2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Tema 2. Matrius

Índex
1 Matrius 3
1.1 Classificació de matrius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1.2 Tipus de matrius quadrades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

2 Operacions amb matrius 5

2.1 Suma de matrius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2.2 Producte d’una matriu per un nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2.3 Producte d’una matriu fila per una matriu columna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2.4 Producte de dues matrius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.5 Expressió matricial d’un sistema d’equacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
2.6 Potències de matrius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

3 Matriu inversa 9

4 Equacions matricials 11
4.1 Resolució assignant incògnites als elements de la matriu . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
4.2 Resolució amb la inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

5 Sistemes de matrius 14

6 Problemes amb matrius 17

7 Exercicis 18

1
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Tema 1. Matrius

Activitat inicial 0.1: Ordenació de dades

1. Un constructor fa una urbanització amb tres tipus d’habitatges: S (senzills), N (normals)
i L (luxe). Cada habitatge senzill te 1 finestra gran, 7 mitjanes i 1 petita. Cada
habitatge normal te 2 finestres grans, 9 mitjanes i 2 petites i cada habitatge de luxe te 4
finestres grans, 10 mitjanes i 3 petites. Cada finestra gran te 4 vidres i 8 frontisses, ca-
da finestra mitjana te dos vidres i 4 frontisses i cada finestra petita te 1 vidre i 2 frontisses.

(a) Escriu en una taula ordenada les dades que descriuen el nombre i la mida de les
finestres en cada tipus d’habitatge; i una altra taula que expressi el nombre de
vidres i el nombre de frontisses en cada tipus de finestra.

(b) Calcular el nombre de vidres i de frontisses necessàries en cada tipus d’habitatge.

2. En una fàbrica d’acer es fabriquen tres tipus de productes: acer en làmines, en rotllos o
especials. Per a la seva fabricació, aquests productes necessiten: ferralla, carbó i aliatge
en les quantitats següents: per cada unitat d’acer en làmines calen 8u de ferralla, 6u de
carbó i 2u d’aliatge; per cada untat d’acer en rotllo es necessiten 6u de ferralla, 6u de
carbó i una unitat d’aliatge i per cada unitat d’acer especial calen 6u de ferralla, 4u de
carbó i 3u d’aliatge.

(a) Posa adequadament aquestes dades en una taula.

(b) Si durant el pròxim mes es volen fabricar 6 unitats d’acer en làmines, 4 unitats
d’acer en rotllos i 3 unitats d’acers especials, quines quantitats de ferralla, carbó i
aliatge seran necessàries?

(c) Si es disposen de 34 unitats de ferralla, 28 de carbó i 9 d’aliatges, quantes unitats

de cada tipus d’acer es podran fabricar amb aquests materials?

(d) Una empresa produeix tres articles: A, B i C. Els preus de cost per unitat són
32€, 46€ i 71€, respectivament, i els preus de venda de cada unitat són 53€, 82€
i 140€. El nombre d’unitats venudes anualment d’aquests articles és 2100, 1400 i
900 respectivament. Determina la matriu fila de costos per unitat, la matriu fila de
vendes per unitat, la matriu fila de beneficis per unitat, la matriu columna d’unitats
venudes i el benefici anual obtingut.

2
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

1 Matrius
Una matriu de m files i n columnes és una taula de m x n nombres reals ordenats en m files i n
columnes.  
a11 a12 ... a1n
 
 a21 a22 ... a2n 
A=  ...

 ... ... ... 

am1 am2 ... amn

Els nombres aij són els elements de la matriu, on el subı́ndex i indica la fila que ocupa i el subı́ndex
j la columna.

La dimensió o ordre d’una matriu de m files i n columnes és m x n

Exemple 1.1: Ordre en les matrius

!
1 2 a11 = 1 a12 = 2
a) A = A és una matriu de dimensió 2 x 2.
0 4 a21 = 0 a22 = 4
 
1 −2 0
 
−1 4 −1
b) B =   La matriu B és de dimensió 4 x 3
5
 0 −2 
3 1 1

Dues matrius són iguals si tenen la mateixa dimensió i, a més a més, els elements coincideixen terme
a terme.

Activitat 1.1: Elements d’una matriu

 
2 −5 1 π −3
1. Donada la matriu A = −27 8 −1 −5 0 
 
√
1 1 5 3 −2
indica’n:
a) la dimensió
b) els elements a11 , a23 i a34
c) la quarta columna
d) la primera fila
2. Determina els valors de!a, b, c i d, perquè aquestes
! dues matrius siguin iguals
a + 1 2a + 1 2 3 b+1 d−1
A= B=
c−2 3−a 6 2c 1 b+2

3
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

1.1 Classificació de matrius

• Una matriu fila és una matriu amb una sola fila i n columnes. La seva dimensió és 1 x n

• Una matriu columna és una matriu amb m files i una sola columna. La seva dimensió és m x
1

• Una matriu nul·la o matriu zero és una matriu en què tots els elements són 0.

• Una matriu rectangular és una matriu que té diferent nombre de files que de columnes.

• Una matriu quadrada és una matriu que té el mateix nombre de files que de columnes. La
seva dimensió és n x n. Quan una matriu és quadrada en comptes de dimensió parlem d’ordre,
direm que és d’ordre n.

• La matriu transposada At d’una matriu A és la que s’obté intercanviant les seves files per les
seves columnes.

1.2 Tipus de matrius quadrades

La diagonal principal d’una matriu quadrada és la formada per tots els elements de la forma aii .

Segons els elements que formen una matriu quadrada, aquesta pot ser:

• Matriu triangular superior  

a11 a12 ... a1n
 
 0 a22 ... a2n 
Tots els elements situats per sota la diagonal principal són 0. A = 
 ... ...

 ... ... 

0 0 ... ann
• Matriu triangular inferior  
a11 0 ... 0
 
 a21 a22 ... 0 
Tots els elements situats per sobre la diagonal principal són 0. A = 
 ...

 ... ... ... 

an1 an2 ... ann
• Matriu diagonal  
a11 0 ... 0
 
 0 a22 ... 0 
Tots els elements situats fora de la diagonal són 0. A = 
 ... ...

 ... ... 

0 0 ... ann
• Matriu identitat o matriu unitat  
1 0 ... 0
 
 0 1 ... 0 
Tots els elements situats a la diagonal principal són 1 i la resta 0. A = 
 
... ... ... ...

0 0 ... 1

4
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Activitat 1.2: Tipus de matrius

1. Escriu dos exemples de dimensió diferent per a cada tipus de matriu

a) matriu fila
b) matriu columna
c) matriu diagonal
d) matriu identitat
e) matriu triangular superior
 
1 2
2. Calcula la transposada de la matriu A = 0 4 
 

0 −1

2 Operacions amb matrius

2.1 Suma de matrius
Per tal que dues matrius es puguin sumar han de tenir la mateixa dimensió.

Donades dues matrius del mateix ordre A = (aij ) i B = (bij ), la matriu suma de A i B és la que s’obté
de la suma de cada terme de A amb el corresponent de B:

A + B = (aij + bij )

Exemple 2.1: Operacions amb matrius

   
1 2 3 1 −2 0
A = 0 4 −1 B = −1 4 −1
   

0 −1 5 5 0 −2

   
1+1 2 + (−2) 3+0 2 0 3
A + B = 0 + (−1) 4+4 − + (−1) = −1 8 −2
   

0+5 −1 + 0 5 + (−2) 5 −1 3

2.2 Producte d’una matriu per un nombre

El producte d’un nombre real k per una matriu A és una altra matriu de la mateixa dimensió que A,
els elements de la qual s’obtenen en multiplicar cadascun dels elements d’A pel nombre k.

Exemple 2.2: Producte d’una matriu per un nombre

! !
5 2 1 15 6 3
A= , 3A =
−1 3 4 −3 9 12

2.3 Producte d’una matriu fila per una matriu columna

El producte d’una matriu fila per una matriu columna és un nombre que s’obté en multiplicar els seus
elements, terme a terme, i sumar els resultats.

5
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

 
b11
  
 b21


a11 a12 ... a1n ·  = a11 · b11 + a12 · b21 + ... + a1n · bn1

 ... 

bn1

Exemple 2.3: Producte d’una matriu per una columna o fila

 
  4
5 2 1 ·  −3  = 5 · 4 + 2 · (−3) + 1 · 6 = 20 − 6 + 6 = 20
 

2.4 Producte de dues matrius

Només es poden multiplicar matrius si el número de columnes de la primera matriu coincideix
amb el número de files de la segona.

D’altra banda, si el producte A · B està definit, el producte B · A no té perquè estar-ho.

Am×n · Bn×p = Cm×p

6
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Exemple 2.4: Producte de matrius

Exemple 2.5: Producte de dues matrius

! ! ! !
1 5 3 4 1·3+5·1 1·4+5·6 8 34
· = =
2 2 1 6 2·3+2·1 2·4+2·6 8 20

Activitat 2.1: Producte de dues matrius

 
! 5 1 1
2 3 −4
1. Calcula, si es pot, · 4 −2 0
 
−1 4 6
0 3 0
2. Calcula
 tots els productes
 que es puguin de les següents
 matrius
1 1 0 ! 1 −2 !
3 −1 0 5 −1
A =  0 1 −1  B= C =  0 −2  D =
   
0 2 −1 −2 0
0 0 2 1 3
   
1 1 0 −1 5 −2
3. Donades les matrius A =  −3 1 −1  B =  −3 −1 1 
   

2 0 2 4 7 2
Troba:
a) 3A - B b) −5B + A · 2 c) A · B d) B · A e) Són commutatives les matrius A i
B? Per què?
4. Donades les matrius
! ! !
−1 2 1 2 1 5 −1
A= , B = (1 3 4) , C = ,D =
1 0 3 −1 3 2 0

De les operacions següents, digues quines es poden realitzar i quines no. De les que es
pugui, troba’n el resultat
a) A+B b) A · C c) 2 · C + 3 · D d) B · At ! !
1 1 1 3
5. Troba els valors d’a i b per tal que les matrius commutin A = iB =
−1 2 a b

7
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

2.5 Expressió matricial d’un sistema d’equacions

Un sistema d’equacions es pot escriure en forma de matriu.

Donat un sistema de m equacions lineals amb n incògnites:




 a11 x1 + a12 x2 + ... + a1n xn = b1

 a x + a x + ... + a x = b
21 1 22 2 2n n 2


 ...

a x + a x + ... + a x = b
m1 1 m2 2 mn n m

L’expressió matricial queda convertida en un producte de matrius:

     
a11 a12 ... a1n x1 b1
     
 a21 a22 ... a2n   x2   b2 
 · = 
 ... ... ... ...   ...   ...
   
 
am1 am2 ... amn xn bm

Exemple 2.6: Expressió matricial d’un sistema d’equacions

Donat el sistema: 
 3x + 2y − z = 1

x − 2y + 4z = 6

7x − 3y − 8z = −2


La seva expressió matricial és:

     
3 2 −1 x 1
 1 −2 4  ·  y  =  6 
     

7 −3 −8 z −2

Activitat 2.2: Expressió matricial d’un sistema d’equacions

1. Escriu en forma de matriu el sistema següent:


 x + 3y − z = 2

−3y + z = 16

x − 4y − 4z = 2


2. Troba els valors de les incògnites que compleixen la següent igualtat de matrius:
     
1 2 −3 x 2
 1 −2 1  ·  y  =  0 
     

3 −1 −4 z −1

2.6 Potències de matrius

Per calcular una potència, el que cal fer és multiplicar la matriu tantes vegades com indica l’exponent.

A2 = A · A
A3 = A2 · A = A · A · A
An = A · A · A.... · A

8
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Només podem fer potències de matrius quadrades

Exemple 2.7: Potència de matriu

!
1 a
Sigui la matriu A = . Troba la matriu A2014
0 1
Per trobar una potència qualsevol d’una matriu, primer cal començar calculant A2 , A3 , A4 ...
fins que trobem una relació que ens permeti generalitzar
!
1 2a
A2 = A · A =
0 1
!
1 3a
A3 = A2 · A =
0 1
!
1 4a
A4 = A3 · A =
0 1
Observem que els resultats segueixen una pauta i només canvia l’element a12
Per tant, podem concloure que:
!
2014 1 2014a
A =
0 1

Activitat 2.3: Potències de matrius

!
0 1
1. Sigui A =
−1 0
2
a) Calcula A i expressa el el resultat en funció de la matriu identitat.
b) Utilitza la relació anterior per calcular A2005
 
1 1 0
2. Calcula A20 sent A la matriu següent A =  0 1 1 
 

0 0 1
3. Sigui la matriu quadrada A = (aij ) d’ordre 4, amb els seus elements definits per:

 0 si i = j

aij = 1 si i < j

−1 si i > j

(a) Escriu de forma explı́cita la matriu A
(b) Calcula A2
(c) Calcula A3

3 Matriu inversa
Una matriu A−1 és la matriu inversa de A si es compleix que:

A · A−1 = A−1 · A = I

Només existeixen inverses de matrius quadrades i que el rang sigui igual que la dimensió.

Calcular la matriu inversa aplicant la definició no és difı́cil i es redueix a fer un producte de matrius i

9
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

resoldre sistemes d’equacions:

Passos per calcular la inversa

En demanen trobar la matriu inversa de

!
1 1
A=
0 1

- 0) El rang de la matriu és 2, perquè si l’esglaonem (de fet, ja ho és) té dues files diferents de zero.

- 1) Assignem als elements de la matriu inversa (que desconeixem) lletres: a, b, c, ..

!
a b
A−1 =
c d

- 2) Plantegem la igualtat de la definició: A · A−1 = I

! ! !
1 1 a b 1 0
· =
0 1 c d 0 1

- 3) Resolem el producte de matrius A · A−1 i igualem el resultat a la matriu identitat

! !
a+c b+d 1 0
=
c d 0 1

- 4) Igualem element a element.

a+c=1
c=0
b+d=0
d=1

- 5) Resolem els sistemes que obtenim:

)
a+c=1
=⇒ a=1 ; c=0
c=0

)
b+d=0
=⇒ d=1 ; b=-1
d=1
!
1 −1
Per tant, la inversa és A−1 =
0 1

10
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Activitat 3.1: Matriu inversa

1. Calcula, si existeix, la inversa de les següents matrius
! !
3 0 1 2
A= B=
5 −1 2 4

2. Siguin les matrius ! !

x 1 0 1
A= B=
1 x+1 1 1

a) Troba el valor o valors de x de forma que B 2 = A

b) Igualment per tal que A − I = B −1
c) Determina x para que A · B = I d) Hi ha algun valor de x pel qual la matriu A no
tingui inversa? !
1 2
3. Sigui la matriu A = Troba les matrius B que commuten amb A; és a dir:
0 1
A·B =B·A

4 Equacions matricials
Les equacions matricials són equacions on una de les incògnites és una matriu.

Alguns exemples són

• X+B=C

• AX+B=C

• XA+B=C

• AXB+C=D

• AX+BX+C=D

A , B, C i D son matrius conegudes i X es la matriu incògnita.

4.1 Resolució assignant incògnites als elements de la matriu

El procediment que seguirem serà el següent:

• Ens donen una equació matricial.

• Esbrinem la dimensió de la matriu incògnita.

• Assignem incògnites (a, b, c, ..) als elements de la matriu desconeguda.

• Expressem l’equació matricial amb matrius (amb els seus elements).

• Resolem les operacions amb matrius, a esquerra i dreta del signe igual fins que ens quedi una
sola matriu a banda i banda de la igualtat.

• Apliquem la igualtat de matrius: igualem element a element.

• Resolem les equacions resultants (normalment són equacions individuals de primer grau o grups

11
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

de sistemes d’equacions).

Exemple 4.1: Equacions matricials

! !
0 1 0 3 −1
Donades les matrius A = i B = resol la següent equació matricial
1 0 1 1 2
A · At · X = B
Deduı̈m que la matriu X és d’ordre 2 × 2 (perquè A · At és de 2x2 i B és també de 2x2)
Assignem lletres als elements de la matriu X
!
a b
X=
c d

Expressem l’equació matricial A · At · X = B en forma de matrius amb tots els seus elements:
 
! 0 1 ! !
0 1 0 a b 3 −1
· 1 0 · =
 
1 0 1 c d 1 2
0 1

Fem les operacions amb matrius. A l’esquerra de la igualtat cal fer un producte de matrius. A
la dreta, res.  
! 0 1 !
0 1 0 1 0
A · At = · 1 0 =
 
1 0 1 0 2
0 1
! ! !
t 1 0 a b a b
A·A ·X = · =
0 2 c d 2c dd
Plantegem la igualtat final:
A · At · X = B
! !
a b 3 −1
=
2c dd 1 2
Igualem element a element: 

 a = 3 → a=3

 b = −1 → b=-1



 2c = 1 → c=1/2


 2d = 2 → d=1

Per tant, la matriu buscada és !

3 −1
X=
1/2 1

4.2 Resolució amb la inversa

És important recordar algunes propietats en què ens basarem:

• el producte de matrius no és commutatiu

• A · A−1 = I = A−1 · A

• A·R=A=I ·A

12
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Per resoldre les equacions matricials, primer aı̈llem la matriu incògnita i després realitzem les opera-
cions amb matrius resultants.

Vegem amb alguns exemples d’equacions matricials, com aclarir la matriu incògnita:

• X +B =C
Les matrius que estiguin sumant o restant podem passar-les a l’altre membre canviant de signe
(igual que en les equacions amb nombres)

X=C - B

• AX + B = C

AX = C − B

Multipliquem per la inversa a l’esquerra en ambdós membres:

A−1 · AX = A−1 · (C − B)

I · X = A−1 · (C − B)

X = A−1 · (C − B)

• XA + B = C En aquest exemple s’ha de fer per la dreta

XA = C − B

XA · A−1 = (C − B) · A−1

X = (C − B) · A−1

13
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Activitat 4.1: Equacions amb matrius

1. Donades les matrius, resol l’equació matricial AX + 2B = At

! !
1 1 2 3
A= B=
0 1 −1 2

2. Es consideren les matrius

! !
2 1 4 20
A= B=
3 −1 16 5

a) Calcula A2 i (A2 )−1

b) Aı̈lla X de l’equació matricial A2 X = B
C) Calcula X
3. Donades les matrius
! !
0 1 0 3 −1
A= B=
1 0 1 1 2

a) Calcula, si és possible, els següents productes:

a1) A · At a2) At · A a3) A · B
b) Resol l’equació A · At · X = B

5 Sistemes de matrius
Per resoldre un sistema amb matrius, utilitzarem, si es pot, el mètode de reducció.

14
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Exemple 5.1: Sistemes de matrius

Calcula dues matrius quadrades A i B que compleixin el sistema d’equacions següent

 !
 −4 5
 2A + 3B =



−2 −1!
 3 0
 A−B =



−1 2

Resolem el sistema per reducció, multiplicant la segona equació per 3 i sumant, obtenim
 !
 −4 5
 2A + 3B =



−2 −1 !
 9 0
 3A − 3B =



−3 6

!
5 5
5A =
−5 5

I dividint tota l’expressió per 5, obtenim el valor d’A

!
1 1
A=
−1 1

Substituint el valor d’A a la segona equació inicial obtenim:

!
3 0
A−B =
−1 2
! !
1 1 3 0
−B =
−1 1 −1 2
! ! !
1 1 3 0 −2 1
B= − =
−1 1 −1 2 0 −1

15
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Activitat 5.1: Equacions amb matrius

1. Calcula dues matrius quadrades X i Y que compleixin el sistema d’equacions següent

 !
 2 −3
 2X − Y =



−3 5 !
 1 −4
 X − 3Y =



−9 5

2. Troba X i Y que compleixin el sistema d’equacions següent

 !
 7 3
 3X − 2Y =



16 4 !
 6 12
 X + 3Y =



−2 27

16
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

6 Problemes amb matrius

Exemple 6.1: Problemes amb matrius

La matriu següent expressa els preus unitaris, en euros, de quatre articles, A, B, C i D,

procedents de les fàbriques f1, f2 i f3:
 
34 40 36
 
11 8 12
 
23 27 32
 
25 21 30

Si una comanda és representada per un vector fila C=( x y z t),

Què representa cadascun dels elements del resultat del producte C · P ?
Si volem comprar 25 unitats de A, 30 de B, 60 de C i 75 de D, quina de les fàbriques ens ofereix
el millor preu?  
34 40 36
 
11 8 12
C · P = (xyzt) · 
23 27 32 =

 
25 21 30
 
34x + 11y + 23z + 25t 40x + 8y + 27z + 21t 36x + 12y + 32z + 30t

Les tres columnes de la matriu producte C · P representen el preu total d’una comanda d’x
unitats del producte A, y unitats de B, z unitats de C i t unitats de D segons sigui fabricada
en la fàbrica 1, la fàbrica 2 o la fàbrica 3.
Per acabar el problema mirem en el cas d’una comanda concreta on ( x y z t )=(25,30,60,75 )
canviem x, y, z, t pels valors donats i obtenim (4435, 4435, 5430) Per tant, en aquesta comanda
concreta ens interessa qualsevol de les dues primeres fàbriques perquè amb ambdues surt el
mateix preu total de 4435.

17
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

7 Exercicis
1. Digues si les següents matrius són iguals:
 
  3
A= 3 −4 5 B =  −4 
 

2. Determina els valors z,y i x per tal que les matrius A i B siguin iguals:
! !
1 3 5 1 3 y
A= B=
2 4 x z 4 −7

3. Troba els valors d’a i b que fan que A=B

! !
2 2a a+b b−a
A= i B=
1 a+b 1 2

4. Calcula (−4)A essent A la matriu següent:

 
3 −1
A =  4 −2 
 

2 1

Calcula també At

5. Donades les següents matrius:

! !
5 −4 3 −1 −2 3
A= B=
1 0 −1 0 0 −5

Troba:
a) A + B
b) 5A - 3B
c) A · B t d) BA e) -2A + I f) A -2B + 3A · B t
 
! −1 2
8 5 4
6. Calcula la matriu A · B si A = B =  −5 6 
 
2 1 −3
0 1
 
  2
7. Calcula si és possible, A · B i B · A A = 1 3 6 B= 3
 

1
! !
1 2 −1 −2 1
8. Calcula si és possible, A · B i B · A A = B=
3 0 1 2 −5
 
! 0 1 −1
1 3 −1
9. Calcula si és possible, A · B i B T · AT A = B =  5 −1 2 
 
2 5 0
1 2 3

18
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

! !
−2 x 3 3
10. Donades les matrius A = B= , troba tots els valors de x i y que
y+1 0 x 0
fan 3A = −2B
 
3 −1 !
2  
11. Donades les matrius A =  1 4  B= C= 0 1 3
 
−3
0 −3
T
Troba A · B + C

12. Trobatots els productes

 possibles
 que es
 poden fer amb aquestes matrius:
1 −2 1 1 !
2 −1 0
A= 3 7 0  B= 3  C=
   
1 0 3
0 2 −1 −2
! !
−2 1 0 3
13. Donades les matrius A = B= , calcula At − B 2
2 −5 −2 −3
14. Escriu una matriu quadrada tal que aij = −aij ∀i, j ∈ 1, ..n

15. Donades les matrius d’ordre 3 A i B tals que A = (aij ) i B = (bij ) on aij = i − j i bij =
(−1)i+j + 2j−1 , troba la matriu A + B

16. Comprova si les matrius

! commuten: !
1 −2 3 1
a) A = B=
3 7 −4 5
! !
2 1 2 3
b) A = B=
0 3 0 5
! !
1 1 1 3
17. Troba els valors d’a i b per tal que les matrius commutin A = B=
−1 2 a b
18. Calcula la potècia
! n-èssima de cada
! una de les matrius
! següents: !
1 1 1 0 1 1 1 2
A= B= C= D=
0 1 3 4 1 1 0 3
T T
! si A · A = A · A = I Comprova si alguna d’aquestes matrius ho és:
19. Una matriu és ortogonal
1 0
a) B=
0 −1
!
0 −1
b) C=
1 0
20. Calcula les matrius inverses, si existeixen, de les matrius següents:
! ! !
0 1 1 2 7 5
A= B= C=
2 0 4 8 −2 9

21. Donades les matrius ! !

1 2 3 1
A= B=
1 0 2 3
calcula (AB)−1 , (AB)t , (BA)−1
! ! !
4 3 2 0 1 1
22. Donades les següents matrius A = B= C=
5 4 1 2 2 1

19
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

Troba
a) la matriu A que verifica A · X + B = C
b) la matriu Y que verifica A · Y + B · Y = C
! !
1 2 5 0
23. Donades les següents matrius A = B= resol l’equació 3 · (X + A) =
3 4 3 7
2 · (B − X)
 
! 4 3
2 1
24. Donades les següents matrius A = B= 4 4  resol l’equació X · A = B
 
2 2
0 −1
25. Troba la matriu X que compleix
! !
1 2 3
·X =
4 8 4

! ! !
1 0 0 −1 1 1
26. Donades les següents matrius A = B= C=
−1 1 −1 −1 1 1
Troba la matriu X que verifica A · X + B = C

27. Resol l’equació XAB − XC = 2C

! ! !
1 2 2 −1 0 1
A= B= C=
0 3 1 2 −1 2

28. Resol el següent sistema ! 

1 0 
3X − 2Y =



5 9 ! 
3 1 
2X + Y =



1 0 

29. Resol el sistema ! 

18 5 
2X = −3Y +



−2 4 ! 
−11 −2 
3X − 5Y =



−3 25 

30. Resol el sistema ! 

1 5 
2X − 3Y =



4 2 ! 
−1 0 
X −Y =



3 6 

31. Resol el sistema ! 

2 1 
X +Y =



3 0 ! 
6 2 
X=Y +



0 1 

20
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

! !
3 1 0 3 4 2
32. Siguin les matrius A = A = B=
2 1 5 2 1 8
Troba les matrius X i Y que verifiquen que 3X + Y=A i que 4X= B - 2Y

33. Troba les matrius X i Y, quadrades d’ordre 2, que resolguin el sistema

)
2X + Y = A2
X = Y + A−1

34. En una acadèmia d’idiomes s’impartixen anglès  i alemany en

 quatre nivells i dues modalitats:
130 160
 
120 80 
grups reduı̈ts i grups normals. La matriu A =  210 130 expressa el nombre de persones,

 
100 60
segons el tipus de grup, on la primera columna correspon als cursos d’anglès, la segona als
d’alemany i les files, als nivells primer,
! segon, tercer i quart respectivament. Les columnes de la
0.2 0.25 0.4 0.75
matriu B = reflectixen el tant per u d’estudiants (comú per a ambdós
0.8 0.75 0.6 0.25
idiomes) que seguixen curs reduı̈t (primera fila) i curs normal (segona fila) para cada un dels
nivells.
a) Troba la matriu que proporciona el nombre d’estudiants per modalitat i idioma.
b) Sabent que l’acadèmia cobra 30 euros per persona en grups reduı̈ts i 20 euros per persona en
grup normal, troba la quantitat que obté l’acadèmia en cada un dels idiomes.

35. Tres escriptors presenten a l’editor, en acabar l’enciclopèdia, la minuta que es recull en la taula
adjunta:

L’editor paga l’hora de treball a 75 euros, la conferència a 300 euros i el viatge a 250 euros.
Si només pensa pagar, respectivament, el 30%, el 20% i el 10% del que correspondria a cada
escriptor, quina despesa tindrà l’editor?

36. Un fabricant produeix tres tipus de claus: d’alumini (A), de coure (Q) i d’acer (H). Tots ells es
fabriquen en longituds d’1; 1’5; 2 i 2’5 centı́metres amb els preus respectius següents:
Claus A: 0’02 € 0’03 € 0’04 € 0’05 €
Claus Q: 0’03 € 0’045 € 0’06 € 0,075 €
Claus H: 0’04 € 0’06 € 0’08 € 0’1 €
Sabent que en un minut es produeixen:
D’1 cm de longitud: 100 A 50 Q 700 H
De 1’5 cm de longitud: 200 A 20 Q 600 H
De 2 cm de longitud: 500 A 30 Q 400 H
De 2’5 cm de longitud: 300 A 10 Q 800
Es demana:
a) Resumir la informació anterior en dues matrius M i N. M serà una matriu de 3x4 que reculli
la producció per minut i N una matriu 4x3 que reculli els preus.
b) Calcular els elements de la diagonal principal de la matriu M.N i donar el seu significat.
c) Fer el mateix per a la matriu N.M

21
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

37. Un comerciant treballa amb dues marques de conserves A i B. De la marca A ven diàriament 48
llaunes de sardines, 62 llaunes de bonı́tol i 30 llaunes d’escopinyes. Al seu torn de la marca B
ven diàriament 30 llaunes de sardines, 84 de bonı́tol i 26 d’escopinyes. Calcular la matriu que
ens doni el nombre de llaunes que es venen diàriament. Si el supermercat tanca els dissabtes
a la tarda i la venda del matı́ és la meitat de la venda diària sabries trobar la matriu que ens
relaciona la venda de llaunes en una setmana

38. Una fàbrica produeix dos models de rentadores, A i B, en tres acabats: N, L i S. Produeix
del model A: 400 unitats en l’acabat N, 200 unitats en l’acabat L i 50 unitats en l’acabat S.
Produeix del model B: 300 unitats en l’acabat N, 100 en la L i 30 en la S. L’acabat N requereix
25 hores de taller i 1 hora d’administració. L’acabat L requereix 30 hores de taller i 1,2 hores
d’administració. L’acabat S requereix 33 hores de taller i 1,3 hores d’administració.

a) Representa la informació en dues matrius.

b) Troba una matriu que expressi les hores de taller i d’administració empleades per a cada un
dels models.

39. Una empresa fabrica tres tipus d’articles: A, B i C. Els preus de cost de cada unitat són 6, 9’2 i
14’3 euros, respectivament. Els corresponents preus de venda d’una unitat de cada article són 18,
28 i 40 euros. El nombre d’unitats venudes anualment és de 2.240, 1.625 i 842 respectivament.
Sabent que les matrius de costos i ingressos, C i I, són diagonals i que la matriu de vendes, V,
és una matriu fila, es demana:
a) Determinar les matrius C, I i V.
b) Obtenir, a partir de les matrius anteriors, la matriu d’ingressos anuals corresponent als tres
articles, la matriu de despeses anuals i la matriu de beneficis anuals.

40. Certa fàbrica de colònies posseeix tres marques X, Y, Z, distribuint la seva producció en quatre
botigues. Els litres emmagatzemats a la primera botiga vénen donats per la següent matriu:

La segona botiga emmagatzema el doble que la primera, la tercera la meitat i la quarta el triple
Quin volum de producció es té emmagatzemada en total?

41. Una empresa fabrica joguines de tres tipus diferents T1, T2 i T3. Els preus de cost de cada
joguina i els ingressos que obté l’empresa per cada joguina venuda venen donats per la taula
següent:

T1 T2 T3
Preu de cost 4€ 6€ 9€
Ingrés 10€ 16€ 24€

22
2n Batxillerat Matemàtiques de ciències socials INS Pau Vila

El nombre de vendes és de 4500 joguines del tipus T1, 3500 del T2 i 1500 del T3.

Determina les matrius C, I i V, sabent que la matriu de costos C i la matriu d’ingressos I són
matrius diagonals i que la de vendes V és una matriu fila. Obté, utilitzant les matrius anteriors,
una matriu de costos anuals, per als tres tipus de joguines.

42. Una fàbrica produeix dos models de cotxes A i B, en tres acabats: GX, GD i Ti. Produeix, al
mes, del model A: 200, 100 i 50 unitats en els acabats GX, GD i Ti, respectivament. Produeix
del model B: 150, 50 i 10 unitats d’anàlegs acabats. L’acabat GX porta 25 hores de taller de
xapa i 10 hores de muntatge. L’acabat GD porta 28 hores de taller de xapa i 12 de muntatge i
l’acabat Ti porta 28 i 15 hores de xapa i muntatge, respectivament.

(A) Elabora dues matrius que continguin la informació donada.

(B) Calcula les hores totals de taller de xapa i de muntatge que són necessàries per a fabricar
tots els cotxes en cada un dels models.

43. Els enviaments humanitaris, en tones, de cert paı́s, a tres nacions del Tercer Món A, B, C,
cadascun dels anys 1994 i 1995, es descriuen a la següent matriu:

S’estima que el valor de cada tona (en dòlars) d’aquests articles ha estat:

Calcula:

a) El valor de l’ajuda rebuda per cada paı́s, en aquests anys.

b) El valor total de l’ajuda enviada a 1995.

44. Un hipermercat vol oferir tres classes de safates: A, B i C. La safata A conté 40 g de formatge
manxec, 160 g de roquefort i 80 g de camembert; la safata B conté 120 g de cadascun dels tres
tipus de formatge anteriors; i la safata C, conté 150 g de formatge manxec, 80 g de roquefort
i 80 g de camembert.Si es vol treure a la venda 50 safates de l’tipus A, 80 de B i 100 de C,
aconsegueix matricialment la quantitat que necessitaran, en quilograms de cadascuna de les tres
classes de formatges

23