Reglament 2018 - PrimeraReimpressio

Reglament del
Parlament de Catalunya
E DICIÓ 2018
Reglament del Parlament
de Catalunya
Barcelona, 2021
Sisena edició, juny del 2018
Primera reimpressió, novembre 2021
© Parlament de Catalunya
Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona
Tel. 933 046 635 • Fax 933 046 636
www.parlament.cat
A/e: edicions@parlament.cat
Imprès a: Ivel Color, SL
Dipòsit legal: B.18538-2021

ÍNDEX SISTEMÀTIC
Títol I. De la constitució del Parlament

Article 1. Sessió constitutiva . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 2. Mesa d’Edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 3. Constitució del Parlament . . . . . . . . . . . . . . 21
Títol II. De l’estatut dels diputats

Capítol I. Els drets dels diputats
Article 4. Assistència, vot i tractament institucional . . . . . . . 22
Article 5. Suport tècnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 6. Dret d’accés a la informació . . . . . . . . . . . . . 22
Article 7. Límits del dret d’accés . . . . . . . . . . . . . . . 23
Article 8. Garantia del dret d’accés . . . . . . . . . . . . . . . 23
Article 9. Altres mesures per a garantir el dret d’accés
a la informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 10. Dret d’accés directe a la informació . . . . . . . . . 25
Article 11. Accés dels membres del Parlament a les matèries
declarades secretes i reservades i als registres de dades . . . . . 25
Article 12. Drets econòmics i règim dels drets . . . . . . . . . . 26
Article 13. Afiliació a la Seguretat Social . . . . . . . . . . . . 26
ÍNDEX SISTEMÀTIC DEL REGLAMENT DEL PARLAMENT
Capítol II. Els deures dels diputats

Article 14. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Article 15. Codi de conducta . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Article 16. Conflicte d’interessos . . . . . . . . . . . . . . . 28
Article 17. Cortesia i reserva . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Article 18. Incompatibilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Article 19. Declaració d’activitats i béns . . . . . . . . . . . . 29
Article 20. Límits de l’ús de la condició de membre del Parlament . 30
Capítol III. Les prerrogatives parlamentàries
Article 21. Inviolabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Article 22. Immunitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Capítol IV. L’adquisició i la pèrdua de la condició de membre
del Parlament i la suspensió dels drets parlamentaris
Article 23. Accés al ple exercici de la condició de membre
del Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Article 24. Causes de la pèrdua de la condició de membre
del Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Article 25. Causes de suspensió dels drets i deures parlamentaris . 32
Títol III. De l’organització del Parlament

Capítol I. Els grups parlamentaris i els diputats no adscrits
Secció primera. Els grups parlamentaris
Article 26. Requisits per a la constitució . . . . . . . . . . . . 33
Article 27. Adscripció al grup parlamentari . . . . . . . . . . 33
Article 28. Organització dels grups parlamentaris . . . . . . . . 33
Article 29. El Grup Mixt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Article 30. Els subgrups parlamentaris . . . . . . . . . . . . . 34
Article 31. Dissolució d’un grup i incorporació al Grup Mixt . . 34
Article 32. Dret d’iniciativa dels grups . . . . . . . . . . . . . 35
Article 33. Mitjans materials i control . . . . . . . . . . . . . 35
Secció segona. Els diputats no adscrits
Article 34. Condició i drets . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Capítol II. La Junta de Portaveus

Article 35. Membres i normes de funcionament . . . . . . . . 36
Article 36. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Capítol III. La presidència i la Mesa del Parlament

Secció primera. Les funcions de la presidència i de la Mesa
del Parlament
Article 37. Les funcions de la Mesa del Parlament . . . . . . . . 37
Article 38. Petició de reconsideració . . . . . . . . . . . . . . 38
Article 39. Les funcions de la presidència del Parlament . . . . . 39
Article 40. Les funcions de les vicepresidències . . . . . . . . . 39
Article 41. Les funcions de les secretaries . . . . . . . . . . . . 39
Article 42. Procediment de presa de decisions de la Mesa . . . . 40
Secció segona. L’elecció dels membres de la Mesa del Parlament
Article 43. Procediment d’elecció dels membres de la Mesa . . . 40
Article 44. Sistema d’elecció dels membres de la Mesa . . . . . . 41
Article 45. Còmput de vots . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Article 46. Provisió de vacants . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Capítol IV. Les comissions

Secció primera. Normes generals
Article 47. Classes de comissions . . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 48. Composició de les comissions . . . . . . . . . . . 42
Article 49. Membres de les meses . . . . . . . . . . . . . . . 43
Article 50. Vacants i substitucions dels membres de les meses . . 43
Article 51. Assistència i publicitat de les sessions . . . . . . . . 44
Article 52. Repartiment del treball entre les comissions . . . . . 44
Article 53. Normes de funcionament . . . . . . . . . . . . . 45
Article 54. Convocatòria i fixació de l’ordre del dia . . . . . . . 45
Article 55. Creació de grups de treball . . . . . . . . . . . . . 45
Article 56. Assistència i publicitat de les reunions . . . . . . . . 46
Article 57. Compareixences i sol·licituds d’informació . . . . . . 46
Article 58. Sol·licitud de compareixença . . . . . . . . . . . . 47
Article 59. Substanciació de les compareixences . . . . . . . . 48
Secció segona. Comissions legislatives

Article 60. Les comissions legislatives . . . . . . . . . . . . . 48
Article 61. Comissió del Reglament . . . . . . . . . . . . . . 49
Article 62. Creació de subcomissions . . . . . . . . . . . . . 49
Secció tercera. Comissions específiques
Article 63. Creació de les comissions específiques . . . . . . . . 50
Article 64. Comissió de l’Estatut dels Diputats . . . . . . . . . . 50
Article 65. Comissions de seguiment . . . . . . . . . . . . . . 51
Article 66. Comissions d’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Article 67. Comissions d’investigació . . . . . . . . . . . . . 51
Article 68. Regulació de les compareixences davant
les comissions d’investigació . . . . . . . . . . . . . . . 52
Article 69. Comissió de Peticions . . . . . . . . . . . . . . . 53
Article 70. Comissió de Matèries Secretes i Reservades . . . . . 54
Article 71. Intergrups parlamentaris . . . . . . . . . . . . . . 55
Capítol V. El Ple
Article 72. Convocatòria i ordre del dia . . . . . . . . . . . . . 56
Article 73. Funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Capítol VI. La Diputació Permanent
Article 74. Composició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Article 75. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Article 76. Normes de funcionament . . . . . . . . . . . . . 58
Capítol VII. El cap de l’oposició
Article 77. Estatut del cap de l’oposició . . . . . . . . . . . . 59
Títol IV. Del funcionament del Parlament

Capítol I. Les disposicions generals de funcionament
Secció primera. Les sessions
Article 78. Classes de sessions. Convocatòria i ordre del dia
de les sessions extraordinàries . . . . . . . . . . . . . . . 60
Article 79. Sessions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Article 80. Horaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Article 81. Publicitat de les sessions . . . . . . . . . . . . . . 61
Article 82. Acta de les sessions . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Secció segona. L’ordre del dia

Article 83. Elaboració i modificació de l’ordre del dia . . . . . . 62
Secció tercera. Els debats
Article 84. Documentació prèvia . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 85. Regles del debat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 86. Torns i durada de les intervencions . . . . . . . . . 63
Article 87. Al·lusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Article 88. Coherència dels debats . . . . . . . . . . . . . . . 64
Article 89. Tancament dels debats . . . . . . . . . . . . . . . 65
Article 90. Crida a observar el Reglament . . . . . . . . . . . 65
Secció quarta. L’adopció d’acords
Article 91. Quòrum per a l’adopció d’acords . . . . . . . . . . 65
Article 92. Quòrum d’aprovació . . . . . . . . . . . . . . . 65
Article 93. Votacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Article 94. Votacions amb avís previ . . . . . . . . . . . . . . 66
Article 95. Delegació de vot . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Article 96. Tipologia de la votació . . . . . . . . . . . . . . . 67
Article 97. Aprovació per assentiment . . . . . . . . . . . . . 67
Article 98. Procediment per a les votacions . . . . . . . . . . . 67
Article 99. Votacions especials . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Article 100. Votació pública per crida . . . . . . . . . . . . . 67
Article 101. Votació secreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Article 102. Empat en les votacions . . . . . . . . . . . . . . 68
Article 103. Explicació de vot . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Secció cinquena. El còmput de terminis i la presentació de documents
Article 104. Còmput de terminis i dies hàbils . . . . . . . . . . 69
Article 105. Pròrroga dels terminis . . . . . . . . . . . . . . 70
Article 106. Presentació de documents . . . . . . . . . . . . . 70
Article 107. Declaració d’urgència . . . . . . . . . . . . . . . 71
Secció sisena. Les publicacions del Parlament i la publicitat
dels treballs parlamentaris
Article 108. Publicacions oficials . . . . . . . . . . . . . . . 71
Article 109. Publicitat del treball parlamentari . . . . . . . . . 72
Article 110. Mitjans de comunicació social . . . . . . . . . . . 72
Capítol II. El procediment legislatiu

Secció primera. La iniciativa legislativa
Article 111. Subjectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Article 112. Requisits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Article 113. Admissió a tràmit . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Secció segona. El procediment legislatiu comú
Subsecció primera. Les esmenes i el debat de totalitat
Article 114. Publicació de les iniciatives legislatives . . . . . . . . 74
Article 115. Esmenes a la totalitat . . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 116. Debat de totalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Subsecció segona. Les audiències d’organitzacions, grups socials
i experts
Article 117. Sol·licitud i tramitació . . . . . . . . . . . . . . 76
Subsecció tercera. Les esmenes a l’articulat
Article 118. Requisits i admissió a tràmit . . . . . . . . . . . . 77
Article 119. Esmenes amb incidència pressupostària . . . . . . 77
Subsecció quarta. La tramitació en comissió
Article 120. Informe de la ponència i dictamen de la comissió . . 78
Article 121. Reserva d’esmenes i de vots particulars . . . . . . . 80
Subsecció cinquena. Les esmenes subsegüents als dictàmens del Consell
de Garanties Estatutàries
Article 122. Tramitació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Subsecció sisena. La tramitació final en el Ple
Article 123. Debat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Article 124. Votació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Article 125. Harmonització del text aprovat . . . . . . . . . . 83
Article 126. Adaptació del text a canvis normatius
o jurisprudencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
Subsecció setena. Retirada de projectes i proposicions de llei i integració
d’iniciatives legislatives
Article 128. Integració d’iniciatives legislatives . . . . . . . . . 83
Secció tercera. Especialitats del procediment legislatiu

Subsecció primera. Els projectes i les proposicions de llei
de desenvolupament bàsic de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
Article 129. Ponència redactora . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Article 130. Aprovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Subsecció segona. El projecte de llei de pressupostos
Article 131. Presentació i tramitació . . . . . . . . . . . . . . 85
Article 132. Els debats de totalitat del projecte de llei
de pressupostos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Article 133. El debat de totalitat de les seccions pressupostàries . . 87
Article 134. Els debats de l’articulat i els estats de despeses . . . . 88
Subsecció tercera. La reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
Article 135. Procediment i aprovació . . . . . . . . . . . . . 88
Subsecció quarta. La delegació en les comissions de la competència
legislativa plena
Article 137. Tramitació de les iniciatives legislatives . . . . . . . 90
Subsecció cinquena. La tramitació de les iniciatives legislatives
en lectura única
Subsecció sisena. La tramitació de les iniciatives legislatives populars
Article 139. Admissió a tràmit de les iniciatives legislatives populars 91
Article 140. El debat de totalitat de les iniciatives legislatives
populars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Article 141. La tramitació en comissió de les proposicions de llei
d’iniciativa legislativa popular i el debat subsegüent en el Ple . 92
Article 142. Assessorament i suport dels serveis del Parlament
a la comissió promotora . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Subsecció setena. Procediment per a la consolidació de la legislació vigent
Article 143. Consolidació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Article 144. Supòsit d’aplicació de la consolidació legislativa . . . 94
Article 145. Naturalesa i efectes de la consolidació . . . . . . . 94
Article 146. Iniciativa del procediment de consolidació . . . . . . 94
Article 147. Tramitació de textos consolidats . . . . . . . . . . 95
Article 148. Aprovació de textos consolidats . . . . . . . . . . . 96
Capítol III. L’impuls i el control de l’acció política i de govern

Secció primera. La investidura i la responsabilitat política
de la presidència de la Generalitat i del Govern
Subsecció primera. La investidura
Article 149. Debat d’investidura . . . . . . . . . . . . . . . 96
Article 150. Votació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Subsecció segona. La responsabilitat política de la presidència
de la Generalitat i del Govern
Article 151. Responsabilitat política . . . . . . . . . . . . . . 97
Article 152. Moció de censura . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Article 153. Qüestió de confiança . . . . . . . . . . . . . . . 98
Subsecció tercera. Els debats generals sobre l’acció política i de govern
Article 154. Substanciació del debat . . . . . . . . . . . . . . 99
Article 155. Presentació de propostes de resolució . . . . . . . 99
Article 156. Iniciativa per a fer debats específics . . . . . . . . 101
Article 157. Debats específics en les comissions . . . . . . . . 101
Secció segona. El control i la validació dels decrets llei
Article 158. Procediment . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Secció tercera. El control de la legislació delegada
Secció quarta. Les interpel·lacions
Article 160. Presentació i substanciació . . . . . . . . . . . . 104
Article 161. Mocions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Article 162. Control del compliment de les mocions . . . . . . 105
Secció cinquena. Les preguntes
Article 163. Requisits de formulació . . . . . . . . . . . . . 107
Article 164. Tramitació de les preguntes amb resposta oral . . . 107
Article 165. Substanciació de les preguntes amb resposta oral . . 108
Article 166. Preguntes amb resposta per escrit . . . . . . . . . 109
Secció sisena. Les propostes de resolució
Article 167. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Article 169. Declaracions institucionals . . . . . . . . . . . . 111
Secció setena. Els programes, els plans, els comunicats

i les compareixences del Govern
Article 170. Debat i votació dels programes, els plans
i els comunicats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Article 171. Propostes del Govern . . . . . . . . . . . . . . 112
Article 172. Compareixences del president de la Generalitat . . . 112
Article 173. Sessions informatives del Govern . . . . . . . . . 113
Capítol IV. Els senadors que representen la Generalitat al Senat
i la relació amb els òrgans de l’Estat
Secció primera. L’elecció dels senadors que representen
la Generalitat al Senat
Article 174. Elecció dels senadors . . . . . . . . . . . . . . 114
Article 175. Relacions amb els senadors que representen
la Generalitat al Senat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Secció segona. La relació amb els òrgans de l’Estat
Article 176. Iniciativa legislativa davant el Congrés dels Diputats 115
Article 177. Interposició de recursos d’inconstitucionalitat . . . 115
Article 178. Personació en els conflictes de competència . . . . 116
Capítol V. Les eleccions i les designacions que correspon
de fer al Parlament
Article 179. Procediment per a l’elecció de càrrecs públics . . . 117
Article 180. Revocació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Capítol VI. Les relacions del Parlament amb el Síndic de Greuges
Article 181. Debat de l’informe anual i dels informes
extraordinaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Article 182. Compareixences del síndic de greuges . . . . . . . 120
Capítol VII. Les relacions del Parlament amb la Sindicatura de Comptes
Article 183. Programa anual d’activitats de la Sindicatura
de Comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Article 184. Memòria anual de fiscalització . . . . . . . . . . 120
Article 185. Compte general de la Generalitat . . . . . . . . . 121
Article 186. Informes de fiscalització del sector públic
de la Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
Article 187. Fiscalització de la comptabilitat dels processos
electorals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Article 188. Compte general de les corporacions locals

i informes de fiscalització del sector públic local
i de les universitats públiques . . . . . . . . . . . . . . . 124
Article 189. Memòria anual d’activitats i compte
de la Sindicatura de Comptes . . . . . . . . . . . . . . 125
Article 190. Encàrrecs d’informes . . . . . . . . . . . . . . 125
Article 191. Compareixences dels responsables econòmics
i financers dels partits polítics . . . . . . . . . . . . . . 126
Capítol VIII. La relació del Parlament amb el sector audiovisual
i els mitjans de comunicació públics
Secció primera. La relació del Parlament amb el Consell
de l’Audiovisual de Catalunya
Article 192. Informe anual . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Article 193. Sessions informatives . . . . . . . . . . . . . . 126
Article 194. Informes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
Article 195. Sol·licituds d’informació . . . . . . . . . . . . . 127
Secció segona. La relació del Parlament amb la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals
Article 196. Control parlamentari . . . . . . . . . . . . . . 127
Article 197. Sessions informatives . . . . . . . . . . . . . . 128
Article 198. Sol·licituds d’informació . . . . . . . . . . . . . 128
Article 199. Resolucions i grups de treball . . . . . . . . . . . 128
Capítol IX. La relació del Parlament amb corporacions,
entitats i associacions
Secció primera. La tramitació dels informes a presentar al Parlament
Article 200. Compareixences per a presentar els informes
establerts per llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Secció segona. Les relacions amb entitats i associacions representatives
Article 201. Participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Article 202. Tràmit d’audiència . . . . . . . . . . . . . . . 130
Capítol X. La relació amb les institucions i el Parlament Europeu
Article 203. Dret de petició davant el Parlament Europeu . . . . 130
Article 204. Participació en l’aplicació dels principis de
subsidiarietat i proporcionalitat per la Unió Europea . . . . 131
Capítol XI. Els convenis de gestió i els acords de cooperació

de la Generalitat amb altres comunitats autònomes
o altres ens territorials rellevants
Títol V. De la caducitat de les tramitacions parlamentàries

Article 206. Caducitat per finiment de la legislatura . . . . . . 132
Article 207. Proposicions de llei al Congrés dels Diputats . . . . 132
Títol VI. De la transparència en l’activitat parlamentària

Capítol I. Transparència
Secció primera. Principis generals
Article 208. Política de transparència . . . . . . . . . . . . 133
Article 209. Portal de la Transparència . . . . . . . . . . . . 133
Article 210. Reutilització de la informació . . . . . . . . . . . 134
Secció segona. Informació i documentació subjecta a transparència
Article 211. Obligacions de transparència . . . . . . . . . . . 134
Article 212. Límits a les obligacions de transparència . . . . . . 135
Capítol II. Accés a la informació pública
Article 213. Dret d’accés . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Article 214. Informació parlamentària . . . . . . . . . . . . 136
Article 215. Límits del dret d’accés . . . . . . . . . . . . . . 136
Secció segona. Procediment i garanties
Article 217. Accés a la informació . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 218. Silenci positiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 219. Garantia del dret d’accés . . . . . . . . . . . . . 138
Capítol III. Registre de grups d’interès
Secció primera. El funcionament del Registre de grups d’interès
Article 220. Registre de grups d’interès . . . . . . . . . . . . 139
Article 221. Contingut del Registre de grups d’interès . . . . . 139
Article 222. Publicitat del Registre de grups d’interès . . . . . . 140
Secció segona. Drets i obligacions derivats de la inscripció

en el Registre de grups d’interès
Article 223. Efectes de la inscripció en el Registre de grups
d’interès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
Article 224. Obligacions que comporta la inscripció
en el Registre de grups d’interès . . . . . . . . . . . . . 140
Article 225. Mesures en cas d’incompliment de les obligacions
dels grups d’interès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Capítol IV. Prevenció i lluita contra la corrupció i el frau

Article 226. Mecanisme català de prevenció i lluita contra
la corrupció i el frau . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Article 227. Compareixences sobre la prevenció i la lluita
contra la corrupció i el frau . . . . . . . . . . . . . . . 142
Capítol V. Parlament obert
Article 228. Impuls del Parlament obert . . . . . . . . . . . 142
Article 229. Transparència i informació pública . . . . . . . . 143
Secció segona. Instruments per a l’efectivitat del Parlament obert
Article 230. Instruments participatius . . . . . . . . . . . . 143
Article 231. Diàleg amb els ciutadans . . . . . . . . . . . . . 143
Article 232. Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
Títol VII. Del capteniment i l’ordre a la seu del Parlament

Capítol I. L’ordre en les sessions
Article 233. Regles i crides a l’ordre . . . . . . . . . . . . . 144
Article 234. Deures del públic assistent . . . . . . . . . . . . 145
Article 235. Disciplina parlamentària . . . . . . . . . . . . . 145
Article 236. Atribucions de la presidència . . . . . . . . . . . 145
Capítol II. Les sancions
Article 237. Absentisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145
Article 238. Disciplina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
Article 239. Expulsió de la cambra . . . . . . . . . . . . . . 146
Article 240. Autoritzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . 147
Capítol III. L’exclusió temporal de l’exercici de la funció parlamentària

Article 241. Causes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147
Article 242. Ús indegut de la condició de membre del Parlament 147
Article 243. Efectes de l’exclusió temporal . . . . . . . . . . . 147
Capítol IV. L’ordre dins el recinte parlamentari
Article 244. Facultats de la presidència . . . . . . . . . . . . 148
Article 245. Expulsió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148
Títol VIII. Dels serveis del Parlament

Capítol I. L’Administració parlamentària
Article 246. Suport a la tasca parlamentària . . . . . . . . . . 148
Article 247. Administració parlamentària . . . . . . . . . . . 148
Article 248. Principis d’actuació . . . . . . . . . . . . . . . 149
Article 249. Secretaria General . . . . . . . . . . . . . . . . 149
Article 250. Tecnologies de la informació i la comunicació . . . 149
Capítol II. L’Oficina Pressupostària del Parlament
Article 251. Oficina Pressupostària del Parlament . . . . . . . 150
Disposicions addicionals
Primera. Adaptació de la Llei 2/2009 . . . . . . . . . . . . . 151
Segona. Ús d’un llenguatge no sexista . . . . . . . . . . . . 151
Disposicions transitòries
Primera. Convenis amb la Seguretat Social . . . . . . . . . . 151
Segona. Reducció de les indemnitzacions dels diputats . . . . . 151
Tercera. Informació del Portal de la Transparència . . . . . . . 151
Disposició derogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
Disposicions finals
Primera. Reformes del Reglament . . . . . . . . . . . . . . 152
Segona. Disposició transitòria segona de la Llei 13/2008 . . . . 152
Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

Reglament del Parlament de Catalunya
Antecedents parlamentaris i afectacions
• Reglament del Parlament, aprovat pel Ple del Parlament en la sessió del 22 de
desembre de 2005 (BOPC 271, 29.12. 2005).
– Reforma del Reglament, aprovada en lectura única pel Ple del Parlament
en la sessió del 19 de gener de 2011 (BOPC 8, 19.01.2011).
– Reforma parcial del Reglament del Parlament, aprovada pel Ple del Par-
lament el 8 de juliol de 2015 (BOPC 629, 13.07.2015).
• Text refós del Reglament del Parlament, aprovat per la Mesa del Parlament,
una vegada escoltada la Junta de Portaveus, el 28 de juliol de 2015, que inclou
el text del Reglament aprovat pel Ple del Parlament en la sessió del 22 de
desembre de 2005 i les reformes parcials aprovades pel Ple en les sessions del
19 de gener de 2011 i del 8 de juliol de 2015.
– Reforma parcial del Reglament del Parlament, aprovada pel Ple del Par-
lament el 26 de juliol de 2017 (BOPC 484, 27.07.2017) [STC 139/2017,
del 29 de novembre (BOE 7, 08.01.2018), sobre el recurs d’inconstitu-
cionalitat 4062-2017, interposat contra l’article 135.2 del Reglament del
Parlament de Catalunya (reforma parcial aprovada pel Ple del Parla-
ment en la sessió del 26 de juliol de 2017): declara la constitucionalitat
del dit article si s’interpreta en el sentit que la tramitació d’una propo-
sició de llei en lectura única en el Ple inclou el tràmit de presentació i
debat d’esmenes].
• Text refós del Reglament del Parlament, aprovat per la Mesa del Parlament,
una vegada escoltada la Junta de Portaveus, el 20 de febrer de 2018, en
compliment de la disposició final primera de la Reforma del Reglament
aprovada el 26 de juliol de 2017, que inclou el text refós del Reglament del
Parlament aprovat per la Mesa del Parlament, una vegada escoltada la Junta
de Portaveus, el 28 de juliol de 2015, i la reforma parcial aprovada pel Ple en
la sessió del 26 de juliol de 2017.
TÍTOL I
De la constitució del Parlament
Article 1. Sessió constitutiva

1. El Parlament de Catalunya es reuneix en sessió constitutiva el dia
i l’hora assenyalats en el decret de convocatòria, un cop han conclòs
les eleccions al Parlament i se n’han proclamat els resultats.
2. La sessió constitutiva s’inicia amb la lectura que fa el secretari
general del decret de convocatòria. Tot seguit, el secretari general con-
vida els membres de la Mesa d’Edat a ocupar llurs llocs.
Article 2. Mesa d’Edat
1. La sessió constitutiva és presidida inicialment pel diputat electe
de més edat d’entre els presents, assistit dels dos diputats més joves,
en qualitat de secretaris.
2. El president d’edat declara oberta la sessió i un dels secretaris
llegeix la relació dels diputats electes i la relació dels recursos electorals
interposats, amb la indicació dels diputats electes afectats. Tot seguit,
s’han d’elegir els membres de la Mesa del Parlament.
Article 3. Constitució del Parlament
1. Els membres de la Mesa del Parlament que han estat elegits han
d’ocupar els llocs respectius. Tot seguit, el president declara constituït
el Parlament i aixeca la sessió.
21
Art. 4 REGLAMENT DEL PARLAMENT
2. La constitució del Parlament ha d’ésser comunicada pel presi-

dent al cap de l’Estat, al president de la Generalitat, al president del
Congrés dels Diputats i al president del Senat, respectivament.
TÍTOL II
De l’estatut dels diputats
CAPÍTOL I
Els drets dels diputats
Article 4. Assistència, vot i tractament institucional
1. Els diputats tenen el dret d’assistir a totes les sessions del Par-
lament i el deure d’assistir als debats i a les votacions del Ple i de les
comissions de què són membres. Cada diputat té el deure de pertà-
nyer a una comissió, com a mínim, amb l’excepció del president de la
Generalitat, dels que són membres del Govern i dels que representen
la Generalitat al Senat.
2. Els diputats tenen dret de vot en el Ple i en les comissions de què
són membres, i han de complir els deures i exercir les funcions que els
assigna aquest reglament.
3. En el territori de Catalunya, els diputats, en llur condició de
membres del Parlament i, per tant, representants del poble català, te-
nen dret a rebre un tractament institucional i protocol·lari preferent,
especialment en els actes i les activitats organitzats per les institucions
i l’Administració de Catalunya.
Article 5. Suport tècnic
Els diputats tenen dret a rebre, directament o per mitjà del grup
parlamentari, l’assistència necessària per a acomplir llurs tasques. Els
serveis del Parlament els l’han de facilitar, especialment pel que fa a la
informació i la documentació.
Article 6. Dret d’accés a la informació
1. Els diputats, en l’exercici de llur funció, tenen dret a accedir a
la informació, i a obtenir-ne còpia, de l’Administració de la Gene-
ralitat, dels organismes, les empreses i les entitats que en depenen i
de les institucions i els organismes de la Generalitat que actuen amb
22
TÍTOL II. DE L’ESTATUT DELS DIPUTATS Art. 8
independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda

per llei. Els diputats poden demanar directament aquesta informació
o, si ho consideren pertinent, poden demanar-la comunicant-ho al
president o per mitjà d’aquest.
2. Les autoritats o l’administració requerides han de facilitar als
diputats, per via electrònica, preferentment, o en suport paper, la in-
formació demanada.
3. La informació demanada s’ha de lliurar en un termini de quinze
dies, prorrogable com a màxim set dies més, a comptar de l’endemà
d’haver estat comunicada la sol·licitud.
Article 7. Límits del dret d’accés
1. El dret d’accés a la informació forma part del contingut essencial
de la funció representativa i parlamentària que correspon als diputats
i només es pot limitar per la concurrència d’alguna de les restriccions
que estableix la legislació reguladora del dret d’accés a la informació
pública.
2. El dret d’accés a la informació dels diputats té, en tot cas, ca-
ràcter preferent i s’ha de poder fer efectiu sempre que els drets o béns
jurídics protegits es puguin salvaguardar mitjançant l’accés parcial a la
informació, l’anonimització de les dades sensibles o l’adopció d’altres
mesures que ho permetin.
Article 8. Garantia del dret d’accés
1. Si el termini que fixa l’article 6.3 fineix sense que s’hagi donat
compliment a la demanda d’informació o sense que s’hagin comunicat
els motius per a no acceptar-la, la sol·licitud s’entén estimada, llevat que
una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte deses-
timatori, total o parcial, amb relació a la informació de què es tracti.
2. Si malgrat el que estableix l’apartat 1 no es facilita la informació,
el diputat pot instar la Mesa del Parlament a requerir a l’autoritat
responsable que compleixi el deure de facilitar la informació en el
termini improrrogable de tres dies.
3. Si una sol·licitud d’informació és denegada expressament en
aplicació d’un dels límits a què es refereix l’article 7, la denegació ha
d’ésser motivada i ha d’indicar les raons fàctiques i jurídiques que la
23
justifiquen i la impossibilitat d’aplicar mesures que permetin l’accés

parcial en els termes de l’article 7.2.
4. En el cas que es denegui el dret d’accés a la informació o aquesta
no es lliuri en aplicació del que estableix l’apartat 2, el diputat pot de-
manar a la Mesa del Parlament, en el termini de tres dies a comptar de
l’endemà de la comunicació denegatòria o de la finalització del termini
del requeriment, que es pronunciï sobre la fonamentació del dret d’accés
a la informació i adopti una decisió definitiva. La Mesa, si conside-
ra que s’ha de permetre l’accés a la informació, ha de comunicar la
seva decisió a l’autoritat responsable perquè la compleixi de manera
immediata.
5. La Mesa del Parlament, abans d’adoptar la decisió a què fa refe-
rència l’apartat 4, ha de sotmetre la qüestió a l’òrgan de garantia del
dret d’accés a la informació pública que estableix l’article 219, per tal
que n’emeti un informe, que té caràcter vinculant si es pronuncia a
favor del dret d’accés a la informació.
6. Els diputats poden fer valer el dret d’accés a la informació mitjan-
çant els mecanismes de garantia que estableix amb caràcter general la
legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
La utilització d’aquesta via és compatible amb l’aplicació de les altres
mesures que estableix aquest reglament i no exclou la dita aplicació.
Article 9. Altres mesures per a garantir el dret d’accés
a la informació
1. L’incompliment per part de l’autoritat responsable de facilitar
l’accés a la informació d’acord amb el que estableixen els articles 6 a 8
dona lloc, si escau, a l’aplicació del règim sancionador de la legislació
de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
2. La Mesa del Parlament, a iniciativa pròpia o a sol·licitud del
diputat interessat, ha de comunicar l’incompliment al Govern, o a
l’autoritat responsable si es tracta d’un organisme dotat per llei d’in-
dependència funcional o autonomia especial, a l’efecte d’incoar el cor-
responent expedient sancionador. El Govern o l’autoritat corresponent
ha de donar compte a la Mesa del Parlament de les actuacions que
adopti en el termini de quinze dies i justificar, si escau, els motius pels
quals decideix no incoar l’expedient.
24
3. El procediment sancionador amb relació al dret d’accés a la

informació dels diputats, sens perjudici del que estableix l’apartat 2,
també es pot produir d’ofici o es pot instar per denúncia, d’acord amb
el règim general que estableix la legislació de transparència, accés a la
informació pública i bon govern.
4. L’incompliment per part del Govern del deure de facilitar l’ac-
cés a la informació en els termes de l’article 8 pot donar lloc, com a
mesura addicional i si ho demana el diputat afectat, a la inclusió en
la primera sessió plenària que es convoqui d’una pregunta sobre els
motius que han impedit de fer-ho. Si a criteri del diputat o del seu grup
parlamentari la resposta no és prou fonamentada, es pot presentar
una proposta de resolució davant la comissió corresponent. Aquesta
proposta de resolució s’ha d’incloure en l’ordre del dia de la primera
sessió que es convoqui.
5. Si l’incompliment del deure de facilitar l’accés a la informació
és imputable a un organisme dotat per llei d’independència funcional
o autonomia especial, es pot demanar la compareixença del seu res-
ponsable davant la comissió corresponent perquè exposi els motius
de la denegació i es pot presentar, si escau, una proposta de resolució
davant la mateixa comissió d’acord amb el que estableix l’apartat 4.
Article 10. Dret d’accés directe a la informació
1. Si el diputat es vol traslladar a les dependències de l’Adminis-
tració per a consultar de manera presencial la informació i documen-
tació demanades en exercici del dret regulat per l’article 6, ho pot fer
acompanyat, com a màxim, de dos assessors acreditats degudament.
2. El personal que presta assistència a un grup parlamentari o a
un membre del Parlament en les actuacions davant l’Administració
de la Generalitat i els altres organismes i entitats a què fa referència
l’article 6 ha d’ésser acreditat degudament per la Secretaria General
del Parlament.
Article 11. Accés dels membres del Parlament a les matèries
declarades secretes i reservades i als registres de dades
1. L’accés a les informacions secretes i reservades i als registres de
dades que les contenen correspon exclusivament als representants dels
grups parlamentaris.
25
2. Únicament els membres de la comissió a què es refereix l’ar

ticle 70 i un membre més designat per cada grup parlamentari poden
accedir als registres i les informacions a què es refereix l’apartat 1.
3. Els membres que tinguin accés als registres i les informacions
a què es refereix l’apartat 1 tenen el deure de mantenir reserva per-
manent, d’acord amb la legislació vigent, respecte a les dades i les
informacions que coneguin per raó de llur funció parlamentària.
4. El diputat que faci públic algun dels temes tractats a les sessions
a què es refereix l’article 70 o vulneri el deure de reserva que estableix
l’apartat 3 pot ésser exclòs temporalment de l’exercici de la funció
parlamentària, pel procediment que estableix l’article 241.2.
5. La presidència ha de vetllar pel compliment d’aquestes dispo-
sicions i ha de garantir el compliment del deure de secret o reserva.
Article 12. Drets econòmics i règim dels drets
1. Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre
també assignacions variables, totes les quals són a càrrec del pressu-
post del Parlament i tenen el caràcter d’indemnització per l’exercici
de llurs funcions.
2. La quantitat i les modalitats de les assignacions dels diputats són
fixades per la Mesa, dins els límits de la consignació pressupostària
corresponent.
3. Les assignacions dels diputats estan subjectes a les normes tri-
butàries de caràcter general.
4. La percepció de les retribucions de caràcter fix per l’exercici de
les funcions parlamentàries és incompatible amb la percepció de les
retribucions pel fet d’ocupar altres càrrecs públics, amb dedicació ple-
na o parcial, en els termes i amb les excepcions, si escau, que estableix
la legislació sobre incompatibilitats.
5. Els drets reconeguts per aquest article i per l’article 13 s’acrediten
fins al dia de la constitució de la nova legislatura.
Article 13. Afiliació a la Seguretat Social
1. El Parlament pot establir amb les entitats gestores de la Seguretat
Social els convenis necessaris per a donar-hi d’alta o, si escau, afiliar-hi
els diputats que ho desitgen. Les bases de la cotització, l’acció protectora
26
dispensada i l’abonament de les cotitzacions estan subjectes a les normes

de seguretat social de caràcter general o especial aplicables.
2. En el cas dels funcionaris públics que per llur dedicació par-
lamentària es troben en situació de serveis especials, el que estableix
l’apartat 1 s’ha d’estendre a les quotes de classes passives, si escau.
3. Els diputats que són funcionaris i es troben en situació de servei
actiu conserven el règim de seguretat social que els correspon en l’ad-
ministració a què pertanyen, d’acord amb el que disposa la legislació
sobre incompatibilitats.
CAPÍTOL II
Els deures dels diputats
Article 14. Principis rectors
1. Els diputats han d’exercir el càrrec d’acord amb els principis d’in-
tegritat, honestedat, transparència, diligència, austeritat, actuació des
interessada, responsabilitat i respecte als ciutadans i a la institució
parlamentària.
2. Els diputats han d’actuar sempre en benefici de l’interès públic i han
d’evitar incórrer en qualsevol situació de conflicte d’interessos. Llur
actuació no pot estar mai influïda o compromesa per la finalitat de
cercar o obtenir qualsevol mena de benefici particular o de tercers, que no
tingui caràcter general, directe o indirecte, ni recompensa de cap mena.
3. Els diputats, d’acord amb el que estableix aquest article i en com-
pliment de la legislació vigent, no poden acceptar, demanar ni rebre
cap benefici econòmic ni cap altre favor a canvi d’exercir influència o
de votar en un determinat sentit en les tramitacions parlamentàries.
4. Els diputats, en l’exercici de llurs funcions, s’han d’abstenir d’ac-
ceptar obsequis i qualsevol mena de favor o servei, llevat dels obsequis
de mera cortesia o dels que els siguin atorgats quan representin el
Parlament, al qual els han de lliurar.
Article 15. Codi de conducta
1. Són aplicables als diputats, amb caràcter general, els principis
ètics i les regles de conducta establertes per als alts càrrecs per la le-
gislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
27
2. Correspon a la Comissió del Reglament elaborar i aprovar un

codi de conducta. El Codi de conducta dels diputats ha de regular, com
a mínim, les situacions de conflicte d’interessos, el compliment de les
obligacions derivades del règim d’incompatibilitats i de les declaracions
d’activitats i de béns, i el procediment i les conseqüències en cas d’in-
compliment.
3. La Comissió de l’Estatut dels Diputats és l’òrgan encarregat d’eme-
tre un informe per a determinar si hi ha conflicte d’interessos i, en ge-
neral, sobre l’aplicació del Codi de conducta dels diputats. Els informes
s’han de publicar en el Portal de la Transparència del Parlament.
Article 16. Conflicte d’interessos
1. Hi ha conflicte d’interessos quan un diputat té un interès per-
sonal directe o indirecte que pot influir de manera inadequada en el
compliment dels seus deures com a diputat de manera íntegra. S’entén
per interessos personals els propis del diputat i els secundaris, correspo-
nents al seu entorn familiar, d’amistats i d’altres persones jurídiques,
organitzacions i entitats privades amb les quals hagi tingut una vin-
culació laboral, professional, de voluntariat o de defensa d’interessos
corporatius que pugui comprometre la seva llibertat de vot.
2. No hi ha conflicte d’interessos quan un diputat pot obtenir un
benefici únicament pel fet de pertànyer al conjunt de la població o a
una categoria o un grup ampli de persones.
3. Els diputats han d’evitar d’incórrer en qualsevol situació de con-
flicte d’interessos o, si s’escau, han d’adoptar les mesures necessàries
per a resoldre’l.
4. Els diputats tenen el deure de notificar a la Mesa del Parlament,
abans d’intervenir en els debats o de votar, o si són proposats com a
ponents, qualsevol situació de conflicte d’interessos existent o poten-
cial relacionada amb l’assumpte que s’hagi d’examinar.
Article 17. Cortesia i reserva
Els diputats tenen el deure de captenir-se amb cortesia i de respec-
tar les normes d’ordre i de disciplina establertes per aquest reglament;
a més, han de guardar secret sobre les actuacions i les resolucions que
tenen aquest caràcter.
28
Article 18. Incompatibilitats

1. Els diputats han d’observar sempre les normes sobre incom-
patibilitats.
2. La Comissió de l’Estatut dels Diputats ha d’elevar al Ple les pro-
postes sobre la situació de compatibilitat o incompatibilitat de cada
diputat en el termini de vint dies a partir de la presentació de la decla-
ració a què fa referència l’article 19.1.a, després que la Comissió s’hagi
constituït. Si hi ha cap canvi en la situació relativa a les activitats o als
càrrecs públics dels diputats, aquests ho han de comunicar a la Comis-
sió de l’Estatut dels Diputats d’acord amb el que estableix l’article 19.2.
3. Si la Comissió de l’Estatut dels Diputats considera que hi ha una
causa d’incompatibilitat entre la condició de diputat i un altre càrrec
públic o activitat, abans d’elevar al Ple el dictamen, n’ha de donar
trasllat a la persona afectada, per tal que, en el termini de cinc dies,
formuli les al·legacions que cregui convenients.
4. Un cop declarada i notificada la incompatibilitat, el diputat afec-
tat disposa d’un termini de vuit dies per a optar entre l’escó i el càrrec
incompatible. Si no es pronuncia expressament dins aquest termini,
s’entén que renuncia a l’escó.
5. Els dictàmens de compatibilitat i d’incompatibilitat han d’ésser
motivats justificant la decisió de la Comissió de l’Estatut dels Diputats
i s’han de publicar en el Portal de la Transparència del Parlament.
Article 19. Declaració d’activitats i béns
1. Els diputats han de presentar al Parlament les declaracions d’ac-
tivitats i béns, d’acord amb el que estableix l’article 23.1.b, segons el
model aprovat per la Mesa i amb el contingut següent:
a) Una declaració de les activitats professionals, laborals o empre-
sarials que exerceixen i dels càrrecs públics que ocupen.
b) Una declaració de béns, que ha de detallar el patrimoni de qui
declara.
2. En el cas que hi hagi cap canvi en la situació relativa a les acti-
vitats o als càrrecs públics declarats pels diputats, aquests ho han de
comunicar a la Comissió de l’Estatut dels Diputats en el termini d’un
mes des que s’ha esdevingut, per tal que la Comissió emeti un dicta-
29
men, si escau, respecte a la nova situació, en el termini de vuit dies.

Si el canvi que es declara consisteix en el cessament d’algun càrrec o
activitat, la Comissió no ha d’elaborar el dictamen.
3. Els diputats han de presentar, abans del 30 de juliol de cada any,
una còpia de la declaració de liquidació de l’impost sobre la renda i el
patrimoni presentada a l’Administració tributària del mateix exercici,
o la certificació de no haver-ho fet, en el cas que no estiguin obligats
a presentar-la.
4. L’incompliment de l’obligació establerta pels apartats 2 i 3 pot
comportar la suspensió dels drets econòmics per un període màxim
d’un mes, acordada pel Ple del Parlament a proposta de la Comissió
de l’Estatut dels Diputats, després d’haver instruït l’expedient corres-
ponent i d’haver escoltat el diputat afectat.
5. Els diputats han de presentar també la declaració a què fa re-
ferència l’apartat 1.b en acabar el mandat, o en perdre la condició de
diputat.
6. El Registre d’interessos dels diputats del Parlament recull la in-
formació facilitada per aquests d’acord amb els apartats 1 i 3 i està
sota la custòdia de la Secretaria General. La informació relativa a les
activitats i els càrrecs és pública i s’ha de publicar en el Portal de la
Transparència del Parlament. La informació relativa a la declaració
de béns també és pública i s’ha de publicar en el Portal de la Transpa-
rència, però no pot incloure les dades de localització ni les que poden
posar en perill la privacitat i la seguretat dels titulars o de tercers.
7. Un cop transcorreguts quatre anys de la pèrdua de la condició
de diputat, les declaracions s’han de destruir.
Article 20. Límits de l’ús de la condició de membre del Parlament
Els diputats no poden invocar o fer servir llur condició per a
exercir activitats comercials, industrials o professionals, o col·laborar
amb terceres persones en l’exercici de les dites activitats davant les
administracions públiques en benefici privat.
30
CAPÍTOL III
Les prerrogatives parlamentàries
Article 21. Inviolabilitat
Els diputats gaudeixen d’inviolabilitat, fins i tot després d’haver
finit el mandat, per les opinions i els vots emesos durant l’exercici de
llurs funcions.
Article 22. Immunitat
Pel que fa a la immunitat dels membres del Parlament, cal atenir-se
al que disposa l’Estatut d’autonomia de Catalunya i, si escau, les lleis
que el desenvolupen.
CAPÍTOL IV
L’adquisició i la pèrdua de la condició de membre del Parlament
i la suspensió dels drets parlamentaris
Article 23. Accés al ple exercici de la condició de membre
del Parlament
1. El diputat proclamat electe accedeix al ple exercici de la condició
de parlamentari un cop complerts els dos requisits següents:
a) Presentar al Registre General del Parlament la credencial ex-
pedida per l’òrgan corresponent de l’Administració electoral i fer la
promesa o el jurament de respectar la Constitució espanyola i l’Estatut
d’autonomia de Catalunya.
b) Presentar les declaracions d’activitats i de béns que especifica
l’article 19.
2. Els drets del diputat proclamat electe no són efectius fins que
no ha accedit al ple exercici de la condició de parlamentari, confor-
mement a l’apartat 1.
Article 24. Causes de la pèrdua de la condició de membre
del Parlament
Els diputats del Parlament perden llur condició per les causes se-
güents:
a) Per la renúncia presentada a la Mesa del Parlament.
31
b) Per una sentència judicial ferma que n’anul·li l’elecció o la pro-

clamació.
c) Per decés o per la incapacitat declarada per una sentència ju-
dicial ferma.
d) Per l’extinció del mandat, en expirar-ne el termini o per fini-
ment de la legislatura, llevat dels membres de la Diputació Permanent
i dels que representen la Generalitat al Senat, els quals mantenen llur
condició fins que es constitueix el nou Parlament.
e) Per la condemna a una pena d’inhabilitació imposada per una
sentència judicial ferma.
Article 25. Causes de suspensió dels drets i deures parlamentaris
1. Els diputats del Parlament poden ésser suspesos de llurs drets i
deures parlamentaris, després d’un dictamen motivat de la Comissió
de l’Estatut dels Diputats, en els casos següents:
a) Si és ferm l’acte de processament o d’obertura de judici oral i el
Ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa
dels fets imputats.
b) Per acord del Ple, adoptat per majoria absoluta, si han estat
condemnats per sentència ferma a una pena de privació de llibertat
que n’impossibiliti l’assistència a les sessions plenàries.
2. La suspensió a què fa referència l’apartat 1 també es pot produir
si ho demana un diputat afectat, amb la conformitat del portaveu
del seu grup parlamentari, per una de les causes que s’hi esmenten.
En aquest cas, la Comissió de l’Estatut dels Diputats ha d’emetre un
dictamen i la Mesa del Parlament ha de resoldre la sol·licitud.
3. La suspensió dels drets, llevat dels econòmics, i dels deures dels
diputats del Parlament en cap cas no es pot acordar com a sanció
parlamentària.
4. En els casos en què l’acusació sigui per delictes vinculats a la cor-
rupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura
del judici oral i en tingui coneixement, ha d’acordar la suspensió dels
drets i deures parlamentaris de manera immediata. Si es plantegen
dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d’incompatibilitats
aplicable al llarg de la suspensió, cal el dictamen de la Comissió de
l’Estatut dels Diputats.
32
TÍTOL III. DE L’ORGANITZACIÓ DEL PARLAMENT Art. 28
TÍTOL III
De l’organització del Parlament
CAPÍTOL I
Els grups parlamentaris i els diputats no adscrits
SECCIÓ PRIMERA
Els grups parlamentaris
Article 26. Requisits per a la constitució
1. Cada diputat només pot ésser membre d’un grup parlamentari.
2. Per cada partit, federació o coalició electoral només es pot cons-
tituir un grup parlamentari.
3. Els grups parlamentaris, llevat del Grup Mixt, poden ésser cons-
tituïts com a mínim amb cinc membres, encara que hagin estat elegits
per circumscripcions diferents.
4. Els grups parlamentaris s’han de constituir en el termini de vuit
dies hàbils, a comptar de l’endemà de la constitució del Parlament,
mitjançant un escrit adreçat a la Mesa del Parlament, que han de signar
tots els diputats que desitgen constituir el grup i en el qual han de fer
constar la denominació del grup, els noms de tots els membres i els
de les persones que el representen.
Article 27. Adscripció al grup parlamentari
1. Qui accedeix a la condició de diputat després de la sessió cons-
titutiva del Parlament s’ha d’incorporar a un grup parlamentari en
els cinc dies següents a l’adquisició de la dita condició. L’escrit en què
manifesta la seva voluntat ha de tenir la signatura del portaveu del
grup corresponent; altrament, s’ha d’incorporar al Grup Mixt.
2. Els diputats que deixen de pertànyer a llur grup perden els llocs
que ocupaven en els òrgans del Parlament.
Article 28. Organització dels grups parlamentaris
1. Cada grup nomena els membres que l’han de representar, in-
cloent-hi preceptivament el portaveu.
2. Els representants dels grups parlamentaris han de comunicar
al president del Parlament les altes i les baixes dels grups respectius.
33
Article 29. El Grup Mixt

1. Els membres del Parlament que, d’acord amb el que estableix
l’article 26, no s’integren en cap grup parlamentari en els terminis
establerts queden incorporats al Grup Mixt.
2. El Grup Mixt té els mateixos drets que els altres grups parlamen-
taris i participa de la mateixa manera en l’activitat del Parlament quan
és integrat per membres que compleixen els requisits que estableix l’ar-
ticle 26.1 i 3 però que, com que no assoleixen el nombre de membres
que exigeix, no poden constituir un grup parlamentari. Aquests drets
no s’alteren encara que s’hi incorporin altres membres.
3. Els membres del Grup Mixt tenen sempre els mateixos drets
individuals que tenen els membres dels altres grups parlamentaris.
Article 30. Els subgrups parlamentaris
1. En el Grup Mixt, per tal de facilitar l’ordenació del treball i els
tràmits parlamentaris, es poden constituir subgrups parlamentaris,
integrats per un mínim de tres diputats pertanyents a un mateix partit,
federació o coalició electoral. Cap diputat del Grup Mixt no es pot
integrar en més d’un subgrup parlamentari.
2. Si tots els membres del Grup Mixt són adscrits a subgrups par-
lamentaris, un representant de cada subgrup pot assistir, amb veu i
vot, a les reunions de la Junta de Portaveus.
3. Els subgrups parlamentaris poden exercir les iniciatives legis-
latives i subscriure els procediments parlamentaris que pot presentar
un grup parlamentari.
4. Els subgrups parlamentaris s’han de posar d’acord sobre el
nombre de diputats en les comissions i en les meses que els corres-
ponen, els temps d’intervenció i el nombre màxim d’interpel·lacions
i de preguntes amb resposta oral que els correspon de substanciar en
cada sessió plenària. Si no arriben a cap acord, la Mesa del Parlament
ha d’establir la distribució proporcional de totes aquestes qüestions
entre els subgrups.
Article 31. Dissolució d’un grup i incorporació al Grup Mixt
Si el nombre de membres d’un grup parlamentari es redueix du-
rant el decurs de la legislatura fins a una xifra inferior a la meitat del
34
nombre mínim exigit per a la constitució, el grup parlamentari resta

dissolt i els seus membres s’han d’incorporar al Grup Mixt durant tot
el temps que resti de la legislatura.
Article 32. Dret d’iniciativa dels grups
1. Tots els grups parlamentaris, amb les excepcions que estableix
aquest reglament, gaudeixen dels mateixos drets.
2. En les iniciatives per a les quals aquest reglament exigeix la
signatura dels portaveus dels grups parlamentaris, la del Grup Mixt
únicament es compta si és constituït per un mínim de cinc membres
i si acredita el suport de la majoria del Grup.
Article 33. Mitjans materials i control
1. El Parlament ha de posar a disposició dels grups parlamenta-
ris els locals i els mitjans materials suficients. Els grups parlamentaris
també han de disposar dels recursos humans i dels mitjans materials
necessaris per a exercir amb eficàcia i eficiència llurs funcions, espe-
cialment en l’àmbit de l’assessorament tècnic i el suport administratiu.
En aquest sentit, el Parlament pot signar acords i convenis amb altres
administracions en matèria de personal. Així mateix, ha d’assignar-los,
a càrrec del seu pressupost, una subvenció fixa i una altra de variable,
les quals ha de determinar la Mesa Ampliada, tenint en compte la im-
portància numèrica de cada un d’ells i l’import global del pressupost
del Parlament.
2. La Mesa del Parlament ha d’adoptar les mesures necessàries per
a distribuir els mitjans materials a què es refereix l’apartat 1 entre els
subgrups parlamentaris que s’hagin constituït, en proporció al nombre
respectiu de membres.
3. Els grups parlamentaris i els subgrups parlamentaris, si n’hi ha,
han de portar una comptabilitat específica de la subvenció a què fa
referència l’apartat 1 i han de retre comptes anualment de llur gestió
davant la Mesa, als efectes del control de la dita comptabilitat en els
termes que estableix la legislació que hi és aplicable.
35
SECCIÓ SEGONA
Els diputats no adscrits
Article 34. Condició i drets
1. Els diputats que abandonin llur grup o en siguin expulsats han
de passar a tenir la condició de membres no adscrits durant tota la
legislatura, llevat que es reincorporin al grup parlamentari d’origen,
amb el consentiment previ exprés del portaveu corresponent.
2. Els diputats no adscrits tenen els drets que el Reglament reco-
neix als diputats individualment, sens perjudici de les especificitats
determinades per aquest reglament. Cada diputat no adscrit té dret
a formar part d’una comissió. La Mesa ha de decidir en cada cas la
comissió a la qual s’incorpora.
3. El que disposa l’apartat 1 no és aplicable en el cas d’expulsió
del grup parlamentari de tots els diputats d’una formació política in-
tegrats en el si d’una coalició o federació. En aquest cas, els diputats
afectats han de passar al Grup Mixt.
CAPÍTOL II
La Junta de Portaveus
Article 35. Membres i normes de funcionament
1. La Junta de Portaveus és constituïda pels portaveus de cada
grup parlamentari i és presidida pel president del Parlament. Assis-
teixen també a les sessions de la Junta un dels secretaris del Parlament
i el secretari general, o el lletrat que el substitueix. També hi poden
prendre part la resta dels membres de la Mesa, una persona represen-
tant del Govern i, acompanyant el portaveu o qui el substitueix, un
membre més per cada grup parlamentari. Així mateix, hi pot ésser
requerida l’assistència del president de cada una de les comissions
parlamentàries.
2. La Junta de Portaveus és convocada pel president del Parlament,
a iniciativa pròpia o a petició de dos grups parlamentaris o de la cin-
quena part dels membres. En cas de votació, els vots es computen pel
sistema ponderat, i, per tant, cada portaveu té tants vots com escons
al Parlament té el seu grup parlamentari.
36
3. La Junta de Portaveus s’ha de reunir, com a mínim, quinzenal-

ment durant els períodes de sessions.
Article 36. Funcions
La Junta de Portaveus, sens perjudici de les funcions que li atribu-
eix aquest reglament, ha d’ésser escoltada prèviament per a:
a) Establir els criteris que contribueixen a ordenar i a facilitar els
debats i les tasques del Parlament.
b) Decidir la comissió competent per a tramitar els projectes i les
proposicions de llei.
c) Fixar el nombre de membres per grup parlamentari que han
d’integrar les comissions.
d) Assignar els escons del Saló de Sessions als grups parlamen-
taris.
CAPÍTOL III
La presidència i la Mesa del Parlament
SECCIÓ PRIMERA
Les funcions de la presidència i de la Mesa del Parlament
Article 37. Les funcions de la Mesa del Parlament
1. La Mesa del Parlament és l’òrgan rector col·legiat del Parlament
i és integrada pel president, per dos vicepresidents i per quatre secre-
taris.
2. La Mesa actua sota la direcció del president del Parlament i
representa el Parlament en els actes a què assisteix.
3. Corresponen a la Mesa les funcions següents:
a) Adoptar les decisions que requereixen les tramitacions parla-
mentàries, en cas de dubte o de llacuna reglamentària.
b) Adoptar les decisions i les mesures que requereix l’organització
del treball parlamentari.
c) Executar els pressupostos del Parlament.
37
d) Qualificar, d’acord amb el Reglament, els escrits i els docu-

ments d’índole parlamentària, i declarar-ne l’admissió o la inadmissió
a tràmit.
e) Decidir la tramitació de tots els escrits i els documents d’ín-
dole parlamentària, d’acord amb les normes establertes per aquest
reglament.
f) Aplicar els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament,
i elaborar les propostes de modificació que correspongui.
g) Elaborar el pressupost del Parlament perquè, si escau, sigui
aprovat pel Ple.
h) Controlar l’execució del pressupost i presentar al Ple l’informe
sobre el compliment del pressupost corresponent a cada període de
sessions.
i) Aprovar la composició de les plantilles de personal del Parlament
i les normes que regulen la manera d’accedir-hi.
j) Complir qualsevol altra funció que li encomana aquest regla-
ment i les de caràcter executiu que no són atribuïdes a cap òrgan
específic.
4. Si la Mesa ha d’exercir les funcions establertes per l’apartat 3.f,
g, h i i, s’ha de constituir en Mesa Ampliada i ha d’ésser integrada pels
membres de la Mesa més un diputat designat per cada grup parlamen-
tari que no tingui representació a la Mesa. La Mesa Ampliada adopta
les seves decisions pel sistema de vot ponderat.
5. Per tal de complir les funcions a què fa referència l’apartat 3.h,
la Mesa Ampliada ha de proposar al Ple la designació de tres diputats
interventors per a cada període pressupostari, els quals han de supervi-
sar el control de l’execució del pressupost i han de presentar a la Mesa
un informe bimestral sobre l’execució pressupostària.
Article 38. Petició de reconsideració
1. Si un grup parlamentari discrepa d’una decisió adoptada per
la Mesa del Parlament quant al compliment de les funcions a què fa
referència l’article 37.3.a, d i e, en pot demanar la reconsideració.
2. La petició a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser presentada da-
vant la Mesa del Parlament, com a màxim, dos dies després d’haver-se
38
publicat la decisió objecte de reconsideració o, si no s’ha publicat,

abans que l’òrgan corresponent tramiti l’escrit o el document d’índole
parlamentària. La presentació de la petició suspèn el tràmit fins que la
Mesa del Parlament pren la decisió. La Mesa del Parlament no admet
a tràmit cap recurs relatiu a un escrit que ha perdut la seva condició
d’origen pel fet d’haver estat adoptat per la comissió o pel Ple.
3. La Mesa del Parlament disposa d’un termini de quatre dies per
a resoldre definitivament la petició de reconsideració mitjançant una
resolució motivada, escoltada la Junta de Portaveus.
Article 39. Les funcions de la presidència del Parlament
1. El president del Parlament té la representació de la cambra; es-
tableix i manté l’ordre de les discussions i dirigeix els debats amb
imparcialitat i atent al respecte degut al Parlament; compleix i fa com-
plir el Reglament, i exerceix totes les altres funcions que li confereixen
l’Estatut d’autonomia de Catalunya, les lleis i aquest reglament.
2. La Mesa del Parlament, per raons d’urgència, pot delegar en el
president les funcions a què fa referència l’article 37.3.b, c i d, i tam-
bé la concessió de les pròrrogues dels terminis establerts per aquest
reglament.
Article 40. Les funcions de les vicepresidències
1. En cas de vacant, absència o impediment del president del Par-
lament, els vicepresidents, per ordre consecutiu, l’han de substituir
amb els mateixos drets, deures i atribucions. Així mateix, també per
ordre, han de complir qualsevol altra funció que els encomanin el
president i la Mesa.
2. La representació de la cambra que té el president del Parlament
només pot ésser delegada, si escau, en un dels vicepresidents.
Article 41. Les funcions de les secretaries
Els secretaris supervisen i autoritzen, amb el vistiplau del pre-
sident, les actes de les sessions plenàries, de la Mesa i de la Junta
de Portaveus, a més dels certificats que s’expedeixin; assisteixen el
president durant les sessions per assegurar l’ordre en els debats i la
correcció en les votacions; col·laboren en el desenvolupament normal
dels treballs del Parlament, segons les disposicions del president, i
39
compleixen, a més, qualsevol altra funció que els encomanin el pre-

sident i la Mesa.
Article 42. Procediment de presa de decisions de la Mesa
1. La Mesa del Parlament es reuneix convocada pel president i és
assessorada pel secretari general o pel lletrat que el substitueix, el qual
redacta l’acta de les sessions i té cura, sota la direcció del president, de
l’execució dels acords.
2. Si, per vacant, per absència o per impediment dels membres
de la Mesa, hi ha paritat a l’hora de prendre decisions, el president o
qui en aquell moment n’exerceix les funcions ha de fer ús del vot de
qualitat; altrament, s’ha d’aplicar el que estableix l’article 102.1. Aquest
criteri també és aplicable a les meses de les comissions.
SECCIÓ SEGONA
L’elecció dels membres de la Mesa del Parlament
Article 43. Procediment d’elecció dels membres de la Mesa
1. El Ple elegeix els membres de la Mesa del Parlament en la sessió
constitutiva del Parlament.
2. Les votacions per a l’elecció dels càrrecs de la Mesa del Parla-
ment es fan per mitjà de paperetes, que els diputats han de lliurar a
la Mesa d’Edat per tal que siguin dipositades a l’urna preparada amb
aquesta finalitat.
3. Les votacions per als càrrecs de president, de vicepresidents i de
secretaris es fan successivament.
4. Un cop finida cada votació per a elegir els membres de la Mesa
del Parlament, es fa l’escrutini. El president d’edat lliura les paperetes
a un dels secretaris perquè les llegeixi en veu alta, i l’altre secretari
anota els resultats de la votació i tots els incidents esdevinguts en la
sessió.
5. Un cop acabades les votacions, els qui han estat elegits han
d’ocupar llurs llocs.
40
Article 44. Sistema d’elecció dels membres de la Mesa

1. Per a l’elecció del president del Parlament, cada diputat ha d’es-
criure un sol nom a la papereta, i surt elegit qui obté la majoria ab-
soluta. Si no s’assoleix aquesta majoria, s’ha de repetir l’elecció entre
els dos diputats que s’hagin apropat més a la majoria, i surt elegit qui
obté més nombre de vots. En cas de paritat, s’ha de repetir l’elecció, i,
si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit
el candidat del grup parlamentari amb més diputats.
2. Per a l’elecció dels dos vicepresidents, cada diputat ha d’escriure
un nom a la papereta, i surten elegits els qui, per ordre correlatiu,
obtenen una majoria de vots.
3. Per a l’elecció dels secretaris, s’ha d’escriure un nom a la pape-
reta, i surten elegits, per ordre de vots, els quatre que n’obtenen més.
4. En cas de paritat en les eleccions dels vicepresidents i dels secre-
taris, cal atenir-se al que disposa l’apartat 1.
5. S’ha de procedir a una nova elecció dels membres de la Mesa
del Parlament si les sentències dictades en els recursos contenciosos
electorals comporten un canvi en la titularitat de més del cinc per cent
dels escons. Aquesta nova elecció s’ha de fer quan els nous membres del
Parlament han adquirit la plena condició de diputats.
Article 45. Còmput de vots
En l’elecció dels membres de la Mesa es consideren nul·les les
paperetes il·legibles i les que contenen un nombre de noms superior
al requerit o noms relatius a persones que no han complert el que
estableixen els articles 19 i 23, i es consideren vots en blanc les pape-
retes sense cap indicació escrita. Totes aquestes paperetes serveixen,
però, per a computar el nombre de diputats que han pres part en
la votació.
Article 46. Provisió de vacants
Les vacants que hi hagi en la Mesa del Parlament durant la legisla-
tura han d’ésser proveïdes per elecció del Ple, de la manera establerta
pels articles 43, 44 i 45.
41
CAPÍTOL IV
Les comissions
SECCIÓ PRIMERA
Normes generals
Article 47. Classes de comissions
1. Les comissions que constitueix el Parlament poden ésser legis-
latives o específiques.
2. Són comissions legislatives, a més de les establertes per aquest
reglament, les que creï el Ple de la cambra amb aquest caràcter.
3. Les comissions legislatives poden tramitar qualsevol iniciativa
parlamentària, d’acord amb llur competència material, i són les úni-
ques que poden dictaminar sobre els projectes o les proposicions de
llei que ha d’aprovar el Ple, o actuar en seu legislativa plena.
4. Són comissions específiques, a més de les regulades per aquest
reglament o creades per les lleis, les d’estudi, les d’investigació i les de
seguiment creades pel Ple.
5. Les comissions específiques poden tenir una funció concreta o
bé la comesa de relacionar-se amb determinades institucions o entitats
públiques.
Article 48. Composició de les comissions
1. Les comissions estan formades pels membres que designen els
grups parlamentaris en el nombre que determina la Mesa del Parla-
ment d’acord amb la Junta de Portaveus.
2. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en
proporció a llurs membres i, en qualsevol cas, tenen dret a tenir-hi
com a mínim un representant.
3. En les comissions en què no hi ha una representació propor-
cional perquè el nombre de membres no ho permet, s’hi ha d’aplicar
el sistema de ponderació de vot tant per a la presa d’acords com per a
l’exercici d’iniciatives parlamentàries.
4. Els membres de les comissions poden ésser substituïts amb la co-
municació prèvia del portaveu del grup parlamentari al president del
Parlament. Si les substitucions no tenen caràcter permanent, sinó que
42
només ho són per a un determinat punt de l’ordre del dia, d’un debat o
d’una sessió, n’hi ha prou de comunicar-les al president de la comissió
abans del començament. En aquest cas, s’admeten com a membres de la
comissió, segons correspongui, tant els titulars com els substituts.
5. En els treballs de les comissions els diputats poden ésser assistits
per especialistes, tècnics o membres d’entitats ciutadanes, en un nom-
bre no superior al dels diputats, sense excedir en cap cas el nombre de
dos assistents per grup.
Article 49. Membres de les meses
1. Les comissions han de tenir una mesa composta d’un president,
d’un vicepresident i d’un secretari, la qual té les funcions conferides
per aquest reglament a la Mesa i al president del Parlament, amb les
excepcions que regula.
2. Les presidències de les comissions han d’ésser distribuïdes
proporcionalment per la Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta
de Portaveus, entre els grups parlamentaris en funció del nombre de
llurs diputats. Els presidents proposats pels grups han d’ésser ratificats
per la comissió respectiva. Pel que fa a la resta dels membres de les
meses de les comissions, l’elecció s’ha de fer d’acord amb les normes
establertes per a l’elecció de la Mesa del Parlament, adaptades, però, al
diferent nombre de llocs a proveir. Una vegada elegides les meses de les
comissions, la composició ha d’ésser comunicada al Ple del Parlament.
3. Els membres de la Mesa del Parlament no poden presidir cap
comissió, llevat dels casos determinats per aquest reglament.
4. La mesa de la comissió és assistida per un lletrat del Parlament,
encarregat d’assessorar-la jurídicament en totes les iniciatives i els pro-
cediments que s’han de substanciar, i de coordinar l’assistència que els
serveis del Parlament presten a la comissió, i pels serveis lingüístics en
la formalització de resolucions i acords.
Article 50. Vacants i substitucions dels membres de les meses
1. Les vacants que hi hagi en la mesa de la comissió durant la
legislatura han d’ésser proveïdes pel sistema que estableix l’article 49.
2. En cas d’absència, el president d’una comissió només pot ésser
substituït durant la sessió pel vicepresident, i el secretari, per un mem-
bre de la mateixa comissió.
43
3. En el cas excepcional en què siguin absents de la comissió el

president i el vicepresident, i també en el cas que només hi sigui pre-
sent un d’aquests càrrecs i hagi d’intervenir en el debat, la sessió o la
part que correspongui ha d’ésser presidida pel membre de la Mesa del
Parlament que designi el president del Parlament.
4. Si un membre de la mesa és l’únic representant del seu grup en
la comissió i vol intervenir en el debat, el grup al qual pertany pot no-
menar un altre diputat només perquè el substitueixi a la mesa mentre
intervingui en el debat per a expressar la posició del grup.
5. Si el Ple del Parlament, en crear una comissió d’estudi o d’in-
vestigació, acorda que, per a presidir i ordenar els seus treballs, tingui
exclusivament un president i no una mesa, el lletrat a qui correspon-
gui d’assistir la comissió fa les funcions de secretari, exclusivament
als efectes d’aixecar l’acta de les sessions i d’expedir, amb el vistiplau
del president, les certificacions que correspongui. En aquest darrer
supòsit, el president ha d’ordenar els treballs d’acord amb els porta-
veus dels grups parlamentaris a la comissió corresponent.
Article 51. Assistència i publicitat de les sessions
1. Les sessions de les comissions són públiques.
2. Les sessions d’una comissió només poden ésser secretes si aques-
ta ho acorda per majoria de dos terços, a iniciativa de la Mesa del
Parlament, de tres grups parlamentaris o de la tercera part dels seus
membres.
3. La Mesa del Parlament ha d’adoptar les disposicions necessàries
per a facilitar la presència a les sales on es té la sessió a les persones el
treball o la responsabilitat de les quals ho requereix.
Article 52. Repartiment del treball entre les comissions
1. Les comissions tramiten les iniciatives que els encomana la Mesa
del Parlament, un cop escoltada la Junta de Portaveus, o les que el Ple del
Parlament els delega.
2. La Mesa del Parlament, a iniciativa pròpia o a petició de les
comissions interessades, pot acordar, un cop escoltada la mesa de
les comissions respectives, que una comissió o més d’una informin
prèviament sobre una qüestió que sigui de la competència principal
d’una altra comissió.
44
Article 53. Normes de funcionament

1. El funcionament de les comissions, llevat dels casos específics
regulats per aquest reglament, es regeix per les normes generals del
capítol I del títol IV.
2. Les comissions no es poden reunir al mateix temps que el Ple
del Parlament.
Article 54. Convocatòria i fixació de l’ordre del dia
1. Les comissions són convocades pel president respectiu, a inicia-
tiva pròpia o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena
part dels membres de la comissió.
2. L’ordre del dia és fixat per la mesa respectiva, escoltats els por-
taveus dels grups parlamentaris a la comissió.
3. Les sessions de les comissions són desconvocades pel president
de la comissió, d’acord amb la mesa respectiva i els portaveus de la
comissió, bé a iniciativa del president, bé a petició de dos grups parla-
mentaris o d’una cinquena part dels membres de la comissió.
4. L’ordre del dia d’una comissió pot ésser alterat si aquesta ho acor-
da, a proposta del seu president o a sol·licitud de dos grups parlamen-
taris o d’una cinquena part dels diputats que en són membres. Si s’hi
ha d’incloure un assumpte, s’ha de seguir el que estableix l’article 83.3.
Article 55. Creació de grups de treball
1. A més de les ponències a què fa referència l’article 120, les co-
missions poden, a proposta de llur mesa o de dos grups parlamentaris,
acordar la constitució de grups de treball integrats per un representant
o més d’un de cada grup parlamentari perquè estudiïn i preparin els
assumptes encomanats a la comissió, o qualsevol qüestió que per raó
de la matèria sigui de llur competència.
2. L’acord de creació ha de determinar l’objecte concret de la tasca
encomanada, el termini de lliurament de l’informe o de les conclu-
sions, quin tipus de document s’ha de sotmetre a la comissió i, si
escau, les directrius a les quals el grup de treball ha d’acomodar les
seves tasques.
3. L’informe o les conclusions han de recollir l’opinió majoritària
dels membres del grup de treball i a aquest efecte s’ha d’atendre el
45
criteri del vot ponderat, segons el qual cada membre representa un

nombre igual al de diputats que integren el seu grup parlamentari;
també s’han de trametre a la comissió, en el cas que n’hi hagi, els vots
particulars formulats per les minories i no incorporats a l’informe.
4. La comissió, per majoria de dos terços dels diputats, també pot
nomenar, pel mateix procediment establert per l’apartat 1, un relator
únic.
Article 56. Assistència i publicitat de les reunions
1. Les reunions dels grups de treball són públiques.
2. Els grups de treball, a iniciativa de la mesa de la comissió, de tres
grups parlamentaris o de la tercera part dels membres de la comissió,
poden acordar per majoria de dos terços que les reunions no siguin
públiques.
3. La Mesa del Parlament ha d’adoptar les mesures necessàries per a
facilitar l’assistència a les reunions dels grups de treball de les persones
que hi siguin convocades.
Article 57. Compareixences i sol·licituds d’informació
1. Les comissions han de substanciar la compareixença de les au-
toritats o els funcionaris que, d’acord amb la llei, tenen l’obligació de
comparèixer davant el Parlament.
2. Les persones designades pel Ple del Parlament per a exercir fun-
cions representatives o executives han de comparèixer davant l´òrgan
parlamentari que ho acordi per majoria absoluta.
3. Les comissions, per mitjà del president del Parlament, poden:
a) Demanar la informació i la documentació que necessitin al
Govern, a qualsevol autoritat de la Generalitat i als ens locals de
Catalunya. Les autoritats requerides, en un termini no superior als
vint-i-un dies, han de facilitar el que se’ls ha demanat o bé han de
manifestar al president del Parlament les raons fonamentades en dret
per les quals no poden fer-ho, perquè ho comuniqui a la comissió
que ho ha demanat. Si per raons de caràcter tècnic no fos possible
trametre la documentació demanada, se n’ha de facilitar la consulta,
a les dependències administratives que correspongui, a una delega-
ció, designada per la comissió, integrada per representants de tots
46
els grups parlamentaris i assistida per experts, si la comissió així ho

acordava.
b) Requerir la presència davant seu de les autoritats i els funciona-
ris públics de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya competents
per raó de la matèria que es debat, perquè informin de totes les qües-
tions sobre les quals seran consultats amb relació a la compareixença.
c) Demanar la informació i la documentació a les autoritats de
l’Estat respecte a les competències atribuïdes a la Generalitat els serveis
de les quals encara no s’han transferit. Així mateix, poden requerir la
presència d’autoritats i funcionaris públics que no pertanyin a l’Ad-
ministració de la Generalitat, per tal que informin sobre qüestions
que afectin les funcions del Parlament i els interessos de Catalunya.
Les autoritats i els funcionaris requerits han d’atendre aquests reque-
riments d’acord amb la legislació que hi és aplicable.
d) Sol·licitar la presència d’altres persones amb aquesta mateixa
finalitat.
4. Si els funcionaris o les autoritats no compareixien o no justifi-
caven llur no compareixença en el termini i la forma establerts per la
comissió, o hom no responia a la petició d’informació requerida en
el període indicat per l’apartat 1, el president del Parlament ho ha de
comunicar a l’autoritat o al funcionari superior corresponent, per si
fos procedent d’exigir-los cap responsabilitat.
Article 58. Sol·licitud de compareixença
1. La sol·licitud de compareixença ha d’ésser subscrita per un grup
parlamentari o per un diputat i ha de contenir:
a) Les entitats o les persones citades a la comissió.
b) El tema concret a tractar i la finalitat de la compareixença.
2. La sol·licitud s’ha de presentar a la mesa de la comissió, que n’ha
de decidir l’admissió a tràmit i n’ha d’ordenar la publicació.
3. Si l’acord no es pronuncia en sentit contrari, la mesa de la co-
missió pot decidir si la compareixença es desenvolupa en el ple de la
comissió, o en una subcomissió, d’acord amb l’article 62.
4. També es pot demanar que es convoqui una compareixença con-
junta amb subcomissions d’altres comissions interessades en l’objecte
47
de la compareixença. En aquest cas, cal l’acord previ de la Mesa del

Parlament, un cop escoltades les meses de les comissions respectives.
Article 59. Substanciació de les compareixences
1. La compareixença comença amb la presentació dels comparei-
xents a càrrec del president de la comissió o de la subcomissió, el
qual els dona la paraula per un temps màxim de trenta minuts, llevat
que la mesa de la comissió n’estableixi una durada superior, perquè
informin sobre l’objecte de la compareixença. Després intervenen el
grup o els grups que l’han sol·licitada, per un temps màxim de deu
minuts, i, a continuació, els altres grups parlamentaris, per un temps
màxim de deu minuts, llevat que la mesa de la comissió n’estableixi
una durada superior. Els temps màxims d’intervenció es poden reduir
si ho estableix la mesa de la comissió, d’acord amb els portaveus dels
grups parlamentaris.
2. Tot seguit han d’intervenir els compareixents per tal d’informar
sobre les qüestions plantejades i contestar les preguntes formulades.
Els diputats poden repreguntar i demanar aclariments puntuals a les
respostes donades, que han d’ésser contestades breument pels com-
pareixents.
3. A sol·licitud dels grups, la mesa pot acordar donar un segon i
un tercer torns de preguntes i respostes.
4. Les compareixences de consellers i alts càrrecs del Govern s’han
de substanciar en el termini d’un mes a comptar del dia en què s’apro-
ven, llevat que el conseller o alt càrrec acrediti per escrit davant la Mesa
del Parlament la impossibilitat de fer-ho en aquest termini.
SECCIÓ SEGONA
Comissions legislatives
Article 60. Les comissions legislatives
1. El Ple del Parlament, dins la setmana següent a la investidura
del president de la Generalitat, per majoria absoluta, a proposta de la
Mesa i de la Junta de Portaveus, ha d’acordar el nombre i l’àmbit de
les comissions legislatives.
48
2. Les comissions legislatives s’han de constituir dins la setmana

següent a l’acord de creació.
3. El Ple del Parlament, per majoria absoluta, a proposta de la Mesa
i la Junta de Portaveus, o a iniciativa de dos grups parlamentaris o de
la cinquena part dels membres del Parlament, pot acordar la creació
o la dissolució de les comissions legislatives. L’acord de creació o de
dissolució ha de determinar la distribució competencial de la comissió
creada o dissolta en relació amb la resta de comissions legislatives.
4. Les comissions legislatives s’han de reunir, com a mínim, una
vegada al mes.
Article 61. Comissió del Reglament
1. La Comissió del Reglament elabora i reforma el Reglament del
Parlament i té la condició de comissió legislativa.
2. La Comissió del Reglament és formada pel president del Parla-
ment, que la presideix, pels altres membres de la Mesa i pels represen-
tants designats pels grups, tenint en compte la proporcionalitat que
estableix l’article 48.
Article 62. Creació de subcomissions
1. Les comissions legislatives poden constituir un màxim de tres
subcomissions especialitzades, per a tenir sessions informatives i com-
pareixences.
2. Les subcomissions han d’ésser integrades pels membres que
designin els grups parlamentaris en el nombre que determini la mesa
de la comissió, un cop escoltats els portaveus.
3. Les subcomissions són convocades per la mesa de la comissió i
són presidides per un dels membres d’aquesta.
4. Les subcomissions poden tenir sessions informatives i comparei-
xences, fer propostes de resolució a la comissió i actuar per delegació
d’aquesta quan així ho permet el Reglament.
5. Les subcomissions, pel que fa a llur funcionament, en tot allò
que els és aplicable, es regeixen pel que disposen les normes generals
del capítol I del títol IV i els articles 49.4, 51, 53.2 i 54.
49
SECCIÓ TERCERA
Comissions específiques
Article 63. Creació de les comissions específiques
1. El Ple del Parlament, a proposta de la Mesa o a iniciativa de
dos grups parlamentaris o de la cinquena part dels membres del Par
lament, pot acordar la constitució de comissions específiques, confor-
mement a l’article 47.4 i 5.
2. La proposta de creació de comissions específiques ha d’ésser
tramitada pel mateix procediment que les propostes de resolució.
3. Tant la proposta com l’acord de creació de comissions específi-
ques han de determinar com a mínim:
a) El tipus i la composició de la comissió que es crea.
b) L’objecte concret de la comesa o el treball que se li encarrega i
la seva finalitat, i també les possibles directrius a les quals la comissió
ha d’acomodar el seu treball.
c) Les normes específiques de funcionament, fins i tot, si escau, les
excepcions sobre la composició de la Mesa i el règim general d’adopció
d’acords i la possibilitat de facultar la Mesa del Parlament, a proposta
de la mesa de la comissió, per a desenvolupar aquestes normes, les
quals han de respectar sempre els principis generals de funcionament
de les comissions establerts per aquest reglament.
d) La possibilitat d’incorporar-hi especialistes o tècnics perquè
participin en els treballs i assisteixin a les reunions amb veu però
sense vot.
e) El termini per a cloure els treballs de la comissió i la possibilitat
de lliurar informes provisionals al final de cada període de sessions.
f) La possibilitat que els treballs de la comissió es reflecteixin en un
informe, en un dictamen o en una proposta d’iniciativa parlamentària
concreta.
Article 64. Comissió de l’Estatut dels Diputats
1. La Comissió de l’Estatut dels Diputats és integrada per un mem-
bre de cada grup parlamentari i té un president i un secretari. Adopta
les decisions pel sistema de vot ponderat.
50
2. La Comissió de l’Estatut dels Diputats actua com a òrgan prepa-

ratori de les resolucions del Ple si aquest, d’acord amb el Reglament,
s’ha de pronunciar en assumptes que afecten l’estatut dels diputats,
tret del cas en què la proposta correspongui al president o a la Mesa
del Parlament.
3. La Comissió de l’Estatut dels Diputats ha d’elevar al Ple, degu-
dament articulades, les propostes que hagin estat formulades al si de
la mateixa comissió.
Article 65. Comissions de seguiment
1. Les comissions de seguiment tenen per objecte el control espe-
cífic de determinades actuacions i polítiques públiques del Govern
de la Generalitat.
2. Al final de cada període de sessions, les comissions de seguiment
han de lliurar un informe a la Mesa del Parlament, la qual, un cop
escoltada la Junta de Portaveus, ha de decidir si en pren nota o si cal
donar-hi una tramitació específica.
Article 66. Comissions d’estudi
1. Les comissions d’estudi tenen per objecte l’anàlisi de qualsevol
assumpte que afecti la societat catalana i s’han de crear d’acord amb
el procediment establert per l’article 63.1.
2. Si l’acord de creació determina la incorporació d’especialistes en
la matèria objecte d’estudi, el nombre d’aquests no pot ésser superior
al nombre de diputats membres de la comissió.
3. Les comissions d’estudi han d’elaborar un informe i unes con-
clusions, que s’han de publicar en el Butlletí Oficial del Parlament de
Catalunya i s’han de lliurar a la Mesa del Parlament, la qual, un cop
escoltada la Junta de Portaveus, ha de decidir si en pren nota o si cal
donar-hi una tramitació específica.
Article 67. Comissions d’investigació
1. El Ple del Parlament, a proposta de dos grups parlamentaris, de
la cinquena part dels membres del Parlament, de la Mesa del Parla-
ment, un cop escoltada la Junta de Portaveus, o del Govern, pot acor-
dar la creació d’una comissió d’investigació sobre qualsevol assumpte
d’interès públic que sigui competència de la Generalitat. L’acord de
51
creació ha de delimitar-ne l’objectiu i l’abast, i també els continguts

bàsics del pla de treball.
2. La composició i el nombre de membres de les comissions d’in-
vestigació s’han de concretar mitjançant un acord de la Junta de Por-
taveus. La comissió també pot incorporar especialistes, amb veu i sense
vot, amb tasques d’assessorament tècnic, en un nombre no superior
al de diputats membres de la comissió.
3. El Parlament ha de crear una comissió d’investigació si és dema-
nada per una tercera part dels diputats o per tres grups parlamentaris;
els proposants només poden presentar una proposta vinculant l’any.
L’acord de creació de la comissió l’ha d’adoptar la Mesa del Parla-
ment, una vegada escoltada la Junta de Portaveus. Aquest acord ha de
determinar l’objectiu i l’àmbit d’actuació de la comissió i el contingut
bàsic del seu pla de treball, de conformitat amb la proposta presen-
tada pels diputats o els grups parlamentaris que n’han demanat la
creació.
4. Les comissions d’investigació, abans d’iniciar llurs actuacions,
han d’elaborar i aprovar un pla de treball.
5. Les comissions d’investigació poden requerir, per mitjà del pre-
sident del Parlament, qualsevol persona perquè hi presti declaració.
6. Les conclusions de les comissions d’investigació s’han de reflectir
en un dictamen que ha d’ésser debatut pel Ple del Parlament.
7. Les conclusions aprovades pel Ple del Parlament han d’ésser co-
municades al Govern, sens perjudici que la Mesa del Parlament també
pugui comunicar-les al Ministeri Fiscal.
Article 68. Regulació de les compareixences davant les comissions
d’investigació
1. Les compareixences de testimonis davant les comissions d’in-
vestigació es regeixen per les normes següents:
a) La compareixença únicament es pot requerir amb relació a
qüestions que són competència de la Generalitat.
b) El president del Parlament signa el requeriment, en el qual han
de constar de manera fefaent l’acord de requeriment adoptat per la
comissió, les dades d’identificació personal i el domicili de la persona
52
requerida, el lloc, el dia i l’hora en què es té la compareixença i la

qüestió sobre la qual ha d’informar.
c) La notificació del requeriment s’ha de fer quinze dies abans de
la data en què ha de comparèixer, llevat que la comissió n’acordi la
urgència, en el qual cas el termini és de cinc dies. En el cas que la com-
pareixença no tingui lloc, la citació s’ha de reiterar per a comparèixer
al cap de tres dies, o al cap d’un dia, si se’n va acordar la urgència.
d) La persona requerida ha d’ésser advertida, en la notificació,
dels seus drets, de les seves obligacions i de les seves eventuals res-
ponsabilitats.
e) La persona requerida pot comparèixer acompanyada de qui
designi per assistir-la.
f) La compareixença es té d’acord amb el procediment que prè-
viament estableix la mesa de la comissió, del qual s’ha d’informar qui
compareix abans que comenci la seva intervenció.
2. La mesa de la comissió, durant els treballs d’aquesta, ha de vetllar
per la salvaguarda del respecte a la intimitat, l’honor de les perso-
nes, el secret professional, la clàusula de consciència i els altres drets
constitucionals.
3. Si la persona convocada desatén, voluntàriament, el requeri-
ment de comparèixer davant una comissió d’investigació, la Mesa
del Parlament n’ha de donar compte al Ministeri Fiscal, als efectes de
substanciar la responsabilitat penal que hi pugui correspondre. En la
notificació inicial, se l’ha d’advertir d’aquesta possible responsabilitat
penal.
4. La comissió dínvestigació pot acordar compareixences déxperts
perquè aportin llur opinió sobre láfer objecte de la comissió. Aquesta
circumstància ha de constar explícitament en lácord de la comissió.
La compareixença s’ha de substanciar pel procediment que estableix
l’article 59.
Article 69. Comissió de Peticions
1. La Comissió de Peticions és l’òrgan competent per a tramitar
les peticions que els ciutadans fan al Parlament en l’exercici del dret de
petició individual o col·lectiva. La composició i el funcionament de la
Comissió s’han d’ajustar al que estableixen l’article 48 i els concordants.
53
2. La Comissió de Peticions ha d’examinar cada petició que rebi

el Parlament. A proposta d’un grup parlamentari pot convocar els
peticionaris perquè informin sobre els aspectes de la petició que con-
sideri pertinents.
3. Una vegada examinada la petició, la Comissió de Peticions, per
conducte de la presidència, pot acordar de remetre-la:
a) A la comissió parlamentària competent per raó de la matèria de
què es tracti, que l’haurà d’informar dels punts sol·licitats.
b) Als grups parlamentaris, perquè, si ho creuen convenient, pu-
guin promoure alguna iniciativa parlamentària.
c) Al Govern o als departaments competents per raó de la matè-
ria, amb la sol·licitud, si escau, d’explicacions sobre el contingut de
la petició.
d) A qualsevol altre òrgan de la Generalitat, d’altres administra-
cions públiques, autoritats i institucions, amb la sol·licitud d’infor
mació que consideri pertinent.
e) Al Síndic de Greuges, als efectes establerts per la llei corresponent.
4. La Comissió de Peticions, quan ho consideri convenient en la
tramitació d’una petició, pot acordar la compareixença de persones i
organitzacions ciutadanes.
5. La Comissió de Peticions pot adoptar resolucions que assumei-
xin el contingut de les peticions presentades i pot formular recoma-
nacions sobre aquestes als poders públics i a les institucions.
6. La Comissió de Peticions, un cop examinada una petició, també
en pot acordar l’arxivament sense cap més tràmit, en el cas que la
remissió a què es refereix l’apartat 3 no sigui procedent.
7. En tots els casos, la Comissió de Peticions ha d’acusar recepció de
cada petició i, en el termini de tres mesos d’ençà de la presentació
d’una petició, ha de comunicar els acords adoptats als peticionaris.
8. La Comissió de Peticions ha de presentar al Ple del Parlament
una memòria anual sobre les seves activitats.
Article 70. Comissió de Matèries Secretes i Reservades
1. El Parlament ha de constituir una comissió, presidida pel president
del Parlament i integrada per un membre de cada grup parlamentari,
54
perquè controli els crèdits destinats a despeses reservades de l’Adminis-

tració de la Generalitat i de tota altra matèria del Govern i de l’Admi-
nistració de la Generalitat declarada secreta o reservada, d’acord amb la
legislació vigent. Les sessions d’aquesta comissió són secretes.
2. Les compareixences d’autoritats, funcionaris o altres persones,
relatives a matèries declarades secretes o reservades, es fan sempre
davant la comissió a què es refereix l’apartat 1.
Article 71. Intergrups parlamentaris
1. La Mesa, a iniciativa de dos grups parlamentaris o de la cinquena
part dels membres del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus,
pot acordar constituir intergrups parlamentaris.
2. Els intergrups parlamentaris tenen les funcions següents:
a) Promoure estudis i moviments de recerca i renovació ideològica
i social.
b) Promoure la sensibilització social pel que fa a situacions de
persones o grups que requereixen una protecció especial.
c) Promoure relacions de solidaritat i d’amistat amb altres pobles,
països i cultures.
3. Els intergrups parlamentaris són integrats per un membre de
cada grup parlamentari i tenen un coordinador o coordinadora es-
collit per llurs membres, el qual representa l’intergrup i en convoca i
presideix les reunions.
4. En els treballs dels intergrups parlamentaris hi poden partici-
par especialistes, tècnics o membres d’entitats ciutadanes, els quals
poden assistir a les reunions al Parlament, en nombre no superior al
dels diputats.
5. Els intergrups parlamentaris no poden promoure iniciatives ni
tramitacions parlamentàries.
6. El Parlament ha de posar a disposició dels intergrups parlamen-
taris mitjans materials i personals perquè puguin complir les funcions
que tenen encomanades.
7. Les reunions de treball dels intergrups parlamentaris poden ésser
públiques si així ho acorda la majoria dels membres.
55
CAPÍTOL V
El Ple
Article 72. Convocatòria i ordre del dia
1. El Ple és l’òrgan suprem del Parlament i és integrat pels diputats
proclamats electes que han accedit al ple exercici de la condició de
membres del Parlament.
2. El Ple és convocat pel president del Parlament a iniciativa prò-
pia o a sol·licitud, com a mínim, de dos grups parlamentaris o d’una
cinquena part dels diputats.
3. L’ordre del dia del Ple s’estableix d’acord amb el que disposa
l’article 83.2.
4. El president, a iniciativa pròpia o a instància de dos grups parla-
mentaris o d’una cinquena part dels diputats, pot desconvocar el Ple,
d’acord amb la Mesa i la Junta de Portaveus.
Article 73. Funcionament
1. El Parlament té les seves sessions al Palau del Parlament, a la
ciutat de Barcelona. El Ple i les comissions poden tenir sessions en al-
tres indrets de Catalunya, per acord de la Mesa i la Junta de Portaveus.
2. Els diputats ocupen l’escó, al Saló de Sessions, d’acord amb el
que decideixen la Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus.
3. Al Saló de Sessions hi ha un banc especial destinat als membres
del Govern.
4. Tenen accés al Saló de Sessions, a més dels diputats i dels mem-
bres del Govern, els funcionaris del Parlament en l’exercici de llurs
funcions i les persones autoritzades pel president o per la Mesa.
CAPÍTOL VI
La Diputació Permanent
Article 74. Composició
1. La Diputació Permanent es compon de vint-i-tres diputats de-
signats i nomenats pel procediment establert per l’article 48, en la
proporcionalitat determinada pel dit article.
56
2. Els grups parlamentaris que, d’acord amb el que estableix l’apar-

tat 1, no tinguin representació en la Diputació Permanent hi poden
assistir amb veu però sense vot quan la Diputació Permanent es reu-
neixi en els períodes entre sessions.
3. La Mesa de la Diputació Permanent es compon d’un president,
que és el del Parlament, de dos vicepresidents i de dos secretaris, votats
pel mateix sistema establert per a l’elecció de la Mesa del Parlament,
adaptat, però, al nombre de llocs a proveir. Una vegada elegida, la
composició de la Mesa es comunica al Ple del Parlament.
4. Cap diputat membre del Govern no pot ésser membre de la
Diputació Permanent.
Article 75. Funcions
1. La Diputació Permanent, quan el Parlament no és reunit en els
períodes entre sessions, vetlla pels poders de la cambra i pot convocar
el Parlament per acord de la majoria absoluta dels seus membres.
2. Un cop expirat el mandat parlamentari o un cop dissolta la
legislatura, i mentre no es constitueix el nou Parlament, la Diputació
Permanent té exclusivament les competències següents:
a) Entendre en tot el que fa referència a la inviolabilitat parla-
mentària.
b) Conèixer la delegació temporal de les funcions executives del
president de la Generalitat en un dels membres del Govern.
c) Acordar la compareixença del Govern per a informar sobre les
actuacions d’aquest en relació amb fets d’importància especial succeïts
després de la dissolució de la legislatura.
d) Exercir el control dels decrets llei i de la legislació delegada.
e) Autoritzar, a petició del Govern, per la majoria absoluta dels
seus membres, suplements de crèdit o crèdits extraordinaris, per raó
d’urgència i de necessitat justificada, si ho exigeix la conservació de
l’ordre, una calamitat pública o una necessitat financera urgent d’una
altra naturalesa.
f) Exercir les facultats parlamentàries en matèria de constitucio-
nalitat i conflictes de competència.
57
g) Tramitar les propostes de resolució presentades en relació amb

fets d’importància especial succeïts després de la dissolució de la le-
gislatura, o un cop expirat el mandat parlamentari, en els termes dels
articles 167 i 168, en allò que hi sigui aplicable.
3. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2, correspon a la Mesa
de la Diputació Permanent adoptar les mesures necessàries per a la
gestió administrativa, econòmica i pressupostària del Parlament.
4. La Diputació Permanent compleix qualsevol altra funció que li
encomanen aquest reglament o les lleis.
5. La Diputació Permanent, un cop constituït el Parlament de la
nova legislatura i en la primera sessió plenària que es té després del
debat d’investidura, dona compte al Ple del Parlament de les decisions
adoptades i dels afers tractats en el període entre legislatures.
Article 76. Normes de funcionament
1. La Diputació Permanent és convocada pel president, a iniciativa
pròpia o bé a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena
part dels seus membres.
2. Si, d’acord amb el que disposa l’article 78.2, els grups parla-
mentaris proposen la convocatòria del Ple en sessió extraordinària,
el president ha de convocar necessàriament la Diputació Permanent
perquè decideixi sobre aquesta qüestió.
3. L’ordre del dia de la Diputació Permanent és acordat pel presi-
dent del Parlament i els representants dels grups parlamentaris en la
Diputació Permanent.
4. La designació i el nomenament dels membres de la Diputació
Permanent es fan mitjançant un escrit adreçat al president del Parla-
ment; les substitucions sempre tenen caràcter permanent.
5. El sistema de debat i votació en les sessions de la Diputació
Permanent és el que aquest reglament fixa per a les sessions plenàries.
6. Els membres del Govern poden assistir a les sessions de la Dipu-
tació Permanent amb veu però sense vot. Els membres del Parlament
que no ho són de la Diputació Permanent poden assistir a les sessions
d’aquesta sense veu ni vot.
7. Les sessions de la Diputació Permanent són públiques, llevat que
per majoria de dos terços s’acordi que la sessió sigui secreta.
58
CAPÍTOL VII
El cap de l’oposició
Article 77. Estatut del cap de l’oposició
1. És cap de l’oposició el diputat que exerceix la presidència del
grup parlamentari de l’oposició amb més escons al Parlament. L’empat
a escons, si s’escau, es resol a favor del grup que hagi obtingut més
vots a les eleccions.
2. El president del Parlament declara la condició de cap de l’opo-
sició per mitjà d’una resolució.
3. La condició de cap de l’oposició es perd per les causes següents:
a) Per finiment de la legislatura.
b) Per la pèrdua de la condició de diputat o per la suspensió dels
drets i deures parlamentaris.
c) Per la pèrdua de la condició de president del grup parlamentari.
4. Són atribucions del cap de l’oposició, sens perjudici de les que
li corresponen com a diputat:
a) Ésser consultat, a iniciativa del president de la Generalitat, sobre
els afers de més importància per a Catalunya.
b) Proposar millores de l’acció de govern.
5. El cap de l’oposició, sens perjudici dels drets que li corresponen
com a diputat, té els drets següents:
a) Rebre el tractament d’honorable senyor o honorable senyora.
b) Ésser ordenat protocol·làriament en el lloc immediatament
posterior als expresidents de la Generalitat.
c) Percebre les retribucions que determini el Parlament amb càrrec
al seu pressupost.
d) Disposar dels mitjans humans i materials necessaris per a exer-
cir les seves atribucions, dels quals mitjans l’ha de proveir el Parla-
ment.
59
TÍTOL IV
Del funcionament del Parlament
CAPÍTOL I
Les disposicions generals de funcionament
SECCIÓ PRIMERA
Les sessions
Article 78. Classes de sessions. Convocatòria i ordre del dia
de les sessions extraordinàries
1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris
de sessions, del 16 d’agost al 31 de desembre i del 15 de gener al 31 de
juliol.
2. El Parlament es reuneix en sessions ordinàries i extraordinà-
ries. Les sessions extraordinàries són les que es fan fora dels períodes
de sessions; són convocades pel president del Parlament, per acord de
la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o
de la quarta part dels diputats, o bé a petició de grups parlamentaris
o de membres que en representin la majoria absoluta. També es reuneix
en sessió extraordinària a petició del president de la Generalitat. L’acord
o la petició ha de proposar un ordre del dia per a la sessió extraordinària
sol·licitada.
3. La convocatòria i la fixació de l’ordre del dia de les sessions extra-
ordinàries, tant de les comissions com del Ple, s’han de fer d’acord amb
el que aquest reglament estableix per a les sessions ordinàries del Ple.
4. En l’ordre del dia de la sessió plenària extraordinària, s’han d’in-
cloure necessàriament els procediments o les tramitacions que figuren
en la petició de la presidència de la Generalitat, els acordats per la
Diputació Permanent o els que tenen el suport dels grups parlamen-
taris o del nombre de membres que estableixen imperativament lleis
específiques per a procediments concrets.
5. Tota persona pot demanar d’assistir com a públic a una sessió del
Ple del Parlament. Per a fer-ho, es pot adreçar als grups parlamentaris,
perquè ho demanin en nom seu, o bé pot fer la seva petició al depar-
tament corresponent del Parlament. El Parlament ha d’habilitar un
60
TÍTOL IV. DEL FUNCIONAMENT DEL PARLAMENT Art. 82
mecanisme per a facilitar aquest procés i ha de gestionar les peticions

en funció de les circumstàncies i de la disponibilitat d’accés.
6. El Parlament ha d’habilitar un mecanisme anàleg al del Ple per
a facilitar l’assistència dels ciutadans que ho demanin a les sessions
de les comissions.
Article 79. Sessions
1. Es denomina sessió el temps parlamentari dedicat a esgotar un
ordre del dia. Rep el nom de reunió la part de la sessió tinguda durant
el mateix dia.
2. Les sessions, per regla general, es tenen de dilluns a divendres.
3. Les sessions es poden tenir en dies diferents dels indicats en l’apar-
tat 2, per acord de la Mesa del Parlament i de la Junta de Portaveus.
Article 80. Horaris
La Mesa del Parlament i les meses de les comissions, en l’elaboració
de l’ordre del dia, les convocatòries i l’ordenació dels debats, per a de-
terminar l’horari d’inici i final de les sessions, han de tenir en compte
la conciliació de la vida laboral i la vida personal i familiar.
Article 81. Publicitat de les sessions
1. Les sessions del Ple són públiques.
2. Les sessions només poden ésser secretes si ho acorda el Ple per
majoria de dos terços, a iniciativa de la Mesa del Parlament, del Govern,
de tres grups parlamentaris, o de la tercera part dels seus membres.
Article 82. Acta de les sessions
1. S’ha d’aixecar acta de les sessions del Ple i de les comissions, la
qual ha de contenir una relació succinta de les persones que hi han
intervingut i dels acords adoptats, i també el sentit del vot de cada grup
parlamentari i, si s’escau, dels diputats que voten en un sentit diferent
del grup al qual pertanyen.
2. Les actes han d’ésser signades per un dels secretaris, tenir el
vistiplau del president respectiu i restar a disposició dels diputats a
la Secretaria General del Parlament. Si no hi ha cap reclamació sobre
el contingut, s’entén que s’aproven; altrament, s’han de sotmetre a la
decisió de l’òrgan corresponent en la sessió següent.
61
SECCIÓ SEGONA
L’ordre del dia
Article 83. Elaboració i modificació de l’ordre del dia
1. La Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus, ha
d’establir un calendari per a cada període de sessions, amb vista a
donar compliment a totes les funcions que l’Estatut d’autonomia de
Catalunya encomana al Parlament.
2. L’ordre del dia del Ple és fixat pel president del Parlament,
d’acord amb la Junta de Portaveus.
3. L’ordre del dia del Ple pot ésser alterat si aquest ho acorda, a
proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una
cinquena part dels membres del Parlament, i també pot ésser alterat
quan hi obliga el compliment d’una llei. Si s’hi ha d’incloure un as-
sumpte, aquest ha d’haver complert els tràmits reglamentaris que li
permeten d’ésser-hi inclòs, llevat d’un acord explícit en sentit contrari,
adoptat per majoria absoluta.
4. El Govern, durant el tràmit de confecció de l’ordre del dia, pot
demanar que en una sessió concreta s’inclogui un assumpte amb ca-
ràcter prioritari, sempre que aquest hagi complert els tràmits regla-
mentaris que li permeten d’ésser-hi inclòs.
SECCIÓ TERCERA
Els debats
Article 84. Documentació prèvia
Cap discussió no pot començar si, com a mínim, dos dies abans no
s’ha distribuït l’informe, el dictamen o la documentació que ha de ser-
vir de base en el debat, llevat d’un acord de la Mesa del Parlament o de
la comissió en sentit contrari. En el cas de l’Informe de la Sindicatura
de Comptes sobre el Compte general de la Generalitat de Catalunya,
aquest termini és, com a mínim, de deu dies.
Article 85. Regles del debat
1. Cap diputat no pot parlar si no ha demanat abans la paraula al
president i no l’ha obtinguda. Els diputats que han demanat la paraula
per intervenir en un mateix sentit poden cedir-se el torn l’un a l’altre.
62
Comunicant-ho prèviament al president, i per a un debat o un tràmit

concret, qualsevol diputat amb dret a parlar pot ésser substituït per
una altra persona del mateix grup.
2. Si el diputat que ha promogut una iniciativa és cridat pel presi-
dent per a presentar-la, i no hi és, s’interpreta que ha renunciat a fer ús
de la paraula, i la iniciativa parlamentària en relació amb la qual havia
d’intervenir decau, llevat que en el decurs del debat algun membre de
l’òrgan parlamentari corresponent sol·liciti que sigui posada a votació
o que se’n posposi la substanciació.
3. L’orador pot parlar des de la tribuna o des de l’escó.
4. L’orador només pot ésser interromput pel president, per a ad-
vertir-lo que se li ha exhaurit el temps, per a demanar-li que torni a la
qüestió o cridar-lo a l’ordre, per a retirar-li la paraula o per a cridar a
l’ordre algun dels membres del Parlament o del públic.
5. Un cop transcorregut el temps establert, el president, després
d’invitar dues vegades l’orador a acabar la intervenció, li ha de retirar
la paraula.
6. Els membres del Govern poden parlar sempre que ho sol·licitin,
en relació amb la iniciativa parlamentària que es debat. Aquesta inter-
venció del Govern genera un dret de rèplica, per un temps proporcio-
nal a l’emprat pels membres del Govern, dels grups parlamentaris als
quals directament s’ha fet referència o de tots els grups, si la interven-
ció ha estat de caràcter general; tot això, sense minva de les facultats
per a ordenar els debats que té el president del Parlament o de la co-
missió. Si el president considera que el membre del Govern introdueix
un altre debat o que es promou una nova iniciativa parlamentària, ha
d’advertir el membre del Govern que torni a la qüestió.
7. Si el president, els vicepresidents o els secretaris del Parlament
o d’una comissió desitgen prendre part en el debat, han de deixar el
lloc que ocupen a la Mesa i no hi han de tornar fins que no s’hagi
substanciat completament el punt de l’ordre del dia en el qual hagin
intervingut, llevat del que disposa l’article 50.4.
Article 86. Torns i durada de les intervencions
1. Si aquest reglament no ho disposa altrament, s’entén que en cada
debat hi pot haver un torn a favor i un altre en contra de deu minuts.
63
2. Si el debat és de totalitat, els torns a favor i en contra són de

quinze minuts, i, tot seguit, els altres grups parlamentaris poden fixar
llur posició en intervencions que no passin de deu minuts.
3. Tothom que és contradit per un orador té dret a replicar una sola
vegada per un temps màxim de tres minuts. Pot haver-hi una contra-
rèplica de la mateixa durada.
4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 no és en detriment de les
facultats del president per a ordenar el debat.
5. Quan el grup o la persona que promou una iniciativa la retira
després d’haver-la presentada o defensada, els altres grups parlamen-
taris mantenen el dret de fixar llur posició respecte a la dita iniciativa,
per a la qual cosa poden demanar a la presidència d’intervenir per un
temps idèntic a l’emprat pel promotor o promotora.
6. Les intervencions del Grup Mixt tenen la mateixa durada que les
corresponents als altres grups parlamentaris i el temps es distribueix
entre els seus membres de forma proporcional a la importància nu-
mèrica de les forces polítiques que l’integren.
7. En els debats de rellevància especial, després dels torns reservats
als grups, els membres no adscrits, si ho sol·liciten a la Mesa abans
dels debats, o al president, en el decurs d’aquests, poden intervenir
per a explicar el vot.
Article 87. Al·lusions
1. El president, quan considera que un diputat o un grup parla-
mentari o una formació política han estat al·ludits o esmentats direc-
tament en una intervenció, a sol·licitud d’aquests, pot concedir-los la
paraula, per un temps no superior a tres minuts, perquè, sense entrar
en el fons de l’assumpte a debat, contestin estrictament la referència;
si ultrapassen aquests límits, el president els ha de retirar la paraula.
2. Només es poden contestar les al·lusions o els esments en la ma-
teixa reunió. Si la persona al·ludida o esmentada no hi fos, una altra
persona del mateix grup pot contestar en nom seu.
Article 88. Coherència dels debats
1. Els oradors han d’ésser cridats a tornar a la qüestió si se n’apar-
ten, sigui per digressions estranyes al punt de què es tracta, sigui perquè
insisteixin en punts ja discutits o votats.
64
2. Qualsevol diputat pot demanar, durant la discussió o abans de

votar, que es llegeixin les normes o els documents que cregui que
poden il·lustrar les matèries de què es tracta. El president pot denegar
les lectures que consideri inadequades.
Article 89. Tancament dels debats
El Ple, a proposta del president, pot acordar de posar fi a una dis-
cussió si entén que un assumpte ja ha estat prou debatut.
Article 90. Crida a observar el Reglament
1. Un diputat, en qualsevol moment del debat, pot demanar al pre-
sident l’observança del Reglament. Amb aquesta finalitat, ha d’esmen-
tar l’article o els articles l’aplicació dels quals reclama. Per a això no cal
que hi hagi cap debat, i hom ha d’acatar la resolució que el president
adopti, després de consultar la Mesa, amb relació a l’al·legació feta.
2. El diputat que cregui que algú no s’até al Reglament no s’hi ha
d’adreçar directament a fi de fer-l’hi complir, sinó que s’ha d’adreçar
al president.
SECCIÓ QUARTA
L’adopció d’acords
Article 91. Quòrum per a l’adopció d’acords
1. Per a poder adoptar acords vàlidament, el Parlament s’ha de
trobar reunit segons el que estableix el Reglament, i amb l’assistència
de la majoria absoluta dels seus membres.
2. Si, en el moment de la votació, o un cop feta aquesta, no hi ha
el quòrum a què es refereix l’apartat 1, la votació ha d’ésser reiterada
o posposada pel termini que el president consideri pertinent. Si, un
cop transcorregut aquest termini, tampoc no pot fer-se vàlidament,
l’assumpte ha d’ésser sotmès a la decisió de l’òrgan corresponent en
la sessió següent, i s’entén desestimat si en aquesta sessió tampoc no
es pot assolir l’acord.
Article 92. Quòrum d’aprovació
1. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple
dels membres presents de l’òrgan corresponent, sens perjudici de les
65
majories especials que estableixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya,

les lleis i aquest reglament.
2. S’entén que hi ha majoria simple si els vots positius superen els
negatius, sense comptar-hi les abstencions, els vots en blanc i els nuls.
3. S’entén que hi ha majoria absoluta si s’expressen en el mateix
sentit el primer nombre enter de vots que segueix el nombre resultant
de dividir per dos el total dels membres de ple dret del Parlament.
Article 93. Votacions
Les votacions no es poden interrompre per cap raó. Mentre tenen
lloc, el president no concedeix la paraula i cap diputat no pot entrar
ni sortir del Saló de Sessions o de la sala on es fan.
Article 94. Votacions amb avís previ
En els casos establerts per aquest reglament i en els casos en què,
per llur singularitat o llur importància, el president del Parlament, un
cop escoltada la Junta de Portaveus, ho acordi, la votació s’ha de fer
en una hora que hagi fixat i anunciat prèviament. Si, arribada aquesta
hora, el debat no ha acabat, aquest n’ha de fixar una altra.
Article 95. Delegació de vot
1. Els diputats que amb motiu d’una baixa per maternitat o pater-
nitat no puguin complir el deure d’assistir als debats i les votacions
del Ple i de les comissions de les quals són membres poden delegar el
vot en un altre diputat.
2. Els diputats poden delegar el vot en els supòsits d’hospitalització,
malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades. La
Mesa del Parlament ha d’establir els criteris generals per a delimitar
els supòsits que permeten la delegació.
3. La delegació de vot s’ha de fer mitjançant un escrit adreçat a la
Mesa del Parlament, en el qual han de constar el nom i els cognoms
de la persona que delega el vot i de la persona que rep la delegació,
i també els debats i les votacions en què s’ha d’exercir o, si escau, la
durada de la delegació. La Mesa, en admetre a tràmit la sol·licitud,
estableix el procediment per a exercir el vot delegat, que pot incloure
el vot telemàtic si és possible i es pot exercir amb plenes garanties.
66
Article 96. Tipologia de la votació

La votació pot ésser:
a) Per assentiment a la proposta del president.
b) Ordinària.
c) Pública per crida.
d) Secreta.
Article 97. Aprovació per assentiment
Es consideren aprovades per assentiment les propostes del presi-
dent si, un cop anunciades, no susciten cap objecció o cap oposició.
Altrament, s’ha de fer votació ordinària.
Article 98. Procediment per a les votacions
1. La votació ordinària ha de permetre conèixer el sentit individual
del vot, i es pot fer, a criteri de la presidència, segons algun dels pro-
cediments següents:
a) Pel procediment electrònic, el qual expressa el sentit del vot dels
presents i els resultats de la votació.
b) Pel procediment de mà alçada, en el qual alcen la mà primer
els qui hi estan a favor, després els qui hi estan en contra i, finalment, els
qui s’abstenen.
2. Correspon al president fer públic el resultat de les votacions i,
quan escau, als secretaris, fer el recompte.
3. Per a facilitar el compliment del que estableix l’apartat 1, els
diputats han de votar des de l’escó que tenen assignat. Aquesta regla
també s’aplica als membres de la Mesa del Parlament que intervinguin
en un debat d’acord amb el que estableix l’article 85.7.
Article 99. Votacions especials
La votació pot ésser pública per crida o bé secreta, si ho exigeix
aquest reglament, o si així ho acorda el Ple o la comissió corresponent,
a sol·licitud de dos grups parlamentaris, o d’una cinquena part dels
seus membres.
Article 100. Votació pública per crida
En la votació pública per crida, un secretari anomena els diputats
i aquests responen «sí», «no» o declaren que s’abstenen. La crida es
67
fa per ordre alfabètic i comença pel diputat el nom del qual ha sortit
per sorteig. Els membres del Govern que són diputats i els membres
de la Mesa voten al final.
Article 101. Votació secreta
1. La votació secreta es pot fer:
a) Mitjançant paperetes, si ho decideix el president, si s’ha especifi-
cat així en la sol·licitud de vot secret o quan es tracta d’elegir persones,
llevat que s’apliqui el que disposa l’apartat 3.
b) Mitjançant boles blanques i boles negres, per a qualificar actes
o conductes personals que siguin objecte de sanció penal en l’ordena-
ment vigent o que puguin ésser considerades indignes i per a decidir
en els procediments establerts per l’article 25 i els concordants. La
persona afectada no pot prendre part en la votació de les resolucions
que s’hi refereixen.
c) Mitjançant el sistema electrònic, si ho acorda expressament la
Mesa, la qual, en aquest cas, ha de prendre les mesures que calguin
perquè no quedi constància del sentit del vot individual.
2. En les votacions secretes mitjançant paperetes o boles els dipu-
tats són cridats nominalment perquè dipositin a l’urna corresponent
les paperetes o les boles. En les votacions per boles, cada diputat i
diputada en rep una de blanca i una altra de negra i ha de dipositar a
l’urna destinada a aquesta finalitat la bola blanca si aprova o la negra
si desaprova; la bola sobrant ha d’ésser dipositada en l’altra urna. Les
urnes han de garantir el secret de la votació.
3. Les eleccions i les designacions que corresponen al Parlament es
poden fer per assentiment o pel procediment establert per l’apartat 1.c,
si el nombre de candidats presentats és igual al nombre de candidats
a proveir.
Article 102. Empat en les votacions
1. Si en una votació hi ha empat, se n’ha de fer una altra, i, si
l’empat persisteix, la votació ha de romandre suspesa pel temps que
determini la Mesa. Un cop transcorregut aquest temps, i havent per-
mès l’entrada i la sortida de diputats al Saló de Sessions, s’ha de repetir,
i, si torna a haver-hi empat, es considera que es rebutja el dictamen,
l’article, l’esmena, el vot particular o la proposició de què es tracta.
68
2. En les votacions d’una comissió, s’entén que no hi ha empat

quan, essent idèntic el sentit en què han votat els membres presents
d’un mateix grup parlamentari, la igualtat de vots pot dirimir-se pon-
derant el nombre de vots de què cada grup disposa en el Ple.
3. En les votacions per boles blanques i negres, l’empat equival a
majoria de boles blanques.
Article 103. Explicació de vot
1. Feta una votació o el conjunt de votacions sobre una mateixa
qüestió, sens perjudici del que disposa l’apartat 2, cada grup parlamen-
tari pot explicar el vot durant cinc minuts, quan el sentit d’aquest hagi
variat respecte al que s’ha exposat en el debat o bé no hi hagi intervingut.
2. Pel que fa als projectes i les proposicions de llei, només es pot
explicar el vot després de l’última votació, llevat que el projecte o la
proposició s’hagin dividit en parts clarament diferenciades amb vista al
debat. En aquest cas, l’explicació es pot fer després de l’última votació
corresponent a cada part.
3. El diputat que ha votat de manera diferent a la del seu grup
parlamentari, amb l’autorització prèvia de la presidència, pot explicar
individualment el sentit del seu vot.
4. Els membres no adscrits que no hagin intervingut en cap moment
del debat poden sol·licitar a la presidència de fer explicació de vot.
5. Si la votació ha estat secreta, no hi pot haver explicació de vot.
SECCIÓ CINQUENA
El còmput de terminis i la presentació de documents
Article 104. Còmput de terminis i dies hàbils
1. Els terminis indicats en dies per aquest reglament es computen,
si no es disposa altrament, com a dies hàbils, i els terminis indicats en
mesos, de data a data.
2. Als efectes del còmput dels terminis establerts per aquest regla-
ment, són dies hàbils de dilluns a divendres, llevat dels declarats festius
anualment per la Mesa del Parlament.
3. S’exclouen del còmput dels terminis els dies hàbils compresos
entre els períodes ordinaris de sessions, llevat que l’afer en qüestió
69
hagi estat inclòs en l’ordre del dia d’una sessió extraordinària. La Mesa
del Parlament ha de fixar els dies que s’han d’habilitar perquè hi hagi
temps de complir els tràmits que permetin de tenir la dita sessió.
4. Els terminis que estableixen les lleis per a les actuacions par-
lamentàries dels òrgans del Parlament, dels membres i dels grups
parlamentaris es computen, llevat que una llei disposi específicament
una altra cosa, com a dies hàbils, o bé de data a data, en el cas que
s’expressin en mesos.
Article 105. Pròrroga dels terminis
La Mesa del Parlament pot acordar la pròrroga dels terminis esta-
blerts per aquest reglament. Fora de casos excepcionals, les pròrrogues
no han d’excedir un espai de temps igual al fixat.
Article 106. Presentació de documents
1. La presentació de documents al Registre General del Parlament
s’ha de fer els dies i les hores que fixi la Mesa del Parlament.
2. Els documents presentats en suport informàtic o transmesos
per mitjans informàtics, electrònics o telemàtics són admesos si se’n
garanteix la disponibilitat i l’accés i hi ha compatibilitat amb els sis-
temes emprats pel Parlament, o de programari lliure. La Mesa del
Parlament pot establir l’ús de codis, formats o dissenys determinats per
a garantir-ne la compatibilitat, i ha de fixar les mesures de seguretat
que tendeixin a evitar la intercepció o l’alteració de les comunicacions.
Aquestes mesures poden incloure la restricció d’ús dels mitjans infor-
màtics, electrònics o telemàtics.
3. Els documents presentats en suport informàtic o transmesos per
mitjans informàtics, electrònics o telemàtics han de complir, a més,
els requisits següents:
a) Cal que hi hagi constància, amb la data i l’hora corresponents,
de la transmissió, de la recepció i del contingut íntegre del document.
b) Cal que els remitents i els destinataris estiguin identificats de
manera fidedigna.
4. Els documents transmesos mitjançant qualsevol altre sistema tec-
nològic poden ésser admesos en les mateixes condicions especificades
per l’apartat 2, si compleixen els requisits assenyalats per l’apartat 3.
70
Article 107. Declaració d’urgència

1. La Mesa del Parlament pot acordar que un assumpte es tramiti
pel procediment d’urgència, si ho demanen el Govern, tres grups par-
lamentaris o una cinquena part dels diputats.
2. Si s’acorda el procediment d’urgència per a un tràmit en curs,
s’ha d’aplicar als tràmits subsegüents.
3. La declaració d’urgència comporta la reducció a la meitat dels
terminis fixats amb caràcter ordinari.
4. Els terminis a què fa referència l’apartat 3 encara poden ésser
reduïts més si ho acorda la Mesa del Parlament.
SECCIÓ SISENA
Les publicacions del Parlament i la publicitat dels treballs parlamentaris
Article 108. Publicacions oficials
1. Les publicacions oficials del Parlament de Catalunya són les
següents:
a) El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC).
b) El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).
2. En el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya es reprodu-
eixen fidelment totes les intervencions i tots els acords adoptats en
les sessions públiques. Així mateix, hi consten les incidències que s’hi
han esdevingut.
3. El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica els projectes
i les proposicions de llei, els vots particulars o les esmenes que s’han de
defensar en el Ple o en una comissió que actua en seu legislativa plena,
els informes de ponència, els dictàmens de les comissions legislatives, els
acords de les comissions i del Ple, les interpel·lacions, les mocions, les
propostes de resolució, les preguntes i les respostes que s’hi donin que no
siguin de caràcter reservat, les comunicacions del Govern i qualsevol altre
text o document la publicació del qual sigui exigida per algun precepte
d’aquest reglament o sigui ordenada pel president, atesa l’exigència d’un
tràmit que requereix la intervenció del Parlament.
4. El president del Parlament o d’una comissió, per raons d’urgèn-
cia, pot ordenar que els documents a què es refereix l’apartat 3 que
71
han d’ésser debatuts i votats siguin reproduïts i repartits als membres

de l’òrgan abans que siguin publicats, excepte en el cas dels projectes
i les proposicions de llei.
Article 109. Publicitat del treball parlamentari
1. El Parlament és accessible als ciutadans i als grups i les orga-
nitzacions socials, els quals tenen dret a conèixer les tramitacions
parlamentàries.
2. L’Administració parlamentària, mitjançant les tecnologies de
la informació i la comunicació i, en especial, per mitjà d’Internet,
del Canal Parlament i d’altres mitjans específics, ha de facilitar als
ciutadans l’accés a les tramitacions i la documentació parlamentàries.
Article 110. Mitjans de comunicació social
1. La Mesa del Parlament ha d’adoptar les mesures pertinents per a
facilitar als mitjans de comunicació social informació de les activitats
parlamentàries.
2. La Mesa del Parlament regula la concessió de credencials als repre-
sentants dels diversos mitjans de comunicació perquè puguin accedir als
locals que els són destinats i assistir a les sessions si els és autoritzat.
3. L’obtenció i l’enregistrament de sons i d’imatges han d’ésser
autoritzats per la Mesa del Parlament, que amb aquesta finalitat dicta
les normes convenients.
CAPÍTOL II
El procediment legislatiu
SECCIÓ PRIMERA
La iniciativa legislativa
Article 111. Subjectes
La iniciativa legislativa correspon:
a) Al Govern, que l’exerceix mitjançant la presentació d’un projecte
de llei.
b) Als grups parlamentaris i als membres del Parlament, que
l’exerceixen mitjançant la presentació d’una proposició de llei. Les
proposicions de llei poden ésser presentades per un grup parlamentari
72
amb la signatura del portaveu, o per un diputat amb la signatura de

quatre membres més del Parlament.
c) Als òrgans polítics representatius de les demarcacions supramu-
nicipals de l’organització territorial de Catalunya, que l’exerceixen, en
la forma establerta per la regulació legal corresponent, mitjançant la
presentació d’una proposició de llei.
d) Als ciutadans, que l’exerceixen, en la forma establerta per la Llei
de la iniciativa legislativa popular, mitjançant la presentació d’una
proposició de llei.
e) Als municipis, en els termes establerts per la legislació vigent.
Article 112. Requisits
1. Els projectes i les proposicions de llei han de tenir un objecte
material determinat i homogeni i han d’anar acompanyats d’una ex-
posició de motius i dels antecedents necessaris per a poder-s’hi pro-
nunciar.
2. Les iniciatives legislatives s’han d’adreçar a la Mesa del Parla-
ment.
3. Les proposicions de llei presentades pels òrgans polítics de les
demarcacions supramunicipals i les derivades de l’exercici de la inicia-
tiva legislativa popular han de complir, a més, els requisits específics
establerts per la legislació corresponent.
Article 113. Admissió a tràmit
1. La Mesa del Parlament ha de verificar si els projectes i les propo-
sicions de llei compleixen els requisits establerts per aquest reglament
i per les lleis i declarar si són admesos a tràmit o no ho són.
2. Si la Mesa del Parlament considera que una proposició de llei
pot implicar un augment de crèdits o una disminució d’ingressos, ha
de sol·licitar la conformitat prèvia del Govern perquè sigui admesa a
tràmit. La resposta del Govern ha d’ésser motivada i s’ha de fer dins
el termini de vuit dies des que li ha estat tramesa la proposició de llei,
un cop transcorreguts els quals el silenci s’ha d’entendre com a con-
formitat. El Govern no pot denegar la conformitat a una tramitació
si els efectes econòmics que en poden derivar han estat expressament
posposats per a un altre exercici pressupostari.
73
3. Si no és consultat en la forma establerta per l’apartat 2, el Go-

vern pot manifestar de manera motivada la seva disconformitat per
raons pressupostàries amb la tramitació d’una proposició de llei fins
dos dies abans de l’inici del debat de totalitat, i correspon a la Mesa
del Parlament adoptar la decisió definitiva sobre l’admissió a tràmit.
4. En el cas que un projecte o una proposició de llei no siguin
admesos a tràmit, la Mesa ho ha de comunicar immediatament als
que han exercit la iniciativa legislativa i aquests poden sol·licitar
la reconsideració de l’acord de la Mesa en els termes establerts per
l’article 38.
SECCIÓ SEGONA
El procediment legislatiu comú
SUBSECCIÓ PRIMERA
Les esmenes i el debat de totalitat
Article 114. Publicació de les iniciatives legislatives
La Mesa del Parlament, després d’acordar l’admissió a tràmit dels
projectes o les proposicions de llei, disposa que es publiquin i, un cop
escoltada la Junta de Portaveus, designa la comissió o les comissions
que han de tramitar-los i obre el període de presentació d’esmenes a
la totalitat.
Article 115. Esmenes a la totalitat
1. Un cop publicada la designació de la comissió o de les comis-
sions que han de tramitar el projecte de llei o la proposició de llei, els
diputats i els grups parlamentaris tenen un termini de deu dies per a
presentar-hi esmenes a la totalitat, mitjançant un escrit adreçat a la
mesa de la comissió, la qual n’ha de declarar l’admissió o la inadmissió
a tràmit, de conformitat amb els requisits exigits per aquest reglament
i, si escau, disposar-ne la publicació. Per a admetre a tràmit les esmenes
a la totalitat amb el text alternatiu són aplicables també les disposicions
de l’article 113.2 i 3.
2. Són esmenes a la totalitat les que demanen el retorn del projecte
o la proposició de llei als seus autors o les que presenten un text articu-
lat alternatiu i congruent amb l’objecte material de la iniciativa legis-
74
lativa. Només poden ésser presentades pels grups parlamentaris o per

un diputat amb la signatura de quatre membres més del Parlament.
Article 116. Debat de totalitat
1. Els projectes de llei i les proposicions de llei són objecte d’un
debat de totalitat en el Ple sobre la valoració general del text, l’oportu-
nitat, els principis i els criteris que informen la proposta i, si han estat
presentades, sobre les esmenes a la totalitat.
2. El debat de totalitat comença per la presentació del projecte o de
la proposició de llei a càrrec, segons el cas, d’un membre del Govern;
d’un grup parlamentari o un diputat; dels representants designats pels
òrgans de les demarcacions supramunicipals, fins a un màxim de tres,
o dels representants designats pels municipis. Aquestes intervencions
tenen un temps de quinze minuts.
3. El debat de totalitat es desenvolupa d’acord amb l’article 86 i
amb les especificitats establertes pel present article.
4. Cada una de les esmenes a la totalitat presentades pot donar
lloc a un torn a favor i un altre en contra, de quinze minuts, si bé els
torns per a fixar posicions s’acumulen en una única intervenció. Si no
s’han presentat esmenes a la totalitat, després de la presentació de la
iniciativa legislativa, intervenen els grups parlamentaris per fixar llur
posició durant un temps de deu minuts.
5. Quan s’han presentat esmenes a la totalitat, un cop finit el debat,
se sotmeten a votació, en primer lloc, conjuntament les que proposen
la devolució del projecte o de la proposició de llei i després, si n’hi
ha, singularment les de text alternatiu, per l’ordre en què han estat
presentades.
6. Si el Ple aprova la devolució del projecte o de la proposició
de llei, la iniciativa legislativa resta rebutjada i decauen les esmenes
amb text alternatiu, si se n’hi havien presentat. En aquest cas, el pre-
sident del Parlament ha de comunicar la decisió del Ple als autors de
la iniciativa legislativa rebutjada.
7. Si el Ple aprova una esmena a la totalitat de les que proposen un
text articulat alternatiu, el president del Parlament n’ordena la publi-
cació com a proposició de llei i la tramet a la comissió corresponent.
Aquesta proposició de llei no pot ésser objecte d’esmenes a la totalitat.
75
8. Un cop finit el debat de totalitat i, si escau, les votacions sobre les

esmenes a la totalitat, el Ple ha de decidir, en els supòsits i en els ter-
mes admissibles segons l’article 136, si el projecte o la proposició de llei es
tramita mitjançant el procediment de comissió en seu legislativa plena.
SUBSECCIÓ SEGONA
Les audiències d’organitzacions, grups socials i experts
Article 117. Sol·licitud i tramitació
1. Una vegada tingut el debat de totalitat i sempre que en resulti
la tramitació d’una iniciativa legislativa, els grups parlamentaris, en
el termini de cinc dies, mitjançant un escrit adreçat a la mesa de la
comissió, poden proposar l’audiència de les organitzacions i els grups
socials interessats en la regulació de què es tracti o d’experts en la
matèria de què es tracti.
2. El tràmit d’audiència s’ha de substanciar preferentment per via
presencial o per videoconferència, mitjançant una compareixença da-
vant la comissió o la ponència tramitadora en el termini que estableixi
la mesa de la comissió, que no pot ésser superior a quinze dies. També
es pot substanciar per escrit o per via electrònica si així ho determina
la comissió. En ambdós casos les compareixences són públiques.
3. Correspon a la comissió d’acordar les audiències. Si s’han de
substanciar com a compareixences, els grups parlamentaris han
d’acompanyar la sol·licitud amb una memòria explicativa dels motius
que justifiquen la compareixença i les dades de contacte del compa-
reixent.
4. En les proposicions de llei que afectin directament els ens locals,
han d’ésser escoltats de manera preceptiva el Consell de Governs Lo-
cals i, si escau, les entitats representatives dels ens locals.
5. En cada compareixença, en primer lloc, intervenen els compa-
reixents durant un temps de quinze minuts i, posteriorment, els grups
parlamentaris poden formular preguntes o demanar aclariments durant
un temps de deu minuts. El compareixent respon globalment per un
temps de cinc minuts. Si ho demana algun grup parlamentari, els temps
d’intervenció dels compareixents poden ésser diferents en els termes que
acordi la comissió en el moment d’aprovar les compareixences.
76
SUBSECCIÓ TERCERA
Les esmenes a l’articulat
Article 118. Requisits i admissió a tràmit
1. Un cop finit el termini per a sol·licitar les audiències d’organitza-
cions i grups socials, o quan aquestes ja s’han fet, els diputats i els grups
parlamentaris tenen un termini de quinze dies per a presentar esmenes
a l’articulat dels projectes i de les proposicions de llei, mitjançant un
escrit adreçat a la mesa de la comissió, la qual les qualifica, en declara
l’admissió o la inadmissió a tràmit de conformitat amb els requisits
exigits per aquest reglament i en disposa, si escau, la publicació.
2. Les esmenes poden ésser de supressió, de modificació i d’addició.
En els dos darrers supòsits, l’esmena ha de contenir el text concret
que es proposa com a modificació o com a addició, que ha d’ésser
congruent amb l’objecte material de la iniciativa legislativa. També es
poden proposar esmenes de millora formal de la iniciativa, d’acord
amb les normes de tècnica legislativa.
3. Cada disposició addicional, transitòria, derogatòria o final té la
consideració d’article, als efectes del procediment legislatiu i del que
estableix l’apartat 2.
4. Les esmenes presentades relatives a l’exposició de motius es dis-
cuteixen al final del tràmit corresponent si la comissió acorda d’incor-
porar l’exposició damunt dita com a preàmbul de la llei.
Article 119. Esmenes amb incidència pressupostària
1. Les esmenes a un projecte o a una proposició de llei que com-
porten un augment dels crèdits o una disminució dels ingressos
pressupostaris requereixen la conformitat del Govern perquè siguin
tramitades.
2. La mesa de la comissió encarregada de tramitar un projecte o
una proposició de llei ha de trametre al Govern, mitjançant el presi-
dent del Parlament, les esmenes que la comissió considera que com-
porten augment o disminució del pressupost en curs, d’acord amb el
que estableix l’apartat 1.
3. El Govern ha de donar a la comissió una resposta raonada pel
que fa a les esmenes a què es refereix l’apartat 2, en un termini de vuit
77
dies, un cop transcorregut el qual s’entén que el silenci del Govern és

expressiu de la seva conformitat.
4. En el supòsit que no s’hagi seguit el que estableix l’apartat 2 i en
qualsevol tràmit de les esmenes a què es refereix l’apartat 1, el Govern
pot adreçar-se al Parlament, mitjançant un escrit motivat, posant en
qüestió el caràcter modificatiu del pressupost vigent d’una esmena o
de més d’una. La Mesa del Parlament ha d’adoptar la decisió definitiva
sobre l’admissió a tràmit d’aquestes esmenes.
SUBSECCIÓ QUARTA
La tramitació en comissió
Article 120. Informe de la ponència i dictamen de la comissió
1. La comissió, després de finalitzat el període de presentació d’es-
menes a l’articulat, ha d’encarregar la redacció d’un informe a la vista
del projecte o de la proposició de llei i de les esmenes presentades, en un
termini de quinze dies, a una ponència formada per un membre de la
comissió en representació de cada grup parlamentari, o a un de sol. Si es
designa un ponent que no és membre de la comissió, s’ha de comunicar a
quin diputat substitueix per a aquella tramitació. L’acord de nomenar un
ponent únic ha d’ésser adoptat per les tres cinquenes parts dels membres
de la comissió.
2. La ponència pot recomanar a la comissió l’adopció d’esmenes i
pot proposar esmenes transaccionals entre les ja presentades i el text
inicial del projecte o de la proposició de llei, i ha d’indicar, en tot cas,
les modificacions que comporten respecte a aquest text inicial. La po-
nència, si és col·legiada, pot proposar, per unanimitat, noves esmenes.
Correspon a la ponència, assessorada pels serveis jurídics i lingüístics,
d’elevar a la comissió propostes de tècnica legislativa i d’adequació
a les regles i als usos formals i lingüístics del Parlament respecte als
projectes i les proposicions de llei.
3. L’informe es considera acabat un cop ha estat signat pel relator
o pels ponents que representen, d’acord amb el sistema de vot pon-
derat establert per aquest reglament, la majoria de la comissió que ha
nomenat la ponència. L’informe de la ponència ha d’ésser publicat en
el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.
78
4. La ponència col·legiada ha de designar, d’entre els seus mem-

bres, un relator, que ha de dur a terme les funcions de coordinació
dels treballs de la ponència i de portaveu en les discussions en la
comissió.
5. En els treballs de les ponències hi poden participar experts, tèc-
nics o representants d’entitats, organitzacions i grups socials. Aques-
tes persones poden assistir a les reunions de les ponències i interve-
nir-hi, d’acord amb els criteris que estableixi la mateixa ponència.
Els grups parlamentaris designen les persones que poden assistir a
les reunions de les ponències, si escau, el nombre de les quals no pot
ésser superior al dels diputats ponents del grup que assisteixin a la
reunió.
6. Un cop acabat l’informe de la ponència, la comissió elabora
el dictamen del projecte o de la proposició de llei. El debat comença
amb la presentació que fa de l’informe el relator de la ponència. Sens
perjudici de les agrupacions per blocs d’articles que el president de la
comissió pugui proposar, a continuació es discuteixen i voten, article
per article, tot l’articulat i les esmenes, i poden fer ús de la paraula els
esmenants de l’article i la resta de membres de la comissió.
7. La mesa de la comissió pot admetre a tràmit esmenes transaccio-
nals presentades per escrit per un membre de la comissió durant l’ela-
boració del dictamen, si tendeixen a assolir un acord entre les esmenes
ja formulades i el text de l’article, la qual cosa comporta la retirada
de les esmenes respecte a les quals es transigeix. Així mateix es poden
admetre a tràmit noves esmenes si són signades per tots els grups
parlamentaris presents. També es poden admetre a tràmit esmenes
tècniques, les quals tenen per finalitat llevar del text les incorreccions
i els errors tècnics, terminològics o gramaticals.
8. En la direcció dels treballs de la comissió, el president i la mesa
compleixen les funcions que aquest reglament confereix al president
i a la Mesa del Parlament.
9. A petició de tots els grups parlamentaris, la comissió pot deci-
dir assumir l’informe de la ponència, si aquesta ha estat col·legiada, i
elevar com a dictamen al Ple del Parlament el text del projecte de llei
o de la proposició de llei que s’hi proposa.
79
Article 121. Reserva d’esmenes i de vots particulars

1. Els grups parlamentaris que dissenteixin dels acords de les co-
missions poden formular vots particulars per a sostenir el text rebutjat.
Si les esmenes són rebutjades per la comissió, els esmenants poden
reservar-les per a defensar-les davant el Ple.
2. Els vots particulars i la reserva d’esmenes per al Ple es poden
formular en qualsevol moment del tràmit en comissió o, per escrit,
dins les vint-i-quatre hores següents a la conclusió del dictamen.
3. La mesa de la comissió, un cop finit el termini a què fa referèn-
cia l’apartat 2, tramet al president del Parlament el dictamen, signat
pel president i pel secretari, juntament amb els vots particulars i les
esmenes reservades, i ha de disposar-ne la publicació en el Butlletí
Oficial del Parlament de Catalunya. Així mateix, si el dictamen es refe-
reix a una proposició procedent de la iniciativa legislativa popular, de
les demarcacions supramunicipals o dels municipis, l’ha de trametre
específicament als promotors de la iniciativa legislativa.
SUBSECCIÓ CINQUENA
Les esmenes subsegüents als dictàmens
del Consell de Garanties Estatutàries
Article 122. Tramitació
1. Quan el Parlament rep del Consell de Garanties Estatutàries de
la Generalitat el dictamen respecte a l’adequació a la Constitució i a
l’Estatut d’autonomia de Catalunya del dictamen d’una comissió par-
lamentària sobre un determinat projecte o una proposició de llei, el
president del Parlament mana que es publiqui en el Butlletí Oficial
del Parlament de Catalunya i la Mesa del Parlament obre, si escau, un
termini per a la presentació d’esmenes.
2. Les esmenes presentades han d’ésser congruents amb les con-
clusions i les observacions del dictamen del Consell de Garanties Es-
tatutàries i només es poden referir als articles o a les esmenes objecte
d’aquest dictamen. Les esmenes han de complir els requisits que esta-
bleix l’article 118.2; no obstant això, si les conclusions del dictamen del
Consell de Garanties Estatutàries adverteixen de la inconstitucionalitat
global del dictamen de la comissió, les esmenes poden proposar la
80
retirada del projecte o de la proposició de llei dictaminats. La Mesa

del Parlament qualifica la congruència de les esmenes presentades.
3. La Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus, de-
cideix si el dictamen de la comissió parlamentària sobre el projecte o
la proposició de llei, amb les esmenes declarades congruents, ha d’és-
ser tramitat pel Ple o ha de tornar a la comissió que l’havia elaborat
perquè en faci l’estudi i l’ordenació, juntament amb les esmenes i els
vots particulars reservats per a defensar en el Ple. En aquest cas, no es
pot sol·licitar un nou dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.
4. La comissió, en fer l’estudi de les esmenes subsegüents al dic-
tamen del Consell de Garanties Estatutàries, pot recomanar esmenes
transaccionals entre aquestes i les esmenes i els vots particulars re-
servats per a defensar en el Ple, d’acord amb el que disposa l’article
121. Els grups parlamentaris poden posar en qüestió, en un escrit
motivat, el caràcter transaccional de les esmenes fins a quaranta-vuit
hores abans de començar la sessió plenària en què s’ha de debatre el
dictamen. La Mesa del Parlament pren una resolució definitiva abans
que siguin posades a votació en el Ple.
5. En el supòsit a què es refereix l’apartat 4 no es pot sol·licitar un
nou dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, llevat que la co-
missió, per la majoria absoluta dels seus membres, acordi demanar-lo
exclusivament en relació amb les esmenes transaccionals que recomani
per a resoldre els vicis d’inconstitucionalitat o antiestatutarietat ad-
vertits pel dictamen.
6. La votació de les esmenes subsegüents al dictamen del Consell de
Garanties Estatutàries i de les transaccionals a què es refereix l’apartat 4
correspon al Ple del Parlament.
SUBSECCIÓ SISENA
La tramitació final en el Ple
Article 123. Debat
1. Un cop dictaminat un projecte de llei en comissió, el debat en el
Ple pot començar amb la intervenció d’un membre del Govern o, en
el supòsit d’una proposició de llei, dels grups o diputats proposants, o
dels promotors d’una iniciativa popular, d’una demarcació supramuni-
81
cipal o dels municipis. Tot seguit, el diputat relator designat per la po-
nència pot presentar els treballs de la ponència i la comissió durant un
temps de deu minuts. Aquestes intervencions no obren torn de rèplica.
2. Si no es presenten vots particulars al dictamen ni es reserven es-
menes, el president, després que els grups parlamentaris hagin expres-
sat llur posició, sotmet tot el dictamen a votació, sens perjudici del dret
dels grups de demanar votació separada d’algun punt del dictamen.
3. Si s’han presentat vots particulars o s’han reservat esmenes, els
grups parlamentaris disposen d’un torn de quinze minuts per a expli-
car llur posició sobre el dictamen de la comissió i, si escau, defensar
globalment les esmenes i els vots particulars.
4. Posteriorment, els grups parlamentaris tenen un torn de cinc
minuts per a pronunciar-se sobre les esmenes i els vots particulars
defensats pels altres grups.
5. Durant el debat en el Ple, la presidència pot admetre esmenes
tècniques. Es poden admetre a tràmit esmenes transaccionals entre
les ja presentades i el text del dictamen, la qual cosa comporta la reti-
rada de les esmenes respecte a les quals es transigeix. També es poden
tramitar les esmenes presentades al projecte pels diputats i els grups
parlamentaris en el termini d’esmenes establert que hagin estat re-
formades per a adequar-les a la nova redacció de l’article, modificada
pel dictamen de la comissió. També es poden admetre a tràmit altres
esmenes, si són signades per tots els grups parlamentaris.
Article 124. Votació
1. Un cop finit el debat, les votacions es fan article per article. En
primer lloc, es voten, quan n’hi hagi, les esmenes i els vots particulars
mantinguts, i també les esmenes transaccionals, les presentades en
aquesta fase per acord de tots els grups parlamentaris, i les tècniques.
Finalment se sotmet a votació el dictamen de la comissió.
2. El president del Parlament pot ordenar i agrupar les votacions
per matèries, grups d’articles o d’esmenes o per paràgrafs d’articles,
si ho aconsellen les característiques dels textos i el desenvolupament
del debat. En tots els casos, els grups parlamentaris poden demanar
votació separada d’algun punt del dictamen, d’una esmena o d’un vot
particular.
82
Article 125. Harmonització del text aprovat

Si, un cop acabat el debat d’un projecte o d’una proposició i a
conseqüència de l’aprovació d’un vot particular, d’una esmena o de
la votació dels articles, algun punt del text resultant fos incongruent
o obscur, la Mesa del Parlament, a iniciativa pròpia o a petició de la
mesa de la comissió, pot trametre novament a la comissió el text apro-
vat pel Ple, amb l’única finalitat que aquesta, en el termini de quin-
ze dies, en prepari una redacció harmònica que no contradigui els
acords del Ple. El dictamen així redactat s’ha de sotmetre a la decisió
final del Ple, que ha d’aprovar-lo o de rebutjar-lo en conjunt, en una
sola votació.
Article 126. Adaptació del text a canvis normatius
o jurisprudencials
Si, com a conseqüència d’una decisió normativa o jurisprudencial
sobrevinguda, el dictamen d’una comissió resultés contrari a l’ordena-
ment jurídic, la Mesa, d’acord amb la Junta de Portaveus, pot remetre
el text a la comissió perquè en redacti un nou dictamen adequat a les
noves circumstàncies seguint un procediment anàleg al que estableix
l’article 125.
SUBSECCIÓ SETENA
Retirada de projectes i proposicions de llei i integració
d’iniciatives legislatives
El Govern i els proposants, respectivament, d’un projecte o d’una
proposició de llei poden sol·licitar-ne la retirada, en un escrit adre-
çat a la Mesa del Parlament, abans d’iniciar les votacions en el Ple o
en la comissió, si aquesta actua en seu legislativa plena. Pel que fa a
les propostes presentades per iniciativa popular, la comissió que n’és
promotora també pot sol·licitar-ne la retirada.
Article 128. Integració d’iniciatives legislatives
1. Les iniciatives legislatives que tenen un contingut similar es po-
den integrar en una única tramitació si els proposants respectius ho
acorden.
83
2. La Mesa del Parlament, un cop escoltada la Junta de Portaveus,

ha de determinar el procediment per a integrar els textos de les ini-
ciatives a què es refereix l’apartat 1.
SECCIÓ TERCERA
Especialitats del procediment legislatiu
SUBSECCIÓ PRIMERA
Els projectes i les proposicions de llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya
Article 129. Ponència redactora
1. Amb relació al desenvolupament bàsic del que estableix l’Esta-
tut d’autonomia de Catalunya, la Mesa del Parlament, sens perjudici
del règim general de la iniciativa legislativa establert per l’article 111,
d’acord amb la Junta de Portaveus i amb la iniciativa prèvia de dos
grups parlamentaris o d’una cinquena part dels diputats, pot decidir
que en aquestes matèries la iniciativa parlamentària sigui exercida pel
conjunt dels grups parlamentaris. Amb aquesta finalitat, la comissió
que designi la Mesa del Parlament ha de constituir una ponència, amb
representació de tots els grups parlamentaris, perquè elabori el text de
la proposició de llei en el termini de tres mesos, al terme del qual s’en-
tén que decau l’encàrrec, llevat d’una pròrroga atorgada expressament.
Per a publicar la proposició, se segueix el que disposa l’article 114.
2. El text elaborat per la ponència a què es refereix l’apartat 1 es
tramita pel procediment legislatiu comú. Les proposicions de llei ela-
borades seguint aquest procediment s’han de sotmetre al debat esta-
blert per l’article 116 i, si són signades per tots els grups parlamentaris,
no poden ésser objecte d’esmenes a la totalitat. La presentació de la
proposició de llei ha d’ésser feta pel diputat designat per la ponència.
Article 130. Aprovació
1. L’aprovació dels projectes i les proposicions de llei de desenvo-
lupament bàsic dels preceptes de l’Estatut, si aquest no ho estableix
altrament, requereix el vot favorable de la majoria absoluta en una
votació final sobre el conjunt del text. La votació ha d’ésser anuncia-
da amb antelació pel president del Parlament. Si no s’aconsegueix la
84
majoria absoluta, el projecte ha d’ésser tornat a la comissió. La Mesa

del Parlament ha d’obrir un termini de set dies perquè els grups par-
lamentaris puguin presentar noves esmenes al conjunt del text. La
comissió ha d’emetre un nou dictamen en el termini d’un mes.
2. El debat sobre el nou dictamen de la comissió s’ha d’ajustar a
les normes que regulen els debats de totalitat. Si en la votació s’acon-
segueix el vot favorable de la majoria absoluta, es considera aprovat i,
si no, definitivament rebutjat.
3. La modificació i la derogació de les lleis a què es refereix l’article
129.1 poden ésser tramitades seguint el procediment especial indicat
per aquest precepte i, en tots els casos, els projectes i les proposicions
de llei de modificació i de derogació requereixen l’aprovació per ma-
joria absoluta en una votació final.
SUBSECCIÓ SEGONA
El projecte de llei de pressupostos
Article 131. Presentació i tramitació
1. La tramitació del projecte de llei de pressupostos es fa pel pro-
cediment que estableix aquesta subsecció i, supletòriament, s’hi aplica
el procediment legislatiu comú.
2. El projecte de llei de pressupostos té preferència en la tramitació
respecte als altres treballs parlamentaris.
3. La Mesa del Parlament, un cop admès a tràmit el projecte de
llei de pressupostos, ha d’obrir dos períodes d’esmenes que s’inicien
el mateix dia; un període, d’una durada no inferior a deu dies natu-
rals, per a presentar les esmenes a la totalitat, i un altre període, d’una
durada no inferior als vint dies naturals, per a presentar les esmenes
a l’articulat i als estats de despeses.
4. La Mesa del Parlament ha d’habilitar, dins els set primers dies
del termini de presentació désmenes a la totalitat, un període perquè
cada conseller comparegui davant la comissió que correspongui per
a informar sobre el contingut del pressupost de cada departament i
dels organismes i les entitats que en depenen.
5. Les esmenes a qualsevol article o disposició o a l’estat de despeses
del projecte de llei de pressupostos que comporten augment de crèdit
85
en algun concepte només són admeses a tràmit si, a més de complir

els requisits generals, proposen alhora una baixa d’una quantia igual,
com a mínim, en algun altre concepte de l’estat de despeses del mateix
departament del Govern i dels organismes, les entitats i les empreses
que en depenen.
Article 132. Els debats de totalitat del projecte de llei
de pressupostos
1. En la tramitació del projecte de llei de pressupostos només es
poden admetre com a esmenes a la totalitat les presentades pels grups
parlamentaris que proposen el retorn del projecte al Govern o que
proposen el retorn de l’estat de despeses d’una secció pressupostària
corresponent a un departament del Govern.
2. El debat de les esmenes a la totalitat que proposen el retorn del
projecte al Govern es té únicament en el Ple, abans de començar la
tramitació en comissió, i d’acord amb el procediment següent:
a) El debat s’inicia amb la presentació del projecte a càrrec d’un
membre del Govern; tot seguit, els grups que han presentat esmenes
a la totalitat poden intervenir per defensar-les per un temps màxim
de trenta minuts cada un.
b) Un cop feta la defensa de les esmenes, es pot fer un torn en
contra per un temps màxim de trenta minuts, si només un grup par-
lamentari havia presentat esmena a la totalitat, o per aquest temps
incrementat en quinze minuts més per cada esmena addicional, si més
d’un grup n’havia presentades.
c) Si hi ha hagut un torn en contra, els grups que han defensat
esmenes i els que s’hi han oposat poden intervenir de nou durant un
temps màxim de cinc minuts cada un.
d) Els grups que no han intervingut en el debat poden manifestar
llur posició per un temps màxim de quinze minuts cada un.
e) Un cop finit el debat, s’han de sotmetre a votació conjuntament
totes les esmenes. Si el Ple acorda el retorn del projecte, aquest es té
per rebutjat. Altrament, es tenen per fixades la previsió d’ingressos i
la despesa global màxima que resulti del projecte presentat, i la distri-
bució d’aquestes per seccions.
86
Article 133. El debat de totalitat de les seccions pressupostàries

El debat de totalitat de les seccions pressupostàries es té en sessions
públiques convocades amb caràcter específic a les comissions legislati-
ves que correspongui d’acord amb el procediment següent:
a) La Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus, ha
de determinar les comissions competents per raó de la matèria per a
tramitar cada esmena a la totalitat de les seccions.
b) La sessió de cada comissió s’inicia amb la defensa de les esmenes
a la totalitat per part dels grups parlamentaris que n’hagin presentat,
per un temps màxim de quinze minuts cada un. Als efectes del debat,
es considera que el pressupost del departament inclou també el dels
organismes, les entitats i les empreses que en depenen.
c) Un cop feta la defensa de les esmenes, es pot fer un torn en
contra per un temps màxim de quinze minuts si només un grup par-
lamentari havia presentat esmena a la totalitat o per aquest temps
incrementat en cinc minuts més per cada esmena addicional si més
d’un grup n’havia presentat.
d) Si hi ha hagut un torn en contra, els grups que han defensat
esmenes i els que s’hi han oposat poden intervenir de nou durant un
temps màxim de cinc minuts cada un.
e) Els grups que no han intervingut en el debat poden manifestar
llur posició per un temps màxim de deu minuts cada un.
f) Un cop finit el debat, s’han de sotmetre a votació les esmenes en
la comissió que les ha debatudes.
g) Si una de les comissions acorda el retorn d’una secció, el presi-
dent de la comissió ho ha de comunicar al president del Parlament, a
fi que la ratificació de l’acord se sotmeti al Ple. Si el Ple ratifica l’acord,
la secció pressupostària es té per rebutjada i s’ha de tornar al Govern
perquè en presenti una de nova.
h) Si el Govern no retira el projecte de llei de pressupostos, la
tramitació del projecte en el Ple resta en suspens fins que el Govern
no trameti un nou pressupost de la secció rebutjada i aquest sigui
acceptat pel Ple.
87
Article 134. Els debats de l’articulat i els estats de despeses

1. El debat i la votació en la comissió competent en matèria pres-
supostària s’han de referir a l’articulat i a l’estat d’autorització de des-
peses, sens perjudici de l’estudi d’altres documents que acompanyin
el projecte de llei del pressupost. La sessió de la comissió en què es té
aquest debat sempre és pública.
2. Després de closos els debats de totalitat, es pot passar al debat
detallat del text articulat i l’estat de despeses en la comissió competent
en matèria pressupostària. A aquest efecte, la mesa de la comissió pot
establir directament la relació ordenada d’esmenes presentades sense
que calgui el nomenament de ponents. La sessió de la comissió no pot
començar abans que hagin transcorregut com a mínim dos dies hàbils
sencers des de la data en què la relació ordenada d’esmenes hagi estat
distribuïda efectivament entre els grups parlamentaris.
3. Els grups parlamentaris i els diputats poden reservar per a de-
fensar i votar en el Ple les esmenes rebutjades per la comissió.
4. En el debat final en el Ple els grups intervenen per fixar llur
posició sobre el conjunt dels treballs fets per la comissió i sobre les
esmenes reservades. Cada grup pot intervenir per un temps màxim
de vint minuts.
SUBSECCIÓ TERCERA
La reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
Article 135. Procediment i aprovació
1. Les iniciatives de reforma estatutària promogudes per la Gene-
ralitat es tramiten d’acord amb les normes establertes per l’article 129.
Les proposicions de reforma estatutària han d’ésser subscrites per una
cinquena part dels diputats o per dos grups parlamentaris.
2. Les propostes de reforma estatutària que promouen les Corts
Generals es tramiten pel procediment legislatiu comú.
3. El text adoptat pel Ple ha d’ésser sotmès a una votació final,
anunciada prèviament per la presidència, en la qual, perquè pugui
ésser aprovat, cal el vot favorable dels dos terços dels membres de
dret del Parlament. Si no s’aconsegueix aquesta majoria, el text, per
acord de la Mesa i de la Junta de Portaveus, pot tornar a la comissió, la
88
qual ha de formular una nova proposta al Ple en el termini d’un mes.

La iniciativa de reforma s’entén definitivament rebutjada si la nova
proposta no assoleix la majoria dels dos terços.
4. Un cop aprovat el projecte de reforma, el president del Parla-
ment l’ha de remetre a les Corts Generals.
5. El Parlament ha de nomenar una delegació perquè presenti la
proposta de reforma de l’Estatut davant les Corts Generals.
6. Una delegació del Parlament, amb representació proporcional
dels grups parlamentaris, forma part de la comissió mixta paritària de
membres del Congrés dels Diputats o del Senat i del Parlament que,
de comú acord, ha de formular una proposta conjunta de reforma. Si
escau de constituir una ponència, n’ha de formar part, com a mínim,
un diputat de cada un dels grups parlamentaris, llevat del Grup Mixt.
En l’elecció dels altres membres de la ponència s’ha de mantenir la
representació proporcional dels grups parlamentaris.
7. La delegació del Parlament formula la seva posició respecte al
conjunt de la proposta de reforma en una votació final adoptada per
majoria de dos terços.
8. El Parlament, a proposta de dos grups parlamentaris o de la
cinquena part dels diputats i per majoria absoluta dels seus membres,
pot retirar les propostes de reforma que hagi presentat, en qualsevol
moment de la tramitació davant les Corts Generals, abans que siguin
aprovades de manera definitiva.
SUBSECCIÓ QUARTA
La delegació en les comissions de la competència legislativa plena
1. El Ple del Parlament, a proposta de la Mesa del Parlament, de dos
grups parlamentaris o d’una cinquena part dels diputats, pot delegar
en les comissions l’aprovació de projectes i de proposicions de llei, lle-
vat d’aquelles a què es refereix l’article 129.1, de la llei de pressupostos
i de les lleis de delegació legislativa. En aquest cas, la comissió actua
en seu legislativa plena.
2. El Ple, a proposta de la Mesa del Parlament, de dos grups par-
lamentaris o d’una cinquena part dels diputats, pot reclamar sempre
89
el debat i la votació de qualsevol projecte o proposició de llei que hagi

estat objecte de delegació.
Article 137. Tramitació de les iniciatives legislatives
1. La tramitació dels projectes i les proposicions de llei per la co-
missió en seu legislativa plena segueix el procediment legislatiu comú,
llevat del tràmit de deliberació i de votació en el Ple.
2. Un cop rebut el projecte o la proposició de llei, la comissió cons-
titueix una ponència formada per un membre de la comissió perta-
nyent a cada grup parlamentari.
3. En l’informe de la ponència s’ha d’aplicar el que estableix l’arti-
cle 120. Tot seguit, el ple de la comissió segueix el tràmit establert per
a la deliberació en el Ple del Parlament.
SUBSECCIÓ CINQUENA
La tramitació de les iniciatives legislatives en lectura única
1. Un projecte de llei pot ésser tramitat directament i en lectura
única pel Ple del Parlament o per una comissió, si la naturalesa del
projecte ho aconsella o la simplicitat de la formulació ho permet. La
tramitació en lectura única ha d’ésser acordada pel Ple del Parlament,
a proposta del Govern, o a proposta de la Mesa del Parlament, un cop
escoltada la Junta de Portaveus, o a iniciativa d’aquesta.
2. El grup parlamentari promotor d’una proposició de llei en pot
sol·licitar la tramitació pel procediment de lectura única. Correspon al
Ple del Parlament d’acordar-la, a proposta de la Mesa, un cop escoltada
la Junta de Portaveus o a iniciativa d’aquesta, sempre que la proposició
de llei compleixi els supòsits habilitants que estableix l’apartat 1.
3. El debat de la iniciativa legislativa en lectura única se subjecta a
les normes establertes per als debats de totalitat; finalment, el conjunt
de la iniciativa se sotmet a una sola votació.
90
SUBSECCIÓ SISENA
La tramitació de les iniciatives legislatives populars
Article 139. Admissió a tràmit de les iniciatives legislatives
populars
1. La Mesa del Parlament admet a tràmit les proposicions d’ini-
ciativa legislativa popular si compleixen els requisits que estableixen
la llei que les regula i aquest reglament.
2. Si la proposició de llei pot implicar un augment de crèdits o una
disminució d’ingressos amb relació al pressupost vigent en el moment
de la seva tramitació parlamentària, la llei resultant de la iniciativa
legislativa popular no pot entrar en vigor, en la part que comporti la
dita afectació pressupostària, fins a l’exercici pressupostari següent o,
si escau, fins a un altre de posterior, si així ho determina la mateixa
proposició de llei.
3. La Mesa del Parlament, als efectes del que estableix l’apartat 1,
ha de trametre la iniciativa legislativa popular al Govern perquè es
posicioni sobre els seus efectes econòmics en el termini de vuit dies.
4. Si el Govern considera que la proposició de llei produeix afecta-
ció pressupostària, la Mesa del Parlament l’ha d’admetre a tràmit en
els termes que estableix l’apartat 2. Si el Govern no es pronuncia en el
termini de vuit dies, el silenci s’entén en el sentit que no hi ha afectació
pressupostària.
Article 140. El debat de totalitat de les iniciatives legislatives
populars
1. El debat de totalitat de la proposició de llei d’iniciativa legislativa
popular ha de tenir lloc en el termini de quatre mesos a comptar de
l’endemà de la comunicació de la Junta Electoral a la Mesa del Parla-
ment de l’acord en què declara que s’ha assolit el nombre de signatures
vàlides necessari per a la tramitació parlamentària de la proposició de
llei. La Mesa del Parlament ha de comunicar a la comissió promotora
les dates d’inici i de finiment del termini.
2. Si el termini a què fa referència l’apartat 1 fineix entre períodes
ordinaris de sessions, el debat de totalitat ha d’ésser inclòs en l’ordre
del dia del primer ple ordinari del període de sessions següent.
91
3. Si el termini a què fa referència l’apartat 1 fineix quan la le-

gislatura està dissolta, s’habilita automàticament un nou termini de
dos mesos a comptar de l’endemà de la constitució del nou Parla-
ment. En aquest cas, la Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta de
Portaveus, ha d’obrir un nou termini de presentació d’esmenes a la
totalitat.
4. El debat de totalitat comença per la presentació de la proposició
de llei a càrrec d’un o més membres de la comissió promotora de
la iniciativa legislativa popular per un temps de quinze minuts. Si
intervé més d’un membre, el temps d’intervenció es divideix entre
ells.
5. El representant de la comissió promotora, si en el debat es de-
fensen esmenes a la totalitat, té dret a intervenir després que ho hagin
fet els grups parlamentaris que han presentat esmenes. Aquests grups
parlamentaris poden tornar a intervenir després que ho hagi fet el
representant de la comissió promotora.
Article 141. La tramitació en comissió de les proposicions de llei
d’iniciativa legislativa popular i el debat subsegüent
en el Ple
1. Una vegada tingut el debat de totalitat, si s’aprova de tramitar
la iniciativa legislativa, la comissió promotora pot participar en la tra-
mitació davant la comissió parlamentària corresponent per mitjà de
les actuacions següents:
a) Ésser escoltada en els termes que aquest reglament estableix
per a les compareixences de les organitzacions i els grups socials en
el procediment legislatiu, abans que s’obri el període de presentació
d’esmenes a l’articulat.
b) Proposar compareixences de persones i entitats en el tràmit
a què fa referència la lletra a. Aquestes compareixences han d’ésser
sotmeses a votació de la comissió legislativa corresponent.
c) Designar un representant perquè assisteixi a la primera reunió
de la ponència nomenada per la comissió.
d) Participar, per mitjà del seu representant, amb veu però sense
vot, en les reunions de la ponència.
92
2. Una vegada dictaminada la proposició de llei en comissió, el debat

en el Ple comença amb la intervenció dels promotors de la iniciativa.
3. La comissió promotora, als efectes del que estableixen els apar-
tats 1 i 2, ha de designar un representant i un suplent mitjançant un
escrit adreçat a la mesa de la comissió. El representant i el suplent han
d’ésser membres de la comissió promotora.
4. La comissió promotora pot fer arribar a la Mesa del Parlament
propostes o queixes relatives a la tramitació de la iniciativa. La Mesa,
una vegada escoltada la Junta de Portaveus, ha de respondre a la co-
missió en el termini de quinze dies a comptar de la recepció de les
dites propostes o queixes.
Article 142. Assessorament i suport dels serveis del Parlament
a la comissió promotora
1. Els serveis del Parlament han de facilitar a la comissió promo-
tora la informació i la documentació que tingui relació directa amb la
iniciativa legislativa o amb la seva tramitació. Així mateix, els serveis
jurídics del Parlament han d’assessorar la comissió promotora amb
relació al compliment dels requisits formals durant tota la tramitació
de la iniciativa legislativa. El representant de la comissió promotora
ha de presentar les sol·licituds d’informació i assessorament davant la
Secretaria General del Parlament.
2. El Parlament ha d’adoptar les mesures necessàries per a difondre
el contingut de les iniciatives legislatives populars i per a promoure la
participació ciutadana durant llur tramitació parlamentària.
SUBSECCIÓ SETENA
Procediment per a la consolidació de la legislació vigent
Article 143. Consolidació
1. El procediment de consolidació de les lleis i normes amb rang
de llei té per objecte elaborar un nou text legal que integri la legislació
vigent sobre una matèria o un sector determinats.
2. La finalitat de la consolidació legislativa és simplificar l’ordena-
ment jurídic, millorar-ne la qualitat i contribuir a garantir la seguretat
jurídica amb un millor coneixement del dret vigent.
93
Article 144. Supòsit d’aplicació de la consolidació legislativa

1. El procediment de consolidació legislativa és aplicable sobre un
sector o una matèria quan s’han produït modificacions legals parcials
que, per llur freqüència, diversitat o complexitat, fan aconsellable de
consolidar en un únic text la legislació vigent.
2. La consolidació, a més del cas a què fa referència l’apartat 1,
es pot aplicar per a integrar en un únic text legal la legislació vigent
sobre més d’una matèria o d’un sector, sempre que hi hagi una con-
nexió temàtica entre ells i es compleixin les condicions que estableix
l’apartat 1.
3. No poden ésser objecte del procediment de consolidació les lleis
de desplegament bàsic de l’Estatut ni les lleis per a l’aprovació de les
quals l’Estatut exigeix una majoria reforçada.
Article 145. Naturalesa i efectes de la consolidació
1. El procediment de consolidació dona lloc a un nou text amb
valor de llei que substitueix i deroga les lleis i normes amb rang de
llei que consolida.
2. Els textos consolidats són promulgats i publicats com a lleis,
d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut. En la publicació
d’un text consolidat, se n’ha d’indicar la naturalesa en el títol.
3. Els textos consolidats no poden modificar la regulació substanti-
va de la matèria afectada. El procediment que estableix aquest capítol
no es pot utilitzar mai amb aquesta finalitat i la Mesa i la comissió
tramitadora han de vetllar sempre perquè aquest requisit es compleixi
sense excepció.
Article 146. Iniciativa del procediment de consolidació
1. La iniciativa del procediment de consolidació correspon única-
ment al Govern, als grups parlamentaris i als membres del Parlament.
2. En el cas d’iniciativa parlamentària, aquesta pot ésser presen-
tada per un grup parlamentari amb la signatura del portaveu o per
un diputat amb la signatura de quatre membres més del Parlament.
3. Els projectes i les proposicions de consolidació, a més dels re-
quisits que estableix l’article 112.1, s’han d’acompanyar, com a do-
cument annex, amb la llista de les lleis i altres normes amb rang de
94
llei que consoliden i que han de quedar derogades amb l’aprovació

del text consolidat.
Article 147. Tramitació de textos consolidats
1. Els projectes i les proposicions de textos consolidats han d’ésser
tramitats per una comissió específica que s’ha de crear a l’inici de la
legislatura amb aquesta finalitat. Aquesta comissió ha d’ésser integrada
per un representant de cada grup parlamentari i per personal del Par-
lament, el qual, sota la coordinació d’un lletrat i amb la col·laboració
d’assessors lingüístics, ha d’acomplir les tasques d’assistència i asses-
sorament tècnic en els procediments de consolidació.
2. Els projectes i les proposicions de textos consolidats no poden
ésser objecte d’esmena a la totalitat ni d’esmenes a l’articulat.
3. La comissió ha de nomenar una ponència integrada per un re-
presentant de cada grup parlamentari o per un únic ponent si es tracta
d’una consolidació molt senzilla. Aquesta ponència ha d’estudiar i
valorar la proposta i, si escau, proposar recomanacions de modificació
del text, sempre dins dels límits inherents a la naturalesa del proce-
diment de consolidació. La ponència pot demanar l’opinió d’experts
independents en la matèria de què es tracti si ho considera necessari
per a acomplir la seva tasca.
4. Les recomanacions de la ponència només poden tenir com a
objecte:
a) Eliminar discordances.
b) Aclarir els textos.
c) Eliminar antinòmies.
d) Eliminar redundàncies.
e) Harmonitzar el llenguatge, les denominacions i l’estructura dels
títols i capítols.
f) Revisar possibles errades gramaticals i millorar la sintaxi.
5. Una vegada acabat l’informe, la ponència l’ha d’elevar a la co-
missió. L’informe de la ponència ha d’anar acompanyat, si escau, de
l’informe que els serveis jurídics del Parlament hagin emès amb relació
al projecte o la proposició i a les recomanacions de la ponència.
95
6. Es pot demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries

als únics efectes de determinar si el text del projecte o la proposició de
llei s’ajusta a les característiques que aquest capítol estableix per als
textos consolidats i en compleix els requisits.
Article 148. Aprovació de textos consolidats
1. L’aprovació del text consolidat correspon a la comissió a què fa
referència l’article 147, que actua amb competència legislativa plena.
2. El projecte o la proposició de consolidació s’ha de tramitar pel
procediment de lectura única. El text consolidat ha d’ésser objecte
d’una única votació, que ha d’incloure, si escau, les recomanacions
fetes per la ponència.
3. El text consolidat, a proposta de la Mesa del Parlament, de tres
grups parlamentaris o d’una desena part dels diputats, pot ésser de-
batut i aprovat en el Ple pel procediment de lectura única.
CAPÍTOL III
L’impuls i el control de l’acció política i de govern
SECCIÓ PRIMERA
La investidura i la responsabilitat política de la presidència
SUBSECCIÓ PRIMERA
La investidura
Article 149. Debat d’investidura
1. La sessió d’investidura del president de la Generalitat comença
amb la lectura, feta per un dels secretaris, de la resolució del president
del Parlament en què proposa un candidat a la presidència. A conti-
nuació, el candidat presenta, sense limitació de temps, el programa
de govern i sol·licita la confiança del Ple. Llevat que el president del
Parlament consideri oportú de suspendre la sessió durant un temps
no superior a les vint-i-quatre hores, hi intervé després un represen-
tant de cada grup parlamentari, durant trenta minuts cadascun d’ells.
2. El candidat pot fer ús de la paraula tantes vegades com ho de-
mani. Quan respon individualment a un dels diputats que han inter-
96
vingut, aquest té dret a una rèplica d’un temps igual a l’emprat pel
candidat. Si el candidat respon d’una manera global als representants
dels grups, cadascun d’aquests només té dret a una rèplica, d’un temps
igual a l’emprat pel candidat.
3. Si la resposta a una rèplica comporta que algun grup contra-
repliqui, aquest disposa d’un torn únic, no superior als cinc minuts.
Article 150. Votació
1. Després del debat es passa a la votació. Perquè el candidat resulti
investit ha d’obtenir els vots de la majoria absoluta. Aquesta elecció
comporta, alhora, l’aprovació del programa de govern exposat.
2. Si el candidat no aconsegueix la majoria establerta per l’apartat 1,
es pot sotmetre a un segon debat i a una segona votació dos dies des-
prés; aleshores, per a la investidura, és suficient la majoria simple.
SUBSECCIÓ SEGONA
La responsabilitat política de la presidència
Article 151. Responsabilitat política
El Parlament pot exigir la responsabilitat política del president de
la Generalitat i del Govern per mitjà de la moció de censura i de la
qüestió de confiança.
Article 152. Moció de censura
1. La moció de censura ha d’ésser motivada i ha d’incloure un candi-
dat a la presidència de la Generalitat, que ha d’haver acceptat la candida-
tura. La Mesa del Parlament qualifica la moció de censura d’acord amb
els requisits establerts per la legislació vigent i per aquest reglament. Un
cop admesa a tràmit, el president del Parlament ho ha de comunicar al
president de la Generalitat i als portaveus dels grups parlamentaris.
2. El president del Parlament convoca el Ple amb l’única finalitat
de debatre i de votar la moció de censura.
3. El debat s’inicia amb la defensa de la moció de censura, que fa, du-
rant trenta minuts, un dels diputats signants de la moció; després, durant
trenta minuts, pot intervenir el Govern. A continuació, sense limitació
de temps, pot intervenir el candidat proposat per a la presidència de la
97
Generalitat, amb la finalitat d’exposar el programa polític del govern

que pretén formar.
4. Després de la suspensió establerta per la presidència, que no pot
ésser superior a les vint-i-quatre hores, pot intervenir un representant
de cadascun dels grups parlamentaris, durant trenta minuts cadascun
d’ells.
5. El candidat proposat, el president de la Generalitat i els membres
del Govern poden parlar tantes vegades com ho demanin. Si responen
individualment a un dels representants dels grups que han intervingut,
aquest té dret a un torn de rèplica d’un temps igual a l’emprat per
aquells. Si responen de manera global als representants dels grups,
cadascun d’aquests només té dret a una rèplica, d’un temps igual a
l’emprat per aquells.
6. Si la resposta a una rèplica comporta que algun grup contrarepli-
qui, aquest disposa d’un torn únic, no superior a cinc minuts.
7. Els grups parlamentaris poden dividir llurs torns d’intervenció.
8. La presidència del Parlament ha d’anunciar prèviament l’hora
de la votació de la moció, que s’ha de fer al cap de cinc dies d’haver
estat presentada la moció originària al Registre General del Parlament.
Article 153. Qüestió de confiança
1. La qüestió de confiança s’ha de presentar mitjançant un escrit
motivat i ha d’anar acompanyada del certificat corresponent del Go-
vern.
2. Una vegada admesa a tràmit per la Mesa, el president del Par-
lament ho ha de comunicar als portaveus dels grups parlamentaris
i convocar el Ple amb l’única finalitat de debatre i votar la qüestió de
confiança.
3. El debat de la qüestió de confiança es té d’acord amb el proce-
diment establert per l’article 149 per al debat d’investidura, amb el
benentès que les intervencions fixades per al candidat corresponen
al president de la Generalitat i als membres del Govern a qui aquell
ho encomani.
4. Una vegada finit el debat, la qüestió de confiança se sotmet a
votació; prèviament, la presidència n’ha d’haver anunciat l’hora.
98
SUBSECCIÓ TERCERA
Els debats generals sobre l’acció política i de govern
Article 154. Substanciació del debat
1. A l’inici del període de sessions de setembre, el Ple, en una con-
vocatòria específica, té un debat sobre l’orientació política general
del Govern.
2. El debat s’inicia amb la intervenció del president de la Gene-
ralitat i la dels membres del Govern a qui aquell ho encomani. Des-
prés intervé, per un temps de trenta minuts, un representant de cada
grup parlamentari, llevat que el president del Parlament consideri
més oportú de suspendre la sessió, durant un temps no superior a les
vint-i-quatre hores.
3. El president de la Generalitat i els membres del Govern poden
fer ús de la paraula tantes vegades com ho demanin.
4. Els diputats tenen dret a un torn de rèplica de deu minuts si el
president de la Generalitat o els membres del Govern els han respost
individualment. En aquest cas, la rèplica es pot fer després de totes les
intervencions del Govern o es pot fer individualment a cada membre
del Govern. En el primer supòsit, el temps de rèplica atribuït al grup
no pot ésser superior a tantes vegades deu minuts com intervencions
han fet els membres del Govern. Poden replicar diputats diferents i,
si n’intervé més d’un, cap d’ells no pot ultrapassar els deu minuts. Si
un grup parlamentari només té un torn de rèplica, pot dividir la seva
intervenció entre dos diputats com a màxim.
5. Si la rèplica d’un membre del Govern comporta que el diputat
contrarepliqui, aquest disposa d’un únic torn, no superior a cinc mi-
nuts. Si el president de la Generalitat i els membres del Govern res-
ponen d’una manera global als representants dels grups, cadascun
d’aquests només té dret a una rèplica de deu minuts.
Article 155. Presentació de propostes de resolució
1. Una vegada finit el debat, la Mesa del Parlament fixa un termini,
que no pot ésser superior a les vint-i-quatre hores, en el qual els grups
parlamentaris poden presentar propostes de resolució. La Mesa admet
les que són congruents amb la matèria que ha estat objecte del debat i
que no signifiquen moció de censura al Govern, i comunica als grups
99
parlamentaris quines ha admès a tràmit. Durant un nou termini fixat

per la Mesa, el qual no pot ésser superior a les vint-i-quatre hores, els
grups poden estudiar les propostes presentades i presentar propos-
tes transaccionals que impliquin la retirada en tot o en part de llurs
propostes.
2. L’ordre de discussió i de votació de les propostes de resolució és
l’ordre de presentació. No obstant això, per a evitar conflictes de prela-
ció, s’entén que totes les propostes de resolució presentades els primers
trenta minuts del termini han estat presentades simultàniament, i, entre
elles, l’ordre s’estableix per sorteig; si un grup, després de presentada
una primera proposta, l’amplia o la complementa, s’entén, als efectes del
debat i de la votació, que el conjunt dels textos forma una sola proposta i
que el moment de presentació és el corresponent a l’últim text presentat.
Les propostes de resolució transaccionals es voten en el moment que
correspon a les darreres de les propostes substituïdes.
3. Tots els grups poden defensar, per un temps no superior a deu
minuts, les propostes que han presentat, sols o conjuntament. Després,
en una nova intervenció, en l’ordre establert prèviament per la Junta
de Portaveus, tots els grups poden fixar llur posició, per un temps
màxim de deu minuts, pel que fa a les propostes presentades pels altres
grups. A aquests dos torns no s’aplica el que disposa l’article 86.3.
4. Un grup parlamentari pot modificar la formulació de les pro-
postes de resolució que ha presentat només en el cas que, una vegada
explicitada la intenció de vot d’un grup o de més d’un grup respec-
te a aquestes propostes, consideri que així pot aconseguir el suport
d’algun altre grup i sempre que cap dels grups parlamentaris no s’hi
oposi. Qualsevol grup pot demanar que es votin separadament una
part o diverses parts de la proposta de resolució; la presidència, després
d’escoltar el grup proposant, accedeix a la demanda si no contradiu
el sentit original.
5. La Mesa ha de determinar quins són els punts comuns, com-
plementaris o contradictoris de les diverses propostes de resolució
presentades i mantingudes.
6. Una vegada aprovada una proposta de resolució, totes les altres
propostes es voten només pel que fa referència als punts complemen-
taris i no contradictoris amb la proposta aprovada.
100
Article 156. Iniciativa per a fer debats específics

1. Els debats generals sobre l’acció política i de govern també es
poden fer si ho demana el president de la Generalitat o ho decideix la
Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus, a iniciativa de
dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels diputats.
2. El president del Parlament convoca necessàriament la sessió
corresponent si una quarta part dels diputats o un conjunt de grups
parlamentaris que en representa, com a mínim, una cinquena part
sol·licita un debat sobre l’acció política i de govern. Aquesta sol·licitud
es pot fer un cop cada període de sessions.
3. Si la Junta de Portaveus no determina en quin ple s’ha de subs-
tanciar el debat o no l’inclou en l’ordre del dia d’un dels plens fixats
per al període de sessions en curs, el president ha de convocar neces-
sàriament la sessió corresponent havent escoltat la Mesa i la Junta de
Portaveus.
4. Les sol·licituds a què es refereixen els apartats 1 i 2 han d’anar
acompanyades d’un guió relatiu als temes que es proposen com a
objecte del debat.
5. El procediment per al debat i per a la presentació i la votació de
resolucions és el que estableixen els articles 154 i 155. Si el debat es fa
a iniciativa parlamentària pot ésser encetat amb la intervenció d’un
representant dels diputats o dels grups proposants que, per un temps
màxim de trenta minuts, pot exposar els motius de la seva sol·licitud.
6. En el període comprès entre l’1 de setembre i el 31 de juliol
només es poden fer quatre debats a iniciativa parlamentària.
Article 157. Debats específics en les comissions
1. Els debats encomanats a una comissió pel Ple del Parlament, en
aplicació d’una resolució o una moció, han de seguir el mateix pro-
cediment que els articles 154 i 155 estableixen per als debats generals
sobre l’acció política i de govern. El debat s’ha de fer dins el termini
de dos mesos a partir de l’adopció de l’acord.
2. El debat s’inicia amb la intervenció d’un membre del Govern.
Les funcions que els articles 154 i 155 encomanen al president i a la
Mesa del Parlament corresponen al president i a la mesa de la comissió,
respectivament.
101
SECCIÓ SEGONA
El control i la validació dels decrets llei
Article 158. Procediment
1. El debat i la votació sobre la validació o derogació d’un decret
llei, de conformitat amb l’Estatut d’autonomia, s’ha de fer en el Ple
del Parlament o en la Diputació Permanent, en el termini de trenta
dies a partir que hagi estat promulgat. La inclusió d’un decret llei en
l’ordre del dia d’una sessió es pot fer tan aviat com hagi estat publicat
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. Un membre del Govern ha d’exposar davant la cambra les raons
per les quals el decret llei ha estat promulgat; tot seguit es fa un debat
de totalitat.
3. Finit el debat, es procedeix a la votació; s’entén que els vots afir-
matius són favorables a la validació i que els negatius són favorables
a la derogació.
4. Una vegada validat un decret llei, el president pregunta si cap
grup parlamentari demana que es tramiti com a projecte de llei. En
cas afirmatiu, la sol·licitud se sotmet immediatament a la decisió de
la cambra; si s’hi pronuncia a favor, es tramita com a projecte de llei
pel procediment d’urgència. No poden ésser tramitades esmenes de
totalitat de devolució.
5. La Diputació Permanent pot tramitar com a projectes de llei
pel procediment d’urgència els decrets llei que el Govern dicti en els
períodes entre legislatures.
6. L’acord de validació o derogació d’un decret llei ha d’ésser pu-
blicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
SECCIÓ TERCERA
El control de la legislació delegada
1. Si, d’acord amb l’Estatut d’autonomia, les lleis de delegació
estableixen que el Parlament ha d’efectuar el control addicional de
la legislació delegada, tan aviat com el Govern ha fet ús de la delega-
ció, aquest ha d’adreçar al Parlament la comunicació corresponent,
102
acompanyada del text articulat o refós que és objecte de delegació,

abans que sigui publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Ca-
talunya.
2. El president del Parlament ordena que el text que resulta de
la delegació sigui publicat en el Butlletí Oficial del Parlament de Ca-
talunya, i obre un termini de quinze dies durant el qual els grups
parlamentaris i els membres del Parlament poden formular-hi objec-
cions i observacions, en un escrit adreçat a la Mesa del Parlament. Les
objeccions han d’ésser subscrites per un grup parlamentari o per cinc
membres del Parlament i han d’ésser fonamentades.
3. Les objeccions han d’ésser debatudes en el Ple en el termini
d’un mes.
4. Si el Parlament rebutja les objeccions, la Mesa, escoltada la Junta
de Portaveus, ha de trametre les observacions a la comissió competent
per raó de la matèria per tal que, en el termini d’un mes, adopti una
resolució respecte a l’ús de la delegació.
5. S’entén que el Govern ha usat correctament la delegació legisla-
tiva si el Parlament no aprova cap objecció ni cap observació.
6. Els decrets legislatius només es poden publicar en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya després que el Parlament hi hagi donat
la conformitat o després que el Govern, en el termini d’un mes, hi
incorpori les objeccions aprovades pel Parlament.
7. Si la llei de delegació estableix que el control parlamentari sigui
fet després de la publicació del decret legislatiu, el Govern l’ha de tra-
metre immediatament al Parlament. El president ha d’ordenar que es
publiqui en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i ha d’obrir
un termini de quinze dies durant el qual els grups parlamentaris i els
membres del Parlament poden formular-hi observacions i objeccions
raonades. Si en aquest termini s’hi formulen objeccions, l’ús de la
delegació és sotmès a un debat de totalitat en el Ple.
8. Les lleis de delegació poden ampliar els terminis establerts per
aquest article i fixar procediments específics de control.
103
SECCIÓ QUARTA
Les interpel·lacions
Article 160. Presentació i substanciació
1. Els diputats i els grups parlamentaris poden formular inter-
pel·lacions al Govern. Les interpel·lacions s’han de tramitar en el Ple.
2. Les interpel·lacions s’han de presentar per escrit a la Mesa del
Parlament i s’han de referir als motius i als propòsits del Govern en
qüestions de política general que siguin competència d’algun o al-
guns dels seus departaments, i han de determinar-ne l’objecte o l’abast
material.
3. La Mesa, en qualificar l’escrit d’una interpel·lació, pot conside-
rar que el contingut no s’ajusta a aquest tipus de tramitació, segons el
que estableix l’apartat 2; si és així, n’ha d’ordenar la tramitació com
a pregunta a respondre per escrit.
4. Les interpel·lacions s’han de presentar al Registre General del
Parlament en el termini que fixa la Mesa per a cada període de sessions.
Un cop admeses a tràmit se n’ha dínformar immediatament el Govern
i els grups parlamentaris. Les interpel·lacions no incloses en l’ordre
del dia decauen automàticament.
5. En aprovar el calendari de sessions plenàries del període, la
Mesa, d’acord amb la Junta de Portaveus, estableix el nombre mà-
xim d’interpel·lacions que poden ésser substanciades en cada sessió i
la distribució proporcional d’aquestes entre els grups parlamentaris
durant tot el període.
6. Qui formula la interpel·lació i qui l’ha de respondre, conjunta-
ment, poden sol·licitar al president, una única vegada, que aquesta no
se substanciï. En aquest cas, la interpel·lació posposada s’ha d’incloure
en l’ordre del dia de la sessió plenària següent; altrament, decau.
7. Per a substanciar una interpel·lació, primer intervé qui la for-
mula, i després, la persona interpel·lada. La substanciació es clou amb
els torns de rèplica de qui l’ha formulada i de contrarèplica de qui ha
estat interpel·lat. Les primeres intervencions no poden durar més de
deu minuts, i les de rèplica, més de cinc minuts.
104
Article 161. Mocions

1. Tota interpel·lació pot menar a una moció en què la cambra
manifesti la seva posició. Aquesta moció en cap cas no pot ésser de
censura al Govern.
2. El grup interpel·lant o el membre que signa la interpel·lació po-
den presentar la moció fins a les dotze del migdia del primer dilluns de
la setmana posterior a la setmana en què s’ha substanciat la interpel·
lació o, si aquest és festiu, del primer dia hàbil següent. Les mocions
subsegüents a interpel·lacions substanciades en la darrera sessió ple-
nària d’un període de sessions es poden presentar fins al dilluns de la
setmana anterior en la qual hauran d’ésser tramitades.
3. Les mocions han d’ésser congruents amb la interpel·lació subs-
tanciada. Les mocions admeses a tràmit s’han d’incloure en l’ordre
del dia de la sessió ordinària següent a la de la substanciació de la
interpel·lació.
4. Els grups parlamentaris, llevat del que formula la interpel·lació o
el grup al qual pertany qui l’ha formulada, hi poden presentar esmenes
fins al mateix dilluns de la setmana del ple en què s’ha de substanciar
o del primer dia hàbil posterior si aquell és festiu. Les esmenes que s’hi
presenten han d’ésser congruents amb la interpel·lació substanciada
i amb la moció.
5. Els grups parlamentaris poden presentar transaccions fins al
mateix moment de tancament del Registre del dia hàbil anterior a la
substanciació de la moció.
6. El debat i la votació de la moció es fan d’acord amb el que esta-
bleix aquest reglament per a les propostes de resolució.
Article 162. Control del compliment de les mocions
1. La comissió a la qual correspon per raó de la matèria ha de con-
trolar el compliment de les mocions a què es refereix l’article 161. Si el
text de la moció aprovada no ho especificava, la Mesa del Parlament,
escoltada la Junta de Portaveus, ha de determinar la comissió a la qual
correspon fer-ne el control.
2. El president del Parlament ha de notificar al Govern la comissió
davant la qual aquest haurà de retre compte del compliment de la moció.
105
3. El Govern, finit el termini que se li ha fixat per a donar compli-

ment a la moció, disposa de quinze dies per a retre compte davant la
comissió parlamentària que correspongui. Si la moció no especifica
cap termini concret, el Govern ha de retre compte del compliment de
la moció en un termini de quatre mesos, que s’ha de comptar a partir
de l’endemà de la publicació de la moció o de la resolució en el Butlletí
Oficial del Parlament de Catalunya. Si el termini és fixat en mesos, es
compta de data a data.
4. L’òrgan al qual correspon el control del compliment de la moció,
un cop finit el termini que s’ha fixat al Govern per a donar-hi compli-
ment, a petició d’un grup parlamentari o de qualsevol membre de la
comissió, ha de manifestar el seu criteri pel que fa al compliment de
la moció o al retiment de comptes del Govern.
5. Per a judicar el compliment de la moció, que ha d’haver estat
inclòs prèviament com a punt de l’ordre del dia de la comissió compe-
tent en la matèria, els grups parlamentaris disposen de deu minuts per
a fixar llur posició sobre l’escrit tramès pel Govern o sobre l’incompli-
ment de la moció. Si el Govern sol·licita de tenir una sessió informa-
tiva, s’ha d’aplicar el que estableix l’article 173. Un cop clos el tràmit
pertinent, i si un grup parlamentari o un dels diputats membres de
la comissió ho sol·licita, el president de la comissió ha de preguntar-li
si considera que el Govern ha donat compliment a la moció.
6. Si l’incompliment de la moció o el no-retiment de compte pel
Govern són constatables objectivament, per manca de la tramesa de
la documentació requerida en el temps i la forma hàbils, o perquè no
s’ha sol·licitat cap sessió informativa en la comissió respecte a aquella,
a petició d’un grup parlamentari o de qualsevol membre de la co-
missió, l’assumpte passa automàticament a l’ordre del dia de la sessió
plenària següent. Els grups parlamentaris disposen de deu minuts
cadascun per a fixar llur posició sobre l’incompliment de la moció.
Si un grup parlamentari ho sol·licita, el president del Parlament ha
de preguntar al Ple si considera que el Govern ha donat compliment
a la moció.
106
SECCIÓ CINQUENA
Les preguntes
Article 163. Requisits de formulació
1. Els diputats poden formular preguntes al president de la Gene-
ralitat i al Govern.
2. Les preguntes s’han de presentar davant la Mesa del Parlament.
Quan es pretén que s’hi doni una resposta oral, l’escrit presentat
només n’ha de contenir la formulació estricta, relativa a un fet, una
situació o una informació, si el Govern ha pres o ha de prendre cap
mesura en relació amb l’assumpte, o si el Govern ha de trametre al
Parlament cap document o l’ha d’informar de cap qüestió.
3. No s’admeten les preguntes en interès privat exclusiu de qui les
formula o de qualsevol persona singularitzada, ni tampoc les preguntes
que facin una consulta de caràcter estrictament jurídic; les preguntes que
es refereixen a una persona física o jurídica només es poden admetre a
tràmit si l’activitat de la persona esmentada té transcendència pública
en l’àmbit de la Generalitat. No es poden admetre a tràmit les pregun-
tes que contenen expressions ofensives per a la dignitat de les persones
o que en menystenen els drets.
4. La Mesa qualifica l’escrit i admet la pregunta si s’ajusta al que
estableix aquest article.
5. Qui formula una pregunta amb resposta oral i no ho especifi-
ca s’entén que accepta que es respongui en la comissió que la Mesa
determini.
Article 164. Tramitació de les preguntes amb resposta oral
1. En cada sessió plenària ordinària del Parlament s’ha de reser-
var una hora per a substanciar preguntes adreçades al president de la
Generalitat i al Govern. Aquest temps pot ésser ampliat per la Mesa,
d’acord amb la Junta de Portaveus. Les preguntes adreçades al pre-
sident de la Generalitat únicament es poden substanciar en sessió
plenària.
2. Les preguntes a respondre en el Ple s’han de presentar al Registre
General del Parlament abans de les dotze del migdia de l’antevigília de
la sessió en què hom pretén substanciar-les. Un cop admeses a tràmit,
107
se n’ha d’informar immediatament el president de la Generalitat, el

Govern i els grups parlamentaris. Les preguntes no incloses en l’ordre
del dia de la sessió plenària decauen automàticament.
3. Cada grup parlamentari pot formular, com a mínim, una pre-
gunta al president de la Generalitat en cada sessió ordinària. La Mesa,
d’acord amb la Junta de Portaveus, estableix el nombre màxim de
preguntes que es poden substanciar en cada sessió plenària i llur dis-
tribució proporcional entre els grups parlamentaris i, si escau, entre
els diputats no adscrits, per a tot el període de sessions.
4. El president del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus,
fixa l’hora per a substanciar les preguntes orals en el Ple.
5. En començar la sessió plenària, es distribueix la relació de les
preguntes que hom pretén de substanciar-hi.
6. Qui formula la pregunta i qui l’ha de respondre, conjuntament,
poden sol·licitar al president, una única vegada, que aquesta no se
substanciï. En aquest cas, la pregunta posposada s’ha d’incloure en
l’ordre del dia de la sessió plenària següent; altrament, decau.
7. Els grups parlamentaris poden presentar preguntes de reserva
per si de cas es produeix l’eventualitat a què fa referència l’apartat 6.
Si aquestes preguntes no se substancien durant la sessió, decauen auto
màticament.
Article 165. Substanciació de les preguntes amb resposta oral
1. En començar la sessió plenària, s’ha de distribuir entre els dipu-
tats la relació de les preguntes que s’hi poden substanciar.
2. En el debat, un membre del Govern respon després que el dipu-
tat hagi formulat estrictament la pregunta. Aquest pot intervenir a
continuació per replicar o repreguntar, i el debat s’acaba després de
la nova intervenció del Govern. El president, d’acord amb la Junta
de Portaveus, fixa el temps de les intervencions i vetlla perquè tant la
pregunta com la resposta se cenyeixin a l’enunciat publicat i al tema
objecte de la pregunta.
3. Les preguntes que han de tenir una resposta oral en comissió
poden ésser incloses en l’ordre del dia set dies després d’haver estat
publicades, i resten subjectes al que disposa aquest article per a les
preguntes orals en el Ple.
108
Article 166. Preguntes amb resposta per escrit

1. Si no hi ha cap indicació contrària, s’entén que qui formula una
pregunta en sol·licita resposta escrita.
2. La resposta per escrit ha d’ésser congruent amb la pregunta
formulada i s’ha de fer en els quinze dies següents d’haver estat pu-
blicada aquesta.
3. Si el Govern considera que la resposta a una pregunta per escrit
té un caràcter fonamentalment documental, amb la conformitat prèvia
de la Mesa, pot donar-hi el tractament de les respostes a les sol·licituds
d’informació i documentació a què es refereix l’article 6.
4. Si el Govern no tramet la resposta en el termini assenyalat, el
president del Parlament, a petició de qui ha formulat la pregunta, pot
fixar un nou termini perquè sigui resposta per escrit o pot ordenar
que s’inclogui en l’ordre del dia de la sessió següent de la comissió
competent per raó de la matèria, la qual s’ha de reunir en el termini
d’un mes, com a màxim, a partir de la comunicació del president, i
li ha de donar el tractament de les preguntes orals. El president ha
d’informar els interessats de la seva decisió.
5. La resposta del Govern ha d’ésser clara i precisa amb relació
a l’objecte de la pregunta. La remissió a informacions publicades, si
escau, ha d’ésser sempre complementària de la resposta, sense subs-
tituir-la.
6. Les respostes han d’ésser individualitzades, llevat que es donin
causes objectives que justifiquin donar una resposta agrupada. En
aquest cas, s’han d’indicar els motius que ho justifiquen.
7. Si un diputat considera que el Govern no ha respost de manera
correcta a la pregunta, pot presentar un escrit a la Mesa perquè aquesta
decideixi si la resposta és coherent amb la pregunta formulada i, si
escau, si és pertinent la resposta agrupada. El termini per a presentar
l’escrit és de tres dies a comptar de l’endemà de la comunicació al
diputat de la resposta del Govern, i la Mesa l’ha de resoldre en el ter-
mini de set dies. Si la Mesa accepta la reclamació, ho ha de comunicar
al Govern perquè aquest trameti una nova resposta en el termini de
quinze dies.
109
SECCIÓ SISENA
Les propostes de resolució
Article 167. Presentació
1. Les propostes de resolució del Parlament per a impulsar l’acció
política i de govern es poden adreçar al Govern de la Generalitat o als
ciutadans; han d’ésser subscrites per un grup parlamentari o per un
diputat, amb la signatura de quatre membres més de la cambra.
2. Les propostes de resolució s’han de presentar a la Mesa del Parla-
ment, que en decideix l’admissió a tràmit, n’ordena, si escau, la publicació
i, una vegada escoltada la Junta de Portaveus, acorda que siguin tramitades
per la comissió competent en la matèria o pel Ple del Parlament.
3. Un cop publicada la proposta de resolució, s’obre un termini
de set dies, durant el qual els grups parlamentaris hi poden presentar
esmenes.
1. La proposta de resolució és objecte d’un debat en què poden
intervenir, després del grup o del diputat autor de la proposta, un
membre de cadascun dels grups parlamentaris que hi han presentat
esmenes i, a continuació, un membre de cadascun dels grups que no
hi han intervingut, per un temps màxim de deu minuts.
2. El grup o el diputat proposant disposen d’un torn final de dos
minuts per a indicar el text que posen a votació i les esmenes que ac-
cepten, o bé per a proposar-ne de transaccionals, per tal d’assolir un
acord entre la proposta i les esmenes presentades; el grup parlamentari
esmenant pot vetar la transacció. També es poden presentar noves es-
menes si són signades per tots els grups parlamentaris. Finalment, se
sotmet a votació la proposta de resolució en la formulació donada pel
grup o la persona proposant. Qualsevol grup pot demanar que es voti
separadament una part o diverses parts de la proposta; el president,
després d’escoltar el grup o la persona proposant ha d’accedir a la
demanda si no en contradiu el sentit original.
3. El president del Parlament o de la comissió pot acumular, als
efectes del debat, les propostes de resolució relatives a una mateixa
qüestió o a qüestions que tenen connexió entre elles. Així mateix, els
grups parlamentaris poden proposar d’acumular la votació de pro-
110
postes de resolució relatives a una mateixa qüestió o amb un contin-

gut substancialment idèntic, i proposar la refosa o la transacció entre
aquestes i les esmenes presentades, per tal que el Parlament adopti
una resolució única. Qui ha presentat una proposta de resolució pot
vetar l’acumulació i demanar que la seva proposta sigui votada sepa-
radament. No obstant això, si dues propostes amb text coincident no
han estat acumulades i han estat votades separadament, la Mesa de
l’òrgan que l’hagi substanciada, escoltats els proposants, pot acordar
que es publiquin com una resolució única.
4. La comissió a la qual correspongui per raó de la matèria ha
de controlar, d’acord amb el procediment establert per l’article 162,
el compliment de les resolucions aprovades. Si es tracta d’una resolu-
ció aprovada en comissió, el que estableix l’article 162.5 se substancia
davant la mateixa comissió que la va aprovar.
Article 169. Declaracions institucionals
1. El Parlament pot fer declaracions adreçades als ciutadans amb
relació a qualsevol qüestió d’interès de la Generalitat i dels ciutadans.
2. S’anomenen declaracions del Parlament de Catalunya les acorda-
des unànimement pel president i per la Junta de Portaveus. Aquestes
declaracions es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament de Cata-
lunya i són llegides en sessió plenària o en la comissió corresponent,
segons que determini la Mesa.
3. S’anomenen declaracions de la Junta de Portaveus les que s’acor-
den exclusivament per majoria.
4. S’anomenen declaracions de la presidència les que fa el president
des de la seva responsabilitat i representació.
SECCIÓ SETENA
Els programes, els plans, els comunicats i les compareixences
del Govern
Article 170. Debat i votació dels programes, els plans
i els comunicats
1. Si el Govern tramet al Parlament un programa, un pla o un
comunicat i li sol·licita que es pronunciï respecte d’aquest, la Mesa del
111
Parlament ordena que es publiqui, i, escoltada la Junta de Portaveus,

decideix si ha d’ésser tramitat pel Ple o per una comissió legislativa.
2. Passats deu dies, el debat i la votació del programa, el pla o el
comunicat poden ésser inclosos en l’ordre del dia corresponent.
3. El debat s’inicia amb la intervenció d’un membre del Govern.
Tot seguit, pot fer ús de la paraula, durant un temps no superior a
quinze minuts, un membre de cada grup parlamentari.
4. Els membres del Govern poden respondre a totes les qüestions
plantejades alhora, d’una en una o agrupant-les per raó de la matèria.
Cadascun dels grups que han intervingut en el debat té dret a un torn
de rèplica, no superior a deu minuts. Si el membre del Govern torna
a intervenir, el diputat disposa d’un torn no superior a cinc minuts
per a contrareplicar.
5. Els grups parlamentaris poden presentar propostes de resolució
congruents amb la matèria objecte del programa, el pla o el comunicat.
6. La presentació, el debat i la votació de les propostes de reso-
lució es fan d’acord amb el procediment establert per l’article 155.
Les propostes que comporten el rebuig total del programa, el pla o el
comunicat del Govern s’han de votar en primer lloc.
7. Si la naturalesa del comunicat presentat pel Govern ho aconsella,
la Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus, pot acordar
que sigui tramitat pel procediment establert pels articles 167 i 168. Als
efectes d’aquesta tramitació, el Govern n’és el proposant.
Article 171. Propostes del Govern
1. Si el Govern tramet al Parlament una proposta en relació amb
la qual la llei exigeix que el Parlament es pronunciï abans de la decisió
administrativa, la Mesa del Parlament ordena que es publiqui i, escol-
tada la Junta de Portaveus, decideix si ha d’ésser tramitada pel Ple o
per una comissió legislativa.
2. La proposta ha d’ésser tramitada segons les normes generals del
procediment legislatiu.
Article 172. Compareixences del president de la Generalitat
1. El president de la Generalitat, a petició pròpia o per acord de
la majoria, compareix davant el Ple del Parlament o de la Diputació
112
Permanent. També pot comparèixer, a petició pròpia, davant una co-

missió parlamentària.
2. La compareixença s’ha de substanciar en el termini impror-
rogable d’un mes a partir de l’adopció de l’acord o de la sol·licitud
corresponent.
3. En la compareixença, primer intervé el president de la Genera-
litat, sense limitació de temps; a continuació, els grups parlamentaris,
per un temps màxim de deu minuts, per fixar posicions, formular
preguntes o fer observacions; el president respon, individualment o
conjuntament, sense limitació de temps; els grups poden replicar per
un temps de cinc minuts; cada vegada que el president fa una con-
trarèplica a un grup, aquest té el dret d’intervenir novament per un
temps idèntic.
4. El president de la Generalitat pot comparèixer davant la Dipu-
tació Permanent assistit de càrrecs, funcionaris i personal del Govern,
i pot sol·licitar que hi intervinguin.
Article 173. Sessions informatives del Govern
1. Els membres del Govern, per acord d’aquest o a petició pròpia,
poden comparèixer davant les comissions per a tenir-hi una sessió
informativa. Amb aquest mateix objecte, les comissions també poden
acordar la compareixença dels membres del Govern. En tots els casos,
el tema objecte de la sessió informativa ha d’ésser inclòs prèviament
en l’ordre del dia.
2. La sessió informativa consta de les fases següents: primer intervé
el membre del Govern per un temps màxim d’una hora; a continua-
ció, se suspèn la sessió per un temps màxim de quinze minuts. En
reprendre’s la sessió, els grups parlamentaris poden intervenir per
fixar posicions o formular les preguntes. El govern els respon per un
temps màxim de trenta minuts; la presidència, a continuació, pot
obrir un torn per tal que els diputats puguin formular preguntes o
demanar aclariments congruents amb els temes tractats en la sessió
informativa.
3. Els membres del Govern poden comparèixer en la sessió infor-
mativa assistits de càrrecs, funcionaris i personal del Govern, i poden
sol·licitar que hi intervinguin.
113
CAPÍTOL IV
Els senadors que representen la Generalitat al Senat
i la relació amb els òrgans de l’Estat
SECCIÓ PRIMERA
L’elecció dels senadors que representen la Generalitat al Senat
Article 174. Elecció dels senadors
1. El Ple del Parlament, en convocatòria específica, designa els se-
nadors que han de representar la Generalitat al Senat, d’acord amb
l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
2. La Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus, fixa
el nombre de senadors que correspon proporcionalment a cada grup
parlamentari.
3. El president del Parlament fixa el termini en què els represen-
tants dels grups han de proposar llurs candidats. Un cop finit aquest
termini, el president fa públiques les resolucions corresponents i con-
voca el Ple del Parlament perquè les ratifiqui.
4. Si cal substituir cap dels senadors a què es refereixen els apartats 1
i 3, la persona substituta ha d’ésser proposada pel mateix grup parla-
mentari que havia proposat el seu antecessor o antecessora.
Article 175. Relacions amb els senadors que representen
la Generalitat al Senat
1. Les compareixences, amb caràcter previ a l’elecció, dels candidats
a representar la Generalitat al Senat són obligatòries i es regeixen pel
que disposa l’article 179.
2. La Mesa, escoltada la Junta de Portaveus, determina l’òrgan
competent per a substanciar les compareixences dels senadors que
representen la Generalitat al Senat. Les propostes de compareixença
han d’ésser subscrites per dos grups parlamentaris o per una cinquena
part dels diputats.
3. Els senadors que representen la Generalitat al Senat, a petició de
la tercera part d’aquests o per acord de la comissió, han de comparèixer
en una sessió informativa per a informar de llurs actuacions al Senat
respecte a qualsevol tramitació relacionada amb la Generalitat o amb
les comunitats autònomes.
114
4. Els senadors han d’ésser informats dels acords i els debats del
Parlament relacionats amb l’activitat i les competències del Senat.
SECCIÓ SEGONA
La relació amb els òrgans de l’Estat
Article 176. Iniciativa legislativa davant el Congrés dels Diputats
1. El Ple del Parlament, conformement amb l’Estatut d’autono-
mia de Catalunya, pot acordar de presentar una proposició de llei a la
Mesa del Congrés dels Diputats o de sol·licitar al Govern de l’Estat que
adopti un projecte de llei. Aquestes iniciatives es tramiten pel proce-
diment legislatiu ordinari, llevat del tràmit de remissió de la proposta
al Govern.
2. No obstant el que estableix l’apartat 1, la Mesa del Parlament,
a sol·licitud del grup parlamentari promotor de la proposta, d’acord
amb la Junta de Portaveus, pot acordar que aquesta sigui tramitada
directament en lectura única o per una comissió que actuï amb com-
petència plena.
3. Les propostes que tenen per objecte les matèries a què es refereix
l’article 150.2 de la Constitució espanyola han d’ésser aprovades, en
votació final, per majoria absoluta del Ple del Parlament.
4. El Parlament, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya,
designa els diputats, fins a un màxim de tres, que han de defensar les
proposicions de llei en el Congrés dels Diputats.
Article 177. Interposició de recursos d’inconstitucionalitat
1. El Ple del Parlament, d’acord amb el que estableix l’Estatut d’au-
tonomia de Catalunya, pot acordar d’interposar el recurs d’inconstitu-
cionalitat a què es refereix l’article 161.1.a de la Constitució espanyola.
2. D’acord amb el que estableix la Llei del Consell de Garanties
Estatutàries, un cop publicat el dictamen d’aquest, els grups parlamen-
taris o els membres del Parlament poden comunicar al president del
Parlament la pretensió d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat,
indicant expressament l’article o els articles que pretenen d’impugnar;
la proposta s’ha de publicar.
3. Tres grups parlamentaris o la cinquena part dels membres poden
presentar propostes alternatives sobre els articles que pretenen d’im-
115
pugnar, o alternatives a la proposta d’interposició de recurs, dins un

termini que fineix tres dies abans de començar la sessió en què s’han
de debatre les propostes. Cap grup parlamentari ni cap membre no
poden presentar més d’una proposta de resolució.
4. Tots els grups parlamentaris, i també els membres que han pre-
sentat propostes de resolució, disposen de quinze minuts per a ma-
nifestar llur posició. El president del Parlament pot concedir-los un
segon torn de cinc minuts.
5. La Mesa ordena la votació de les propostes presentades, de ma-
nera que resulti congruent amb la proposta d’interposar el recurs
d’inconstitucionalitat.
6. El Ple del Parlament pot acordar de desistir d’un recurs d’incons-
titucionalitat interposat pel Parlament. La proposta de desistiment ha
d’ésser presentada per dos grups parlamentaris o per una desena part
dels membres, abans que el Tribunal Constitucional hagi fixat la data
per a dictar la sentència.
7. La presentació d’alternatives i el debat i la votació de la propos-
ta de desistiment s’han d’ajustar al procediment que estableixen els
apartats 3, 4 i 5.
Article 178. Personació en els conflictes de competència
1. El Ple del Parlament, d’acord amb el que estableix l’Estatut d’au-
tonomia de Catalunya, mitjançant una resolució, pot acordar:
a) Personar-se en els conflictes de competència a què fa referència
l’article 161.1.c de la Constitució espanyola.
b) Encomanar al Govern de la Generalitat que comparegui en els
conflictes de competència a què fa referència l’article 161.1.c de la
Constitució espanyola.
2. La proposta de resolució perquè el Govern comparegui en els
conflictes de competència ha d’ésser subscrita per un grup parlamen-
tari o per cinc membres del Parlament i s’ha de presentar dins els vint
dies següents de la publicació o la comunicació de la disposició, la
resolució o l’acte que es considerin mancats de competència, o dins
els vint dies següents d’haver-se produït un acte concret d’aplicació
mancat de competència.
116
3. Les propostes de resolució a què es refereix l’apartat 1 han d’es-

pecificar amb claredat els preceptes de la disposició, o els punts de
la resolució o de l’acte amb vici d’incompetència, i les disposicions
legals o constitucionals de les quals resulta la manca de competència.
Les propostes de resolució poden ésser objecte d’esmena i sempre han
d’ésser tramitades en sessió plenària, pel procediment que estableixen
els articles 167 i 168, en el termini de vint dies a comptar de l’admissió
a tràmit.
CAPÍTOL V
Les eleccions i les designacions que correspon de fer al Parlament
Article 179. Procediment per a l’elecció de càrrecs públics
1. Per a les eleccions de càrrecs públics que les lleis encomanen al
Parlament, els grups parlamentaris poden presentar candidats d’acord
amb les condicions que cada llei estableix. Aquestes candidatures han
d’ésser presentades al Registre General del Parlament quinze dies abans
de l’inici de la sessió en què es preveu de fer l’elecció. La proposta ha
d’anar acompanyada del currículum detallat de cada un dels candidats
proposats, en el qual s’han d’especificar els mèrits professionals i les
altres circumstàncies que es considerin necessàries per a valorar la
idoneïtat per al càrrec. Les propostes, amb els currículums, han d’ésser
comunicades immediatament als grups parlamentaris.
2. Sempre que una llei ho prevegi, o si una tercera part dels dipu-
tats o tres grups parlamentaris demanen la compareixença de tots els
candidats o d’alguns d’ells, la Mesa del Parlament admet a tràmit la
sol·licitud i, escoltada la Junta de Portaveus, determina la comissió o
subcomissió competent en la qual han de comparèixer.
3. Un cop clos el termini per a la presentació de candidatures, la
Mesa ordena la remissió de la documentació a la comissió o subco-
missió a què fa referència el punt 2, perquè aquesta examini les can-
didatures presentades. Si algun dels candidats presentats no compleix
els requisits objectius exigits per l’Estatut d’autonomia o per les lleis
que hi són aplicables, la comissió rebutja la proposta mitjançant una
resolució motivada, que s’ha de notificar al grup proposant. En aquest
117
cas, el grup parlamentari pot presentar nous candidats en substitució

dels rebutjats, dins el termini que fixi la Mesa del Parlament.
4. Durant la compareixença, que en cap cas no pot excedir d’una
hora per a cada candidat, els membres de la comissió o subcomissió
poden demanar els aclariments i les explicacions pertinents sobre
qualsevol aspecte relacionat amb la seva formació acadèmica, la seva
trajectòria professional o els mèrits al·legats. En cap cas no es poden
formular preguntes relatives a la situació personal de qui compareix o
a qualsevol altra qüestió que no tingui relació amb la seva trajectòria
professional i acadèmica.
5. Als efectes del que disposa l’apartat 4, la presidència de la comis-
sió o subcomissió ha de vetllar pels drets de la persona compareixent,
tot rebutjant les preguntes que puguin significar un menysteniment de
l’honor o la intimitat del candidat o en vulnerin un dret fonamental.
6. Les sessions de les compareixences sempre són públiques.
7. Els candidats convocats degudament a comparèixer en la sessió
que no s’hi presentin el dia i l’hora indicats resten exclosos del proce-
diment de designació.
8. Els grups parlamentaris, en el termini de dos dies a comptar de
la compareixença, poden formular observacions, no vinculants, sobre la
idoneïtat dels candidats proposats pel que fa a la naturalesa del càrrec,
el currículum professional i els projectes d’actuació que cada persona
proposa per a exercir el càrrec.
Article 180. Revocació
1. El procediment de revocació dels càrrecs elegits o designats pel
Parlament, si així és establert per llei i aquesta no disposa cap procedi-
ment específic, s’inicia amb una proposta, signada per tres grups par-
lamentaris, que han de representar, com a mínim, la tercera part dels
membres del Parlament. Aquesta proposta ha d’anar acompanyada
dels motius que la justifiquen i ha d’ésser comunicada immediatament
als grups parlamentaris i a la persona directament afectada.
2. La proposta de revocació s’inclou en l’ordre del dia del Ple ex-
clusivament pel procediment que estableix l’article 83.2.
118
3. El procediment de revocació, si així ho acorden la Mesa i la Junta

de Portaveus, pot incloure, a instància dels grups proposants, totes o
algunes de les fases establertes per l’article 179.
4. La revocació s’ha d’aprovar pel Ple del Parlament per la mateixa
majoria que es requereix per a l’elecció, llevat que la llei ho disposi
altrament.
CAPÍTOL VI
Les relacions del Parlament amb el Síndic de Greuges
Article 181. Debat de l’informe anual i dels informes extraordinaris
1. La Mesa del Parlament, un cop rebut l’informe anual que el
Síndic de Greuges ha de presentar al Parlament, n’ordena la publicació
i el tramet a la Comissió del Síndic de Greuges.
2. La Mesa de la Comissió, juntament amb els representants dels
grups i havent escoltat el Síndic de Greuges, determina el sistema de
debat en comissió de l’informe del Síndic de Greuges. El debat s’ajusta
al procediment següent: s’inicia amb una exposició del síndic de greu-
ges; tot seguit, pot intervenir un representant de cadascun dels grups
parlamentaris per a formular preguntes, demanar aclariments o de-
batre les recomanacions del síndic de greuges; després de les respostes
del síndic de greuges, la Mesa de la Comissió pot obrir un nou torn.
3. El debat de l’informe en el Ple s’ajusta al procediment següent:
el síndic de greuges exposa oralment un resum general de l’informe;
tot seguit, pot intervenir un representant de cadascun dels grups par-
lamentaris, per a fixar la posició global del grup respecte a l’informe i
les recomanacions del Síndic, per un temps màxim de quinze minuts.
La presidència, a sol·licitud del síndic o d’un grup parlamentari, pot
obrir un nou torn d’una duració màxima de deu minuts. Amb motiu
d’aquest debat no es poden presentar propostes de resolució.
4. Els informes extraordinaris que el Síndic de Greuges tramet al
Parlament són tramitats d’acord amb el procediment establert pels
apartats 1 i 2 en la Comissió del Síndic de Greuges, en la comissió
objecte de l’informe o en el Ple, segons que la Mesa del Parlament ho
determini, d’acord amb la Junta de Portaveus, en funció de la natu-
ralesa de l’informe.
119
Article 182. Compareixences del síndic de greuges

1. El síndic de greuges, a petició pròpia, pot comparèixer davant
la Comissió del Síndic de Greuges en una sessió informativa. A aquest
mateix objecte, la Comissió també en pot acordar la compareixença. La
Mesa de la Comissió ha d’acordar convocar una sessió informativa si
la demanen una tercera part dels membres de la Comissió o tres grups
parlamentaris. En tot cas, el tema objecte de la sessió informativa ha
d’ésser inclòs prèviament en l’ordre del dia.
2. Aquestes sessions es regeixen pel que disposa l’article 173 sobre
les sessions informatives.
3. El síndic de greuges, en tota compareixença davant una comissió,
pot fer-se acompanyar dels adjunts i dels assessors i sol·licitar-los que
hi intervinguin.
CAPÍTOL VII
Les relacions del Parlament amb la Sindicatura de Comptes
Article 183. Programa anual d’activitats de la Sindicatura
de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes ha de presentar cada any al Parla-
ment, abans de l’1 de desembre, el seu programa anual d’activitats
per a l’exercici següent. El programa ha d’incorporar la previsió dels
informes que s’han de fer durant l’exercici, entre els quals s’hi ha d’in-
cloure tots els informes encomanats pel Parlament l’elaboració dels
quals no s’hagi pogut completar en l’exercici en curs.
2. La Mesa del Parlament, un cop rebut el programa, ha d’ordenar
que se’n distribueixi una còpia als grups parlamentaris.
3. El programa anual d’activitats es pot revisar en els casos que, no
essent-hi previst, el Parlament encomana un nou informe o quan, en
casos de necessitat extraordinària i urgent, la Sindicatura de Comptes
considera pertinent elaborar un informe o una memòria d’acord amb
les funcions que li atribueix la llei.
Article 184. Memòria anual de fiscalització
1. La Sindicatura de Comptes ha de presentar anualment al Par-
lament una memòria de fiscalització en què s’ha d’incloure l’informe
120
sobre el Compte general de la Generalitat, que en constitueix la part

bàsica.
2. Addicionalment, la Sindicatura pot incloure en la seva memòria
de fiscalització anual els documents següents:
a) Els informes sobre les universitats públiques.
b) Els informes sobre les empreses i les entitats que, d’acord amb les
normes reguladores del sistema europeu de comptes, es considera que
són part del sector de les administracions públiques, en els casos que la
llei n’estableixi la fiscalització anual.
c) Els altres informes de fiscalització sobre el sector públic de la
Generalitat que la llei encomana de fer amb caràcter anual a la Sindi-
catura de Comptes.
3. La Sindicatura de Comptes ha de facilitar als membres de la
Comissió de la Sindicatura de Comptes que ho sol·licitin l’accés a
l’expedient i a la liquidació dels pressupostos i dels comptes que li han
estat tramesos perquè en faci la fiscalització.
4. Els informes sobre les universitats públiques s’han de tramitar
de conformitat amb el que estableix l’article 188. Els altres informes a
què es refereix l’apartat 2.b i c s’han de tramitar de conformitat amb
el procediment establert per l’article 186.
Article 185. Compte general de la Generalitat
1. La Mesa del Parlament, un cop rebut l’informe sobre el Compte
general de la Generalitat, ordena que es publiqui i el tramet a la Comis-
sió de la Sindicatura de Comptes perquè n’elabori el dictamen.
2. La Comissió ha de constituir una ponència de caràcter informa-
tiu, integrada per representants de tots els grups parlamentaris per a
estudiar l’informe i el Compte. La ponència pot demanar l’assessora-
ment de la Sindicatura i de la Intervenció General de la Generalitat.
Des del seu nomenament, la ponència disposa d’un termini màxim
d’un mes per a fer els seus treballs.
3. El debat en la Comissió s’inicia amb la presentació de l’informe
sobre el Compte general de la Generalitat pel síndic o síndica major
de la Sindicatura de Comptes o pel membre que el Ple d’aquesta hagi
designat per a informar el Parlament. Tot seguit, pot fer ús de la pa-
raula, per un temps màxim de quinze minuts, un representant de cada
121
grup parlamentari. Tots els diputats que han intervingut en el debat

tenen dret a un torn de rèplica, no superior a deu minuts.
4. Finit aquest debat, el president ha de demanar a la Comissió si
considera que l’informe presentat per la Sindicatura de Comptes és
suficient perquè el Parlament es pronunciï sobre el Compte general
de la Generalitat. Si la Comissió manifesta que no, cal comunicar-ho
a la Sindicatura de Comptes perquè presenti un nou informe. Altra-
ment, la Mesa de la Comissió ha de fixar un termini perquè els grups
parlamentaris presentin propostes de resolució sobre l’aprovació del
Compte i sobre les observacions i les recomanacions contingudes en
l’informe de la Sindicatura. El debat i la votació de les propostes de
resolució es fan d’acord amb el procediment establert per l’article 155
per a les propostes subsegüents als debats generals. Les propostes que
comporten el rebuig del Compte general s’han de votar en primer lloc.
5. La tramitació davant el Ple s’inicia amb la presentació de l’in-
forme sobre el Compte general de la Generalitat pel síndic o síndica
major de la Sindicatura de Comptes. El dictamen de la Comissió, amb
les propostes de resolució aprovades, és sotmès al Ple del Parlament,
que en fa un debat de totalitat, amb un torn a favor i un torn en contra
de vint minuts cada un. Els grups parlamentaris que no hi han inter-
vingut disposen d’un torn cada un, no superior a quinze minuts, per
a fixar la posició respectiva.
6. L’acord del Ple del Parlament ha d’ésser publicat en el Butlletí Ofi-
cial del Parlament de Catalunya i s’ha de trametre al Govern perquè en
disposi la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Article 186. Informes de fiscalització del sector públic
de la Generalitat
1. Els informes de fiscalització sobre els òrgans, els ens i les en-
titats del sector públic de la Generalitat que emeti la Sindicatura de
Comptes, d’acord amb el seu programa d’activitats, i també a petició
del Parlament o quan, en casos de necessitat extraordinària i urgent,
la Sindicatura ho consideri pertinent, com també els informes a què
es refereix l’article 184.2.b i c en els casos que no s’hagin tramès amb
la memòria anual de fiscalització, han d’ésser tramesos al Parlament
un cop el Ple de la Sindicatura els ha aprovat.
122
2. La Mesa del Parlament, un cop rebut cada informe, ordena que

es publiqui i el tramet a la Comissió de la Sindicatura de Comptes
perquè el tramiti.
3. El debat en la Comissió de la Sindicatura de Comptes s’inicia
amb la presentació de l’informe pel síndic o síndica major de la Sin-
dicatura de Comptes o pel membre que el Ple d’aquesta ha designat
per a informar el Parlament.
4. Pot intervenir després, per un temps màxim de deu minuts,
un representant de cada grup parlamentari, i hi pot haver un torn de
rèplica de cinc minuts.
5. Els grups parlamentaris, en el termini que fixi la Mesa de la
Comissió, poden presentar propostes de resolució congruents amb
l’informe objecte del debat, tant si van adreçades a la Sindicatura de
Comptes com si van adreçades a qualsevol de les institucions o els
ens que la Sindicatura, d’acord amb les lleis, ha de fiscalitzar. Per a
qualificar la congruència de les propostes, la Mesa atén exclusivament
el que reflecteix o manifesta directament el text de l’informe, però
no les referències incidentals ni tampoc les fetes en la presentació de
l’informe a la Comissió.
6. El debat i la votació de les propostes de resolució es fan d’acord
amb el procediment establert per l’article 155 per a les propostes sub-
següents als debats generals. Les propostes que comporten el rebuig
total de l’informe s’han de votar en primer lloc.
7. Les resolucions de la Comissió de la Sindicatura de Comptes
s’han de publicar en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya
i s’han de trametre al Govern perquè en disposi la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
8. Si la Comissió ho acorda, en la mateixa sessió han de compa-
rèixer els responsables dels òrgans, els ens o les entitats fiscalitzats
perquè, un cop feta la presentació de l’informe, puguin respondre a les
preguntes que els formulin els diputats relatives als fets, les situacions
o les informacions continguts en l’informe objecte del debat. A aquest
efecte, els grups parlamentaris tenen un termini de deu dies d’ençà de
la publicació de l’informe per a formular propostes de compareixença.
Aquest tràmit, si escau, substitueix les intervencions a què es refereix
l’apartat 4.
123
Article 187. Fiscalització de la comptabilitat dels processos electorals

1. La Sindicatura de Comptes ha de trametre al Parlament un
informe, dins el termini i amb el contingut establerts per la legisla-
ció electoral, del resultat de la fiscalització sobre la regularitat de les
comptabilitats electorals justificades per cada partit, federació, coalició,
associació o agrupació d’electors, en relació amb els processos electo-
rals l’àmbit dels quals se circumscrigui a Catalunya.
2. La Mesa del Parlament, un cop rebut l’informe, ordena que es
publiqui i el tramet a la Comissió de la Sindicatura de Comptes perquè
el tramiti de conformitat amb l’article 186.3, 4, 5, 6 i 7. La tramitació de
l’informe té prioritat en relació amb els altres treballs de la Comissió.
3. La resolució adoptada s’ha de trametre també al Govern perquè
adopti les resolucions i faci les actuacions que calgui d’acord amb la
legislació electoral.
Article 188. Compte general de les corporacions locals
i informes de fiscalització del sector públic local
i de les universitats públiques
1. La Mesa del Parlament, un cop ha rebut de la Sindicatura de
Comptes el Compte general de les corporacions locals, ordena que
sigui distribuït als grups parlamentaris i posat a disposició dels mem-
bres del Parlament perquè pugui ésser consultat.
2. La Comissió de la Sindicatura de Comptes coneix el Compte
general de les corporacions locals pel procediment que estableix l’ar-
ticle 186.3 i 4.
3. La Mesa del Parlament, un cop rebuts de la Sindicatura de
Comptes els informes de fiscalització dels òrgans, els ens, les entitats
del sector públic local i les universitats públiques, ordena que siguin
distribuïts als grups parlamentaris i posats a disposició dels mem-
bres del Parlament perquè els puguin consultar, i obre un termini de
quinze dies, durant el qual els grups parlamentaris poden demanar
la presentació de l’informe que considerin pertinent.
4. Si en el termini establert per l’apartat 3 cap grup no demana la
presentació de l’informe, s’entén que el Parlament n’ha tingut conei-
xement suficient. Altrament, la Comissió de la Sindicatura de Comptes
el tramita pel procediment que estableix l’article 186.3 i 4.
124
5. Els grups parlamentaris poden sol·licitar a la Mesa de la Comissió

d’obrir un termini per a presentar propostes de resolució, exclusiva-
ment en relació amb les competències que la Generalitat ha d’exercir
en matèria de tutela financera dels ens locals, quan la Sindicatura de
Comptes adreça expressament recomanacions al Govern o a l’Admi-
nistració de la Generalitat. El debat i la votació d’aquestes propostes
es fan d’acord amb el procediment establert per l’article 155 per a les
propostes subsegüents als debats generals. No es pot admetre a tràmit
cap proposta de resolució relativa a competències exclusives dels ens
locals o dels organismes o les empreses que en depenen. Les resolucions
aprovades han d’ésser trameses també a les universitats públiques o als
ens locals afectats, perquè en tinguin coneixement.
Article 189. Memòria anual d’activitats i compte
de la Sindicatura de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes ha de trametre al Parlament, abans
del 30 d’abril de cada any, la memòria anual d’activitats i de gestió
corresponent a l’exercici anterior, en què ha de justificar el grau
de compliment del programa d’activitats. Com a annex de la memòria
anual, la Sindicatura ha d’incloure la liquidació del seu pressupost i
els seus comptes anuals perquè puguin ésser examinats pel Parlament.
2. La Mesa del Parlament, un cop rebuda la memòria anual d’ac-
tivitats i el compte de la Sindicatura de Comptes, ordena que siguin
distribuïts als grups parlamentaris i posats a disposició dels membres del
Parlament perquè els puguin consultar, i obre un termini de quinze dies,
durant el qual els grups parlamentaris poden demanar la compareixença
del síndic o síndica major i dels altres membres de la Sindicatura perquè
presentin la memòria i el Compte davant la Comissió, que, si escau, els
tramita pel procediment que estableix l’article 186.3 i 4.
Article 190. Encàrrecs d’informes
1. Les propostes de resolució que tenen per objecte encomanar
un informe a la Sindicatura de Comptes, llevat de les subsegüents al
debat d’un informe en què proposen d’ampliar-lo o de completar-ne
determinats aspectes, són tramitades per la Comissió de la Sindicatu-
ra de Comptes pel procediment que estableixen els articles 167 i 168.
2. Les propostes de resolució que tenen per objecte encomanar
un informe a la Sindicatura de Comptes en relació amb els comptes
125
dels ens locals o dels organismes i les empreses que en depenen han
d’ésser subscrites per dos grups parlamentaris o per la desena part dels
membres. Les propostes han de determinar l’abast material i temporal
del control que sol·liciten i justificar la concurrència d’interessos amb
la Generalitat. No es pot admetre a tràmit cap proposta de resolució
relativa a competències exclusives dels ens locals, o dels organismes o
les empreses que en depenen.
Article 191. Compareixences dels responsables econòmics
i financers dels partits polítics
Els responsables econòmics i financers dels partits polítics amb
representació parlamentària poden demanar de comparèixer davant
la Comissió de la Sindicatura de Comptes per a informar dels comptes
i de les fonts de finançament anuals de llurs partits. Aquesta compa-
reixença s´ha de substanciar en la tramitació de línforme anual de
la Sindicatura de Comptes sobre el retiment de comptes dels partits
polítics i de les associacions i fundacions vinculades.
CAPÍTOL VIII
La relació del Parlament amb el sector audiovisual
i els mitjans de comunicació públics
SECCIÓ PRIMERA
La relació del Parlament amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Article 192. Informe anual
La Mesa del Parlament, un cop rebut l’informe anual que el Consell
de l’Audiovisual de Catalunya ha de presentar al Parlament sobre la
seva actuació i la situació del sistema audiovisual a Catalunya, n’ordena
la publicació i el tramet a la Comissió de Control de l’Actuació de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la qual l’ha de tramitar
pel procediment establert per l’article 173.
Article 193. Sessions informatives
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya pot comparèixer davant
la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals, a petició pròpia o per acord de la Comissió,
126
per a tenir una sessió informativa, que s’ha d’ajustar al procediment

establert per l’article 173.
Article 194. Informes
La Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals mitjançant propostes de resolució pot enco-
manar un informe o un dictamen al Consell de l’Audiovisual de Ca-
talunya sobre aspectes o qüestions relacionats amb l’àmbit funcional
definit per la seva llei reguladora.
Article 195. Sol·licituds d’informació
En el marc del que estableix l’article 57, la Comissió de Control
de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pot
demanar informació i documentació al president del Consell de l’Au-
diovisual de Catalunya i sol·licitar la seva presència o la dels altres
membres del Consell, perquè informin de les qüestions sobre les quals
són consultats.
SECCIÓ SEGONA
La relació del Parlament amb la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals
Article 196. Control parlamentari
1. Els diputats poden formular preguntes, a respondre oralment o
per escrit, als càrrecs directius de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals i de les seves empreses filials, sens perjudici del control
directe sobre el president com a màxim responsable de l’entitat.
2. Les preguntes a respondre oralment han d’ésser respostes, en el
si de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals pel president, o pel membre del consell de
govern que aquest darrer designi, i pel director general de l’ens.
3. Per a cada període de sessions, la Mesa del Parlament, una vega-
da escoltada la Junta de Portaveus, fixa la setmana de cada mes en què
s’ha de reunir la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals, per a substanciar les preguntes.
4. La Mesa del Parlament fixa el nombre màxim de preguntes a
respondre oralment en cada sessió.
127
5. El termini de presentació de preguntes amb resposta oral fineix

el dilluns de la setmana per a la qual hi hagi fixada la sessió de la
Comissió.
6. La Mesa de la Comissió pot ordenar les preguntes per raó de la
matèria; tanmateix, qui formula la pregunta pot no acceptar l’orde-
nació proposada. El president de la Comissió pot decidir l’agrupació
de preguntes, si hi ha acord entre qui formula la pregunta i qui és
preguntat.
7. En tot allò que no és regulat per aquest article s’ha d’aplicar el
que estableixen els articles 163, 165 i 166.
Article 197. Sessions informatives
1. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audio-
visuals i el director general, a petició pròpia o per acord de la Comissió,
poden comparèixer davant la Comissió de Control de l’Actuació de
la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per a tenir-hi una
sessió informativa que s’ha d’ajustar al procediment establert per l’ar-
ticle 173.
2. Els representants del consell de govern i el director general de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals poden comparèixer en
les sessions de la Comissió acompanyats de càrrecs de l’ens i demanar
que aquests hi intervinguin.
Article 198. Sol·licituds d’informació
En el marc del que estableix l’article 57, la Comissió de Control
de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pot
demanar informació i documentació al consell de govern i al director
general de la Corporació, sol·licitar la presència davant seu dels diver-
sos càrrecs de la Corporació, perquè informin de les qüestions sobre
les quals són consultats, i sol·licitar la presència d’altres persones amb
la mateixa finalitat.
Article 199. Resolucions i grups de treball
1. La Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals pot aprovar resolucions.
2. La Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals pot nomenar grups de treball per a complir
128
les funcions de control esmentades en els articles 196, 197 i 198, per
a intervenir en els assumptes que li encomani la Mesa del Parlament,
d’acord amb l’article 52.1 i per a estudiar la documentació i les qües-
tions de la seva competència.
CAPÍTOL IX
La relació del Parlament amb corporacions,
entitats i associacions
SECCIÓ PRIMERA
La tramitació dels informes a presentar al Parlament
Article 200. Compareixences per a presentar els informes
establerts per llei
1. En el cas que una llei estableixi expressament que un òrgan
estatutari, un ens local de Catalunya, un ens instrumental que depen-
gui de l’Administració de la Generalitat o que hi estigui vinculat, o
qualsevol dels òrgans integrants d’aquests organismes hagi de lliurar
un informe al Parlament, la Mesa del Parlament, a sol·licitud de dos
grups parlamentaris o de la cinquena part dels diputats, pot acordar
que sigui presentat oralment davant la comissió o subcomissió que
consideri competent.
2. La compareixença comença amb la presentació dels comparei-
xents pel president de la comissió o subcomissió, que, tot seguit, els
dona la paraula per un temps màxim de trenta minuts per tal que
presentin l’informe corresponent. A continuació, els grups parlamen-
taris poden intervenir, per un temps màxim de deu minuts, per a fixar
llur posició, formular preguntes o fer observacions. El compareixent
els respon.
3. El president de la comissió o subcomissió, a iniciativa pròpia o
a sol·licitud d’un grup parlamentari, pot obrir un segon torn d’aclari-
ments o rèpliques puntuals per als diputats que així ho sol·licitin. Qui
compareix ha de respondre succintament sense sortir del marc de la
pregunta o de la sol·licitud d’aclariment.
129
SECCIÓ SEGONA
Les relacions amb entitats i associacions representatives
Article 201. Participació
1. Les entitats i els grups socials poden comparèixer i intervenir
en els plens monogràfics o extraordinaris que tinguin relació amb
llur objecte o finalitat, a petició de dos grups parlamentaris, si així ho
acorda la Junta de Portaveus.
2. De la mateixa manera que estableix l’apartat 1, també es pot
convidar a comparèixer i intervenir en el Ple personalitats rellevants
per llur significació institucional, política, social, científica o cultural.
En aquest cas, la iniciativa també la pot adoptar el president del Par-
lament.
Article 202. Tràmit d’audiència
1. El Parlament de Catalunya es relaciona amb les entitats i les
associacions de caràcter social, econòmic, sindical, humanitari, cultu-
ral i educatiu.
2. En el marc del que aquest reglament estableix per al treball de
les ponències i de les subcomissions, el Parlament pot donar tràmit
d’audiència, especialment en el procediment legislatiu, a les entitats i
les associacions més representatives de caràcter social, econòmic, sin-
dical, humanitari, cultural i educatiu, i demanar-los informes, mentre
sigui obert el termini de presentació d’esmenes.
CAPÍTOL X
La relació amb les institucions i el Parlament Europeu
Article 203. Dret de petició davant el Parlament Europeu
1. Per a promoure una iniciativa en relació amb una matèria inclo-
sa en l’àmbit de les competències de la Unió Europea, el Parlament de
Catalunya pot exercir el dret de petició davant el Parlament Europeu,
d’acord amb el que estableix el Reglament d’aquest.
2. La proposta de petició pot ésser presentada pel Govern de la
Generalitat, per dos grups parlamentaris o per la cinquena part dels
membres del Parlament.
130
3. La proposta de petició es tramita pel procediment que aquest

reglament estableix per a les propostes de resolució i ha d’ésser apro-
vada per la majoria absoluta dels membres del Parlament.
4. Si el Parlament Europeu dona audiència al Parlament de Cata-
lunya, el Ple pot designar tres diputats perquè compareguin davant
la comissió del Parlament Europeu competent en la matèria de què
tracta la petició.
Article 204. Participació en l’aplicació dels principis de subsidiarietat
i proporcionalitat per la Unió Europea
1. Quan, en el marc de l’aplicació dels principis de subsidiarietat
i proporcionalitat, el Parlament és consultat en relació amb una pro-
posta legislativa de la Unió Europea, la Mesa del Parlament n’ordena
la publicació.
2. La Mesa, escoltada la Junta de Portaveus, encomana a la co-
missió competent per raó de la matèria la tramitació de la consulta i
obre un termini perquè els grups parlamentaris hi puguin formular
observacions.
3. Finit el termini, la comissió, a la vista de la proposta legislativa i
de les observacions presentades, elabora un dictamen.
4. En funció de la matèria, la Mesa, d’acord amb la Junta de Por-
taveus, pot acordar que l’aprovació del dictamen correspongui al Ple,
a proposta de la comissió.
5. La Mesa ha de vetllar per la bona fi del procediment dins el ter-
mini fixat per a respondre la consulta, i la presidència del Parlament
ha de trametre la resposta a la institució que l’havia formulada.
CAPÍTOL XI
Els convenis de gestió i els acords de cooperació
de la Generalitat amb altres comunitats autònomes
o altres ens territorials rellevants
1. El Parlament aprova els convenis de gestió i els acords de coope-
ració que la Generalitat acordi o concerti amb altres comunitats autò-
131
nomes o altres ens territorials rellevants per a la gestió i la prestació de

serveis propis, corresponents a matèries que són de llur competència
exclusiva.
2. El Govern ha de trametre al Parlament la proposta de conveni
de gestió o d’acord de cooperació, acompanyada d’una memòria i de
la documentació explicativa i justificativa necessària per a permetre el
pronunciament del Parlament. El president del Parlament ha d’orde-
nar la publicació de la proposta en el Butlletí Oficial del Parlament de
Catalunya. La proposta s’ha de tramitar en sessió plenària.
3. El debat sobre la proposta del conveni de gestió o de l’acord de
cooperació comença amb la presentació que en fa un membre del
Govern i la posició dels grups parlamentaris.
4. Un cop acabat el debat, el Ple aprova o rebutja el conveni de
gestió o l’acord de cooperació. El president ha de comunicar al Govern
l’acord del Ple.
TÍTOL V
De la caducitat de les tramitacions parlamentàries
Article 206. Caducitat per finiment de la legislatura
1. A la fi de cada legislatura caduquen tots els tràmits parlamentaris
pendents d’examen i de resolució pel Parlament, llevat dels tràmits la
continuïtat dels quals estableixen lleis específiques i dels tràmits que
ha de conèixer la Diputació Permanent, d’acord amb el Reglament i
amb les lleis.
2. Els informes del Síndic de Greuges i les memòries i els informes
de la Sindicatura de Comptes s’han de traslladar a la legislatura següent.
La comissió corresponent, per majoria absoluta, pot acordar de conti-
nuar el procediment en el tràmit on era quan la legislatura es dissolgué.
Article 207. Proposicions de llei al Congrés dels Diputats
1. Si a les Corts Generals caduca la tramitació d’una proposició de
llei presentada pel Parlament de Catalunya a la Mesa del Congrés dels
Diputats, el Ple del Parlament, a proposta de la Junta de Portaveus, pot
reiterar-ne directament la presentació i confirmar els diputats designats
perquè la defensin.
132
TÍTOL VI. DE LA TRANSPARÈNCIA EN L’ACTIVITAT PARLAMENTÀRIA Art. 209
2. Si la legislatura del Parlament de Catalunya es dissol abans que

no s’hagi fet la defensa d’una proposició de llei presentada a la Mesa
del Congrés dels Diputats, el Ple del nou Parlament, d’acord amb
l’article 176.4, pot designar els diputats que l’han de defensar en el
Congrés dels Diputats o, a proposta de la Junta de Portaveus, pot
retirar-la.
3. Si una proposició de llei presentada pel Parlament de Catalunya
al Congrés dels Diputats es considera obsoleta, la Mesa i la Junta de
Portaveus poden acordar concordadament de retirar-la, a proposta
d’una cinquena part dels diputats o de dos grups parlamentaris.
TÍTOL VI
De la transparència en l’activitat parlamentària
CAPÍTOL I
Transparència
SECCIÓ PRIMERA
Principis generals
Article 208. Política de transparència
1. El Parlament ha de fer pública la informació relativa a la seva orga-
nització, el seu funcionament, les seves activitats i el seu règim econòmic
de manera objectiva i fàcilment accessible i comprensible.
2. La política de transparència té com a finalitat que les persones
puguin conèixer i tenir a l’abast la informació relativa als àmbits a què
fa referència l’apartat 1.
Article 209. Portal de la Transparència
1. El Parlament ha de garantir la transparència de la seva informa-
ció i documentació per mitjà del Portal de la Transparència.
2. El Portal de la Transparència s’estableix com un sistema integral
d’informació i coneixement en format electrònic que ha de permetre a
les persones accedir a la informació i la documentació parlamentàries
mitjançant un cercador que garanteixi una utilització ràpida, fàcil i
comprensible.
133
3. El Portal de la Transparència s’ha de configurar de manera que

garanteixi:
a) La difusió permanent i actualitzada de la informació.
b) L’organització sistemàtica de la informació, per tal que sigui
fàcilment accessible i permeti una consulta ràpida, àgil i intuïtiva.
c) La facilitat de consulta, amb la utilització de formats fàcilment
comprensibles i que permetin la interoperativitat i la reutilització.
d) L’accés a la informació del Parlament d’acord amb el que es-
tableix la legislació de transparència, accés a la informació pública i
bon govern.
Article 210. Reutilització de la informació
1. El Portal de la Transparència ha de facilitar la informació en
format reutilitzable.
2. La informació pot ésser reutilitzada amb qualsevol objectiu lí-
cit amb la condició de no alterar-ne o desnaturalitzar-ne el sentit i
amb l’obligació de citar la font de les dades i la data de la darrera
actualització.
SECCIÓ SEGONA
Informació i documentació subjecta a transparència
Article 211. Obligacions de transparència
1. El Parlament ha de fer pública, en aplicació del principi de trans-
parència, la informació sobre:
a) L’organització del Parlament i l’Administració parlamentària.
b) Les decisions dels òrgans parlamentaris, incloses la Mesa i la
Junta de Portaveus.
c) Les tramitacions parlamentàries, amb llur documentació an-
nexa.
d) El compliment de les obligacions pròpies de l’Estatut dels di-
putats, d’acord amb el que estableix aquest reglament, i també les
retribucions dels diputats.
e) Els informes i els estudis elaborats pels òrgans parlamentaris i
pels serveis parlamentaris.
134
f) Els currículums de les persones proposades per a ocupar càrrecs

públics el nomenament dels quals correspon al Parlament.
g) Els pronunciaments judicials en què s´hagi constatat la lesió
dels drets fonamentals dels diputats o dels ciutadans als quals repre-
senten per les decisions, els acords o els actes dels diferents òrgans
parlamentaris.
2. El Parlament, a més de la informació a què fa referència l’apartat 1,
ha de fer pública la informació sobre:
a) El pressupost del Parlament i la gestió econòmica, comptable,
pressupostària i patrimonial.
b) La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu del
personal al servei del Parlament, inclosos els alts càrrecs.
c) Els contractes, les licitacions i els convenis signats pel Parlament.
d) En general, la documentació relacionada amb les activitats sub-
jectes a dret administratiu.
3. La informació a què fan referència els apartats 1 i 2 ha de com-
prendre les dades i els documents corresponents amb l’abast i la pre-
cisió que determini la Mesa del Parlament, d’acord amb la legislació
de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
4. El Parlament, sempre que sigui possible, ha de publicar la in-
formació en format digital i ha d’usar programari lliure i de codi
obert.
Article 212. Límits a les obligacions de transparència
1. Les obligacions de transparència tenen com a límits els que es-
tableix amb caràcter general la legislació de transparència, accés a la
informació pública i bon govern.
2. El principi de transparència sempre s’ha d’interpretar favo-
rablement i aplicar preferentment, i qualsevol restricció ha d’estar
fonamentada en un límit o una excepció expressament establerts per
la llei.
135
CAPÍTOL II
Accés a la informació pública
SECCIÓ PRIMERA
Principis generals
Article 213. Dret d’accés
1. Totes les persones majors de setze anys tenen el dret d’accedir
a la informació i documentació del Parlament, a títol individual o en
nom i representació d’una persona jurídica legalment constituïda o
d’una organització o plataforma constituïda per a la defensa o promo-
ció d’interessos col·lectius, encara que no tingui personalitat jurídica.
2. L’exercici del dret d’accés a la informació parlamentària no re-
quereix l’existència de cap interès personal, no està subjecte a cap
motivació i no requereix la invocació de cap norma específica.
Article 214. Informació parlamentària
1. El dret d’accés a la informació parlamentària comprèn la do-
cumentació generada pel Parlament i la que aquest té com a conse-
qüència de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li han de sub-
ministrar el Govern, les administracions, altres institucions i terceres
persones en compliment de les lleis o d’aquest reglament.
2. La informació parlamentària inclou, sense excepció, la documen-
tació relativa a l’activitat dels òrgans parlamentaris i la documentació
administrativa dels serveis que integren l’Administració parlamen-
tària.
Article 215. Límits del dret d’accés
1. El dret d’accés a la informació pot ésser denegat o restringit si es
dona alguna de les causes que estableix la legislació de transparència,
accés a la informació pública i bon govern.
2. El dret d’accés pot ésser denegat o restringit quan el coneixement
o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a:
a) La seguretat pública i les matèries declarades secretes o reserva-
des d’acord amb la legislació vigent.
b) La investigació o la sanció de les infraccions penals, adminis-
tratives o disciplinàries.
136
c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats, si

el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang
de llei.
d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la
tutela judicial efectiva.
e) Els drets dels menors d’edat.
f) La protecció de la intimitat, dels altres drets privats legítims i
de les dades personals.
g) El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i in-
dustrial.
3. Les limitacions al dret d’accés s’han d’aplicar sempre en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. Si l’aplicació d’algun
dels límits afecta només una part de la informació sol·licitada, s’ha
d’autoritzar l’accés a la resta de les dades. També s’hi ha d’autoritzar
l’accés si la protecció dels drets i interessos públics a què fa referència
l’apartat 2 es pot garantir mitjançant l’eliminació o anonimització de
les dades sensibles, sempre que la informació no es desnaturalitzi o
esdevingui de difícil o equívoca comprensió.
SECCIÓ SEGONA
Procediment i garanties
1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública es poden fer per
qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la identitat del sol·
licitant i d’una adreça de contacte, preferentment electrònica, als efec-
tes de les comunicacions entre el sol·licitant i el Parlament.
2. El Portal de la Transparència del Parlament ha de facilitar l’exer-
cici del dret d’accés mitjançant un formulari electrònic senzill i fàcil-
ment accessible.
3. La Mesa del Parlament ha de regular les condicions d’exercici
del dret d’accés i el procediment que s’ha de seguir per a resoldre les
sol·licituds. Aquesta regulació s’ha d’inspirar en els principis i les re-
gles que estableix la legislació de transparència, accés a la informació
pública i bon govern.
137
Article 217. Accés a la informació

1. El Parlament ha de subministrar la informació sol·licitada en el
format que s’hagi demanat en el termini de trenta dies.
2. El Parlament pot subministrar la informació en un format dife-
rent del demanat, especialment per via electrònica o mitjançant con-
sulta presencial a les dependències del Parlament, si aquesta alternativa
és més fàcil i econòmica per al Parlament i no dificulta l’accés a les
dades.
3. Els interessats tenen dret a demanar l’expedició de còpies i la
transposició de la informació a formats diferents de l’original. Tan-
mateix, el Parlament pot denegar la sol·licitud si pot comprometre el
bon funcionament dels serveis de l’Administració parlamentària per
raó dels recursos personals o materials que calgui mobilitzar.
4. El Parlament, en els supòsits a què fa referència l’apartat 3, pot
exigir una contraprestació econòmica ajustada al cost del servei.
Article 218. Silenci positiu
1. Si el Parlament no resol ni notifica la seva decisió en el termini
d’un mes a comptar de l’endemà de la recepció de la sol·licitud d’accés
a la informació pública, aquesta s’entén estimada, llevat que una nor-
ma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori,
total o parcial, amb relació a una determinada informació.
2. El dret d’accés no es pot adquirir en cap cas per silenci si es dona
algun dels límits que aquest reglament o altres lleis estableixen per a
accedir a la informació pública.
3. El termini per a resoldre la sol·licitud d’accés a la informació
pública es pot prorrogar o pot quedar en suspens en els supòsits que
estableix la legislació de transparència, accés a la informació pública
i bon govern.
Article 219. Garantia del dret d’accés
1. El Parlament ha de tenir un òrgan de garantia del dret d’accés
a la informació pública.
2. El Parlament, mitjançant un conveni amb la Comissió de Garantia
del Dret d’Accés a la Informació Pública, que estableix l’article 39 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informa-
138
ció pública i bon govern, atorga a aquest òrgan la competència per a

resoldre les reclamacions dels ciutadans contra les denegacions del dret
d’accés acordades pel Parlament.
CAPÍTOL III
Registre de grups d’interès
SECCIÓ PRIMERA
El funcionament del Registre de grups d’interès
Article 220. Registre de grups d’interès
1. El Registre de grups d’interès del Parlament és públic i té com a
finalitat la inscripció i el control de les persones i organitzacions que,
en interès d’altres persones o com a expressió directa d’interessos col·
lectius, acompleixen activitats que poden influir en l’elaboració de les
lleis o en l’exercici de les altres funcions del Parlament.
2. El funcionament del Registre de grups d’interès ha de respectar
el dret dels diputats i dels grups parlamentaris a exercir llur mandat
sense restriccions.
Article 221. Contingut del Registre de grups d’interès
1. El Registre de grups d’interès ha de determinar i classificar les
persones i organitzacions que s’hi han d’inscriure i la informació que
han de donar al Parlament sobre llurs activitats, organització, funcio-
nament i finançament.
2. La Mesa del Parlament, una vegada escoltada la Junta de Por-
taveus, ha de determinar les activitats que es poden considerar d’in-
fluència a l’efecte del que estableix l’article 220, i també les activitats
excloses d’inscripció al Registre d’acord amb els criteris que estableix
la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon go-
vern.
3. La Mesa del Parlament ha de determinar les categories de la
classificació dels grups d’interès, la informació requerida als decla-
rants, el codi de conducta i el procediment que s’ha de seguir en cas
d’incompliment de les obligacions que estableixen aquest reglament
i el Codi de conducta dels grups d’interès.
139
Article 222. Publicitat del Registre de grups d’interès

1. Les dades del Registre de grups d’interès s’han de fer públiques
per mitjà del Portal de la Transparència.
2. S’han de publicar periòdicament les activitats que els grups d’in-
terès acompleixen en l’àmbit parlamentari. Aquesta periodicitat no
pot ésser superior a un mes.
3. La publicitat de les activitats dels grups d’interès ha d’incloure,
en tot cas, l’agenda de contactes que han tingut amb els membres del
Parlament, amb llurs assessors i amb els funcionaris del Parlament,
la informació sobre la realització d’actes als quals es convidi els di-
putats, la participació dels grups d’interès en tràmits d’audiència de
projectes legislatius i les aportacions fetes sobre iniciatives legislatives
adreçades al Parlament i als grups parlamentaris.
SECCIÓ SEGONA
Drets i obligacions derivats de la inscripció en el Registre
de grups d’interès
Article 223. Efectes de la inscripció en el Registre de grups d’interès
1. La inscripció en el Registre de grups d’interès permet:
a) Activar mesures que facilitin l’accés a les dependències del Parla-
ment, als diputats i llurs assessors i al personal al servei del Parlament.
b) Organitzar o copatrocinar actes en les dependències del Parla-
ment, amb l’autorització prèvia de la Mesa.
c) Obtenir canals especials d’informació.
d) Intervenir com a compareixents en comissió, d’acord amb el
que estableix aquest reglament.
2. Correspon a la Mesa determinar les mesures aplicables en cada
cas entre les que estableix l’apartat 1, d’acord amb la classificació dels
grups d’interès. La Mesa també pot acordar mesures addicionals, res-
pectant sempre el principi d’igualtat.
Article 224. Obligacions que comporta la inscripció en el Registre
de grups d’interès
1. La inscripció en el Registre de grups d’interès comporta les
obligacions següents:
140
a) Acceptar que la informació que els grups d’interès han de pro-

porcionar al Parlament es faci pública.
b) Garantir que la informació proporcionada és completa, correcta
i fidedigna.
c) Complir el Codi de conducta dels grups d’interès i acceptar les
conseqüències d’un eventual incompliment.
2. Els grups d’interès, en virtut de la inscripció al Registre, estan
obligats a informar el Parlament de les activitats que acompleixen,
dels clients, persones o organitzacions per als quals treballen, de les
remuneracions que perceben, si escau, i de les despeses relacionades
amb llur activitat com a grups d’interès.
Article 225. Mesures en cas d’incompliment de les obligacions
dels grups d’interès
1. L’incompliment de les obligacions que estableixen aquest regla-
ment i el Codi de conducta dels grups d’interès dona lloc a l’adopció
per la Mesa del Parlament de mesures de suspensió o cancel·lació de la
inscripció en el Registre de grups d’interès, en funció de la gravetat de
l’incompliment, d’acord amb el que estableixen les normes de règim
intern del dit Registre.
2. Qualsevol persona pot presentar una denúncia davant la Mesa
del Parlament als efectes del que estableix l’apartat 1. El Portal de la
Transparència ha de facilitar un formulari estàndard per a aquest fi.
CAPÍTOL IV
Prevenció i lluita contra la corrupció i el frau
Article 226. Mecanisme català de prevenció i lluita contra
la corrupció i el frau
1. El mecanisme català de prevenció i lluita contra la corrupció i
el frau ha de trametre anualment un informe sobre les tasques dutes
a terme i sobre les seves conclusions a la comissió competent en afers
institucionals.
2. En el marc de la comissió competent en afers institucionals, dins
els trenta dies de la recepció de l’informe a què fa referència l’apartat 1,
s’ha d’incloure un punt a l’ordre del dia a l’efecte que pugui inter-
venir un representant de cadascun dels grups parlamentaris, per a
141
fixar la posició global del grup respecte a la situació de la lluita contra

la corrupció i el frau i la tasca duta a terme pel mecanisme, per un
temps màxim de quinze minuts. Amb motiu d’aquest debat, es poden
presentar propostes de resolució.
3. Pot comparèixer una representació del Govern, si aquest ho
demana, amb un torn d’intervenció prèvia als grups, sense límit de
temps, per a donar compte de la seva posició respecte a la lluita contra
la corrupció i el frau.
Article 227. Compareixences sobre la prevenció i la lluita contra
la corrupció i el frau
1. El Parlament, per acord de la comissió competent en aquesta ma-
tèria, pot demanar la compareixença del president del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya i del fiscal en cap de Catalunya perquè informin
sobre les investigacions i les causes judicials obertes per corrupció i frau
fiscal a Catalunya durant l’any anterior, i sobre llurs resultats pel que fa
a l’aclariment, les reparacions i les garanties de no reiteració.
2. El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya ha de comparèi-
xer anualment davant la comissió competent en aquesta matèria per
a presentar la memòria que estableix la Llei de l’Oficina Antifrau de
Catalunya. Aquesta memòria ha d’incloure la informació relativa a les
investigacions i les causes judicials obertes per corrupció i frau fiscal com
a conseqüència de les actuacions de l’Oficina, i llurs resultats pel que fa a
l’aclariment dels fets, les reparacions i les garanties de no reiteració.
CAPÍTOL V
Parlament obert
SECCIÓ PRIMERA
Principis generals
Article 228. Impuls del Parlament obert
1. El Parlament, per mitjà del Portal de la Transparència i altres
formats electrònics, si escau, ha d’adoptar les mesures necessàries
perquè els ciutadans, les entitats, les organitzacions i els grups socials
participin i col·laborin en la tramitació dels projectes i proposicions
de llei i les iniciatives parlamentàries en general.
142
2. El Parlament ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els

ciutadans puguin presentar peticions i fer propostes de millora de les
lleis i suggeriments referits al funcionament del Parlament.
Article 229. Transparència i informació pública
1. El Portal de la Transparència, per a l’efectivitat del Parlament
obert, ha de tenir un espai específic on constin les iniciatives legislati-
ves en tràmit, la informació i documentació que les afecta i el calendari
de tramitació previst.
2. El Portal de la Transparència ha d’estar dotat d’instruments i
mecanismes que facilitin un accés fàcil, ràpid i permanent dels ciuta-
dans a la informació parlamentària.
SECCIÓ SEGONA
Instruments per a l’efectivitat del Parlament obert
Article 230. Instruments participatius
1. Són instruments del Parlament obert les audiències que estableix
l’article 117 i els espais de participació i col·laboració ciutadanes que
ha d’establir la Mesa del Parlament.
2. Les audiències tenen com a finalitat promoure la participació
directa de les organitzacions i els grups socials i dels experts en la
tramitació de les iniciatives legislatives, d’acord amb el que estableix
l’article 117.
3. Els espais de participació i col·laboració han de permetre seguir
la tramitació de les iniciatives legislatives, fer comentaris sobre llur
contingut i presentar suggeriments o propostes de modificació amb
relació als projectes i les proposicions de llei.
4. Els ciutadans, les entitats i les organitzacions socials poden par-
ticipar en l’activitat parlamentària mitjançant l’aportació d’opinions i
la presentació d’informes i altres documents relacionats amb qualsevol
tramitació parlamentària.
Article 231. Diàleg amb els ciutadans
1. El Parlament ha d’utilitzar els instruments de participació i col·
laboració ciutadanes com a plataformes de diàleg i de relació amb els
ciutadans.
143
2. El Parlament ha de promoure les mesures adequades perquè el

diàleg a què fa referència l’apartat 1 es pugui establir amb els diputats
i els grups parlamentaris i perquè les aportacions realitzades puguin
ésser objecte del corresponent retorn per part d’aquests.
3. El Portal de la Transparència ha d’ésser utilitzat com a plata-
forma preferent per a fer efectiva la participació ciutadana. A aquest
efecte, el Portal ha de tenir un espai amb informació actualitzada de
totes les iniciatives parlamentàries, de llur estat de tramitació i dels
processos de participació oberts, amb la indicació, si escau, de la forma
i les condicions per a exercir la participació.
Article 232. Avaluació
1. El Parlament ha d’avaluar l’impacte que els processos participa-
tius tenen sobre l’activitat parlamentària, tenint en compte la infor-
mació que facilitin els grups parlamentaris.
2. El Parlament, en el cas de les iniciatives legislatives, ha d’elaborar
una memòria una vegada finalitzada la tramitació. Aquesta memòria
ha de reflectir la influència que el procés participatiu ha tingut en la
llei aprovada.
3. Els informes i les memòries d’avaluació s’han de publicar en el
Portal de la Transparència.
TÍTOL VII
Del capteniment i l’ordre a la seu del Parlament
CAPÍTOL I
L’ordre en les sessions
Article 233. Regles i crides a l’ordre
1. Durant les sessions del Ple o de les comissions, els diputats te-
nen l’obligació de respectar les regles d’ordre establertes per aquest
reglament, han d’evitar de causar pertorbacions o desordres, de fer-
se acusacions o recriminacions entre ells, de pronunciar expressions
inconvenients al decòrum, d’interrompre els oradors sense autoritza-
ció del president i de fer ús de la paraula més temps de l’autoritzat, i
han d’evitar també d’entrebancar deliberadament el curs dels debats
o d’obstruir el treball parlamentari.
144
TÍTOL VII. DEL CAPTENIMENT I L’ORDRE A LA SEU DEL PARLAMENT Art. 237
2. El diputat que violi les regles d’ordre establertes per l’apartat 1

ha d’ésser cridat a l’ordre pel president.
Article 234. Deures del públic assistent
El públic assistent a les sessions del Parlament ha de mantenir
sempre silenci i ordre, i no li són permeses manifestacions d’aprovació
o de desaprovació, de qualsevol mena que siguin.
Article 235. Disciplina parlamentària
1. Tant els diputats com els membres del públic estan sotmesos als
poders disciplinaris del president i de la cambra, d’acord amb aquest
reglament.
2. El president pot suspendre o aixecar la sessió en cas d’aldarull
o de desobediència obstinada d’un diputat, sens perjudici d’aplicar-li
les sancions corresponents en la mateixa sessió o en la sessió següent.
Abans de suspendre o aixecar la sessió per causa d’indisciplina, el pre-
sident ha d’advertir la cambra de la possibilitat de prendre aquestes
mesures.
3. La suspensió, si és el cas, ha de durar un màxim de mitja hora,
i tot seguit la sessió s’ha de reprendre de ple dret.
Article 236. Atribucions de la presidència
1. El president pot ordenar l’expulsió immediata de tothom qui, de la
tribuna del públic estant, no s’atingui a les disposicions de l’article 234;
si algú comet una infracció greu, se l’ha de conduir davant les autoritats
competents.
2. En cas de desordre o de tumult durant una sessió, el president
pot ordenar el desallotjament del públic.
CAPÍTOL II
Les sancions
Article 237. Absentisme
1. El diputat que, sense justificació suficient o sense l’autorització
necessària, no assisteixi a tres sessions consecutives del Ple o de les
comissions, indistintament, o a cinc d’alternes, durant un període de
145
sessions, pot ésser privat del dret a percebre l’assignació d’un mes i
dels altres drets de caràcter econòmic.
2. La Comissió de l’Estatut dels Diputats, a proposta del president del
Parlament, bé a iniciativa pròpia, bé a iniciativa del president de la co-
missió corresponent, havent escoltat la persona afectada, ha de prendre
mitjançant una resolució motivada l’acord a què fa referència l’apartat 1,
i ha d’assenyalar l’extensió i la durada de les sancions.
3. Per ordre de la Mesa del Parlament, que en aquest punt ha de
prendre les mesures pertinents, les absències injustificades dels dipu-
tats a les sessions han d’ésser publicades.
Article 238. Disciplina
1. La segona crida a l’ordre feta a un diputat en una mateixa reunió
comporta:
a) Una menció especial en l’acta de la sessió.
b) L’advertiment de retirar-li la paraula, si cal fer-li una tercera
crida a l’ordre.
2. La tercera crida a l’ordre feta a un diputat en una mateixa reunió
li comporta la privació del dret a fer ús de la paraula per al temps que
resta de reunió.
3. Al final de la reunió, amb l’autorització prèvia del president, la
persona que hagi estat cridada a l’ordre per tercera vegada pot fer ús
de la paraula per a justificar-se. L’exposició de la justificació no pot
passar de cinc minuts, i pot fer-la la persona mateixa o una altra en
qui l’hagi delegada.
Article 239. Expulsió de la cambra
1. Si la crida a l’ordre és motivada per paraules ofensives adreça-
des a les institucions públiques, a un altre membre del Parlament o a
qualsevol altra persona, pot donar lloc a l’expulsió de la cambra per
a la resta de la reunió.
2. Si hi ha hagut una rectificació, hom pot retirar les expressions a
què es refereix l’apartat 1 i demanar que no constin en acta. Correspon
al president del Parlament de decidir sobre aquesta qüestió.
146
TÍTOL VII. DEL CAPTENIMENT I L’ORDRE A LA SEU DEL PARLAMENT Art. 243
Article 240. Autoritzacions

Els diputats han de sol·licitar al president del Parlament, per mitjà
dels grups parlamentaris respectius, l’autorització de no assistir als
treballs parlamentaris, autorització que no pot ésser mai indefinida.
CAPÍTOL III
L’exclusió temporal de l’exercici de la funció parlamentària
Article 241. Causes
1. Pot ésser exclòs temporalment de l’exercici de la funció parla-
mentària:
a) El membre del Parlament que el president hagi de cridar a l’or-
dre per quarta vegada en una mateixa reunió.
b) El membre del Parlament que, un cop complerta la sanció im-
posada d’acord amb l’article 237, reincideixi en la falta.
c) El membre del Parlament que provoqui un aldarull dins el Saló
de Sessions o en un altre lloc del recinte parlamentari.
2. A proposta del president del Parlament, bé a iniciativa pròpia,
bé a iniciativa del president de la comissió corresponent, amb un dic-
tamen previ motivat de la Comissió de l’Estatut dels Diputats, havent
escoltat la persona afectada, el Ple del Parlament, per majoria de dos
terços dels diputats, pot acordar l’exclusió temporal de l’exercici de la
funció parlamentària i la durada d’aquesta.
Article 242. Ús indegut de la condició de membre del Parlament
El diputat que no compleixi el que estableix l’article 20 pot ésser
exclòs temporalment de l’exercici de la funció parlamentària, seguint
els procediments establerts per l’article 241.2.
Article 243. Efectes de l’exclusió temporal
L’exclusió temporal de l’exercici de la funció parlamentària com-
porta la pèrdua de les assignacions, les dietes i les indemnitzacions, i la
suspensió dels drets i els deures lligats a l’activitat parlamentària, però
no n’afecta les prerrogatives ni els altres drets i deures.
147
CAPÍTOL IV
L’ordre dins el recinte parlamentari
Article 244. Facultats de la presidència
El president ha de vetllar pel manteniment de l’ordre en totes les de-
pendències del Parlament. A aquest efecte, pot prendre totes les mesures
que consideri pertinents, incloent-hi la de posar a disposició judicial
les persones que hagin pertorbat l’ordre.
Article 245. Expulsió
Tothom qui en les dependències del Parlament, tant si hi ha sessió
com si no n’hi ha, sigui diputat o no ho sigui, promogui desordres
greus, n’ha d’ésser expulsat immediatament. A més, si es tracta d’un
diputat, el president pot promoure les actuacions a què es refereix
l’article 241.2.
TÍTOL VIII
Dels serveis del Parlament
CAPÍTOL I
L’Administració parlamentària
Article 246. Suport a la tasca parlamentària
1. El Parlament ha de disposar dels mitjans humans i materials ne-
cessaris per a complir amb eficàcia i amb eficiència les seves funcions,
especialment pel que fa als serveis permanents d’assessorament jurídic,
lingüístic, econòmic i sociopolític, i ha de tenir el suport dels serveis
de documentació i dels serveis tècnics, tots ells dirigits administrati-
vament per funcionaris del Parlament.
2. El Parlament, per mitjà de la Mesa, pot contractar els serveis
d’experts per a tasques especialitzades, o si ho requereix el treball de
les comissions, a proposta de la mesa d’aquestes.
Article 247. Administració parlamentària
1. El Parlament disposa d’una administració pròpia per a complir
les funcions estatutàries i les que li encomanen les lleis. Els òrgans
parlamentaris regulen i organitzen l’Administració parlamentària, en
exercici de l’autonomia administrativa del Parlament.
148
TÍTOL VIII. DELS SERVEIS DEL PARLAMENT Art. 250
2. L’Administració parlamentària i el personal al servei del Par-

lament es regeixen pels Estatuts del règim i el govern interiors, que
complementen les disposicions d’aquest reglament pel que fa a aquest
àmbit organitzatiu.
3. Els Estatuts del règim i el govern interiors han d’ésser aprovats
per la comissió legislativa competent en matèria de funció pública.
Article 248. Principis d’actuació
1. L’Administració parlamentària ha d’actuar d’acord amb els prin-
cipis d’objectivitat, d’eficàcia i d’eficiència.
2. El personal al servei del Parlament ha de complir les seves fun-
cions amb subjecció als principis de professionalitat i d’imparcialitat.
3. Els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament han
de regular el règim jurídic del personal al servei del Parlament de la
manera més adequada a les especificitats de l’activitat i l’organització
parlamentàries.
Article 249. Secretaria General
1. El secretari general del Parlament, sota la direcció del president i
de la Mesa del Parlament, és el cap superior de tot el personal i de tots
els serveis del Parlament i compleix les funcions tècniques de suport i
d’assessorament dels òrgans rectors del Parlament, assistit dels lletrats
del Parlament.
2. El secretari general és nomenat per la Mesa del Parlament, a
proposta del president, d’entre els lletrats del Parlament.
Article 250. Tecnologies de la informació i la comunicació
1. El Parlament ha de disposar de mitjans adequats pel que fa a
les tecnologies de la informació i la comunicació, per tal d’augmentar
la quantitat i la qualitat de la informació parlamentària a l’abast dels
ciutadans, definir estratègies sobre participació democràtica, impulsar
iniciatives relacionades amb l’aprenentatge virtual i modernitzar la
gestió del Parlament, amb vista a incrementar l’eficiència i l’eficàcia
dels serveis que presta, potenciar la racionalització de les formes de
treball i la connexió amb la resta d’administracions i de centres d’in-
terès i rellevància públics.
149
2. Als efectes del que disposa l’apartat 1, el Parlament ha de signar

convenis de col·laboració amb entitats que promouen la democràcia par-
ticipativa per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació.
3. El pressupost del Parlament ha de disposar anualment d’as-
signacions suficients per a atendre les necessitats derivades del que
estableix aquest article.
CAPÍTOL II
L’Oficina Pressupostària del Parlament
Article 251. Oficina Pressupostària del Parlament
1. Per tal d’efectuar un seguiment i un control adequats de l’exe-
cució del pressupost de la Generalitat i sota la dependència de la
presidència de la cambra, es constitueix l’Oficina Pressupostària del
Parlament, amb les funcions següents:
a) Assessorar tècnicament els diputats i els grups parlamenta-
ris en relació amb l’aprovació, l’estat d’execució i la liquidació dels
pressupostos de la Generalitat, les seves entitats autònomes i les seves
empreses.
b) Facilitar als diputats i als grups parlamentaris la documentació
pressupostària relacionada amb les iniciatives parlamentàries de tota
mena.
c) Assessorar els diputats i els òrgans de la cambra en matèries re-
lacionades amb l’activitat pressupostària en altres organismes i països.
2. Per mitjà de la presidència del Parlament i amb la periodicitat
que es determini, els departaments responsables, les entitats autòno-
mes i les empreses públiques o vinculades de la Generalitat han de
facilitar a l’Oficina Pressupostària del Parlament tota la documentació
que aquesta requereixi.
3. La Mesa del Parlament, a proposta del president, i un cop escol-
tada la Junta de Portaveus, designa el director de l’Oficina Pressupostà-
ria del Parlament entre persones expertes en disciplines econòmiques
o financeres. El pressupost del Parlament ha d’incloure la dotació del
personal expert i dels mitjans materials necessaris per a l’exercici de
les funcions de l’Oficina Pressupostària.
150
DISPOSICIONS DT 3
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Adaptació de la Llei 2/2009
S’han d’adoptar les mesures normatives necessàries per a adaptar
la Llei 2/2009, del 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries,
al que disposa l’article 147.6 pel que fa a la facultat de demanar un
dictamen al Consell de Garanties Estatutàries amb relació als textos
consolidats.
Segona. Ús d’un llenguatge no sexista
En les comunicacions, les declaracions i els treballs del Parlament
s’ha de vetllar, en la mesura que sigui possible, per l’ús d’un llenguatge
no sexista.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Convenis amb la Seguretat Social
Als efectes de donar compliment al que estableix l’article 13, la Mesa
del Parlament ha d’emprendre les gestions necessàries amb la Segure-
tat Social per a establir els convenis i determinar les normes especials
aplicables, i ha de comunicar-ho a la Mesa Ampliada perquè en faci
efectiva l’aplicació.
Segona. Reducció de les indemnitzacions dels diputats
Les indemnitzacions que tenen dret a percebre els diputats d’acord
amb l’article 12.1 han d’ésser objecte d’una reducció gradual i pro-
gressiva que ha d’establir la Mesa del Parlament per tal que siguin
incorporades a l’assignació fixa.
Tercera. Informació del Portal de la Transparència
El Portal de la Transparència, en la mesura que les disponibilitats
econòmiques i tecnològiques ho facin possible, ha de donar infor-
mació actualitzada de les iniciatives parlamentàries presentades indi-
vidualment pels diputats i pels grups parlamentaris, de l’assistència
dels diputats als plens, a les comissions, a les ponències i als grups de
treball dels quals són membres, i del sentit de llur vot en cada votació
en què han participat.
151
DD REGLAMENT DEL PARLAMENT
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Es deroguen el text refós del Reglament del Parlament de Cata-
lunya del 20 d’octubre de 1987, la modificació del 19 de desembre
de 1991 i l’apèndix que recull els criteris interpretatius i les normes
supletòries del Reglament aprovats per la Mesa del Parlament fins al
22 de desembre de 2005. Els textos derogats mantenen la condició de
precedents.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Reformes del Reglament
Les reformes d’aquest reglament es tramiten pel procediment es-
tablert pels articles 129 i 130, sense la intervenció del Govern.
Segona. Disposició transitòria segona de la Llei 13/2008
D’acord amb el que estableix l’article 77, queda sense efecte la
disposició transitòria segona de la Llei 13/2008, del 5 de novembre,
de la presidència de la Generalitat i del Govern.
152
ÍNDEX ANALÍTIC
A
absències
En cas de vacant, absència o impediment del president del Parlament,
els vicepresidents el substitueixen per ordre consecutiu 40.1
Quan l’absència d’un membre de la Mesa provoca paritat en la presa
de decisions, el president ha de fer ús del vot de qualitat 42.2
En cas d’absència del president d’una comissió, el vicepresident
el substitueix 50.2
En cas d’absència del secretari d’una comissió, un membre
de la mateixa comissió el substitueix 50.2
Es regulen les simultànies de membres de les meses de comissions 50.3
Vegeu també absentisme; assistència dels diputats a les sessions
absentisme
Pot ésser causa de sanció als diputats 237; 240; 241.1.b
abstencions
No es compten per als quòrums d’aprovació 92.2
En les votacions a mà alçada els qui s’abstenen són els darrers
d’expressar el vot 98.1.b
En les votacions públiques per crida els diputats diuen «sí», «no»
o declaren que s’abstenen 100
153
A ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
accés
— a la condició de diputat
Els diputats accedeixen al ple exercici de llur condició després
de complir els requisits establerts 23.1
Si té lloc després de la sessió constitutiva del Parlament, el diputat
té cinc dies per a incorporar-se a un grup parlamentari 27.1
Vegeu també diputats; drets dels diputats
— a la informació
Els diputats hi tenen dret 6; 10
Se’n regulen els límits 7
Se’n garanteix l’exercici 8; 9
L’incompliment del deure de facilitar-lo se sanciona 9
Els diputats poden exercir el dret d’accés directe acompanyats
d’assessors 10
Si la informació és de caràcter secret o reservat, l’accés correspon
als representants dels grups parlamentaris 11
— a la informació parlamentària
El Parlament el facilita per mitjà del Portal de la Transparència 209; 210
Se’n regulen el contingut i els límits 211; 212
Se’n regulen les condicions 213; 214; 215; 216; 217
Resolució de sol·licituds i silenci positiu 218
Òrgan de garantia del dret d’accés 219
Vegeu també Portal de la Transparència
acords
El Parlament en pot signar amb altres administracions en matèria
de personal 33.1
El Parlament aprova els de cooperació que la Generalitat concerti
amb altres comunitats autònomes o altres ens territorials
rellevants 205
Vegeu també actes de les sessions; Mesa del Parlament; meses de les comissions;
Ple del Parlament; quòrum; votació
actes de les sessions
Els secretaris supervisen i autoritzen les de la Junta de Portaveus,
les de la Mesa del Parlament i les del Ple 41
El secretari general redacta les de la Mesa del Parlament 42.1
154
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT A
En les comissions d’investigació sense mesa, el lletrat que les assisteix

aixeca l’acta de les sessions 50.5
Se n’ha d’aixecar de les sessions del Ple i de les comissions 82
Estan a disposició dels diputats a la Secretaria General 82.2
Si hi ha segona crida a l’ordre a un diputat, se n’ha de fer
una menció especial en l’acta 238.1.a
Es pot demanar que no hi constin paraules ofensives 239.2
actes de processament
Si són ferms, els diputats poden ésser suspesos de llurs drets
i deures 25.1.a; 25.4
activitats
En les organitzades per institucions, els diputats tenen dret
a rebre-hi un tractament institucional i protocol·lari preferent 4.3
El Codi de conducta dels diputats regula les declaracions
d’activitats 15.2
Els diputats han de declarar les de tipus professional, laboral
o empresarial que exerceixen 19; 23.1.b
La informació sobre les activitats dels diputats és pública 19.6
Per a exercir-ne de comercials, industrials o professionals,
els membres del Parlament no poden invocar llur condició
de diputats ni beneficiar-se’n 20; 242
Vegeu també incompatibilitats dels diputats; Portal de la Transparència;
Registre d’interessos dels diputats
Administració de la Generalitat
Ha de facilitar la informació requerida pels diputats 6
Els diputats hi poden consultar informació i documentació
presencialment, acompanyats d’assessors 10.1
El personal que assisteix els grups parlamentaris en les actuacions
davant l’Administració de la Generalitat ha d’ésser acreditat
i ha d’acompanyar el diputat corresponent 10.2
El Parlament controla els crèdits destinats a despeses reservades
de l’Administració de la Generalitat 70.1
Administració parlamentària
Ha de facilitar als ciutadans l’accés a les tramitacions i la documentació
parlamentàries 109.2
155
Es regula i s’organitza per òrgans parlamentaris, en exercici

de l’autonomia administrativa parlamentària 247.1
Es regeix pels Estatuts del règim i el govern interiors 247.2
Ha d’actuar d’acord amb els principis d’objectivitat, d’eficàcia
i d’eficiència 248.1
Vegeu també serveis del Parlament
admissió a tràmit
Vegeu escrits; iniciatives legislatives
adquisició de la condició de diputat
Vegeu accés a la condició de diputat; deures dels diputats; diputats;
drets dels diputats
adscripció al grup parlamentari
Qui accedeix a la condició de diputat després de la sessió constitutiva
té cinc dies per a incorporar-se a un grup parlamentari 27.1
Vegeu també grups parlamentaris; subgrups parlamentaris
al·lusions
La persona al·ludida o esmentada en una reunió té dret a contestar 87
altes
— a la Seguretat Social
El Parlament pot establir convenis per a donar d’alta o afiliar els diputats
a la Seguretat Social 13.1
Vegeu també protecció social dels diputats
— en els grups parlamentaris
S’han de comunicar al president del Parlament 28.2
ampliació de terminis
Vegeu terminis
anul·lació de l’elecció o la proclamació d’un diputat
És causa de la pèrdua de la condició de diputat 24.b
assentiment
Es consideren aprovades d’aquesta manera les propostes que no susciten
cap objecció o cap oposició 96; 97
Es poden aprovar d’aquesta manera les eleccions i les designacions
que corresponen al Parlament 101.3
156
assessorament
Els grups i subgrups parlamentaris n’han de disposar 5; 33.1
Els diputats poden disposar-ne per a les actuacions d’accés directe
a la informació pública 10
La Mesa del Parlament té el del secretari general o el del lletrat
que el substitueix 42.1
Els diputats poden assistir a les comissions acompanyats d’especialistes,
tècnics o membres d’entitats ciutadanes 48.5
Les meses de les comissions en reben dels lletrats i els lingüistes
del Parlament 49.4
Les comissions en poden rebre de tipus tècnic per mitjà
d’especialistes 63.3.d; 67.2
Les ponències en reben dels serveis jurídics i dels serveis
lingüístics 120.2
Les ponències en poden rebre d’experts, tècnics o representants
d’entitats socials 120.5
El Parlament en té de jurídic, lingüístic, econòmic i sociopolític
per a poder complir eficaçment les seves funcions 246
Els òrgans rectors del Parlament tenen el del secretari general
del Parlament 249.1
L’Oficina Pressupostària del Parlament n’ofereix als diputats, als grups
i subgrups parlamentaris i als òrgans de la cambra en matèria
de pressupostos 251.1
assessors lingüístics
Assessoren els òrgans parlamentaris en la formalització i l’adequació
lingüística de lleis, resolucions i acords 49.4; 120.2; 246.1
Assessoren en els procediments de consolidació legislativa 147.1
assignació econòmica
Els diputats hi tenen dret 12
Es pot retirar, per sanció 237.1; 243
Vegeu també subvenció dels grups i subgrups parlamentaris
assistència dels diputats a les sessions
Es regula com a dret i com a deure 4.1; 25; 48.4; 95; 237
El president del Parlament pot autoritzar la dispensa d’aquest deure 240
El Portal de la Transparència n’informa DT 3
157
assistència tècnica
Vegeu assessorament
associacions
El Parlament es relaciona amb les de caràcter social, econòmic, sindical,
humanitari, cultural i educatiu, i pot donar-los tràmit d’audiència
i demanar-los informes 202
audiències
Tràmit 117; 202
Se’n poden proposar d’organitzacions, grups socials i experts
en la tramitació d’una iniciativa legislativa 117.1
Se substancien preferentment per via presencial o per
videoconferència 117.2
Correspon d’acordar-ne a la comissió tramitadora d’una iniciativa
legislativa 117.3
Vegeu també compareixences
audiovisual
Vegeu Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Corporació Catalana
augment dels crèdits
Cal la conformitat del Govern per a tramitar una proposició de llei
que en comporta 113.2
Cal la conformitat del Govern per a tramitar les esmenes a un projecte
o a una proposició de llei que en comporten 119
Requisits per a admetre a tràmit les esmenes al projecte de llei
de pressupostos que en comporten 131.5
autoritats
Han de facilitar la informació requerida pels diputats 6
Les comissions n’han de substanciar les compareixences 57.1
Han de comparèixer davant l’òrgan que ho acordi si ocupen càrrecs
representatius o executius per designació del Ple 57.2
Les comissions, per mitjà del president del Parlament, els poden
demanar informació 57.3.a
Les comissions, per mitjà del president del Parlament, els poden requerir
la presència 57.3.b
158
Les comissions, per mitjà del president del Parlament, poden demanar
informació i requerir la presència de les que no pertanyin
a l’Administració de la Generalitat 57.3.c
Si no compareixen, el president del Parlament ho ha de comunicar
a l’autoritat superior corresponent, per si se’ls ha d’exigir cap
responsabilitat 57.4
Quan llur compareixença té a veure amb matèries declarades secretes
o reservades, ho fan davant la Comissió de Matèries Secretes
i Reservades 70.2
Càrrecs, funcionaris i personal del Govern poden acompanyar
els membres del Govern en les sessions informatives davant
les comissions 173.3
de Mitjans Audiovisuals pot demanar informació i documentació
al president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i demanar-li
que comparegui 195
El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
i el director general poden comparèixer davant la Comissió
de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals per a tenir-hi una sessió informativa 197.1
Càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals poden
acompanyar els representants del consell de govern i el director
general d’aquest ens quan hagin de comparèixer davant la Comissió
de Control de l’Actuació de la Corporació 197.2; 198
autoritzacions
Els secretaris autoritzen les actes de les sessions plenàries, de la Mesa
i de la Junta de Portaveus 41
El president del Parlament o la Mesa poden autoritzar persones
perquè tinguin accés al Saló de Sessions 73.4
La Diputació Permanent autoritza suplements de crèdit o crèdits
extraordinaris, per raó d’urgència i de necessitat justificada 75.2.e
Els diputats poden explicar el sentit de llur vot amb l’autorització
prèvia de la presidència 103.3
La Mesa del Parlament autoritza els mitjans de comunicació social
per a obtenir i enregistrar sons i imatges 110.3
159
B ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
La Mesa del Parlament pot autoritzar els grups inscrits en el Registre

de grups d’interès a organitzar o copatrocinar actes dins la seu
del Parlament 223.1.b
El president del Parlament pot autoritzar els diputats a no assistir
als treballs parlamentaris 240
B
baixes
— en els grups parlamentaris
S’han de comunicar al president del Parlament 28.2
— per maternitat o per paternitat
Permeten delegar el vot
en un altre diputat 95.1; 95.3
bon govern
Vegeu transparència
Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya
És una publicació oficial del Parlament 108.1.b
S’hi publiquen els textos i els tràmits parlamentaris d’acord amb el que
estableix el Reglament del Parlament o el que ordena el president
del Parlament 108.3
C
caducitat
Les tramitacions parlamentàries caduquen per finiment
de la legislatura 206
Si caduca una proposició de llei presentada pel Parlament a la Mesa
del Congrés dels Diputats, el Ple en pot reiterar directament
la presentació 207
Vegeu també decaïment
calendari
El Portal de la Transparència n’ha d’informar pel que fa a la tramitació
de les iniciatives legislatives en curs 229.1
Vegeu també períodes de sessions
160
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT C
Canal Parlament
Facilita als ciutadans l’accés a les tramitacions parlamentàries 109.2
canvi de grup
Els diputats que deixen llur grup parlamentari perden els llocs
que ocupaven en els òrgans del Parlament 27.2
Vegeu també diputats no adscrits; grups parlamentaris
cap de l’oposició
Ho és el diputat que exerceix la presidència del grup parlamentari
de l’oposició amb més escons 77.1
El president del Parlament en declara la condició per mitjà
d’una resolució 77.2
Pot perdre la condició 77.3
Ha d’ésser consultat sobre els afers de més importància
per a Catalunya 77.4.a
Pot proposar millores de l’acció de govern 77.4.b
Rep el tractament d’honorable senyor o honorable senyora 77.5.a
És ordenat protocol·làriament en el lloc immediatament posterior
als expresidents de la Generalitat 77.5.b
Percep les retribucions que determini el Parlament 77.5.c
Disposa dels mitjans humans i materials necessaris per a exercir
les seves atribucions 77.5.d
No resta subjecte al que estableix la disposició transitòria segona
de la Llei 13/2008 DF 2
capteniment
— del públic
Vegeu disciplina; ordre en les sessions; públic
— dels diputats
Vegeu Codi de conducta dels diputats; cortesia; disciplina
càrrecs públics
Els diputats, si n’ocupen, tenen el deure de declarar-los
i de comunicar-ne els canvis 19.1.a; 19.2
Se’n pot requerir la compareixença 57
Procediment per a l’elecció dels càrrecs públics que les lleis
encomanen al Parlament 179
Procediment per a la revocació 180
Vegeu també incompatibilitats dels diputats
161
C ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
certificats
Els diputats que no estiguin obligats a presentar a l’Administració
tributària la declaració de l’impost sobre la renda i el patrimoni
han de presentar-ne al Parlament la certificació 19.3
Els secretaris de la Mesa del Parlament els supervisen i autoritzen 41
El lletrat d’una comissió d’investigació o estudi, si fa les funcions
de secretari, n’expedeix 50.5
L’escrit motivat amb què es presenta una qüestió de confiança
ha d’anar acompanyat del certificat corresponent del Govern 153.1
coalicions electorals
Per cada coalició només es pot constituir un grup parlamentari 26.2; 30.1
La Sindicatura de Comptes en fiscalitza la comptabilitat electoral 187.1
Codi de conducta
— dels diputats
Recull els principis ètics i les regles de conducta que deriven
de la legislació de transparència, accés a la informació pública
i bon govern 15.1
La Comissió del Reglament l’elabora i l’aprova 15.2
Ha de regular les situacions de conflicte d’interessos i d’incompliment
de les obligacions derivades del règim d’incompatibilitats
i de les declaracions d’activitats i de béns 15.2
La Comissió de l’Estatut dels Diputats emet informes sobre l’aplicació
del Codi de conducta 15.3
Vegeu també conflictes d’interessos
— dels grups d’interès
Vegeu Registre de grups d’interès
Comissió
Vegeu també comissions
— de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana
Tramita l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya 192
Els membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
hi poden tenir sessions informatives 193; 197
162
Pot demanar informes, informació i documentació al Consell de

l’Audiovisual de Catalunya i a la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals 194; 195; 198
Pot sol·licitar la presència de membres del Consell de l’Audiovisual
de Catalunya i de càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals 195; 198
S’hi responen les preguntes que els diputats formulen als càrrecs
directius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
i les empreses filials 196
Pot aprovar resolucions 199.1
Pot nomenar grups de treball per a complir les funcions de control 199.2
— de l’Estatut dels Diputats
Emet informes sobre conflictes d’interessos i sobre l’aplicació
del Codi de conducta dels diputats, que es publiquen en el Portal
de la Transparència 15.3
Eleva al Ple les propostes sobre la situació de compatibilitat
o incompatibilitat dels diputats 18.2; 18.3; 19.2
Els dictàmens sobre compatibilitat o incompatibilitat dels diputats han
d’ésser motivats i es publiquen en el Portal de la Transparència 18.5
Pot proposar al Ple la suspensió temporal dels drets econòmics
d’un diputat 19.4
Elabora dictàmens sobre la suspensió dels drets i deures
d’un diputat 25.2; 25.4
És integrada per un membre de cada grup parlamentari 64.1
Pot actuar com a òrgan preparatori de les resolucions del Ple 64.2
Eleva al Ple les propostes que hi han estat formulades 64.3
Pot acordar sancions relatives als diputats, per absentisme 237.2
— de la Sindicatura de Comptes
Tramita l’informe del Compte general de la Generalitat 185
Tramita els informes de fiscalització del sector públic
de la Generalitat 186
Tramita l’informe de fiscalització de la comptabilitat dels processos
electorals 187
Coneix i tramita, si escau, el Compte general de les corporacions
locals i els informes de fiscalització del sector públic local
i de les universitats públiques 188
163
Hi poden comparèixer els responsables de finances dels partits polítics

per a retre-hi comptes 191
— de Matèries Secretes i Reservades
Els diputats que en són membres poden accedir a les informacions
secretes o reservades 11
Controla, en sessions secretes, les matèries declarades secretes
o reservades 70.1
Hi tenen lloc les compareixences d’autoritats, funcionaris o altres
persones relatives a matèries declarades secretes o reservades 70.2
— de Peticions
Tramita les peticions que els ciutadans fan al Parlament 69.1; 69.3
Pot convocar els peticionaris 69.2
Pot acordar la compareixença de persones i organitzacions ciutadanes 69.4
Pot adoptar resolucions i formular recomanacions 69.5
Pot acordar d’arxivar una petició si no és procedent 69.6
Ha de comunicar als peticionaris els acords que pren 69.7
Ha de presentar al Ple una memòria anual de les seves activitats 69.8
— del Reglament
Li correspon elaborar i aprovar el Codi de conducta dels diputats 15.2
Té la condició de comissió legislativa 61.1
Elabora i reforma el Reglament del Parlament 61.1; DF 1
La integren el president del Parlament, la Mesa del Parlament
i, proporcionalment, representants designats pels grups 61.2
— del Síndic de Greuges
Tramita l’informe anual del Síndic de Greuges 181
El síndic de greuges hi pot tenir sessions informatives o compareixences 182
comissions
Tramiten propostes de resolució 9.4; 167.2; 168; 170.7; 185.4; 186.5;
188.5; 190.1; 194; 226.2
Determinació de la que és competent per raó de la matèria 36.b; 52.2;
133.a; 159.4; 162.1; 167.2; 168.4; 179.2; 200.1; 204.2; 226
Composició 36.c; 48; 61.2; 66.2; 67.2
Classes 47
Substitució de membres 48.4
164
Hi poden assistir especialistes, tècnics o membres d’entitats ciutadanes

com a assessors dels diputats 48.5
Membres de les meses 49
Substitució de membres de les meses 50
Tramiten les iniciatives que els encomana la Mesa del Parlament 52
Es regula el repartiment del treball entre les comissions 52
Normes de funcionament 53
Dies per a reunir-se 53.2; 60.4; 78.1; 79.2; 79.3
Hi poden assistir els ciutadans que ho demanin 78.6
Convocatòria i fixació de l’ordre del dia 54; 80
Habilitació de dies per a reunir-se 104.3
Intervenen en el procediment legislatiu 120; 122.4; 122.5; 141
Se’n publiquen els dictàmens en el Butlletí Oficial del Parlament
de Catalunya 121.3
Fan debats generals de caràcter específic 157
Controlen el compliment de mocions 162.1
S’hi substancien preguntes 163.5; 165.3; 166.4; 196
Controlen el compliment de resolucions 168.4
Hi poden tenir sessions informatives els membres del Govern 173
Hi han de tenir sessions informatives els senadors que representen
la Generalitat al Senat 175.3
Vegeu també audiències; comissions creades per llei; comissions d’estudi;
comissions d’investigació; comissions de seguiment; comissions específiques;
comissions legislatives; comissions promotores d’iniciatives legislatives
populars; compareixences; consolidació legislativa;
sessions informatives; subcomissions
— creades per llei
Vegeu Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals; Comissió de la Sindicatura de Comptes; Comissió del Síndic
de Greuges
— d’estudi
Analitzen assumptes que afecten la societat 66.1
S’hi poden incorporar especialistes 66.2
Han d’elaborar informes i conclusions 66.3
Els informes i les conclusions que elaboren s’han de publicar
en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya 66.3
165
— d’investigació
Es creen, per acord del Ple, per a investigar assumptes d’interès públic
que siguin competència de la Generalitat 67.1
La composició i el nombre de membres, els determina la Junta
de Portaveus, i s’hi poden incorporar especialistes 67.2
La Mesa n’ha d’acordar la creació si la demanen la tercera part
dels diputats o tres grups parlamentaris 67.3
Han d’elaborar i aprovar un pla de treball 67.4
Poden requerir persones perquè hi prestin declaració 67.5
Les conclusions es reflecteixen en un dictamen 67.6
El dictamen aprovat pel Ple s’ha de comunicar al Govern i, si escau,
al Ministeri Fiscal 67.7
— de seguiment
Controlen específicament determinades actuacions i polítiques
públiques del Govern 65.1
Presenten un informe a la Mesa del Parlament al final de cada període
de sessions 65.2
— específiques
N’hi ha de regulades pel Reglament del Parlament i de creades
per les lleis, i també de creades pel Ple 47.4
Les d’estudi, les d’investigació i les de seguiment són creades
pel Ple 47.4; 63.1
Tenen una funció concreta o la comesa de relacionar-se amb
institucions o entitats públiques 47.5
Se n’ha de crear una per a la tramitació dels procediments
de consolidació legislativa 147.1
Vegeu també Comissió de l’Estatut dels Diputats; Comissió de Matèries
Secretes i Reservades; Comissió de Peticions
— legislatives
Poden tramitar qualsevol iniciativa parlamentària 47.3
Són les úniques que poden dictaminar sobre les iniciatives legislatives 47.3
El Ple, a proposta de la Mesa i de la Junta de Portaveus, n’acorda
el nombre i l’àmbit dins la setmana següent a la investidura
del president de la Generalitat 60.1
Es constitueixen dins la setmana següent a l’acord de creació 60.2
El Ple, per majoria absoluta, pot acordar de crear-ne i de dissoldre’n 60.3
166
S’han de reunir, com a mínim, una vegada al mes 60.4

S’hi debat l’informe anual del Mecanisme català de prevenció
i lluita contra la corrupció i el frau 226.2
Hi pot comparèixer una representació del Govern per a informar
sobre la lluita contra la corrupció i el frau 226.3
Hi poden comparèixer el president del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya i el fiscal en cap de Catalunya per a informar
sobre les actuacions contra la corrupció i el frau 227.1
Hi compareix el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya
de Catalunya per a presentar-hi la memòria anual 227.2
Vegeu també Comissió del Reglament
— promotores d’iniciatives legislatives populars
Poden participar en la tramitació de les iniciatives que presentin 141.1
Intervenen en el Ple 141.2
Designen representants a la comissió legislativa corresponent 141.3
Poden presentar propostes o queixes sobre la tramitació
de les iniciatives 141.4
Reben assessorament i suport dels serveis del Parlament 142
Vegeu també iniciatives legislatives populars
compareixences
Les d’autoritats o de funcionaris se substancien en les comissions 57.1
De les persones que ocupen càrrecs representatius o executius
per designació del Ple 57.2
De les d’autoritats i funcionaris públics competents per raó
de la matèria i d’altres persones 57.3.b; 57.3.c; 57.3.d
La no-compareixença pot comportar l’exigència de responsabilitats 57.4
Sol·licitud 58
Substanciació 59
Dels membres del Govern 59.4;131.4; 173
Es regulen les de testimonis i d’experts davant les comissions
d’investigació 68
Davant la Comissió de Peticions 69.2; 69.4
Davant la Comissió de Matèries Secretes i Reservades 70.2
D’organitzacions, grups socials i experts en la tramitació d’una iniciativa
legislativa 117
Del president de la Generalitat 172
167
Dels candidats a representar la Generalitat al Senat 175.1

Dels senadors que representen la Generalitat al Senat 175.2
Dels candidats a càrrecs públics que les lleis encomanen
al Parlament 179.2
Del síndic de greuges 181.2; 181.3; 182
Dels responsables dels òrgans, dels ens o de les entitats del sector públic
fiscalitzats per la Sindicatura de Comptes 186.8
Del síndic major i dels altres membres de la Sindicatura de Comptes 189.2
Dels responsables de les finances dels partits polítics davant la Sindicatura
de Comptes 191
Del Consell de Govern i del director general de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals 197
Dels òrgans estatutaris, dels ens locals o dels ens que depenen
de l’Administració de la Generalitat o que hi estan vinculats,
per a presentar oralment els informes establerts per llei 200
D’entitats i grups socials en plens monogràfics o extraordinaris 201.1
De personalitats rellevants en el Ple 201.2
De diputats del Parlament davant comissions del Parlament Europeu 203.4
Del Govern per a informar sobre la lluita contra la corrupció
i el frau 226.3
Del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el fiscal
en cap de Catalunya per a informar sobre les actuacions contra
la corrupció i el frau 227.1
Del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya de Catalunya
per a presentar la memòria anual 227.2
Vegeu també audiències; autoritats; sessions informatives
compatibilitat
Vegeu incompatibilitats dels diputats
competència legislativa plena
Poden exercir-la les comissions legislatives 47.3
Regulació dels requisits i el procediment per a delegar-la 116.8; 127; 136;
137; 176.2
L’exerceix la comissió encarregada de la consolidació de la legislació
vigent 148.1
Vegeu també conflictes de competència
168
compliment
— de les disposicions relatives a les matèries secretes i reservades 11.5
— de mocions 162
— de resolucions 168.4
— del programa d’activitats de la Sindicatura de Comptes 189.1
Compte general
Vegeu també Sindicatura de Comptes
— de la Generalitat 185
— de les corporacions locals 188
còmput
— de terminis i dies hàbils 104
Vegeu també períodes; terminis
— de vots 45
Vegeu vot ponderat
comunicats del Govern
El Ple del Parlament s’hi pronuncia a petició del Govern 170
conciliació de vida laboral i vida personal
S´ha de tenir en compte per a determinar l’horari de les sessions 80
condició de diputat
Vegeu accés a la condició de diputat
conducta
Vegeu Codi de conducta dels diputats; Registre de grups d’interès
conflictes
— d’interessos
Els diputats els han d’evitar 14.2; 16
Vegeu també Codi de conducta dels diputats; Registre de grups d’interès
— de competència
El Parlament s’hi pot personar o encomanar al Govern que ho faci 178
conformitat
— del Govern
La requereixen les tramitacions que poden comportar un augment
dels crèdits o una disminució dels ingressos 113.2; 113.3; 119
169
— del Parlament respecte a la legislació delegada

La requereix la publicació dels decrets legislatius en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya 159.6
— prèvia de la Mesa del Parlament
És necessària per a tractar respostes a preguntes per escrit com a sol·licituds
d’informació i documentació 166.3
Congrés dels Diputats
Es comunica al seu president la constitució del Parlament 3.2
Una delegació del Parlament forma part d’una comissió mixta paritària
amb membres del Congrés dels Diputats i del Senat en les iniciatives
de reforma estatutària 135.6
El Parlament hi pot presentar iniciatives legislatives 176; 207
Consell
— de Garanties Estatutàries
El Parlament en tramita els dictàmens 122
Se li pot demanar que emeti dictamen sobre un text consolidat 147.6; DA 1
La Llei 2/2009 ha d’incloure la competència del Consell amb relació
a la consolidació de la legislació vigent DA 1
Vegeu també dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries
— de Governs Locals
Ha d’ésser escoltat pel que fa a les proposicions de llei que afecten
directament els ens locals 117.4
— de l’Audiovisual de Catalunya
El Parlament en tramita l’informe anual 192
Pot tenir sessions informatives davant la Comissió de Control
de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 193
La Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals li pot encomanar un informe o un dictamen 194
de Mitjans Audiovisuals pot demanar informació i documentació
al seu president 195
de Mitjans Audiovisuals pot sol·licitar al seu president la seva
presència o la dels altres membres del Consell 195
Vegeu també Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana
170
consellers
Vegeu membres del Govern
consolidació legislativa
Requisits i tramitació dels projectes i proposicions
de consolidació 112.1; 146; 147; 148
Procediment i supòsits d’aplicació per a lleis i normes amb rang
de llei 143; 144.1; 144.2
No en poden ésser objecte les lleis de desplegament bàsic de l’Estatut
ni les que requereixen una majoria reforçada 144.3
Efectes 145
La iniciativa correspon al Govern, als grups parlamentaris i als membres
del Parlament 146
Es tramita en una comissió específica 146.1
Les lleis consolidades resten derogades 146.3
El projecte o la proposició de consolidació no pot ésser objecte
d’esmena a la totalitat ni d’esmenes a l’articulat 147.2
S’ha de nomenar una ponència per a cada procediment
de consolidació 147.3
Es pot demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries
sobre els textos consolidats 147.6; DA 1
El projecte o la proposició de consolidació s’ha de tramitar
pel procediment de lectura única 148.2; 148.3
constitució del Parlament
El president del Parlament declara que s’ha dut a terme i aixeca la sessió 3.1
El president del Parlament l’ha de comunicar 3.2
Constitució espanyola
Els diputats han de fer la promesa o el jurament de respectar-la 23.1.a
El Consell de Garanties Estatutàries diu si els dictàmens
de les comissions parlamentàries legislatives s’hi adeqüen 122.1
Articles que s’hi refereixen 176.3; 177.1; 178.1
Vegeu també recursos d’inconstitucionalitat
contradiccions
La persona contradita en una sessió té dret a contestar 86.3
La Mesa determina els punts contradictoris de diverses propostes
de resolució presentades i només es posen a votació els que
no ho són respecte a la proposta aprovada 155.5; 155.6
171
contrarèpliques
En els debats del Ple 86.3
En el debat d’investidura 149.3
En el debat d’una moció de censura 152.6
En els debats generals sobre l’acció política i de govern 154.5
En la substanciació d’una interpel·lació 160.7
En els debats dels programes, els plans i els comunicats del Govern 170.4
En les compareixences del president de la Generalitat 172.3
Vegeu també intervencions
control
— de l’acció política i de govern
Vegeu Comissió de Matèries Secretes i Reservades; comissions de seguiment;
debats generals sobre l’acció política i de govern; interpel·lacions;
mocions de censura; Oficina Pressupostària
— de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Vegeu Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana
— de la legislació delegada
És una de les competències de la Diputació Permanent 75.2.d
És exercit pel Parlament 159
El text articulat o refós que és objecte de legislació delegada s’ha
de publicar en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya 159.2; 159.7
— del compliment de mocions i de resolucions
Vegeu compliment de mocions; compliment de resolucions
— i validació dels decrets llei
Són exercits pel Parlament 158
convenis
— amb la Seguretat Social
Vegeu protecció social dels diputats
— de gestió
El Parlament aprova els que la Generalitat acordi amb altres comunitats
autònomes o altres ens territorials rellevants 205
— en matèria de personal
El Parlament en pot signar amb altres administracions 33.1
172
convocatòria
— de la Diputació Permanent 76
— de la Junta de Portaveus 35.2
— de la Mesa del Parlament 42.1
— de la sessió constitutiva del Parlament 1.1
— de les comissions
Sessió ordinària 54.1; 80
Les sessions de les comissions poden ésser desconvocades 54.3
Sessions públiques del debat de totalitat de les seccions pressupostàries 133
— de les subcomissions 58.3; 58.4; 62.3
— del Ple
Sessió ordinària 72; 80
Sessió extraordinària per acord de la majoria absoluta dels membres
de la Diputació Permanent en els períodes entre sessions 75.1
Altres sessions extraordinàries 76.2; 78.2
Per a debatre i votar una moció de censura 152.2
Per a debatre i votar una qüestió de confiança 153.2
Per a tenir un debat sobre l’acció política i de govern 154.1; 156
Per a proposar i ratificar senadors 174
— dels intergrups parlamentaris
Correspon al coordinador, que en presideix les reunions 71.3
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
En correspon el control parlamentari a la Comissió de Control
de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 196
El seu consell de govern pot comparèixer davant la Comissió
de Control per a tenir-hi una sessió informativa 197
La Comissió de Control pot demanar-li informació i documentació 198
La Comissió de Control pot sol·licitar la presència davant seu
dels càrrecs de la Corporació i d’altres persones 198
La Comissió de Control pot aprovar resolucions i nomenar grups
de treball 199
Vegeu també Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana
173
corporacions locals
Vegeu Compte general de les corporacions locals
corrupció
En el cas de delictes en aquest àmbit, la suspensió dels drets i deures
dels diputats és immediata 25.4
El Parlament debat l’informe anual del mecanisme català de prevenció
i lluita contra la corrupció i el frau 226
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el fiscal
en cap de Catalunya poden comparèixer davant el Parlament
per a informar sobre les actuacions contra la corrupció i el frau 227.1
El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya de Catalunya presenta
la memòria anual davant la comissió competent 227.2
Vegeu també Codi de conducta dels diputats
cortesia
Els diputats no poden acceptar obsequis, llevat dels de cortesia,
que han de lliurar al Parlament 14.4
Els diputats tenen el deure de captenir-s’hi i de respectar les normes
d’ordre i disciplina que estableix el Reglament del Parlament 17
Corts Generals
Intervenen en la reforma de l’Estatut 135
Vegeu també Congrés dels Diputats
credencials
— de diputat
Presentar la credencial és un dels requisits que ha de complir el diputat
proclamat electe per a accedir a la condició de parlamentari 23.1.a
— per als representants dels mitjans de comunicació
La Mesa del Parlament en regula la concessió 110.2
crèdits extraordinaris
La Diputació Permanent en pot autoritzar 75.2.e
Vegeu també augment dels crèdits; Comissió de Matèries Secretes i Reservades;
conformitat del Govern
crides
Vegeu votació pública per crida
174
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT D
— a l’ordre
En les sessions del Ple o de les comissions, el president pot interrompre
l’orador per a cridar-lo a l’ordre 85.4; 233.2; 238
Poden donar lloc a l’expulsió de la cambra 239.1
Poden donar lloc a l’exclusió temporal de l’exercici de la funció
parlamentària 241.1.a
— a observar el Reglament
Els diputats poden demanar al president l’observança del Reglament
del Parlament 90
— a tornar a la qüestió
En els debats, el president pot interrompre l’orador amb aquesta
finalitat 85.4; 85.6; 88.1
D
debats
La Junta de Portaveus ha d’ésser escoltada prèviament per la Mesa
del Parlament a l’hora d’establir criteris per a ordenar-los 36.a
El president els dirigeix 39.1; 80
Documentació prèvia que cal distribuir 84
Regles 85
Petició de la paraula i substitucions en l’ús de la paraula 85.1
Intervencions del president, dels vicepresidents i dels secretaris
de la Mesa del Parlament 85.7
Torns i durada de les intervencions 86
Al·lusions i esments 87
Coherència 88
Tancament 89
Crida a observar el Reglament del Parlament 90
— d’investidura 149
— d’una moció de censura 152
— d’una proposta de recurs d’inconstitucionalitat 177
— d’una qüestió de confiança 153
— de comunicats, programes i plans del Govern 170
175
D ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
— de control i validació dels decrets llei 158.1; 158.2; 158.3; 158.4

— de l’articulat del projecte de llei de pressupostos i els estats
de despeses 134
— de l’informe anual del Síndic de Greuges 181
— de les mocions 161.6
— de les objeccions parlamentàries a la legislació delegada 159.3
— de propostes de resolució 168
— de totalitat 116; 138.3
— de totalitat de les seccions pressupostàries 131.4; 133
— de totalitat de pressupostos 132
— del Compte general de la Generalitat 185.3; 185.5
— del Compte general de les corporacions locals 188.5
— del dictamen i les conclusions de les comissions d’investigació 67.6
— dels convenis de gestió i els acords de cooperació de la Generalitat
rellevants 205.3; 205.4
— dels informes de fiscalització del sector públic de la Generalitat 186.3;
186.4; 186.5; 186.6; 186.8
— dels informes de fiscalització del sector públic local i de les universitats
públiques 188.5
— en el procediment legislatiu en comissió 120.6; 120.7; 120.8; 120.9
— en el procediment legislatiu en el Ple 123
— en la Diputació Permanent 76.5; 158.1; 158.2; 158.3
— en la substanciació d’interpel·lacions 160.7
— en la substanciació de preguntes 165
— en lectura única 138.3
— específics en comissió 157
— generals sobre l’acció política i de govern
Substanciació 154
Presentació de propostes de resolució 155
Iniciativa per a fer debats específics 156
decaïment
Decauen les propostes no defensades en els debats 85.2
Decauen les esmenes amb text alternatiu que s’han presentat
a un projecte o proposició de llei que ha estat rebutjat 116.6
176
Pot decaure l’encàrrec d’elaborar una proposició de llei

de desenvolupament bàsic de l’Estatut 129.1; DF 1
Decauen les interpel·lacions no incloses en l’ordre del dia
o no substanciades 160.4; 160.6
Decauen les preguntes amb resposta oral no incloses
en l’ordre del dia o no substanciades 164.2; 164.6; 164.7
Els informes del Síndic de Greuges i les memòries i els informes de la
Sindicatura de Comptes no decauen quan la legislatura fineix 206.2
Vegeu també caducitat
decés d’un diputat
És causa de la pèrdua de la condició de diputat 24.c
declaracions
— d’activitats i béns
Es regulen 19
La informació es fa pública en el Portal de la Transparència 19.6
Presentar-les és un dels dos requisits per a accedir al ple exercici
de la condició de parlamentari 23.1.b
— d’admissió o inadmissió a tràmit d’escrits i documents
És una de les funcions de la Mesa del Parlament 37.3.d
— d’urgència
Les acorda la Mesa del Parlament i comporten la reducció dels terminis
fixats amb caràcter ordinari 107
— de liquidació de l’impost sobre la renda i el patrimoni
Els diputats n’han de presentar una còpia abans del 30 de juliol
de cada any 19.3
— institucionals
Es fan amb relació a qüestions d’interès de la Generalitat
i dels ciutadans 169.1
Són declaracions del Parlament de Catalunya les acordades unànimement
pel president i la Junta de Portaveus, les quals es publiquen
i es llegeixen en sessions del Ple o d’una comissió 169.2
Són declaracions de la Junta de Portaveus les que s’acorden exclusivament
per majoria 169.3
Són declaracions de la presidència les que fa el president 169.4
177
decrets llei
Procediment per al control i la validació 158
Vegeu també Diputació Permanent
delegació
La Mesa del Parlament pot delegar en el president 39.2
El president del Parlament pot delegar en els vicepresidents 40
Es pot crear una delegació de representants dels grups parlamentaris
per a consultar documentació en dependències de l’Administració
pública 57.3.a
Les subcomissions poden actuar per delegació d’una comissió 62.4
El Parlament nomena una delegació per a presentar la proposta
de reforma de l’Estatut davant les Corts Generals 135.5
Una delegació del Parlament forma part de la comissió mixta paritària
de membres del Congrés dels Diputats o del Senat
i del Parlament 135.6; 135.7
El Parlament designa els diputats que han de presentar proposicions
de llei davant el Congrés dels Diputats 176.4
El Parlament pot designar tres diputats per a exercir el dret de petició
davant el Parlament Europeu 203.4
— del vot
Se’n regulen els supòsits i el procediment 95
— legislativa
Es regula el control parlamentari de l’atorgada pel Parlament
al Govern 75.2.d; 159
Es regula l’atorgada pel Ple del Parlament a una comissió 116.8; 136; 137
Vegeu també competència legislativa plena
desallotjament
Vegeu ordre en les sessions
desconvocatòria
— de les comissions 54.3
— del Ple 72.4
designació de càrrecs públics
Procediment de la que correspon per llei al Parlament 179
desordre
Vegeu ordre a la seu del Parlament; ordre en les sessions
178
despeses
Vegeu estats de despeses
deures
— del públic
El públic que assisteix a les sessions ha de mantenir silenci i ordre,
i no li són permeses manifestacions 234
— dels diputats
Assistir als debats i a les votacions, i pertànyer a una comissió,
com a mínim 4.1; 4.2
Mantenir reserva permanent respecte a les matèries secretes
i reservades 11; 17
Exercir el càrrec d’acord amb principis ètics 14.1; 15.1
Actuar en benefici de l’interès públic 14.2
Evitar conflictes d’interessos 14.2
No acceptar ni demanar ni rebre beneficis particulars o de tercers
ni favors 14.3
No acceptar obsequis, llevat dels de cortesia, que han de lliurar
al Parlament 14.4
Captenir-se amb cortesia 17
Observar normes sobre incompatibilitats 18
Presentar les declaracions d’activitats i béns 19
No invocar ni fer servir llur condició per a activitats comercials,
industrials o professionals 20
La suspensió dels drets i dels deures dels diputats no es pot acordar
com a sanció parlamentària 25.3
Seguir les regles d’ordre establertes pel Reglament del Parlament 233
Sotmetre’s a la disciplina parlamentària 235
El president del Parlament pot dispensar del deure d’assistir
a les sessions 240
devolució
Vegeu retorn
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya
És una publicació oficial del Parlament 108.1
S’hi reprodueixen les intervencions i les incidències en les sessions
públiques 108.2
179
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

S’hi han de publicar els decrets llei abans i després de llur
validació 158.1; 158.6
Publicació dels decrets legislatius 159.6
S’hi ha de publicar l’acord del Ple relatiu a l’informe de la Sindicatura
de Comptes sobre el Compte general de la Generalitat 185.6
S’hi han de publicar les resolucions de la Comissió de la Sindicatura
de Comptes 186.7
dictàmens
Debat en el Ple 123
Votació 124
Harmonització 125
Adaptació a canvis normatius o jurisprudencials 126
— de comissions amb relació a propostes legislatives de la Unió
Europea 204.3; 204.4
— de compatibilitat i d’incompatibilitat dels diputats 18.5
— de la Comissió de l’Estatut dels Diputats 241.2
— de la Comissió de la Sindicatura de Comptes sobre el Compte general
de la Generalitat 185
Es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya
i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 185.6
— de les comissions d’investigació 67.6
— de les comissions legislatives 120; 121
Es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya 121.3
— del Consell de Garanties Estatutàries
Tramitació de les esmenes subsegüents en el procediment legislatiu 122
Amb relació als textos consolidats 147.6; DA 1
Previs a recursos d’inconstitucionalitat que els grups parlamentaris
o els membres del Parlament pretenen interposar 177.2
Vegeu també Consell de Garanties Estatutàries
— del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Els encomana la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals 194
180
dies hàbils
Per al còmput de terminis 104
Vegeu també sessions; terminis
Diputació Permanent
Els seus membres mantenen la condició de diputats després del finiment
de la legislatura i fins que es constitueix el nou Parlament 24.d
Composició 74
Funcions 75
Normes de funcionament 76
Controla i valida els decrets llei 158.1
Pot tramitar els decrets llei dictats pel Govern en el període entre
legislatures 158.5
Hi pot comparèixer el president de la Generalitat 172.1; 172.4
No caduquen les tramitacions que li correspon de conèixer 206.1
diputats
Tenen dret d’accés a la informació 6; 7; 8; 9; 10; 11
Protecció social 13
Han de seguir un codi ètic de conducta 14; 15; 17
Han d’evitar conflictes d’interessos 16
Han d’observar les normes d’incompatibilitats 18
L’incompliment de les obligacions relatives a la declaració d’activitats
i béns els pot comportar la suspensió dels drets econòmics 19.4
No poden invocar ni fer servir llur condició per a activitats comercials,
industrials o professionals 20
Gaudeixen d’inviolabilitat 21
Gaudeixen d’immunitat en els termes que disposa l’Estatut 22
Accedeixen al ple exercici de la condició de diputat un cop complerts
els requisits que el Reglament del Parlament determina 23
Poden perdre la condició de diputat 24
Poden ésser suspesos de llurs drets i deures parlamentaris 25
Només poden pertànyer a un grup parlamentari 26.1
S’adscriuen a un grup parlamentari 27.1
Si abandonen llur grup parlamentari perden els llocs que ocupaven
en representació d’aquest 27.2
Poden formular preguntes en les compareixences 59.2; 59.3
Han de votar des de l’escó que tenen assignat 98.3
181
Poden fer una explicació individual del vot 103.3

Tenen iniciativa legislativa 111.b
Poden presentar esmenes a la totalitat 115
Poden presentar esmenes a l’articulat 118
Poden reservar esmenes per a defensar-les en el Ple 121.1; 121.2; 123;
134.3; 134.4
Poden presentar esmenes transaccionals i esmenes tècniques 123
Poden formular objeccions i observacions als decrets legislatius 159.2
Poden formular interpel·lacions al Govern 160.1
Poden presentar mocions i controlar-ne el compliment 161.2; 162.5
Poden formular preguntes al president de la Generalitat i al Govern 163
Poden presentar propostes de resolució 167.1
Poden formular preguntes o demanar aclariments en les sessions
informatives del Govern 173.2
Defensen proposicions de llei en el Congrés dels Diputats 176.4; 207.1;
207.2
Poden formular preguntes als responsables dels òrgans, els ens
o les entitats que compareguin davant la Comissió de la Sindicatura
de Comptes 186.8
Poden formular preguntes als càrrecs directius de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals i les empreses filials 196
Exerceixen el control directe del president de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals i les empreses filials 196.1
Vegeu també deures dels diputats; disciplina; drets dels diputats; expulsions;
grups parlamentaris; intervencions; sancions
— interventors
Supervisen el control de l’execució del pressupost 37.3.h; 37.5
Presenten un informe bimestral 37.3.h; 37.5
— no adscrits
Condicions i drets 34
Condicions en què poden intervenir en els debats 86.7
Poden sol·licitar explicació de vot 103.4
Vegeu també Grup Mixt
disciplina
Els diputats han de respectar les normes d’ordre i de disciplina
establertes pel Reglament del Parlament 17
182
Els diputats i el públic estan sotmesos als poders disciplinaris

del president i de la cambra 235
Crides a l’ordre 238
Vegeu també ordre a la seu del Parlament; ordre en les sessions
disminució d’ingressos
Cal la conformitat del Govern per a tramitar les proposicions
de llei que en comporten 113.2
Cal la conformitat del Govern per a tramitar les esmenes
a un projecte o a una proposició de llei que en comporten 119
Cal compensar-la en el projecte de llei de pressupostos 131.5
dissolució
Vegeu legislatura
— d’un grup parlamentari
Els membres del grup dissolt s’incorporen al Grup Mixt 31
Vegeu també Grup Mixt; grups parlamentaris
— de comissions legislatives
Correspon al Ple, per majoria absoluta 60.3
documentació
Els diputats tenen dret a accedir-hi 5
La Mesa la qualifica i en decideix la tramitació 37.3.d; 37.3.e
S’ha de distribuir la que ha de servir de base en el debat 84
Els diputats poden demanar que es llegeixin documents durant
la discussió o abans de votar 88.2
La Mesa del Parlament fixa els dies i les hores per a presentar-ne 106.1
Es regula la presentada en suport informàtic o transmesa
per mitjans informàtics, electrònics o telemàtics 106.2; 106.3
El president del Parlament o d’una comissió pot permetre el debat
i la votació de documents no publicats en el Butlletí Oficial
del Parlament de Catalunya si en fa distribuir còpies als diputats 108.4
El Parlament ha de facilitar als ciutadans l’accés a la documentació
parlamentària 109.2
La Sindicatura de Comptes en pot incloure en la memòria
de fiscalització 184.2
de Mitjans Audiovisuals en pot demanar al president del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya 195
183

de Mitjans Audiovisuals en pot demanar al consell de govern
i al director general de la Corporació 198
Els diputats, les entitats i les organitzacions socials en poden presentar
amb relació a qualsevol tramitació parlamentària 230.4
Vegeu també escrits; sol·licitud d’informació i documentació
dret
— d’accés a la informació
Vegeu accés a la informació; accés a la informació parlamentària
— de petició davant el Parlament Europeu
Vegeu petició davant el Parlament Europeu
drets
— dels diputats
Els diputats tenen el dret d’assistir a totes les sessions del Parlament 4.1
Els diputats tenen dret de vot en el Ple i en les comissions de què
són membres 4.2
Els diputats tenen dret a rebre un tractament institucional i protocol·lari
preferent 4.3
Els diputats tenen dret a rebre l’assistència necessària per a acomplir
llurs tasques 5
Els diputats tenen dret a obtenir informació de l’Administració
de la Generalitat i dels organismes, les empreses i les entitats
que en depenen 6
Els diputats tenen dret a accedir a les dades i la informació
de les administracions i les institucions públiques 10.1
Els diputats tenen dret a una assignació fixa i en poden rebre
de variables 12.1
Els diputats tenen drets relatius a l’afiliació a la Seguretat Social 13
Els drets dels diputats electes no són efectius fins que no han accedit
al ple exercici de la condició de parlamentaris 23.2
La suspensió dels drets dels diputats, llevat dels econòmics, no es pot
acordar com a sanció parlamentària 25.3
— fonamentals
El Parlament ha de fer públics els pronunciaments judicials
que constatin que els de diputats o electors han estat vulnerats
per un òrgan parlamentari 211.1.g
184
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT E
E
elecció
— de càrrecs públics
Les votacions es poden fer per assentiment o pel sistema electrònic 101.3
Procediment 179
Revocació 180
— de diputats
Vegeu diputats
— de la Mesa de la Diputació Permanent 74.3
— de la Mesa del Parlament
Procediment 43
Sistema d’elecció 44
Còmput de vots 45
Provisió de vacants 46
— de les meses de les comissions 49.2
— de representants del Parlament
Per a la comissió mixta paritària de reforma de l’Estatut
i per a la ponència corresponent 135.6
Per a defensar proposicions de llei en el Congrés dels Diputats 176.4
— del president de la Generalitat 150
— dels coordinadors dels intergrups parlamentaris 71.3
— dels senadors que representen la Generalitat al Senat 174
empats
Vegeu paritat
enregistrament de sons i d’imatges
Ha d’ésser autoritzat per la Mesa del Parlament 110.3
ens locals
Les comissions els poden demanar informació 57.3.a
En les proposicions de llei que els afecten, han d’ésser escoltats
el Consell de Governs Locals i llurs entitats representatives 117.4
Han de conèixer les resolucions que els afecten 188.5
entitats
El Parlament es relaciona amb les de caràcter social, econòmic, sindical,
humanitari, cultural i educatiu, i pot donar-los tràmit d’audiència
i demanar-los informes 202
185
E ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
escons
La Junta de Portaveus i la Mesa del Parlament distribueixen entre
els diputats els del Saló de Sessions 36.d; 73.2
Els diputats hi poden romandre en fer ús de la paraula 85.3
escrits
La Mesa del Parlament fixa els dies i les hores per a presentar-los
al Registre General del Parlament 106.1
Presentació en suport informàtic 106.2; 106.3
— adreçats a la Mesa del Parlament
Per a constituir grups parlamentaris 26.4
La Mesa els qualifica i en decideix la tramitació 37.3.d; 37.3.e; 38.2;
153.2; 160.3; 163.4
Per a delegar el vot 95.3
Per a posar en qüestió el caràcter modificatiu del pressupost vigent
d’una esmena 119.4
Per a posar en qüestió el caràcter transaccional de les esmenes, en la
tramitació del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries 122.4
Per a sol·licitar la retirada d’un projecte o d’una proposició de llei 127
Per a presentar una qüestió de confiança 153.1
Per a formular objeccions 159.2
Per a formular interpel·lacions al Govern 160.2
Per a formular preguntes al president de la Generalitat i al Govern 163
— adreçats a les meses de les comissions
Per a presentar esmenes a la totalitat d’un projecte de llei
o una proposició de llei 115.1
Per a proposar la compareixença d’organitzacions i grups socials 117.1
Per a presentar esmenes a l’articulat d’un projecte de llei
o una proposició de llei 118.1
Per a presentar esmenes transaccionals 120.7
Per a reservar esmenes i formular vots particulars 121.2
— adreçats al president del Parlament
Per a designar i nomenar els membres de la Diputació Permanent 76.4
esmenes
Torns per al debat d’esmenes 86
El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica les que s’han
de defensar en el Ple 108.3
186
Tramitació de les que afecten els projectes i les proposicions de llei 115;
118; 119
Llur qualificació i admissió a tràmit corresponen a l’òrgan que tramita
la iniciativa 118.1; 122.2
Procediment per a la votació en la tramitació final en el Ple 124
Vegeu també objeccions; terminis
— a l’articulat
Es regulen 118
Poden ésser de supressió, de modificació i d’addició 118.2
Se’n poden presentar de millora formal, d’acord amb les normes
de la tècnica legislativa 118.2
Les que comporten augment de crèdits o disminució dels ingressos
requereixen la conformitat del Govern 119
Tramitació en comissió 120
Se’n poden reservar per al debat en el Ple 121
Debats de l’articulat en la tramitació del projecte de llei de pressupostos 134
— a la totalitat
La Mesa del Parlament obre el període per a presentar-ne 114
Demanen el retorn del text als seus autors o proposen un text articulat
alternatiu 115.2
Debat de totalitat 116
Les proposicions de llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut
signades per tots els grups parlamentaris no n’admeten 129.2
En la tramitació del projecte de llei de pressupostos 131.3; 131.4; 132; 133
No se’n poden presentar de devolució als decrets llei validats 158.4
— a les mocions
Es fixen els terminis per a presentar-ne 161.4; 161.5
— a les propostes de resolució
Es regulen 167.3; 168
Propostes de resolució relatives a la personació en els conflictes
de competència 178.3
— al projecte de llei de pressupostos
Hi ha un termini per a presentar-ne a la totalitat i un altre
per a presentar-ne a l’articulat i als estats de despeses 131.3
Dins el termini per a presentar-ne a la totalitat els consellers
han de comparèixer en comissió 131.4
187
Les que comporten un augment de crèdit només són admeses a tràmit

si proposen alhora una baixa d’una quantia igual 131.5
Debat de totalitat de les seccions pressupostàries 133
Debat de l’articulat i dels estats de despeses 134
— als projectes de llei
Admissió a tràmit 118
Esmenes amb incidència pressupostària 119
Esmenes transaccionals i tècniques 123.5
— subsegüents a un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries
Tramitació 122
— tècniques
La mesa d’una comissió en pot admetre durant l’elaboració
del dictamen 118.2; 120.7
El president del Parlament en pot admetre durant el debat en el Ple 123.5
— transaccionals
La mesa d’una comissió en pot admetre durant l’elaboració
del dictamen 120.7
La comissió tramitadora d’un projecte o proposició de llei en pot
recomanar amb relació a les esmenes subsegüents a un dictamen
del Consell de Garanties Estatutàries 122.4
El president del Parlament en pot admetre durant el debat en el Ple 123.5
Els grups parlamentaris en poden presentar a les mocions subsegüents
a una interpel·lació 161.5
esments
La persona al·ludida o esmentada en una reunió té dret a contestar 87
Les preguntes amb referències a persones físiques o jurídiques només
s’admeten si llur activitat té transcendència pública en l’àmbit
de la Generalitat 163.3
estats de despeses
Regulació de les esmenes al projecte de llei de pressupostos 131.5
Procediment per al debat i la votació 134
estatut dels diputats
Vegeu assistència dels diputats a les sessions; Codi de conducta dels diputats;
Comissió de l’Estatut dels Diputats; diputats
188
Estatut d’autonomia
Articles que s’hi refereixen 22; 39.1; 83.1; 92.1; 159.1; 174.1; 176; 177.1;
178.1; 179.3
Els diputats han de fer la promesa o el jurament de respectar-lo 23.1.a
El Consell de Garanties Estatutàries diu si els dictàmens de les comissions
parlamentàries legislatives s’hi adeqüen 122.1
Vegeu també consolidació legislativa; lleis de desenvolupament bàsic
de l’Estatut; reforma de l’Estatut
Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament
Correspon a la Mesa d’aplicar-los i d’elaborar-ne propostes
de modificació 37.3.f
L’Administració parlamentària i el personal del Parlament
s’hi regeixen 247.2
Són aprovats per la comissió legislativa competent en matèria
de funció pública 247.3
Regulen el règim jurídic del personal al servei del Parlament 248.3
exclusió
— de candidats a càrrecs públics
Té lloc si els candidats no compareixen el dia i l’hora indicats 179.7
— temporal d’un diputat
Requereix la votació per boles 101.1.b
Causes i supòsits en què es pot aplicar 241; 242
Efectes que comporta 243
experts
Poden assistir delegacions de les comissions parlamentàries en l’accés
directe a la informació pública 57.3.a
Les comissions d’investigació en poden requerir la compareixença 68.4
Els grups parlamentaris poden proposar que participin en el tràmit
d’audiència d’una iniciativa legislativa 117.1
Poden participar en els treballs de les ponències 120.5; 230.2
Poden participar en les ponències de consolidació legislativa 147.3
El Parlament en pot contractar els serveis 246.2
explicació de vot
La poden fer els diputats no adscrits després dels torns reservats
als grups 86.7; 103.4
189
La poden fer els grups parlamentaris, en circumstàncies

determinades 103.1; 103.2
La poden fer individualment els diputats que han votat de manera
diferent a la del seu grup parlamentari 103.3
No n’hi pot haver si la votació ha estat secreta 103.5
exposició de motius
Els projectes i les proposicions de llei n’han d’incloure una 112.1
Les esmenes que hi fan referència es discuteixen al final del tràmit
corresponent 118.4
expulsions
Els diputats expulsats d’un grup parlamentari passen a tenir la condició
de membres no adscrits 34.1
El president pot ordenar d’expulsar el públic assistent a les sessions
del Parlament 236
El president pot expulsar de la cambra un diputat que ha estat cridat
a l’ordre per paraules ofensives 239
Qualsevol persona que promogui desordres greus pot ésser expulsada
de les dependències del Parlament 245
extinció del mandat parlamentari
És causa de la pèrdua de la condició de diputat 24.d
F
fiscalia
La Mesa del Parlament pot comunicar al Ministeri Fiscal
les conclusions de les comissions d’investigació 67.7
La Mesa del Parlament ha de donar compte al Ministeri Fiscal
de les incompareixences davant les comissions d’investigació 68.3
El fiscal en cap de Catalunya pot comparèixer davant el Parlament
Vegeu també corrupció
frau fiscal
Vegeu corrupció
funcionaris
Diputats que en són 13.3
190
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT G
— de l’Administració
Les comissions en poden requerir la presència davant seu 57.3.b; 70.2
Poden acompanyar el president de la Generalitat en les
compareixences 172.4
Poden acompanyar els membres del Govern en les sessions
informatives 173.3
— del Parlament
Vegeu personal del Parlament; serveis del Parlament
G
Generalitat
Vegeu Administració de la Generalitat; Govern de la Generalitat
Govern
— de l’Estat
Procediment que segueixen els projectes de llei que el Parlament
li sol·licita que adopti 176
— de la Generalitat
Un representant seu pot participar en la Junta de Portaveus 35.1
Té l’obligació d’informar les comissions i comparèixer-hi 57.3.a; 69.3.c;
70; 173
Pot proposar la creació de comissions d’investigació 67
Pot demanar a la Diputació Permanent que autoritzi determinades
operacions financeres 75.2.e
La delegació temporal en un dels seus membres de les funcions
executives del president de la Generalitat és coneguda
per la Diputació Permanent 75.2.b
Pot demanar que les sessions del Ple siguin secretes 81.2
Pot demanar que s’incloguin punts en l’ordre del dia d’una sessió 83.4
Pot demanar que un assumpte sigui tramitat pel procediment
d’urgència 107.1
Té iniciativa legislativa 111.a
Dona la conformitat a l’augment de crèdits o a la disminució
d’ingressos 113.2; 113.3; 119
Pot sol·licitar la retirada d’un projecte de llei 127; 133.h
191
G ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
Pot proposar la tramitació d’un projecte de llei en lectura única 138.1

Té responsabilitat política 151
Ha d’acompanyar amb el certificat corresponent la qüestió
de confiança 153.1
La seva acció política i de govern és objecte de debats generals 154; 155;
156; 157
El Parlament controla i valida els decrets llei que aprova 158
El Parlament controla la delegació legislativa un cop dictats els decrets
legislatius 159
Li són formulades interpel·lacions 160
El Parlament pot aprovar mocions per a impulsar-ne l’acció política
i de govern 161
És objecte del control del compliment de les mocions 162
Li són formulades preguntes 163; 164; 165; 166
El Parlament pot aprovar resolucions per a impulsar-ne l’acció política
i de govern 167.1
Pot trametre al Parlament un programa, un pla o un comunicat 170
Tramet propostes al Parlament perquè s’hi pronunciï 171
Pot comparèixer en conflictes de competència 178.1.b; 178.2
Pot presentar propostes perquè el Parlament formuli una petició
davant el Parlament Europeu 203.2
Pot presentar propostes de convenis de gestió i acords de cooperació
rellevants 205
Pot comparèixer davant la comissió competent per a informar
sobre la lluita contra la corrupció i el frau 226.3
No intervé en la reforma del Reglament del Parlament DF 1
Vegeu també membres del Govern
Grup Mixt
Pot tenir menys de cinc diputats 26.3
Incorpora els diputats no integrats en cap grup parlamentari 27.1; 29.1
Té els mateixos drets que els altres grups parlamentaris 29.2
Els seus membres tenen els mateixos drets individuals que tenen
els membres dels altres grups 29.3
S’hi poden constituir subgrups parlamentaris integrats per un mínim
de tres diputats 30
192
Els diputats dels grups parlamentaris dissolts s’hi han d’incorporar 31

La signatura del seu portaveu en les iniciatives únicament compta
si és constituït per un mínim de cinc membres 32.2
Incorpora els diputats expulsats de grups parlamentaris 34.3
Les seves intervencions tenen la mateixa durada que les corresponents
als altres grups 86.6
Si assoleix una representació proporcional directa, pot formar part
de la comissió mixta paritària al Congrés dels Diputats o al Senat i,
si escau, de la ponència per a la reforma de l’Estatut 135.6
Vegeu també grups parlamentaris; subgrups parlamentaris;
subvenció dels grups i subgrups parlamentaris
grups
— d’interès
Vegeu Registre de grups d’interès
— de treball
Les comissions poden acordar de constituir-ne 55; 199.2
Les reunions són públiques, llevat que s’acordi el contrari 56
— parlamentaris
Requisits per a la constitució i membres 26
Adscripció 27
Canvi de grup 27
Organització 28
Dissolució 31
Dret d’iniciativa 32
Mitjans materials i control 33
Participen en la Junta de Portaveus 35
Poden demanar a la Mesa del Parlament que reconsideri decisions preses 38
Nomenen els membres de les comissions 48
Poden demanar que les sessions d’una comissió o del Ple siguin
secretes 51.2; 81.2
Poden demanar la convocatòria de comissions 54.1
Poden proposar de desconvocar comissions 54.3
Poden demanar d’alterar l’ordre del dia d’una comissió o del Ple 54.4; 83.3
Poden proposar la constitució de grups de treball 55.1
Poden demanar que les reunions dels grups de treball no siguin
públiques 55.1
193
G ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
Poden sol·licitar compareixences i informacions 58.1; 117.1; 175.2;

182.1; 200.1
Poden proposar de crear i de dissoldre comissions 60.3; 63.1; 67.1; 67.3
Poden proposar la constitució d’intergrups parlamentaris 71.1
Poden sol·licitar la convocatòria i la desconvocatòria del Ple 72.2; 72.4
Nomenen els membres de la Diputació Permanent 74.1
Els que no tenen representació en la Diputació Permanent
hi poden assistir amb veu però sense vot 74.2
Poden demanar la convocatòria de la Diputació Permanent
i contribueixen a fixar-ne l’ordre del dia 76
Poden demanar la convocatòria de sessions extraordinàries 78.2
Poden fixar llur posició en tots els debats i procediments 86; 116.4;
123.2; 123.3; 123.4; 172.3; 173.2; 177.4; 185.5; 200.2; 205.3; 226.2
Poden demanar que la votació sigui pública per crida o bé secreta 99
Disposen de vot ponderat per a desfer empats en les votacions
de les comissions 102.2
Poden fer explicació de vot 103
Poden demanar la declaració d’urgència 107.1
Tenen iniciativa legislativa 111.b
Poden presentar esmenes 115; 118.1; 123.5; 161.4; 161.5
Poden designar experts, tècnics o representants d’entitats socials
perquè assisteixin a les ponències 120.5
Poden demanar d’assumir i elevar al Ple com a dictamen l’informe
de la ponència 120.9
Poden formular vots particulars i reservar esmenes per al debat
en el Ple 121
Poden objectar el caràcter transaccional d’esmenes subsegüents
a dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries 122.4
Poden demanar votacions separades d’algun punt d’un dictamen,
d’una esmena o d’un vot particular 124.2
Tenen iniciativa en les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut 129; DF 1
Intervenen en els debats del projecte de llei de pressupostos 132; 133; 134
Subscriuen les proposicions de reforma estatutària i poden proposar
de retirar-les 135
Poden proposar de delegar en les comissions l’aprovació de projectes
i proposicions de llei 136
194
Poden proposar de tramitar en lectura única una proposició de llei 138.2

Intervenen en el debat d’investidura 149
Intervenen en els debats de mocions de censura 152
Intervenen en els debats de qüestions de confiança 153
Intervenen en els debats generals sobre l’acció política i de govern 154;
155; 156
Poden demanar que els decrets llei es tramitin com a projectes de llei 158.4
Intervenen en el control de la legislació delegada 159.2; 159.7
Poden formular interpel·lacions 160
Poden presentar mocions, presentar-hi esmenes, participar en el debat
i controlar-ne el compliment 161; 162
Poden formular preguntes al president de la Generalitat i al Govern 164
Poden presentar propostes de resolució 167
Participen en la tramitació de les propostes de resolució 168
Intervenen en els debats dels programes, els plans i els comunicats
del Govern tramesos al Parlament 170
Intervenen en les sessions informatives 173.2
Proposen candidats a senadors 174.3
Poden sol·licitar que es tramiti en lectura única la proposta de presentar
una proposició de llei a la Mesa del Congrés dels Diputats o de
sol·licitar al Govern de l’Estat que adopti un projecte de llei 176.2
Poden proposar d’interposar recursos d’inconstitucionalitat i presentar
propostes de desistiment 177
Presenten propostes de resolució perquè el Govern comparegui
en els conflictes de competència 178.2
Poden presentar candidats als càrrecs públics que ha d’elegir el Parlament
i poden formular-hi reserves i proposar-ne la revocació 179
Poden proposar la revocació de càrrecs públics elegits pel Parlament 180
Intervenen en el debat de l’informe anual del Síndic de Greuges 181
Intervenen en el debat del Compte general de la Generalitat i de la resta
d’informes aportats per la Sindicatura de Comptes 185; 186; 187;
188; 189; 190
Poden presentar propostes de resolució sobre l’aprovació del Compte
general de la Generalitat i altres informes de fiscalització 185.4;
186.5; 187; 188.5
Poden proposar d’exercir el dret de petició davant el Parlament
Europeu 203.2
195
I ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
Poden presentar propostes de resolució amb motiu del debat

de l’informe anual del mecanisme català de prevenció i lluita
contra la corrupció i el frau 226.2
Vegeu també Grup Mixt; subgrups parlamentaris
I
ILP
Vegeu iniciatives legislatives populars
immunitat
Els diputats la tenen en els termes que estableix l’Estatut
d’autonomia 22
impediment dels membres de la Mesa del Parlament
Vegeu absències
impuls de l’acció política i de govern
Vegeu control de la legislació delegada; debats; interpel·lacions; investidura
del president de la Generalitat; mocions; Oficina Pressupostària; preguntes;
propostes de resolució; responsabilitat política
inassistències
Vegeu assistència dels diputats a les sessions
incapacitat
Declarada per sentència judicial ferma, és causa de la pèrdua
de la condició de diputat 24.c
Pot ésser causa de delegació del vot en un altre diputat 95.2; 95.3
incompatibilitats dels diputats
Es regulen 12.4; 15.2; 18; 25.4
Els dictàmens de la Comissió de l’Estatut dels Diputats han d’ésser
motivats i s’han de publicar en el Portal de la Transparència 18.5
Límits de l’ús de la condició de diputat 20
indisciplina
Vegeu diputats; disciplina
informació
Els diputats i els grups parlamentaris tenen dret a accedir-hi 6; 7; 8; 9;
10; 11; 166.3
196
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT I
Les comissions en poden demanar al Govern, a les autoritats i als ens

locals 57.3.a
Les comissions en poden demanar a les autoritats de l’Estat 57.3.c
La Comissió de Peticions en pot sol·licitar als òrgans de la Generalitat
als quals ha remès alguna de les peticions rebudes 69.3.d
de Mitjans Audiovisuals en pot demanar al president del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya 195
de Mitjans Audiovisuals en pot demanar al consell de govern
i al director general de la Corporació 198
— parlamentària
El Parlament la facilita per mitjà del Portal de la Transparència 209; 210;
211; 212
Dret d’accés 213; 214; 215; 216; 217
Resolució de sol·licituds i silenci positiu 218
Garantia del dret d’accés 219
Vegeu també compareixences; documentació; tecnologies de la informació
i la comunicació
informes
Memòria anual de fiscalització 184
Sobre el Compte general de la Generalitat 184.1; 185
Sobre el sector públic de la Generalitat 186
Sobre la comptabilitat dels processos electorals 187
Sobre el Compte general de les corporacions locals 188
Sobre el sector públic local i les universitats públiques 188
Sobre el finançament dels partits polítics i de les associacions
i fundacions que hi són vinculades 191
No decauen per finiment de legislatura 206.2
Vegeu també Sindicatura de Comptes
— de les comissions d’estudi
S’han de publicar en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya 66.3
— de les comissions de seguiment
Han d’ésser lliurats a la Mesa del Parlament al final de cada període
de sessions 65.2
197
— de les comissions específiques

Els treballs de les comissions específiques es poden reflectir
en un informe, en un dictamen o en una proposta d’iniciativa
parlamentària concreta 63.3.f
— de ponència
Se’n regula la tramitació 120; 137.3; 147.5
— del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
La Mesa del Parlament en rep un d’anual i, després d’ordenar-ne
la publicació, el tramet a la Comissió de Control de l’Actuació
de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 192
de Mitjans Audiovisuals en pot encomanar al Consell de
l’Audiovisual de Catalunya 194
— del Síndic de Greuges
La Mesa del Parlament en rep un d’anual i, després d’ordenar-ne
la publicació, el tramet a la Comissió del Síndic de Greuges 181
No decauen per finiment de legislatura 206.2
— dels diputats interventors
L’han de presentar cada dos mesos a la Mesa Ampliada 37.5
— dels grups de treball
Han de recollir l’opinió majoritària dels membres del grup
de treball 55.2; 55.3
— establerts per llei
La Mesa del Parlament pot acordar que siguin presentats oralment
davant la comissió o subcomissió competent 200
iniciatives
— davant el Parlament Europeu
El Parlament de Catalunya pot exercir el dret de petició per a promoure
iniciatives relatives a una matèria inclosa en l’àmbit de les competències
de la Unió Europea 203
— del Grup Mixt
Vegeu Grup Mixt
— dels grups i subgrups parlamentaris
Vegeu grups parlamentaris; subgrups parlamentaris
198
— legislatives
Retirada 86.5; 127; 207.2; 207.3
Subjectes 111
Requisits 112
Admissió a tràmit 113
Publicació 114
Esmenes a la totalitat 115
Integració en una única tramitació 128
Per al desenvolupament bàsic de l’Estatut 129; DF 1
Per a la reforma estatutària 135.1
Les comissions en seu legislativa plena en poden tramitar 137
Davant el Congrés dels Diputats 176
Vegeu també iniciatives legislatives populars; procediment legislatiu comú;
procediment legislatiu especial
— legislatives populars
Les presenten els ciutadans 111.d
Requisits i tramitació 112.3; 121.3; 123.1; 127; 128; 139; 140; 141
Si la llei resultant implica un augment de crèdits o una disminució
d’ingressos no pot entrar en vigor 139.2
Assessorament de la comissió promotora 142
El Parlament en fa difusió 142.2
institucions europees
Relació que hi manté el Parlament 203; 204
integració d’iniciatives legislatives
La poden acordar els proposants respecte a les que tenen un contingut
similar 128
interessos
Vegeu conflicte d’interessos; Registre de grups d’interès
intergrups parlamentaris
Els crea la Mesa amb l’acord de la Junta de Portaveus 71.1
Funcions 71.2
Són integrats per un membre de cada grup parlamentari i tenen
un coordinador 71.3
Hi poden participar especialistes, tècnics o membres d’entitats
ciutadanes 71.4
199
No poden promoure iniciatives ni tramitacions parlamentàries 71.5

El Parlament els ha de proporcionar mitjans materials i personals 71.6
interpel·lacions
Presentació i substanciació 160
Se’n regula el decaïment 160.4; 160.6
Vegeu també mocions subsegüents a una interpel·lació
interpretació del Reglament
Vegeu Reglament del Parlament
interrupció
— de les votacions
És prohibida 93
— dels discursos
Només la pot fer el president 85.4; 233.1
intervencions
D’un membre de la mesa d’una comissió en un debat 50.3; 50.4
En la substanciació d’una compareixença en comissió 59
Regulació general dels debats 85
Regulació general del caràcter i la durada dels torns d’intervenció 86
Per al·lusions o per esments 87
Per a demanar que es llegeixin normes o documents que poden il·lustrar
les matèries de què es tracta en el debat 88.2
Per a demanar al president l’observança del Reglament del Parlament 90
No n’hi pot haver durant una votació 93
Per a fer l’explicació de vot 103
Les de les sessions públiques es reprodueixen en el Diari de Sessions
del Parlament de Catalunya 108.2
En els debats de totalitat 116.2; 116.3; 116.4
En el tràmit d’audiència en el procediment legislatiu comú 117.2; 117.5
D’experts, tècnics o representants d’entitats socials en les sessions
de ponència 120.5
Del relator d’un informe de ponència per a fer-ne la presentació 120.6;
123.1
En el debat en el Ple d’un projecte de llei 123
En el debat en el Ple de les esmenes de totalitat del projecte de llei
de pressupostos 132.2
200
En el debat en comissió de les seccions pressupostàries 133.b; 133.c;

133.d; 133.e
En el debat final en el Ple del projecte de llei de pressupostos 134.4
En el debat d’investidura 149
En el debat d’una moció de censura 152.3; 152.4; 152.5; 152.6; 152.7
En el debat d’una qüestió de confiança 153.3
En el debat sobre l’orientació política general del Govern 154; 155.2;
155.3; 155.4
En els debats generals sobre l’acció política i de govern en el Ple 156.5
En els debats generals sobre l’acció política i de govern en comissió 157
En la substanciació d’una interpel·lació 160.7
En el debat d’una moció 161.6
En la substanciació de preguntes al president de la Generalitat
i al Govern 165
En el debat d’una proposta de resolució 168.1; 168.2
En el debat d’un programa, un pla o un comunicat del Govern 170.3;
170.4; 170.6
En la substanciació d’una compareixença del president
de la Generalitat 172.3; 172.4
En una sessió informativa 173.2; 173.3
En el debat d’una proposta d’interposició d’un recurs
d’inconstitucionalitat 177.4
En el debat d’una proposta de desistiment d’un recurs
d’inconstitucionalitat 177.7
En la compareixença d’un candidat a un càrrec públic 179.4; 179.5
En el debat en comissió de l’informe anual del Síndic de Greuges 181.2
En el debat en el Ple de l’informe anual del Síndic de Greuges 181.3
En el debat en comissió d’un informe extraordinari del Síndic
de Greuges 181.4
En una compareixença en comissió del síndic de greuges 182.2; 182.3
En el debat en comissió de l’informe de la Sindicatura de Comptes
sobre el Compte general de la Generalitat 185.3; 185.4
En el debat en el Ple de l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre
el Compte general de la Generalitat 185.5
En els debats en comissió dels informes de fiscalització de la Sindicatura
de Comptes 186.3; 186.4; 186.6; 186.8; 191
201
En una sessió informativa davant la Comissió de Control de l’Actuació

En les compareixences per a presentar informes establerts per llei 200.2;
200.3
D’entitats i grups socials en plens monogràfics o extraordinaris 201.1
De personalitats rellevants en el Ple 201.2
En el debat de l’informe anual del mecanisme català de prevenció i lluita
Fer servir paraules ofensives durant una intervenció pot donar lloc
a crides a l’ordre i a l’expulsió de la cambra 239.1
Els diputats poden rectificar, retirar expressions ofensives i demanar
que no constin en acta 239.2
Vegeu també debats
investidura del president de la Generalitat
Debat 149
Votació 150
inviolabilitat
Els diputats en gaudeixen 21
La Diputació Permanent ha d’entendre en tot el que hi fa referència 75.2.a
J
Junta de Portaveus
Membres i normes de funcionament 35
Convocatòria i sistema de votació 35.2
Funcions 36
La Mesa del Parlament l’ha d’escoltar abans de prendre decisions 36; 38.3;
52.1; 65.2; 66.3; 67.1; 94; 114; 128.2; 138.1; 138.2; 141.4; 159.4; 162.1;
167.2; 170.1; 171.1; 175.2; 179.2; 181.4; 196.3; 204.2; 221.2; 251.3
La Mesa del Parlament pren decisions d’acord amb la Junta 48.1; 49.2;
60.1; 60.3; 71.1; 72.4; 73.1; 73.2; 79.3; 83.1; 83.2;122.3; 126; 129.1; 133.a;
135.3; 156.1; 156.3; 160.5; 164.1; 164.3; 164.4; 170.7; 174.2; 176.2;
180.3; 204.4; 207.3
Acorda la composició de les comissions d’investigació 67.2
El president del Parlament pren decisions d’acord amb la Junta 72.4;
164.4; 165.2; 169.2
202
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT L
El president del Parlament fixa l’ordre del dia dels plens conjuntament
amb la Junta 83.2
El president del Parlament l’ha d’escoltar 94; 156.3
Fa propostes a la Mesa del Parlament o al Ple 138.1; 138.2; 207.1; 207.2
S’hi acorden declaracions institucionals 169.3
Pot acordar que les entitats i els grups socials compareguin i intervinguin
en plens monogràfics o extraordinaris 201.1
Pot acordar que es convidin personalitats rellevants per llur significació
institucional, política, social, científica o cultural a comparèixer
i intervenir en el Ple 201.2
L
lectura única
Requisits per a la tramitació de projectes i proposicions de llei per aquest
procediment 138
El projecte o la proposició de consolidació s’ha de tramitar per aquest
procediment 148.2; 148.3
Es pot demanar per a les iniciatives legislatives que se sol·licita que aprovi
el Congrés dels Diputats o que adopti el Govern de l’Estat 176.2
legislació delegada
Vegeu control de la legislació delegada
legislatura
Els drets econòmics dels diputats s’acrediten fins a la constitució de la nova
legislatura 12.5
El finiment de la legislatura comporta l’extinció de determinats mandats
parlamentaris 24.d; 77.3
Les tramitacions parlamentàries caduquen quan fineix la legislatura,
amb certes excepcions 206; 207
Vegeu també caducitat; decaïment; Diputació Permanent; períodes entre sessions
lingüistes del Parlament
Vegeu assessors lingüístics
lleis
— de delegació
Procediment 159
Vegeu també control de la legislació delegada
203
L ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
— de desenvolupament bàsic de l’Estatut

Treballs de la ponència redactora 129
Aprovació 130
El procediment que en regula la tramitació s’aplica també a les iniciatives
de reforma del Reglament DF 1
— de pressupostos
Vegeu pressupost de la Generalitat
llenguatge
La ponència encarregada d’un procediment de consolidació legislativa
pot formular recomanacions jurilingüístiques 147.3; 147.4
El que s’empra en les declaracions, les comunicacions i els treballs
del Parlament ha d’evitar el sexisme DA 2
lletrats
Poden substituir el secretari general en les reunions de la Junta
de Portaveus o de la Mesa del Parlament 35.1; 42.1
Assisteixen jurídicament les meses de les comissions 49.4
Poden fer de secretaris de les comissions d’estudi o d’investigació
quan aquestes no tenen mesa 50.5
Assessoren les ponències legislatives 120.2
Assessoren les comissions promotores d’iniciatives legislatives
populars 142.1
Coordinen el personal del Parlament que assisteix i assessora la comissió
de consolidació legislativa 147.1
Assisteixen el secretari general en el compliment de les funcions tècniques
de suport i d’assessorament dels òrgans rectors del Parlament 249.1
D’entre ells es nomena el secretari general 249.2
M
majoria
— absoluta
Definició 92.3
— absoluta d’una comissió
És necessària per a sol·licitar un nou dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries 122.5
204
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT M
És necessària per a acordar de continuar en el tràmit on eren

els informes del Síndic de Greuges i les memòries i els informes
de la Sindicatura de Comptes traslladats de legislatura 206.2
— absoluta de la Diputació Permanent
És necessària per a convocar el Ple en els períodes entre sessions 75.1
És necessària per a autoritzar suplements de crèdit o crèdits
extraordinaris 75.2.e
— absoluta del Ple
És necessària per a elegir el president del Parlament en primera
votació 44.1
És necessària per a crear i dissoldre les comissions legislatives,
i també per a acordar-ne el nombre i l’àmbit 60.1; 60.3
És necessària perquè els membres del Parlament puguin acordar
la convocatòria del Ple en sessió extraordinària 78.2
Pot fer que s’inclogui en l’ordre del dia del Ple un assumpte, encara
que no hagi complert els tràmits reglamentaris 83.3
És necessària per a aprovar els projectes i les proposicions de llei
de desenvolupament bàsic de l’Estatut 130
És necessària per a retirar les propostes de reforma de l’Estatut
en qualsevol moment de la tramitació davant les Corts Generals 135.8
És necessària per a escollir el president de la Generalitat en primera
votació 150.1
És necessària per a aprovar les propostes que tenen per objecte
les matèries a què es refereix l’article 150.2 de la Constitució
espanyola 176.3
És necessària per a aprovar una proposta de petició davant el Parlament
Europeu 203.3
— de dos terços
És necessària per a acordar que les sessions d’una comissió
puguin ésser secretes 51.2
És necessària en comissió per a acordar el nomenament d’un relator
únic d’un grup de treball 55.4
És necessària per a acordar que les sessions de la Diputació Permanent
puguin ésser secretes 76.7
És necessària per a acordar que les sessions del Ple puguin ésser secretes 81.2
És necessària per a aprovar les iniciatives de reforma de l’Estatut 135.3; 135.7
205
M ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
És necessària per a acordar l’exclusió temporal de l’exercici de la funció

parlamentària d’un diputat 241.2
— de tres cinquenes parts
És necessària perquè la comissió acordi el nomenament d’un ponent
únic en el procediment legislatiu 120.1
— simple
És el sistema comú de decisió 92.1
Definició 92.2
malaltia
El supòsit de malaltia greu o hospitalització pot ésser causa de delegació
del vot en un altre diputat 95.2; 95.3
matèries secretes i reservades
Es regula l’accés que hi tenen els diputats 11; 17
Vegeu també Comissió de Matèries Secretes i Reservades
maternitat
La baixa per aquest motiu permet delegar el vot en un altre
diputat 95.1; 95.3
mecanisme català de prevenció i lluita contra la corrupció i el frau
Ha de trametre al Parlament l’informe anual sobre les seves actuacions 226.1
membres del Govern
No tenen el deure d’ésser membres d’una comissió parlamentària
encara que siguin diputats 4.1
Seuen en un banc especial al Saló de Sessions 73.3
No poden ésser membres de la Diputació Permanent 74.4
Poden assistir, amb veu però sense vot, a les sessions de la Diputació
Permanent 76.6
Intervenen en els debats parlamentaris 85.6
Si són diputats, en les votacions públiques per crida voten al final 100
Presenten els projectes de llei en els debats de totalitat 116.2; 132.2.a
Presenten el pressupost del departament que tenen a càrrec 131.4
Poden intervenir en els debats de mocions de censura i en els
de qüestions de confiança 152.3; 152.5; 153.3
Intervenen en els debats generals sobre l’acció política i de govern 154.2
Intervenen en els debats específics en les comissions 157.2
206
Intervenen en els debats de validació o derogació de decrets llei 158.2

Intervenen en la substanciació de les interpel·lacions i de les preguntes
amb resposta oral 160.7; 165.2
Intervenen en els debats dels programes, els plans i els comunicats
del Govern 170.3; 170.4
Poden comparèixer davant les comissions parlamentàries per a tenir-hi
sessions informatives 173
Vegeu també Govern de la Generalitat
memòries
La Comissió de Peticions presenta al Ple una memòria anual 69.8
La Sindicatura de Comptes ha de presentar anualment una memòria
de fiscalització, que ha d’incloure el Compte general de la
Generalitat i pot incloure determinats informes de fiscalització 184
La Sindicatura de Comptes ha de trametre al Parlament la memòria
anual d’activitats abans del 30 d’abril 189
La tramitació dels informes i les memòries de la Sindicatura de Comptes
no decau per finiment de la legislatura 206.2
L’Oficina Antifrau presenta una memòria anual davant la comissió
competent 227.2
El Parlament ha d’elaborar memòries d’avaluació de la participació
ciutadana en les iniciatives legislatives i publicar-les en el Portal
de la Transparència 232.2; 232.3
Mesa
— Ampliada
Determina les subvencions assignades als grups parlamentaris 33.1
S’ha de constituir per a determinades funcions de la Mesa
del Parlament 37.4; 37.5
Adopta les seves decisions pel sistema de vot ponderat 37.4
Fa efectiva l’aplicació dels convenis i les normes especials establerts
entre el Parlament i la Seguretat Social DT 1
— d’Edat
Actua en la sessió constitutiva del Parlament i és constituïda pel diputat
de més edat i pels dos diputats més joves 1.2; 2
— de la Comissió de l’Estatut dels Diputats
Composició 64.1
207
— de la Comissió del Reglament

És la del Parlament 61.2
— de la Diputació Permanent
Composició 74.3
Adopta mesures per a la gestió administrativa, econòmica
i pressupostària 75.3
— del Parlament
A sol·licitud dels diputats, requereix l’autoritat responsable a complir
el deure de facilitar informació 8.2
Es pronuncia sobre la fonamentació del dret d’accés a la informació 8.4; 8.5
Comunica al Govern o a l’autoritat responsable l’incompliment
del deure d’accés a la informació 9.2
Fixa la quantitat i les modalitats de les assignacions dels diputats 12.2
Els diputats li notifiquen possibles conflictes d’interessos 16.4
Resol sobre la suspensió de drets i deures parlamentaris 25.2; 25.4
Estableix la distribució proporcional dels subgrups parlamentaris
en les comissions si no es posen d’acord 30.4
Adopta mesures per distribuir els mitjans materials entre els subgrups
parlamentaris 33.2
Decideix a quina comissió s’incorporen els diputats no adscrits 34.2
Funcions 37; DT 1; DT 2
Composició 37.1
Petició de reconsideració de les decisions que adopta 38
Pot delegar en el president del Parlament funcions per raons d’urgència 39.2
Presa de decisions 42
És assistida i assessorada pel secretari general o el lletrat que
el substitueix 42.1
Procediment i sistema d’elecció 43; 44
Empat a escons i còmput de vots 44.5; 45
Provisió de vacants 46
Determina el nombre de representants dels grups parlamentaris
en les comissions 48.1
Distribueix proporcionalment les presidències de les comissions 49.2
Els seus membres no poden presidir cap comissió 49.3
Encomana la tramitació de tasques parlamentàries a les comissions 52; 114;
133.a; 159.4; 162.1; 163.5; 175.2; 176.2; 179.2; 179.3; 181.4; 199.2; 204.2
208
Proposa el nombre i l’àmbit de les comissions legislatives 60.1

Pot proposar de crear i de dissoldre comissions 60.3
Pot proposar de constituir comissions específiques 63.1; 67.1
Acorda la creació de comissions d’investigació a sol·licitud
d’una tercera part dels diputats o de tres grups parlamentaris 67.3
Pot comunicar al Ministeri Fiscal les conclusions de les comissions
d’investigació i les incompareixences desateses 67.7; 68.3
Pot acordar de constituir intergrups parlamentaris 71.1
Decideix de tenir sessions en indrets de Catalunya
que no siguin el Palau del Parlament 73.1
Decideix el lloc on seuen els diputats al Saló de Sessions 73.2
Ha de tenir en compte, per a determinar l’horari de les sessions,
la conciliació de vida laboral i vida personal 80
Fixa el calendari de cada període de sessions 83.1
Pot variar el termini de lliurament de documentació previ a un debat 84
Els seus membres poden intervenir en els debats del Ple 85.7
Estableix els criteris generals per a delimitar els supòsits per
a la delegació de vot altres que la baixa per maternitat o paternitat 95.2
Estableix el procediment per a l’exercici del vot delegat 95.3
Els seus membres són els darrers de votar en les votacions públiques
per crida 100
Habilita dies per a les tramitacions parlamentàries incloses en l’ordre
del dia d’una sessió extraordinària 104.3
Autoritza la pròrroga dels terminis 105
Fixa l’horari del Registre General 106.1
Pot acordar de tramitar un assumpte pel procediment d’urgència 107.1
Pot reduir terminis 107.4
Facilita als mitjans de comunicació social informació de les activitats
parlamentàries, els concedeix credencials i autoritza l’enregistrament
de sons i d’imatges 110
Examina i qualifica projectes i proposicions de llei 113.1
Sol·licita la conformitat prèvia del Govern per a admetre a tràmit
qualsevol proposició de llei o esmena a un projecte o a una
proposició de llei que pugui implicar un augment de crèdits
o una disminució d’ingressos 113.2; 119.4
Ordena de publicar els projectes i les proposicions de llei 114
209
Obre un termini per a presentar esmenes subsegüents a un dictamen

del Consell de Garanties Estatutàries 122.1
Qualifica les esmenes subsegüents als dictàmens del Consell
de Garanties Estatutàries 122.2
Decideix la tramitació dels dictàmens de les comissions subsegüents
als dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries 122.3
Pot trametre a les comissions un text aprovat pel Ple perquè en facin
una redacció harmònica o l’adaptin a canvis normatius
i jurisprudencials 125; 126
Determina el procediment d’integració de diverses iniciatives legislatives
de contingut similar 128
Decideix la iniciativa legislativa conjunta dels grups parlamentaris
amb relació al desenvolupament bàsic de l’Estatut 129; DF 1
Obre un termini per a presentar esmenes als projectes i les proposicions
de llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut 130.1
Obre períodes d’esmenes al projecte de llei de pressupostos
i de compareixença en comissió dels consellers 131.3; 131.4
Pot proposar de delegar en les comissions la competència legislativa
plena 136.1
Pot proposar de tramitar una iniciativa legislativa en lectura
única 138.1; 138.2
Admet a tràmit les iniciatives legislatives populars que compleixen
els requisits 139
Comunica a la comissió promotora les dates del termini de tramitació
de la iniciativa legislativa popular 140.1
Vetlla perquè els textos consolidats no modifiquin la regulació
de la matèria corresponent 145.2
Pot proposar que es tramiti en el Ple el procediment de lectura única
d’un text consolidat 148.3
Qualifica les mocions de censura 152.1
Admet a tràmit les qüestions de confiança 153.2
Qualifica les propostes de resolució subsegüents als debats generals 155.1
Decideix de fer debats generals específics 156.1
Qualifica les objeccions a la legislació delegada 159.2
Qualifica escrits que contenen una interpel·lació 160.2; 160.3
210
Determina la comissió a la qual correspon de controlar el compliment

d’una moció 162.1
Qualifica els escrits que contenen una pregunta 163.4
Pot ampliar el temps de substanciació de preguntes 164.1
Estableix el nombre màxim de preguntes que es poden substanciar
en cada sessió plenària i la distribució proporcional entre els grups
parlamentaris per a tot el període de sessions 164.3
Decideix, a requeriment dels diputats, si és pertinent la resposta
del Govern a una pregunta 166.7
Qualifica les propostes de resolució 167.2
Determina la comissió a la qual correspon de controlar el compliment
d’una resolució 168.4
Qualifica les comunicacions, els programes o els plans sobre els quals
el Govern demana el pronunciament del Parlament 170.1
Ordena de publicar les propostes del Govern amb relació
a les quals la llei exigeix que el Parlament es pronunciï 171.1
Fixa el nombre i la distribució per grup parlamentari
dels senadors que representen la Generalitat 174.2
Pot acordar de tramitar en lectura única les iniciatives legislatives
que el Parlament sol·licita que aprovi el Congrés dels Diputats
o que adopti el Govern de l’Estat 176.2
Ordena de publicar l’informe anual del Síndic de Greuges 181.1
Ordena de distribuir als grups parlamentaris una còpia
del programa anual d’activitats de la Sindicatura de Comptes 183.2
Ordena de publicar l’informe sobre el Compte general de la Generalitat
i el tramet a la Comissió de la Sindicatura de Comptes 185.1
Ordena de publicar els informes de fiscalització i els tramet
a la Sindicatura de Comptes 186.2
Ordena de publicar l’informe de fiscalització de la comptabilitat
dels processos electorals 187.2
Ordena de distribuir el Compte general de les corporacions locals 188.1
Ordena de publicar l’informe anual del Consell de l’Audiovisual
de Catalunya 192
Fixa la setmana de reunió de la Comissió de Control de l’Actuació
de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 196.3
211
Fixa el nombre de preguntes a respondre en cada sessió de la Comissió

de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals 196.4
Pot acordar la retirada d’una proposició de llei presentada pel Parlament
al Congrés dels Diputats si es considera obsoleta 207.3
Les seves decisions són públiques 211.1.b
Determina la informació que el Parlament ha de fer pública 211.3
Regula les condicions d’exercici del dret d’accés a la informació 216.3
Determina les activitats que són d’influència a efectes del Registre
de grups d’interès 221.2
Determina la classificació, els requisits i el Codi de conducta dels grups
d’interès 221.3
Estableix els espais de participació i col·laboració ciutadanes 230.1
Ordena de publicar les absències injustificades dels diputats 237.3
Nomena el secretari general i en dirigeix les funcions 249.2
Designa el director de l’Oficina Pressupostària i dota aquesta oficina
del personal expert i dels mitjans materials necessaris 251.3
Estableix la reducció gradual de les indemnitzacions dels diputats
perquè s’incorporin com a assignació fixa DT 2
Vegeu també Mesa Ampliada
meses de les comissions
Membres 49
Llurs funcions són les mateixes que el Reglament del Parlament
confereix a la Mesa del Parlament, en allò que els correspon 49.1;
120.8; 157.2
Són assistides i assessorades jurídicament per un lletrat 49.4
Són assessorades pels serveis lingüístics en la formalització
de resolucions i acords 49.4
Han de tenir en compte, per a determinar l’horari de les sessions,
la conciliació de vida laboral i vida personal 80
mitjans de comunicació social
La Mesa del Parlament ha d’adoptar mesures per a facilitar-los
informació 110.1
La Mesa del Parlament els concedeix credencials perquè puguin
accedir als locals i assistir a les sessions si els és autoritzat 110.2
Vegeu també autoritzacions; publicitat
212
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT O
mocions
— de censura
Són un instrument per a exigir la responsabilitat política del president
de la Generalitat i del Govern 151
Debat 152
No s’admeten propostes de resolució subsegüents als debats sobre
l’acció política i de govern si signifiquen moció de censura
al Govern 155.1
No ho poden ésser les mocions subsegüents a una interpel·lació 161.1
— subsegüents a una interpel·lació
Tramitació 161
No poden ésser de censura al Govern 161.1
El Parlament en controla el compliment 162
N
no-compareixença d’autoritats i de funcionaris
El president del Parlament l’ha de comunicar a l’autoritat o al funcionari
superior corresponent 57.4
O
objeccions
Si no n’hi ha, les propostes del president del Parlament es consideren
aprovades per assentiment 97
Els diputats i els grups parlamentaris en poden formular als decrets
legislatius 159
obsequis
Els diputats s’han d’abstenir d’acceptar-ne, llevat dels de mera cortesia
o dels atorgats quan representin el Parlament, al qual els han
de lliurar 14.4
observacions
Els diputats i els grups parlamentaris en poden formular als decrets
legislatius 159
Els grups parlamentaris en poden fer al president de la Generalitat
en les compareixences 172.3
213
O ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
Els grups parlamentaris en poden formular de no vinculants sobre

la idoneïtat dels candidats a càrrecs públics 179.8
Els grups parlamentaris en poden fer als compareixents que presenten
informes 200.2
Els grups parlamentaris en poden formular amb relació a propostes
legislatives de la Unió Europea 204.2
Oficina Antifrau de Catalunya
El director presenta la memòria anual davant la comissió corresponent 227.2
Oficina Pressupostària del Parlament
Es constitueix per a efectuar un seguiment i un control adequats
de l’execució del pressupost de la Generalitat 251.1
Els departaments, les entitats autònomes i les empreses públiques
o vinculades de la Generalitat li han de facilitar la documentació
que els requereixi 251.2
La Mesa del Parlament en designa el director 251.3
ordre
— a la seu del Parlament
El president del Parlament ha de vetllar perquè es mantingui 244
Qui promogui desordres greus ha d’ésser expulsat de les dependències
del Parlament 245
— del dia
Inclou les propostes de resolució referents a l’incompliment del deure
d’accés a la informació del Govern 9.4
El de les comissions és fixat per la mesa respectiva, escoltats
els portaveus dels grups en la comissió 54.2
Pot ésser alterat 54.4; 83.3
El de la Diputació Permanent és fixat pel president del Parlament
i pels representants dels grups parlamentaris en la Diputació
Permanent 76.3
S’elabora tenint en compte la conciliació de vida laboral i vida
personal 80
El del Ple és fixat pel president del Parlament, d’acord amb la Junta
de Portaveus 83.2
214
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT O
El Govern pot demanar que hi siguin inclosos assumptes amb caràcter

prioritari 83.4
Inclou el debat i la votació de la validació o derogació d’un decret llei 158.1
Inclou la substanciació de les interpel·lacions 160
Inclou el debat i la votació de les mocions admeses a tràmit 161.3
Inclou l’incompliment d’una moció o el no-retiment de comptes
pel Govern 162.6
Inclou la substanciació de les preguntes que han de tenir una resposta
oral 164; 165.3
Inclou el debat i la votació dels programes, dels plans o dels comunicats
del Govern 170.2
Inclou el tema objecte de les sessions informatives 173.1
Inclou el tema objecte de les compareixences del síndic de greuges
en sessions informatives 182.1
Inclou el debat de l’informe anual del Mecanisme català de prevenció
i lluita contra la corrupció i el frau 226.2
— en les sessions
Entre els diputats 17; 233; 235
Entre el públic que assisteix a les sessions 234; 235
És responsabilitat del president de mantenir-lo 236
Si hi ha desordre o tumult, el president pot ordenar el desallotjament
del públic 236.2
Vegeu també crides a l’ordre
organització
— del Parlament
Vegeu comissions; Diputació Permanent; diputats no adscrits; grups
parlamentaris; Junta de Portaveus; Mesa del Parlament; Ple del Parlament;
president d’una comissió; president del Parlament; serveis del Parlament
— dels grups parlamentaris
Vegeu grups parlamentaris
òrgans de l’Estat
Vegeu conflictes de competència; iniciatives legislatives;
recursos d’inconstitucionalitat
215
P ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
P
paperetes de votació
Vegeu votació per mitjà de paperetes
paraula
Vegeu intervencions
paritat
Se’n regulen els casos en la presa de decisions de la Mesa del Parlament
i de les meses de comissions 42.2
Se’n regulen els casos en l’elecció dels membres de la Mesa
del Parlament 44.1; 44.4
Se’n regulen els casos en les votacions 102
Parlament de Catalunya
Constitució 1.1; 3
Posa a disposició dels grups parlamentaris els locals i els mitjans
materials suficients 33.1
Té la seu al Palau del Parlament, a Barcelona, per bé que tant el Ple com
les comissions poden tenir sessions en altres indrets de Catalunya 73.1
Es relaciona amb les entitats de caràcter social, econòmic, sindical,
humanitari, cultural i educatiu 202
S’ha de dotar de serveis permanents d’assessorament jurídic, lingüístic,
econòmic i sociopolític 246.1
Vegeu també acords; Administració parlamentària; convenis; declaracions
institucionals; Parlament obert; Ple del Parlament; Portal de la Transparència;
pressupost del Parlament; serveis del Parlament; sessions
Parlament Europeu
Vegeu petició davant el Parlament Europeu
Parlament obert
Impuls, principis i instruments 228; 229; 230; 231
Els ciutadans poden presentar peticions, propostes de millora de les lleis
i suggeriments sobre el funcionament del Parlament 228.2; 230.1
Instruments participatius 230; 231; 232
Els ciutadans, les entitats i les organitzacions socials poden opinar
i presentar informes i documents 230.4
Vegeu també audiències; compareixences; Portal de la Transparència
216
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT P
partits polítics
Per cada un només es pot constituir un grup o subgrup
parlamentari 26.2; 30.1
La Sindicatura de Comptes en fiscalitza la comptabilitat electoral 187.1
Els responsables de llurs finances poden demanar de comparèixer
davant la Sindicatura de Comptes 191
paternitat
La baixa per aquest motiu permet delegar el vot en un altre
diputat 95.1; 95.3
pèrdua de la condició de diputat
Se’n regulen les causes 24
Vegeu també diputats
períodes
— de sessions
N’hi ha dos l’any 78.1
La Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus en fixen
el calendari 83.1; 160.5
— entre sessions
Hi té competències la Diputació Permanent 75.1
El Ple del Parlament es pot reunir en sessió extraordinària 75.1; 78.2;
78.3; 78.4
S’interromp o es modifica el còmput de certs terminis 104.2; 104.3
personal
— del Govern
Pot assistir el president de la Generalitat en les compareixences
davant la Diputació Permanent 172.4
Pot assistir els membres del Govern en les compareixences davant
les comissions 173.3
— del Parlament
La Mesa del Parlament n’aprova la plantilla i les normes d’accés 37.3.i
La informació sobre la plantilla i el règim retributiu és pública 211.2.b
Es regeix pels Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament 247.2
Ha de complir les seves funcions amb subjecció als principis
de professionalitat i d’imparcialitat 248.2
217
El secretari general n’és el cap superior 249.1

Vegeu també Administració parlamentària; Estatuts del règim i el govern
interiors del Parlament; serveis del Parlament
— dels grups parlamentaris
Pel que fa a l’accés a la informació de l’Administració de la Generalitat,
només pot actuar acreditat i acompanyant el diputat corresponent 10.2
personalitats
Poden intervenir en el Ple si se les convida 201.2
petició
Vegeu Comissió de Peticions; Portal de la Transparència
— d’observança del Reglament
Un diputat pot demanar-ho al president en qualsevol moment
del debat 90
— davant el Parlament Europeu
El Parlament pot exercir aquest dret 203
— de paraula 85.1
Vegeu intervencions
— de reconsideració
Els grups parlamentaris poden demanar a la Mesa del Parlament
que reconsideri una decisió o un acord si en discrepen 38; 113.4
plans del Govern
Ple del Parlament
Sessió constitutiva 1; 2; 3
Acorda la suspensió dels drets i deures dels diputats 25
Elegeix els membres de la Mesa del Parlament 43; 44; 45; 46
Crea comissions 47; 60; 63; 67.1
Debat les conclusions de les comissions d’investigació 67.6; 67.7
Definició 72.1
Convocatòria 72.2; 78.2; 80
Funcionament 73
La Diputació Permanent li ret compte de les decisions adoptades
i dels afers tractats 75.5
Ordre del dia 78.3; 78.4; 80; 83
Tothom pot assistir-hi com a públic segons la disponibilitat d’accés 78.5
Publicitat de les sessions 81
218
Tancament dels debats 89

Intervenció en el procediment legislatiu 116; 121; 122; 123; 124; 125; 126; 127
Aprova les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut 130
Aprova el projecte de llei de pressupostos 131; 132; 133; 134
Aprova les propostes de reforma de l’Estatut 135
Pot delegar en una comissió la competència legislativa plena 136; 137
Pot acordar la tramitació d’una iniciativa legislativa en lectura
única 138.1; 138.2
Debat les iniciatives legislatives populars 141.2
Pot debatre i aprovar en lectura única els textos consolidats 148.3
Debat i vota la investidura del president de la Generalitat 149; 150
Debat i vota la moció de censura 152
Debat i vota la qüestió de confiança 153
Debat sobre l’acció política i de govern 154; 155; 156
Controla i valida els decrets llei 158
Controla la legislació delegada 159
S’hi substancien les interpel·lacions 160
S’hi tramiten les mocions 161
Pot tenir un debat sobre l’incompliment d’una moció 162.6
S’hi substancien preguntes amb resposta oral 164; 165
S’hi tramiten propostes de resolució 167.2
S’hi llegeixen les declaracions institucionals 169.2
S’hi elegeixen els senadors que representen la Generalitat al Senat 174
Pot acordar de presentar proposicions de llei al Congrés dels Diputats
o de sol·licitar al Govern de l’Estat que adopti un projecte de llei 176
Interposa recursos d’inconstitucionalitat i en desisteix 177
Es persona en els conflictes de competència o encomana al Govern
que ho faci 178
Revoca els càrrecs públics elegits 180
S’hi debat l’informe anual del Síndic de Greuges 181.3
S’hi debat el dictamen de la Comissió de la Sindicatura de Comptes
relatiu a l’informe de la Sindicatura sobre el Compte general
Hi poden intervenir personalitats rellevants per llur significació
institucional, política, social, científica o cultural 201.2
Designa tres diputats perquè compareguin davant la comissió
del Parlament Europeu competent en la matèria sobre la qual
ha exercit el dret de petició 203.4
219
Pot aprovar dictàmens relatius a l’aplicació per la Unió Europea

dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat 204.4
Debat i vota convenis de gestió o acords de cooperació amb altres
comunitats autònomes 205
Adopta mesures de suspensió o cancel·lació d’inscripció en el Registre
de grups d’interès en cas d’incompliment del Codi de conducta 225.1
Acorda l’exclusió temporal de diputats 241.2
Vegeu també debats; votació
ponències
Se’n publiquen els informes en el Butlletí Oficial del Parlament
de Catalunya 108.3; 120.3
Les comissions legislatives en nomenen per a elaborar un informe
sobre un projecte o una proposició de llei 120.1; 129.1; 137.2; DF 1
Les ponències fan recomanacions sobre esmenes a la comissió
corresponent 120.2;144.3
Són assessorades pels serveis jurídics i pels serveis lingüístics 120.2
Designen un relator que fa les funcions de coordinació
i de portaveu 120.4
Hi poden participar experts, tècnics o representants d’entitats socials 120.5
Se’n nomena una per a cada procediment de consolidació
legislativa 147.3; 147.4; 147.5
La Comissió de la Sindicatura de Comptes n’ha de nomenar
per a estudiar l’informe i el Compte general de la Generalitat 185.2
Vegeu també audiències; procediment legislatiu comú; procediment
legislatiu especial
Portal de la Transparència
Publica els informes de la Comissió de l’Estatut dels Diputats
sobre conflictes d’interessos i l’aplicació del Codi de conducta
dels diputats 15.3
Publica els dictàmens de compatibilitat i d’incompatibilitat
dels diputats 18.5
Publica la informació relativa a les activitats, els càrrecs i els béns
declarats dels diputats 19.6
Configuració 209; 210; 216
La informació que facilita pot ésser reutilitzada amb objectius lícits,
sense alterar-ne el sentit i citant-ne la font 210.2
220
Publica les dades del Registre de grups d’interès 222.1

Facilita un formulari de denúncia d’incompliments del Codi
de conducta dels grups d’interès 225.1
Facilita els processos de participació ciutadana en les tramitacions
parlamentàries i publica les memòries d’avaluació
corresponents 231.3; 232.3
Dona informació actualitzada de les iniciatives parlamentàries
i de l’assistència i el vot dels diputats als òrgans parlamentaris
dels quals són membres DT 3
Vegeu també accés a la informació parlamentària
portaveus dels grups parlamentaris
Han de donar la conformitat a la petició d’un diputat de suspensió
de drets i deures parlamentaris 25.2
Signen l’adscripció dels diputats al grup parlamentari corresponent 27.1
Cada grup nomena el seu 28.1
Donen el consentiment perquè es reincorporin en el grup els diputats
que l’hagin abandonat 34.1
Formen la Junta de Portaveus 35.1
Comuniquen al president del Parlament les substitucions
dels membres de les comissions 48.4
Són escoltats per a fixar l’ordre del dia de les comissions
i per a desconvocar-les 54.2; 54.3
Són escoltats per a crear subcomissions 62.2
Signen les proposicions de llei 111.b
Signen les iniciatives de consolidació legislativa 146.2
Vegeu també Junta de Portaveus
preàmbul
La comissió pot acordar que l’exposició de motius d’un projecte
o una proposició de llei passi a ésser el preàmbul de la llei 118.4
preguntes
Requisits de formulació 163
Tramitació 164
Substanciació 165
Vegeu també audiències; compareixences; sessions informatives
— amb resposta oral en comissió 165.3
221
— amb resposta oral en el Ple 9.4; 164; 165.1; 165.2

— amb resposta oral en la Comissió de Control de l’Actuació
— amb resposta per escrit 166
— en el debat de l’informe del Síndic de Greuges 181.2
— en la presentació dels informes de fiscalització del sector públic
— en les compareixences de càrrecs públics 179.4; 179.5
prerrogatives parlamentàries
Vegeu immunitat; inviolabilitat
presentació de documents
Vegeu documentació; escrits; esmenes; informes; Portal de la Transparència
president
— d’edat
Declara oberta i presideix la sessió constitutiva del Parlament 2.2
— d’una comissió
Pot ésser requerit en les reunions de la Junta de Portaveus 35.1
Nomenament 49.1; 49.2
En cas d’absència només pot ésser substituït durant la sessió
pel vicepresident 50.2
Convoca i desconvoca les sessions de les comissions 54.1; 54.3
Pot proposar d’alterar l’ordre del dia de les sessions 54.4
Dona el vistiplau a les actes 82.2
Ordena els debats en la comissió 85; 86; 87; 88; 89; 196.6
Ordena les votacions en la comissió 93; 98; 168.3
Pot proposar l’agrupació per blocs en el debat i la votació dels informes
de ponència 120.6
Dirigeix els treballs de la comissió 120.8; 157.2
Procediment pressupostari 133.g
A petició de diputats o de grups, pregunta si el Govern ha donat
compliment a una moció 162.5
Pren la iniciativa per imposar sancions per absentisme a un diputat 237.2
No té el deure de pertànyer a una comissió parlamentària 4.1
No pot ésser membre de la Diputació Permanent 74.4
222
La Diputació Permanent en coneix la delegació temporal de les funcions quan

el mandat parlamentari ha expirat o la legislatura s’ha dissolt 75.2.b
Pot demanar de fer una sessió extraordinària 78.2
Investidura 149; 150
Responsabilitat política i moció de censura 151; 152
Qüestió de confiança 153
Intervenció en els debats generals 154
Decideix de fer debats generals específics 156.1
Respon oralment les preguntes dels diputats 163; 164
Compareix davant el Ple, la Diputació Permanent o una comissió 172
En les compareixences davant la Diputació Permanent pot anar
acompanyat de càrrecs i funcionaris del Govern 172.4
— del Parlament
Convoca i presideix la Junta de Portaveus 35.1; 35.2
Funcions 39
Ordena els debats 39; 85; 86; 87; 88; 89; 149.1; 154.2; 158.4; 177.4
Només pot delegar la representació de la cambra en un
dels vicepresidents 40.2
Convoca i presideix les reunions de la Mesa del Parlament 42.1
Té vot de qualitat en la presa de decisions de la Mesa del Parlament 42.2
Elecció 43; 44
Intervé en cas de no-compareixença de funcionaris o autoritats
o si l’Administració no aporta la documentació demanada 57.3; 57.4
Presideix la Comissió del Reglament 61.2
Signa els requeriments de compareixença davant les comissions
d’investigació 68.1.b
Presideix la Comissió de Matèries Secretes i Reservades 70
Convoca el Ple 72; 78.2; 152.2; 153.2; 156.2; 156.3; 174.3
Autoritza l’accés al Saló de Sessions 73.4
Presideix la Diputació Permanent 74.3
Convoca la Diputació Permanent i n’acorda l’ordre del dia 76
Declara la condició de cap de l’oposició per mitjà d’una resolució 77.2
Intervé en la fixació de l’ordre del dia del Ple 80; 83.2; 160.6; 164.6
Dona el vistiplau a les actes 82.2
Crida a tornar a la qüestió 85.4; 88.1
Crida a l’ordre 85.4; 233; 238
223
Pot intervenir en els debats 85.7

Vetlla per l’observança del Reglament 90
Facultats que té en les votacions 91.2; 93; 94; 96.a; 97; 98.1; 98.2; 101.1.a;
124.2; 168.3
Ha de votar des del lloc que té assignat a la Mesa 98.3
Ordena de publicar les tramitacions i els documents en el Butlletí Oficial
del Parlament de Catalunya 108.3; 108.4; 116.7; 122.1; 159.2; 159.7;
169.2; 174.3; 205.2
Tramet al Govern les esmenes que una comissió consideri que
comporten augment o disminució del pressupost en curs 119.2
Remet els projectes de reforma de l’Estatut a les Corts Generals 135.4
Proposa el candidat a la presidència de la Generalitat 149.1
Pot acordar, amb la Junta de Portaveus, de fer declaracions
institucionals 169.2
Fixa el termini per a presentar els candidats a senadors 174.3
Pot convidar personalitats rellevants per llur significació institucional,
política, social, científica o cultural a comparèixer i intervenir
en el Ple 201.2
Tramet la resposta a les consultes formulades en virtut del principi
de subsidiarietat de la Unió Europea 204.5
Té poders disciplinaris 235; 236; 237; 238; 239; 241.2; 244; 245
Autoritza els diputats a no assistir als treballs parlamentaris 240
Vetlla pel manteniment de l’ordre en les dependències
del Parlament 244; 245
El secretari general està sota la seva direcció i sota la de la Mesa
del Parlament 249.1
Proposa a la Mesa del Parlament el nomenament del secretari general 249.2
Proposa a la Mesa del Parlament el nomenament del director
de l’Oficina Pressupostària 251.3
pressupost
La Diputació Permanent en pot autoritzar suplements de crèdit
o crèdits extraordinaris 75.2.e
Procediment d’aprovació 131; 132; 133; 134
Les esmenes al projecte de llei rebutjades en comissió es poden
mantenir per a ésser defensades en el Ple 134.3
224
Control 184.3; 251

Vegeu també esmenes al projecte de llei de pressupostos
La Sindicatura ha d’incloure la liquidació del seu pressupost
com a annex de la memòria anual que tramet al Parlament 189.1
— del Parlament
Execució 37.3.c
Elaboració 37.3.g
Control 37.3.h; 37.5
Conté assignacions per a atendre les necessitats derivades
de les tecnologies de la informació i la comunicació 250.3
principis
— de subsidiarietat i proporcionalitat
Vegeu Unió Europea
— de transparència
Vegeu informació; Portal de la Transparència
— ètics
Vegeu Codi de conducta dels diputats; deures dels diputats
prioritat en la tramitació
El Govern la pot demanar per a una tramitació concreta 83.4
La tramitació del pressupost de la Generalitat en té sobre els altres
treballs parlamentaris 131.2
L’informe de fiscalització de la comptabilitat dels processos electorals
és prioritària per a la Comissió de la Sindicatura de Comptes 187.2
procediment
— d’urgència
En les compareixences davant les comissions d’investigació 68.1.c
En les tramitacions 107
Després de la validació d’un decret llei 158.4
Per als decrets llei dictats pel Govern en els períodes entre legislatures 158.5
— legislatiu comú
La Junta de Portaveus és escoltada per la Mesa del Parlament
per a decidir la comissió competent que ha de tramitar
els projectes i les proposicions de llei 36.b
Presentació dels projectes i les proposicions de llei 112
225
Proposicions de llei de demarcacions supramunicipals i d’iniciativa

popular 112.3
Admissió a tràmit dels projectes i les proposicions de llei 113
Publicació dels projectes i les proposicions de llei 114
Presentació d’esmenes a la totalitat 115
Sol·licituds de compareixença d’organitzacions i grups socials
interessats en la negociació 117
Esmenes a l’articulat 118
Requisits de les esmenes amb incidència pressupostària 119
Informe de la ponència i dictamen de la comissió 120
Vots particulars i reserva d’esmenes 121
Tramitació de les esmenes subsegüents als dictàmens del Consell
de Garanties Estatutàries 122
Retirada dels projectes i les proposicions de llei 122.2; 127
Tramitació final en el Ple 123
Votació del dictamen de la comissió 124
Harmonització del text aprovat 125
Adaptació del text proposat a canvis normatius i jurisprudencials 126
Integració en una única tramitació d’iniciatives legislatives de contingut
similar 128
Audiències a entitats i associacions en el termini de presentació
d’esmenes 202.2
Vegeu també consolidació legislativa
— legislatiu especial
Lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut 129; 130; DF 1
Llei de pressupostos 131; 132; 133; 134
Reforma de l’Estatut 135
Delegació en comissió de la competència legislativa 136; 137
Tramitació en lectura única 138; 148; 176.2
Iniciatives legislatives populars 139; 140; 141; 142
Control dels decrets llei 158
Control de la legislació delegada 159
Iniciativa legislativa davant el Congrés dels Diputats 176; 207
processament
Vegeu actes de processament
226
programa
— anual d’activitats de la Sindicatura de Comptes
Se’n regula la presentació 183
— de govern
El candidat a president de la Generalitat el presenta 149; 152.3
programes del Govern
projectes
— de desenvolupament bàsic de l’Estatut
Vegeu lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut
— de llei
Es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya 108.3; 108.4
Els presenta el Govern 111.a
Vegeu també consolidació legislativa; procediment legislatiu comú;
procediment legislatiu especial
— de llei de pressupostos
Vegeu pressupost de la Generalitat
proporcionalitat
Vegeu subgrups parlamentaris; Unió Europea; vot ponderat
proposicions de llei
Es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya 108.3; 108.4
En poden presentar els grups parlamentaris i els diputats 111.b
En poden presentar els òrgans polítics representatius de les demarcacions
supramunicipals 111.c
En poden presentar els ciutadans en la forma establerta per la Llei
de la iniciativa legislativa popular 111.d
Vegeu també consolidació legislativa; iniciatives legislatives populars;
procediment legislatiu comú; procediment legislatiu especial
propostes
Vegeu també Parlament obert
— de creació de comissions específiques
Es regulen 63
— de resolució
227
Presentació, tràmit i votació de les subsegüents a un debat general

sobre l’acció política i de govern 155; 156.5
Per a impulsar l’acció política i de govern 167; 168
Subsegüents al debat d’un programa, un pla o un comunicat
del Govern 170.5; 170.6
Perquè el Parlament interposi un recurs d’inconstitucionalitat 177
Perquè el Govern comparegui en un conflicte de competència 178.2; 178.3
Sobre l’aprovació del Compte general de la Generalitat 185.4; 185.5
Sobre l’informe de fiscalització del sector públic de la Generalitat 186.5;
186.6
Relatives a les recomanacions a la Generalitat contingudes
en els informes de la Sindicatura de Comptes sobre els comptes
dels ens locals 188.5
Per a encomanar informes a la Sindicatura de Comptes 190
Per a encomanar informes o dictàmens al Consell de l’Audiovisual
de Catalunya 194
Sobre l’informe anual del Mecanisme català de prevenció i lluita
— del Govern
Se’n regula la tramitació 171
— del president del Parlament
Es consideren aprovades per assentiment si no susciten objeccions 97
pròrroga dels terminis
Vegeu terminis
protecció social dels diputats
Regulació 12.5; 13; DT 1; DT 2
El Parlament pot establir convenis amb les entitats gestores
de la Seguretat Social 13.1
S’estén a les quotes de les classes passives si els diputats són funcionaris
públics 13.2
protocol
Vegeu tractament institucional i protocol·lari
provisió de vacants
Vegeu vacants
228
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT R
públic
Assistència a les sessions parlamentàries 78.5; 78.6
Pot ésser cridat a l’ordre 85.4
Capteniment del que assisteix a les sessions 234; 235
Pot ésser expulsat de la cambra 236; 245
publicacions oficials
Ho són el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC)
i el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) 108
publicitat
Vegeu accés a la informació; mitjans de comunicació social;
Portal de la Transparència; publicacions oficials
— de les sessions de la Diputació Permanent 76.7
— de les sessions de les comissions 51.1
— de les sessions del Ple 81
— de les sessions dels intergrups parlamentaris 71.7
— de les tramitacions i treballs parlamentaris 108; 109
— del Registre de grups d’interès 222
— del tràmit d’audiència en el procediment legislatiu comú 117.2
Q
qüestió de confiança
Permet exigir responsabilitat política 151
Vegeu també programa de govern
quòrum
Es regula el d’adopció d’acords 91
Es regula el d’aprovació 92
R
recomanacions
La Comissió de Peticions en formula 69.5
El Síndic de Greuges en formula 181.2; 181.3
La Sindicatura de Comptes en formula 185.3; 185.4; 188.5
Vegeu també Comissió de Peticions; ponències
229
R ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
reconsideració
Vegeu petició de reconsideració
rectificació
Vegeu actes de les sessions; intervencions; rèplica
recursos
— contenciosos electorals 2.2; 44.5
— d’inconstitucionalitat
Cal que els proposants indiquin l’article o articles que en són objecte 177.2
Per a interposar-ne un cal el dictamen previ del Consell de Garanties
Estatutàries 177.2
Termini i requisits per a presentar-hi propostes alternatives 177.3
Debat i votació de les propostes 177.4; 177.5
El Parlament pot desistir d’un recurs ja interposat si el Tribunal
Constitucional encara no ha fixat data per a dictar sentència 177.6
Tramitació de les propostes de desistiment 177.7
reducció de terminis
Vegeu terminis
reforma
— de l’Estatut
Se’n regula el procediment 135
— del Reglament
Se’n regula el procediment 61.1; DF 1
règim interior
Vegeu Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament
Registre
— d’interessos dels diputats
Recull la informació facilitada pels diputats relativa a llurs activitats
i béns 19.6
— de grups d’interès
Funcionament del Registre 220
Contingut del Registre i establiment d’un codi de conducta 221
Caràcter públic 222
Efectes de la inscripció 223
Obligacions derivades de la inscripció 224
230
Mesures en cas d’incompliment dels deures imposats pel Reglament

del Parlament i pel Codi de conducta 225
— General del Parlament
Els diputats electes hi han de presentar llurs credencials 23.1.a
Els documents s’hi han de presentar els dies i les hores que fixi la Mesa
del Parlament 106.1
S’hi presenten les iniciatives parlamentàries 152.8; 160.4; 164.2; 179.1
registres de dades
Els representants dels grups parlamentaris poden tenir accés als que
contenen informació secreta o reservada 11
Reglament del Parlament
Correspon a la Mesa del Parlament d’interpretar-lo i aplicar-lo 37.3.a
Els grups poden sol·licitar la reconsideració de la decisió de la Mesa
del Parlament en la interpretació 38.1
Correspon al president del Parlament de complir-lo i fer-lo complir 39.1
Correspon a la Comissió del Reglament d’elaborar-lo
i reformar-lo 61.1; DF 1
Durant els debats els diputats en poden demanar l’observança 90
Se’n deroguen el text refós del 1987, la modificació del 1991 i l’apèndix
dels criteris interpretatius i les normes supletòries aprovats fins
al desembre del 2005, que tenen la condició de precedents DD
Vegeu també Comissió del Reglament
relators
— de les ponències
Signen l’informe de la ponència 120.3
Designació i funcions 120.4
Presenten davant la comissió l’informe de la ponència 120.6
Poden presentar davant el Ple els treballs de la ponència
i de la comissió 123.1
— dels grups de treball
Se’n regula el nomenament 55.4
renúncia
— a l’ús de la paraula
En cas d’absència 85.2
231
— a la condició de diputat
En cas d’incompatibilitat 18.4
Presentada a la Mesa del Parlament 24.a
rèplica
Se’n regula el dret 85.6; 86.3; 149.2; 152.5; 154.4; 154.5; 160.7; 165.2;
170.4; 172.3; 185.3; 186.4
No n’hi ha en les presentacions dels dictàmens 123.1
representació del Parlament
L’exerceix la Mesa del Parlament en els actes a què assisteix 37.2
La té el president, que només la pot delegar en un vicepresident 39.1; 40.2
representants
— dels grups i subgrups parlamentaris
Accedeixen a les informacions secretes i reservades i als registres
de dades 11.1
Són nomenats pels grups i subgrups parlamentaris 28; 30.2
En la Junta de Portaveus 35.1
En la Mesa Ampliada 37.4
En les comissions i les ponències 48.1; 48.2; 55.1; 57.3.a; 61.2; 120.1;
174.3; 185.2
En la Diputació Permanent 74
En la delegació del Parlament que forma part de la comissió mixta
paritària de membres del Congrés dels Diputats o del Senat i del
Parlament que ha de formular una proposta conjunta d’Estatut 135.6
— dels intergrups parlamentaris
El coordinador d’un intergrup parlamentari n’exerceix la representació 71.3
requisits
— per a accedir a la condició de diputat 23
— per a constituir grups i subgrups parlamentaris 26; 29; 30
— per a exercir la consolidació legislativa 145; 146
— per a exercir la delegació de la competència legislativa plena 136
— per a exercir la iniciativa legislativa 112; 113
— per a exercir la iniciativa legislativa popular 139
— per a exercir la tramitació en lectura única 138; 176.2
— per a formular preguntes 163
232
— per a presentar documents en suport informàtic 106.3

— per a presentar esmenes
Vegeu esmenes
reserva
Vegeu matèries secretes i reservades
reserva d’esmenes
Regulació 121; 122.3; 122.4; 123.3; 134.3; 134.4
resolucions
El Ple n’aprova 155; 168
Les comissions n’aproven 155; 168
Vegeu també compliment de resolucions; Mesa del Parlament;
propostes de resolució; terminis
responsabilitat
És un dels principis en l’exercici del càrrec de diputat 14.1
Es pot exigir a funcionaris i autoritats si no han comparegut
davant una comissió 57.4
— penal
Es pot exigir a les persones que desatenen el requeriment
de comparèixer davant una comissió d’investigació 68.1.d; 68.3
— política
El president de la Generalitat i el Govern en tenen davant el Parlament 151
resposta
— a consultes legislatives de les institucions europees
— a preguntes
Davant el Ple 9.4; 164; 165
En comissions 59.2; 59.3; 163.5; 165.3; 181.2; 196.1; 196.2
Per escrit 166
retirada
— d’esmenes 120.7; 123.5
— d’iniciatives legislatives 86.5; 127; 207.2; 207.3
— de la paraula 85; 87.1; 238.1.b
— de propostes de resolució 155.1
— de reformes estatutàries 135.8
Vegeu també integració d’iniciatives legislatives
233
retorn
— d’una iniciativa legislativa al Govern o als seus autors
Proposat per mitjà d’esmenes a la totalitat 115.2
Si s’aprova, la iniciativa resta rebutjada i les esmenes amb text alternatiu
decauen 116.6
— de dictàmens sobre projectes i proposicions de llei a les comissions
A conseqüència de dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries 122.3
Per a harmonitzar el text aprovat 125
Per a adaptar el text a canvis normatius o jurisprudencials 126
— del projecte de llei de pressupostos al Govern 132.1; 132.2; 133.g; 133.h
reunions
Es regula el funcionament de les de la Junta de Portaveus 30.2; 35
Concepte 79.1
Vegeu també sessions
revocació de càrrecs elegits o designats
Regulació 180
S
Saló de Sessions
Assignació d’escons 36.d
Els diputats hi ocupen l’escó que els ha estat assignat 73.2
Hi ha un banc destinat als membres del Govern 73.3
Hi tenen accés diputats, membres del Govern, funcionaris i persones
autoritzades 73.4
Entrada i sortida dels diputats en les votacions 93; 102.1
El membre del Parlament que hi provoqui un aldarull pot ésser exclòs
temporalment de l’exercici de la funció parlamentària 241.1.c
sancions
Per incompliment del deure d’accés a la informació 9
Per absentisme o indisciplina 235; 237; 238; 239; 240
Poden comportar l’exclusió temporal del diputat 241; 242; 243
Vegeu també pèrdua de la condició de diputat; suspensió dels drets econòmics
dels diputats
234
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT S
secret
La presidència garanteix el compliment d’aquest deure amb relació
a la informació en matèries secretes o reservades 11.5
Els diputats l’han de guardar sobre actuacions i resolucions que tenen
aquest caràcter 17
Les meses de les comissions d’investigació vetllen per la salvaguarda
del secret professional 68.2
Sessions secretes 51.2; 68.2; 76.7; 81.2
Votació secreta 96.d; 99; 101
Vegeu també matèries secretes i reservades
Secretaria General del Parlament
El secretari general és qui llegeix el decret de convocatòria en la sessió
constitutiva 1.2
Acredita el personal que assisteix els diputats per a l’accés directe
a la informació pública 10
Custodia el Registre d’interessos dels diputats del Parlament 19.6
El secretari general assisteix a les sessions de la Junta de Portaveus 35.1
Assessora la Mesa del Parlament 42
Té la custòdia de les actes 82.2
El secretari general és el cap superior del personal i dels serveis
del Parlament 249.1
Compleix les funcions de suport i d’assessorament dels òrgans rectors
del Parlament, amb l’assistència dels lletrats 249.1
El càrrec és nomenat per la Mesa del Parlament d’entre els lletrats
del Parlament 249.2
secretaris
Elecció 74.3
— de la Mesa d’Edat
Elecció i funcions 2; 43.4
Elecció 49.1; 49.2; 64.1
Substitució 50
Signen les actes 82.2
Poden intervenir en els debats 85.7
235
S ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
Intervenen en el procediment per a les votacions 98.2; 100

Signen els dictàmens de les comissions abans d’elevar-los al Ple 121.3
— del Parlament
Assisteixen a les sessions de la Junta de Portaveus 35.1
Són membres de la Mesa del Parlament 37.1
Són membres de la Mesa Ampliada 37.4
Funcions 41
Elecció 43; 44.3; 44.4; 44.5
Són membres de la Mesa de la Comissió del Reglament 61.2
Signen les actes del Ple 82.2
Intervenen en el procediment per a les votacions 98.2; 100
Han de votar des del lloc que tenen assignat a la Mesa 98.3
En les votacions públiques per crida voten al final 100
Llegeixen la resolució en què es proposa un candidat per a la investidura
com a president de la Generalitat 149.1
sector audiovisual
Vegeu Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals
Seguretat Social
Vegeu protecció social dels diputats
senadors
El Ple designa els que representen la Generalitat al Senat 174
Els candidats a ser-ho compareixen amb caràcter previ a l’elecció 175.1
Han de comparèixer davant les comissions, per acord d’aquestes
o a petició pròpia 175.2; 175.3
Han d’ésser informats dels acords i els debats relacionats amb el Senat 175.4
sentències
Vegeu pèrdua de la condició de diputat; recursos d’inconstitucionalitat
serveis
— del Parlament
Han de facilitar documentació i informació als diputats 5
Presten assistència a les comissions sota la coordinació d’un lletrat 49.4
Assessoren els òrgans de la cambra en les tramitacions i en la tasca
parlamentària 120.2; 246.1
236
Es regeixen pels Estatuts del règim i el govern interiors 247.2

El secretari general n’és el cap superior 249
— jurídics 49.4; 120.2; 142.1; 147; 246.1
Vegeu també assessorament; lletrats
— lingüístics 49.4; 120.2; 147; 246.1
Vegeu també assessorament; assessors lingüístics
sessions
Es regula la sessió constitutiva del Parlament 1; 2; 3; 43; 44; 45
Es regula el dret i el deure dels diputats d’assistir-hi 4; 25; 95; 237; 240; DT 3
Les de la Comissió de Matèries Secretes i Reservades tenen caràcter
secret 11.4; 70.1
Es regula qui pot assistir a les de les comissions 48.5; 51; 63.3.d; 78.6;
117.2; 133; 134.1; 141
El Ple i les comissions no es poden reunir simultàniament 53.2
Es regula qui pot assistir a les dels grups de treball 56
Periodicitat de les de les comissions legislatives 60.4
Es regula qui pot assistir a les dels intergrups parlamentaris 71.4; 71.7
El Ple i les comissions poden tenir-ne fora del Palau del Parlament,
en altres indrets de Catalunya 73.1
Es regula qui pot assistir a les de la Diputació Permanent 74.2; 75.6;
75.7; 76.7
Dies i horaris de reunió 78.1; 79.2; 79.3; 80; 83.1; 104
Concepte 78.2; 79.1
Es regula qui pot assistir a les del Ple 78.5; 81
Ordre del dia 80; 83; 158.1
Se n’ha d’aixecar acta 82
Les intervencions en les de caràcter públic es reprodueixen en el Diari
de Sessions del Parlament de Catalunya 108.2
Es regulen les condicions per a accedir-hi els mitjans de comunicació 110
Les del tràmit d’audiència en el procediment legislatiu comú són
públiques 117.2
Es regula qui pot assistir a les de les ponències 120.5; 141.1.b; 141.1.d
Es regula la sessió d’investidura 149; 150
Es regula qui pot assistir a les de compareixença de candidats a càrrecs
públics 179.6
Regles d’ordre i capteniment de diputats i públic 233; 234; 235; 236
237
Els diputats han de sol·licitar al president del Parlament l’autorització

de no assistir-hi 240
El Portal de la Transparència n’informa DT 3
Vegeu també comissions; convocatòria; debats; desconvocatòria;
períodes de sessions; Ple del Parlament; reunions; suspensió d’una sessió
— extraordinàries 76.2; 78.2; 78.3; 78.4; 104.3
— informatives 62.1; 62.4; 162.5; 162.6; 173; 175.3; 182; 193; 197
— ordinàries 73.1; 78.1
— secretes 51.2; 70.1; 76.7; 81.2
seu
— del Parlament
És el Palau del Parlament, a Barcelona, per bé que tant el Ple com
les comissions poden tenir sessions en altres indrets de Catalunya 73.1
Vegeu també sessions
— legislativa plena
Vegeu competència legislativa plena
Síndic de Greuges
La Comissió de Peticions pot acordar de trametre-li peticions 69.3.e
L’informe anual que ha de presentar al Parlament es debat en comissió 181
El síndic pot comparèixer davant la Comissió del Síndic de Greuges 182
A la fi de la legislatura els seus informes es traslladen a la següent 206.2
Sindicatura de Comptes
El seu informe sobre el Compte general de la Generalitat s’ha
de distribuir com a mínim deu dies abans que sigui debatut 84
Programa anual d’activitats 183
Memòria anual de fiscalització 184
Compte general de la Generalitat 184.1; 185
Informes de fiscalització del sector públic 186
Fiscalització de la comptabilitat dels processos electorals 187
Fiscalització de la comptabilitat dels partits polítics 187; 191
Compte general de les corporacions locals 188
Informes de fiscalització del sector públic local 188
Informes de fiscalització de les universitats públiques 188
Memòria anual d’activitats i compte de la Sindicatura 189
Encàrrecs d’informes 190
238
A la fi de la legislatura els seus informes i memòries es traslladen

a la següent 206.2
sol·licitud
— d’audiències i compareixences 9.5; 57; 58; 68; 117; 141; 179.2; 186.8; 189.2
— d’informació i documentació 5; 6; 7; 8; 9; 10; 57; 69.3.d; 195; 198
subcomissions
Es regulen 58.3; 58.4; 62
subgrups parlamentaris
Són integrats per un mínim de tres diputats del Grup Mixt pertanyents
al mateix partit, federació o coalició electoral 30
Drets i deures 30.2; 30.3; 33.2; 33.3
Funcionament 30.4
Vegeu també Grup Mixt
subsidiarietat
Vegeu Unió Europea
substanciació
— de la responsabilitat penal 68.3
— de les audiències i compareixences 57.1; 57.2; 59; 117.2; 172.2; 175.2
— de les interpel·lacions 160
— de les preguntes amb resposta oral 164; 165; 196.2; 196.3; 196.4; 196.5;
196.6; 196.7
— dels debats específics 156.3
— dels debats generals sobre l’acció política i de govern 154
substitució
— de diputats 28.2; 48.4; 76.4; 120.1
Vegeu també delegació del vot
— de membres de les meses 40.1; 50
— de senadors 174.4
— en l’ús de la paraula 85.1
subvenció dels grups i subgrups parlamentaris
La Mesa Ampliada la determina 33.1; 33.3
Els grups i els subgrups parlamentaris n’han de portar una comptabilitat
específica 33.3
239
suplements de crèdit
La Diputació Permanent en pot autoritzar 75.2.e
Vegeu també augment dels crèdits
suport tècnic a la tasca parlamentària
Regulació 5; 33; 49.4; 120.2; 246
Vegeu també assessorament; serveis del Parlament
suspensió
— d’una sessió
Quan hi ha empat en les votacions 102.1
Després de la intervenció del president de la Generalitat i després
de la dels membres del Govern 149.1; 152.4; 154.2; 173.2
En cas d’aldarull 235
— dels drets econòmics dels diputats
Regulació 19.4; 25.3
— dels drets i els deures parlamentaris
Se’n regulen les causes i els efectes 25; 77.3.b; 243
Vegeu també diputats
T
tecnologies de la informació i la comunicació
Presentació de documents 106.2
Han de facilitar l’accés dels ciutadans a les tramitacions
i la documentació parlamentàries 109.2
El Parlament ha de disposar-ne 250
Vegeu també Parlament obert; Portal de la Transparència; votació telemàtica
terminis
Per a constituir els grups parlamentaris 26.4
Per a constituir subgrups parlamentaris 30
Els tres diputats designats per a exercir la intervenció material de totes
les despeses han de supervisar el control de l’execució del pressupost
i presentar-ne un informe bimestral 37.5
Perquè la Comissió de Peticions comuniqui els acords adoptats
als peticionaris, tres mesos 69.7
Còmput de terminis i dies hàbils 104
240
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT T
Els dies compresos entre els períodes ordinaris de sessions s’exclouen

del còmput dels terminis 104.3
La Mesa del Parlament pot acordar d’ampliar-los o de reduir-los 105;
107.3; 107.4; 164.1
Per a presentar esmenes a la totalitat a les iniciatives legislatives,
deu dies 115.1
Perquè els grups parlamentaris proposin l’audiència de les
organitzacions i els grups socials interessats en la regulació
de què tracti una iniciativa legislativa, cinc dies 117.1
Per a presentar esmenes a l’articulat de les iniciatives legislatives,
quinze dies 118.1
Perquè el Govern doni una resposta raonada pel que fa a les esmenes
amb incidència pressupostària, vuit dies 119.3
Perquè una ponència redacti l’informe sobre el projecte o la proposició
de llei i les esmenes presentades, quinze dies 120.1
Perquè la comissió prepari la redacció harmònica d’un text aprovat
pel Ple que podria ésser incongruent o obscur, quinze dies 125
Perquè la ponència elabori el text d’una proposició de llei
de desenvolupament bàsic de l’Estatut, tres mesos 129.1
Perquè els grups parlamentaris puguin presentar noves esmenes
a projectes o proposicions de llei de desenvolupament bàsic
dels preceptes de l’Estatut tornats a la comissió, set dies 130.1
Perquè la comissió encarregada de tramitar un projecte o una
proposició de llei de desenvolupament bàsic dels preceptes
de l’Estatut emeti un nou dictamen, un mes 130.1
Per a presentar les esmenes a la totalitat al projecte de llei
de pressupostos, una durada no inferior a deu dies naturals 131.3
Per a presentar les esmenes a l’articulat i als estats de despeses de la llei
de pressupostos, una durada no inferior als vint dies naturals 131.3
Per a les compareixences de consellers amb relació al projecte de llei
de pressupostos, els set primers dies del termini de presentació
d’esmenes a l’articulat 131.4
Perquè la sessió de la comissió competent en matèria pressupostària
comenci els seus treballs, un mínim de dos dies hàbils sencers des
de la data en què la relació d’esmenes hagi estat distribuïda 134.2
Per a tenir una segona votació d’investidura, dos dies després
de la primera 150.2
241
T ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
Per a fer la votació d’una moció de censura, cinc dies després d’haver
estat presentada 152.8
Perquè una comissió substanciï els debats en aplicació d’una resolució
o una moció, dos mesos 157.1
Per a validar o derogar un decret llei, trenta dies a partir
de la promulgació 158.1
Per a formular objeccions i observacions a l’ús de la legislació delegada,
quinze dies 159.2
Per a presentar mocions subsegüents a interpel·lacions, fins al dilluns
de la setmana posterior a la substanciació de la interpel·lació o,
en cas de canvi de període de sessions, fins al dilluns de la setmana
anterior en la qual han d’ésser tramitades 161.2
Per a presentar esmenes a les mocions, fins al dilluns de la setmana
del ple en què s’haurà de substanciar la moció 161.4
Per a presentar esmenes transaccionals a les mocions, fins a l’hora
de tancament del Registre el dia hàbil anterior a la substanciació
de la moció 161.5
Per al compliment de mocions i resolucions, quatre mesos, si no
se n’especifica un altre 162.3
Per a incloure en l’ordre del dia les preguntes que han de tenir
una resposta oral en comissió, set dies 165.3
Per a respondre preguntes per escrit, quinze dies 166.2
Per a presentar un escrit a la Mesa si el diputat considera que el Govern
no ha respost de manera correcta una pregunta, tres dies 166.7
Per a resoldre si la resposta del Govern és coherent amb la pregunta
formulada, set dies 166.7
Per a trametre el Govern una nova resposta, quinze dies 166.7
Perquè els grups parlamentaris presentin esmenes a les propostes
de resolució, set dies 167.3
Perquè el debat i la votació d’un programa, un pla o un comunicat
del Govern puguin ésser inclosos en l’ordre del dia corresponent,
un mínim de deu dies 170.2
Perquè els grups parlamentaris o la cinquena part dels diputats
presentin propostes alternatives en la interposició d’un recurs
d’inconstitucionalitat, fins tres dies abans de començar la sessió 177.3
Per a presentar propostes de resolució perquè el Govern comparegui
en conflictes de competència, vint dies a comptar de la publicació
o la producció de la resolució o l’acte mancats de competència 178.2
242
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT T
Per a tramitar en sessió plenària una proposta de resolució perquè

el Govern comparegui en conflictes de competència, vint dies 178.3
Per a presentar candidats per a l’elecció d’alts càrrecs, quinze dies,
com a mínim, abans de tenir la sessió corresponent 179.1
Perquè els grups parlamentaris formulin observacions sobre la idoneïtat
dels candidats proposats a exercir alts càrrecs, dos dies 179.8
Per a formular propostes de compareixença de responsables d’òrgans
fiscalitzats perquè responguin a les preguntes que els formulin
els diputats, deu dies 186.8
Perquè els grups parlamentaris demanin la presentació d’informes
de fiscalització d’òrgans del sector públic local i d’universitats
públiques, quinze dies 188.3
Perquè els grups parlamentaris demanin la compareixença del síndic major
i dels altres membres de la Sindicatura de Comptes perquè presentin
la memòria anual d’activitats i el Compte general, quinze dies 189.2
Per a presentar preguntes a substanciar en la Comissió de Control de
l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, fins
al dilluns de la setmana per a la qual hi hagi fixada la reunió 196.5
Per a debatre l’informe anual del Mecanisme català de prevenció i lluita
contra la corrupció i el frau, trenta dies 226.2
torns d’intervenció
Vegeu intervencions
tractament institucional i protocol·lari
A Catalunya, els diputats tenen dret a rebre’n un de preferent 4.3
Del cap de l’oposició 77.5.b
tràmit d’audiència
El Parlament en pot donar a les entitats i les associacions més
representatives de caràcter social, econòmic, sindical, humanitari,
cultural i educatiu 202
tramitació
Vegeu Mesa del Parlament; procediment legislatiu comú; procediment
legislatiu especial; Registre General del Parlament
— d’escrits i de documents
Vegeu escrits
— de les iniciatives legislatives en lectura única
Regulació 138; 148; 176.2
243
T ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
— dels informes que cal presentar al Parlament per llei

Regulació 200
transparència
Se’n regula la política 208
Obligacions 211
Límits 212
Vegeu també accés a la informació; Parlament obert; Portal de la Transparència
Tribunal Constitucional
Vegeu recursos d’inconstitucionalitat
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
El president del Tribunal pot comparèixer davant el Parlament
U
Unió Europea
Participació del Parlament en l’aplicació dels principis de subsidiarietat
i proporcionalitat 204
Vegeu també petició davant el Parlament Europeu
universitats públiques
Estan sotmeses a la fiscalització de la Sindicatura de Comptes 184.2. b;
184.4; 188.3; 188.4; 188.5
urgència
La Mesa del Parlament pot delegar funcions en el president del Parlament
per raons d’urgència 39.2
La Diputació Permanent pot autoritzar crèdits o suplements de crèdit
per raó d’urgència 75.2.e
Vegeu també procediment d’urgència
V
vacants
Les corresponents a membres de la Mesa del Parlament durant
la legislatura han d’ésser proveïdes per elecció del Ple 46
Les corresponents a membres de les meses de les comissions durant
la legislatura han d’ésser proveïdes pel sistema establert per a l’elecció 50
Vegeu també absències
244
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT V
validació dels decrets llei

Procediment 158
veu sense vot
En les sessions de comissions específiques, poden fer-ne ús
els especialistes o tècnics que hi participen 63.3.d; 67.2
En la Diputació Permanent, en els períodes entre sessions, poden fer-ne
ús els grups parlamentaris que no en són membres 74.2
En la Diputació Permanent, poden fer-ne ús els membres del Govern 76.6
En els debats d’iniciatives parlamentàries, poden fer-ne ús els membres
del Govern que no són diputats 85.6
En les sessions de ponència de les iniciatives legislatives populars,
pot fer-ne ús un representant de la comissió promotora 141.1.d
vicepresidents
Elecció 74.3
Elecció 49.2
Són els únics que poden substituir els presidents 50.2
— del Parlament
Poden assistir a la Junta de Portaveus 35.1
Són membres de la Mesa del Parlament 37.1
Substitueixen el president 40.1
Representen el Parlament, per delegació del president 40.2
Elecció 43.3; 44.2; 44.4
Ho són també de la Mesa de la Comissió del Reglament 61
Han de votar des del lloc que tenen assignat a la Mesa 98.3
Voten al final en les votacions públiques per crida 100
vistiplau dels presidents
Les actes de les sessions l’han de rebre 41; 82.2
Les certificacions expedides per un lletrat, en les comissions
que tinguin exclusivament un president i no una mesa,
l’han de rebre 50.5
245
V ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
vot
Vegeu delegació del vot; explicació de vot; veu sense vot; vot de qualitat;
vot dels diputats; vot particular; vot ponderat; votació
— de qualitat
El tenen el president del Parlament i els presidents de les comissions 42.2
— dels diputats
Hi tenen dret en el Ple i en les comissions de què són membres 4.2
Les actes de les sessions n’han de recollir el sentit 82.1
Es pot delegar en determinats supòsits 95
— particular
Els grups de treball han de trametre a la comissió els vots particulars
de les minories i no incorporats a l’informe 55.3
En el procediment legislatiu comú 121; 122.3; 122.4; 123.3; 123.4; 124; 125
— ponderat
La Junta de Portaveus l’empra per a prendre decisions 35.2
La Mesa Ampliada adopta les seves decisions per aquest sistema de vot 37.4
S’aplica en les comissions en què no hi ha una representació
proporcional perquè el nombre de membres no ho permet 48.3
Els grups de treball l’empren per a elaborar l’informe i les conclusions 55.3
Definició 55.3
La Comissió de l’Estatut dels Diputats l’empra per a prendre decisions 64.1
Les comissions, en cas d’empat, l’empren per a prendre decisions 102.2
S’aplica en la redacció de l’informe d’una ponència 120.3
votació
És un dret dels diputats 4.2
Es regula la dels debats de la Diputació Permanent 76.5
Quòrum necessari perquè sigui vàlida 91
No es pot interrompre 93
Casos en què és fixada prèviament 94
Per delegació 95
Tipologia 96
Procediment 98
Supòsits en què la persona afectada no hi pot prendre part 101.1.b
Procediment per als casos d’empat 102
Un cop feta es pot fer una explicació de vot 103
246
ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT V
Es regula la de les esmenes a la totalitat 116.5

La de l’articulat i les esmenes dels informes de ponència es fa
en comissió 120.6
La de les esmenes subsegüents als dictàmens del Consell de Garanties
Estatutàries correspon al Ple 122.6
La de l’articulat dels dictàmens de la comissió, les esmenes reservades
i els vots particulars es fa en el Ple 123.2; 124
La dels projectes i les proposicions de llei de desenvolupament bàsic
dels preceptes de l’Estatut requereix l’aprovació del conjunt del text
per la majoria absoluta del Ple 130
Es regula la de les esmenes a la totalitat al projecte de llei
de pressupostos 132.2.e
La de les esmenes a la totalitat de les seccions pressupostàries
del projecte de llei de pressupostos es fa en comissió 133.f
La de les esmenes a l’articulat i els estats de despeses del projecte
de llei de pressupostos es fa en comissió 134.1
Es regula la de les iniciatives de reforma estatutària 135
La de les iniciatives legislatives en lectura única es fa per al conjunt
del text 138.3; 148.2
Es regula la del debat d’investidura 150
La de les mocions de censura es fa en el Ple 152.2; 152.8
La de les qüestions de confiança es fa en el Ple 153.2; 153.4
La de les propostes de resolució subsegüents a un debat general
es fa en el Ple 155.2; 155.4; 155.6; 156.5
La de validar o derogar un decret llei es fa en el Ple 158.1; 158.3
La de les mocions es fa d’acord amb el procediment regulat
per a les propostes de resolució 161.6
Es regula la de les propostes de resolució 168.2; 168.3; 170.6
Es regula la de programes, plans i comunicats del Govern 170.6
Es regula la de les iniciatives legislatives a presentar davant el Congrés
dels Diputats relatives a l’article 150.2 de la Constitució
espanyola 176.3
Es regula la de les propostes d’interposició d’un recurs
d’inconstitucionalitat 177.5; 177.7
La de les propostes de resolució subsegüents als informes
de la Sindicatura de Comptes es fa en comissió 185.4; 186.6; 188.5
247
V ÍND E X ANALÍ TI C DEL REG LAMENT DEL PARLAMENT
La de les propostes de resolució per a encarregar informes

a la Sindicatura de Comptes es fa en comissió 190
Vegeu també elecció; majoria; vot
— a mà alçada 98.1.b
— electrònica 95.3; 98.1.a; 98.3; 101.1.c; 101.3
— ordinària 96.b; 98
— per assentiment 96.a; 97; 101.3
— per mitjà de boles 101.1.b; 101.2; 102.3
— per mitjà de paperetes 43.2; 44.1; 45; 101.1.a; 101.2
— pública per crida 96.c; 99; 100
— secreta 96.d; 99; 101
— telemàtica 95.3
248

Reglament 2018 - PrimeraReimpressio

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reglament 2018 - PrimeraReimpressio

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Reglament del

Imprès a: Ivel Color, SL

Dipòsit legal: B.18538-2021

Títol I. De la constitució del Parlament

Títol II. De l’estatut dels diputats

Capítol II. Els deures dels diputats

Títol III. De l’organització del Parlament

Capítol II. La Junta de Portaveus

Capítol III. La presidència i la Mesa del Parlament

Capítol IV. Les comissions

Secció segona. Comissions legislatives

Títol IV. Del funcionament del Parlament

Secció segona. L’ordre del dia

Capítol II. El procediment legislatiu

Secció tercera. Especialitats del procediment legislatiu

Capítol III. L’impuls i el control de l’acció política i de govern

Secció setena. Els programes, els plans, els comunicats

Article 188. Compte general de les corporacions locals

Capítol XI. Els convenis de gestió i els acords de cooperació

Títol V. De la caducitat de les tramitacions parlamentàries

Títol VI. De la transparència en l’activitat parlamentària

Secció segona. Drets i obligacions derivats de la inscripció

Capítol IV. Prevenció i lluita contra la corrupció i el frau

Títol VII. Del capteniment i l’ordre a la seu del Parlament

Capítol III. L’exclusió temporal de l’exercici de la funció parlamentària

Títol VIII. Dels serveis del Parlament

Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

Article 1. Sessió constitutiva

2. La constitució del Parlament ha d’ésser comunicada pel presi-

independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda

justifiquen i la impossibilitat d’aplicar mesures que permetin l’accés

3. El procediment sancionador amb relació al dret d’accés a la

2. Únicament els membres de la comissió a què es refereix l’ar­

dispensada i l’abonament de les cotitzacions estan subjectes a les normes

2. Correspon a la Comissió del Reglament elaborar i aprovar un

Article 18. Incompatibilitats

men, si escau, respecte a la nova situació, en el termini de vuit dies.

b) Per una sentència judicial ferma que n’anul·li l’elecció o la pro-

Article 29. El Grup Mixt

nombre mínim exigit per a la constitució, el grup parlamentari resta

3. La Junta de Portaveus s’ha de reunir, com a mínim, quinzenal-

d) Qualificar, d’acord amb el Reglament, els escrits i els docu-

publicat la decisió objecte de reconsideració o, si no s’ha publicat,

compleixen, a més, qualsevol altra funció que els encomanin el pre-

Article 44. Sistema d’elecció dels membres de la Mesa

3. En el cas excepcional en què siguin absents de la comissió el

Article 53. Normes de funcionament

criteri del vot ponderat, segons el qual cada membre representa un

els grups parlamentaris i assistida per experts, si la comissió així ho

de la compareixença. En aquest cas, cal l’acord previ de la Mesa del

2. Les comissions legislatives s’han de constituir dins la setmana

2. La Comissió de l’Estatut dels Diputats actua com a òrgan prepa-

creació ha de delimitar-ne l’objectiu i l’abast, i també els continguts

requerida, el lloc, el dia i l’hora en què es té la compareixença i la

2. La Comissió de Peticions ha d’examinar cada petició que rebi

perquè controli els crèdits destinats a despeses reservades de l’Adminis-

2. Els grups parlamentaris que, d’acord amb el que estableix l’apar-

g) Tramitar les propostes de resolució presentades en relació amb

mecanisme per a facilitar aquest procés i ha de gestionar les peticions

Comunicant-ho prèviament al president, i per a un debat o un tràmit

2. Si el debat és de totalitat, els torns a favor i en contra són de

2. Qualsevol diputat pot demanar, durant la discussió o abans de

majories especials que estableixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya,

2. Únicament els membres de la comissió a què es refereix l’ar