FILTRACIÓ GLOMERULAR

PRODUCCIÓ D’ORINA:
• Filtració
• Reabsorció
• Secreció
 FILTRACIÓ GLOMERULAR
ARTERIOLA AFERENT
Cèl·lula mesangial: Cèl·lules
contràctils que ajuden a regular la
filtració glomerular

Regulen la superfície disponible

de capil·lars glomerulars per a
la filtració

Relaxades: Superfície màxima

ARTERIOLA EFERENT
Filtració glomerular
elevada
Contretes: Redueixen la superfície
disponible per a la filtració

Baixa filtració
glomerular
 FILTRACIÓ GLOMERULAR

Principi de filtració: Què és el que fa que la sang pugui passar del capil·lar a
l’espai capsular del corpuscle de Malphigi?
LA PRESSIÓ (Força que fa el líquid i els soluts a través de la
membrana). De fet és la mateixa força que fa moure la sang a
través dels capil·lars de la resta de l’organisme (Forces Starling).

Però en els capil·lars glomerulars es filtra MOLT més volum de líquid degut a:
1. Els capil·lars glomerulars tenen gran superfície per filtrar molt volum de líquid
2. La membrana de filtració és prima i porosa (fenestrada). Els capil·lars
glomerulars són x 50 vegades més porosos que els de la resta del cos.
3. La pressió sanguínia dels capil·lars glomerulars és més alta (55mmHg vs
32mmHg) que en els capil·lars de la resta del cos.
 FILTRACIÓ GLOMERULAR

Filtrat glomerular: Líquid que entra en l’espai capsular.

Promig diari de filtrat glomerular: 150l/dia en dones
Orina: 1-2l/dia
180l/dia en homes

Perquè el líquid pugui passar de la sang a l’espai capsular, ha de

passar la membrana dels capil·lars glomerulars, que s’anomena
membrana de filtració.
Constituïda per 3 capes disposades en forma de “sandvich” que
impedeixen el pas de:
- cèl·lules sanguínies (eritròcits, globuls blancs)
- Plaquetes
- Proteïnes plasmàtiques
I permet el pas d’aigua i de ions.
 MEMBRANA DE FILTRACIÓ
Artèria aferent

Espai capsular
Capil·lars glomerulars

Esquerda de
filtració
Artèria eferent

CÈL·LULES ENDOTELIALS

LÀMINA BASAL

PODÒCITS

MEMBRANA DE FILTRACIÓ
 MEMBRANA DE FILTRACIÓ

Membrana de filtració:
1. Cèl·lules epitelials: Cèl·lules bastant permeables perquè tenen grans (0.07-
0.1µm) fenestracions.

Aquest tamany permet que tots els soluts del plasma sanguini puguin passar
a l’espai capsular.

1. Làmina basal: Matriu extracel·lular que impedeix la filtració de proteïnes

plasmàtiques grans.
Està constituïda per: Fibres de colàgen, proteoglicans, glucoproteïnes.

3. Podòcits: De cada podòcit s’extenen els pedicels que rodegen els

capil·lars.
Esquerda de filtració: Espai que queda entre pedicels.
 FILTRACIÓ GLOMERULAR: FORCES DE FILTRACIÓ

PH sang=55mmHg
PH filtrat =15mmHg
Pressió Hidroestàtica
Pressió Hidroestàtica Capsular
Sanguínia Glomerular
Arteriola P π= 30mmHg
aferent Pressió coloidosmòtica
sanguínia.

Arteriola PNF= PH sang–PH filtrat –P π= 10mmHg

eferent
Pressió neta de filtració

Aquesta pressió fa que es filtri

Espai una quantitat normal de plasma
Capsular sanguini.
 REGULACIÓ DE LA FILTRACIÓ GLOMERULAR
P.A.M.: Proporciona la pressió hidroestàtica que permet la Filtració glomerular.
Com és doncs, que la TFG no varia (180l/dia) amb la pressió arterial?

PAM
 MECANISMES DE REGULACIÓ DE LA FILTRACIÓ
GLOMERULAR

1. AUTOREGULACIÓ LOCAL DE LA FILTRACIÓ

GLOMERULAR.
- Resposta miogènica
- Retroalimentació tubuloglomerular

2. CONTROL NEURAL I HORMONAL

 RESPOSTA MIOGÈNICA: control intrínsec del FG
Similar a l’autoregulació de les arterioles
sistèmiques, basat amb la capacitat del
múscul llis de les arterioles de
FLUXE GLOMERULAR
respondre a canvis de pressió.

PAM: Estirament del múscul llis de les

arterioles ,
s’obren canals iònics sensibles a l’estirament
que despolaritzen les cèl·lules musculars, FILTRACIÓ GLOMERULAR
es contrauen: Vasoconstricció arteriola
aferent

Augment de la resistència, menys fluxe sanguini als capil·lars

glomerulars i baixa la pressió hidroestàtica dins el capil·lar,
de la Filtració Glomerular.

Aquesta reducció del FG davant les pujades de la PAM, ens assegura que
no es perdi massa líquid (i preservar la volèmia) quan augmenta la
Pressió arterial
Retroalimentació tubuloglomerular: APARELL JUXTAGLOMERULAR

Nansa d’Henle

Màcula densa

Cèl·lules granulars o juxtaglomerulars

(musculars especialitzades)
SECRETEN RENINA
Retroalimentació tubuloglomerular: APARELL JUXTAGLOMERULAR

VASODILATACIÓ VASOCONSTRICCIÓ
A. AFERENT A. EFERENT

Efectes paracrins

Angiotensina II: Potent vasoconstrictor

A. AFERENT: Té molt pocs receptors per a l’angiotensina II

A. EFERENT: Altament sensible a l’angiotensina II.
 REGULACIÓ NEURAL DE LA FILTRACIÓ GLOMERULAR
Com la majoria de vasos sanguinis del cos, els capil·lars glomerulars també estan inervats
per fibres del SN Simpàtic, que allibera Noradrenalina.

Estimulació SN Simpàtic VASOCONSTRICCIÓ

(receptors α1) FG
ARTERIOLA AFERENT

REGULACIÓ HORMONAL DE LA FILTRACIÓ GLOMERULAR

Angiotensina II: Potent vasoconstrictor, PREFERENTMENT ARTERIOLA
EFERENT : TFG
Prostaglandines: Vasodilatadors. Aumenten el fluxe sanguini i la pressió
de filtració. TFG.

PNA(Pèptid Natriurètic Auricular): Se secreta en les cèl·lules de les

aurícules del cor.
Augmenta la superfície capil·lar disponible per a la filtració
TFG. Actúa sobre cèl·lules mesagials, les relaxa.
 MEMBRANA DE FILTRACIÓ
Artèria aferent

Espai capsular
Capil·lars glomerulars

Esquerda de
filtració
Artèria eferent

CÈL·LULES ENDOTELIALS

LÀMINA BASAL

Impedeixen el pas de:

- cèl·lules sanguínies
PODÒCITS

- Plaquetes
- Proteïnes plasmàtiques
MEMBRANA DE FILTRACIÓ
04/10/18
04/10/18
 REABSORCIÓ I SECRECIÓ TUBULAR

L’índex normal de filtració és molt elevat el volum de líquid que entra al túbul
proximal és molt elevat. (180L/dia).
D’alguna manera s’ha de retornar al torrent
sanguini. Com? REABSORCIÓ

On es dóna aquesta reabsorció? ELS TUBULS RENALS (TUB PROXIMAL, NANSA D’HENLE I
TUB DISTAL) I EL TÚBUL COL·LECTOR
Què es reabsorbeix?
- Aigua - Glucosa - aa
- Sodi (Na+) - Potassi (K+) - Calci (Ca2+)
- Clorur (Cl-) - Bicarbonat (HCO3-) - Fosfat (HPO42-)
- Proteïnes petites i pèptids.

Què se secreta?
- ions hidrògen (H+)- Potassi (K+). Amoni (NH4+)
- Creatinina - Fàrmacs
 REABSORCIÓ TRANSCEL·LULAR

Vies de reabsorció:
1. Ente cèl·lules epitelials =
REABSORCIÓ PARACEL·LULAR
Unions estretes

2. A través d’una cèl·lula epitelial =

REABSORCIÓ TRANSCEL·LULAR
 REABSORCIÓ EN EL TÚBUL PROXIMAL

• És on hi té lloc la major part de la reabsorció de soluts i aigua.

• La reabsorció d’aigua i soluts, inicialment, depèn del transport
actiu per crear gradients de concentració electroquímics.
• Transport actiu de Na+: Major força motriu per a gran part de
la reabsorció renal.
04/10/18
REABSORCIÓ EN EL TÚBUL PROXIMAL
REABSORCIÓ I SECRECIÓ EN EL TÚBUL PROXIMAL

-
- +
- - +
- +
- +
- +
-

Epiteli Líquid
Llum túbul túbul extracel·lular
ELS CAPIL·LARS PERITUBULARS AFAVOREIXEN LA
REABSORCIÓ

REABSORCIÓ EN ELS CAPIL·LARS

PERITUBULARS

En els capil·lars peritubulars hi ha

una pressió hidroestàtica molt
baixa que afavoreix al reabsorció.
(Igual que l’extren venós dels
capil·lars).

Pressió hidroestàtica dels

capil·lars peritubulars és de
10mmHg.(vs 15mmHg)
Pressió coloidosmòtica
=30mmHg (afavoreix
entrada del filtrat)
 REABSORCIÓ EN EL TÚBUL PROXIMAL

Té molts mecanismes d’absorció associats a Na+:

En general, al TCP es REABSORBEIX:

* 65% - 70% de Na+ i H 2 O

* 80% - 85% de K+
* 65% de Cl-
* 75% - 80% del fosfat
* 80-90% del bicarbonat amb cotransportadors Na+/ H+
* 100% de la glucosa
* 100% dels aa

Seguint aquesta reabsorció MASSIVA del TCP, en la resta de la

nefrona s’hi dóna una reabsorció més “FINA”.
 REABSORCIÓ I SECRECIÓ EN LA NANSA D’HENLE

En el TCP s’ha reabsorbit el 65% aprox. de l’aigua filtrada

La composició química del líquid en el túbul ara és bastant

diferent al filtrat:
- No hi ha glucosa
- No hi ha aa.
TÚBUL CONTORT DISTAL

Membrana apical

REABSORCIÓ
DE Na+ i Cl-
TÚBUL CONTORT DISTAL
04/10/18
 TCD: TÚBUL CONTORT DISTAL I TÚBUL COL·LECTOR

Aquí el 90-95% d’aigua ja s’ha reabsorbit i els soluts filtrats ja

estan al torrent sanguini.