Tema 05 Euglènids i Dinoflagel·lats

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i
Dinoflagel·lats

Clade Eubacteris Clade Opistoconts

Fílum Cianobacteris (T4) Fílum Glomeromicots (T15)
Clade Excavats Fílum Zigomicots (T15)
Fílum Euglenozous. Euglènids (T5) Fílum Ascomicots (T16)
Clade Alveolats Fílum Basidiomicots (T16)
Fílum Miozous. Dinoflagel·lats (T5) Clade Amebozoa
Clade Heteroconts Fílum Mycetozous (Mixomicets)(T17)
Fílum Heteroconts Clade Heteroconts
Cl. Bacil·lariofícies (T6) Fílum Heteroconts
Cl. Feofícies (T6) Cl. Oomicets (Pseudofongs)(T17)
Clade Plantes (Arqueplasts)
Fílum Rodòfits (T7)
Fílum Cloròfits (T8)
Fílum Briòfits (T9)
Fílum Traqueòfits Simbiosi
Subfílum Licopodiofitins (T10) Fongs liquenitzats (T18)
Subfílum Polipodiofitins (T10) Micorrizes (T18)
Subfílum Espermatofitins (T11-14) Cianobacteris fixadores de N2 (T18)
Gimnospermes
Angiospermes

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Fílum = Divisió = Tipus
Tema 05
Euglènids i
Dinoflagel·lats Eucariotes
Inclou
Dinoflagel·lats

Inclou
Euglènids

Simpsom & Roger, 2016. doi:10.1016/j.cub.2004.08.038

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Tema 05 Alveolata Euglenozoa
Euglènids i
Dinoflagel·lats

Grups molt llunyans

però comparteixen:

- tots unicel·lulars i haploides

- no tenen paret cel·lular
- ADN permanentment condensat en cromosomes Lukes et al., 2009
- grups dividits: autòtrof, heteròtrof, paràsit
- algunes espècies son autòtrofes i heteròtrofes al mateix temps (mixòtrofes)
- les espècies autòtrofes tenen cloroplasts de 3 membranes
- flagels inserts de la mateixa manera i única respecte als altres organismes
- proteïnes específiques (articulines i epiplasmines)
- elements del citoesquelet úniques i exclusives als dos grups
- ambdós grups amb un fotoreceptor o restes d’aquest (taca ocular)

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Euglènids
Dinoflagel·lats

EUGLENOZOUS

EUGLENOIDS
(a) (b) (c)

a) Euglenids b) Kinetoplastids c) Diplonemids

Lukes et al., 2009
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Simpson et al. 2004
Tema 05
Euglènids i Euglènids
Dinoflagel·lats

• Morfologia: Organismes unicel·lulars planctònics. Aproximadament hi ha 800 espècies.

• Membranes cloroplàstiques: 3
• Pigments fotosintètics: clorofil·les a i b, xantina, β-carotè.
• Substàncies de reserva: paramil.
• Flagels: (1)-2-(3) acronts (apicals), barbulats (amb apèndixs laterals).
• Ecologia: d'aigua dolça, alguns marins (més del que es pensa). Alguns heteròtrofs.

Tree of life, web project

Leander et al. 2007
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Tema 05
Euglènids i Euglènids
Dinoflagel·lats

cripta o
citofaringe

flagel no emergent

Estructura cel·lular flagel emergent

taca ocular
o estigma

Cripta o Citofaringe (associat a la fagotròfia) inflament paraflagel·lar

Taca ocular o estigma (fotoreceptor amb α i β carotè i xantofil·les)

grànuls de paramil

Inflament paraflagel·lar (orientació)

Grànuls de paramil (reserva)
pel·lícula
pirenoide

Pel·lícula (bandes de proteïnes relacionades amb el moviment i mucocists

nutrició)
Cloroplasts
pirenoide

Pirenoides (zona proteica del cloroplast associada a la formació de nucli

productes de reserva)

cloroplast
pirenoide

Euglena
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Tema 05
Euglènids i Euglènids
Dinoflagel·lats Pel·lícula

Rodejats per una pel·lícula que consta

de 4 components principals:
• membrana citoplasmàtica
• bandes proteiques (= periplast)
• microtúbuls
• cisternes tubulars del RE

Membrana
citoplasmàtica

Periplast

Microtúbuls Cisternes RE

Modificat de Tree of life, web project

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Euglènids
Dinoflagel·lats Flagels:
Dos tipus de moviment:
tot el flagel es mou → rotació
només l’àpex del flagel es mou → reptació

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Euglènids
Dinoflagel·lats

Reproducció Estructures de resistència

Només s’ha observat En condicions desfavorables
reproducció asexual: formen Cists
• Bipartició
Transversal / Longitudinal

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Classificació Segons la disposició dels flagels Euglènids
Dinoflagel·lats

Ordre Euglenals Ordre Eutreptials

Eutreptiella spp.
Euglena spp.
Euglenals: un flagel a la cripta i l’altre a l’exterior Eutreptials: dos flagels exteriors a l’àpex

Ordre Heteronematals
Heteronematals: dos flagels exteriors, un es
dirigeix cap a la base i l’altre cap a l’àpex de
l’organisme

Peranema spp.
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Tema 05
Euglènids i Ecologia Euglènids
Dinoflagel·lats
•En ecosistemes rics en matèria orgànica
• Aigües torboses, llacs, estanys, rius…
• Són més nombrosos des del final de la primavera fins la tardor
• Colonitzen ràpidament (blooms) les aigües continentals de tot el
món (oportunistes)

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Euglènids
Dinoflagel·lats
Resum i detalls més importants per recordar:

• Els euglènids són un grup amb formes autòtrofes (fotosintètiques) i heteròtrofes.

• Els euglènids formen un grup relativament ric en nombre d'espècies (~800 sps.).
• Majoritàriament són d'aigua dolça, preferentment eutròfica i fins i tot pol·lucionada.
Hi ha també espècies marines.
• Amb clorofil·les a i b, carotenoides i xantofil·les.
• La substància de reserva hidrocarbonada és el paramil, que es presenta en forma
de grànuls al citoplasma.
• Les formes més típiques tenen dos flagels acronts i només un d'emergent per sobre
la cripta. El moviment del flagel pot ser de dues menes.
• Els euglènids tenen una coberta proteica anomenada pel·lícula, formada per
bandes finament encaixades.
• Les poblacions d'euglenòfits poden formar blooms força aparents.

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats

Ciliats: heteròtrofs
obligats

Apicomplexa:
ALVEOLATES
Leander & Keeling, 2003

paràsits

Dinoflagel·lats:
heteròtrofs i/o
autòtrofs
a) Ciliat b) Dinoflagel·lat c) Apicomplexa
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Janouskovec et al., 2010
Tema 05
Euglènids i Cloroplast i Pigments Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats

Rodophyta
Organismes autòtrofs

Endosimbiosi Secundària Endosimbiosi Terciària

Dinoflagel·lat heteròtrof

Chl a, c Chl a, b Chl a, c Chl a, c

Peridinin Carotene Peridinin Fucoxanthin
Dinoflagel·lats autòtrof
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA Modificat de Keeling, P. J. (2004). American Journal of Botany, 91, 1481-1493.
Tema 05
Euglènids i Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats
• Morfologia: Organismes unicel·lulars, principalment planctònics marins (~1700
spp.) i d'aigua dolça (~220 spp.).
• Membranes cloroplàstiques: 3
• Pigments fotosintètics: clorofil·la a i c (o a i b), β-carotè o xantofil·les.
• Substàncies de reserva: midó extraplastidial i lípids.
• Paret cel·lular: Amfiesma. Sense o amb teca (plaques poligonals de cel·lulosa).
• Flagels: cap o 2 pleuroconts (laterals) i barbulats (amb apèndixs laterals).
• Ecologia: La majoria són marins (junt amb les diatomees formen el fitoplàncton
marí), també n’hi ha d’aigua dolça. Alguns bentònics o endosimbionts. Hi ha
espècies heteròtrofes (sense cloroplasts) i de simbiòtiques.
• Classificació: Encara no resolta.

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats
Amfiesma: capa de vesícules sota la membrana citoplasmàtica, aïlla el plasma
del medi, les vesícules poden tenir cel·lulosa i formar plaques poligonals (=teca,
tecats) o tenir material amorf (atecats). Caràcter taxonòmic: presència, forma....

Teca
(=tecats)

Vesicules amfiesmals
amb o sense cel·lulosa

Sense teca
(=atecats)

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats Teca (=tecats)

Plaques poligonals

Epiteca

Cíngol o solc
equatorial

Hipoteca Flagel
transversal i
longitudinal

Sulcus o solc
longitudinal

Flagel transversal
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Tema 05
Euglènids i Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats

Ceratium spp.
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Tema 05
Euglènids i Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats
Cicle vital adults n

mitosi
reproducció cist
cist
asexual

adult n

gàmetes
reproducció fecundació
sexual

zigot 2n
meiosi
cist
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Tema 05
Euglènids i Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats

Flagels inserits a l’equador Ordre Peridinals Ordre Gymnodinials

Classificació

Peridinium spp.
Gymnodinium sp.

Ordre Prorocentrals Ordre Dinophysials

Flagels inserits a l'àpex

Prorocentrum sp. Dinophysis spp.

Amb plaques de cel·lulosa (tecats) Sense plaques de cel·lulosa (atecats)

Tema 05
Euglènids i La Bioluminescència
Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats

Delroisse et al. 2021

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Tema 05
Euglènids i La Bioluminescència
Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats

Bioluminescència: energia d’una reacció química transformada en energia lumínica.

S’acumulen en densitats aprox. 300.000 dinoflagel·lats /litre
Requereixen un determinat ambient: badies força tancades, aigües càlides, determinats nutrients, etc.

Les cèl·lules de molts dinoflagel·lats marins emeten un flash de 0,1 segons de durada, de
llum blavosa (λ ± 474 nm) quan són estimulades.

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i La Bioluminescència
Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats

Principalment del gènere Noctiluca sp.

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i La Bioluminescència
Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats Milky seas effect

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Simbiosis Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats

Anthopleura xanthogrammica
(anemone verda gegant)
Oceà Pacífic. Des d’Alaska fins a Panamà.
L'epidermis i els teixits del seu intestí contenen zooclorel·les
(cloròfits) i zooxantel·les (dinoflagel·lats)

Cassiopeia xamachana
(medusa invertida)
És tropical, viu en manglars i llacunes litorals no massa profundes
del Golf de Mèxic i del Carib.
Pot arribar fins als 35 cm de Ø. Té més de 40 obertures bucals i 8
llargs tentacles bucals ramificats amb bufetes plenes de
zooxantel·les (dinoflagel·lats).

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA

Tema 05
Euglènids i Les Marees Roges (red tides)
Dinoflagel·lats
Aigües càlides i assolellades
Eutrofització (aigües marines i continentals)
Baixa turbulència (aigües quietes amb insuficient
barreja vertical d’aigua)
Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA
Dinoflagel·lats
Ciguatoxina: CFP (Ciguatera Fish Poisoning) Trastorns
gastro-intestinals (diarrea, vòmits), neurològics i
cardiovasculars (dificultats respiratòries,
adormiment, paràlisi, coma, mort)
Saxitoxina: PSP (Paralytic Shellfish Poisoning) Afecten al
sistema nerviós perifèric. En menys d’una hora poden provocar
la mort.
Àcid Okadaic: DSP (Diarrheic Shellfish Poisoning)
Neurotoxines: NSP (Neurotoxic Shellfish Poisoning) Com el
PSP, però amb asma.
Tema 05
Euglènids i Dinoflagel·lats
Dinoflagel·lats
Resum i detalls més importants per recordar:

• Els dinòfits o dinoflagel·lats són un grup d’organismes unicel·lulars, típicament planctònics marins i d'aigua
dolça, amb formes autotròfiques i/o heterotròfiques. Junt amb les diatomees formen el fitoplàncton marí.
• Els dinoflagel·lats formen un grup divers, amb unes 2000 spp. però amb una sistemàtica encara poc
unificada.
• Tenen clorofil·les a i c, β-carotè i xantofil·les.
• Les cèl·lules estan dotades d'una zona característica, l'amfiesma, on hi trobem unes vesícules o alvèols.
Si els alvèols estan plens de cel·lulosa formen la teca, la coberta més coneguda dels dinòfits, amb els
alvèols transformats en plaques cel·lulòsiques perfectament encaixades.
• Hi ha dinòfits tecats i atecats. La tabulació dels alvèols és fonamental per la taxonomia.
• En els dinoflagel·lats tecats hi distingim perfectament dos solcs, l'equatorial o cíngol i el longitudinal o
sulcus, on s'hi disposen els dos flagels, parcialment barbulats.
• Els dinòfits tenen reproducció sexual i asexual, on la formació de cists, quan les condicions esdevenen
adverses, esdevé una característica ecològica molt important.
• Els blooms dels dinòfits comporten la formació d’espectaculars marees roges en el mar, sovint molt
perilloses per la fauna i l’home per les toxines que aquestes "algues" contenen.
• Una característica força curiosa d'aquests organismes és la seva capacitat d'emetre llum
(bioluminescència).
• Les espècies simbiòtiques d'alguns dinòfits són molt importants en els organismes animals dels esculls
coral·lins (coralls, anemones, esponges, mol·luscs, etc.) on hi formen les zooxantel·les.

Biologia Animal i Vegetal: BOTÀNICA