2 - 08 Diapositives Biodiversitat I Classificació

1- CONCEPTE DE BIODIVERSITAT
El terme BIODIVERSITAT va ser emprat

per primera vegada per E.O. Wilson
com a sinònim de DIVERSITAT
BIOLÒGICA, en la celebració del Primer
Fòrum Sobre Diversitat Biològica
organitzat pel National Research
Council of America el 1988.
DEFINICIONS DE BIODIVERSITAT
En funció dels autors, podem trobar diferents definicions de biodiversitat, a continuació

es mostren tres d’aquestes definicions:
"Biodiversitat és la varietat de tots els tipus i formes de vida,

des dels gens a les espècies a través d'una àmplia escala
d'ecosistemes"
Gaston (1996), en el llibre “Biodiversity: a biology of numbers and difference”. 2

"Per diversitat biològica s'entén la variabilitat

d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre
altres, els ecosistemes terrestres i marins i altres
ecosistemes ecològics dels que formen part;
comprèn tant la diversitat dins de cada espècie,
entre les espècies i en els ecosistemes "
• Conveni sobre la diversitat biològica. Rio de Janeiro (1992) (Definició oficial)
"Biodiversitat és la totalitat de gens, espècies i

ecosistemes d'una regió determinada“
FAO; PRODIVERSITAS,…
3
Totes aquestes definicions,
tenen en comú, la La biodiversitat comprèn tres nivells principals d'estudi:
insistència en deixar clar
que..... GENÈTIC - TAXONÒMIC - ECOLÒGIC
BIODIVERSITAT
DIVERSITAT
DIVERSITAT DE GENS DIVERSITAT D’ESPÈCIES
D’ECOSISTEMES
PATRIMONI GENÈTIC Destaquen pel seu La seua distribució està

valor els condicionada per la Limitats especialment
Variabilitat genètica en funció de criteris
entre els individus ENDEMISMES LATITUD
com són: VEGETACIÓ I
d’una mateixa espècie CLIMA
o població.
Es concentra
L’origen de la qual són: principalment en les Es mesura amb els
LES MUTACIONS zones de índex de
MEGADIVERSITAT i en
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL els DIVERSITAT
LA SEXUALITAT SENSE REPRODUCCIÓ ECOLÒGICA
PUNTS CALENTS
4
La unitat que ens dóna una idea de la biodiversitat real és el GEN.
Esbrinar la biodiversitat genètica, és gairebé impossible, ja que requereix

d'estudis moleculars molt costosos, llargs i complicats; que no poden
utilitzar-se de manera rutinària.
Com es pot calcular la diversitat genètica?

La diversitat genètica intraespecífica, determinada pels al·lels presents en el
genoma de l'espècie.
Aquesta pot estimar-se:
• Comptabilitzant la diversitat de fenotips.
• Calculant l'índex de heterozigosi. (Pes d'ADN).
Les espècies en perill d'extinció posseeixen índexs de heterozigosi molt baixos.

5
EXEMPLE DE CÀLCUL DE L’ÍNDEX D’HETEROZIGOSI

Homozigot o heterozigot?
A la imatge apareix el resultat d'una prova en la
qual es va comparar el mateix fragment d'ADN en 5
individus. Les bandes representen fragments
d'ADN de la mateixa mida o pes.
a) Els individus 2 i 4 són heterozigots. Quines dades
ens permeten fer aquesta afirmació?
b) Els individus 1, 3 i 5 són homozigòtics Per què ho
sabem?
c) Quina diferència hi ha entre l'individu 3 i els
altres homozigots? ¿A què es deu?
6
2- CONCEPTE D’ESPÈCIE
QUÈ ÉS UNA ESPÈCIE?
CONCEPTE BIOLÒGIC CONCEPTE TIPOLÒGIC
Criteri: reproducció Criteri: morfològic

Es basa en la comparació amb
ESPÈCIE: Conjunt d'individus que un exemplar tipus.
formen part de poblacions
naturals, que es creuen entre si,
realment o potencial, donant lloc a
descendents fèrtils.
No aplicable a:
• Organismes amb reproducció
asexual. (Bacteris)
• Organismes no coetanis. Bacteris
(Organismes extingits) Dues espècies de Trilobits
7
2- CONCEPTE D’ESPÈCIE
CAMELL LLAMA CAMA
+ =
Tigre + Lleona TIGRÓ o tigó

Lleó+ Tigressa LIGRE
8
3- REGISTRE i DISTRIBUCIÓ DE LA BIODIVERSITAT
REGISTRE DE LA BIODIVERSITAT
En l'actualitat s'han descrit uns 1,9

milions d'espècies, i contínuament se’n
descobreixen de noves. La majoria
Es creu que el nombre d'espècies actuals
d'estimacions situen la
representa menys de l'1% de tots els diversitat al voltant dels
organismes que han existit alguna vegada
al nostre planeta. 14 milions d'espècies.
9
DISTRIBUCIÓ DE LA BIODIVERSITAT
La distribución de la biodiversitat No és uniforme
S’incrementa en disminuir la latitud.

És màxima en les zones de l'equador.
Excepcions:
Independentment de la latitud, és mínima en les
zones desèrtiques.
Disminueix en augmentar l'altitud.
En analitzar la distribució de la biodiversitat

adquireixen especial rellevància:
ENDEMISMES ZONES DE MEGADIVERSITAT
PUNTS CALENTS
10
ENDEMISMES Ex. Fartet (Aphanius iberus) o peix

de sequiol és un petit peix d’aigua
Espècies de distribució reduïda, dolça, que viu a les llacunes litorals
que viuen en una determinada de la costa mediterrània ibèrica i
està amenaçat d'extinció.
zona, limitada i definible del
planeta. Samaruc (Valencia hispanica)
ZONES DE MEGADIVERSITAT
Llocs del planeta on es concentren gran nombre d'espècies.
PUNTS CALENTS (HOTSPOTS)
Llocs del planeta on es concentren gran nombre d'espècies

(megadiversitat), moltes d'elles endèmiques (originalitat), i amb alt grau
d'amenaça (fragilitat).
Els Punts Calents de Biodiversitat són les reserves de vida animal i vegetal
més riques i amenaçades del planeta.
11
Actualment existeixen 34 Punts Calents de Biodiversitat en tot el planeta,

majoritàriament localitzats a l'àrea de distribució dels Boscos Tropicals i
Mediterranis
Punts calents
de
BIODIVERSITAT
Aquests llocs es defineixen com Punts Calents de Biodiversitat per haver perdut més del 70% del seu
hàbitat original per diverses amenaces i albergar, almenys, 1500 espècies de plantes vasculars
endèmiques. 12
4- SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ
CONCEPTE DE CLASSIFICACIÓ
Què significa classificar?
No, perquè no és un criteri

discriminatori ja que entre aquests
animals n'hi ha que són, alhora,
depredadors i preses, com el
calamar.
Es poden utilitzar diferents criteris com:

presència o no d'esquelet intern, tipus
de medi en què viu, simetria corporal.
13
Classificar significa agrupar els organismes en categories,

adoptant per a fer-ho criteris adequats que ens permeten crear
grups homogenis.
Els criteris són adequats si:
• Són objectius: no varien en funció de l’observador ni de l’ésser

viu.
• Són discriminatoris: ens permeten incloure l’organisme en un
grup i no en diversos a la vegada.
Quina diferència hi ha entre classificar i determinar un exemplar d’ésser viu?

• Classificar significa crear els grups, les categories taxonòmiques,
adoptant els criteris que considerem més adequats.
• Determinar és identificar a quin grup dels que ja estan creats
pertany l’exemplar que teníem entre mans. 14
CLAU DICOTÒMICA PER A LA DETERMINACIÓ D’ANIMALS
15
16
17
SISTEMÀTICA, TAXONOMIA I NOMENCLATURA BINOMIAL
La SISTEMÀTICA és la part de la biologia que s’encarrega de la classificació del

éssers vius en grups, en funció de la seua similitud i de la seua història evolutiva
(filogènia). Té com a objectiu establir criteris de classificació natural que
expressen de la millor manera possible les relacions de parentiu.
La Taxonomia és la disciplina de la biologia que s’encarrega de formar grups

atenent als criteris establerts per la sistemàtica. Com que hi ha diferents
corrents dins la sistemàtica, que utilitzen criteris distints, un mateix organisme
pot ser assignat a un grup diferent segons els criteris utilitzats. (Ho vorem més endavant).
Els grups formats reben el nom de TÀXON o CATEGORÍA TAXONÓMICA.
Tàxon: És cada un dels grups o subgrups en què es classifiquen els éssers vius.
REGNEFÍLUMCLASSEORDREFAMILIAGÈNEREESPÈCIE
El regne és el tàxon més ampli de la classificació dels éssers vius i l’espècie el menys ampli.
Tradicionalment, els éssers s’han classificat en cinc regnes:
Moneres, Protoctists, Fongs, Plantes i Animals. 18

Tàxons
Les espècies s’agrupen entre si, per criteris
de semblança, en jerarquies superiors.
Cada nivell de jerarquia constitueix una Gènere
categoria taxonòmica o tàxon.
Espècie
Regne
FILUM Espècie
Espècie
Gènere
Fílum Classe
Ordre Espècie
Classe Ordre
Gènere
Ordre
Ordre
Família Família
Classe
Gènere
Classe Poden introduir-se nivells intermedis
afegint els prefixos sub- i super- a
Espècie qualsevol dels tàxons.
19
Exemple de classificació taxonòmica d’una espècie
Plantae REGNE Animalia
FÍLUM
Espermatophyta DIVISIÓ Chordata
TIPUS
Monocotyledoneae CLASSE Mammalia
Commelinales ORDRE Primates
Poaceae FAMÍLIA Pongidae
Zea GÈNERE Gorilla
Zea mays ESPÈCIE Gorilla gorilla

Dacsa Goril·la
NOM VULGAR
20
La nomenclatura binomial
• La Taxonomia moderna va ser creada al
segle XVIII pel naturalista suec Carl von
Linné.
• Utilitzant com a criteri l'anatomia va

desenvolupar la classificació dels éssers
vius en nivells jeràrquics -TÀXONS- i va
proposar la utilització de la
NOMENCLATURA BINOMIAL per
determinar el nom de les espècies.
Quina és la utilitat d’aquest sistema?
Amb la nomenclatura binomial, qualsevol

Carl von Linné científic, independentment de l'idioma que
(Suècia, 1707-1778): científic, utilitze, pot referir-se a un determinat
naturalista, botànic, zoòleg. organisme i la resta de la comunitat
científica el pot identificar. 21
Norma per escriure correctament un nom científic
El nom genèric (en

blau) és comú a totes
les espècies del L'epitet específic (en roig) és comú als El nom científic pot anar acompanyat
mateix gènere la seua individus que pertanyen a la mateixa del cognom abreviat del científic que
primera lletra s'escriu espècie. S'escriu en minúscula. va descriure l'espècie.
amb majúscula Per exemple, el roure valencià
Quan es tracta d'una subespècie s'afig un
pertany a l'espècie Quercus faginga
segon terme a l'epitet especific; per Lam, descrit per Lamarck.
exemple, Canis lupus familiars 22
FORMES DE REPRESENTACIÓ DE LES RELACIONS EVOLUTIVES
Per a representar les relacions evolutives, és a dir, la FILOGÈNIA,
entre diferents grups d’organismes, s’utilitzen diagrames ramificats
anomenats arbres filogenètics.
Per tal de construir els arbres filogenètics de manera correcta, és necessari fer un estudi de les
característiques dels grups per als quals volem establir el parentiu.
Com hem dit abans, la sistemàtica, és la disciplina que s’ocupa de triar les característiques adequades
per a que la taxonomia puga crear els grups. Dins de la sistemàtica hi ha dos corrents:
Sistemàtica evolutiva
Es basa en la semblança morfològica dels organismes, en l’estudi dels caràcters
homòlegs i els canvis acumulats durant el procés evolutiu. Per trobar els caràcters
utilitza l’anatomia comparada, l’estudi de fòssils i l’embriologia.
La relació entre grups es representa amb filogrames.
Sistemàtica cladística
Determina els caràcters que cal utilitzar per fer els agrupaments a partir de
l’anàlisi molecular. A l’hora de fer els grups té en consideració els caràcters
homòlegs que corresponen a una novetat evolutiva.
Es representa amb cladogrames.
Segons quin criteri s’utilitze es poden obtenir agrupaments diferents. 23 23
Els mateixos grups els podem incloure en agrupaments diferents en funció del sistema utilitzat.
Filograma
La sistemàtica evolutiva identifica els

rèptils i les aus com a dos tàxons diferents.
El tàxon rèptils no inclou tots els
descendents del seu antecessor comú (A).
La longitud de les branques és proporcional
al pas del temps.
Cladograma
La sistemàtica cladística NO reconeix el

tàxon rèptils per no ser monofilètic*.
Agrupa les aus i els cocodrils en un mateix
taxó monofilètic respecte del seu
antecessor comú. *Grup monofilètic: els membres d’un grup han de
La longitud de les branques NO és compartir com a mínim un tret que siga una novetat
evolutiva i ha d’incloure únicament l’espècie ancestral i
proporcional al pas del temps. tots els seus descendents. 24
Exemple de CLADOGRAMA
L’arbre representa un avantpassat comú i els seus descendents.

Cada vegada que es ramifica una branca el que s’està indicant és l’aparició d’una
característica que correspon a una novetat evolutiva.
La longitud de les branques no representa el temps.
L’aparició de la cèl·lula eucariota

és una novetat evolutiva. 25
Recordem la diferència entre òrgans homòlegs i anàlegs.
Els òrgans homòlegs Les homologies més evidents són les
Els òrgans homòlegs són morfològicament anatòmiques, però cada vegada més,
semblants, tenen un origen comú i poden s’utilitzen les homologies moleculars i
estar adaptats a realitzar funcions diferents. genètiques.
Un exemple d’homologia són les extremitats

dels mamífers. Les homologies són el resultat de
l'evolució divergent.
Gos
Dofí
Cavall Estructura bàsica

Ala de Ésser corresponent a un
rata penada humà avantpassat comú.
26
Òrgans anàlegs
Els òrgans anàlegs són aquells que, tenint un origen diferent, tenen una forma
semblant, ja que estan adaptats a realitzar la mateixa funció.
Si comparem les ales de les aus i les ales dels

ANÀLEGS ratpenats, també són anàlogues.
Les analogies són

el resultat de
l'evolució
convergent.
Ala d’una
rata penada Ala d’un insecte
ANÀLEGS
Les ales dels ratpenats consisteixen en membranes de

pell estesa entre els ossos dels dits i el braç. Aquestes
diferències estructurals suggereixen que les ales de
Ala d’una au Ala d’un insecte les aus i les dels ratpenats no provenen d'un
ancestre comú amb ales. Aquesta idea està
il·lustrada per la filogènia de la figura, que està
basada en un gran quantitat de caràcters.
27ç
Òrgans vestigials
Els òrgans vestigials són aquells
que es troben en alguns éssers
vius i que no exercixen cap
funció. Simplement ens indiquen
un parentiu evolutiu amb altres
éssers vius.
Còccix
Un exemple d’òrgan vestigial és el còccix en els

éssers humans. És una resta de la cua d’aquests.
28
Interpretació de cladogrames
Un cladograma és un
diagrama que permet
representar el parentiu
evolutiu entre espècies.
Quan hi ha una ramificació en un llinatge, aquesta es representa amb una nova

branca. Tots els descendents d'aquesta nova branca comparteixen un mateix
avantpassat o ancestre comú, i estan més propers evolutivament entre si que
amb els descendents d'altres branques.
Un clade és l'agrupació que inclou l'ancestre comú i tots els seus descendents,
vius o extints. Aquests conjunts representen un grup natural, ja que la seva
classificació reflecteix l'evolució del grup. Un clade pot estar conformat per una
espècie o per milers. 29
(1) Exemple d’interpretació d’un cladograma:
En la següent filogènia es mostra un esdeveniment d'especiació que va

donar origen a dos llinatges: Un va conduir a les molses i un altre va portar
als falgueres, els pins i els cirerers. Les molses d'avui en dia han acumulat la
mateixa quantitat de temps d'evolució que les plantes de l'altre llinatge. Les
espècies de molses actualment existents no són els avantpassats dels
nostres pins i cirerers. Les molses actuals són “cosines” de les altres plantes.
30
(2) Exemple
d’interpretació
d’un cladograma:
A la imatge anterior es mostra el parenXu entre un bacteri, un fong, una papallona, un peix,
una sargantana i un ratolí. Al costat de la línia del cladograma es noten uns quadres
vermells que indiquen les característiques compartides.
La característica que està més a la base és el d'estar format per cèl·lula (s) eucariota (s), tots
els llinatges que es van derivar des d'aquest punt, els que condueixen als fongs, les
papallona, els peixos, les sargantanes i els ratolins, posseeixen aquesta caracterísXca;
La segona característica assenyalada en aquest cladograma és la presència de teixits
animals, totes les ramificacions que hi ha després d'aquest punt, les que condueixen a les
papallones, els peixos, les sargantanes i els ratolins, posseeixen aquesta nova característica.
També podem fer una lectura de les característiques que tenen els organismes tenint en
compte la informació proporcionada pel cladograma, així doncs podem dir basats en aquest
cladograma que un ratolí posseeix: cèl·lules eucariotes, teixits animals, crani, pulmons i pèl.
31
Exemple: quants clades monofilètics hi ha en el següent

cladograma?
GRUP MONOFILÈTIC:
inclou l’ancestre
comú i tots els seus
descendents.
Hi ha cinc clades monofilètics:
1. Tapir, zebra, cérvol, bisó capibara i iguana. Reuneix tots els vertebrats del
cladograma i el seu antecessor comú.
2. Tapir, zebra, cérvol, bisó i capibara. Inclou tots mamífers i el seu antecessor
comú i els separa de la iguana (rèptil).
3. Tapir, zebra, cérvol i bisó. Inclou tots els ungulats i el seu antecessor comú i
els separa de la capibara, un rosegador.
4. Cérvol i bisó. Inclou tots els artiodàctils (ungulats amb dos peülles) i el seu
antecessor comú i els separa del tapir i la zebra (perisodàctils).
5. Tapir i zebra. Inclou els perisodàctils (ungulats amb una peülla) i el seu
antecessor comú i els separa del cérvol i el bisó (artiodàctils).
32
33
34
35
36
37
ELS 5 REGNES: cronologia de la seva construcció
Des de l'època d'Aristòtil (384 a. C. - 322 a. C.) els
organismes vius es reunien en només dos regnes:
Animalia i Plantae.
Donada l'ambigüitat d'alguns organismes Fongs Plantes Animals

unicel·lulars, Ernst Haeckel (S. XIX) va crear el
tercer regne Protist, per incloure aquells
organismes unicel·lulars amb aspectes intermedis
entre plantes i animals.
El quart regne establert és Monera (S. XX), que

engloba els bacteris, la característica principal
d'aquest regne és la presència de cèl·lules
procariotes: sense nucli cel·lular definit ni
orgànuls.
Monera
Els organismes dels regnes Animal, Planta i Protists Protoctists
estan formats per cèl·lules eucariotes, és a dir amb Protist
nucli envoltat per membranes i orgànuls cel·lulars.
R. H. Whittaker en 1969 va separar a tots els fongs El 1978 Whittaker i
de les plantes en el cinquè regne: Fongs, posseeixen Margulis van conservar aquests mateixos 5
cèl·lules eucariotes, tenen nucli i paret cel·lular però regnes però van incloure a les algues en els
no tenen pigments fotosintètics Protists, denominant Protoctista.
ELS 3 DOMINIS i LES NOVES PROPOSTES DE CLASSIFICACIÓ
Actualment el sistema dels cinc regnes està sotmès a una revisió profunda,
basada en les evidències que proporciona la biologia molecular, s’admet
l’organització dels éssers vius en 3 dominis, però a més, hi ha una última
revisió que proposa reorganitzar els 5 regnes en 7.
NOVA PROPOSTA DE 7 REGNES

ELS 3 DOMINIS
39
ELS 3 DOMINIS i LES NOVES PROPOSTES DE CLASSIFICACIÓ
La proposta de crear una nova categoria

anomenada DOMINI la va fer al 1977 Carl Woese,
en descobrir un nou tipus de bacteris, els
Arqueus.
A principis del anys 90 la proposta fou adoptada

per la comunitat científica.
En 2015, Ruggiero et al. proposà una I. Prokaryota

classificació amb dos superegnes i set 1. Archaea
regnes, buscant establir un sistema fàcil 2. Bacteria
d’utilitzar i pràctic. II. Eukaryota
Aquesta és la proposta adoptada en el 3. Protozoa
Sistema del Catàleg de la Vida (Catalogue of 4. Chromista
Life o CoL), un projecte col·laboratiu per a 5. Fungi
l’actualització de les dades taxonòmiques. 6. Plantae
7. Animalia
https://www.catalogueoflife.org Ruggiero, M. A.; Gordon, D. P.; Orrell, T. M.; Bailly, N.; Bourgoin T.; et al. (2015). «A
higher level classification of all living organisms». PLoS ONE 10 (6): e0130114. 40
REGNE MONERES PROTOCTIST FONGS PLANTES ANIMALS
PROCARIOTA
EUCARIOTA
AMB PARET
CEL·LULAR
UNICEL·LULARS
PLURICEL·LULARS
AUTÒTROFS
HETETERÒTROFS
AMB TEIXITS
5- DOMINI ARCHAEA I DOMINI BACTERIA (REGNE MONERA)
L’antic regne dels Moneres, actualment correspon a dos DOMINIS, que tenen en comú ser
unicel·lulars procariotes.
DIFERÈNCIES:
Archaea Bacteria
1. Viuen en ambients extrems, tot i que 1. Viuen en tot tipus d’ambients
també estan presents en el sòl, als oceans 2. Hi ha aeròbies i anaeròbies.
i en la microbiota d’humans i altres 3. Hi ha heteròtrofes i autòtrofes
organismes. (quimioautòtrofes i fotoautòtrofes);
2. Són anaeròbies. fotosintètiques sense despreniment d’O2 i
3. Metabolisme quimioautòtrof, (no hi ha fotosintètiques amb despreniment d’O2
espècies heteròtrofes ni fotosintètiques). (cianobacteris).
4. No hi ha cap espècie patògena. 4. Algunes són patògenes, però no la majoria.
5. Paret bacteriana sense peptidoglicans 5. Paret bacteriana amb peptidoglicans
(mureïna).* (mureïna), la qual cosa permet classificar-les
6. Mides des de molt petites a molt grans en Gram+ i Gram -.
0,1-15 µm. 6. Interval de mides no tan ampli, 0,5-5 µm.
7. Mecanisme de replicació de l’ADN 7. Mecanisme de replicació de l’ADN diferent a
semblant al de les cèl·lules eucariotes. la resta de cèl·lules.
* Alguns arqueus metanogènics tenen la paret cel·lular formada per un compost similar al peptidoglicà dels bacteris, de
manera que denomina pseudopeptidoglicà. En altres arqueus la paret es compon de polisacarids, glicoproteïnes o proteïnes.
42
NOMENCLATURA dels bacteris i arqueus en funció de la forma
• Els bacteris i els arqueus es poden trobar com a cèl·lules aïllades o

agrupades en petits filaments o masses irregulars.
• Tipus morfològics:
43
CLASSIFICACIÓ DELS BACTERIS EN FUNCIÓ DE LA PARET CEL·LULAR

Segons les característiques de la seua paret cel·lular es classifiquen en:
GRAMPOSITIUS (G+) GRAMNEGATIUS(G-)
GRAM -, la paret cel·lular és una capa

GRAM +, la paret cel·lular és una
prima de peptidoglicà (=mureïna) i
capa gruixuda de peptidoglicà
una membrana externa similar a la
(=mureïna)
membrana plasmàtica.
La MUREÏNA o PEPTIDOGLICÀ, és un compost de polisacàrids i aminoàcids. 44

TIPUS DE NUTRICIÓ DELS BACTERIS

Autòtrofs
Heteròtrofs
Per descriure les particularitats del mode de vida i nutrició, s’apliquen diferents
nomenclatures generals per a tots els organismes:
• HETERÒTROFS: sapròfits, simbionts, comensals, paràsits.

• AUTÒTROFS: quimiosintètics, fotosintètics.
45
NUTRICIÓ I FORMES DE VIDA DELS BACTERIS
Els HETERÒTROFS poden ser:

Sapròfits: S'alimenten de restes de matèria orgànica. Molts són descomponedors.
Els trobem en els sòls, fons de mars i aigües continentals, sobre els aliments
(putrefacció, fermentacions) etc ..
Simbionts: S'alimenten de la matèria orgànica d'un altre ésser viu i obtenen un
benefici mutu.
Bacteris de l'estómac dels ruminants o certs insectes com els tèrmits, digereixen
la cel·lulosa o col·laboren amb protozous que la digereixen.
Bact. del gènere Rhizobium, prenen sucres de les arrels de les lleguminoses i a
canvi fixen el N atmosfèric.
Comensals: S'alimenten de les restes d'altres organismes sense causar benefici ni
perjudici.
Microbiota normal que colonitza el cos de molts organismes.

Paràsits: S'alimenten d'altres organismes causant-los un perjudici. Corresponen a
un petit percentatge del total de bacteris.
Bacteris que causen la pneumònia, el còlera, el tifus, el tètanus, la tuberculosi, ...

46
Els AUTÒTROFS poden ser:
Quimiosintètics: Obtenen l'energia per oxidació de compostos inorgànics.
Bact. Nitrificants, sulfatizants, ferrobacteris. Molts d’ells fonamentals

per al cicles biogeoquímics.
Fotosintètics: Realitzen un tipus de fotosíntesi sense despreniment
d'oxigen,, amb l’excepció dels cianobacteris que sí que desprenen oxigen.
La fotosíntesi oxigènica és la modalitat de fotosíntesi en la qual l'aigua és el donant

primari d'electrons i que, per tant, allibera oxigen (O2) com a subproducte.
Aquesta modalitat metabòlica és pròpia dels cianobacteris i dels seus descendents

per endosimbiosis, els diversos tipus de cianeles i plastidis que s'observen en les
(algues) eucariòtiques i en les plantes.
La resta de bacteris fotosintètics recorren a altres donants d'electrons, com el

sulfur o l'hidrogen, per això no desprenen oxigen.
47
REPRODUCCIÓ DELS BACTERIS

• La majoria es reprodueixen per bipartició.
• Alguns grups poden produir ESPORES (els
arqueus no).
Produeixen membranes molt resistents a la calor i a
la sequedat que els permeten sobreviure en
condicions adverses.
Ex. Bacteri del tètanus, la de l'àntrax.
Espores d’Àntrax
48
Grups destactas de bacteris: CIANOBACTERIS (Fílum Cianobacteris)
•També anomenades CIANOFÍCIES o ALGUES VERDBLAVOSES.

HÀBITAT :
•Aigües continentals i marines, i espais molt humits.
MORFOLOGIA:
•Cèl·lules arrodonides (10-15 micres dd); es presenten aïllats o formant
aglomeracions o filaments curts.
NUTRICIÓ: Mode de vida.
• Són fotosintètics. Posseeixen clorofil·la i altres pigments; i sí que alliberen O2.
•Alguns poden fixar el N atmosfèric.
•Uns pocs estableixen simbiosi amb fongs i originen líquens gelatinosos.
REPRODUCCIÓ:
•Per bipartició.
•Algunes poden formar espores.
Espècies ancestrals similars a elles van ser

els primers organismes fototròfics
responsables de generar l'atmosfera
primitiva al planeta.
49
Importància dels bacteris i els arqueus per als humans i el medi ambient
ARQUEUS BACTERIS
•Depuració dels fangs procedents de les •Fixació del nitrogen atmosfèric.
plantes de tractament d’aigües (Rhizobium, simbiont de lleguminoses)
residuals.
•Fixació de CO2 i producció d’O2, per
•Obtenció de biogàs. fotosíntesi (Cianobacteris)
•Degradació de plàstics i altres residus.
•Obtenció de derivats làctis.
•Obtenció d’enzims i d’utilitat per a la
biotecnologia (PCR). •Producció d’antibiòtics.
•Simbionts del digestiu humà i d’altres •Simbionts del digestiu humà i d’altres
animals. animals.
•Causants de malalties infeccioses.
•Responsables de la descomposició dels
aliments.
50
6- REGNE PROTOCTISTS
•Alguns dels grups que inclou són:

Regne •PROTOZOUS
PROTOCTISTS •Rizòpodes
•Ciliats
•Esporozous
Algues Protozous
•Flagelats
Qualsevol eucariota •PROTOFITES

ALGUES
que no entre en un UNICEL·LULARS •Diatomees
altre regne.
•Algues flagelades
•CLOROFITES (Algues verdes)
En la nova proposta de ALGUES
classificació aquest regne es MULTICEL·LULARS •RODOFITES (Algues roges)
reorganitza en dos: regne
•FEOFITES (Algues brunes)
Protozous i Regne Chromistes.
En els Chromistes s’inclouen les
algues i alguns protozous com
els foraminífers o els ciliats.
51
PROTOZOUS RIZÒPODES
•Organismes unicel·lulars i heteròtrofs (s'alimenten per ingestió de partícules
orgàniques o de bacteris).
• Presenten pseudòpodes que utilitzen per a l’alimentació i locomoció.

•Exemples: Amebes (aigua dolça) i foraminífers (marins)
AMEBES FORAMINÍFERS
52
PROTOZOUS CILIATS
•Organismes unicel·lulars i heteròtrofs (s'alimenten per ingestió de partícules
orgàniques o de bacteris).
• Cos cobert de cilis (alimentació i locomoció).
• Exemples: parameci i vorticel·la.
PARAMECI VORTICEL·LA
53
PROTOZOUS ESPOROZOUS
•Organismes unicel·lulars i heteròtrofs: PARÀSITS.

•No presenten estructures especialitzades per a la locomoció, el moviment es
produeix per flexió o lliscament.
•Ex. Plasmodium (paludisme), Toxoplasma (toxoplasmosi)
Plasmodium Toxoplasma
54
CICLE DEL Plasmodium vivax (malària o paludisme)

VECTOR
Anopheles
Plasmodium vivax
Hi ha quatre espècies de Plasmodium que causen la malaltia en l'home

(P. vivax, P. ovale, P. malariae i P. falciparum). Les tres primeres
produeixen un paludisme relativament benigne, però la quarta produeix
un paludisme greu que amenaça la vida del malalt.
55
PROTOZOUS FLAGEL·LATS
•Organismes unicel·lulars i heteròtrofs.
• Disposen d’un o més flagels per a desplaçar-se.
•Hi ha de vida lliure i paràsits.
•Exemples: Tripanosoma i Leishmania.
Tripanosoma gambiense Leishmania
Vector:
mosques
Phlebotomus,
beatillas
Vector: Glossina, mosca tsé-tsé.
56
57
PROTOFITES: Algues unicel·lulars
•Formen el fitoplàncton, viuen a la superfície del mar i de les aigües dolces.
•Unicel·lulars i fotosintètiques.
•Exemples: Diatomees i algues flagelades com Euglena i Volvox.
DIATOMEES:
Algues cobertes de closques silícies. (La paret cel·lular de sílice es
denomina TECA o FRÚSTUL)
ALGUES FLAGEL·LADES:
Volvox
Les euglenas, en absència de llum són heteròtrofes.
58
ALGUES PLURICEL·LULARS
Clorofites: ALGUES Feofites: ALGUES Rodofites: ALGUES

VERDES BRUNES VERMELLES
•Habiten aigües dolces o •Marines. •Gairebé totes marines.

salades.
•Fotosintètiques, amb •Fotosintètiques, amb clorofil·la a i
•Fotosintètiques, amb xantòfill·les i clorofil·la d i amb pigments vermells
clorofil·la a i b que absorbeix a i c que permet la (carotens i ficobilines) que els
la llum roja, per la qual cosa captació de llum fins a permeten captar la llum a grans
necessiten estar més a prop uns 50 m de profunditats.
de la superfície. profunditat.
•Presenten diferents •Morfologia: solen aconseguir grans
morfologies: filamentoses, dimensions i tenen consistència
laminars, etc .. gelatinosa. (Agar-agar).
Ulva lactuca (enciam Sargassos

de mar) 59
PROTOFITES (microalgues) Hi destaquen els dinoflagel-lats i

les diatomees per ser constituents ALGUES PLURICEL·LULARS
del fitoplàncton, base de les (macroalgues)
cadenes tròfiques dels medis
aquàtics.
Les algues verdes posseeixen

clorofil·les a i b que absorbeixen
llum roja, raó per la qual
necessiten estar prop de la
superficie.
Les algues brunes posseeixen

clorofil·les a i c i xantofil·les, raó
per la qual poden aprofitar la
llum que arriba fins als 50 m de
profunditat.
Les algues roges contenen

clorofil·les a i d, ficobilines i
carotens i són capaces
d'aprofitar la llum que arriba al
límit de la zona fòtica.
60
Clorofites: ALGUES VERDES
Ulva lactuca (enciam Algues verdes filamentoses

de mar) Acetabularia
Rodofites: ALGUES VERMELLES Feofites: ALGUES BRUNES
Gelidium
latifolium Sargassos
Fucus vesiculosus 61
MIXOMICOTS (fongs mucilaginosos)
•Són HETERÒTROFS i UNICEL·LULARS.

•Exemple: míldiu (paràsit de la vinya), Lycogala de la fusta morta.
Mildiu Lycogala
Taques del mildiu.
Esporangis Lycogala epidendrum

del mildiu.
62
MIXOMICOTS O
FONGS
LLISCANTS
ACEL·LULARS
Plasmodi. Estructuralment és una massa amb centenars de nuclis.

Els troben en ambients humits lliscant molt lentament pel terra
alimentant-se de matèria orgànica en descomposició.
63
MIXOMICOTS O
FONGS
LLISCANTS
CEL·LULARS
Dictyostelium. Ciclo de Vida. Fuente Nature
Els mixomicets cel·lulars o Dictyostelia prenen la forma d'amebes individuals, però sota
condicions desfavorables formen una massa multicel·lular denominada pseudoplasmodi.
Aquesta emigra a una nova localització, després forma un cos fructífer, generalment amb una tija
format per amebes mortes. Les espores llavors originen amebes noves.
64
MIXOMICOTS (fongs mucilaginosos)
Durant molt de temps es van considerar fongs, però

presenten característiques semblants als animals i als
fongs.
Característiques animals Característiques dels fongs
• Cèl·lules ameboides • Espores amb paret cel·lular

(mòbils) de cel·lulosa o quitina
• Nutrició per fagocitosi. • Esporangis
• Manca de fotosíntesi.
65
7- MICROORGANISMES
Microorganismes: concepte i diversitat
Els microorganismes o microbis són un grup d'éssers vius que només es

poden visualitzar amb l'ajuda d'un microscopi i que presenten una
organització biològica senzilla.
El terme inclou també formes acel·lulars com els virus, i que per tant, no
són estrictament éssers vius.
• Es van descubrir al segle XVII, quan Anton van Leeuwenhoek va

realizar les primeres observacions amb un microscopi que ell
havia construit.
• No formen un grup taxonòmic i poden pertànyer a diferents

regnes.
• Poden ser acel·lulars, com els virus, procariotes, com els

bacteris i eucariotes, com els protozous i els fongs.
• Inicialment, aquest concepte es va aplicar només a

microorganismes que eren éssers vius, però en descobrir agents
infecciosos que realment no són éssers vius, es va haver de
REDEFINIR.
66
7- MICROORGANISMES
Característiques generals dels microorganismes:
1) ORGANITZACIÓ I MIDA:
Organització cel·lular: mida entre 0,5 µm i centenars de µm.
Organització acel·lular: molt més menudes, visibles només amb microscopi

electrònic o detectables per certes proves de laboratori.
Organització Acel·lular
Organització Cel·lular
67
7- MICROORGANISMES
2) CATEGORIA TAXONÒMICA
No constitueixen una categoría taxonómica, i hi ha de tots els grups

taxónòmics (excepte animals i plantes), així com formes acel·lulars i
moleculars.
Podem trobar microorganismes en els següents grups taxonòmics:
MICROORGANISMES
Virus
Viroides
ORGANITZACIÓ ACEL·LULAR Virusoides
Plàsmids
Prions
Arqueus
Procariotes
Bacteris
ORGANITZACIÓ CEL·LULAR
Protozous
Eucariotes
Fongs
68
7- MICROORGANISMES
Comparativa entre les formes de microorganismes cel·lulars i acel·lulars
Microorganismes Acel·lulars Microorganismes Cel·lulars

Sense estructures essencials per a fer les Majoritàriament unicel·lulars, alguns
funcions vitals per tant, són paràsits obligats formen colònies.
de procariotes o eucariotes
Sense membranes Amb membrana cel·lular
- Presenten material genètic en forma d’ADN Presenten:

o ARN, mai els dos a la vegada. Tant ADN com ARN
- No presenten material genètic (prions)
Inclou: Inclou:
• Virus (ADN o ARN) • PROCARIOTES: Arqueus i Bacteris

• Viroides (ARN)
• Virusoides (ARN) • EUCARIOTES: Protozous i Fongs
• Plàsmids (ADN)
• Prions (proteïnes)
69
7- MICROORGANISMES
3) DIVERSITAT D’HÀBITATS
La diversitat metabólica que presenten els permet utilizar diferents recursos, per la
qual cosa hi ha a tots els hábitats, fins i tot els més hostils.
4) RELACIONS AMB ALTRES ÉSSERS VIUS
Els troben en la gran majoria d’éssers vius establint relacions interespecífiques que
generalment són beneficioses.
5) PERILLOSITAT
Uns pocs són patògens per a les persones, però altres són essencials per a la
nostra supervivencia.
A continuació ens centrarem en les formes acel·luars, la resta les tractem en parlar
dels grups corresponents. 70
7- MICROORGANISMES
Formes acel·lulars Els microorganismes acel·lulars no són considerats éssers

vius: presenten una organització molecular que no origina
membranes ni orgànuls citoplasmàtics.
Són: els virus, viroides, virusoides, plàsmids i prions.
Els virus
Oscil·len entre 0,02 i 0,3 µm; són paràsits

intracel·lulars obligats, fora d’una cèl·lula estan
inactius.
Estructura i composició dels virus
Els components bàsics dels virus són:
Àcid nucleic (ADN o ARN, mono o Si només presenten l’àcid nucleic i

bicatenari; lineal, circular o fragmentat) la càpsida, s’anomenen virus nus
(A), i si tenen a més a més,
Càpsida (formada per capsòmers una coberta membranosa, virus
constituïts per proteïnes) embolcallats (B).
71
7- MICROORGANISMES
Virus nu Virus embolcallat
72
7- MICROORGANISMES
Tipus de virus
Segons l’organització de la càpsida, hi ha 4 tipus: helicoïdal, icosaèdrics,

complexos i amb embolcall.
Nom Forma Càpsida Exemple Dibuix
Càpsida formada per un

sol tipus de capsòmer que Virus
s’acobla a l’eix de l’àcid del mosaic
Helicoïdals Allargada
nucleic helicoïdalment. del tabac
Càpsida composta per

capsòmers amb 1 o varies
subunitats proteiques
formant un icosaedre i a Virus de
Icosaèdrics Esfèrica l’hepatitis A
l’interior està l’àcid
nucleic. Poden tindre
espícules per ancorar-se
cèl·lula hoste.
73
73
7- MICROORGANISMES
Nom Forma Càpsida Exemple Dibuix
Diversa i pot Virus

Complexos Diversa presentar Bacterians o
components bacteriòfags
addicionals
Recoberta amb Molts dels

Amb No embolcall que és la virus que
embolcall específica membrana de la afecten als
cèl·lula hoste, això animals
facilita l’entrada a (Icosaèdrica
noves cèl·lules. amb
embolcall)
74
74
7- MICROORGANISMES
El virus del mosaic del tabac, Tobacco mosaic virus o TMV és

un virus helicoïdal amb ARN que infecta plantes,
especialment el tabac i altres membres de la família
Solanaceae. La infecció produeix taques característiques a les
fulles (d'aquí el nom).
Va ser el primer virus descobert. Tot i que des de finals del

segle XIX se sabia que aquesta malaltia infecciosa feia malbé
les collites de tabac, fins al 1930 no es va poder determinar
que l'agent infecciós era un virus.
75
7- MICROORGANISMES
76
7- MICROORGANISMES
Amb embolcall
Helicoïdal
Sense embolcall
Amb embolcall
77
7- MICROORGANISMES
Per què són tant importants els virus?
A. Són responsables de nombroses malalties en plantes

i animals, la qual cosa suposa un mecanisme de
regulació poblacional als ecosistemes.
B. Paper fonamental en l’intercanvi genètic dels

bacteris.
C. Per la seua capacitat per a infectar cèl·lules, s’utilitzen

en medicina com a vectors per a la teràpia gènica.
78
7- MICROORGANISMES
Altres formes acel·lulars
Hi ha partícules subvirals més senzilles que els virus que causen malalties.
VIROIDES
• Formats per una molècula d’ARN circular de

cadena simple amb forma de vareta i amb
capacitat per a autoreplicar-se.
• Ataquen a les plantes angiospermes i

alguns fongs i algues. S’introdueixen al nucli Esquema de l’ARN d’un viroide
o als cloroplastos de les cèl·lules i allà es
repliquen.
El primer viroide es va descobrir l’any 1971, es

tracta del viroide que provoca la malaltia en fus
de les patates. Es propaga quan s’utilitzen
ganivets infectats per a tallar les patates que es
sembren.
79
7- MICROORGANISMES
VIRUSOIDES
• Són molècules d’ARN paràsites de certs

virus. El virusoide va integrat en l’ARN
d’un virus i així pot entrar en les cèl·lules.
• Estructura semblant a la dels viroides, però
més menuda.
Esquema de l’ARN d’un virusoide
• Exemple: virus hepatitis D, que, en realitat, és
un virusoide que es transmet amb el virus
de l’hepatitis B.
PLÀSMIDS
• Són molècules d’ADN circular que estan als

bacteris i en alguns llevats, però que es
repliquen de forma independent del seu material
genètic.
• Poden transferir-se a altres bacteris.
• No són patògens, estableixen relacions de
simbiosi amb la cèl·lula on es troben i aporten
beneficis com la resistència als antibiòtics.
80
7- MICROORGANISMES
PRIONS
• Són molècules semblants a proteïnes

cel·lulars però amb una configuració
incorrecta.
• Ja dins de la cèl·lula, poden modificar

a la proteïna normal i convertir-la en
prió, i provocant una reacció en cadena
entre les cèl·lules del teixit infectat.
Els prions es van descobrir en 1982
• La proteïna priònica, pot sorgir de per Stanley Prusiner, el qual va rebre
forma espontània en l’organisme o el Premi Nobel de Fisiologia i
pot ser ingerida amb l’alimentació. Medicina el 1997. Es van descriure
per primera vegada com a causants
• Provoquen malalties com la de d’una malaltia degenerativa de les
Creutzfeldt-Jakob (vaques boges). ovelles que els provoca tremolors.
81
8- REGNE DELS FONGS
Tots els bolets són fongs, però no tots els fongs són bolets.
Regne FONGS
Floridures:
ZiGOMICETS
Llevats, líquens, trufes i oïdis

ASCOMICETS
Bolets i algunes floridures

BASIDIOMICETS
Altres: Micorrizes GLOMEROMICETS

Fongs amb espores flagel·lades
QUITRIDIOMICETS
82
8- REGNE DELS FONGS
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• Els fongs són organismes amb cèl·lules eucariotes que presenten una paret
cel·lular de quitina.
• Alguns com els rents són unicel·lulars.
• La resta són pluricel·lulars amb organització tal·lofítica. El cos esta format per
filaments microscòpics anomenats hifes. El conjunt d’hifes constitueix el cos del
fong que rep el nom de miceli.
• Les hifes es troben inmmerses

en el substrat. En alguns grups Bolet
es reuneixen i originen Hifes
estructures reproductores:
els bolets.
Miceli
Nucli
Floridura del pa Floridura Penicillium

(Zigomicet) (Acsomicet) 83
8- REGNE DELS FONGS

NUTRICIÓ
• Són heteròtrofs. Segons d’on obtenen la matèria orgànica poden ser:

SAPRÒFITS:
- Floridures, llevats i bolets com els xampinyons, viuen sobre la matèria

orgànica en descomposició.
- Aboquen enzims digestius que transformen els compostos orgànics

complexos en altres més senzills i els absorbeixen.
84
8- REGNE DELS FONGS
NUTRICIÓ
PARÀSITS DE PLANTES I ANIMALS:
- El peu d'atleta (tinya dels peus) causada habitualment tant per

Trichophyton com per Epidermophyton. (Ascomicets).
- Candida (llevat que causa candidiasi) infecció de les vies urinàries.

(Ascomicet)
- Els oïdis (Ascomicets), són fongs visibles a simple vista sobre els òrgans
de molts vegetals.
Ganodema aplanatum
Peu d’atleta
Oïdi sobre fulla de remolatxa 85
8- REGNE DELS FONGS
NUTRICIÓ
SIMBIONTS ASSOCIATS AMB AUTÒTROFS:
- Micorrizes: s'associen a les arrels de les plantes augmentant així la

superfície d'absorció, a canvi prenen nutrients de la planta.
- Líquens: protegeixen les algues unicel·lulars de la dessecació i obtenen a

canvi els productes de la fotosíntesi.
86
8- REGNE DELS FONGS
Ganodema aplanatum
Negreta
Oïde sobre fulla de remolatxa
Pie de atleta
PARÀSITS
SIMBIONTS
Líquens
87
8- REGNE DELS FONGS

REPRODUCCIÓ DELS FONGS
En general alternen la reproducció asexual i sexual En alguns com els
micorrizes es desconeix la reproducció sexual.
Les cèl·lules dels fongs són haploides.
R. Asexual.
- Les hifes originen esporangis
on es formen, per mitosi,
espores haploides que
germinen i originen un nou
miceli.
- Les ESPORES són cèl·lules
reproductores immòbils que
es dispersen pel vent, l'aigua
o els animals, excepte en els
quitridiomicets on les espores
són flagel·lades.
- També es pot realitzar per
fragmentació de les hifes.
88
8- REGNE DELS FONGS
R. Sexual. Les hifes de dos micelis compatibles s'uneixen, el citoplasma i el
nucli de les seves cèl·lules s'uneixen, i formen un miceli dicariòtic (“diploide”)
que origina espores per meiosi, cadascuna d'aquestes espores donarà lloc a la
formació d'un miceli haploide.
En els basidiomicets la
fase d’hifes
monocariòtiques sol
ser molt breu (miceli
primari).
Les hifes dicariòtiques

formen el miceli
secundari que pot
crèixer durant anys.
Basidiomicetos 89
8- REGNE DELS FONGS

El fong està format per les hifes. Aquestes creixen, es ramifiquen, i, en un
moment determinat, es poden trobar dues hifes diferents que es fusionen
originant una de sola (PLASMOGÀMIA). Aquesta nova hifa té dos nuclis, un
de cadascuna de les hifes que s'han fusionat, i segueix creixent i ramificant-se.
Quan les condicions són adequades, les hifes s’agrupen i formen el BOLET. A
l'extrem de l’hifa, a les làmines del bolet, s'uneixen els dos nuclis formant
una espècie de zigot que es divideix per meiosi i forma unes espores que
cauen a terra i germinen formant unes noves hifes.
90
8- REGNE DELS FONGS
Mucor mucedo:
Esporangis
Zigòspora
91
8- REGNE DELS FONGS

Els fongs UNICEL·LULARS presenten Reproducció

asexual per gemmació i de vegades R. SEXUAL
R. ASEXUAL per GEMMACIÓ R. SEXUAL en fongs unicel·lulars
La cèl·lula es Per realitzar la reproducció

divideix en dues sexual, dues cèl·lules s’uneixen,
cèl·lules filles però barregen la seua informació
una és molt més genètica i es tornen a separar.
gran que l’altra.
Per això cal que es generi un
nòdul denominat «Shmoo» que
les cèl·lules fan servir per unir-
se. El procés, denominat
«shmooing», dura unes dues
hores.
92
9- REGNE DE LES PLANTES
Les plantes són organismes: EUCARIOTES, AUTÒTROFS FOTOSINTÈTICS i

PLURICEL·LULARS.
Amb l’excepció dels briòfits, la seua

estructura corporal és CORMOFÍTICA. En el cas de les molses
l’estructura és
PROTOCORMOFÍTICA, ja que tot
i no disposar de veritables teixits,
sí presenten estructures que
morfològicament s’assemblen a
les arrels, tija i fulles.
93
Presenten un cicle vital DIPLOHAPLONT: alternen dues generacions,

l’esporofit (diploide) amb reproducció asexual i el gametòfit (haploide)
que realitza la reproducció sexual.
La diferenciació entre les dues formes

corporals és fàcilment visible en les
briòfits, en la resta la fase gametofítica
s’ha reduït considerablement fins a
nivells microscòpics.
94
Evolució del cicle de les plantes
FASE ESPOROFÍTICA (2n)
FASE GAMETOFÍTICA (n)

Molses Falgueres Gimnospermes i
Angiospermes
EVOLUCIÓ
Al llarg de l’evolució ha guanyat la fase esporofítica, excepte en les molses, la resta de plantes que
veiem són esporòfits. 95

PRINCIPALS GRUPS DE PLANTES: CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ
PLANTES
Tenen vasos NO TIPUS
VASCULARS si no
conductors? VASCULARS BRIOFITES
TIPUS
Tenen llavors? si ESPERMATOFITES
SUBTIPUS
Formen fruits? si ANGIOSPERMES
no Quants cotilèdons té
no l’embrió?
dos
un
TIPUS SUBTIPUS CLASSE

CLASSE
PTERIDOFITES GIMNOSPERMES DICOTILEDÒNIES
MONOCOTILEDÒNIES
96
Altres nomenclatures:
Briòfits i Pteridòfits Gimnospermes i Angiospermes
CRIPTÒGAMES o FANERÒGAMES o
ARQUEGONIADES ESPERMATOFITES
Plantes sense llavors Plantes amb llavors
97
BRIÒFITS (MOLSES)
PTERIDOFITES (FALGUERES)
98
ANGIOSPERMES
GIMNOSPERMES
PTERIDOFITES
(FALGUERES) 99
BRIOFITES PTERIDOFITES GIMNOSPERMES ANGIOSPERMES

Molses Falgueres Monocotiledònies Dicotiledònies
Predomina GAMETÒFIT ESPORÒFIT

(HAPLOIDE) (DIPLOIDE)
Vasos NO VASCULARS
conductors VASCULARS
Hàbitat Amb elevat grau d’humitat. Necessiten Adaptades a la vida terrestre. No necessiten aigua per a la
aigua per a la fecundació. fecundació.
Llavors Sense llavors Amb llavors
Protecció
de la llavor No protegides Protegides pel fruit
Fecundació Amb doble fecundació.

Sense doble
fecundació
100
BRIÒFITS (molses i hepàtiques)

• Plantes amb estructura protocormofítica.
• Sense vasos conductors ni llavors.
• Tot i presentar estructures semblants a l’arrel,
tija i fulla (rizoide, cauloide i fil·loide);
aquestes no fan les mateixes funcions.
• Absorbeixen l’aigua i les sals minerals per les
diferents parts del cos i aquestes es
distribueixen per difusió de cèl·lula a cèl·lula.
Raó per la qual mai poden presentar mides
molt grans.
• Són plantes terrestres però dependents de
l’aigua per a la reproducció. La presència
d’aigua és imprescindible per a la fecundació i
el desenvolupament del zigot.
• Predomina la fase gametofítica (haploide) front
a l’esporofítica (diploide).
• L’esporòfit creix i es desenvolupa a sobre el
gametòfit.
101
PTERIDÒFITS (falgueres)
• Plantes amb estructura cormofítica.
• Amb vasos conductors, sense llavors.
• Presenten òrgans funcionals: arrels,
rizoma i frondes.
• En el revers de les frondes es formen els
sorus que contenen els esporangis
productors d’espores.
• Com les molses, són plantes terrestres
però depenents de l’aigua per a la
reproducció.
Sorus • Predomina la fase esporofítica (diploide)

front a la gametofítica (haploide).
• El gametòfit ha quedat reduït a una
estructura de pocs cm en forma de cor,
anomenada protal·lus.
102
PROTAL·LUS D’UNA FALGUERA (PERIDOFITES
103
GIMNOSPERMES
• Plantes amb llavor desprotegida, és a dir,

sense fruit.
• Flors unisexuades (masculines o femenines),
sense calze ni corol·la.
• Plantes de port arborescent. (Arbres o arbusts)
• Fulles, en gairebé totes les espècies, perennes,
generalment aciculars o escamoses.
• Exemples:
El grup més important correspon a les
coníferes que inclouen:
Pinàcies (pins, avets)
Cupressàcies (xiprer, ginebre)
Altres són:
Taxàcies (teix)
Cicadàcies (cica)
Ginkgoàcies (Ginkgo biloba) 104
Exemples de gimnospermes
Cica
Pi
Sequoies
Ginkgo biloba
Teix
105
ANGIOSPERMES
• Plantes amb la llavor protegida pel fruit.

• Flors hermafrodites o unisexuades amb calze i
corol·la.
• Plantes de port arborescent (arbres o arbusts) o
herbaci.
• Fulles, amb gran varietat de formes. Poden ser
perennes o caduques.
• Es classifiquen en:
MONOCOTILEDÒNIES
Gramínies (blat, arròs)
Palmeres
DICOTILEDÒNIES
Lleguminoses (fesols, faves),
patateres, tomateres, rosers,
carrasques, roures.
106
Diferències
Monocotiledònies Dicotiledònies
Flor cíclica
Flor cíclica
Amb 4 o 5 pètals o múltiple
Amb 3 pètals o múltiple de 4 o 5.
de 3
Nervadura paral·lela, Nervadura generalment

sèssil, limbe estret ramificada, peciolada, limbe
ample
Feix vascular dispers Feix vascular en
anell
Arrel fasciculada: sense 1 cotilèdon Arrel axonoforma: amb 2 cotilèdons

arrel principal arrel principal
107
MONOCOTILEDÒNIES
108
DICOTILEDÒNIES
109
110
10- REGNE ANIMALS
 Els animals són organismes:

• EUCARIOTES
• PLURICEL·LULARS
• HETERÒTROFS
• Cicle vital DIPLONT
• Tots amb reproducció sexual i alguns, a més amb R. Asexual.
 Es classifiquen en 32 Fílums.
La base de la classificació es fonamenta en el DESENVOLUPAMENT
EMBRIONARI.
•Diblàstics-Triblàstics
•Acelomats-Psedocelomats-Celomats
•Protòstoms- Deuteròstoms
111
10- REGNE ANIMALS

DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
El desenvolupament embrionari: ontogènia, és el procés que s’inicia

després de la formació del zigot.
S’organitza en tres fases:
SEGMENTACIÓ  A partir del zigot es forma una BLÀSTULA.
GASTRULACIÓ  A partir de la blàstula es forma una GÀSTRULA.
ORGANOGÈNESI  A partir de la gàstrula es formen els diferents òrgans.
112
10- REGNE ANIMALS
SEGMENTACIÓ D’UN OU AMB VITEL ESCÀS
Blastòmers
Cèl·lula ou
Blastocel
Mòrula
Blàstula
113
10- REGNE ANIMALS

GASTRULACIÓ
Una vegada formada la blàstula, es produeixen desplaçament de les cèl·lules i plegament
que donen com a resultat la gàstrula.
GASTRULACIÓ EN ANIMALS DIBLÀSTICS

Blastocel Ectoderma Arquènteron
Blastòpor
Endoderma
GÀSTRULA
Els animals que acaben el desenvolupament

embrionari en aquest estadi s’anomenen
diblàstics perquè posseeixen dues parets o
fulls embrionaris. PORÍFERS i CNIDARIS
114
10- REGNE ANIMALS
FORMACIÓ DEL MESODERMA I EL CELOMA
En molts animals es forma un tercer full: el mesoderma. Els animals que
tenen mesoderma s’anomenen triblàstics.
Cèl·lules
mesodèrmiques Ectoderma Full
Arquènteron
Endoderma visceral
Celoma
Full
Mesoderma parietal
Blastòpor
El mesoderma està constituït per dos fulls: Entre ambdós queda la cavitat
El full parietal, que se solda a l’ectoderma. general del cos:
el celoma. (Cavitat on s'allotgen
El full visceral, que s’adhereix a l’endoderma. les vísceres)
115
10- REGNE ANIMALS

Entre els animals triblàstics hi ha dos models de desenvolupament:
PROTOSTOMATS DEUTEROSTOMATS
Formen la boca a partir del blastòpor La boca s’obri en un lloc diferent al blastòpor
DESENVOLUPAMENT DE PROTOSTOMATS
Cèl·lules
Endoderma mesodèrmiques Futur intestí
Ectoderma
Futur anus
Arquènteron Blastòpor Arquènteron: futur

Futura boca
esòfag
El desenvolupament embrionari es completa amb la formació dels òrgans a partir

dels fulls embrionaris en un procés anomenat organogènesi. 116
10- REGNE ANIMALS
ORGANOGÈNESI
• A partir dels fulls embrionaris s'originen tots els òrgans de l'adult.
•ECTODERMA :
•Epidermis i estructures associades, com pèls, glàndules sudorípares, ungles, etc.
•Sistema nerviós i òrgans dels sentits.
•ENDODERMA: (Arquènteron  Tub digestiu)
•Tub digestiu i glàndules annexes (fetge, pàncrees).
•Revestiment interior de pulmons i bufeta urinària.
•Glàndules endocrines: tiroide, paratiroide, tim,… Arquènteron
Full
visceral
•MESODERMA: (Celoma Cavitat toràcica i abdominal)

Celoma
•Teixit conjuntiu, la dermis.
•Circulatori.
•Excretor.
•Òrgans reproductors.
Full parietal
•Sistema muscular i esquelet. 117
10- REGNE ANIMALS
Classificació dels animals segons la seva ontogènia

ANIMALS DIBLÀSTICS
Dos fulls embrionaris: ectoderma i endoderma
PORÍFERS
CNIDARIS
ANIMALS TRIBLÀSTICS
Tres fulls embrionaris, ectoderma, endoderma i mesoderma
ACELOMATS PSEUDOCELOMATS CELOMATS

No es forma cap Es forma una cavitat entre Es forma una cavitat interna al
cavitat entre les tres el mesoderma i mesoderma
capes embrionàries l’endoderma
ANÈL·LIDS
PLATIHELMINTS NEMATODES
ARTRÒPODES PROTÒSTOMS
MOL·LUSCS
EQUINODERMS
DEUTERÒSTOMS
CORDATS
118
10- REGNE ANIMALS
SIMETRIA CORPORAL
Simetria bilateral Simetria radial

Els vertebrats i molts invertebrats •Alguns invertebrats, com els pòlips, tenen
presenten simetria bilateral; el seu cos simetria radial; ja que el seu cos pot
pot dividir-se només en dues mitats dividir-se en meitats simètriques per mitjà
idèntiques per mitjà d’un únic pla. de diversos plans.
• Per exemple, un pòlip amb vuit braços
presenta quatre plans de simetria.
4
2 3
Pla de simetria
1 1
3 2
4 119
10- REGNE ANIMALS
Nomenclatura relacionada
amb la simetria bilateral
Divisió en pla:
Sagital dreta-esquerra
Coronal anterior–posterior
Transvers superior-inferior
120
10- REGNE ANIMALS
“INVERTEBRATS”
121
Phylum PLACOZOUS. Una sola sp

Trichoplax adherens
122
10- REGNE ANIMALS
FÍLUM PORÍFERS (Diblàstics)
• Animals aquàtics (la majoria marins) i

sèssils.
• No tenen teixits i òrgans; no presenten
simetria.
• Cos perforat per un enorme nombre de
porus inhalants microscòpics que
comuniquen l'exterior amb la cavitat
interna o atrial.
• L'aigua entra a la cavitat atrial pels porus
inhalants i surt per un únic orifici visible a
simple vista, anomenat òscul.
•El moviment de l’aigua es realitza gràcies a
unes cèl·lules flagelades anomenades
COANÒCITS.
• Cos format per dues capes de cèl·lules,
entre les que es troba una capa gelatinosa
(mesoglea), que conté cèl·lules ameboides
i espícules (agulles esquelètiques de
carbonat de calci o de sílice).
123
10- REGNE ANIMALS

FÍLUM CNIDARIS (Diblàstics)
•Animals diblástics amb simetria

radial.
•Gairebé tots marins.
•Presenten dues formes corporals:
PÒLIP (coralls, anèmones i hidres)
i MEDUSA.
•El cos posseeix una única cavitat
interna (cavitat gastrovascular), MEDUSA
que s'obre a l'exterior a través d'un
únic orifici que actua de boca i
anus. PÒLIP
• La boca està envoltada de

tentacles.
•Els tentacles posseeixen una
cèl·lules urticants (CNIDOBLASTS CNIDOBLASTS
o cnidocists) que utilitzen per

capturar les seves preses.
124
10- REGNE ANIMALS
Els Cnidaris poden presentar dues formes corporals:
•Els pòlips són animals •Les meduses presenten forma

cilíndrics. La majoria de paraigües o cúbica. Els
sèssils i fixos al substrat. tentacles pengen de la vora de
La seva boca envoltada l'ombrel·la i la boca se situa en el
de tentacles es troba a la centre i disposada cap avall.
part apical. Alguns formen Suren al mar: planctòniques.
un esquelet extern calcari.
125
10- REGNE ANIMALS

En algunes especies les dues formes corporals s’alternen.
126
10- REGNE ANIMALS
FÍLUM CTENÒFORS (Diblàstics)
Tentacle
•Animals marins, planctònics.
(Llanternes de mar) Boca
•Cos flexible, té la consistència

d'una gelatina embolicada per una
Cavitat
membrana. digestiva
•Mida 1-10 cm, alguns 100 cm.

•Posseeixen boca i un porus anal. Cilis
•Presenten unes plaques,

Porus anal
semblants a diminutes pintes, que
formen 8 fileres ciliades externes,
que en vibrar creen colors
iridescents.
• El moviment sincronitzat de tots
els cilis impulsa l'animal a través
de la mar, amb l'extrem bucal cap
endavant.
•La majoria tenen uns tentacles
retràctils molt més llargs que els
seus cossos. Els tentacles
atrapen a les seves preses però
no tenen funció locomotora. 127
10- REGNE ANIMALS

FÍLUM PLATIHELMINTS (Triblàstics acelomats)
•Cucs plans, de forma acintada i cos

tou.
•Amb simetria bilateral.
•En general presenten una regió
anterior: CAP, on es concentren els
ganglis cerebrals i les cèl·lules
sensorials i una regió posterior. Es
diferencia la part dorsal de la ventral. Faringe extensible
•La majoria són paràsits pel que

posseeixen grans modificacions
estructurals i funcionals: hi ha alguns,
per exemple, que no presenten aparell
digestiu.
128
10- REGNE ANIMALS
CLASSES DE PLATIHELMINTS
TURBEL·LARIS
- Són de vida lliure.
- Aquàtics, marins i d'aigua dolça.
- Tenen una gran capacitat de regeneració.
TREMATODES
- Són paràsits d'animals.
- Posseeixen dues ventoses per adherir-se al
medi.
CESTODES:
- Són paràsits del tub digestiu d'animals.
- No tenen ap. Digestiu.
- Cos dividit en escòlex i proglótides.
- Són les tènies o solitàries.
129
10- REGNE ANIMALS

Anatomia dels CESTODES
130
10- REGNE ANIMALS
Cicle biològic d’alguns CESTODES
131
10- REGNE ANIMALS

FÍLUM NEMATODES (triblàstics pseudocelomats)
• Cucs de cos cilíndric, no segmentat i recobert per una cutícula molt

resistent.
• De vida lliure i paràsits d'animals i plantes.
• Cos dividit en 4 regions: cefàlica, esofàgica, intestinal i caudal. Els extrems
s'aprimen gradualment.
• Hi ha mascles i femelles.
Ascaris lumbricoides
Lombriz intestinal grande (20-30 cm).
132
10- REGNE ANIMALS
Cicle biològic d’alguns NEMATODES: Triquina
133
10- REGNE ANIMALS

Cicle biològic d’alguns NEMATODES: Anisakis
134
10- REGNE ANIMALS
FÍLUM ANÈL·LIDS (triblàstics celomats)
• Cucs cilíndrics, segmentats, amb

simetria bilateral.
•Es caracteritzen per la seva
organització metamèrica:
La metamerització és una modificació del
celoma.
La segmentació externa coincideix amb una
repetició interna dels òrgans circulatori,
nerviós i excretor. El tub digestiu no és
metamèric, és recte i recorre tots els anells.
135
10- REGNE ANIMALS

•Cos dividit en tres regions: regió cefàlica, tronc i zona caudal. (Prosoma-metasoma-
opistosoma).
•La majoria posseeixen pues (quetes) quitinoses inserides en l'epidermis, usades en la
locomoció.
•Habiten mitjans terrestres, marins i aigües dolces.
•La majoria són depredadors actius o carronyers.
136
10- REGNE ANIMALS
FÍLUM ANÈL·LIDS
CLASSES
OLIGOQUETS POLIQUETS HIRUDINIS

Cucs terrestres amb Cucs marins amb Sangoneres
poques quetes. moltes quetes. (ectoparàsits i
hematòfags).
Sense quetes.
137
10- REGNE ANIMALS

FÍLUM MOL·LUSCS (tribàstics celomats)
•Cos tou, no segmentat. Simetria bilateral.

•Dividit en cap, peu i massa visceral. La majoria amb una closca externa o
interna.
•La massa visceral està envoltada pel mantell, les cèl·lules segreguen la closca.
•La closca està formada en part per matèria orgànica (conquiolina) i en part per
inorgànica Ca CO3 (calcita i aragonita).
138
10- REGNE ANIMALS
•Es classifiquen en 7 classes, les 3 més conegudes són:
GASTERÒPODES BIVALVES CEFALÒPODES

"Cavitat gàstrica "2 valves", peu en forma "Peu al cap", peu
sobre el peu", peu de destral. transformat en tentacles.
musculós.
Peu dividit en 8 o 10 tentacles

Presenten un peu proveïts de ventoses que envolten
musculós capaç de lliscar Conquilla formada per dues la boca. Tenen un cap ben
sobre tot tipus de peces articulades diferenciada amb dos grans ulls. El
superfícies i una closca anomenades valves. No mantell té forma de sac i l'aigua que
formada per una sola peça tenen cap diferenciat i el peu entra en ell pot ser expulsada amb
com el cargol terrestre o bé té forma de pala excavadora força per un tub (sifó) originat un
no en tenen com els llimacs o bé és molt reduït i corrent que els permet nedar a
La conquilla pot ser plana presenta una glàndula que reacció. Poden no tenir closca com
com en les pegellides o segrega el bisus, substància els pops, tenir conquilla interna com
formar una espiral, com en que al solidificar permet la sípia i el calamar, o externa com
els cargols . adherir-se a les roques. els nautilus.
139
10- REGNE ANIMALS

Haliotis lamellosa
GASTERÒPODES
GASTERÒPODES OPISTOBRANQUIS
PROSOBRANQUIS
GASTERÒPODES
PULMONATS
140
10- REGNE ANIMALS
FÍLUM ARTRÒPODES (tribàstics celomats)
•Cos dividit en segments (metamèrics), que s'agrupen en tres regions:
CAP- TÒRAX - ABDOMEN
•En alguns el cap i el tòrax formen el cefalotòrax.
•Posseeixen un esquelet extern de quitina, que els obliga a créixer mitjançant mudes.
141
10- REGNE ANIMALS

Aràcnids  8 potes
Potes articulades,
formades per artells.
Insectes (C. Hexapoda) Miriàpodes  moltes

 6 potes potes (10-200)
Crustacis 10 pates
(Decàpodes)
142
10- REGNE ANIMALS
Classe Òrganos bucals Nº parts del cos Nº potes Nº antenes Respiració
2.(prosoma-
Aràcnids Quelícers 8 0 Traqueal i Pulmonar
opistosoma)
Miriàpodes Mandíbules 2.(cap-tronc) 10 a 200 2 Traqueal
2. (Cefalotòrax –
Crustacis Mandíbules Variable 4 Branquial
abdomen)
3. (Cap– Tórax-
Insectes Mandíbules 6 2 Traqueal
Abdomen)
143
10- REGNE ANIMALS

QUELÍCERS:
Primer parell d'apèndixs dels quelicerats: escorpins, aranyes, etc.
Situats en posició preoral. Presenten forma de pinça o forma
d'ungla o ganxo. En ocasions es troben connectats amb
glàndules de verí.
144
10- REGNE ANIMALS
•Inclou 4 grups: ARÀCNIDS. CRUSTACIS, MIRIÀPODES, INSECTES
CLASSE ARÀCNIDS  Escorpins, aranyes i àcars.
CLASSE CRUSTACIS  Decàpodes: gambes, crancs, ..; Cirrípedes: percebes; Copèpodes ..
145
COPEPODO
10- REGNE ANIMALS

GRUP MIRIÀPODES  milpeus, escolopendres…
CLASSE INSECTES  Ortòpters: llagosta; Himenòpters: abelles, formigues; Coleòpters: escarabats;

Heteròpters: xinxes; Lepidòpters: papallones; Odonats: Libèl·lules; Dípters: mosques, mosquits, ..
146
10- REGNE ANIMALS
FÍLUM EQUINODERMS (triblástics celomats)
•Inclou organismes exclusivament

marins.
•Sèssils o amb poca capacitat de
moviment.
• ESTRELLES DE MAR
• OFIURES
• ERIÇONS DE MAR
• HOLOTÚRIES
• CRINOÏDEUS
147
10- REGNE ANIMALS

•Presenten un endosquelet
calcari (situat a nivell de la
dermis) format per plaques
soldades o independents, o per
espícules petites i aïllades.
L'esquelet està cobert de pues.
"Equino-derms"
148
10- REGNE ANIMALS
•Cos de l'adult
posseeix simetria
radial pentámera (les
larves presenten
simetria bilateral).
149
10- REGNE ANIMALS

•Es caracteritzen per la

presència d'un aparell
ambulacral destinat a la
locomoció i la respiració.
Aquest sistema està format per
un conjunt de conductes i
vesícules plens d'aigua. En
variar la pressió de l'aigua dins
del sistema, s'inflen uns
apèndixs anomenats peus
ambulacrals, que sobresurten
pels orificis de l'esquelet i
actuen com ventoses que
s'agafen al fons i fan avançar
l'animal.
150
10- REGNE ANIMALS
ERIÇONS DE ESTRELLES HOLOTÚRIES OFIURES CRINOÏDEUS

MAR DE MAR
Tenen un Tenen cinc Són les Són com Presenten 5
esquelet de braços poc anomenades estrelles de braços dividits
plaques flexibles i poden "cogombres de mar però de en dos amb els
calcàries presentar mar" en braços molt quals moltes
soldades entre espines. Són referència a la flexibles que espècies pot
si, que formen carnívores i seva forma. mouen amb nedar, encara
una estructura poden evaginar S'alimenten rapidesa. que sigui per
globosa que l'estómac per dels petits Viuen sota les molt poc temps.
suporta llargues digerir les organismes pedres del fons Presenten colors
espines. Són preses. que conté la marí. molt vius.
herbívors. sorra que
ingereixen.
151
10- REGNE ANIMALS
CORDATS
152
10- REGNE ANIMALS
FILUM CORDATS (triblàstics): CARACTERÍSTIQUES GENERALS
•Agrupa animals que en algun moment de la seva

ontogènia presenten 3 estructures fonamentals:
• NOTOCORDA
• CORDÓ NERVIÓS DORSAL
• FENEDURES BRANQUIALS
•NOTOCORDA  Vareta semirígida formada per
cèl·lules vascularitzades i situada entre el tub digestiu
i el cordó nerviós dorsal.
•Funció: Suport. Dóna consistència al cos ja que
constitueix un eix per a la inserció de la musculatura.
•CORDÓ NERVIÓS  Estructura tubular plena de
líquid, situada per sobre de la notocorda.
Presenta una sèrie de cavitats que es desenvolupen
més o menys en els diferents grups, donant lloc a les
diferents parts del SNC
•FENEDURES BRANQUIALS  Obertures que
comuniquen la cavitat faríngea amb l'exterior. Els
animals amb respiració pulmonar només les
presenten en l'embrió.
153
10- REGNE ANIMALS

FILUM CORDATS (triblàstics): CLASSIFICACIÓ
•Es classifiquen en tres subfílums:
UROCORDATS (Ascídies): Notocorda només a la regió caudal, en alguns només present

en les larves.
CEFALOCORDATS (Amfioxus): Notocorda de longitud cefalocaudal.
VERTEBRATS: Notocorda apareix en les primeres fases del desenvolupament embrionari

i es redueix fins a desaparèixer formant al seu voltant la columna vertebral. (Només
perdura durant tota la vida en els Àgnats).
UROCORDATS CEFALOCORDATS VERTEBRATS
154
10- REGNE ANIMALS
FILUM CORDATS (triblàstics): CEFALOCORDATS
Anfioxus: Branchiostoma lanceolatus (6 cm)
Viu enterrat a la sorra de la mar deixant al descobert només el seu cap. Al

nedar provoca mini-corrents d'aigua que arrosseguen el plàncton cap a ell, i
així es pot alimentar És un animal marí, que viu en aigües poc profundes,
sol estar en les platges arenoses de l'Atlàntic i la Mediterrània.
155
10- REGNE ANIMALS

FILUM CORDATS (triblàstics): UROCORDATS
ADULT Ascídies
LARVA
156
10- REGNE ANIMALS
FILUM CORDATS (triblàstics): VERTEBRATS
CARÀCTERS GENERALS DELS VERTEBRATS:

1) Pell formada per EPIDERMIS (que pot presentar escates, pèls, plomes ...) i
DERMIS (amb capil·lars sanguinis, cèl·lules pigmentàries i òrgans tàctils).
2) Tub digestiu amb glàndules annexes que faciliten la digestió (salivals,
fetge, pàncrees).
3) Respiració branquial o pulmonar. Òrgans respiratoris relacionats amb la
faringe. (Faringotrémia: faringe relacionada amb l'alimentació i la
respiració).
4) Circulació sanguínia tancada. Cor en posició ventral.
5) Esquelet intern ossi o cartilaginós. Format per crani, columna vertebral i
extremitats.
6) Sistema nerviós format per encèfal, medul·la espinal i nervis.
7) Sexes separats. Ovípars i vivípars.
157
10- REGNE ANIMALS

FILUM CORDATS (triblàstics): CLASSIFICACIÓ DELS VERTEBRATS
CLASSIFICACIÓ:
SUPERCLASSE AGNATS (CICLÓSTOMS): Sense articulació mandibular.  Mixins i llamprees
SUPERCLASSE GNATOSTOMATS: Amb mandíbules.
C. CONDRÍCTIS: Peixos cartilaginosos  Taurons, ratlles ..
C. OSTEÏCTIS: Peixos ossis  Peixos pulmonats (dipnoos), peixos més coneguts (sardines,
orades, llenguados, ...).
C. AMFIBIS: Cecílis (Ordre Apoda: sense potes); tritons i salamandres (O. Urodels: tipus
lacertiforme); granotes, gripaus (O. Anura: sense cua).
TETRÀPODES
C. RÈPTILS: Tortugues (O. Quelonis); sargantanes, dragons (O. Saures); serps (O. Ofidis);
Cocodrils i caimans (O. Crocodilians).
AMNIOTES
C. AUS: Caracteritzades per presentar ales i plomes. (Ratites i Carenades)

C. MAMÍFERS: Caracteritzats per presentar glàndules mamàries i pèls.
Subclasse PROTOTERIS: Són els més primitius, ovípars, sense dents ni llavis i amb
bec corni.  Ornitorinc i Equidna.
Subclasse TERIS: Presentar gestació dels embrions.
Infraclase METATERIS: Gestació molt ràpida. Sense placenta. Amb
marsupi.  Cangurs, Koales; Opòssums.
Infraclase EUTERIS: Gestació placentària  musaranyes, ratpenats,
conills, balenes, ....
158
10- REGNE ANIMALS
AMNIOTES: Es caracteritzen perquè l'embrió desenvolupa
quatre embolcalls: el corion, l'alantoides, l'amni i el sac
vitel·lí; i crea un mitjà aquós en què pot respirar i del qual
es pot alimentar.
• El corion és l'annex embrionari més extern de l'embrió. En mamífers
col·labora en la formació de la placenta. En aus i rèptils, el corion
s'adhereix a la closca, permetent l'intercanvi de gasos entre l'ou i el
medi ambient.
• L'alantoide serveix per emmagatzemar residus urinaris i intervé en
l'intercanvi de gasos i nutrients.
• El sac vitel·lí conté les substàncies nutritives.
• L’amni conté el líquid amniòtic que protegeix l’embrió.
159
10- REGNE ANIMALS

FILUM CORDATS (triblàstics): VERTEBRATS
PEIXOS
AGNATS CONDRICTIS OSTEÏCTIS
Dipnoos
Myxine glutinosa Hexanchus griseus (4m)
Lamprea: Petromyzon
marinus
Torpedo torpedo Sarpa salpa

160
FILUM CORDATS (triblàstics): VERTEBRATS 10- REGNE ANIMALS
PEIXOS: Diferències entre condrictis i osteïctis
CONDRICTIS OSTEÏCTIS
Esquelet cartilaginós. Esquelet ossi.
Brànquies situades en fenedures Brànquies protegides per l'opercle.

branquials (5 parells).
La majoria amb bufeta natatòria
Sense bufeta natatoria. Regulen la per regular la flotabilitat.
flotabilitat gràcies a l’esqualè (oli) del
fetge. Escates més o menys llises.
Escates amb petits denticles.
Ampolles de Lorenzini, estructures

sensorials situades al voltant de la boca
que els permeten captar impulsos elèctrics
de les preses.
Mascles amb òrgans copuladors

(pterigópodos). 161
AMFIBIS
O. APODA O. URODELS O. ANURS
•Amfibis excavadors completament Discoglossus pictus

desproveïts de membres. (Gripau pintat; 7-8 cm)
S'assemblen als oligoquets, per la Salamandra salamandra (max 28 cm)
seva pell plegada.
•No superen els 50 cm de longitud.
•Distribució tropical i subtropical.
Rana perezi
(Granota comú: 15 cm)
Triturus marmoratus
162
(Tritó jaspiat) 12-14 cm
RÈPTILS
O. QUELONIS O. SAURIS O. OFIDIS
Elaphe sacalaris
Mauremys caspica Serp blanca
Tarentola mauritanica
Tortuga d'aigua Ibèrica; 20 cm Culebra de escalera; 150 cm
Dragó comú; 15 cm
O. CROCODILIANS
Vipera latasti
Víbora hocicuda (escurçó
ibèric) ; 60 cm
Lacerta lepida
llangardaix ocel·lat; 20 cm
Cocodrilo del Nilo
163
AUS
Subclasse ARQUEOMITES •EXTINGIDES Archaeopterix .
Subclasse NEOMITES •ACTUALS i algunes fòssils
Superordre Paleognates o Ratites Superordre Neognates o Carenades
•Aus corredores •Aus voladores

•Sense quilla •Estèrnum amb quilla
•Han perdut la capacitat de volar
164
AUS
ESTRUÇ: RATITES GALLINA: CARENADES
165
AUS
PINGÜINS: CARENADES
166
MAMÍFERS
Algunes característiques pròpies dels mamífers

són:
• Tres ossets a l'orella mitjana: estrep (homòleg de la columel·la
dels Rèptils), martell (homòleg del articular dels Rèptils) i enclusa
(homòleg del quadrat dels Rèptils).
• Arc aòrtic dret completament reduït.
• Diafragma muscular, que separa la cavitat abdominal de la
toràcica.
• Presència de glàndules mamàries (producció de llet).
• Coberta de pèls.
• Dentició heterodonta.
• Desenvolupament del pavelló auricular (orella).
167
MAMÍFERS PROTOTERIS (ovípars) Només en Austràlia
Equidna (30-35 cm)
Ornitorrinc (30-45 cm)

L'ornitorinc està classificat com
un mamífer perquè produeix
llet, alleta a les seves cries i
està cobert per pèl, encara que
compta amb potes d'au o de
rèptil i els mascles té un esperó
verinós a les extremitats del
darrere, igual que alguns
rèptils. 168
MAMÍFERS METATERIS  MARSUPIALS

•El marsupi (del llatí marsupium,
borsa) és la característica més
cridanera dels marsupials;
consisteix en un plec de la pell que
recobreix les mames i forma una
bossa epidèrmica que funciona a
manera de cambra incubadora.
•Les cries dels marsupials neixen
en un estat de desenvolupament
molt incomplet, gairebé fetal, i
s'arrosseguen després de néixer
des de la vagina de la femella fins
al marsupi, on lactarán fins a
completar el seu desenvolupament.
Cria de cangur dins el marsupi
169
MAMÍFERS METATERIOS  MARSUPIALS
Els opòssums Els opòssums són animalets terrestres i

Ordre Didelphimorphia arboris, encara que una espècie en
Famiíia Didelphidae aquest grup és semiaquàtica.
Tots són oriünds dels continents
americans. Els trobem des de Canadà
fins a l'Argentina. La seva distribució
també inclou algunes de les illes del
Carib.
170

2 - 08 Diapositives Biodiversitat I Classificació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2 - 08 Diapositives Biodiversitat I Classificació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1- CONCEPTE DE BIODIVERSITAT

El terme BIODIVERSITAT va ser emprat

En funció dels autors, podem trobar diferents definicions de biodiversitat, a continuació

"Biodiversitat és la varietat de tots els tipus i formes de vida,

Gaston (1996), en el llibre “Biodiversity: a biology of numbers and difference”. 2

"Per diversitat biològica s'entén la variabilitat

"Biodiversitat és la totalitat de gens, espècies i

PATRIMONI GENÈTIC Destaquen pel seu La seua distribució està

La unitat que ens dóna una idea de la biodiversitat real és el GEN.

Esbrinar la biodiversitat genètica, és gairebé impossible, ja que requereix

Com es pot calcular la diversitat genètica?

Aquesta pot estimar-se:

• Comptabilitzant la diversitat de fenotips.

• Calculant l'índex de heterozigosi. (Pes d'ADN).

Les espècies en perill d'extinció posseeixen índexs de heterozigosi molt baixos.

EXEMPLE DE CÀLCUL DE L’ÍNDEX D’HETEROZIGOSI

QUÈ ÉS UNA ESPÈCIE?

CONCEPTE BIOLÒGIC CONCEPTE TIPOLÒGIC

Criteri: reproducció Criteri: morfològic

CAMELL LLAMA CAMA

Tigre + Lleona TIGRÓ o tigó

En l'actualitat s'han descrit uns 1,9

3- REGISTRE i DISTRIBUCIÓ DE LA BIODIVERSITAT

S’incrementa en disminuir la latitud.

En analitzar la distribució de la biodiversitat

ENDEMISMES ZONES DE MEGADIVERSITAT

ENDEMISMES Ex. Fartet (Aphanius iberus) o peix

Llocs del planeta on es concentren gran nombre d'espècies.

PUNTS CALENTS (HOTSPOTS)

Llocs del planeta on es concentren gran nombre d'espècies

3- REGISTRE i DISTRIBUCIÓ DE LA BIODIVERSITAT

Actualment existeixen 34 Punts Calents de Biodiversitat en tot el planeta,

Què significa classificar?

No, perquè no és un criteri

Es poden utilitzar diferents criteris com:

Classificar significa agrupar els organismes en categories,

Els criteris són adequats si:

• Són objectius: no varien en funció de l’observador ni de l’ésser

Quina diferència hi ha entre classificar i determinar un exemplar d’ésser viu?

La SISTEMÀTICA és la part de la biologia que s’encarrega de la classificació del

La Taxonomia és la disciplina de la biologia que s’encarrega de formar grups

Tradicionalment, els éssers s’han classificat en cinc regnes:

Moneres, Protoctists, Fongs, Plantes i Animals. 18

Exemple de classificació taxonòmica d’una espècie

Plantae REGNE Animalia

Monocotyledoneae CLASSE Mammalia

Commelinales ORDRE Primates

Poaceae FAMÍLIA Pongidae

Zea GÈNERE Gorilla

Zea mays ESPÈCIE Gorilla gorilla

• Utilitzant com a criteri l'anatomia va

Quina és la utilitat d’aquest sistema?

Amb la nomenclatura binomial, qualsevol

Norma per escriure correctament un nom científic

El nom genèric (en

Segons quin criteri s’utilitze es poden obtenir agrupaments diferents. 23 23

La sistemàtica evolutiva identifica els

La sistemàtica cladística NO reconeix el

L’arbre representa un avantpassat comú i els seus descendents.

L’aparició de la cèl·lula eucariota

Un exemple d’homologia són les extremitats

Cavall Estructura bàsica

Si comparem les ales de les aus i les ales dels