Programa Eso Fisicaquimica Definitiu Per Issuu

íF sica
i Quí i a
mc
ESO Programa Laura Bassi
Projecte digital
Avaluació també a
Els noms dels programes de la nova ESO
En ple segle xxi queda un llarg camí per recórrer per assolir la
igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral…
Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones
que han fet diferents aportacions a la societat en diversos
àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes
d’una societat patriarcal.
Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar
situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les genera-
cions futures en un món més igualitari i just.
»»
Programa Laura Bassi
Física, filòsofa, docent i poeta, Laura Bassi és coneguda
sobretot per haver-se convertit en la primera dona en ob-
tenir una càtedra de física en una universitat. També va
formar una extensa família, per la qual cosa se la conside-
ra una de les pioneres en la conciliació de la vida familiar i
laboral. Va lluitar per la igualtat i sempre va animar les
dones a estudiar i a lluitar pels seus somnis professionals.
FÍSICA I QUÍMICA
ÍNDEX
PROJECTE DIGITAL
 Física i Química . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
 Programa Laura Bassi
GUIA D’AULA I RECURSOS

 Projecte digital
 Projecte digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
 Guia daula i recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
AVALUACIÓ • AVALUAPP
 Avaluació • AvaluApp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) . . . . . . . . . . 39

ODS
 Altres materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
ALTRES MATERIALS
        


MANERES
DAPRENDRE

DIFERENTS    
DIFERENTS
NECESSITATS

FÍSICA I QUÍMICA
   
 

    DIFERENTS
RESPOSTES

ALTRES MATERIALS ODS AVALUACIÓ • AVALUAPP GUIA D’AULA I RECURSOS PROJECTE DIGITAL FÍSICA I QUÍMICA
FÍSICA I QUÍMICA
 LA NOVA GENERACIÓ DE LESO
La NOVA generació de Programes per a l’ESO d’Editorial Barcanova respon, més
que mai, a les necessitats de l’alumnat del segle XXI.
Són programes que inclouen tots els continguts necessaris per viure en aquest
PROJECTE DIGITAL
món canviant i que preparen els alumnes per afrontar els nous reptes de la societat,
per treballar en equip de manera cooperativa i per gestionar les dificultats que
puguin trobar.
a
Metodologia connectad

R EA LI TAT P ER S O N A L I SOCIAL Programes bas
a la
mnes. l’APRENENTATG ats en
de les alumnes i els alu E COMPETENCIA
L.
p a rt ir de les Programes que, més enllà de la
Progra m e s q u e , a ODS
e le s seves qualificació, desenvolupen, en l’alumnat,
p ro p o s te s i d
seves la POSSIBILITAT D’AUTOAVALUAR-SE
ores,
activitats motivad per poder reflexionar sobre
re n c u ri o s it a t i in citen
gene els propis aprenentatges i poder
s ti g a c ió , a A P R E N DRE FENT!
a la inve analitzar i valorar els seus progressos
ALTRES MATERIALS
i les seves dificultats .
5
 LA RESPOSTA A LES NECESSITATS
DEL TEU ALUMNAT! Tri a l a t e v a O P C I Ó !
LLIC
Física INC CIA DI
ÈN
LOU GIT
DIG
L A
F
ITA
ísica
L
i Química2 i Química2
ESO
DOSSIER ESO
Programa
Laura Bassi
Programa Laura Bassi Projecte digital

• Recull dels continguts essencials de la ma- • Continguts digitals adaptables a qualse-
tèria. vol tipus de dispositiu.
• Amb activitats competencials per resol- • Diversitat de recursos digitals dissenyats
dre en el mateix dossier. per millorar la comprensió dels continguts.
• Inclou la llicència del projecte digital. • Activitats per fomentar l’autoaprenentatge,
la metacognició, el treball col·laboratiu i les
tècniques d’estudi.
• Facilita la tasca docent gràcies a una àm-
plia gamma de recursos exclusius per di-
namitzar l’aula i avaluar l’alumnat.
6
FÍSICA I QUÍMICA
LLIC INC
Física
ÈNC LOU
IA D
IGIT
LLIC
A
INCL IA DIGI
L
ÈNC
F
LLIC
ísica
OU TAL
F
INC CIA DI
ÈN
LOU GIT
ísica
PROJECTE DIGITAL
AL
i uí
Q mica
i Química i uí i a
Q mc 2 ESO 3 4ESO

D O SS IE R
ESO
DOSSIER Program
a
D O S S IE R
Laura Ba
ssi
Programa
ssi
Laura Ba
Programa
Laura Bassi
• Contenen 9 unitats a 2n i 3r, i 12 unitats a 4t.

• Enquadernació en espiral i amb espai suficient per resoldre les activitats en el paper.
• Continguts essencials organitzats de manera que es tingui sempre la teoria i la pràctica en
una doble pàgina. S'hi treballen les competències corresponents.
• Proposta d’activitats força diversa per relacionar coneixements. La secció Treballa amb la
imatge pretén desenvolupar la capacitat d’observació i interpretació.
• Exercicis resolts que faciliten l’aprenentatge d’estratègies de resolució de problemes.
• Posa’t a prova. Activitats finals per consolidar i avaluar l'aprenentatge.
• Taller de ciències. Amb entretinguts experiments de ciència recreativa i un treball pràctic
que permet aplicar el mètode científic. A 3r, a més, s’ofereix un projecte d’investigació.
• Apèndix de Formulació i nomenclatura química.
AvaluApp: les activitats que porten la icona formen

ODS
part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb
l’AvaluApp.
+info a la pàgina 27
ODS (Objectius de Desenvolupament Soste-

ALTRES MATERIALS
nible) indicats en les activitats del programa

que es relacionen amb algun dels 17 objectius
de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 39
7
1
UNITAT
Aqüeducte de Segòvia.
LA MATÈRIA
La decantació de l’aigua
en temps de Roma
Els enginyers romans van demostrar, àmplia-
ment, que coneixien algunes propietats de la
matèria, en aplicar amb correcció conceptes
com els de pressió o densitat, i que domina-
ven tècniques de separació de mescles com la
decantació. Això pot comprovar-se observant
i analitzant les seves increïbles construccions;
exemples d’aquestes són l’aqüeducte de Segò-
via o el de Nimes (França).
Durant molt temps, es va pensar que la ci-
vilització romana es limitava a emmagatzemar
aigua en els grans dipòsits que tradicionalment
COMPROMÍS ODS
es trobaven en les proximitats de les ciutats on
acabaven els aqüeductes o en els dipòsits que 1. Busca a internet iniciatives actuals que pretenguin millorar la qualitat de l’aigua o reduir la quan-
es construïen per recollir l’aigua de pluja, com titat d’elements contaminants en pantans, rius, mars o oceans. Esmenta’n una que t’hagi cridat l’atenció.
la cisterna de Monturque (Còrdova) o la de
Teodosi (Istanbul). Tanmateix, estudis recents
han demostrat que el propòsit d’aquests era
molt diferent. Així, aquests immensos dipòsits 2. L’accés a l’aigua ja era una prioritat per a la civilització romana. Però 2.000 anys després encara hi
ACTIVITATS
presumiblement actuarien com a decantadors, ha 2.000 milions de persones que manquen d’accés als serveis bàsics d’aigua i sanejament. Consulta en
a fi de separar les partícules sòlides suspeses l’espai personal del web www.barcanova.cat el vídeo sobre la meta 6.4 dels ODS i elabora una llista d’ac-
a l’aigua. Aquest fet, juntament amb la pintura cions que pots fer per contribuir al seu compliment (ajuda: busca, en la pàgina web de l’ONU sobre els
vermellosa que recobria les parets interiors de
TEXT que
ODS, el document «170 accions diàries per transformar el nostre món», en el qual trobaràs algunes idees).
l’aqüeducte (recentment s’han emès hipòtesis
per conèixer les

que li atribueixen una funció bactericida i fun-
gicida), evidencia la rellevància atorgada per
la civilització romana al sanejament de l’aigua.
relaciona ciència,
3.
metes dels ODS

En grups, penseu una estratègia que permeti millorar el sanejament de l’aigua de la vostra localitat.
Després, representeu-la en una infografia indicant l’impacte que tindria en les metes de l’ODS 6.
tecnologia i societat
Abans de començar a estudiar aquesta unitat, consulta la presentació «Què hauries de saber»
28 en l’espai personal del web www.barcanova.cat. 29
UNITAT 1 » LA MATÈRIA LA MATÈRIA « UNITAT 1
1. PROPIETATS DE LA MATÈRIA Mesura de volums de líquids i sòlids irregulars
Matràs aforat Proveta
La matèria, o sistema material, és tot el que té una propietat fona-

mental anomenada massa, i ocupa un espai, és a dir, un volum.
La diferent percepció que tenim de la matèria depèn les seves pro-
pietats: 200 mL 210 mL
• Propietats generals. Són les que ens permeten distingir el que

és matèria d’allò que no ho és, però no ens permeten diferenciar V = 10mL
uns materials dels altres. Les més importants són massa i volum. Pipeta
• Propietats característiques o específiques. Són les que ens per- Per mesurar diferents volums de líquids, utilitzem material
meten diferenciar un tipus de matèria d’una altra. Algunes són la graduat, com ara provetes graduades, pipetes o buretes; El volum d’un sòlid irregular coincideix amb el volum
tanmateix, per mesurar volums concrets de líquids utilitzem d’aigua que desplaça i s’obté restant els volums d’aigua
densitat, les temperatures de canvi d’estat o la conductivitat material aforat, com ara els matrassos i les pipetes aforades. amb el sòlid introduït i sense ell.
elèctrica.
Propietats generals: massa i volum COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA…
La massa és la quantitat de matèria que té un cos o sistema mate- 1. Treballeu per parelles. És matèria la llum? Responeu a aquesta pregunta donant arguments a partir de les
rial. Es tracta d’una magnitud fonamental. propietats generals de la matèria.
La massa es mesura amb una balança. La seva unitat en el SI és el TREBALLA AMB LES IMATGES
quilogram (kg).
T1. Investiga i explica el funcio-
Tipus de balances nament dels tres tipus de balan-
ces.
Balança de dos braços Balança d’un braç Balança digital o electrònica 2. Quina magnitud s’ha mesurat en la imatge del marge de la pàgina anterior?
Es tracta d’una mesura expressada en unitats del SI?
Si la teva resposta és negativa, escriu el valor d’aquesta mesura en unitats del SI.
3. No tot el material de vidre del laboratori s’utilitza per mesurar volums. Identifica, en la fotografia de l’esquerra,
els recipients d’aquest material que tenen altres usos; dibuixa’ls i explica per a què es fan servir.
Unitats de volum i capacitat

El volum és l’espai que ocupa un cos o un sistema material.
Amb explicacions
1 dm 1
dm
La seva unitat en el SI és el metre cúbic, m3.

El volum d’un sòlid regular s’obté mesurant les seves dimensions 4. Un error comú és confondre el centilitre, cL, amb el centímetre cúbic, cm . Utilitzant les equivalències que hem
3
i aplicant l’expressió matemàtica corresponent; per exemple, el volum vist, indica quina relació existeix entre aquestes unitats.
ACTIVITATS
d’un cilindre de radi r i altura L és aquest: 1 cm 1 cm
1 cL = cm3
breus dels
V = π ∙ r2 ∙ L 1 L = 11 Ldm3
= 1 dm3
1 mL 1
= mL
1 cm3
= 1 cm3
Pots trobar una presentació del material necessari per mesurar volums de líquids al laboratori
COMPETENCIALS
30 en l’espai personal del web www.barcanova.cat. 31
CONTINGUTS
per resoldre en el
ESSENCIALS de la
matèria. mateix dossier
8
FÍSICA I QUÍMICA
UNITAT 1 » LA MATÈRIA
» TALLER DE CIÈNCIES Material

» Midó en pols » Un got
CIES
» Cola de fuster » Un bol
TALLER DE CIÈN
» Colorant alimentari » Una bossa de
CIÈNCIA RECREATIVA » Una cullera
» Aigua
plàstic de tanca
hermètica
Sòlid o líquid viscós?
treball
Analitza
o n s ’o f e re ix u n Introducció
Una de les característiques que ens permeten reco-
nèixer els tres estats d’agregació és la viscositat; és a
• Si vessem aigua, oli o mel sobre
fície, què passa? El seu comport
força diferent: l’aigua s’escamp
una super-
ament és
a més que
lgun
l’oli i que la mel, ja que és menys
viscosa.
pràctic sobre a
dir, la resistència a fluir que tenen gasos i líquids. En • Si has jugat amb slime, una
l’experiència següent aprendrem a identificar-la. pasta verdosa
que venen per fer bromes,
hauràs notat
que el seu comportament és
diferent del
Construeix dels líquids i els sòlids.
dels continguts
Elaborarem slime de manera casolana.
1 En mig got d’aigua temperada, hi diluïm una culleradeta de midó.
PROJECTE DIGITAL
2 En un bol, hi tirem una cullerada sopera d’aquesta dissolució i dues
cullerades soperes de cola de fuster. S'hi poden afegir unes quan-
tes gotes de colorant alimentari.
de la unitat .
3 Remenem la mescla, al principi amb la cullera i després amb els dits.
Guardem la pasta a la bossa de tanca hermètica i la refrigerem.
Experimenta
• La pasta preparada, flueix? Més que la mel o menys? I que l’oli?
És un líquid o és un sòlid? La viscositat, és el mateix que la densitat?
• Aboquem la pasta amb cura en un got i fem que llisqui. Mesurem el RESPON
temps que tarda a arribar a la vora del got. Fem el mateix amb l’oli
i l’aigua; així, estarem comparant la viscositat d’aquests materials. 1. Busca informació sobre els
• Pastem aquest material amb les mans fent una bola. Observem fluids no newtonians. Explica les
que, com més gran és la força aplicada, menys s’assembla el com- seves característiques i posa'n
portament de la pasta al d’un líquid; és a dir, la seva viscositat exemples quotidians.
augmenta.
Conclusions
La pasta que hem preparat es com-
porta com un líquid molt viscós. A
més, la seva viscositat augmenta
quan la sotmetem a algun tipus
d’esforç, com tensions, torsions, o si
la colpegem. Per això, diem que al-

guns fluids, com el que hem fabri-
cat, poden comportar-se com sò-
lids. Aquests fluids es denominen
no newtonians, i són molt habituals.
42
LA MATÈRIA « UNITAT 1
EXE RCICI RESO L T
1.Esbrina una forma per determinar el material del Sabem que 1 mL = 1 cm3. Per expressar el volum en
qual estan fets dos objectes, si sospitem que un m3, haurem de dividir entre 106:
d’ells és de ferro i l’altre de plom.
VA = 3,20 mL = 3,20 · 10–6 m3
Dades: VB = 4,30 mL = 4,30 · 10–6 m3
Objecte A: massa = 36,2 g; volum = 3,20 mL
Dividint massa entre volum, obtenim la densitat en
Objecte B: massa = 33,8 g; volum = 4,30 mL
cada cas:
Una forma pot ser calcular la densitat de cada un i
m
comparar els resultats amb les densitats tabulades d=
V
del ferro i del plom.
3,62 · 10–2 kg kg
solts
Per obtenir la densitat en unitats del SI, hem d’ex- dA = 3,20 · 10–6 m3 = 11.343 m3
e
pressar la massa i el volum en les seves correspo-
I C I S r
nents unitats del SI, kg i m3, respectivament.
C
3,38 · 10–2 kg kg
E R
dB = 4,30 mL = 4,30 · 10–6 m3 = 7.860 m3
EX
Per obtenir la massa en kg, dividim entre 103:
ies
mA = 36,2 g = 0,0362 kg = 3,62 · 10–2 kg Comparant aquests resultats els de la la taula, obser-
ra t è g
vem que el material A correspon al plom, i el B, al
t
mB = 33,8 g = 0,0338 kg = 3,38 · 10–2 kg
e e s
ferro.
CO MPRÈN , PEN SA , IN VESTIGA … r

per aprend ó de
de resoluci
5. Utilitza els factors de conversió i la notació científica per realitzar els canvis d’unitats de les mesures expressades
en l’exercici resolt anterior.
mA = 36,2 g · = VA = 3,20 mL · =
problemes .
mB = 33,8 g · = VB = 4,30 mL · =
6.Indica com mesuraries el volum dels objectes de l’exercici resolt. Per què creus que donen aquesta dada
expressada en mil·lilitres?
7. Podries emmagatzemar 8 kg d’etanol en una garrafa de 7 L?

• Calcula si sobrarà o faltarà etanol.
ODS
8. La fusta de balsa (Ochroma pyramidale) és una fusta molt cotitzada, ja que és molt poc densa (d = 160 kg/m ) i, 3
no obstant això, és molt resistent. Quines aplicacions creus que té aquest tipus de fusta?
33
ALTRES MATERIALS
9
UT  »  ÈR L ÈR « A 
» POSA’T A PROVA 6 Classifica aquests materials: 1. En grups, responeu: Podem comparar la 1. Dissenya un mètode per separar una mescla
ACTIVITATS
Aire • Ferro • Quars • Suc de taronja solubilitat de dues sals en aigua? d’oli, vinagre i sal. Explica el material que utilitzaries,
les etapes que seguiries i l’objectiu que tindria cada
Subtàncies Mescles Mescles • Desenvolupeu un procediment per comprovar
una.
Propietats de la matèria pures homogènies heterogènies quina de les dues sals és més soluble.
Material:
1 Indica si les següents mesures són de massa (m),
per avaluar
densitat (d), volum (V) o cap de les anteriors (Ø):
3 kg 4 cL 27 m3 Procediment:
3 g/L 690 mm 120 mg

Dissolucions 1. Quan preparem una llimonada casolana
2
competències amb
Quantes garrafes de 7 L es necessiten per omplir
7 Preparem al laboratori una dissolució que conté amb sucre, de vegades, en refrigerar-la, observem
una piscina de 3 m3? Podríem instal·lar-la en una ter-
rassa que suportés una massa màxima de 1.500 kg? 70 g d’alcohol en 100 mL d’aigua. Indica quins són:
que es forma un dipòsit de sucre en el fons del reci- 1.En quina propietat es basa la separació per de-
pient. Pots explicar aquest fet? Recorda que la solu- cantació?
Densitat de l’aigua = 1 kg/L. • El solut bilitat varia amb la temperatura.
• El dissolvent
• Podríem separar l'aigua de la sal mitjançant aques-
l'AVALUAPP
8 Calcula la concentració de la dissolució de l’exer- ta tècnica? Explica la teva resposta.
cici anterior, expressada en g/L.
3 Tenint en compte que la conductivitat tèrmi-
ca de la baquelita, una resina sintètica, és molt infe-
rior a la dels metalls, explica per què les paelles es- 1. La solubilitat dels gasos disminueix en
tan fetes de metall, mentre que el seu mànec sol ser augmentar la temperatura. Utilitza aquest fet per
de baquelita. És la conductivitat tèrmica una propi- explicar per què moren peixos a causa dels aboca-
etat característica?
9 Si preparem una altra dissolució, però utilitzant, ments d’aigües calentes als rius. 1. Tenim una suspensió en aigua d’un sòlid, les par-
en aquest cas, 20 g d’alcohol, la dissolució serà més tícules del qual tenen una mida molt petita (pols).
concentrada o més diluïda respecte de l’anterior? Posem aquesta suspensió en un recipient i obser-
vem que les partícules tarden molt temps a diposi-
tar-se en el fons. Quina tècnica de separació utilit-
1. Hi ha mescles en estat sòlid? zaries per accelerar el procés? Per què?
4 Tenim dues barres de diferent material, ambdues Es tracta de mescles homogènies o heterogènies?
de la mateixa longitud i volum. Si una té més massa
que l’altra, podríem saber de quin material és feta
cada una? Suposa que ens donessin els valors de
les magnituds que esmentem en l’enunciat.
1. Indica el material de laboratori que necessites
per preparar una dissolució aquosa de 10 g de sal
per cada 250 mL de dissolució.
1. Per parelles: observeu la imatge i expliqueu
quin tipus de mescla hi ha en cada un dels dos tubs.
Indiqueu el nom de l’efecte observat.
Tècniques de separació de mescles
ACTIVITATS
1. Escriu el nom d’aquests materials i digues si
s’utilitzen en tècniques de separació de mescles ho-
Substàncies pures i mescles mogènies o heterogènies.
• Quina és la concentració d’aquesta dissolució?
5 Indica la diferència entre substància química i a) b)
per treballar
element químic.
POSA’T A PROVA
ar el ODS
Activitats per referm
4 4
os
els continguts apres
i avaluar-se
10
FÍSICA I QUÍMICA
 EL PROGRAMA DE FÍSICA I QUÍMICA
El programa de Física i Química de l’ESO es compon de diferents elements per fer
més pràctic el dia a dia a l’aula.
L'alumnat disposa de tot el material en paper i en suport digital, ja que el llibre
PROJECTE DIGITAL
inclou la llicència digital.
LLIC
F
INC CIA DI
ÈN
LOU GIT
ísica
DIG
AL
ITA
ísica
L
i Química2 iQuímica2

ESO
DOSSIER ESO
Programa
Laura Bassi
Els docents disposen del material següent:
• El programa en versió digital.
• La guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.
• Recursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests:
activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc.
Física
ESO
ODS
Física i Química GUIA D’AULA.
2
i uí
Q mica GUIA
D’AULA ESO
ALTRES MATERIALS
Programa
Laura Bassi
11
Materials amb continguts competencials que generen un esperit crític i emprenedor.
Laura Bassi
LLIC
LLIC
LLIC
F INC CIA DI
F F
INC CIA DI
INC CIA DI
ÈN
ÈN
ÈN
LOU GIT
LOU GIT
LOU GIT
ísica ísica ísica
AL
AL
AL
i Química2 i Química3 i Química4
ESO
DOSSIER
ESO
DOSSIER
ESO
DOSSIER
Programa Programa Programa

Laura Bassi Laura Bassi Laura Bassi
ISBN 978-84-489-5749-0 ISBN 978-84-489-5753-7 ISBN 978-84-489-5757-5
Projecte digital
DIG
DIG
DIG
F F F ITA
ITA
ITA

L
L
i Química2 i Química3 i Química4

ESO ESO ESO
ISBN 978-84-489-5751-3 ISBN 978-84-489-5755-1 ISBN 978-84-489-5759-9
L’educació ha d’arribar a tot l’alumnat, i per això hem preparat

materials adaptables a totes les realitats.
12
FÍSICA I QUÍMICA
PROJECTE DIGITAL





PROJECTE DIGITAL
ACTIVITATS
DAVALUACIÓ
ENLLAÇOS
I RECURSOS
ACTIVITATS
OBERTES ODS
ACTIVITATS
AUTOCORRECTIVES
ACTIVITATS
IMPRIMIBLES
ALTRES MATERIALS
FÍSICA I QUÍMICA
 PROJECTE DIGITAL
S’ha dissenyat un projecte d’acord amb el plantejament dels nous currículums
competencials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Les competències digitals són el conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que
PROJECTE DIGITAL
els alumnes han d’anar assolint durant el seu procés formatiu. Aquestes compe-
tències són transversals en tot el currículum de Secundària. El seu domini és un
requisit important per al futur professional dels alumnes.
Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències

digitals que es treballen tenint en compte quatre aspectes:
• Coneixement dels diferents dispositius digitals.

• Treball col·laboratiu.
• Accés a la informació i posterior transformació en coneixement.
• Reflexió i crítica sobre el material que es troba en la xarxa.
DIG
DIG
ITAL
F
ITA
ís ca
DIG
L
F i Física ITAL
ísi a i í
c
i Qu mica
Química 2 ESO
3ESO
i uí
Q mica
4
ESO
ODS
En cada matèria disposeu de:
• Les unitats didàctiques del material de l’alumne ordenades per apartats.
• Activitats digitals de tipologies diferents relacionades amb el contingut que s’està treballant.
• Recursos didàctics per al professorat: guia d'aula, programació d’aula, solucionaris i altres
recursos complementaris.
• L’alumnat disposa de les unitats didàctiques i de les activitats digitals que l’ajuden a adquirir
ALTRES MATERIALS
el coneixement i les competències pròpies de la matèria.
15
 PROGRAMES DIGITALS BARCANOVA
MULTISU
P
Podeu ac ORT
mb des de q cedir-hi
F u n c i o n a a ualsevol
als (smartph disposit
els princip IUS . one, tau iu
T E M E S O P ERAT o ordina leta
SIS dor) .
DIG
Física
ITA
L
DESCARR
EGA
Visualitz BLE
i Q mica 2
on-line i ació
uí
IU off-line .
MULTIDISPOSIT
e t u t il it z a r la mateixa
Per m
m a t e ix a c la u d’accés
llicència i la i d is p ositius
s e q u ip s
en diferent TRAÇABI
electrònics .
ESO Visualitz LITAT
a
activitat ció de les
s que rea
els alum litzen
nes.
MULTIPLATAFORMA
Poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius
de Catalunya . A més, estan optimitzats per visualitzar-se per mitjà del visor
de BlinkLearning (www.blinklearning .com) . Aquest visor funciona
en els principals navegadors i dispositius: iPad, Android, i Windows RT.
16
FÍSICA I QUÍMICA
DIG
DIG
DIG
F ITA
F F
ITA
ITA
L
L
iQuímica2 Química3 Química4 i i
PROJECTE DIGITAL
ESO ESO ESO

• Enllaços d’interès que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i són una bona eina
de motivació per als alumnes.
• Recursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos,
animacions, pàgines de contingut, etc.
• Activitats autocorrectives: activitats d’exercitació quewfomenten el treball autònom de
cada estudiant i li permeten avançar al seu propi ritme.
• Activitats d’avaluació: conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals
els alumnes poden valorar si han assolit els coneixements més destacats sobre cada tema.
• Activitats obertes: activitats de resposta lliure i oberta. La feina es guarda automàticament
i pot ser consultada i avaluada pel docent.
• Activitats imprimibles: propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar,
mesurar, traçar, etc.
ODS
ALTRES MATERIALS
17
 ACTIVITATS DIGITALS PER A
L’APRENENTATGE COMPETENCIAL
L’àmplia gamma d’activitats incloses en els nostres projectes van des de les acti-
vitats més reproductives fins a les més reflexives, en situacions de treball individual
i també en grup, tot combinant diferents eines i recursos digitals.
El projecte digital inclou les activitats AvaluApp destinades a l’avaluació per

competències.
Activitats i recursos digitals

S’incrementa el nivell d’interactivitat del projecte, integrant elements interactius
de presentació de continguts, activitats de gammificació i propostes de dina-
mització grupal.
18
FÍSICA I QUÍMICA
Activitats autocorrectives i activitats obertes
Per tal de promoure la personalització de l’aprenentatge, les activitats interactives
dels programes es troben emmagatzemades en el banc de recursos de cadascun
dels apartats de la unitat.
El docent pot seleccionar les activitats que ha de realitzar cada alumne i obtenir
la nota de les activitats amb traça dutes a terme o fer-ne la correcció en el cas
PROJECTE DIGITAL
de les activitats obertes.
També s’inclouen activitats sense traça, per fomentar el treball autònom de cada es-
tudiant, cosa que li permet d’avançar al seu propi ritme i reforçar el seu aprenentatge.

Autoavaluació
En cada unitat es presen-
ta una autoavaluació, un
ODS
conjunt d’activitats auto-
correctives
en les quals els alumnes
poden valorar si han
assolit prou bé els conei-
xements. Aquesta moda-
ALTRES MATERIALS
litat d’activitat també

deixa traçabilitat.
19
Altres materials editables i imprimibles*
Algunes de les nostres propostes estan enfocades a l’estudi i reflexió de l'alumnat.
I, per les seves característiques, requereixen la seva edició i emmagatzematge
o impressió. Es tracta d'activitats de diversos tipus: metacognició, mapes concep-
tuals o altres propostes que requereixin dibuixar, experimentar, mesurar, traçar,
etc. Els docents disposen de versions imprimibles de guies d’aula i altres materials
complementaris per donar suport a la seva tasca.
TAULA PERIÒDICA
Metall No-Metall Semimetall
Sòlid Líquid Gas Artificial
Lantànids
Actínids
Nombre atòmic °
Radi iònic (A)
Massa atòmica (u) Valències més estables
T. d’ebullició (°C) Electronegativitat
T. de fusió (°C) Configuració electrònica
Densitat (g/cm3) 1a E. ionització (kcal/g·mol)
Volum atòmic (cm3/mol) Calor específica (cal/g·°C)
°
Radi atòmic (A) Sistema cristal·lí
APÈNDIX
FORMULACIÓ
APÈNDIX
Introducció
Les substàncies pures estan formades
per àtoms del mateix tipus
(substàncies simples o elementals)
o per àtoms diferents (compos-
tos). Totes elles es representen mitjançant
fórmules químiques.
En aquest annex revisarem com determinar
la fórmula d’una subs-
tància pura (formulació) i com anomenar-la
(nomenclatura).
Classificació de les substàncies inorgàniq

ues
Les substàncies inorgàniques poden
ser, en funció de la quantitat
d’elements diferents que les componen,
substàncies simples i com-
» FORMULACIÓ I NOMENCLATURA
postes.
En aquest annex estudiarem com
s’anomenen i s’escriuen les fór-
mules de les substàncies simples,
així com els compostos binaris i
alguns de ternaris.
Els ions homopoliatòmics, les sals
àcides ternàries i els compostos
quaternaris els estudiarem en cursos
superiors.
No-metalls
Simples Metalls
Ions monoatòmics i homopoliatòm

ics
Metàl·lics
Òxids
No metàl·lics
Tipus Metàl·lics
Binaris Hidrurs
de substancies
inorgàniques No metàl·lics
No-metall + metall
Compostos
No-metall + no-metall
Hidròxids
Ternaris Oxoàcids
Oxosals neutres
COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA…
1. Classifica les següents substàncies en funció de l’esquema estudiat:

a) Na2O.
d) Al3+.
b) PCl5.
e) MgCl2.
c) Ca(OH)2.
24
14/12/21 17:11
MASTER_B_FisQui_ESO.indd 23
20 * Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.
FÍSICA I QUÍMICA





PROJECTE DIGITAL
ATENCIÓ A SOLUCIONARI
LA DIVERSITAT
PROGRAMACIÓ
AVALUACIÓ ODS
PROVES D’AVALUACIÓ EN TRES NIVELLS

COMPETENCIALS
ALTRES MATERIALS
FÍSICA I QUÍMICA
 RECURSOS PER AL DOCENT
Barcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora
pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.
Guia d’aula
PROJECTE DIGITAL
La guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització
i la planificació del programa.
Física Física
ESO ESO
Física
Física i Química GUIA D’AULA.
D’AULA.
ESO
Física i Química GUIA

GUIA D’AULA.

2 i Quí
3
Física i Química
i uí
Q mica
i Química
GUIA O
D’AULA ES
Programa
mica
GUIA
D’AULA ESO
Programa
GUIA 4
D’AULA ESO
Laura Bassi Laura Bassi
Programa
Laura Bassi
Està estructurada segons aquests apartats:

• Presentació de la guia d’aula i del seu funcionament.
• Competències bàsiques.
• Eines d’avaluació de les competències:
– AvaluApp
– Rúbriques i dianes
– Avaluació curricular i avaluació competencial
• Índex de continguts del programa de Física i Química del curs corresponent. ODS
• Temporització indicativa.
• Desenvolupament de les unitats:
– Presentació de la unitat i del tema que s’hi tracta. Amb els continguts clau de la unitat.
– Programació didàctica.
– Continguts.
– Criteris d’avaluació.
ALTRES MATERIALS
– Objectius d’aprenentatge.
– Desenvolupament de la unitat amb els continguts clau i el solucionari.
– Mapa conceptual de la unitat didàctica.
23
Desenvolupament de la unitat
Cada unitat està reproduïda en la guia d’aula, amb la programació d'aula, els
continguts claus, les competències i el solucionari de les activitats de cada una
de les planes del material de l’alumnat.
UNITAT 1
LA MATÈRIA « UNITAT 1
UNITAT 1
UNITAT 1 » LA MATÈRIA
» L’UNIVERS
UNITAT1 »1 L’UNIVERS Mesura de volums de líquids
i sòlids irregulars UNITAT 1 » LA MATÈRIA
UNITAT UNITAT
UNITAT1 »1 L’UNIVERS
» L’UNIVERS
Els cometes
petits formats per roca
DE LA MATÈRIA
Els planetes Els cometes són cossos
1. PROPIETATS Matràs aforat Proveta
i gel que giren al voltant
del Sol i descriuen òrbites
3. EL SISTEMA SOLAR
esfèrics que giren al s’aproximen al Sol, el gel
fona-
Els planetes són cossos
voltant del Sol. No produeixen
flecteixen la que reben
llum, sinó que re-
d’aquesta estrella.
molt el·líptiques. Quan
que els forma s’evapora
i és empès pel vent solar,
una cua que sempre s’ori-
6. ELS ECLIPSIS
Una propietat
específica: la densitat
I LES MAREES LA MATÈRIA « UNITAT 1
és tot el que té una propietat de manera que es forma DENSITAT
La matèria, o sistema material, format per vuit planetes 210 mL La densitat és
la relació entre D’ALGUNS
El sistema solar és un sistema planetari espai, és a dir, un volum.
massa, i ocupa unvoltant
200 mL
enta allunyant-se del Sol.
La presència de la Lluna al la TIPUS DE MATÈRIA Les
mental anomenada que giren al del Sol. Els planetes del sistema
solar fan un moviment de rial, i el volum
neta té dues que ocupa.
massa d’un cos,
voltant del nostre pla- o sistema mate- marees
EXERCICI RESOLT
i altres cossos celestes les seves pro- TREBALLA AMB LA IMATGE Sol. Descriuen òrbites lleu- conseqüències Ombra
tenim de la matèria depèn translació al voltant del
V = 10mL importants: els De la mateixa
La diferent percepció que i les marees. eclipsis Matèria Densitat (kg/m3 1. manera
Esbrina una formaque la Terra atreu la Lluna
TREBALLA AMB
fa uns 5.000 milions d’anys,
a partir d’una es troben situades en un Aquesta relació, en llenguatge ) LA IMATGE
El sistema solar es va formar gerament el·líptiques que per la gravetat,
la qual cosaper determinar
pietats:
Sónla matèria ens
les que de la permeten
el que
distingira girar
qual va començar
ia
T3. Observa la imatgeelsi respon: mateix pla: l’eclíptica. Eix de rotació
un quocient: matemàtic, es
representa mitjançant
Aigua (4°C)Lluna
1.000 tinguiqual estan fets
en la seva òrbita,
fa que el material
dos objectes, la Lluna es man-del T8.
Sabem que 1 mL
nebulosa de gas
• Propietats i de pols,
generals.
no el
és, però En centre
ens nebulosa, la
de la diferenciar
permeten a) Les òrbites de tots
planetes, Pipeta
fan un movimentutilitzemde rotació Òrbita del satèl·lit
Estel
coincideix amb el volum
Els eclipsis Aigua de mar Terra d’ells és de ferro
atracció
si sospitem que
la Lluna exerceix
una forta un
Observa la imatge:= 1 cm3. Per expressar
el volum en
hogravetat. els planetes material
d= m gravitatòria isobre
l’altre de plom. a)mEn, haurem de dividir
3
és matèria d’allò quede
a causa nola va A més,mesurar diferents volums de líquids, Rotació
El volum d’un sòlid irregular
(valor mitjà) 1.027 quines fases es entre 106:
concentrar-se,
el Sol.
importants són
La matèria que i volum.
l’envoltava
massa estan en el mateix pla? Per
sentit contrari
enprovetes de lesoagu-
alpipetes buretes; del planeta restant els volums d’aigua V Terra,
Dades:
les masses d’aigua troba la Lluna
dels altres.
part de la matèria Les més
va formar la taula sobre si mateixos
com ara graduades, d’aigua que desplaça i s’obté En l’expressió Etanol de manera que de la xen les marees quan es produei-
b) Fixa’t en les dades de
uns materials
major graduat, utilitzem
líquids en Un eclipsi anterior, m és les deforma i fa
al seu
Són les
que encara giren ens per-
quevoltant. Urà, que
volums iconcrets de giren
amb el sòlid introduït i sense
ell. Penombra 789 V vives?
= 3,20 mL = 3,20
la resta de cossos celestes,
característiques o específiques. rellotge,per
lles deltanmateix,
mesurarVenus
excepte
els matrassos i les pipetes
aforades. sura en kg, V és és l’ocultació la massa,
d’un cos que en unitats
celeste Plom
el nivell.
Objecte
AixòA:dona
massa = 36,2
lloc
que en variï b) En quines fasesA · 10–6 m3
formar
• Propietats són la inferior i respon: material aforat, com ara rellotge. part d’un el volum, expressat per del SI es me- 11.340 al fenomen
g; volumde = 3,20 es troba la
de matèria d’una altra. Algunes
altre Objecte B: massa les marees.
mL xen les mareesVB = 4,30 mL = Lluna
meten diferenciar un tipus 1) Quin planeta té el moviment el sentit de les agulles del Translació en kg/m3, que quan en m3 i d serà, per
aquest s’interposa
entre el tant, la densitat Ferro = 33,8 g; volum
quan
4,30 · 10 –6
m3es produei-
d’estat solar
o la conductivitat en dos grups: Satèl·lit és la unitat del
primer i l’observador. 7.870 Les marees són = 4,30 mL Dividint massa mortes?
cossos celestes del
les temperatures sistema
de canvi de translació més llarg? Els planetes es divideixen del satèl·lit
magnitud. Els SI que s'empra
eclipsis poden ser per Mercuri Una forma potascensos i descensos entre volum, obtenim
Elsdensitat,
asteroides 2) Quin planeta té el moviment • Els planetes interiors,
que són Mercuri, Ve- Planeta tals o parcials. to-mesurar aquesta 13.600 del nivell del mar
comparar
ser calcular
causats per la densitatperiòdics
de cada un i
cada cas: la densitat en
planetes nans, satèl·lits, El valor d’aquesta Diòxid
que la Lluna els l’acció gravitatòria
Són planetes petits i sò-
Traslació resultats amb
voltant del Sol, giren planetes,
Alelèctrica. de rotació més llarg? la Terra
COMPRÈN,
nus, i Mart.INVESTIGA…
PENSA,
Òrbita del planeta permet diferenciar
propietat, que
és una magnitud de carboni 1,96 del ferro i i, en menor mesura, les densitats tabulades
de partícules diminutes. per roques i situ- a partir de les derivada, ens xen sobre lesdel plom. el Sol, exercei- Marees vives
i cometes, a més a més Eclipsis deunes substàncies de m
i volum lids, formats principalment del planeta pregunta donant arguments Sol aigües de la Terra. d=
Propietats generals: massa
giren Responeu a aquesta
la llum? les altres. Per obtenir Lluna V
satèl·lits,
És matèria
1. prop del per
ats a Treballeu Tenen pocs
Sol.parelles.
Mesura Un eclipsi de Sol es
de densitat
la densitat en
unitats del SI, nova
posa entre la
matèria. i no tenen produeix quan pressar
El la massa i el volum
Sol exerceix hem d’ex-
mate- sobre de
lentamentgenerals si lamateixos també una atracció, 3,62 · 10–2 kg
de matèria que té un cos o sistema propietats Moviments d'un planeta la Terra i el Sol.
la Lluna s’inter- nents unitats del en les seves correspo-
que influeix dA = kg
La massa és la quantitat Lluna Mesura directa La Lluna projecta TREBALLA AMB augmentant o disminuint
SI, kg i m3, respectivament. 3,20 · 10–6 m3 = 11.343 3
sobre la de
LA IMATGE les marees provocades
fonamental. anells.
que són Júpiter, Sa-
ombra la densitat
Terra. una la Lluna. m
rial. Es tracta d’una magnitud
Els eclipsis de Segonslaaixò,
Per obtenir per
Sol
• Els planetes exteriors, La densitat Com d’un hi ha
massa en marees
unitat en el SI és el TREBALLA AMB LES IMATGES turn, Urà i Neptú. Són
planetes grans (ge- densímetre,
quelíquid
la Llunaeséspot
mésmesurar
petita que
delaforma
Terra, l’om-
T2. Investigueu en • Marees vives.
Són marees amb
vives
kg, dividim i mortes.
entre 103: dB = 3,38 · 10–2 kg
4,30 mL = 4,30 · –6 3 = 7.860 kg
una balança. La seva principalment per
bra no un enfosqueix
instrument directa utilitzant equip
nivell delmAmar
= 36,2 g = variacions del
La massa es mesura ambVenus Terra Mart
gants, enormes), formats ACTIVITATS amb un
totade lavidre
superfície
que consisteix
terrestre, sinó
el sobre la flotabilitat 0,0362 kg = 3,62
més intenses. · 10–2 kg
10 m
m3
quilogram (kg).
Mercuri
T1. Investiga i explica
Saturn Urà
el funcio-
Neptú
gasos i situats lluny del
Sol. Tenen molts sa-
solament
vertical.
bulb pesant
En aquesta
una zonaen unpetita
delsenseus
què extrems
serà visible
que
en un cilindre buit tes i compartiu
dels objec-
les conclusions.
quan el Sol,
mB = 33,8 g = 0,0338
la Lluna i la Terra
Es produeixen
kg = 3,38 · 10–2 kg
Comparant aquests
resultats elsLluna
Júpiter
nament dels tres tipus de
balan- una estrella i un plane- Per mesurar l’eclipsi.
pot surar en posició es troben aline- de la la taula, obser-
Tipus de balances tèl·lits, giren ràpidament
sobre si mateixos i
del marge de Quines
en la imatge
la pàgina 10.
anterior?hi ha entre
diferències ment tapa,
en eltotalment
zona, elveiem
líquid i elodeixem
valorcom deelladisc
densitat,
fosc deella col·loquem
Lluna
ats i les forces
d’atracció del Sol
vem que el material
A correspon plena
al plom, i el B,
ces.
2.tenen magnitud s’ha mesurat
Quinaanells. ta? I entre un planeta i un
satèl·lit?
el valor
ta de la
parcialment,
surarellliurement.
disc solar. En vertical- sumen, la qual
cosa produeix
i la Lluna se ferro. al
Balança digital o electrònica expressada en unitats del
SI? la superfície
densitat en terrestre,
una escala
Quanla res-
es manté, llegim ons del nivell del grans variaci-
Balança d’un braç Es tracta d’una mesura solar l’eclipsi no es percep.
(imatge mar. Marees mortes
Balança de dos braços Cinturó
Els planetes nans escriu el valor d’aquesta
11.
mesura en nom
Escriu el unitats SI.satèl·lits del sistema
cinc
de del
Mesura
Aquesta ombra
durant indirecta
circular produïda
de la dreta).
per la Lluna
Terra Ombra •COMPRÈN,
Marees mortes.
PENSA, INVESTIGA…
Són marees amb variacions
d’asteroides Plutó Si la teva resposta és negativa, i digues a quin planeta
pertanyen. l’eclipsi, que fa
de launsdensitat Lluna del nivell del mar
Cometa
(planeta nan)
Els planetes nans, com
Plutó o Ceres, són esferes de l’esquerra,
Identifica, en la fotografia relació té
plaça a mesura
La densitat
200 km de radi,
que la Terra gira.
és una magnitud
es des- 5.
Utilitza els factors
quan les posicions
poc intenses.
de conversió i laEs produeixen
s’utilitza per mesurar volums.
Sol. No tenen
3.
No totque
més petites giren alde
el material
voltant dellaboratori
vidre del 12. cinturó
On es troba el per
altres usos; dibuixa’ls i explica
tenenquedat
quehagin
d’asteroides?
a què
Quina
es fan servir. lar-se a partir dels derivada, per la
valors de les magnituds qual cosa pot calcu-
Penombra en l’exercici resolt
formen un angle
de la Terra, elnotació
anterior. Sol i la científica
Quart
Lluna per creixent
realitzar els canvis
Sol massa
prouels perquè
recipients les seves
d’aquest òrbites
material amb els meteorits? Eclipsis
i el volum. de Lluna
Per fer-ho, que la defineixen: la gravetat del
de 90°. En aquesta
posició,
d’unitats de les Quart
mesures expressades
minvant
mesurarem els la massa m = 36,2 · Sol debilita l’efecte
netes d’altres objectes celestes. del cos Undeeclipsi
forma valors de la massa vetatA de la g de la gra-
13. Assigna les característiques següents als planetes terposa entre el
deindependent,
Lluna es produeix
i calcularem
Sol i la Lluna i evita
quan laelTerra
seu s’in-
quocient.
i del volum
En qualsevol dels
Lluna.
dos casos, la variació
=
VA = 3,20 mL ·
interiors o exteriors: =
Els satèl·lits reflecteixi la llum
solar.
que el satèl·lit mar durant les
mB = 33,8marees
del nivell del
són cossos que giren al a) Tenen pocs satèl·lits. Procediment experimental g· produeix dues
Els satèl·lits, com la Lluna, Des de la Terra, • La marea alta = situacions:
b) Giren ràpidament. veiem que la Lluna o plenamar. És
els planetes del sistema
Els eclipsis de VB = 4,30 mL ·
voltant dels planetes. Tots c) Estan formats per gasos.
berta per una
ombra (la de la
queda co- Lluna
6.què l’aigua del
Indica mar arriba a la
com mesuraries
el moment en Pleamar
=
excepte Venus i Mercuri, veure’s vermellosa. Terra), i comença el volum màxima
Pla de l’eclíptica solar tenen algun satèl·lit d) No presenten anells. a dins del cicle de
expressada les marees.
en mil·lilitres?
altura
dels objectes
de l’exercici resolt.
Els eclipsis de • La marea baixa Per què creus
que no en tenen cap. e) Estan allunyats del Sol. Lluna es veuen m = 24 g = 0,024 kg o baixamar. És que donen aquesta
zones de la Terra des de totes les oposat, en el qual el moment dada
orientades cap el mar aconsegueix
Els astres del sistema solar Els asteroides 14. Quin tipus d’astre creus en el moment en
què es produeix
al nostre satèl·lit
aquest fenomen.
nor altura. la me-
urà neptú rocosos petits que giren que mostra la imatge? V=8 mL = 0,000 008 m3 Aquestes situacions
terra mart júpiter saturn
Unitats de volum i capacitat Els asteroides són cossos se succeeixen,
alternades,
mercuri venus es localitzen a l’ano- ACTIVITATS
7.
cada sis hores
material. al voltant del Sol. La majoria aproximadamen
Podries emmagatzemar
ocupa un cos o un sistema 8 kg t.
1 dm 1 dm Per això, al llarg
24.786
El volum és l’espai que 71.492 60.268 25.559 entre les òrbites de cm3. Utilitzant les equivalències
que hem del dia, hi ha dues d’etanol en una garrafa
3.397 menat cinturó d’asteroides, plenamars i dues
amb el centímetre cúbic, 24. d= m
6.052 6.378 seva • Calcula si sobrarà baixamars. de 7 L?
2.440 de la cL,
el centilitre,
Radi (km)
en el SI és el metre cúbic, m .
3
5,20 9,54 19,19 30,06 4. error De
Júpiter.
Mart i Un comú es desvien
és confondre
vegades,
ambunitats.
Explica les diferències
entre un eclipsi V
o faltarà etanol.
La seva unitat
Distància al Sol (UA)
0,39 0,72 1
s’obté mesurant les seves
1,52
dimensions vist,
òrbita indica quina
i formen relació que
meteorits, existeix entrexocar
poden aquestes
cm3
eclipsi de Lluna. de Sol i un
26. Esbrina quan es
produirà el pròxim
ACTIVITATS
Baixamar
El volum d’un sòlid regular 0,718 0,674 1 cL =
i aplicant l’expressió
(dies) matemàtica58,6corresponent;
243
el volum0,414
per 1exemple,1,03
0,426
1 cm 1 cm
altres cossos celestes. 25. En quina fase es
troba la Lluna
visible a Catalunya.
d= 0,024 kg
eclipsi de Sol
28.
Rotació
L és aquest:
d’un cilindre de radi r i altura 0,24 1,88 11,86 29,46 84,01 164,79 eix un eclipsi de
Sol? I quan es
quan es produ- 27. 0,000 008 m = 3 000 kg/m3
Dissenyeu un experiment3
Esbrina què és
nismes hi viuen
la zona intermareal
i quins orga-
27 31
3
0,65 1 3
1 mL = 1 cm
1 mL = 1 cm
3
Lluna? produeix un eclipsi per simular un associats. Quina
Translació (anys) 1 L = 11 Ldm de sol i un de lluna.
V = π ∙ r2 ∙ L
= 1 dm3
del material necessari per
mesurar volums de líquids al laboratori Amb una balança,
de l’objecte del
mesurem la massa
treu-lo en vídeo
Feu una llista eclipsi de
del material i
enregis-
8.
tenenLa
lesfusta
marees per als
de balsa
importància creus
éssers vius d’aquesta
(Ochroma
que
Pots trobar una presentació qual volem conèixer l’experiment. pyramidale) zona?
en l’espai personal del web
www.barcanova.cat. la seva densitat. Amb una proveta,
calculem el seu
Finalment, dividim
la
entre el seu volum, massa de l’objecte
29.noInvestiga
obstant això, és
per què molt resistent. Quines
les marees
és una fusta molt
aplicacions
cotitzada, ja que
és molt poc densa
volum. i apliquem les regles intensitat en tots no tenen la mateixa creus que té aquest (d = 160 kg/m3
26 32 d’arrodoniment. els mars i oceans. tipus de fusta? ) i,
30 Zona intermareal
32
per
13. Suggerim aquesta activitat com a preferent
33
33
ògics Suggeriments
Suggeriments metodol metodològics
epígraf amb una al portfoli de l’alumnat.
Es recomana començar aquest la definició de planeta, Es pot iniciar l’estud ció de la Lluna són
els coneixements L’esquema haurà de recollir sitja, sol·licitant
i d’aquest epígra
f, si es de- aproximadament
tempesta d’idees per esbrinar i la classificació dels a l’alumnat que, tat que no es veu iguals. La mei-
sobre els components del els moviments que efectuen persones, escrig en grups de 3 o es coneix com la
previs que l’alumnat té amb les seves carac- uin els coneixemen 4 Lluna. cara oculta de la
planetes en rocosos i gasosos, la Lluna. Això podrà ts que tenen de
sistema solar. servir per detec
de treball construei- terístiques. les fases lunars tar si coneixen
10. Suggerim aquesta activit
Se suggereix que els grups , o què saben
provant d’establir la banda, és possib dels eclipsis. D’altra at com
xin mòbils amb els planetes, prova de po- le que es trobin al portfoli de l’alum a preferent per
Sol, i que aquests es con- 14. Fes una hipòtesi. Aquesta activitat atges espacials interessats pels nat.
distància proporcional al crític a dos nivells:
nt a la Lluna. vi- Un eclipsi és l’enfos
decoratiu s per al centre esco- sar en pràctica el pensame Se suggereix utilitz quiment, total o
parcial, d’un as-
verteixin en elements l’alumnat diferenciï entre tre produït per
per desenvolupar un tre- d’una banda, es tracta que nars a fi que els
ar imatges de
les fases lula interposició d’un
lar. Això pot motivar-los i, d’una altra, ha d’in- estudiants intent Eclipsi de Lluna: altre astre.
planetes interiors i exteriors; sense ajuda, per in identificar-les es produeix quan
la
ball de qualitat. més grans perquè tenen detectar si són posa entre el Sol Terra s’inter-
ferir que els exteriors són nèixer-les. capaços de reco- i la Lluna i la seva
i la resta és gasosa i per- queix la Lluna. ombra enfos-
només un petit nucli sòlid Recomanem que
Il·luminada pel
Sol, la Terra projec
Solucionari d’anells. s’incideixi en la una ombra allarga ta
dament 106 què es troben envoltats tre l’eclipsi de Lluna diferència en- da en forma de
con
10. Elsistema solar mesura aproxima perquè tenen una su- i l’eclipsi de Sol. qualse vol punt d’aqu en l’espai. En
Se’ls diu rocosos o terrestres Es pot proposar est con la llum
completament del Sol està
unitats astronòmiques. perfície rocosa compact
a.
construeixi mode
a l’alumnat, si es
desitja, que enfosquida. Ocorr
ls que reprodueixin fase de lluna plena. en només en la
reac- eclipsis. els diferents
11. Perquè a l’interior del Sol s’estana produint
conseqüència
upament
15. A fi de contribuir al desenvol, amb
de la com- Eclipsi de Sol: es
produeix en interp
osar-se la Lluna
com l’ús de diferents entre el Sol i la
cions nuclears que tenen petència digital i, en particular Solucionari Terra. Segons la
. als estudiants que oculti la Lluna els part del Sol que
l’emissió d’energia i partícules fonts d’informació, es demana eclipsis seran de
da i elaborin una pre- 8. A la superfície lunar hi rents. Ocorren nomé tres tipus dife-
giren al voltant busquin informació relaciona ió sència d’atmosfera
ha cràters a causa
de l’ab-
s en la fase de lluna
12. Els planetes del sistema solar
forma el·lipsoïdal. sentació. Els estudiants
contrastaran la informac que la protegeixi.
nova.
del Sol descrivint òrbites
de
trobada en diferents fonts per comprovar la seva meteorits, en impac
tar sobre la super
Per això, els 11. Les marees són degud
t es al moviment
un mateix pla anomena produeixen els fície lunar, alternatiu d’asce periòdic i
Totes les òrbites són en veracitat. cràters que no
desapareixen, doncs ns i desce ns del nivell del
efectuen un movi- no hi ha erosió. duït per l’atracció mar, pro-
eclíptica. A més, els planetes del Sol, la Lluna
un eix imaginari que els astrals, que es repete i altres cossos
ment de rotació sobre ix cada 12 hores
travessa i que es troba
més o menys inclinat res- 9. Observem sempre la seva intensitat està 24 minuts. La
mateixa cara de en relació amb
perquè la durad la Lluna latives del Sol i les posicions re-
pecte de l’eclíptica. a de la rotació terres de la Lluna respe
tre i la transla- cte de la Terra.
32
35
Programació
La programació didàctica de cada unitat facilita la planificació de la tasca educativa
i permet concretar les activitats, la seva distribució i temporalització:
• Competències
• Criteris d’avaluació
• Continguts
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE »
AT 1 UNITAT 1
DEL PROJECTE » UNIT
DESENVOLUPAMENT
AT 1
DEL PROJECTE » UNIT
DESENVOLUPAMENT COMPETÈNCIES
CRITERIS
INDICADORS
C6. Reconèixer CONTINGUTS
DE LES UNITATS
i aplicar els
1. L’alumne ha ACTIVITATS
1.3. Coneix el model
» DESENVOLUPAMENENT T DE LES UNITATS

de ser capaç de - Geocentrisme i
processos implicat geocèntric i el Activitats: 2
s plantejar preguntes heliocentrisme:
en l’elaboració model heliocèntric,
que possibilitin la explicacions Treballa amb la
i validació del i els situa en el seu
descripció d’un històriques per
AM
imatge: T1
UP
coneixement context històric.
» DESENV OL
fenomen, a partir situar la Terra a
científic.
de l’observació 1.4. Explica el l’univers.
sistemàtica i la concepte actual
» UNITAT 1. L’UNIVERS S
identificació de - Els models
d’univers en expansi
ó principals sobre
variables. i la teoria del big
bang, i coneix els l’origen de l’univers
.
» UNITAmT 1.acL’U NIVER tencial d’aula

ió compe
seus principals
components:
Progra ialnsd’aula
galàxies, nebuloses
en sio
les dimte
i
nc otidiana
estels.
coog
i Pr rem
ncra ció ió compe
acde turals i de
la vida qu
dimòmen s nans
ensio
ció de des fen
ió le a quoti diana
ACTIVITATS
i concreInd
Dimensió
agac
en s DOR
vid
i de laGUTS
natur als CONTIN 7, 19, 25
ió de fenòm ICA S Activitats:
IND i la Lluna ATS
Indagac
ensióIES CRITERIS - La Terra GUTS
ACTIVIT
Treballa amb
la
Dim
COMPETÈNC ha de
el
2.1. Defineix lipsi i S
d’ec DOR
ICA
CONsis
- Els eclip
TINi les
imat
Acti
T4 s: 7, 19, 25
ge:vitat
2. L’alumne IND
epte a
ri IS r concica els eclipsis de
bora - Laees
mar Terra i la Llun
C2. Identifica els IES ser capaCRI e el
ç d’elaTER expl el Apre
Treb allaaamb la
ndre
ÈNC sobr Defi neix
de Sol. quesis han i les re
caraCOM PET
cteritzar informes mne ha de Llun2.1.a i els
d’eclipsi i - Don - Els eseclip emp rendge: T4
gics realitzat, fent concepte marea, els astres imat
sistemes biolò i treb
L’alu
2. all borael r 2.2. Defi neix eclipsis de inve mar eest
stiga provaa: 7, 8
’t andre
C2.lògic des r
Idenstifica ser ç d’ela
amb prec e elt
ir capa
isió explica els r, Posa
Apre
i geo els serv i baix
a ir els deama Sol. han
emprendre
itzariva
cterpect infor mes sobrinen
ri pert plen ama
Llun - Dones que
decara
la pers
per gics
voca bula tzat, fent i explica les caus
es els astres
mesels,biolò treball reali lesmar
ea, investigat a: 7, 8
siste
dels mod isió el 2.2. Defineix
que originen Posa’t a prov
i geo
uniclògic
ar
des ir el
i spred serv ir amb prec t r i baixamar,
com iva pert inen plen ama
amepect
la pers
deport nt dels vocabulari mar ees. causes
com
mod per
els, rals. i explica les elab ora
les
delsmen s natu grup
En orig inen
fenò i predir el 2.3.
que e
comunicar nt dels ell
cartees. sobr 1, 3, 4, 5, 6,
unmar nomes. Activitats:
comportame rals. algunes astrò 12, 13, 14,
natu grup elab
ora L’univers
- 8, 9, 10, 11,
fenòmens 2.3. En en 28, 29
3.1 unExp lica l’orig
cartell sola sobre xies i les 15, 16, 17, 24,s: 1, 3, 4, 5, 6,
ha ma r. es. - Les galà Activitat la 13, 14,
3. L’alumne de siste
delalgu nes astrònom estre lles
ivers Treb alla
9,
amb
10, 11, 12,
ç - L’un 8, T8 29
de ser capa Sol, la lesl’origen 16, T2,
T3, 28,
el 3.2.3.1DescExpriu lica ma xiessolari les imat15,ge: 17, 24,
posicionarmneaha per cter ístiq ma uessola del r. sistegalà
- El- Les a: 1,la2, 3,
3.aL’alu
i la Llun ç de cara
del siste ’t a provamb
Terr etes, estrelles i la Lluna PosaTreb alla
deicarserel capadia i la la Sol, els planriu les s - La Terra 5, 6, 9. ge: T2,12,
10, 11, T3, 13T8
expl Sol,
el s, la els3.2. l·lits i altre del
Desc ma sola
ts de
r imat
lescion
nit,posi estaar cion satè
stesues que - Elmovsisteimen
a: 1, 2, 3,
Llunal per
a llarg caraoscterceleístiq - Els
Posa’t a prov 12, 13
duraTerr i la dia
daa del la
coss
els plan
siste etes
ma ,
la Terr a a i la Lluna
Terr
dia i Sol, el - La 11,
, leselfases s, la formen
icar altres 5, 6, 9. 10,
deexpl
l’any
esta cion
sis elsr. satèl·lits i eclipmovsis i les ts de
imen
lunanit, els eclip al llargsola os celestes que - Els
rs,les - Els
da delde diales coss zar la ma marlaees Terra
i ladura
long itud s 3.3. Sapen utilit
el siste
l’any, les fase form ica i
deres. at r. astronòm sis i les s: 18, 20, 21,
omb eclipsis unitsola - Els eclip la Activitat 27
lunars, els llum. iments de
de les els anys utilitzar la - Elsmar mov ees 22, 23, 26,
i la longitud 3.3. Sap el nòmica i Terra
eixastro
Conat
1.1. unit amb la 20, 21,
s: 18,
ombres. ha de rota ció Treballa vitat
1. L’alumne de iment
els anysa llum
. de la Acti 26,T6,27T7
ldre capa ç
mov
Terr i les - Els moviments imat22,ge:23,T5,
C5. Reso de ser s de la el Sol
s de la vida plantejar pregunte eix el Terra
probleme omb 1.1.resCon que
de rota ntarció
- Talle
Treb allatífic
r cien amb la
aplicant el possmne
1. L’alu
ha
ibilitin la mov imenpert orie T5, T6, T7
quotidiana ldre tífic. que capa ç de proj ecta
la Terr a i les imat
Posa a prova: 4
’t ge:
Reso cien
ament de la vida desc ser ió d’un de
C5.
raon deripc untes se de dia. el Sol tífic
probleme
s planmen , a preg
tejar partir ombres que ció ntar- Taller cien
aplicant elfeno poss ció in
la eix la per posiorie
quotidiana que ervaibilit 1.2.projCon ecta
astres i sap Posa’t a prov
a: 4
científic. de l’obsripc ió d’un se uns
raonament desc
siste màtica i lapartir d’alg de dia.
de nit.
feno men
tifica ció, ade orientar-seeix la posició
iden ció 1.2. Con
debles
varia
l’obs . erva uns astres i sap
i la d’alg
sistemàtica de nit.
tifica ció de orientar-se
iden
variables.
25 26
25
17:26
14/12/21
17:26
14/12/21
25
01_GA _bio1eso.indd
BT00474201_
25
01_GA _bio1eso.indd
BT00474201_
24
FÍSICA I QUÍMICA
Activitats complementàries*
Es tracta d’un dossier amb recursos per fomentar l’interès per la ciència per part
dels alumnes: consells i recomanacions per a les sortides, les investigacions, les ex-
perimentacions en laboratori, fitxes de recollida d’informació, etc.
Tasques per entrenar proves basades en competències Tasques per entren
2
ar proves basad
1 ..................................................................................
es en competèncie
................ Nom i cognoms: ........................................................................................................ Nom i cognoms: s
PROJECTE DIGITAL
cies
en competèn ..............................
.......................................
es basades ..............................
.......................................
entrenar prov .............................. ....................... Curs: ........................................................................................................
.... Data: ................................................................................... Curs: .......................... .......................................
Tasques per .............................. ..............................
....................................... .......................................
..............................
.............................. Data: ..........
.................... .......................................
0
.......... .... Data: .............
Nom i cognoms: .......... ............................ .......................................
.................... ...............................
..................................................
Curs: ..........
POSA AIGUA A ESCALFAR PER FER PASTA! EL GEL DE L’ANTÀRTIDA
S’ENFONSA EN AIGUA
L’aigua circumpolar A CALENT
ES Cada cop que l’Oriol prepara profunda (CDW,
EL VIVER DE TRUIT ponent principal de l’anglès Circum
polar Deep Water)
macarrons, segueix fidelment del corrent circum és el com
de fondària. Abans polar antàrtic i es
de les instruccions del seu pare; d’arribar a la platafo troba a centenars
de metres
d’un viver passen per fondal rma continental,
L’encarregat que
el primer que fa és posar aigua
antàrtic. Si augme
ades que les condu
eixen cap a les
les seves aigües
, càlides,
quants dies a escalfar amb una mica de sal. nta el volum d’aque cavitats situades
truites fa uns la part inferior de stes aigües dins sota el gel
en un dels seus Aquesta sal que hi posa, per a la plataforma dels de les cavitats, poden
observa que, eixen tesi que l’aigua calent glaciars. Investigacion fondre
hi apar què serveix, a part de condi a que circula sota s recents recolze
dos estanys, saber
on el desgel és més el gel en el mar n la hipò
morts. Per mentar els macarrons? Observa accelerat, ha augme d’Amundsen, un
dels llocs
exemplars ntat significativam
t, enregistra, la gràfica i respon a les preguntes. ent els últims 16
anys.
a què és degu tem
setmana, les Font: Agència SINC
durant una a
(FECYT), 25-10-2
016
ma i mínim
peratures màxi de 1. A partir de la informació de la gràfica, quina conclusió extreus
sobre el motiu pel qual 1. Tria l’enunciat
i la quantitat que explica millor
dels estanys, un. s’afegeix sal a l’aigua amb què es cou la pasta? circumpolar sobre l’efecte que exerce
ix la temperatura
hi ha en cada els glaciars del mar de l’aigua del corren
nitrats que gu
d’Amundsen: t
dades obtin .................................................................................................... a) La temperatura
A partir de les ....................................... anormalment alta
d’aquest corrent
les gràfiques al desgel perquè afecta en poca mesur
des, s’obtenen . 2. L’Oriol, que és una mica desconfiat, vol comprovar que la tendència
del gràfic és certa. es tracta d’un corren
t profund. a
m a la dreta per fer la comprovació: b) L’aigua calenta
que presente es fa Escull, d’entre les opcions següents, aquelles que serien vàlides es desplaça cap
d’aquestes de gel és més gran a la superfície, on
En cada una la temperatura i, per causa de la el contacte amb
les masses
de de repre a) Posa aigua a escalfar amb quantitats creixents de sal i mesura seva temperatura
servir un mèto la va d’ebullició amb un termòmetre. c) El gel dels glaciar elevada, fon el gel.
funció de s, que està a gran
sentació en iar. altra amb 15 g el corrent circum profunditat, entra
en contacte amb
vulgui estud b) Prepara tres cassoles: una amb 5 g de sal i 100 g d’aigua, una polar antàrtic que,
riable que es una tercera amb 30 g de sal i 100 g d’aigua; d) L’aigua prope
per la seva elevad
a temperatura, el
de sal i 100 g d’aigua, i ra a la superfície fon.
així, indica les mesura la temperatura d’ebullició de cada cassola amb un termòmetre. del gel dels glaciar és a una temperatura
SI? Si no es s; per això, l’aigua molt baixa per causa
en unitats del sempre hi posa un litre d’aigua calenta no pot accedi
expressades c) En les sucessives ocasions en què cou la pasta, r a aquesta zona.
ques, estan amb 2. La gràfica repres
s de les gràfi i cada cop una quantitat diferent de sal, la massa de la qual mesura enta la va
1. Les dade drien. ............. riació de densita
hi correspon ..................... la balança de la cuina. Anota aquest valor i mesura la temperatura
d’ebullició t de l’aigua
unitats que ....... ....... .......
..................... tempe
respecte de la tempe
..................... adequada la
amb un termòmetre. ratura.
..................... 9 i 16 °C, és Ordena de més a
..................... d) En les ocasions sucessives en què cou la pasta, utilitza cada cop
una massa menys fon

s oscil·la entre dària aquestes tempe
a per criar truite diferent de sal, que mesura amb la balança de la cuina. ratures:
Si la temp eratura òptim
2. ys?
a dels estan Anota aquest valor i mesura el temps que tarda l’aigua a bullir. 10 °C, 6 °C, 0 °C
ratura de l’aigu
y. limitar el consum de sal,
és en cap estan 3. Avui l’avi de l’Oriol, que pateix hipertensió i que, per tant, ha de 3. L’aigua en estat
a) No, no ho en Jordi decideix no sòlid és menys densa
ve a dinar a casa; així, doncs, a l’hora de preparar els macarrons, gel d’un glaciar cau
al mar
que en estat líquid.
Explica què passa
ys. de la pasta?
en tots dos estan afegir sal a l’aigua. En què et sembla que afectarà això a l’elaboració quan part del
b) Sí, ho és ..............................
no en el 2. ..............................
l’estany 1, però ....................................... .................................................................................................... ..............................
c) Ho és en ..............................
zat.
...................
Material fotocopiable autoritzat.

4. Fixa’t en la gràfica
no en l’1. = 1 000 g/L. anterior. Tria l’enun
l’estany 2, però
piable autorit
d (agua)
d) Ho és en temperatura. 4. Quina cassola bullirà a una temperatura més elevada? Dada: ciat que
millor la descriu:
deguda a la a) La densitat va
truites pot ser .................... disminuint en augme
la mort de les ..................... a) Una que té 10 g de sal per cada 100 g d’aigua. ntar la temperatura
ble autoritzat.
3. Raona si ..................... per això, l’aigua
a 10 °C es troba a partir de 4 °C;
..................... més avall que la
.....................
Material fotoco
......
....... ....... ..................... b) Una de preparada tirant 130 g de sal en un litre d’aigua.
que està a 4 °C.
..................... ..................... b) L’aigua a 8 °C
....... ....... ..................... es troba en zones
menys profundes
.....................
.............. . Penses que que la que està a
a que 100 mg/l
Material fotocopia
c) Una que té 15 g de sal en 250 g d’aigua. c) Les molècules 1 °C.
..................... ser més petit sta. d’aigua tenen un
nitrats ha de a la teva respo volum més gran
conc entració de ació de l’aigua? Raon durant tot el procés? a 4 °C.
4. Sabem que
la
da a la cont
amin
............. 5. Penses que la temperatura d’ebullició es mantindrà constant d) La densitat dismin
ueix amb la tempe
truites és degu ..................... Raona la teva resposta tenint en compte si varia, o no, la proporció
de sal en l’aigua. ratura per a tot l’interv
la mort de les ..................... al de temperatura.
....... ....... ..................... mèto de 5. Indica quina és
.....................
....... te el la unitat de densit
..................... t tenint en comp .....................................................................................................................
...................... at en el Sistema
s que s’ha actua . Internacional.
de truites, dirie tifica’n les fases ..............................
història del viver es que sí, iden ...................... ..............................
5. En aquesta la teva respo
sta i, si pens .................... ..................................................................................................................... ..............................
..............................
Expli ca ....... ....... .......
científic? .............. 6 ...................
.....................
..................... 4
.....................
.....................
Atenció a la diversitat*
Es proposen activitats per atendre la diversitat de l’alumnat que els docents
poden trobar a les aules. Es tracta d’activitats de reforç i d’ampliació dels contin-
guts de cada una de les unitats per tal que TOTS els alumnes i les alumnes puguin
assolir els coneixements ajustant-nos a les seves necessitats.
ll 6
all 2 Fitxa de treba
Fitxa de treb
................................
........................
.. Nom i cognoms: .................................
científica ......................
Metodologia
....................................
........................ ...................... .................................... .................
ció ........................ ................................. ...........
....................................
......................
d’agrega ... ...................... ....................................
................ ................ .................................
i els estats
0
ms: ......................
....................................
........................ ........................ Nom i cogno ......... Data: ....................................
La matèria ........................
................
: ................
........ ................ .................................
....................................
..................
.................................
...
........................ ............ Data 3. També podem
...........
1 Nom i cogn
oms: ........ ........................ Curs: ...................... fer el procés contra
........................ dades i l’equació ri. És a dir, a partir
................ ........................ física que relacio d’una gràfica, obteni
Curs: ........ fica següent, en na les magnituds. r una taula de
............................................................................................
.........................................................................................
la qual es repres S
Imagina que et propo
Nom i cognoms: ............................................................................................ GRÀFIQUE enta l’espai que rcionen la grà-
MATÈRIA
(I) REPR ESENTACIONS recorre un cotxe
en funció del temps
LA
PIETATS DE magnituds físiqu
es :
GUNES PRO a de ir dades de les
ESTUDI D’AL ca a la taul
sobre la feina que fa i explica-ho etre’n s obten conte nen molta
3. La fotografia mostra un agrimensor. es. Indi
Cerca informació de perm que
e (m)
ues
n en les foto
grafi
les paraules següents: físiques, a més sentacions gràfiq 250
la dreta .de la fotografia. Al text han d’aparèixer
a reixe
apa 1. Les equacions elaborar repre
ura que
de forma
nts de mes
breu , ens permeten
els instrume d que mesuren instrument de mesura; superfície. que relacionen segü ent: en
1. Observa
nitucinta
mesurar;
scun i la mag
mètrica; rva l’exemple ó que es prod
200 ueix
de cada informació. Obse la deformaci massa
orcional a la
10;200
baix el nom talment que prop
rovar experimen
150
directament sta relació s’esc
riu,
Es pot comp un cos, és a, aque
8;160
............................................................................ quan s’hi penja ó i m la mass 100 una constant
una molla,
6;120
x la deformaci st cas, k és
del cos. Si
anomenem x = k · m. En aque 50 s’exp ressa 4;80 m/kg
en
............................................................................ matemàtic,
així: el SI
en llenguatge la molla, i en 2;40
terístiques de
de les carac 0
que depèn 0 · m.
ó serà x2= 0,023
1
............................................................................ (ja que k = x/m).
4
en aque st cas, la relaci 5 6 t (s)
De
m/kg la ;gràfica segons la massa
una k = 0,02 pots obtenir lamació
de valors de defor
molla que té
ODS
taula taula de dades següe
............................................................................ Imag ina una obten ir una nt:
que mesura expressió es pot
Magnitud A partir d’aquesta t (s) 2 4
em: 6
............................................................................ del cos que peng e (m) 8 10
de mesura 40 80
Instrument 5 10 120 160 200
............................................................................ 0,1 0,5 que la1gràfica és una
Com
m (kg) llenguatge0,02 0,1 0,2recta, l’espa
línia
matemàtic, i és directament
0,002 0,01 e = k · t. Per tant, proporcional al
x (m) l’espai entre el temps el valor de la consta temps. En
............................................................................ : k = e/t. Vegem nt s’obtindrà de
si coincideix la per a cada parell dividir
ció gràfica de de dades:
la representa
............................................................................ m dur a terme
t (s) (variable indep
en-
s recol lides a la taula, pode en funci ó de la mass2a 4 6
Amb les dade dependent, en
ordenades) e (m) 40
8 10
(varia ble 80 120
4. La taula mostra les densitats d’una sèrie
de metalls: deformació k = e/t (m/s) 160 200
sses): 20
dent, en absci 20 20 20 20
Plom Ferro Manganès En efecte, coincid
Metall eix per a tots els
x (m) recorregut és directa parells de dades
ment . Podem afirmar,
: 0,25 constant k inform propo rcional al temps, doncs , que l’espai
Densitat
frase s següents 11 340 7 874 el 7 470 a sobre la velocit i la constant k =
20
blanc de les (kg/m3) fem servir at del moviment. m/s. Com veus, la
els espais en mil·límetre, 0,2
2. Omple desenes de La gràfica que es
presenta a contin
fins a les uació relaciona la
una longitud les parets del recipie
0,15
desallotgen en una proveta amb aigua un pressió que exerce
m mesurar Al laboratori hem trobat que 25 g d’un metall nt que el conté (l’atmo ix un gas sobre
a) Si vole . De quin metall es tracta? 0,1 es mesura la pressió
), en funció del volum
sfera –atm– és una
unitat habitual en
.......... . de 3,18 cm
3
volum...... aproximat proporcionalitat d’aquest. A partir la qual
.................. ensió d’un
cos en entre les magnituds d’ella, enuncia la
.................. 0,05
mi obtén relació de
expressa l’ext .................................................... ......... (kg) l’equació física que
......….. que.......................... 0,02 12 les relaciona.
.......................... .......................... 10
........... ...... m2 . 8
.........…., 5 6
0,01 0,00 4
.................. res ……......
0 1 2
rfície és la ura en met ................................... 0,1 0,5
p (atm)
b) La supe
at.
SI es mes ....................................................
..........................
el
itzat.
..........................
iable autoritz
.......... . En 60
.................. s’anomena é una línia recta
.
dos ............ ons
piable autor
ensi ......... 50 0,5;50

dim ta s’obt
ble autoritzat.
cos en tres .................................................... orcionalitat direc

ó d’un..........................
....................................................
……, m .
3
ons de prop d’un cos
a l’extensi que en les relaci iona el pes (P)
40
que express ……............ Observa ca que relac
nitud física a la massa,
Material fotocop
................. ............................................................. , obtén la gràfi30

c) La mag .......................... ura en ......
.......................... ..........................
s de l’exemple proporcional
directament1;25
Material fotoco
. . En el SI es mes ..... Seguint els passo (m) sabent que el pes és 20 tat (g = 9,8 N/kg).
Material fotocopia
............ ......
.................. ................................... ció de la grave 1,5;16,7
.................. s’anomena
..............................................................................
..........................
amb la seva
massa
nalita t és l’accelera 2;12,5
ient donat orcio 10
tant de prop
ALTRES MATERIALS
2,5;10
enir un recip e la unit
at i que la cons
que pot cont lència entr
0
m màxim L’equiva volum. Però la massa del cos A és el doble 0
inversa.2 Per fer-ho
, usa-
d) El volu
B, que tenen s, mL. el mateix 1 t1,5

5. Tenim dos cossos, oA imil·lilitre proporcionalita 2,5
sobre la qual3
es V (L)
en la litrecos
del
s, L, Quin
B. dels dos és més dens? Per què? pren
4. L’energ una gràfica de amb la superfície
i es mes
ura que
......…. L. rem quina forma ia cinètica que ) s’aplica ca i inversame
nt pro-
.....… = …......... 2. Comprova que ona la força (E
relacide
drat C d’un cos és directa
que s’apli
ment propo
SI i el litre
és: 1 ...... ..........................
sa ......... rem una magn
itud la velocit
nt proporcioat (v) a la força
nala la qual rcional
la gràfica que a lare-seva massa
de volum
del .......................... ..............................................................................
la seva mas tame
Obtén
és direc nt això, repreisenta
es mou, la seva consta (m) i al qua-
ri, mesurem fa: la press ió, que la gràfica querceix. Sabe
la que s’exe relaciona l’energ sobre la qual
s’apli
nt deca.proporcionalitat
al laborato ....... . superfíciemsobre
= 25 kg. amb la supe iarfície
cinètic a amb la velocitat, és 0,5.
d’un líquid
sitat .......................... a ..................
.......................... .......................... ......... porci onal a la Utiliza
una força cinc
de 50 N
parells de dades i unitats per a un cos de
ar la den
.......................... ..........................
a per mitj
à d’un ió exercida per del Sistema Interna massa
e) Per dete
rmin
m que ocup laciona la press cional.
...... ...... ... i el volu .......................... .......................... .........
............ ..........................
amb una ....................................................
.............................................................
.............................................................................. 12
............................................................. 13
16 ..............................................................................
17
* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS. 25
Avaluació curricular i avaluació competencial* i!
o l u c i o n a r
Amb s
Proves d’avaluació de cada una de les unitats didàctiques
amb el seu solucionari i una autoavaluació o coavaluació
de la prova.
Prova d’avaluació
3 Nom i cognom
Curs: ............
s: ........................
........................
........................
........................
.................................... ........................
........................ ........................
........................ ........................
............ Data: ..................
........................
........................
Prova d’avaluació 1. A partir de ........................
...........
6
la teoria atòmi
o falses (F): ca de Dalton
Nom i cognom , indica si les afirmacions
s: ........................ següents són
........................ certes (C)
Curs: ............ ........................ a) Una substà
........................
............ ........................ ........................
........................
ncia simple és forma
........................ ........................ da per àtoms
........................ .................. de diferent classe
............ Data:
1. En Lluís empe ........................ ............ b) En un canvi .
........................ químic
ny una caixa plena ....................... es destrueixen
Lluís sobre la de llibres. Pots àtoms i se’n creen
caixa? Per què? saber l’efecte altres de nous
que
Nom produi cognoms: c) Un compost i diferents.
eix la .................................................................................................................................................................................................................................................................................
força d’en és una composició
........................... de diferents substà
........................... ncies simples.
........................... d) La matèria
........................... és discontínua.
........................... ........................... Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................................................................
........................... ....
6. Indica si els enunciats següents són certs (C) o falsos (F)::
........................... 2. Indica si les
........................... ........................... representacions
........................... ........................... o mescles: següents corres
........................... a) Repòs i moviment .... són conceptes absoluts. ponen a substàncies
simples, comp els models per a l’àtom és correcta:
2. Defineix els
...........................
a) ostos quina de les afirmacions següents sobre
6. Indica
diferents tipus b)......... ..................
La posició d’un.... mòbil és el lloc que ocupa respecte del sistema b)
forces, i posa de materials a) La diferència entre el model atòmic de Dalton i el de Rutherford és que
un exemple de segons el seu de referència. c)
cada un. comportament d)
davant de les en el primer l’àtom es descriu com un espai fonamentalment buit.
Rígid: .................. c) Si la trajectòria és una recta i el mòbil no realitza un canvi de sentit,
...........................
........................... el desplaçament i la distància recorreguda no coincideixen. b) En el model atòmic de Thomson no es tenia en compte l’existència
........................... ...........................
........................... ......... ..................... d’electrons.
........................... d) La distància recorreguda per un mòbil i la longitud de la seva trajectòria
Elàstic: ......... ...........................
........................... coincideixen.
......... ...................... c) Els models atòmics de Bohr i de Rutherford són models nuclears, és a dir,
........................... consideren que existeix el nucli de l’àtom.
........................... ...........................
........................... ........................... .... ...........................
........................... ......... d) Podem descriure el model atòmic de Rutherford com una esfera massissa
........................... 7. Observa la gràfica. i respon les preguntes següents: 3. Omple els .... ...........................
........................... espais .... ........................... qual es troben incrustats els electrons, amb càrrega positiva.
Plàstic: .........
........................... ........................... en blanc amb
aquests terme .... en la
........................... .... s: nucli, electró
........................... Rapidesa (m/s) a) Quin tipus de moviment fa el mòbil? ................... , protó, neutró
.
........................... .........
10 .........
–
........................... ................... 7. Indica si les opcions següents són certes (C) o falses (F):
........................... c)
........................... b) Quina distància recorrerà en 10 s? .......................
3. Quines forces ........................... a) Els models atòmics de Thomson i Rutherford no eren útils per
actuen sobre .... b)
cossos de la cada
figura, si el sistem un dels explicar cap fenomen i per això van ser descartats.
repòs? De quin a està en c) Amb quina velocitat (km/h) circula? ...................... –
tipus són, segon 5 – – b) En el model planetari s’inclouen partícules que són presents
criteris de classifi s els dos
cació estudiats? a) en el nucli de l’àtom.
d) Amb quina acceleració es mou? ........................... –
........................... d)
c) El model de Thomson exposava que els electrons es distribuïen
...........................
........... uniformement sobre una massa positiva.
........................... m M e) Quant de temps (hores) tarda
...........................
Temps (s) 4. Completa –
0 el mòbil a recórrer 65 km? .................................... la taula amb
........... 0,5 1 1,5 2 les característiq d) El model de Rutherford és anterior al model de Thomson.
ues de les partíc
........................... Partícula ules subatòmique
........................... Ubicació s:
........... Protó Càrrega (unita
4. Completa
la taula següe
30°
8. Un automòbil circula a 118 km/h. De sobte hi ha un imprevist: el conductor pitja el fre
ts atòmiques) 8. Indica quines de les opcions següents descriuen dos àtoms que són isòtops entre si:
nt: Neutró
i tarda 9 segons a aturar el cotxe. Quina acceleració de frenada ha experimentat?
Planeta Electró a) Dos àtoms del mateix element químic amb diferent nombre d’electrons.
Valor de g (m/s2
) Pes (N) d’un ...........................................................................................................................................
cos de 45 kg 5. Indica quins b) Dos àtoms amb el mateix nombre atòmic, però diferent nombre màssic.
9,8 de massa d’aqu ests enunciats
Júpiter són certs:
t.
able autoritza
9. Dues persones conversen, assegudes a ambdós costats d’un gronxador de braços que a) Els electro c) Dos àtoms amb el mateix nombre màssic, però diferent nombre atòmic.
fan 1,5 m cada un. Si una d’elles, de 60 kg, està en l’extrem d’un dels braços, a quina ns són partícules
Mart 1.030,5 sense massa.
3,7 distància del centre ha de seure l’altra, de 80 kg, perquè el gronxador quedi en equilibri? b) La massa d’un d) Dos àtoms del mateix element químic amb diferent nombre de neutrons.
electró és molt
Material fotocopi
5. Si una molla petita comparada
s’allarga 6 cm ........................................................................................................................................... amb la d’un protó.
s’hi pengin 5 quan s’hi penja c) La massa d’un
kg? Quant val un objecte de protó i la d’un 9. Indica l’opció correcta per a un àtom que és format per set protons, set electrons
t.
la constant elàstic 15 kg, quant neutró són molt

able autoritza
a de la molla s’allar
10. garà quan
Explica per què, a vegades, en tocar un cotxe sentim una guspira. Té relació això amb el semblants. i nou neutrons:
........................... ? d) Els àtoms
........................... fet que els camions que transporten substàncies inflamables duen una cadena que uneix són elèctricame
........................... que de proton nt neutres, ja a) Nombre atòmic, A = 7; nombre màssic, Z = 9.
........................... la carrosseria amb el terra? s. que tenen el
........................... ......... doble d’elec trons
........................... ......................
Material fotocopi
........................... b) Nombre atòmic, Z = 7; nombre màssic, A = 9.

........................... ........................... ...........................................................................................................................................
.................. 8
........................... .............
...........................
........................... ........................... ........................................................................................................................................... c) Nombre atòmic, Z = 7; nombre màssic, A = 16.

........................... .................. .............
...........................
........................... ........................... d) Nombre atòmic, A = 7; nombre màssic, Z = 16.
........................... .............................................................................................................................................................
.............
...........................
...........................
14 .............................................................................................................................................................
............. 10. Uneix cada mostra amb el tipus de microscopi més adeqüat per examinar-la:
........................................................................................................................................... a) Virus i estructures que componen la cèl·lula. I Microscopi òptic.
........................................................................................................................................... II Microscopi electrònic.
b) Nanosistemes que operen a nivell molecular.
........................................................................................................................................... c) Glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes III Microscopi d’efecte túnel.
i organismes unicel·lulars.
15
 FORMACIÓ PER A DOCENTS

Barcanova aposta per la formació permanent del professorat i per això ofereix forma-
ció i seguiment dels programes de l’ESO. Tant si s’està subscrit a la newsletter, com si
ja s’està registrat a l’espai personal, s’informa puntualment d’aquelles formacions o
cursos relacionats amb els programes, les àrees, les noves tendències i metodologies
educatives actuals.
Consulteu amb el vostre assessor o escriviu un correu electrònic a:

formacio@barcanova.cat
Al web Parlem d’Educació, hi trobareu totes les novetats, els

seus catàlegs i descripció de cada programa. A més d’arti-
cles d’actualitat educativa.
Entra a parlemdeducacio.cat
26 * Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.
POSA'T
A PROVA

AVALUACIÓ

COMPETENCIAL
AVALUACIÓ · AVALUAPP
AVALUAPP

FÍSICA I QUÍMICA
 AVALUACIÓ
L’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge
i comprovar el grau d'assoliment de les competències
d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge de l'alumnat.
PROJECTE DIGITAL
        

OBSERVAR
 REFLEXIONAR


 
  
 
AVALUAR PER APRENDRE


 
DECIDIR

I ACTUAR

ACOMPANYAR 


     
ODS
COMUNICAR
ALTRES MATERIALS
Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits;

significa, a més, acompanyar els alumnes i les alumnes i trobar, en cada moment,
la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.
29
Per tant, s’ha de valorar la millora de les competències dels estudiants, i la manera
i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats.
Oferim diverses eines d’avaluació:
Autoavaluació
Al final de cada unitat del programa Laura Bassi hi ha una doble pàgina «Posa’t a
prova», en la qual l’alumne pot anticipar i percebre els aspectes que domina o els
que ha de reforçar.
UNITAT 1 » LA MATÈRIA LA MATÈRIA « UNITAT 1
» POSA’T A PROVA 6. Classifica aquests materials:

Aire • Ferro • Quars • Suc de taronja
12. En grups, responeu: Podem comparar la so-
lubilitat de dues sals en aigua?
16. Dissenya un mètode per separar una mescla d’oli,
vinagre i sal. Explica el material que utilitzaries, les
etapes que seguiries i l’objectiu que tindria cada una.
• Desenvolupeu un procediment per comprovar
Subtàncies Mescles Mescles
quina de les dues sals és més soluble. Material:
Propietats de la matèria pures homogènies heterogènies
1. Indica si les següents mesures són de massa (m),

densitat (d), volum (V) o cap de les anteriors (Ø): Procediment:
3 kg 4 cL 27 m3
3 g/L 690 mm 120 mg

Dissolucions 13. Quan preparem una llimonada casolana amb
2. Quantes garrafes de 7 L es necessiten per omplir sucre, de vegades, en refrigerar-la, observem que 17.En quina propietat es basa la separació per de-
una piscina de 3 m3? Podríem instal·lar-la en una ter- 7. Preparem al laboratori una dissolució que conté es forma un dipòsit de sucre en el fons del recipient. cantació?
rassa que suportés una massa màxima de 1.500 kg? 70 g d’alcohol en 100 mL d’aigua. Indica quins són:
Pots explicar aquest fet? Recorda que la solubilitat
Densitat de l’aigua = 1 kg/L. • El solut varia amb la temperatura.
• El dissolvent • Podríem separar l'aigua de la sal mitjançant aques-

ta tècnica? Explica la teva resposta.
8. Calcula la concentració de la dissolució de l’exer-

cici anterior, expressada en g/L.
3. Tenint en compte que la conductivitat tèrmica de
la baquelita, una resina sintètica, és molt inferior a
la dels metalls, explica per què les paelles estan fe-
14. La solubilitat dels gasos disminueix en aug-
mentar la temperatura. Utilitza aquest fet per expli-
tes de metall, mentre que el seu mànec sol ser de
baquelita. És la conductivitat tèrmica una propietat
car per què moren peixos a causa dels abocaments 18. Tenim una suspensió en aigua d’un sòlid, les par-
característica?
9. Si preparem una altra dissolució, però utilitzant, d’aigües calentes als rius. tícules del qual tenen una mida molt petita (pols).
en aquest cas, 20 g d’alcohol, la dissolució serà més Posem aquesta suspensió en un recipient i obser-
concentrada o més diluïda respecte de l’anterior? vem que les partícules tarden molt temps a diposi-
tar-se en el fons. Quina tècnica de separació utilit-
zaries per accelerar el procés? Per què?
10. Hi ha mescles en estat sòlid?

4. Tenim dues barres de diferent material, ambdues Es tracta de mescles homogènies o heterogènies?
de la mateixa longitud i volum. Si una té més massa
que l’altra, podríem saber de quin material és feta
cada una? Suposa que ens donessin els valors de
les magnituds que esmentem en l’enunciat.
11. Indica el material de laboratori que necessites 19. Per parelles: observeu la imatge i expliqueu
per preparar una dissolució aquosa de 10 g de sal quin tipus de mescla hi ha en cada un dels dos tubs.
per cada 250 mL de dissolució. Indiqueu el nom de l’efecte observat.
Tècniques de separació de mescles

15. Escriu el nom d’aquests materials i digues si
s’utilitzen en tècniques de separació de mescles ho-
Substàncies pures i mescles mogènies o heterogènies.
• Quina és la concentració d’aquesta dissolució?
5. Indica la diferència entre substància química i a) b)
element químic.
44 45
Proves d’avaluació escrites*

Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació curricular i una prova d’avaluació
competencial. S’ofereix també el solucionari per fer més àgil i pràctica la correcció.
Nom i
cognom
.....................
s: ................
............................ ................
............................ ................
............................ ................
............................ ................
............................ 7. Ob ................
............................
............................ ser va els
................
................
............................ gràfics ................
ms: ............................ Prova d’avaluació i com ................
8
Nom i cogno ..................... pleta les
................
en cada cas: Automoc ........... frases
................
incorrectes ...................... ió ................
que siguin Nomtant/
é cons i cognoms: .............. ................................. Climatiz ...... següen ................
eratura es mant
ta, ratlla els ............................ luació ...................... ...................... ació ts. ................
Prova d’ava ........... ................
es en negre la seva temp ............................ ...................... ...................... Aigua cale ................
5. Dels term a material, Curs: ............................ ............................
...................... ...................... nta Elec .
............................
ms: ...................... Data: ...........
at d’un sistem
9
............................ ............................ .................... trodomè
el canvi d’est eixen la seva ............................
........................ ............................ Nom i cogno ...................... stics
a) Durant enten/disminu Data: .............. ....
........... ...................... Cuina
els cossos augm
............................ ......................
augmenta. temperatura,
1. Indica si les
frases
............................
............. Curs: ........... Il·lumin
ació
pujar de d’estat és següents són certes (C) o falses
nt, en rn, el canvi (F):
b) Generalme calor a l’ento (F): certs (C) o falsos ria
Electrici
següents són
ix tat
densitat. d’agregació
i cede
els enunciats energia primà
a) Quan un cos per obtenir
1. Indica si
Combus
canvi a el seu estat un canvi físic/emmagatzema
molta r humà fa servir tibles sòli
c) Si un cos
ressiu. matèria, es
prod ueix calor, es diu que està sos que l’ésse ds (car
interna de la
calent. a) Els recur rgia. Combus bó i fust Gasos
progressiu/reg
liquats
b) La calor és n fonts d’ene tibles líqu a)
de petr
la composició la magnitud física s’anomene primària. ids (gas oli (but
calor modifica una energia a) L’en oils i ben Gas natu à, prop
d) Quan la
que mesura l’energ
ia tèrmica d’un rica és, com totes, ergia que zines) ral à)
elèct ars s’utilitz
químic. c) En el SI d’unita
cos. b) L’energia centrals nucle a per a Energia
solar tèrm
ió de la ts, la temperatura es fan servir a les b) El gas totes les
activita ica
de propagac es mesura en kelvin, ustibles que ar. natura
l s’utilit ts menys
Quin mecanisme e? És el meca- d) Quan K. c) Els comb reacc ions de fusió nucle les za per per
6. a) dos ustib c) L’ener a
calor es dóna
en la imatg
s, líquids
cossos es posen
en contacte, el experimenten n dels comb gia elè
a ..........
..........
l’autom
oció és
transfereix energi procedeixe
agació de sòlid a tèrmica per mitjà de més tempe
ratura renov ables ctri ca ........,
.......... ...............
nisme de prop de calor al de menor d’energia no d) Els
és l’ún
ica que .......... .......... .
tempe d) Les fonts ............. s’utilitza ....... i .....
o gaso s? ratura. nuclears. ............. ..........
2. Contesta les fòssils i dels només
per a .....
.......... ..........
.............. definicions: e) El ..... .............. s’utilitz .... .
........................ preguntes següen
ixen aquestes m. ........ ........
.......... en per
..........
... i .....
........................ ts:
què es refere or al seu consu .......... a l’autom ..........
.............. a) Quina és terrestre? 2. Indica a ritme inferi i la ..... oció, la ..........
... .
........................ la superfície la unitat renoven a un 8. Ind
ica si........ ................ ..........
.......... climatit
........................ per escalfar
de temperatura
en l’escala Celsius rgia que es energia elèct
rica. les afir s’utilitzen zació i
utilitza el Sol ? .............................. a) Fonts d’ene ues per fer de combus ma cions seg per a la
l’aig ua calenta
ió de la calor b) A quants........ ........ ...... fotovoltaiq ............ .
a forma de propagac ........ ........ ........ graus Celsius corresp ..................
que usen les plaques t. ........ ........ ........tió
........
inte rna (CI
üents cor
res
climatit
zac ió
b) Quin ................ on el zero absolu b) Energia ricita ): ponen i l’aigua
........................ t? .................... erteix en elect a) Fun
cionen .................. a una mà calenta.
........ ........ c) La temperatura .............................. enerador conv ........amb car quina
........................
........ humana norma .... que un aerog de la Terra. de vap
l és de 37 °C; quants c) Energia de l’interior b) En bó. ..... or (V) o
.............................. ica. graus són en l’escala temperatures tenen ..........
.......... a un mo
ents: tèrm
...................... ........................................
Fahrenheit? de les altes els cot , eòlica, .......... tor
les frases segü baixa ........ d) Energia
procedent spongui: carbó xes act ..........
7. Completa té una .......... .......... .............................. ent que li corre
c) ual s. ..... .....
material que d) La superfície d’energia segü
El com .......... ..........
ic és aquell del la calor.
.............. Sol és a uns 5.000 ...............
amb la font
bustibl ..........
.......... ..........
..........
aïllant tèrm cada enunciat
e es cre
a) El millor ueix ................ °C. Quants K són?
.............................. 3. Associa ulica. d) Un ma for
....... ..........
.......... ..........
..
t tèrm ic, ja que cond la .......... ........ les ones i hidrà exemp ................
........................
a. ..........
.......... ..........
..........
un ................
. aïllan
3. Aboqupropaga per mitjà
de petroli, de antment. ........
le n’és
el turbo .......... ..........
.......... .........
b) L’aire és i la calor s’hi em 100 mL de llet a 80 °C a del mar const e) Es va ........................ reacto ..........
uctor tèrmic, partícules transfe en un got que que mou l’aigu ........................ inv........
entar aba r. .......... ..........
.............. cond reixen energia conté 50 mL de a) L’energia s. ................ ns que.......
..........
..........
..........
..........
ll és un ........ a les altres? Quan cafè a 37 °C. Quines en prese 9. Co ........ l’altre. ..... ......
c) El meta . s’aconsegueix tar-la es const
rueix mpleta ........ ................ .......... ..........
..........
..................... .............................. l’equilibri tèrmic b) Per aprofi ........ ................ la taula .......... ..........
........................ .............................. ?
antics. ........
........ ........ i con................ ..... .......... ..... ..........
........................ ..............................
de vegetals ........tes ta les pre .......... .
uade s: .............................. ..............................
c) Procedeix ........................
Tip guntes ..........
les paraules
adeq ..........
movi ment..........
.......... ................... ........................ us de màqui següen ..........
..........
el text amb propaga amb
un .............................. ........................ na ............... ts: ........
Com pleta que es .......... .............................. del vent. ........ ........................ Energi
8. .................... ............ ......... d) L’energia ........................
........
Màqui
na I a consum
ona ........................... 4. direc cions de ......... de transport. rmica,
ida
La llum és
una
........... i en
Volem les
totes climatitzar una at en mitjans Màqui biomassa, geotè Trebal
itat .................. taula i respon veloc
piscina dispos
itat més igran em de tres bombe e) El més utilitz els correspongui: na II li.
l realitz
at
.... amb veloc de ..................
..., alales preguntes següen s de calor diferen la taula que al, eòlica i petro Rendim
........................... té un valor ts. ts. Completa la nts al lloc de Mànatur
gas 2 700 1 500 ent
de propagació itat de pro- les fonts següe u, de les ones, quina
III J J
seva velocitat la seva veloc 4. Col·loca ar, maremotri Secundàries
En el buit, la medi material, , solar, nucle 83 %
t.
a) vables 1,90 kJ
.............. un ........... . hidràulica, carbó 2,9 kJ
autoritza
la llum ......... al a la seva .........

kcal/s Primàries renoQuina màqui
ir. Però quan proporcionBomba kJ/s renovables na apr
que es pot assol direc tame nt de calor I
Primàries no ofita mil
cada llum és 4,5 b) Una lor l’en
L’energia de
able
...... Bombadifere de medis:

ntscalor màqui
na pot ergia con 79
pagació ......... en II sumida %
ió de la llum tenir un
fotocopi
de propagac ? ..........
at.
10. Qu rendim
la velocitat Bomba de calor v (m/s) è és el ent del ..........
iable autoritz
la taula de III8 20,06 (R), 100 ..........

9. Completa v (km/h) 3 · 10 5
protoc
ol d’ene
de Kyo rgia renovables %?.......... ..........
..........
Material
a) Una a les fonts ..........

at.
Medi
8 to?
2,25 · 10 correspondrien ..........
iable autoritz
iniciati ..........
a) Quina bomba s següents va per ..........
les afirmacion reduir ........
de calor farem 5. Indica si ......
Material fotocop
servir per escalfa el for........

at de........
a ables (NR): b) Un
8
Aigua líquid 4,46 · 10 ........ ........
ble autoritzat.
r la piscina? Per o a les no renov con junt de eraci ó. la capa d’o

Diamant
.............................. què? que el de regen norme .......... zó.
.............................. és més gran
Material fotocop
uat: consu m s rela ........

cio
........ nad ........
.............................. de c) Un
el fenomen
lluminós adeq .............................. a) El seu ritme comproes. ................ es amb
........... de la
llum. .............. s energètiqu mís a niv el ...
recicla
les frases amb b) Si apagu em........ tir les nostr
es necessitat ell mu ........................
........ tge.
10. Completa la ................
Material fotocopia
una bomba de s. ................ ndial per red

n de manifest d’una piscina calor que mante b) Poden garan d) Laaprec gui iable
cotxes pose a 29 °C, la llum. nia, fins aquell
minants són
molt a de nor uir l’em....
a) Els retro
visors dels rior és a ........ ........ de què passarà hores més moment, la tempe
efectes conta
mes per ........................ issió de gas
........................ 15 °C? Quin cos tard amb aquest ratura
c) Els seus ................al ........
tractam os con
mple de la cedeix energi .........a. tèrmica? a temperatura ........................ ent de tamina
Sant Martí un l’exe es ........................ si l’exte- ........................ res
steix? idus radioa
nts.
b) L’arc de ..........direc ció, servir tant.
t i canvia de .................................................. 19 d) No es fan En què consi ctius.
medi transparen per al futur?
travessa un
.............................. t la societat
c) Si la llum .............................. .............................. està promoven ...................
.............................. .............. l energètic ........................
.............................. 6. Quin mode ........ ........
.............................. ........................
18 .............. ........ ........ ........................
................
21
20
30 *Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.
FÍSICA I QUÍMICA
AvaluApp
Editorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació
per competències.
PROJECTE DIGITAL
       
 
Avaluació
de les
Visual,
intuïtiva


i fàcil
competències

de gestionar .

  
 
AVALUAPP

  
També a…





Multidispositiu
per treballar
    
en qualsevol suport .

ODS
Les activitats competencials dels programes INNOVA s’han ponderat

ALTRES MATERIALS
i classificat a l’AvaluApp. Permet incloure altres activitats

o canviar la valoració proposada.
31
Eina creada per facilitar l’avaluació per competències, disponible per a usuaris
docents registrats en l’espai personal Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usua-
ris de l’entorn de .
AvaluApp és una aplicació visual, intuïtiva i fàcil de gestionar, a la qual es pot

accedir des de qualsevol dispositiu.
Permet de fer una avaluació continuada i formadora, mantenir un seguiment

individualitzat de cada un dels alumnes, i finalment descarregar un document
Excel amb totes les dades.
Llengua Catalana.
Alumnes de 1r - B - Matemàtiques 1r ESO
22 978-84-489-5026-2
Matemàtiques. 1r ESO 1r ESO

Llengua catalana
ISBN: 978-84-489-5070-5
Curs: 1r d’ESO
Assignatura: Matemàtiques
Alumnes de 1r - B - Llengua catalana

22
Llengua Catalana. 1r ESO
ISBN: 978-84-489-5026-2
Curs: 1r d’ESO
Assignatura: Llengua catalana
Alumnes de 1r - B - Lengua castellana

Lengua Castellana. 1 ESO 22
ISBN: 978-84-489-5048-4
Curs: 1.º de ESO
Assignatura: Lengua castellana
Les activitats competencials dels programes Innova de Barcanova s’han ponderat

i classificat a l’AvaluApp, de manera que només cal introduir-hi la qualificació i,
automàticament, n’extreu un resultat. A més a més, permet incloure altres activitats
o canviar la valoració proposada.
Comprensió lectora
Expressió escrita
Comunicació oral
Comunicació oral
32
FÍSICA I QUÍMICA
AvaluApp pas a pas
1 Entra i registra’t.
PROJECTE DIGITAL
2 Accedeix-hi i crea el teu perfil.

3 Crea els teus grups.
Posa nom al grup creat.

Alumnes de 1r - B - Matemàtiques
Matemàtiques. 1r ESO
ISBN: 978-84-489-5070-5
Curs: 1r d’ESO
22
ODS
Assignatura: Matemàtiques
Alumnes de 1r - B - Llengua catalana

22
ISBN: 978-84-489-5026-2
Curs: 1r d’ESO
Assignatura: Llengua catalana
Alumnes de 1r - B - Lengua castellana

Lengua Castellana. 1 ESO 22
ALTRES MATERIALS
ISBN: 978-84-489-5048-4
Curs: 1.º de ESO
Assignatura: Lengua castellana
33
4 Selecciona el programa o projecte a avaluar.
Assigna’l al teu grup.
Llengua Catalana
978-84-489-5026-2 1t Llengua Catalana
1r ESO
Matemàtiques
978-84-489-5070-5 1t Matemàtiques
1r ESO
B iologia
5
SociiaGlesologia3
Edita la ponderació de les activitats, si cal.
M3autemà- ESO
-t i q es
DOS SIE R
Lengua 1
Programa
ESO
Maria Sibylla
Program
DO SS IE R
a
Teresa C
castellaLnleangua
laramun
t
ESO
cat3alana3
978-84-489-5026-2
1r ESO
Llengua catalana Program
DO SS IE R
a
Ada Lov
e lace
Progra
m
ESO
DOSIER
María a
de Zay
as
ESO
DOSSIER
Programa
Dolors Monserdà
34
FÍSICA I QUÍMICA
6 Edita les activitats avaluables, si cal.
Afegeix activitats.
PROJECTE DIGITAL
Elimina activitats.
Comprensió lectora
Expressió escrita

Modifica la ponderació.
Comunicació oral
7 Pots afegir-hi o treure alumnes.
978-84-489-5026-2
1r ESO
Llengua catalana
Es poden afegir:
manualment, d’un altre
grup o importar
d’un document Excel.
ODS
8 Avalua les activitats competencials del programa.
ALTRES MATERIALS
35
Identifica el nivell assolit
pel codi de colors
(de vermell a verd)
i fes un seguiment
personalitzat
dels teus alumnes.
Comprensió lectora
Descarrega el document
9
Excel amb l’avaluació
de les activitats
competencials
dels teus alumnes.

978-84-489-5026-2
1r ESO
Llengua catalana
c e d e i x a l t u t o r i a l
Ac
36
FÍSICA I QUÍMICA
i
Ara, amb Clickedu, podeu avaluar les competències a partir de les activitats que
es proposen des dels programes, important les activitats d’AvaluApp com a ítems
associats a les competències.
Com obtenir els ítems d’AvaluApp?
PROJECTE DIGITAL
Des de Clickedu podeu importar les activitats dels programes de
Barcanova relacionades amb les competències i que estan referen-
ciades com a ítems avaluatius.
Com importar les activitats d’AvaluApp?

1 Des del bloc Matèries, aneu a la vostra matèria i cliqueu Ítems avaluatius.

AvaluApp: Ítems avaluatius
• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura
• Curs escolar: 2020-2021
• Grup/Classe: Primer de l’ESO
2 A Accions, cliqueu Obtenir ítems d’AvaluApp.
Veureu la llista dels programes de Barcanova.
AvaluApp: Catèleg del llibre

ODS
Llengua catalana 1 • ESO • Llibre de coneixements
Lengua castellana 1 • ESO • Libro de conocimientos
Matemàtiques 1 • ESO • Llibre de coneixements
Socials 1 • ESO • Llibre de coneixements

ALTRES MATERIALS
37
3 Cliqueu el llibre del qual voleu obtenir els ítems.
Apareixen les activitats del llibre classificades segons les competències.
AvaluApp: Contingut del llibre

Comunicació oral
Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació

i escolars
Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.
4 Cada activitat té un desplegable. Escolliu en quina avaluació l’avaluareu

perquè es pugui crear l’ítem.
Tingueu en compte que aquesta acció no es podrà modificar des d’aques-

ta pantalla, ja que l’ítem ja s’haurà creat. Per canviar l’avaluació haureu d’edi-
tar l’ítem de l’activitat. Per això us recomanem que només importeu aque-
lles activitats que ja sabeu a quina avaluació assignareu.
Cada competència també conté una llista desplegable. Aquí podeu assignar
directament totes les activitats a una mateixa avaluació.
5 Cliqueu Guardar.
Es crearà un ítem avaluatiu per a cada activitat que hàgiu assignat a una ava-
luació, classificades per la competència corresponent.
Aquestes activitats tindran un pes equitatiu dins la competència, sense tenir

en compte altres ítems que hi pugui haver. Per això, és necessari comprovar,
posteriorment, els percentatges de les activitats a l’arbre d’ítems i, si cal, edi-
tar-los.
38
FÍSICA I QUÍMICA
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)



PROJECTE DIGITAL
COMPROMÍS
17 OBJECTIUS
ODS
ACTIVITATS
RELACIONADES
AMB ELS REPTES
ALTRES MATERIALS
FÍSICA I QUÍMICA
 COMPROMÍS ODS
Objectius per al Desenvolupament Sostenible
En el mes de setembre de 2015, els estats membres
PROJECTE DIGITAL
de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030
amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.
Cada objectiu té finalitats específiques que han

d’assolir-se en els pròxims anys.
Els ODS són una

cr
per posar fi a la ida universal a l’acció

ucació
L’Agenda 2030 situa l’ed i garantir que t
pobresa, proteg
ir
com a palanca fonamen
tal per otes les person el planeta
es puguin gaud
JECTIUS . d’igualtat, aigu ir
desenvolupar els 17 OB a, energies net
es,
pau i prosperita
t .
El fet de fer conscients els alumnes
dels reptes ODS ens proporciona un marc de ODS
o b je c ti u s p o rt e n implícit treball a partir del qual articular aprenentatges
Aquests competencials que activin, en els alumnes,
boració
un esperit de col·la
a ti s m e a m b l’ o b je ctiu no solament el seu coneixement sinó també
i pragm
ra r la v id a , d e m anera el seu saber fer i el seu saber ser .
de mil lo
ALTRES MATERIALS
, d e le s g e n e ra c io ns futures.
sostenible
41
Els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible:
Erradicar la pobresa Posar fi a la fam, Garantir una vida

en totes les seves aconseguir una millor saludable i promoure
formes en tot el món. nutrició i promoure el benestar per a tots
l’agricultura sostenible. i en totes les edats.
Garantir una educació Aconseguir la igualtat Garantir

de qualitat inclusiva entre els gèneres la disponibilitat
i equitativa. i empoderar i la gestió sostenible
dones i nenes. de l’aigua.
Assegurar l’accés Fomentar Promoure

a energies assequibles, el creixement la industrialització
fiables, sostenibles econòmic sostenible inclusiva i sostenible,
i modernes a tot i l’ocupació i fomentar la innovació.
el món. productiva.
42
FÍSICA I QUÍMICA
Volem promoure una educació basada en l’equitat i contribuir
al desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.
PROJECTE DIGITAL
Reduir les desigualtats Aconseguir Garantir formes
entre països i dins que els pobles i les de consum
d’aquests. ciutats siguin inclusius, i producció

segurs, resilients sostenibles.
i sostenibles.
Prendre mesures Conservar i fer Gestionar
urgents per combatre sostenibles els mars els boscos, combatre
el canvi climàtic i els oceans. la desertització,
i els seus efectes. frenar la degradació
de la terra i la pèrdua
de la biodiversitat.
ODS
Promoure societats Revitalitzar

pacífiques i inclusives l’aliança mundial per
ALTRES MATERIALS
i facilitar l’accés al desenvolupament

a la justícia. sostenible.
43
Els ODS són presents en tots els nostres programes, de manera que els podem
trobar en qualsevol unitat o fase dels projectes.
Volem que els alumnes siguin conscients de la importància de tenir-los en compte.
Aqüeducte de Segòvia.
LA MATÈRIA « UNITAT
1
COM PRÈN
, PENS A, INVE
STIG A…
9. L’aigua emb
otellada sol
substàncies mostrar, en
presents. Pod l’etiqueta de
ríem dir que l'envàs, una
• Argumenta es tracta d’un anàlisi quím
a substànc ica, on es don
la teva resp ia pura? a informac
osta. ió sobre les
10. La llet, és una

substància
pura?
• Idea un mèt
ode per com
provar la teva
resp osta; i desp
rés, represen
ta les seves
etapes i conc
lusions.
11.Explica la
diferència
exemple de entre un mine
cada un. ral i una roca
. Quin és una
substància
COMPROMÍS ODS pura i quin
una mescla?
Posa un
1. Busca a internet iniciatives actuals que pretenguin millorar la qualitat de l’aigua o reduir la quantitat
d’elements contaminants en pantans, rius, mars o oceans. Esmenta’n una que t’hagi cridat l’atenció.
12. TAT 1
Indaga sobr
en la imatge.
e l’etimolog
ia de la para LA MATÈRIA « UNI
Quines aplic ula electròli
acions té l’elec si i relaciona
tròlisi de l’aig -la amb el que
ua? s’observa
2. L’accés a l’aigua ja era una prioritat per a la civilització romana. Però 2.000 anys després encara hi
ha 2.000 milions de persones que manquen d’accés als serveis bàsics d’aigua i sanejament. Consulta en scla d’oli,
r una me
per separa , les
l’espai personal del web www.barcanova.cat el vídeo sobre la meta 6.4 dels ODS i elabora una llista d’ac- ya un mètode
ial que utilitzaries
cions que pots fer per contribuir al seu compliment (ajuda: busca, en la pàgina web de l’ONU sobre els so-
16. Disseni sal. Explica
el mater
que tind
ria cada
una.
com parar la vinagre i l’objectiu
ODS, el document «170 accions diàries per transformar el nostre món», en el qual trobaràs algunes idees). Podem seguiries
responeu: etapes que
12. En grups, ua?
sals en aig var
de dues compro Material:
lubilitat nt per
procedime
upeu un s solubl
e.
• Desenvol sals és mé
les dues
quina de nt:
Procedime
3. En grups, penseu una estratègia que permeti millorar el sanejament de l’aigua de la vostra localitat.
35 per de-
Després, representeu-la en una infografia indicant l’impacte que tindria en les metes de l’ODS 6. separació
basa la
amb pietat es
llimonada
casolana
que 17. En quina pro
em una observem cantació?
13. Quan pre par erar-la,
en refrig recipient.
Abans de començar a estudiar aquesta unitat, consulta la presentació «Què hauries de saber» vegades, el fons del aques-
sucre, de re en ubilitat jançant
en l’espai personal del web www.barcanova.cat. 29 un dipòsi
t de suc
Recorda
que la sol
l'aigua de
la sal mit posta.
es forma est fet? separar la teva res
licar aqu • Podríem Explica
Pots exp peratura. a?
b la tem ta tècnic
varia am
par-
n sòlid, les
en aug- aigua d’u (pols).
minueix pensió en lt petita
gasos dis expli- sus
mida mo
La solubi
litat dels est fet per 18. Tenim una en una nt i obs
er-
14. la temper
atura. Uti
litza aqu
dels abo
caments qual ten
tícules del suspensió
un recipie
en
ps a dip
osi-
mentar xos a causa aquesta molt tem
ren pei Posem les tarden utilit-
què mo les partícu separació
car per als rius .
vem que nica de
calentes Quina tèc ?
d’aigües -se en el fons. cés? Per què
tar el pro
accelerar
zaries per
liqueu
tge i exp
eu la ima dos tub
s.
s: observ un dels
19. Per parelle en cada
scla hi ha
us de me e observ
at.
quin tip l’efect
el nom de
Indiqueu
de mescles
de separació
Tècniques
si
i digues
materials
nom d’aquests de mescl
es ho-
15. Escriu enel tèc niques de
separació
s’utilitzen gènies.
o hetero
mogènies b)
a)
45
Els ODS aniran apareixent al llarg dels programes i seran fàcilment localitzables
per la icona que els representa.
44
ALTRES MATERIALS
MATERIALS

DE CONSULTA
FÍSICA I QUÍMICA
 ALTRES MATERIALS
Presentem una sèrie de materials que estan relacionats amb l’aprenentatge de
les Física i Química, i que poden ajudar-vos en el vostre dia a dia.
PROJECTE DIGITAL
ISBN: 978-84-19974-309-7 ISBN: 978-84-9974-310-3
DICCIONARIS. Uns diccionaris imprescindibles per a estudiants de Secun-

dària i Batxillerat.
A través de les seves definicions, exemples, exercicis model resolts i re-
sums, l’alumnat pot solucionar els seus dubtes i reforçar els seus coneixe-
ments de la matèria.
Ofereixen definicions de conceptes, acompanyats d’exemples i exercicis
model resolts. A més a més, inclou recursos per evitar els errors més fre-
qüents i nombrosos dibuixos, gràfics i esquemes. Inclou un pràctic resum
de fórmules!
LA TABLA PERIÓDICA. Una nova manera

d’enfocar aquesta branca de la ciència tan
notable i fàcilment recognoscible.
Combina l’avantguarda de la ciència amb ODS
una infografia visualment fascinant, analitza
tots els elements químics, des de l’argó fins
el zinc; detalla la seva estructura i les seves
propietats específiques; i, a més, relata fas-
cinants històries sobre el seu descobriment
i els seus sorprenents usos.
La tabla periódica ens revela els fonaments
ALTRES MATERIALS
de tot el nostre univers como mai s’havien

vist.
ISBN: 978-84-415-4182-5
47
LOS ELEMENTOS. Una fascinant exposició
fotogràfica dels elements de la taula periò-
dica, incloent-hi els més recents.
Les imatges constitueixen el retrat més
complet i visualment impactant de cada
element en l'univers. S'hi inclouen fotografi-
es que mostren exemples de la forma en
què es troba cada un d'aquests elements en
el món.
ISBN: 978-84-177720-40-7
CÓMO FUNCIONAN LAS COSAS. A Cómo

funcionan las cosas, Theodore Gray torna a
la seva inconfusible combinació de narració
suggestiva, curiositat creativa i sorprenents
fotografies dels mons molecular i mecànic
per revelar-nos el funcionament intern dels
objectes quotidians.
Dels panys als rellotges, de les balances als
telers, aquests sistemes mecànics son la
base de la indústria i la civilització actual.
ISBN: 978-84-18473-62-3
48
DISTRIBUEIX
COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.
CATALUNYA
Maresme, 107-109
Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou
08019 Barcelona
Tel. 934 955 399
clients@barcanova.cat
ILLES BALEARS
Tel. 971 253 000
delegacion.palmamallorca@anaya.es
COMUNITAT VALENCIANA
València i Castelló
Tel. 961 443 512
delegacion.valencia@anaya.es
Alacant
Tel. 965 101 000 / 965 102 068
delegacion.alicante@anaya.es
Meravellar-se és el primer pas per a un descobriment.
Louis Pasteur
O BJECTIUS DE D ESENVOLUPAMENT S OSTENIBLE

El canvi comença en cada un de nosaltres.
Tots i totes formem part de la solució, podem
actuar, fer el nostre petit-gran gest per trans-
formar el món.
Apostem per una educació basada en l’equitat
i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu,
just, pacífic i cohesiu.
AGENDA 2030
parlemdeducacio.cat
@EDBARCANOVA
9243354
facebook.com/editorialbarcanova
www.barcanova.cat barcanova_editorial

Programa Eso Fisicaquimica Definitiu Per Issuu

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Programa Eso Fisicaquimica Definitiu Per Issuu

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

íF sica

GUIA D’AULA I RECURSOS

 Guia daula i recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) . . . . . . . . . . 39

GUIA D’AULA I RECURSOS

i les seves dificultats .

Programa Laura Bassi Projecte digital

GUIA D’AULA I RECURSOS

• Contenen 9 unitats a 2n i 3r, i 12 unitats a 4t.

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen

ODS (Objectius de Desenvolupament Soste-

nible) indicats en les activitats del programa

per conèixer les

metes dels ODS

UNITAT 1 » LA MATÈRIA LA MATÈRIA « UNITAT 1

1. PROPIETATS DE LA MATÈRIA Mesura de volums de líquids i sòlids irregulars

Matràs aforat Proveta

La matèria, o sistema material, és tot el que té una propietat fona-

• Propietats generals. Són les que ens permeten distingir el que

Propietats generals: massa i volum COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA…

Unitats de volum i capacitat

La seva unitat en el SI és el metre cúbic, m3.

» TALLER DE CIÈNCIES Material

GUIA D’AULA I RECURSOS

CO MPRÈN , PEN SA , IN VESTIGA … r

7. Podries emmagatzemar 8 kg d’etanol en una garrafa de 7 L?

3 g/L 690 mm 120 mg

L'alumnat disposa de tot el material en paper i en suport digital, ja que el llibre

GUIA D’AULA I RECURSOS

Els docents disposen del material següent:

• La guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.

Programa Programa Programa

ISBN 978-84-489-5749-0 ISBN 978-84-489-5753-7 ISBN 978-84-489-5757-5

ísica ísica ísica

i Química2 i Química3 i Química4

ISBN 978-84-489-5751-3 ISBN 978-84-489-5755-1 ISBN 978-84-489-5759-9

L’educació ha d’arribar a tot l’alumnat, i per això hem preparat

Les competències digitals són el conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que

Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències

• Coneixement dels diferents dispositius digitals.

GUIA D’AULA I RECURSOS

el coneixement i les competències pròpies de la matèria.

GUIA D’AULA I RECURSOS

El projecte digital inclou les activitats AvaluApp destinades a l’avaluació per

Activitats i recursos digitals

GUIA D’AULA I RECURSOS

litat d’activitat també

Metall No-Metall Semimetall

Sòlid Líquid Gas Artificial

Classificació de les substàncies inorgàniq

Ions monoatòmics i homopoliatòm

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA…

1. Classifica les següents substàncies en funció de l’esquema estudiat:

PROVES D’AVALUACIÓ EN TRES NIVELLS

Física i Química GUIA

GUIA D’AULA I RECURSOS

Està estructurada segons aquests apartats:

» DESENVOLUPAMENENT T DE LES UNITATS

» UNITAmT 1.acL’U NIVER tencial d’aula

Tasques per entrenar proves basades en competències Tasques per entren

GUIA D’AULA I RECURSOS

Material fotocopiable autoritzat.

ensi ......... 50 0,5;50

cos en tres .................................................... orcionalitat direc