = 3/2 101 – x = 10 –3

x = 1/ 2 1 – x2 = –3
x2 = 4
x = ± 4
1 2 3
34 ∙ (3–1 )x = 3x+2
34 ∙ (3x)–1 = 3x ∙ 32
34 ∙ (3–1 )x = 3x+2 34 ∙ (3–1)x = 3x ∙ 32
Canvi variable: 3x = t
34 ∙ 3–x = 3x+2 34 ∙ (3x)–1 = 3x ∙ 32
34 ∙ t–1 = t ∙ 32
34+(–x) = 3x+2 34 3x
34 t = x –1
2
= –1 4–x =x+2 32 (3 )
3 t
32 = t ∙ t1 4–2 =x+x 32 = 3x ∙ (3x)1
32 = t2 2 = 2x 32 = 3x ∙ 3x
32 = (3x)2 1 =x 32 = 3x+x
32 = 32x
32 = 32x
2 = 2x 2 = 2x
1=x 1=x
7 3
a) 3∙5x + 5x+1 = 200 b) 7∙2x – 1 – 5∙2x = –
4
3∙5x + 5x ∙51 = 200 5x = t 2x 3
7∙ – 5∙2x = – 2x = t
3∙t + t ∙51 = 200 21 4
8t = 200 t 3 Multipliquem
7∙ – 5∙t = –
2 4 mcm = 4
200
t=
8 14t – 20t = –3
t = 25 – 6t = –3
5x = 25 t = –3 / –6
5x = 52 t = 1/2
x=2 2x = 1/2
2x = 2– 1
x = –1
 c) 2∙3x+1 + 3x – 1 – 5∙3x = 108 d) 2x – 1 + 2x – 2 + 2x – 3 = 224
x 1 3x 2x 2x 2x
2∙3 ∙3 + – 5∙3x = 108 + 2 + 3 = 224 2x = t
3 2 2 2
x 1 t t t t
3 = t 2∙t∙3 + – 5∙t = 108 + 2 + 3 = 224 ∙8 (mcm)
3 2 2 2
t
6t + – 5t = 108 4t + 2t + t = 8 ∙ 224
3
t
∙ 3 (mcm) t+ = 108 7t = 8 ∙ 224
3
3t + t = 324 224∙8
t=
324 7
t= t = 256
4
t = 81 2x = 28
3x = 34 x = 4 x=8
8 Resol les equacions exponencials següents.
6x – 1/4
a) 15 =1
b) 4x+1 + 2x+3 = 320
a) 15 6x – 1/4 = 1
6x – 1/4
15 = 150
6x – 1/4 = 0
6x = 1/4
x = 1/24
b) 4x+1 + 2x+3 = 320 incògnites diferents: x + 1  x + 3, apliquem propietats potències
per a deixar l’x a soles i així poder realitzar un canvi de variable.
4x∙41 +2x∙23 = 320
(22)x ∙4 + 2x∙8 = 320
(2x)2 ∙4 + 2x∙8 = 320 2x = t
t2 ∙4 + t∙8 = 320
4t2 + 8t – 320 = 0 Simplifiquem:  4
t2 + 2t – 80 = 0
 2x = 8  2x = 23  x = 3
 2x = –10  afegim
logaritmes
log 2x = log –10
No hi ha solució perquè l’argument
d’un logaritme no pot ser negatiu
9 Resol les equacions exponencials següents.

a) 4x – 8 = 2x + 1 c) 3∙4x + 9∙2x – 30 = 0
b) 23 – x = 5 – 2x – 1 d) 23 + 2x – 3∙2x + 1 + 1 = 0
e) 7 –2x – 50∙7 –x + 72 = 0
 a) 4x – 8 = 2x + 1 incògnites diferents: x  x + 1 , apliquem propietats potències
per a deixar l’x a soles i així poder realitzar un canvi de variable.
4x – 2x+1 = 8
(22)x – 2x∙21 = 8
(2x)2 – 2x∙21 = 8 2x = t
t2 – t∙2 = 8
t2 – 2t – 8 = 0

Si t = 4  2x = 4  2x = 22  x=2

Si t = –2  2x = –2 Hem de afegir logaritmes perquè no és posar com base 2

log 2x = log –2 No hi ha solució perquè l’argument no pot ser negatiu
b) 23 – x = 5 – 2x – 1 incògnites diferents: 3 – x  x – 1 , apliquem propietats potències
per a deixar l’x a soles i així poder realitzar un canvi de variable.
23 – x + 2x – 1 = 5
23 2x
+ =5 2x = t
2x 21
8 t
+ =5 m.c.m. = 2t  mètode 2 fraccions algebraiques:
t 2 multiplicar tots els membres per m.c.m.
2t∙8 2t∙t
+ = 2t∙5
t 2
16 + t2 = 10t
t2 – 10t + 16 = 0
Si t = 8  2x = 8  2x = 23  x1 = 3

Si t = 2  2x = 2  2x = 21  x2 = 1
e) 3∙4x + 9∙2x – 30 = 0 incògnites diferents: 3 – x  x – 1 , apliquem propietats potències
per a deixar l’x a soles i així poder realitzar un canvi de variable.
3∙4x + 9∙2x = 30
3∙(22)x + 9∙2x = 30
3∙(2x)2 + 9∙2x = 30 2x = t
3∙t2 + 9∙t = 30
3t2 + 9t – 30 = 0 Simplifiquem:  3
t2 + 3t – 10 = 0

Si t = 2  2x = 2  2x = 21  x=1
Si t = –5  2x = –5 Hem de afegir logaritmes perquè no és posar com base 2
log 2x = log –5 No hi ha solució perquè l’argument no pot ser negatiu
d) 23 + 2x – 3∙2x + 1 + 1 = 0

incògnites diferents: 3 – x  x – 1 , apliquem propietats potències

per a deixar l’x a soles i així poder realitzar un canvi de variable.

23+2x – 3∙2x+1 +1 =0
23∙22x – 3∙2x∙21 +1 =0
23∙2x2 – 3∙2x∙21 +1 =0 2x = t
23∙t2 – 3∙t∙21 +1 =0
8t2 – 6t + 1 = 0
t = 1/2  2x = 1/2  2x = 2–1  x1 = –1
t
t = 1/4  2x = 1/4  2x = 2–2  x2 = –2
e) 7 –2x – 50∙7 –x + 72 = 0
incògnites diferents: –2x  –x, apliquem propietats potències per
a deixar l’x a soles i així poder realitzar un canvi de variable.

(7–x) 2 – 50∙7–x + 72 = 0 7–x = t

t2 – 50t + 49 = 0
t = 49  7–x = 49  7–x = 72  x1 = –2
t=1  7–x = 1  7–x = 70  x2 = 0
6 Equacions Logarítmiques
DEFINICIÓ de LOGARITME
RECORDATORI:
OPERACIÓ LOGARITME  Com es calcula? Potència
ARGUMENT EXPONENT

log2 8 = ?  2 ? =8
BASE EXPONENT BASE
Es llig:
“logaritme en base 2 de 8” 2x = 23
x=3
DEFINICIÓ LOGARITME TRANSFORMAR‐LO en POTÈNCIA

logb A = x  bx = A
b>1
A > 0 (número positiu)

Si el logaritme és en base 10, es diu LOGARITME DECIMAL

log10 3 log 3 (no se n’escriu la base)
Si el logaritme és en base e (2,71182...), es diu LOGARITME NEPERIÀ
o NATURAL
loge 3 ln 3
 Propietats Logaritmes
 Logaritme d’1 logb 1 = 0 log3 1 = 0 log2 1 = 0 log 1 = 0
m 1
 Logaritme de la base log n bm = log51 51 = log2 2 = 1 log 10 = 1
n 1
b
3
log52 53 = 2
log23 26 = 2 log 103 = 3

 Logaritme d’un producte logb (A∙B) = logb A + logb B log3 (4x2) = log3 4 + log3 x2
log 7 + log x3 = log (7x3)
 Logaritme d’un quocient logb (A/B) = logb A – logb B log3 (x/7) = log3 x – log3 7
log5 11 – log5 Z = log5 (11/Z)
 Logaritme d’una potència logb An = n ∙ logb A log3 72 = 2 log3 7
3 log x = log x3

 Igualtat 2 logaritmes amb mateixa base log (n) = log (m) n=m
 Propietat Canvi de base
1 Per a CALCULAR LOGARITMES en CALCULADORES
logc A que només tenen les tecles
logb A =
logc b
2 Per a SIMPLIFICAR logaritmes
1 log 80
log7 80 =
log 7


5 log 80
log 7 ∙ log7 80 = log 7 ∙ = log 80 = log (10∙8) = log 10 + log 8 =
log 7
Es podria seguir simplificant, = 1 + log 8
aplicant altres propietats
Equació Logarítmica Eq. que té algun log amb incògnita x
1
Incògnita:
logb A = x EXPONENT
Incògnita: Calculem aplicant al
logx A = n BASE DEFINICIÓ de LOGARITME
Incògnita: logb A = x  bx = A
logb x = n ARGUMENT
2 Calculem aplicant la propietat:
logb x = logb n log (n) = log (m) n=m
3
Apliquem propietats logaritmes
logb x + logb x = logb n per a a obtindre: 1 o 2
EXEMPLES RESOLUCIÓ
EQUACIONS LOGARÍTMIQUES TIPUS 1 logb A = x  bx = A

log2 16 = x log2 0,25 = x log6 x = 2 logx 36 = 2

2x = 16 2x = 0,25 62 = x x2 = 36
2x = 24 2x = 25/100 36 = x x = 36
x=4 2x = 1/4
x1 = +6
log2 8 = x 2x = 1/22 ln e6 = x x2 = –6
2x = 23 2x = 2 –2
loge e6 = x NO VÀLIDA perquè
x = –2 la base b SEMPRE >1
2x = 23/2 ex = e6
x = 3/2 x =6
EXEMPLE RESOLUCIÓ EXEMPLE RESOLUCIÓ
EQUACIONS LOGARÍTMIQUES TIPUS 2 EQUACIONS LOGARÍTMIQUES TIPUS 3
log (n) = log (m) log (A ∙ B) = log A + log B
n=m log A = log A – log B
B
m m
log A = n ∙ log A log n b = n
n
b

log x = 2∙log 4 log x – 2∙log 4 = 1

propietat log x = log 42 propietat potència log x – log 42 = 1
potència x
propietat resta divisió log =1
Propietat: log x = log 16 16
log (n) = log (m)
n=m x = 16 Ja tenim 1 únic logaritme. x
Per tant, apliquem la definició 101 =
16
160 = x
 7x = 70
1 2 3 Pensem en la
log 7x = log 70 log7 7x = log7 70 definició de logaritme:
x ∙ log 7 = log 70 x ∙ log7 7 = log7 70 logb A = x  bx = A
log 70 x = log7 70 7x = 70
x= Si la calculadora només té LOG,
log 7
hem de fer un canvi de base
log7 70 = x  7x = 70
log 70
log7 70 =
log 7
També es pot escriure d’altra manera
la solució: x = log7 70
x = log7 (7∙10)
x = log7 7 + log7 10
x = 1 + log7 10
11 Resol lesResolt
equacions logarítmiques
aquestes equacions: següents.

a) log3 (5x – 7) = 2 b) log5 (x2 – 8) = 0

1
c) log x = 4∙log 2 – ∙ log 25 d) log2 (x – 3) – log2 5 = log2 (2x +1)
2
11 a) log3 (5x – 7) = 2 b) log5 (x2 – 8) = 0
1 log 1 log

m Definició log m = log n

Definició log m = log n logbnbm = n logaritme
logaritme log5(x2 – 8) = log5 50
log3 (5x – 7) = log3 32 50 = x2 – 8
32 = 5x – 7 x2 – 8 = 50
5x – 7 = 32 1 = x2 – 8
9 = 5x – 7 x2 – 8 = 1
5x = 9 + 7 1 + 8 = x2
9 + 7 = 5x
5x = 16 9 = x2 x2 = 9
16 = 5x
x = 16/5 x2 = 9 x = ± 9
16/5 = x
x = ± 9 x1 = +3
x1 = +3 x2 = –3
x2 = –3
 1
c) log x = 4∙log 2 – ∙ log 25 d) log2 (x – 3) – log2 5 = log2 (2x +1)
2
Propietats logaritme per x–3
log2 = log2 (2x +1)
a obtenir 1 log 5
x–3
log x = log 24 – log 251/2 log2 = log2 (2x +1)
5
16 x–3
log x = log
25 = (2x +1)
5
16 x – 3 = 5 ∙ (2x + 1)
log x = log
25 x – 3 = 10x + 5
16 – 9x = 8
x=
5 x = –8 / 9
Si substituïm, els arguments són negatius
e) log 5 + log x = 2 j) ln x = 3 ln 6 + 1/2 ln 5
f) log x = log 25 – log 3 k) log x + log (x + 3) = 2 log (x + 1)
g) log x = 2 log 4 l) log5 3x – log5 (2x + 1) = 0
h) ln x = 3 ln 5 log (16 – x2)
m) =2
log (3x – 4)
i) log x = 2 log 3 – 1
 e) log 5 + log x = 2 f) log x = log 25 – log 3
Propietats logaritme per 25
a obtenir 1 log log x = log
3
25
m x=
Definició log m = log n logbnbm = n 3
logaritme
g) log x = 2 log 4
log 5∙x = 2 log 5∙x = 2
102 = 5x log 5∙x = log 102 log x = log 42
100/5 = x log 5∙x = log 102
x = 16
20 = x 5x = 100
h) ln x = 3 ln 5
x = 100/5 ln x = ln 53
x = 20 x = 125
 i) log x = 2 log 3 – 1 j) ln x = 3 ln 6 + 1/2 ln 5
log x – 2 log 3 = – 1 ln x = ln 63 + ln 51/2
Propietats logaritme per ln x = ln 63 ∙ 51/2
a obtenir 1 log
x = 216 5
m
Definició logaritme log m = log n logbnbm = n
log x – log 32 = – 1 log x = log 32 – 1
x
log =–1
9 log x = log 32 – log 10
Definició 10–1 = x 9
logaritme
log x = log
9 10
9 ∙ 10–1 = x
x = 0,9
0,9 = x
k) log x + log (x + 3) = 2 log (x + 1) log (16 – x2)
m) =2
log x ∙ (x + 3) = log (x + 1)2 log (3x – 4)
x ∙ (x + 3) = (x + 1)2
log (16 – x2) = 2 log (3x – 4)
x2 + 3x = x2 + 2x + 1
log (16 – x2) = log (3x – 4)2
x=1
16 – x2 = (3x – 4)2
l) log5 3x – log5 (2x + 1) = 0
16 – x2 = 9x2 – 24x + 16
3x –10 x2 + 24 x = 0 Eq. 2n grau incomp.
log5 =0
2x + 1 2x ∙ (–5x + 12) = 0
Definició 3x 3x
50 =  1= a) 2x = 0  x1 = 0
logaritme
2x + 1 2x + 1 b) –5x + 12 = 0  x1 = 12/5
2x + 1 = 3x
1=x
EXERCICIS REPÀS Resol les següents equacions

a) x4 + 3x2 = 18 g) 2x = 3x
2x – 5
b) x6 – 28x3 + 27 = 0 h) 4 = 64
2x + 2 x
c) x(x – 4)2 (x + 3)2 =0 i) 2 = 9∙ 2 – 2

d) – x3 –3x2 + 6x + 8 = 0 j) log2 (x2 – 8) = 0

e) (x + 2)(7x – 1) = x + 7 k) log (x+3) = log 6 – log 2 (x+1)

l) log (x – 9) – log x = 1
f)
 2
a) x4 + 3x2 = 18 ax + bx + c = 0 Eq. 2n Grau Completa
2n n n
x4 + 3x2 – 18 = 0 ax + bx + c = 0  x =t Eq. Biquadrada

(x2)2 + 3x2 – 18 = 0  x2 = t
t2 + 3t – 18 = 0 x1 = 3
t1 = 3  x = 3  x = ±3 x = –3
2
–3  9 2
t=
2 t2 = –6  x2 = –6  x = ±–6  No té solució

b) x6 – 28x3 + 27 = 0 Eq. Biquadrada

(x3)2 – 28x3 + 27 = 0  x3 = t
3
28  26 t1 = 27  x3 = 27  x = 27  x1 = 3
2
t – 28t + 27 = 0 t = 3
2 t2 = 1  x3 = 1  x = 1  x2 = 1
c) x(x – 4)2 (x + 3)2 = 0 Eq. Factoritzada
x = 0  x1 = 0
(x – 4)2 = 0  (x – 4) (x – 4) = 0  x – 4 = 0  x2 = 4
 x2 = x3 = 4
 x – 4 = 0  x3 = 4
(x + 3)2 = 0  (x + 3) (x + 3) = 0  x + 3 = 0  x4 = –3
 x4 = x5 = –3
 x + 4 = 0  x5 = –3
d) – x3 –3x2 + 6x + 8 = 0 Eq. Cúbica  Ruffini
Div(8) =  {1, 2, 4, 8}
(x + 1) ∙ (x – 2) ∙ (–x – 4) = 0
arrel x =
(x + 1) = 0  x1 = –1
arrel x = (x – 2) = 0  x2 = 2
(–x – 4) = 0  –x = 4  x3 = –4
e)(x + 2)(7x – 1) = x + 7 Eq. Irracional Si es possible, deixen 1 arrel a soles en un
membre. En aquest cas, ja està a soles
((x + 2)(7x – 1) )2 = (x + 7)2 Per a llevar el radical: elevem els 2 membres al quadrat

((x + 2)(7x – 1) )2 = (x + 7)2 Comprovem les solucions

(x + 2)(7x – 1) = (x + 7)2 Si x1 = 3 (3 + 2)(7∙3 – 1) = 3 + 7

7x2 – x + 14x –2 = x2 + 14x + 49 5∙20 = 10  10 = 10
6x2 – x –51 = 0 Si x2 = –17/6

x1 = 3
1  35
x=
12
x2 = –34/12
= –17/6
f) Eq. Racional

m.c.m. = (x + 2)∙(x + 3)∙2 Multipliquem els 2 membres pel m.c.m.

(x + 2)∙(x + 3)∙2∙ 5 (x + 2)∙(x + 3)∙2∙ x (x + 2)∙(x + 3)∙2∙ 3
+ =
(x + 2) (x + 3) 2
(x + 3) ∙ 2 ∙ 5 + (x + 2)∙2∙x = (x + 2)∙(x + 3)∙ 3
10x + 30 + 2x2 + 4x = (x2 + 3x + 2x + 6)∙3
10x + 30 + 2x2 + 4x = 3x2 + 9x + 6x + 18
14x + 30 + 2x2 = 3x2 + 15x + 18
– 15x + 14x + 30 + 2x2 – 3x2 – 18 = 0
–x2 – x + 12 = 0  x1 = 3  no anul∙la
denominador
 x2 = –4  no anul∙la
denominador
 x x 2x – 5
g) 2 = 3 h) 4 = 64
log 2x = log 3x 42x – 5 = 43
x ∙ log 2 = x ∙ log 3 2x – 5 = 3
x ∙ log 2 – x ∙ log 3 = 0 2x = 8
x ∙ (log 2 – log 3 ) = 0 factor comú x=4
0
x=
log 2 – log 3

x=0
i) 22x + 2 = 9∙ 2x – 2 j) log2 (x2 – 8) = 0
2x 2 x
2 ∙ 2 = 9∙ 2 – 2 20 = x2 – 8
(2x)2 ∙ 22 = 9∙ 2x – 2 2x = t 1 = x2 – 8
2
4t = 9t – 2 1 + 8 = x2
2
9 = x2
4t – 9t + 2 = 0 x2 = 9
x = ±9
t1 = 2  2 =2 x
 x1 = 1
x1 = 3
t2 = 1/4  2 = 1/4
x
x2 = –3
2 = 2–2  x2 = –2
x
 k) log (x+3) = log 6 – log 2 (x+1)
6
log (x + 3) = log
2(x + 1)
6
log (x + 3) = log
2(x + 1)
6
(x + 3) =
2(x + 1) 2x2 + 8x = 0 Eq. 2n grau incompleta
x∙(2x + 8) = 0 Eq. factoritzada
(x + 3) 2 (x + 1) = 6
a) x = 0  x1 = 0
(2x + 6) (x + 1) = 6
b) 2x + 8 = 0  x2 = – 4
2x2 + 2x + 6x + 6 = 6
Solució no vàlida perquè si substituïm,
2x2 + 8x = 0 els arguments són negatius
l) log (x – 9) – log x = 1
(x – 9)
log =1
x
Apliquem (x – 9)
definició
101 =
x
10x = x – 9
9x = – 9
x=–1
Solució no vàlida perquè si substituïm,
els arguments són negatius