FISIOPATOLOGIA

SISTEMA DIGESTIU

Andrea Cornelio Julian

1r infermeria - SJD
TEMARI
UT.7 – FISIOPATOLOGIA DE L’APARELL DIGESTIU ................................................................................. 4
1. ESÒFAG..................................................................................................................................................... 4
SÍMPTOMES ESOFÀGICS CARACTERÍSTICS .............................................................................................. 4
PROCESSOS PATOLÒGICS DE L'ESÒFAG.................................................................................................... 4
 ESOFAGITIS ...................................................................................................................................... 4
 REFLUX GASTROESOFÀGIC (RGE) ................................................................................................. 5
 HÈRNIA HIATAL............................................................................................................................... 5
 ACALÀSIA ......................................................................................................................................... 6
 DIVERTICLES.................................................................................................................................... 6
2. ESTÒMAC ................................................................................................................................................. 7
 GASTRITIS ............................................................................................................................................ 7
 ÚLCERA PÈPTICA ................................................................................................................................. 8
1. Hemorràgia Digestiva Alta (HDA): ................................................................................................. 8
2. Perforació sobtada: .......................................................................................................................... 9
3. Obstrucció:........................................................................................................................................ 9
 CÀNCER GÀSTRIC ................................................................................................................................ 9
FACTORS DE RISC .................................................................................................................................... 9
3. INTESTÍ PRIM .......................................................................................................................................... 10
 MALALTIA INTENSTINAL INFLAMATÒRIA (MII) **examen ......................................................... 10
 DIVERTICLE DE MECKEL .................................................................................................................. 11
 LESIONS ISQUÈMIQUES DE L'INTESTÍ PRIM .................................................................................. 11
 INTUSUSCEPCIÓ................................................................................................................................. 12
 HÈRNIA ............................................................................................................................................... 12
 VÒLVUL ............................................................................................................................................... 13
 ESTRANGULACIONS .......................................................................................................................... 13
 BRIDA ABDOMINAL ........................................................................................................................... 13
 TUMORS DE L’INTESTÍ PRIM............................................................................................................ 13
4. INTESTÍ GRUIXUT ................................................................................................................................ 14
 DIVERTICULITIS ................................................................................................................................ 14
 DIVERTICLES...................................................................................................................................... 14
 PERITONITIS ...................................................................................................................................... 14
 COLITIS ULCEROSA ........................................................................................................................... 15
MALALTIA DE CROHN VS. COLITIS ULCEROSA ...................................................................................... 16
 SÍNDROME DE L'INTESTÍ IRRITABLE (SII) ..................................................................................... 16
 APENDICITIS ...................................................................................................................................... 17
 PÒLIPS AL CÒLON .............................................................................................................................. 18
2
  CÀNCER DE CÒLON............................................................................................................................ 18
5. PATOLOGIA PROCTOLÒGICA ............................................................................................................. 19
PROCTOLOGIA ........................................................................................................................................... 19
 HEMORROIDES .................................................................................................................................. 19
 FISSURA ANAL ................................................................................................................................... 20
 ABSCÉS ANORECTAL ......................................................................................................................... 20
 FÍSTULA ANAL ................................................................................................................................... 21
 QUIST PILONIDAL .............................................................................................................................. 21
 INCONTINÈNCIA FECAL .................................................................................................................... 22
6. FETGE I PÀNCREES .................................................................................................................................. 23
 CIRROSIS HEPÀTICA .......................................................................................................................... 23
PÀNCREES .................................................................................................................................................. 24
 PANCREATITIS AGUDA ..................................................................................................................... 24
 PANCREATITIS CRÒNICA .................................................................................................................. 25

3
UT.7 – FISIOPATOLOGIA DE L’APARELL DIGESTIU
1. ESÒFAG
És un conducte buit i membranós que comunica la faringe amb l'estómac i està
dividit en tres porcions:
1. Cervical, que travessa el coll
2. Toràcica, al tòrax, específicament en els mediastins superior i posterior
3. Abdominal, que passa a través del diafragma cap a l'abdomen per assolir
l'estómac.
Té una longitud aproximada de 25 cm i està format per una capa interna
mucosa, una mitjana cel·lular i una externa muscular. S'encarrega, mitjançant ones de perístasi, del
transport de líquids i aliments a través de dos esfínters:
• Esfínter esofàgic superior (EES) o hipofaringi: Situat a la unió de la faringe i l'esòfag
• Esfínter esofàgic inferior (EEI) o gastroesofàgic: Situat a la unió de l'esòfag i l'estómac.
o El mecanisme d'actuació de l'EEI, impedeix el reflux i s'hi suma l'acció dels pilars del diafragma,
que formen el túnel hiat diafragmàtic al seu voltant
o La disfunció de l'EEI permet el reflux del contingut gàstric.

SÍMPTOMES ESOFÀGICS CARACTERÍSTICS

1. Disfàgia: Dificultat en la deglució
2. Odinofàgia: Presència de dolor agut a la deglució
3. Regurgitació: Aparició involuntària del contingut gàstric o esofàgic, en general, sense nàusees
prèvies i sense contracció muscular diafragmàtica.
4. Vòmit: És forçar els continguts de l'estómac a pujar a través de l'esòfag i sortir per la boca
5. Nàusees: És la sensació de tenir ganes de fer un vòmit
6. Pirosi: És l'ardor retroesternal, típic del reflux gastroesofàgic.

PROCESSOS PATOLÒGICS DE L'ESÒFAG

 ESOFAGITIS
És una afecció en la qual el revestiment de l'esòfag s'infla, inflama o irrita. CAUSES:
- Alta freqüència, la esofagitis és causada pel reflux de líquid de l'estómac cap a l'esòfag.
El líquid conté àcid, el qual irrita el revestiment de l'esòfag.
- També pot ser trastorn autoimmunitari anomenat esofagitis eosinofílica.
Si es puntual, ve a ser pirosis (causat per menjar en excés). En cas de que sigui més freqüent, (2-3 dies),
pot causar esofagitis.
Els següents FACTORS INCREMENTEN EL RISC per a aquesta afecció:

Consum d'alcohol i Tabaquisme Les infeccions poden portar a la inflamació de l'esòfag.

Vomitar recurrentment La infecció pot deure's a:
Ficar-se al llit havent dinat molt - Fongs (en la majoria dels casos Càndida)
Obesitat - Virus (com l'herpes)

Entre els signes i símptomes, s’inclouen els següents:

- Dificultat per a empassar (disfàgia). - Acidesa gàstrica (reflux àcid)
- Sensació que el menjar s'embussa en l'esòfag després d'empassar (impactació esofàgica).
- Dolor en el pit, que es localitza sovint en el centre i NO respon als antiàcids.
- Reflux o aliments sense digerir (regurgitació). - Mal de coll - Ronquera

4
 ESOFAGITIS EOSINOFILICA
- Un tipus de glòbuls blancs (eosinòfils) s'acumula en el recobriment del conducte
que connecta la boca amb l'estómac (esòfag).
- Aquesta acumulació, que és una reacció als aliments, als al·lergògens o al reflux
gastroesofàgic, pot inflamar o danyar el teixit esofàgic.

 REFLUX GASTROESOFÀGIC (RGE)

És el pas del contingut gàstric a l'esòfag s/a la relaxació en el moment incorrecte
del múscul de l'esfínter esofàgic inferior (EEI).
La malaltia per reflux gastroesofàgices produeix quan l'àcid de l'estómac flueix
sovint cap al tub que connecta la boca i l'estómac (esòfag).
Aquest retrocés d'àcid (reflux àcid) pot irritar el revestiment de l'esòfag.
o És normal en nens i adults en petita quantitat.
o El reflux en excés ens indicaria una possible disfunció de l'EEI, estenosi pilòrica
(estrenyiment del pílor) o trastorns de la motilitat
o Simptomatologia clínica o alteració histopatològica (esofagitis) s/a episodis de RGE.
o Sol ser asimptomàtic en absència d'esofagitis, sent la pirosi el símptoma + freqüent.

 HÈRNIA HIATAL
L’orifici del diafragma que travessa l'esòfag, hiat
diafragmàtic, està engrandit i la part superior de l'estómac
tendeix a penetrar a la porció inferior del tòrax.
Hi ha dos tipus d'hèrnia diafragmàtica:
- Per lliscament, associat a la presència de RGE.
o Per tant, el tractament serà tractar la RGE
o L'orifici hiatal està engrandit i la membrana fre-esofàgica té més laxitud, encara que està indicada
o Això permet l'herniació d'una part del càrdies per sobre del diafragma
- Paraesofàgiques, la clínica és de disfàgia, més que de reflux
o La membrana fre-esofàgica és defectuosa.
o Donat el risc de complicacions (hemorràgies, vòlvul…) el tractament és sempre quirúrgic.
Principals SÍMPTOMES:

Reflux gastroesofàgic (RGE) Dolor al pit Irritació i el gargamellejo (carraspeo) a la gola

Disfàgia Mal alè Amargor de boca Nafres orals
Regurgitació de líquid o aliments prèviament ingerits per la boca Fins i tot tos crònica i seca

5
 ACALÀSIA
Es defineix com un trastorn de la motilitat de l'esòfag i es troba caracteritzat per absència de
peristaltisme del cos esofàgic i una manca de relaxació completa de l'EEI a la deglució.
- Falla la força propulsora (peristalsi)
- Augmenta la resistència al flux (EEI no relaxat)
La CAUSA exacta de l'acalàsia no s'entén bé. Hi ha sospiten que pot ser causada per una pèrdua de
cèl·lules nervioses a l'esòfag. És una malaltia poc freqüent, es dona en homes entre 20-40 anys.
La CONSEQÜÈNCIA és una dilatació progressiva de l'esòfag, per sobre de
l'obstacle funcional que representa l'EEI no relaxat, amb hipertròfia de la
capa muscular, mentre que la porció esfinteriana roman estenosada.
En aquests pacients augmenta el risc de càncer esofàgic.
Principals SÍMPTOMES:

Disfàgia Eructació Dolor al pit que apareix i desapareix (Pulsatiu)

Pèrdua de pes Tos a la nit Pneumònia (per aspiració d'aliments als pulmons)
Acidesa estomacal Vòmits Regurgitació de menjar o saliva

 DIVERTICLES
Són dilatacions circumscrites de forma sacular, permanents, que
s'originen a la paret esofàgica unides a la llum visceral per un coll.
D'acord amb la LOCALITZACIÓ:
1. Proximal o Faringoesofàgic de Zenker: Constrictor interior
i el cricofaringi
2. Mitjà o Esòfag toràcic: 5 cm superior a la Carina
3. Terç inferior o Epifrènics: 10 cm superior al Càrdies
Els diverticles més habituals a l'esòfag són el de Zenker.
Es donen en el 50-80% dels casos, entre els 30-50 anys, més en homes. SIMPTOMATOLOGÍA:
- Cos estrany - Regurgitació - Disfàgia - Apareix una massa palpable al coll

6
2. ESTÒMAC
L'estómac és un òrgan situat a la regió superior de l'abdomen que uneix l'esòfag i el duodè.
- S'uneix a l'esòfag a nivell del càrdies i al duodè a nivell de l'esfínter pilòric.
- És un sac expansible amb una capacitat aproximada de 1500ml
- Es distingeixen quatre porcions: 1. Fundus 2. Cos gàstric 3. Antre 4. Pílor
Entre les substàncies que secreta es troben:
• Àcid clorhídric.
• Pepsina: Encarregada de la digestió de les proteïnes. Té el seu origen en
el pepsinogen, que enmig de l'àcid es transforma en pepsina.
• Factor intrínsec(FI) que en combinar-se amb la vitamina B12 de la dieta permet la seva absorció a
l'ili (l'absència de factor intrínsec origina anèmia perniciosa).
- El peristaltisme de l'estómac provoca el desplaçament del contingut cap al duodè.
- El peristaltisme gàstric i la relaxació de l'esfínter pilòric permet pas dels aliments a l'intestí prim.
- El buidament gàstric està regulat per estímuls procedents de l'estómac (el volum d'aliments és el més
gran estimulador) i el duodè, ja que alguns estímuls duodenals com el grau d'acidesa, irritació de
la mucosa… Exciten el reflex entero-gàstric que inhibeix el buidatge de l'estómac.

 GASTRITIS
Terme histològic que defineix la inflamació gàstrica. En ser una entitat histològica es requereix una
biòpsia per al seu diagnòstic. Les 2 gastritis:
1. GASTRITIS AGUDA
La etiologia és molt variada i influeixen factors com:

1. L’estrès 2. Les drogues com l'alcohol o fàrmacs

3. La ingesta d'àcids o alcalins forts 4. Infecció per Helicobacter Pylori
5. Excessos dietètics

Poden cursar amb clínica de:

• Molèsties abdominals inespecífiques (vòmits, singlot) o amb una Hemorràgia Digestiva Alta (HDA)
• Si és per alcalins o àcids la mucosa es torna edematosa i congestionada, el tractament consisteix en
diluir l'agent irritant.
• La neutralització química està contraindicada, així com la inducció al vòmit o el rentat gàstric.
2. GASTRITIS CRÒNICA
És asimptomàtica i es pot classificar en dos tipus en funció de la seva localització i la seva patogènia:
TIPUS A: Relacionada amb malalties autoimmunes
- Apareix al fundus i cos gàstric
- Per mecanisme autoimmune es destrueixen les cèl·lules parietals, amb hipoclorhida i en alguns
casos dèficit de Factor Intrínsec (FI).
- Solen ser asimptom., excepte quan presentin anèmia perniciosa (dèficit de B12 per dèficit de FI).
- El tractament se centra en l'anèmia. - Hi ha un risc augmentat d'ADK gàstric.
TIPUS B: Relacionada amb Helicobacter Pylori, i també amb la ingesta de menjars picants, alcohol…
- Afecta tant l’antre com el pílor. - Augmenta el risc d'ADK gàstric.
- El diagnòstic és per estudis: Directes (gastroscòpia i biòpsia) o Indirectes (proves de l'alè o test de
la ureasa de l'alè).

7
 ÚLCERA PÈPTICA
Terme que s'utilitza per definir una sèrie de trastorns ulceratius que afecten
diferents trams del tub digestiu, especialment l'estómac i el duodè (en la seva
porció proximal).
La lesió afecta a la capa mucosa, podent arribar, de vegades, a la capa muscular
i fins i tot a la serosa peritoneal. És més freqüent al duodè que a l'estómac.
Tot i que, tradicionalment, s'ha classificat l'úlcera gàstrica i duodenal com una mateixa entitat, hi ha
diferències entre elles: - Gàstrica es produeix a l'estómac.
- Duodenal es produeix a la primera part de l'intestí prim
L'úlcera es produeix pel desequilibri entre els factors agressius – l'àcid clorhídric i la pepsina – i els
factors protectors de la mucosa gàstrica – prostaglandines, barrera del moc i bicarbonat, barrera de la
mucosa gàstrica…
La etiologia no és ben coneguda, però s'ha demostrat la presència de Helicobacter Pylori a la mucosa
antral en: • 90-95% de les úlceres duodenals
• 60-80% de les úlceres gàstriques
Hi ha altres factors predisponents: Administració crònica d'AINES - Ingesta de alcohol - El tabac.
A partir de la fisiologia podem entendre la CAUSA d'alguns tipus d'úlceres especials:
1. Úlceres associades a l'ús d'AINES: Aquests fàrmacs inhibeixen la sobre
- El que suposa una  de la síntesi de les prostaglandines que són factors de protecció gàstrics.
- El principal problema és que aquest tipus de pacients solen tenir un tractament crònic amb aquests
fàrmacs, que difícilment poden abandonar.
- Per tant, es han d'associar fàrmacs que disminueixin la secreció gàstrica, de manera que
disminueixen els factors agressius.
- Un exemple són els inhibidors de la bomba de protons (omeprazol)
2. Úlceres per estrès: Són secundàries a estats pertorbadors del funcionament fisiològic com a
cremades, politraumatismes…
- En alguns casos es produeix hipersecreció d'àcid per estrès, mentre que es produeix una disminució
dels factors de defensa.
- Per aconseguir una millor evolució de les lesions haurem d’actuar sobre el procés estressant, alhora
que administren fàrmacs antagonistes dels receptors H2 i antiàcids
La durada dels símptomes és variable, i és característica l'aparició de:
o Dolor: Sensació de cremor, que no s'alleuja amb antiàcids ni amb la ingesta, als 20-30' postprandial.
o Vòmits · Estrenyiment · Hemorràgia
Complicacions de l'úlcera pèptica:

1. Hemorràgia Digestiva Alta (HDA):

- La + freqüent, en un 20-30%, i per l'ulcus duodenal
- Es manifesta per hematèmesi (vòmit hemàtic) i/o melenes (deposició de sang “digerida”)
- El tractament es pauta en funció de la pèrdua sanguínia i la rapidesa de la mateixa
- Un cop estabilitzat el pacient, es procedirà a fer una endoscòpia, per determinar l'origen de
l'hemorràgia i, si és possible, tractar-la.
- Si no cedeix, caldrà recórrer a la cirurgia.
Dues maneres d’expulsar sang no correctes: boca (color franc/vermella) ho vomita. A nivell de melena, quan hi ha la
sang vermella i ve en una petita porció prové del tracte inferior, si la sang és fosca, i no ha sortit per la boca significa
que ha fet tot el recorregut amb els aliments durant la digestió adoptant aquest color fosc/negre.

8
2. Perforació sobtada:
- Apareix dolor intens i sobtat a l'epigastri, que s'estén a tot l'abdomen, dolor irradiat a les espatlles.
- El tractament ha de ser quirúrgic.
- Trobarem l'abdomen “en taula”, summament rígid i sensible. També hi haurà vòmits.

3. Obstrucció:
- Per estenosi deguda a l’úlcera duodenal, espasme o edema
- Apareixen: Nàusees i vòmits · Estrenyiment · Sensació de plenitud epigàstrica · Anorèxia
Estenosi: Terme utilitzat per denotar la constricció o estrenyiment d'un orifici o conducte corporal.

 CÀNCER GÀSTRIC
- És una malaltia per la qual es formen cèl·lules malignes (canceroses) en el revestiment de l'estómac.
- L'edat, l’alimentació i les malalties de l'estómac afecten el risc de patir càncer d'estómac.
- Per a diagnosticar el càncer d'estómac, s'utilitzen proves que examinen l'estómac i l'esòfag.
- Certs factors afecten el pronòstic (probabilitat de recuperació) i les opcions de tractament.
La paret de l'estómac es compon de cinc capes de teixit. De la capa més interna a la més externa, les
capes de la paret de l'estómac són les següents:

1. Mucosa 2. Submucosa 3. Múscul 4. Subserosa (teixit conjuntiu) 5. Serosa

El càncer d'estómac comença a la mucosa i, a quan creix, es dissemina les altres capes de l'estómac.
Suposa la segona neoplàsia més freqüent a nivell mundial i constitueix la segona causa global de mort
després del càncer de pulmó.
• Geogràficament, hi ha zones d'alta incidència, com Àsia (Japó), oest de Sud-Amèrica i Europa de l’Est.
• Afecta més homes, a partir dels 50-60 anys
• En les darreres dècades, s'està observant una  en la incidència del càncer gàstric relacionada amb:
o Millora hàbits alimentaris · Conservació aliments a frigorífics · Eradicació d'Helicobacter Pylori.

FACTORS DE RISC
1. Dieta: Consum excessiu de sal (malmet la mucosa gàstrica.
-  dels nitrits (presents a les verdures, conservants d'alguns formatges, carns i fertilitzants ). L'acció
mutagènica serà a través de la transf. dels nitrats en nitrits i en nitrosamines, potents carcinògens.
- Dieta pobre en vitamines A i C (el consum de vitamina C redueix la producció de nitrits).
- Aliments fumats o molt assaonats (sazonados/condimentados)
2. Tabac: sobretot en homes (Curiosament, sobre l'alcohol, es postula un efecte protector)
3. Helicobacter Pylori: estimula l'atròfia gàstrica, metaplàsia, displàsia i càncer.  risc d'ADK gàstric.
4. Factors genètics: El grup sanguini A (20%), anèmia perniciosa, mutacions del gen E-cadherina …
5. Lesions precursores com gastritis crònica atròfiques, cirurgies prèvies per lesions no malignes …
No és clara la relació entre úlcera gàstrica i càncer gàstric
Als estadis primerencs del càncer d'estómac es presenten els SÍMPTOMES següents:

Indigestió i malestar estomacal Nàusees lleus Pèrdua de gana

Sensació de inflor després de dinar Acidesa d'estómac

Indigestió: Sensació d'incomoditat o una cremor a la part superior de l'abdomen. Pot estar acompanyada
d'acidesa o eructes i sensació de inflor. També es pot sentir nàusees i fins i tot vomitar.
Als estadis més avançats del càncer d'estómac es presenten els signes i símptomes següents:

Sang en la matèria fecal Pèrdua de pes sense raó coneguda

Vòmits Disfàgia Ascitis (acumulació de líquid a l'abdomen)
Icterícia (color groguenc dels ulls i la pell) Dolor d'estómac
9
3. INTESTÍ PRIM
És el segment més llarg de l'aparell digestiu i constitueix els dos terços de la longitud total d'aquest.
- Es replega sobre ell mateix amb una longitud d'uns 4-7 m.
- S’inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal).
- Es divideix en tres porcions:
1. Duodè: Primera part i més curta i és on té lloc la majoria del procés de digestió química
2. Jejú: Meitat de l'intestí prim entre el duodè i l’ili i intervenen diferents enzims digestius que ajuden
a digerir l'aliment.
3. Ili: Secció de l'intestí prim, que s'estén entre el jejú i el cec i absorbeixen la vitamina B12 i les sals
biliars.
A nivell del duodè hi ha l'ampolla de Vater, que permet el pas de les secrecions biliars i pancreàtiques al
tub digestiu. L'intestí prim es continua amb l'intestí gruixut a la porció inferior dreta de l'abdomen.
Després de produir-se la digestió a l'estómac, l'aliment passa al duodè, on actuen les secrecions
pancreàtiques (amb pH alcalí: Tripsina, amilasa i lipasa), hepàtiques (bilis, que és secretada pel fetge i
emmagatzemada a la vesícula biliar) i de les glàndules de la paret intestinal, compostes per moc - que
recobreix les cèl·lules i protegeix la mucosa de l'acció de l’HCl -, electròlits i enzims
La funció principal de l'intestí prim és l'absorció de nutrients.

 MALALTIA INTENSTINAL INFLAMATÒRIA (MII) **examen

La malaltia inflamatòria intestinal (MII) inclou un conjunt de trastorns inflamatoris crònics de causa
desconeguda que afecten l'aparell gastrointestinal. Les malalties inflamatòries intestinals + comunes:
1. MALALTIA DE CROHN O ENTERITIS REGIONAL
Afecció per la qual el tub digestiu s'inflama durant un llarg període de temps.
• Pot afectar tot el tub digestiu, des de la boca a l'anus.
• El + freqüent és l'afectació de l'ili distal i del còlon dret.
• Augmenta el risc de patir de càncer colorectal i càncer de l'intestí prim.
• El Crohn és una inflamació subaguda i crònica que abasta totes les capes
de la paret intestinal, això s’esmena transmural, podent originar la
aparició de fístules i abscessos.
• Les lesions solen estar separades per teixit normal, és a dir, que la afectació és segmentària.
• Conforme avança la malaltia, la paret intestinal s'engruixa i es torna fibrosa, estrenyent la llum, amb
el conseqüent risc d'obstrucció.
Generalment, es més habitual en joves i cursa amb brots i períodes de remissió. Els símptomes depenen
de la localització anatòmica i de la severitat de la inflamació:
- El símptoma fonamental de la malaltia de Crohn és la diarrea i el dolor abdominal, generalment
localitzat al costat dret.
- Es pot acompanyar de febre.
- Si existeix algun punt amb dificultat de pas s'associarien nàusees i vòmits.
És una malaltia d'etiologia desconeguda, encara que hi ha diverses teories:

1. Factors genètics o d'autoimmunitat 3. Tabac

2. Factors ambientals (additius d'aliments) 4. Factors psicològics (episodis d’estrès)

Les complicacions són:

Obstrucció intestinal Hemorràgia rectal Perforació intestinal

Desnutrició, per mala absorció de nutrients Augment del risc de càncer de còlon
10
 OCLUSIÓ INTESTINAL (Intestí Bloquejat, Obstrucció Gastrointestinal o Intestinal)
Una obstrucció intestinal es produeix quan un bloqueig impedeix que els aliments i líquids circulin a
través del tub digestiu.
L'obstrucció intestinal pot produir-se a l'intestí prim (obstrucció de l'intestí prim) o a l'intestí gruixut
(obstrucció de l'intestí gruixut).
Les obstruccions intestinals poden ser causades:
a) Per alguna cosa dins del tub digestiu que bloqueja l'intestí.
b) Per alguna cosa fora del tub digestiu que pressiona l'intestí i en provoca la contracció.
Una obstrucció intestinal causa els següents SÍMPTOMES:

Nàusees i vòmits Ones de moviment visibles a l'abdomen causades per les contraccions del
peristaltisme
Dolor de tipus còlic causat pel peristaltisme (les contraccions que fan Inflor
circular els aliments a través del tub GI).
Dolor intens a l'abdomen Impossibilitat de defecar (estrenyiment) o eliminar gasos.

Les causes freqüents d'obstrucció són les següents:

Deposicions dures i que resulta difícil evacuar Inflamació dels intestins després de la radioteràpia
Torsió dels intestins Tumor o tumors que pressionen la part exterior del tub GI
Teixit cicatricial als intestins Tumor o tumors dins del tub GI

 DIVERTICLE DE MECKEL
És una malaltia congènita, produïda per un teixit romanent d'estructures al
tub digestiu del fetus que NO es va reabsorbir del tot abans del naixement.
• És un diverticle que conté totes les capes de la paret intestinal.
• Se sol localitzar entre els 30-90 cm. distals de l'ili.
• Aproximadament, el 2% de la població ho presenta, poques persones
presenten símptomes.
COMPLICACIONS del Diverticle de Meckel: DIVERTICULITIS:
- Els diverticles són bosses voluminoses i petites que es poden formar al revestiment del sistema
digestiu, són comuns, especialment després dels 40 anys, i poques vegades causen problemes.
- Els diverticles de localització duodenal solen ser asimptomàtics, podent ser focus de
sobrecreixement bacterià, en canvi, els diverticles jejuno-ileals poden presentar-se com un dolor
abdominal intermitent, normalment localitzat a l’epigastri o periumbilical.
- Es pot associar a la sensació de distensió abdominal, el sobrecreixement bacterià, la diarrea i la
malabsorció.

 LESIONS ISQUÈMIQUES DE L'INTESTÍ PRIM

La isquèmia intestinal descriu una sèrie d'afeccions que ocorren quan el flux
sanguini que arriba als intestins disminueix. La isquèmia pot ser deguda a:
a) Obstrucció total o parcial d’un vas sanguini, generalment en una artèria
b) Pressió arterial baixa que provoca una reducció general del flux sanguini
Pot afectar: 1. l’Intestí Prim 2. l’Intestí Gruixut (còlon) 3. Tots dos
Normalment, els SIGNES I SÍMPTOMES de la isquèmia intestinal AGUDA inclouen els següents:

La necessitat imperiosa de defecar Evacuacions intestinals freqüents i amb força

11
 Sensibilitat o distensió abdominals Sang a la femta
Nàusees i vòmits Confusió mental en adults grans
Dolor abdominal sobtat que pot ser lleu, moderat o intens

Alguns dels signes i símptomes d'isquèmia intestinal CRÒNICA són els següents:

Dolor abdominal que empitjora progressivament en el curs de setmanes o mesos. Diarrea

Por de menjar a causa del dolor posterior Pèrdua de pes involuntària
Nàusees i vòmits Inflor abdominal
Rampes abdominals o sensació d'estar satisfet, en general dins dels 30 minuts després de dinar, que
pot durar d'1 a 3 hores.

 INTUSUSCEPCIÓ
És la invaginació d'un segment d'intestí al segment veí, generalment, el distal

❖ S’entén per invaginació “desplaçament del conducte intestinal que

consisteix en la introducció d’una part de l’intestí dins la porció següent”.
- Sol ser desencadenada per una lesió que provoca edema de la paret,
causada en els adults per pòlips o càncer.
- És més freqüent en nens menors d'1 any, generalment a l'ili distal on hi ha una hiperplàsia fol·licular
fisiològica (augment del nombre de cèl·lules normals).
- El segment invaginat pateix obstrucció i compressió vascular, amb edema, hemorràgia i infart
SÍMPTOMES
o Els símptomes inicials de la intususcepció són l’inici sobtat de dolor abdominal còlic important que
reapareix cada 15-20 minuts, sovint amb vòmits.
o Més endavant, a mesura que apareix la isquèmia intestinal, el dolor es torna constant, es presenta
letargia i l’hemorràgia mucosa causa deposicions positives per hemo a l'examen rectal.
o En ocasions, hi ha una massa abdominal palpable (descrita com en forma de “butifarra”).
o La perforació provoca signes de peritonitis, amb dolor a la palpació significatiu, defensa i rigidesa.
o La pal·lidesa, la taquicàrdia i la diaforesi indiquen xoc.

 HÈRNIA
Una Hèrnia es presenta quan hi ha una feblesa o un forat en el Peritoneu, la
paret muscular, que generalment manté els òrgans abdominals en el seu lloc.
La majoria de les Hèrnies apareixen en l'abdomen. L'aparició d'una Hèrnia no
té raons òbvies, sinó que el risc augmenta amb l'edat.
Pot ser congènita o desenvolupar-se en persones amb feblesa en la paret
abdominal. Entre les principals causes es troba:
• Esforç per orina o defecar (Restrenyiment) • Tos persistent • Obesitat
- És una complicació de l'hèrnia o protrusió d'una nansa d'intestí, cobert per peritoneu visceral i
parietal, mitjançant un orifici o una zona de debilitat de la paret abdominal.
- La estrangulació consisteix en una obstrucció irreductible per constricció de la nansa per la vora de
l'orifici herniari, amb la conseqüent compressió vascular, necrosi i gangrena.
- Els signes i símptomes d'una hèrnia estrangulada inclouen:

Nàusees, vòmits o tots dos Febre Dolor sobtat que s'intensifica ràpidament
Un bony de l'hèrnia que es posa vermell, violaci o Incapacitat per evacuar l'intestí o eliminar gasos
de color fosc

12
 VÒLVUL
És un problema que pot passar després del naixement com a resultat d'una mala rotació intestinal.
- L’intestí es doblega, ocasionant un bloqueig intestinal (oclusió intestinal).
- Aquesta torsió també pot ocasionar la interrupció del flux sanguini a l'intestí prim, danyant-lo.
- La torsió és de més de 180º.
- En l'adult, sovint és provocat per la presència de brides fibroses entre nanses.

 ESTRANGULACIONS

 BRIDA ABDOMINAL
La brida abdominal és una adherència fibrosa a la cavitat abdominal.

 TUMORS DE L’INTESTÍ PRIM

El càncer d'intestí prim és una malaltia poc freqüent en què es formen cèl·lules malignes (canceroses)
en els teixits de l'intestí prim.. Hi ha diferents tipus de càncer d'intestí prim.
L’alimentació i els antecedents de salut poden afectar el risc de presentar càncer d'intestí prim. Per
diagnosticar i estratificar el càncer d'intestí prim s'utilitzen proves que examinen l'intestí prim.
Els tumors intestinals poden ser:
a) Primaris, quan neixen de l'intestí en si mateix
b) Secundaris, sent aquells que s'allotgen a l'òrgan per proximitat o per via limfàtica
Entre els FACTORS DE RISC figuren els següents:
 Alimentació amb alt contingut de greixos
 Malaltia de Crohn
 Malaltia celíaca
SIGNES I SÍMPTOMES que es poden associar a un càncer d'intestí prim:
 Dolor o rampes al mig de l'abdomen
 Pèrdua de pes sense raó coneguda
 Massa a l'abdomen
 Sang en la matèria fecal

13
4. INTESTÍ GRUIXUT
S'inicia a la válvula ileocecal, a la porció inferior dreta de l'abdomen, on finalitza l'intestí prim.
- Aquesta vàlvula és l'encarregada de controlar el pas del contingut
de l'intestí prim al cec – primera porció del còlon – i evitar el reflux
de bacteris cap a l'ili.
- Al cec hi ha l'apèndix vermiforme.
L'intestí gruixut està format:
1. Per un segment ascendent situat a la dreta de l'abdomen que és el còlon dret.
2. Un segment transvers que va de dreta a esquerra anomenat còlon transvers.
3. Un segment descendent, el còlon esquerre, que està situat a la part esquerra de l'abdomen.
L'acció principal és: 1 – Reabsorció de l’aigua i electròlits. 2 – Concentració i emmagatzematge de les
deixalles sòlides. 3 – Convertit el quim en excrements disposats per ser secretades.
o La seva longitud és variable, entre 120 i 160 centímetres.
o El calibre disminueix, progressivament, sent la porció més estreta la regió on s'uneix amb el recte,
on el seu diàmetre no sol sobrepassar els tres centímetres.
o El cec és de sis/set centímetres.

 DIVERTICULITIS
La diverticulitis és la inflamació d'un diverticle com a
conseqüència de l'obstrucció de la llum diverticular. En el
cas que passi a la regió sigmoidea podem trobar:
1. Proliferació bacteriana
2. Compromís vascular
3. Això pot conduir a una perforació intestinal i la consegüent peritonitis
El quadre clínic es caracteritza per l'aparició de:
- Dolor en hipogastri o fossa ilíaca esquerra, l'apendicitis esquerra. - Febrícula.
- Signes d'irritació peritoneal.
SAGNAT DIVERTICULAR: Es presenta sagnat diverticular quan es rebenta un petit got sanguini dins
de la paret d'una bossa diverticular. És una causa comuna de sagnat a la part inferior del tub digestiu.
Pot ser greu i potencialment mortal.

 DIVERTICLES
- El diverticle és una petita deformitat de la mucosa intestinal per un defecte de la paret muscular.
- Es pot presentar a qualsevol punt de l'aparell digestiu, però és més freqüent (en relació a l’intestí) a
la regió sigmoidea.
- Causa obstructiva (tumors, vòlvuls, hèrnies o diverticles)
- Quan parlem de diverticulosi, ens referim a la presència de múltiples diverticles sense inflamació ni
símptomes.

 PERITONITIS
El peritoneu és una membrana serosa que recobreix els
òrgans de l'abdomen. La peritonitis és un procés inflamatori,
secundari a una irritació de la serosa peritoneal per:
1. Agents químics 3. Necrosi local
2. Invasió bacteriana 4. Contusió directa
Es poden classificar segons diferents criteris:
14
1. Per la SEVA EXTENSIÓ: Depenent de l'àrea de peritoneu al qual afectin, es divideixen en peritonitis
localitzada o generalitzada.
a. La localitzada afecta únicament a un sector de la cavitat peritoneal
b. La generalitzada és més greu i afecta a tot el peritoneu
2. Pel SEU ORIGEN:
a. Peritonitis sèptiques que són les més freqüents i es deuen a un procés infecciós
b. Peritonitis asèptiques en les quals NO existeix inicialment infecció i són causades per
substàncies de diversos orígens que irriten el peritoneu
(Per exemple bilis que escapa de la via biliar cap a la cavitat peritoneal = Peritonitis biliar)
3. Pel TEMPS D'EVOLUCIÓ:
a. Peritonitis agudes: És molt més freqüent i s'inicia de manera brusca, per exemple després
d'una apendicitis aguda perforada.
b. Peritonitis cròniques: comença de manera insidiosa i empitjora progressivament en el
transcurs de setmanes o mesos, per exemple la peritonitis tuberculosa.
CAUSES: En la majoria de casos la peritonitis succeeix secundària a una altre patologia, essent aquestes:
- L'apèndix cecal perforat (apendicitis aguda) es la causa en els 60,7% dels casos.
- L'estómac i el duodè, degut a una ulcera perforada, en un 14,4% dels casos.
- Intestí prim per perforació intestinal secundaria hèrnia estrangulada, en un 7% dels casos.
- El còlon en per diverticulitis, en un 38,5% dels casos, i per càncer, en un 30,8% dels casos.
- La vesícula, degut a la colecistitis aguda, en un 6% dels casos
SIMPTOMATOLOGÍA

 Primera fase es presenta amb dolor localitzat, que generalment correspon al lloc d'origen de la
contaminació, per a després tornar-se generalitzat.
 Nàusees i vòmits, és un símptoma acompanyant molt freqüent durant el primer dia.
 Contractura de la musculatura abdominal
TRACTAMENT: Cirurgia + ATB

 COLITIS ULCEROSA
La colitis ulcerosa és una malaltia inflamatòria crònica de l'intestí que
afecta la mucosa del còlon, provocant una inflamació que pot fer que a
pareguin úlceres en aquesta part de l'intestí.
- Aquestes úlceres són les que causen els símptomes característics de la malaltia, com ara diarrea o
dolor abdominal. - Tendeix a ser hereditària
- La colitis ulcerativa pot passar a qualsevol edat, però sol començar entre els 15 i els 30 anys.
1. Proctitis ulcerosa: La inflamació es limita ala zona propera a l'anus (recte), i el sagnat rectal podria
ser l’únic signe de la malaltia.
2. Proctosigmoiditis: La inflamació afecta el recte i el còlon sigmoides (extrem inferior del còlon).
Entre els signes i símptomes, s'hi inclouen diarrea amb sang, dolor i còlics abdominals e
impossibilitat de defecar malgrat el desig de fer-ho (TENESME).
3. Colitis del costat esquerre: La inflamació es prolonga des del recte fins al còlon sigmoides i el
descendent. Entre els signes i símptomes, s'hi inclouen diarrea amb sang, dolor i còlics abdominals
del costat esquerre i tenesme.
4. Pancolitis: Aquest tipus sol afectar el còlon íntegrament i provoca episodis de diarrea amb sang que
pot ser intensos, dolor i còlics abdominals, fatiga i una pèrdua important de pes.

15
En aquesta malaltia hi ha períodes de molta activitat anomenats “brots” en què el pacient es troba
malament, i altres en què la malaltia s'apaga o no dóna símptomes, conegudes com a fases de “remissió”.
Durant els brots, els símptomes més comuns són:
- Sang a la femta - Diarrea - Febre - Pèrdua de pes - Malestar general
- Dolor abdominal: sol ser lleu, d'intensitat variable i alleujar-se amb la deposició.
- Urgència a les deposicions

MALALTIA DE CROHN VS. COLITIS ULCEROSA

 SÍNDROME DE L'INTESTÍ IRRITABLE (SII)

És un trastorn que porta a dolor a l'abdomen i canvis a l'intestí.
- Aquesta síndrome es pot presentar a qualsevol edat, però sovint comença a l’adolescència o a
principis de la vida adulta i és dues vegades més comú en les dones que en els homes.
- És menys probable que es desenvolupi a adults majors sobre els 50 anys.
- Aproximadament de 10% a 15% de les persones al món té símptomes SII.
- Aquesta afecció és el problema intestinal més comú que fa que les persones siguin remeses a un
especialista.
Aquesta síndrome NO és el mateix que Malaltia Intestinal Inflamatòria (MII)
CAUSES: Les raons per les quals es presenta el SII NO són clares
• Es pot presentar després d'una infecció intestinal bacteriana o per paràsits, anomenant-se SII
postinfecciosa.
• L’intestí està connectat al cervell usant senyals hormonals i nerviosos que van i venen entre l'intestí
i el cervell. Aquestes afecten el funcionament intestinal i els símptomes. Els nervis poden tornar-se
més actius durant moments d'estrès, el que pot provocar que els intestins siguin més sensibles i es
comprimeixin o es contreguin més.
SÍMPTOMES: La majoria de les persones té símptomes lleus.
Es diu que una persona pateix aquest síndrome quan els símptomes han estat presents per almenys 3
dies al mes durant un període de 3 mesos o més. Els símptomes principals inclouen:
• Dolor abdominal i rampes • Gasos • Distensió
• Canvis en els hàbits intestinals, pot ser diarrea o restrenyiment
Les persones amb aquesta síndrome poden alternar entre restrenyiment i diarrea o, majoritàriament,
tenir una o altra afecció.
16
 DIARREA: És un trastorn de l’eliminació que comença amb un augment a la freqüència de les
deposicions (més de tres al dia) acompanyada d’una disminució de la consistència, volum i caràcter
d'aquestes.
- Va acompanyada de dolor abdominal, anorèxia i set.
- De vegades, la diarrea pot contenir sang, moc, pus i aliments no digerits.
- NO sol requerir tractament i se n'aconsella: dieta i prendre molts líquids.
DIARREA AGUDA: És deguda a un efecte estimulant d'algun irritant en el peristaltisme intestinal.
La resposta inflamatòria als irritants és petita, normalment hi ha una lleu destrucció de la mucosa, doncs
l’acció principal de l’intestí és produir hiperèmia (dilatació vascular amb augment local del flux
sanguini) tant de la mucosa intestinal.
Això acompanyat d’un peristaltisme augmentat (que persisteix fins a eliminar l’irritant), explica els
símptomes de les diarrees amb còlics.
DIARREA: ACTUACIÓ INFERMERA
• Prioritzar el descans del pacient
• Reposar els líquids i electròlits, tant per via bucal o parenteral, amb la finalitat d'alleujar els
símptomes i com tractament de suport.
• Durant l’etapa aguda s’ha de mantenir l’aparell gastrointestinal en repòs administrant líquids
únicament i, posteriorment, introduir dieta amb pocs residus.
• Les mesures preventives es l’actuació més important, ja que la majoria de diarrees agudes es
consideren infeccioses, doncs s’ha de determinar l’etiologia i evitar contagis.
CONSTIPACIÓ o RESTRENYIMENT
És la defecació anormal per la seva menor freqüència i per una sequedat anormal de les evacuacions.
Poden causar restrenyiment temporal las hemorroides i fissures anals doloroses, per espasme rectal.
També la limitació de l’exercici muscular, dieta diferent de l’habitual, debilitat i fatiga.
El restrenyiment més habitual es d’origen funcional i NO orgànic, degut al descuidament o costum de
retardar, en la mesura de ho possible, la defecació (Costum i patrons).
Això provoca que, a la llarga, la mucosa i musculatura del recte es tornin insensibles a la presències de
femta i, en conseqüència, es necessiti un major estímul per desencadenar el peristaltisme necessari per
la defecació.
CONSTIPACIÓ o RESTRENYIMENT: ACTUACIÓ INFERMERA
• Importància de satisfer la necessitat de defecar sense retardar el desig d’aquesta
• • Dieta adequada • Hidratació
• Importància d’una posició còmoda que faciliti l’esforç muscular

 APENDICITIS
A nivell del cec, trobem un orgue petit i digitiforme d'uns 10 cm. de longitud, és l’apèndix.
Si el buidament de les seves secrecions en el cec és ineficaç per hiperplàsia fol·licular
limfoide, fecalits, etc.,s'obstrueix, causant inflamació.
És el motiu més freqüent de cirurgia abdominal. La seva incidència és igual en ambdós
sexes, encara que a la pubertat i els 25 anys afecta en més mesura els homes. És més
freqüent en el segon i tercer decenni de la vida (20-30 anys).
- La inflamació és percebuda pel pacient com a dolor visceral, periumbilical o epigàstric, ja que
l'apèndix i l'intestí tenen la mateixa innervació.

17
- Quan la invasió bacteriana s'estén a la paret de l'apèndix, el dolor passa a situar-se a la fossa ilíaca
dreta.
- La progressió de l'edema i la infecció acaben per afectar el flux arterial, de manera que si es deixa
evolucionar, l'apèndix patirà una perforació, instaurant-se la peritonitis aguda.

 PÒLIPS AL CÒLON
Un pòlip és una part de teixit addicional que creix dins del cos. Els
pòlips de còlon creixen a l'intestí gruixut o còlon.
- La majoria dels pòlips NO són perillosos. No obstant això, certs
pòlips poden convertir-se en cancerosos o ja ser càncer.
- Com a mesura de seguretat, s’extirpen els pòlips i els examinen. Els pòlips poden ser extirpats quan
un s’examina l'interior de l'intestí gruixut durant una colonoscòpia.
Qualsevol persona pot tenir pòlips, però algunes tenen més probabilitats que altres:
o Tenir més de 50 anys - Haver tingut pòlips anteriorment - Tenir un familiar amb pòlips - Tenir
antecedents de càncer de còlon.
Els símptomes que poden aparèixer són la presència de sang a la roba interior o el paper higiènic
després d'evacuar, sang a la femta o restrenyiment/diarrea que perdura més d'una setmana.

 CÀNCER DE CÒLON
El càncer colorectal es produeix quan tumors es formen en el
revestiment de l'intestí gruixut
FACTORS DE RISC: És comú tant en homes com en dones.
- El risc de desenvolupar-lo augmenta després dels 50 anys.
- Es tenen més probabilitats de desenvolupar-lo si hi ha presència de pòlips al còlon, antecedents
familiars de càncer colorectal, colitis ulcerativa o la malaltia de Crohn, menjar una dieta alta en greix
i baixa en fibra o fumar.
SÍMPTOMES: Sang a la femta (ja sigui franca o melenes) • Diarrea o restrenyiment • Sensació que l'intestí
no es buida del tot (tenesme) • Femtes més primes del normal • Dolors o rampes freqüents per gasos, o
sensació de inflor • Pèrdua de pes sense raó coneguda • Fatiga • Nàusees o vòmits.
HEMORRÀGIA DIGESTIVA BAIXA: inclou tant a la Rectorràgia com a la Hematoquècia
HEMATOQUECIA: és un sagnat rectal de color vermell vinós barrejat amb la femta, el que suggereix que
la causa del sagnat està localitzada a l'intestí gruixut o al recte.
RECTORRÀGIA/PROCTORRÀGIA: És un tipus d’hemorràgia que consisteix en la pèrdua de sang
vermella o fresca a través de l'anus, bé sola o associada a la femta. L'origen d'aquest sagnat sol localitzar-
se al còlon descendent i al recte
MELENA: És l’expulsió de deposicions (femtes) negres, viscoses i pudents a causa de la presència de
sang degradada provinent del tub digestiu superior.

18
5. PATOLOGIA PROCTOLÒGICA
PROCTOLOGIA
És la part que engloba les malalties del canal anal. A la unió recte-sigmoidea la mucosa canvia d'aspecte,
sent més llisa al recte.
Des de baix cap a dalt té un segment més ample anomenat ampolla rectal, que comença uns pocs
centímetres més enllà de la línia pectínea, en la qual el canal anal canvia el seu epiteli de cilíndric a
estratificat, que correspon a la pell.
L'anus és un tub muscular de 2 a 4 cm. de llargada que, en repòs, forma un angle amb l'eix del recte.
L'esfínter anal consta de dos esfínters, un intern i un altre extern.
1. L'intern és de 0,3 a 0,5 cm. de gruix, essent una extensió de la musculatura
llisa circular del recte i el seu moviment no és voluntari.
2. L'extern és de 0,6-1 cm. de gruix, sent una extensió dels músculs estriats
elevadors de l'anus, els seus moviments sí que són voluntaris.
Al canal anal s’observen diversos plexes venosos, corresponents al plexe
hemorroidal intern, i a l'espai subcutani, prop del marge anal, el plexe
hemorroïdal extern.
La innervació de l'anus és complexa, i difereix de la innervació de la resta del tub digestiu.
El nervi principal és el nervi podent que s'origina al sacre i innerva l'esfínter anal extern, la mucosa anal
i la paret anorrectal. És un nervi mixt, que té funcions motores i sensorials. El seu recorregut pel pis de
la pelvis el fa vulnerable a estiraments, especialment durant el part per via vagina

 HEMORROIDES:
És la dilatació de les venes dels plexes venosos perianals.
o Si les venes afectades són les del plexe superiores diuen HEMORROIDES INTERNES, es situen
per dalt del conducte anal i estan cobertes per mucosa.
o Les del plexe venós inferior es troben situades per sota de la
unió anus-rectal i estan cobertes per pell, són les
HEMORROIDES EXTERNES.

Graus d'hemorroides:
 GRAU I: Hemorroides localitzades dins l'ampolla rectal o que sagnen en defecar
 GRAU II: Hemorroides que en empènyer apareixen per l'orifici anal i desapareixen en deixar
d'empènyer.
 GRAU III: Hemorroides que apareixen en empènyer i NO es redueixen en cessar la maniobra, per
tant, es redueixen manualment.
 GRAU IV: Hemorroides que romanen fora, NO es poden reduir.
A l'etiologia NO hi ha un únic factor causant, es produeix per la conjunció de diversos factors:
1. FACTOR HEREDITARI: S'observa aquest patiment a persones joves que tenen antecedents familiars
d’aquesta malaltia.

19
2. FACTOR ANATÒMIC: Drenatge al sistema portal de la vena hemorroïdal superior, aquesta vena no
té vàlvules, la posició erecta ocasiona un augment de la pressió venosa, presència de fístules
arteriovenoses.
3. AUGMENT DE LA PRESSIÓ INTRAABDOMINAL: A embarassos, compressió del sistema pelvià,
tumors pelvians, problemes prostàtics, hipertensió portal, restrenyiment crònic ...
4. PROBLEMES PERSONALS I OCUPACIONALS: Vida sedentària, mals hàbits de defecació, aliments
amb baix contingut en fibra que causen el restrenyiment crònic, aquest factor és considerat com un
dels principals.
Pel que fa a la simptomatologia, els pacients poden referir que pateixen hemorroides però, no
manifesten cap símptoma.
- El sagnat és un dels primers símptomes. Aquest pot consistir en unes simples taques sobre paper
higiènic després de defecar o pèrdua de sang regular o abundant, el sagnat freqüent determina una
anèmia crònica secundària.
- També refereixen sensació de defecació incompleta (embalum), pruïja, humitat anal, prolapse.
- En general, NO hi ha dolor, aquest es presenta quan hi ha infecció o trombosi.

 FISSURA ANAL
Petita esquerda o ruptura al teixit prim i humit que recobreix la part inferior del recte (anus).
CAUSES
- En adults, les fissures poden ser causades pel pas de femta grans i dures
o per diarrea perllongada.
- Disminució del flux sanguini a la zona.
- Massa tensió als músculs de l'esfínter que controlen l'anus
El patiment afecta homes i dones per igual. Les fissures anals també són
comuns en dones després del part i amb malaltia de Crohn.
SÍMPTOMES
- Les fissures anals poden causar deposicions doloroses i sagnat
- Hi pot haver sang a la part externa de la femta o al paper higiènic (o a les tovalloletes per a nadó)
després d'una deposició.
- Els símptomes poden començar de manera sobtada o aparèixer lentament amb el temps.

 ABSCÉS ANORECTAL
Les causes comuns de l'abscés anorectal inclouen:
- Glàndules obstruïdes a la zona anal
- Infecció d'una fissura anal
- Infecció de transmissió sexual (ITS)
- Trauma
- Els abscessos rectals profunds poden ser per trastorns
intestinals, com la malaltia de Crohn o la diverticulitis.
Els següents factors  el risc d'un abscés anorectal:
o Sexe anal · Medicaments de quimioteràpia per tractar el càncer
· Diabetis · Malaltia intestinal inflamatòria (malaltia de Crohn i colitis ulcerativa · Ús de medicaments
corticoesteroides · Sistema immunitari debilitat (a causa del VIH/sida).
SÍMPTOMES: Els comuns són inflor al voltant de l'anus i un dolor pulsatiu i constant. Aquest pot ser
sever durant les deposicions, tossir i seure. Altres símptomes poden incloure:
- Estrenyiment. - Envermelliment, teixit endurit i dolorós a la zona de l’anus.
- Secreció de pus pel recte. - Fatiga, febre, sudoració nocturna i calfreds. - Sensibilitat

20
 FÍSTULA ANAL
(També anomenada fístula a l'anus) és un petit túnel que s'origina des d'una obertura dins del canal anal
i acaba en una obertura exterior a prop de l'anus.
- Una fístula anal és, el resultat d'un abscés anal anterior.
- Fins al 50% de les pers. amb un abscés desenv. una fístula
- Una fístula també pot passar sense un abscés.

TIPUS
c. Fístula superficial
d. Fístula interesfinteriana
e. Fístula transesfintériana
f. Fístula supraesfinteriana
g. Fístula extraesfinteriana
h. Esfínter anal extern
CAUSES
- La fístula anal és produeix sobretot per obstruccions de glàndules (abscessos) que, amb el temps, de
forma crònica provoquen l'aparició de la fístula.
- També existeixen altres malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de Crohn o malalties més
greus com neoplàsies que poden produir-la.
- Es tracta d'una malaltia l’aparició NO es pot prevenir i que normalment sol aparèixer més a l'home
i en edats compreses entre els 30 i els 50 anys.
SÍMPTOMES
- El símptoma més habitual, i que ens indica que hi ha fístula, és l'aparició d'un abscés o bony
- Aquest abscés o bony supura ocasionalment un líquid groguenc o vermellós, i que sol anar
acompanyat de febre.
- També és habitual que apareguin petites taques a la roba interior amb restes de femta.

 QUIST PILONIDAL
Un quist pilonidal és una butxaca anormal a la pell que sol contenir residus de pell i cabell. Gairebé
sempre s'ubica prop del còccix, a la part superior del plec entre els glutis.
- Els quists pilonidals solen aparèixer quan un pèl perfora la pell i
després s'encarna.
- Si s'infecten, l’abscés que es forma, en general, és molt dolorós.
- El quist pot drenar-se a través d'una petita incisió o extirpar-se
quirúrgicament.
Qualsevol pot desenvolupar un quist pilonidal, però són + freqüents als homes joves. Una persona és
més procliu a desenvolupar un quist pilonidal si:
o Neix amb un clotet o un bonyet en el còccix · sobrepès · molt pèl corporal, sobretot si és gruixut i
aspre · Porta roba atapeïda pressionant l'àrea del còccix · Té familiars que han tingut.
Les persones que estan assegudes durant períodes prolongats, com els conductors, corren un més risc
de patir un quist pilonidal.
Un quist pilonidal es converteix en una massa inflada (abscés) quan s'infecta, per tant, un quist pilonidal
quan NO està infectat pot no causar cap símptoma Els signes i els símptomes d’un quist pilonidal infectat
són els següents:
o Dolor · Envermelliment de la pell · Supuració de pus o de sang en una obertura de la pell · Olor
desagradable del pus que supura

21
 INCONTINÈNCIA FECAL
És la incapacitat de controlar les deposicions, això fa que la femta s'escapin del recte en moments
inesperats. La funció intestinal està controlada per 3 coses:
o La pressió de l'esfínter anal
o La sensació rectal
o La capacitat d’emmagatzematge rectal

1. L'ESFÍNTER ANAL és un múscul que es contrau per evitar que la femta surtin del recte i és
fonamental per mantenir la continència.
2. La SENSACIÓ RECTAL diu a una persona que la femta és al recte i que és hora d'anar al bany.
3. El RECTE POT ESTIRAR-SE i retenir la femta durant algun temps després que una persona s'adona
que la femta és allà, sent aquesta és la capacitat d'emmagatzematge rectal.
El dany als nervis que controlen el múscul anal o regulen la sensació rectal és una causa comuna
d'incontinència fecal. La lesió nerviosa pot passar en les següents situacions:
- Durant el part - Amb esforç sever i perllongat per defeca - Amb malalties com diabetis, tumors de la
medul·la espinal i esclerosi múltiple.
La incontinència fecal és una condició complexa i angoixant deguda a una varietat de possibles causes i
amb una etiologia freqüentment multifactorial.
1. La INCONTINÈNCIA FECAL MENOR: és generalment deguda a una debilitat de l'esfínter anal intern
secundària a neuropatia o bé a una lesió aïllada de l'esfínter anal intern secundària a cirurgia anal
per fístula o fissura.
2. La INCONTINÈNCIA FECAL MAJOR: és usualment deguda a una lesió àmplia de l'esfínter anal extern
i/o esfínter anal intern o també a una neuropatia severa.

22
6. FETGE I PÀNCREES
El fetge és la víscera més voluminosa i pesada del cos humà. Està situat a la part dreta de l'abdomen i
s'accepta que el pes representa el 2% del pes corporal. És un òrgan molt vascularitzat, que rep sang:
4. Arterial: De l'artèria hepàtica, branca del tronc celíac
5. Venosa:
a. De la vena porta, procedent de la zona digestiva
b. De l'intestí per la mesentèrica
c. De l'estómac per la vena gàstrica
d. De la melsa i del pàncrees
Té una part dreta i una esquerra, i se subdivideix en vuit
segments, cadascun amb uns vasos sanguinis i un drenatge biliar independent. El sistema biliar és el
sistema excretor de l’òrgan.
Format per dos conductes biliars, dret i esquerre, aquests s'uneixen formant el colèdoc, que està
connectat a la vesícula biliar. Les funcions importants del fetge són:
- Síntesi molecular de proteïnes plasmàtiques: Albúmina, Transferrina, i de Factors de coagulació
- Elaboració de la bilis. - És el dipòsit de glucogen.
- Participació en el metabolisme dels lípids.

 CIRROSIS HEPÀTICA
Malaltia hepàtica difusa, crònica i irreversible, caracteritzada per
la presència de fibrosi i nòduls de regeneració (nòduls
estructuralment anòmals), aquesta cicatrització redueix el flux de sang a través del fetge.
Tot i que pot ser la via final de múltiples trastorns, la causa més freqüent és: L'alcoholisme • Patir
hepatitis viral (B, C i D) • Tenir sobrepès.
La seva incidència és més gran en homes entre els 40-60 anys. Pot cursar de forma asimptomàtica, en
aquest cas està compensada, sense alteració analítica, sent freqüent l'hepatomegàlia.
- ICTERÍCIA: És la coloració groguenca de la pell i les mucoses (Cúmul de bilirrubina en cos s/a lesió
hepatocel·lular en la qual s'alteren de manera simultània diversos passos del metabolisme de la
bilirubina a l'interior de la cèl·lula hepàtica).
- ARANYES VASCULARS: Versions més suaus o petites de les venes varicoses, i són gots sanguinis
més petits, vermells i blaus, que són visibles a la superfície de la pell.
- ERITEMA PALMAR: Un eritema simètric, no dolorós, lleument càlid i sense escates que involucra la
superfície palmar.
- CONTRACTURA DE DUPUYTREN: deformitat indolora de la mà on un o més dits (en aquest cas, els
dos dits més allunyats del polze) estan doblegats cap al palmell de la mà i no es poden redreçar
completament.

Quan SÍ que hi ha signes i símptomes, aquests poden incloure:

• Aparició d'hemorràgies o hematomes amb facilitat.
23
• Inflor de les cames, els peus o els turmells (edema)
• Pèrdua de pes • Picó a la pell • Acumulació de líquid a l'abdomen (ascites)
• Dones: absència o pèrdua de períodes (no relacionats amb la menopausa)
• Homes: pèrdua del desig sexual, engrandiment dels pits (ginecomàstia) o atròfia testicular.
Si la cirrosi està descompensada, cursa amb hipertensió portal, que sol manifestar-se per:
1. Varius esofàgiques, gàstriques i hemorroidals: s/a més flux de sang a través de les venes i són la
causa més freqüent al pacient cirròtic, i causa d'endoscòpia urgent i actuació immediata s/a más
flujo de sangre a través de las venas
2. Acumulació patològica de líquid a la cavitat peritoneal: L’ascites s/a augment de la pressió
portal associada amb alteracions en la circulació sistèmica i es tradueix en augment del perímetre
abdominal
3. Encefalopatia hepàtica: Canvis a l'estat mental, que van des de la eufòria o alteracions del son fins
al coma hepàtic, com a conseqüència de l'acumulació d'amoníac i altres substàncies tòxiques
cerebrals, per alteracions metabòliques hepàtiques.
Cursa amb trastorns psíquics lleus i pertorbacions motores, amb lleugera confusió i alteracions
de l'estat d'ànim, problemes en el ritme del son…

PÀNCREES
1. El pàncrees endocrí pels illots de Langerhans que, aquests, estan constituïts per quatre tipus de
cèl·lules, sent les més importants les cèl·lules beta que segreguen insulina i les cèl·lules alfa que
segreguen el glucagó.
2. El pàncrees exocrí està constituït pels acins i els conductes
pancreàtics, que segreguen diferents enzims pancreàtics.
El suc pancreàtic està constituït per aigua, electròlits i els enzims
pancreàtics: tripsina, lipasa i amilasa.
El control de la secreció pancreàtica és, fonamentalment, hormonal
L'arribada d'aliments al duodè provoca l'alliberament de secreteïna i
colecistocinina, des de la mucosa duodenal, que estimulen la secreció pancreàtica i la contracció de la
vesícula biliar, respectivament.
En la valoració de les malalties pancreàtiques són fonamentals els estudis analítics amb determinació
dels enzims pancreàtics, sobretot l'amilasa i la lipasa.
Entre les tècniques de diagnòstic per imatge destaquen:
1. Rx simple d'abdomen 3. TAC
2. Ecografia abdominal 4. Colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica (CPRE).

 PANCREATITIS AGUDA
Una pancreatitis és una inflamació del pàncrees. Les causes més freqüents de l’aguda són:
1. La presència de pedres a la vesícula (colelitiasi): Aquestes pedres poden sortir de la vesícula i
obstruir el colèdoc (tub que condueix la bilis des de fetge i el líquid pancreàtic des del pàncrees cap
a l'intestí). L’obstrucció del colèdoc impedeix que el líquid pancreàtic pugui sortir, danyant el
pàncrees. És, amb diferència, la causa més freqüent de pancreatitis.
2. Alcohol: El consum important d'alcohol és la segona causa més freqüent.
3. Per medicines: Algunes medicines per baixar la tensió arterial, per a la diabetis, per a la epilèpsia
(àcid valproic), davant de la SIDA, o alguns antibiòtics (tetraciclines), poden produir pancreatitis.
4. Triglicèrids molt alts: La hipertrigliceridèmia (augment dels triglicèrids en sang) pot produir una
pancreatitis. Les pancreatitis que es produeixen per menjars greixos molt copiosos solen deure's al
brusc augment dels triglicèrids en sang després del menjar.

24
5. Com conseqüència de la realització d'una colangiopancreatografia
retrògrada endoscòpica o per dany del pàncrees en una intervenció
quirúrgica.
6. Per un cop a l'abdomen
7. Altres causes més rares: càncer de pàncrees, malalties congènites (de
naixement) del pàncrees, hipercalcèmia, etc.
La pancreatitis aguda sol produir:
• Dolor moderat o intens a la boca de l'estómac, que de vegades es irradia com si fos un cinturó cap a
l'esquena o baixa cap a la regió del melic, de vegades millora al seure incorporat cap endavant.
• Pot acompanyar-se de nàusees, vòmits, febre i malestar general.
• En casos greus (pancreatitis necrotitzant) hi pot haver xoc amb caiguda de la pressió arterial i gran
malestar general que pot portar a la mort.
Una pancreatitis aguda pot produir diverses complicacions:
1. Pancreatitis necrotitzant infectada
2. Abscés (col·lecció de pus) al voltant del pàncrees: Els pacients presenten febre alta i malestar
general després de diverses setmanes de la pancreatitis. Apareix en aproximadament 3 persones
sobre 100 amb pancreatitis aguda. És diagnostica mitjançant ecografia o TAC.
3. Pseudoquist pancreàtic: Consisteix a la formació d'un quist (una mena de bossa plena de líquid)
generalment no infectat, després de diverses setmanes de la pancreatitis. Pot NO produir símptomes
o pot fer mal, en comprimir òrgans propers. Pot complicar-se amb trencament, infecció o sagnat. Es
diagnostica mitjançant ecografia o TAC.

 PANCREATITIS CRÒNICA
La pancreatitis crònica es presenta quan el problema no sana o reapareix i no millora, empitjora
amb el temps i fa que es presenti dany permanent.
- Els episodis repetits de pancreatitis aguda poden portar a pancreatitis crònica.
- La genètica pot ser un factor en alguns casos.
- Causada s/a càlculs biliars.
- Algunes vegades la causa es desconeix.
La pancreatitis crònica és més comú en homes. L'afecció sovint es presenta en persones de 30 a 40 anys.
Altres afeccions que s'han associat a la pancreatitis crònica:
• Problemes en què el sistema immunitari ataca el cos
• Obstrucció dels tubs (conductes) que drenen els enzims del pàncrees
• Fibrosi quística • Hipertriglicèridemia • Glàndula paratiroide hiperactiva
• Ús de certs medicaments (especialment sulfamides, diürètics tiazídics i azotioprina)
El principal símptoma és el dolor (encara que en algun petit grup de pacients pot estar absent)
• Aquest es localitza a hemiabdomen superior, i pot alleujar-se en posició fet
• El deteriorament de la funció exocrina del pàncrees produeix malabsorció dels greixos, que es
tradueix en ESTEATORREA
• La pancreatitis crònica pot cursar amb diabetis mellitus secundària, pèrdua de pes i icterícia per
afectació coledocal
• La presència de calcificacions a la zona pancreàtica en una Rx simple d'abdomen és diagnòstic de
pancreatitis crònica.

25