APETE TARRAGONA

Proposta de creació de l’Agencia

de Projectes Estratègics per a la
Transformació Econòmica de
Tarragona.
Introducció. Una oportunitat i tres objectius 3

Cinc propostes transformadores 4

1. Energia 5
1.1. Eficiència i rehabilitació energètica 6
1.2. Transformació del model energètic 7

2. Aigua 8
2.1. Cicle integral de l’aigua 9

3. Digitalització 10
3.1. Gestió de dades i innovació digital 11

4. Mobilitat 12
4.1. Mobilitat territorial i model ferroviari 13
4.2. Mobilitat activa 14
4.2. Mobilitat connectora 15

5. Renovació urbana 16
5.1. Nou front litoral 17
5.2. La Part Baixa 18
5.3. Habitatge assequible 19
5.4. Activació d’equipaments públics 20
5.5. Ciutat verda. Del Francolí al Gaia 21

APETE Tarragona. La ciutat transformada 22

Introducció
Una oportunitat i
tres objectius
transformació energètica Les sinergies públic-privades en els
transformació productiva projectes urbans de transformació
son vitals per a impulsar reformes
transformació urbana en àrees com l'energia, la
producció i l'urbanisme. Els
projectes estratègics no només
busquen revitalitzar sectors clau,
sinó també elevar la qualitat de
vida, adaptant-se a les necessitats
modernes. El finançament i suport
a aquests projectes serà clau per a
una transformació sostenible i
inclusiva, marcant un nou camí per
a Tarragona en els propers anys.
Els projectes que constitueixin el
Pla de Transformació de la ciutat
hauran de tenir per objectiu la
realització de reformes estructurals
que es defineixen a partir d’un
seguit de polítiques palanca fixades
per aquests plans i serà necessària Així doncs, es presenta una
la col·laboració de tots els actors, oportunitat única per obtenir el
públics i també privats de manera finançament necessari per activar
que la participació i la governança projectes a la ciutat de Tarragona i
multi- nivell serà imprescindible. al seu àmbit territorial que
Atès l’efecte multiplicador que representaran una profunda
implica en l’economia una transformació del model energètic,
mobilització de recursos d’aquesta del teixit productiu i de l’ecosistema
dimensió, la col·laboració publico- urbà, amb l’objectiu final de millorar
privada serà clau per a l’execució la qualitat de vida dels ciutadans.
dels diferents projectes tractors
previstos en un pla estratègic de
transformació de la ciutat.
Aquests projectes, amb un
important potencial
d’arrossegament per a la resta de
l’economia, englobaran a projectes
tractors amb un impacte
transformador estructural sobre
sectors estratègics.
Cinc propostes
transformadores
Cinc propostes transformadores

1. Energia
La transformació del model de producció i de
consum de l’energia formen part dels reptes més
importants del nostre món. A la ciutat de
Tarragona i al seu territori proper hi ha el site
químic més important del sud d’Europa.
Més enllà de la millora de l’eficiència energètica
del conjunt de la ciutat, Tarragona pot esdevenir
en el futur un focus de producció d’hidrogen a
partir de la transformació de l’industria
petroquímica.

1.1. 1.2.
Eficiència i Transformació del model
rehabilitació energètic
energètica

5
Cinc propostes transformadores
1.1. Eficiència i rehabilitació
energètica
Comunitats energètiques.
La Part Baixa i el Serrallo
A la Part Baixa i al Serrallo trobem un parc
d’habitatges envellit i energèticament in-
eficient. Aquest fet impacta negativament
sobre el benestar i l’economia dels seus
habitants.
Es proposa la constitució de comunitats
energètiques amb l’objectiu de generar
energia elèctrica mitjançant plaques foto-
voltaiques situades als terrats comunitaris,
millorar l’eficiència dels equips de
climatització i enllumenat i rehabilitar
l’envolupant dels edificis per reduir-ne la
demanda d’energia.
Comunitats energètiques.
Polígon Francolí
La necessària revitalització del Polígon
Francolí pot rebre un impuls de la ma de la
producció d’electricitat a les seves
cobertes.
L’objectiu és la creació d’una comunitat
energètica, potencialment de 300 empre-
ses, que permeti una generació distribuïda
d’electricitat complementada amb punts de
càrrega de vehicles elèctrics.
Generació fotovoltaica als
edificis municipals
L’Ajuntament és titular d’un total de 38
edificis apropiats per a allotjar una
instal·lació de plaques fotovoltaiques
generadores d’energia elèctrica.
Aquesta energia, destinada en primera
instancia a l’autoconsum, més enllà de
l’evident benefici mediambiental, pot
generar uns estalvis econòmics que
permeten l’amortització de la instal·lació en
un període d’aproximadament 10 anys.
Enllumenat públic eficient
La ciutat de Tarragona disposa d’unes 30.000
lluminàries a l’espai públic. Només una petita
part d’aquestes tenen làmpades LED.
La proposta va dirigida a realitzar una
inversió de millora en l’enllumenat exterior
públic per tal de reduir-ne la potència sense
disminuir condicions lumíniques. Aquesta
substitució hauria d’acompanyar-se de
sistemes de gestió telemàtica que permetin
aconseguir instal·lacions molt més eficients.
6
Cinc propostes transformadores
1.2. Transformació del model
energètic
Aprofitament energètic
dels residus urbans.
District heating & cooling
La planta incineradora de residus urbans
(SIRUSA) genera una gran quantitat de
calor residual procedent de la combustió
del rebuig. Aquesta energia sobrera pot ser
aprofitada, en forma de vapor a 360º, per
ser distribuïda a una determinada zona de
la ciutat.
La posició de la planta incineradora i la
oportunitat de l’estat de desenvolupament
de nous sectors urbanístics, fa pensar que
el sector més adequat per una distribució
d’aquest tipus seria el PP 10 i les
instal·lacions esportives de l’Anella
Mediterrània, amb una potencial
superfície servida de
170.000 m2..
Reubicació de les
instal·lacions de CLH
Les dinàmiques de canvi de model
energètic comportaran necessàriament la
transformació dels processos
d’emmagatzematge i distribució dels
hidrocarburs cap a d’altres fonts d’energia,
com l’hidrogen.
CLH Tarragona es troba ubicada al costat
de la ribera del riu Francolí en una posició
de gran centralitat. La reubicació d’aquestes
instal·lacions suposarà la reducció de
riscos mediambientals i de protecció civil,
potenciant el caràcter vertebrador del futur
parc lineal al llarg del riu. La operació
permetrà activar una superfície de sòl de
119.000 m² per destinar-lo a nous usos.
7
Cinc propostes transformadores
2. Aigua
L’escassetat dels recursos hídrics i l’impacte
econòmic i ambiental del seu malbaratament ens
obliguen a esmerçar els recursos necessaris per a
reduir al màxim l’extracció d’aigua del medi natural
mitjançant dues estratègies complementaries, la
reducció del consum i el reaprofitament.
2.1.
Cicle integral de l’aigua
La recollida i emmagatzematge de l’aigua de pluja
permet no només el seu aprofitament posterior,
sinó que també és un mecanisme de seguretat
que permet evitar les inundacions als punts
baixos de la ciutat i el seu impacte social i
econòmic.
8
Cinc propostes transformadores

2.1. Cicle integral de l’aigua

Reaprofitament de l’aigua
de pluja

L’empresa municipal EMATSA,

responsable de la distribució d’aigua i de la
gestió de les aigües residuals a la ciutat, va
elaborar el 2011 un Pla Director de
Clavegueram que abastava el conjunt del
municipi.
Una adaptació d’aquest pla que incorpori
tancs de tempesta amb depuració
compacta en els punts d’abocament
permetria pal·liar el risc d’inundació i a
mateix temps permetria el reaprofitament
de l’aigua de pluja per al rec dels espais
verds i la neteja dels carrers, completant
d’aquesta manera la circularitat del cicle de
l’aigua.

9
Cinc propostes transformadores

3. Digitalització
La digitalització esdevé el vector transversal comú
a totes les accions de transformació del model
energètic, productiu i urbà que es plantegen avui
com a repte de futur.
L’administració pública, les empreses i els
ciutadans hauran d’estar preparats per donar
resposta a canvis disruptius, adaptant-se a les
noves maneres de fer i generant el coneixement
necessari per l’aprofitament màxim d’unes eines
digitals compartides.

3.1.
Gestió de dades i
innovació digital

10
Cinc propostes transformadores

3.1. Gestió de dades

i innovació digital
Transformació digital. Dades per a tothom

La transformació digital de la ciutat partiria La creació d’un Centre d’Innovació Digital,

de la creació d’un CPD que doni servei a
Ajuntament, administracions, institucions i
sector privat. La gestió de dades agrega-
des (Big Data) ha de permetre la
monitorització de la ciutat i els seus
processos per gestionar-la de manera
més eficient i planificar-la a partir del
coneixement real amb la participació
d’administracions, universitat i empreses
tecnològiques locals
vinculat al CPD seria l’impuls per al
desenvolupament d’un HUB tecnològic
amb la participació d’administracions,
universitat i empreses tecnològiques
locals
Aquest centre es podria ubicar físicament
ocupant un dels magatzems de Tabacalera
de manera que contribuiria a l’activació de
l’equipament.

11
Cinc propostes transformadores
4. Mobilitat
Una nova mobilitat per la ciutat ha de passar
necessàriament per un disseny intel·ligent de les
infraestructures i els models de transport.
La situació actual amb el pas de les mercaderies
perilloses pel centre urbà, l’estació d’alta velocitat
mal connectada i excèntrica, els serveis ferrovia-
4.1. 4.2.
Mobilitat territorial i Mobilitat activa
model ferroviari
ris regionals poc fiables i ineficients i la mobilitat
local suportada majoritàriament pel transport
privat, necessita d’un canvi profund que ens pugui
portar a mig termini a una mobilitat accessible,
eficient i sostenible en termes econòmics, socials
i mediambientals.
4.3.
Mobilitat connectora
12
Cinc propostes transformadores
4.1. Mobilitat territorial
i model ferroviari
Alliberament de la línia de
la costa. Nova mobilitat
interurbana
El corredor del Mediterrani ha permès
alliberar el traçat de la costa des de
Vandellós fins a Salou. En el futur caldria
anar més enllà, alliberar també Tarragona
i tota la costa fins a Sant Vicenç.
Aquest fil de connectivitat urbana
representa una oportunitat per
implementar un nou transport públic, urbà
i interurbà, de proximitat, flexible, amable i
integrat. Una plata- forma permeable i
compatible amb la mobilitat individual, que
més enllà de la solució tecnològica
(tramvia elèctric o autobús d’hidrogen)
garanteixi la sostenibilitat econòmica, la
capil·laritat, la integració urbana i la
intermodalitat.
By-pass del Corredor
Mediterrani. Nova estació
central intermodal
Cal garantir l’accessibilitat dels ciutadans
als serveis ferroviaris d’altes prestacions a
partir de la ubicació d’una estació central
urbana interconnectada amb el transport
públic. La millora manera de fer-ho des
l’òptica econòmica, tècnica i urbana seria
situar aquesta nova estació al marge dret
del tram final del Francolí.
El nou model es basaria en un by-pas del
Corredor Mediterrani des de Vila-seca,
passant per aquest nova estació central i
discorrent entre la A-27 i el Francolí, en un
tram d’escassos 6 km, per tornar a
connectar amb el Corredor a l’altura de
Sant Salvador.
13
Cinc propostes transformadores

4.2. Mobilitat activa

Xarxa de carrils bici

L’ús de la bicicleta, convencional o

elèctrica, s’està adoptant cada cop més
com en el mitjà de transport individual
més econòmic, sostenible i saludable.
Per tal de fomentar-ne l’ús massiu cal
dotar la ciutat d’una infraestructura que
en permeti un ús segur que no generi
conflictes ni riscos.
La millora manera és la conformació d’un
xarxa de carrils bici que interconnectin els
diferents punts de centralitat urbana, a par-
tir de la millora dels existents i la creació de
nous traçats.

14
Cinc propostes transformadores

4.2. Mobilitat connectora

Soterrament de la A-7

El traçat de la A-7 des de la Vall de

l’Arrabassada fins el Francolí suposa un
barrera insalvable per la continuïtat urbana
entre el centre i el nord de la ciutat.
Més enllà de la millora de l’impacte negatiu
sobre la salut del soroll i la contaminació
atmosfèrica que suposa la situació actual,
el soterrament d’aquest tram de 2,5 km
permetria un creixement urbà compacte i
connector, i l’alliberament d’espai en
superfície per a ús ciutadà i producció
fotovoltaica d’energia elèctrica.

15
Cinc propostes transformadores

5. Renovació urbana
Tarragona aposta per un model de ciutat
compacta, propera, connectada i circular, que
necessàriament ha de passar per la renovació dels
teixits urbans degradats amb una estratègia
integral i ambiciosa que faci possible una
transformació econòmica, social i urbana
profunda.
Un nou model ferroviari amb l’alliberament del pas
de trens pel front litoral representaria un impuls
determinant cap a aquesta nova urbanitat. Una
oportunitat d’obertura al mar, de connectivitat lo-
cal eficient i sostenible, d’activació de l’activitat
econòmica i dels equipaments públics, de
renaturalització del litoral de llevant i de la seva
integració a l’anella verda.

5.1. 5.2. 5.3.

Nou front litoral La Part Baixa Habitatge assequible

5.4. 5.5.
Activació d’equipaments Ciutat verda. Del Francolí
públics al Gaià

16
Cinc propostes transformadores

5.1. Nou front litoral

Activació del PMU 30.

Un fil d’urbanitat

Una nova façana litoral alliberada del pas

dels trens esdevé una oportunitat per la
creació d’un espai d’urbanitat que
permeabilitzi transversalment la relació del
centre de la ciutat amb el port i el mar i
alhora connecti longitudalment al llarg de la
costa els barris de ponent, el centre i els
espais naturals de llevant.
Un eix cívic de 9 km, que correspon al
PMU 30, suport d’una nova mobilitat local i
territorial, que permetrà recuperar espais
per a la transformació urbana de la Part
Baixa i millorar la qualitat mediambiental i
paisatgística del llevant de la ciutat.

17
Cinc propostes transformadores
5.2. La Part Baixa
Nova cetralitat. Objectius i estratègies de renovació
Els barris de la Marina i del Serrallo han
patit un procés de creixent residualització
que ha derivat en l’existència de molts
habitatges inadequats, un espai públic de
baixa qualitat i una reducció de l’activitat
econòmica.
Una nova façana litoral permetrà l’aparició
d’un espai de nova centralitat urbana que
doni impuls a la renovació urbana de la
Part Baixa, la revitalització econòmica i la
millora social i de la qualitat de vida.
La renovació urbana passa per la millora
de les prestacions dels habitatges existents
en termes de seguretat, habitabilitat,
funcionalitat, accessibilitat, adaptació
tipològica i eficiència energètica,
juntament amb la millora dels entorns
urbans, integrant la complexitat i mantenint
la identitat cultural i
el patrimoni. Així doncs cal dissenyar
estratègies que permetin la generació
d’oportunitats a partir de l’estudi de
possibles nous aprofitaments i de la
transformació dels usos actuals.
Una primera intervenció pot consistir en la
millora de l’espai públic a partir de una
reurbanització extensiva que reordeni la
mobilitat i promogui l’ús ciutadà d’un espai
públic de qualitat.
18
Cinc propostes transformadores
5.3. Habitatge assequible
Activació del sòl públic per la construcció de 1.000 habitatges assequibles
Disposar d’un habitatge digne és no només
una necessitat vital de les persones sinó
també un dret fonamental. La dificultat
d’accés a l’habitatge per raons
econòmiques s’ha convertit en un
problema social de primer ordre. A la ciutat
de Tarragona existeix una forta de
demanda d’habitatge de lloguer i no
existeix la suficient oferta d’habitatges de
qualitat a preus assequibles. Aquesta
demanda tendirà a incrementar-se una tant
que una part creixent de la població
prefereix optar per l’habitatge de lloguer
enlloc del de propietat i, d’altra ban- da, la
desvinculació progressiva de lloc de
treball i el lloc de residència situa a la ciutat
com a un destí altament atractiu per les se-
ves condicions, emplaçament i qualitat de
vida.
L’Ajuntament, juntament amb d’altres
corporacions públiques, disposa de sòl
potencial per la construcció de d’uns 1.000
habitatges a la ciutat a curt i mig termini.
Aquest sòl de titularitat pública, que en
part prové del la cessió de l’aprofitament
mig i en part és patrimonial, està situat
majoritàriament al PP10 (555 habitatges), a
la Vall de l’Arrabassada (100 habitatges) i
al PMU 34 (282 habitatges).
Més enllà de l’habitatge social de
promoció pública, existeix la possibilitat de
des- envolupar habitatges de lloguer a
preus assequibles amb fórmules de
col·laboració públic-privada com són el
dret de superfície i la cessió d’ús. Aquest
mecanisme, que permetria la construcció
de 1.000 habitat- ges en un termini de 5
anys, es també una oportunitat per oferir
habitatges eficients i sostenibles, que
s’adeqüin tipològicament a les necessitats
d’unitats de convivència di- verses i
col·lectius específics com els joves o la
gent gran, explorant noves formes de
convivència habitacional.
19
Cinc propostes transformadores
5.4. Activació d’equipaments
públics
Tabacalera
L’antiga Fàbrica de Tabacs de Tarragona,
amb una superfície construïda d’uns
47.000 m2, representa per la seva mida i
la seva ubicació una oportunitat
d’activació urbana del tram final del
Francolí, de re- activació de l’activitat de
la Part Baixa i de millora de la
connectivitat amb els barris de Ponent.
El pla funcional preveu la creació d’un gran
centre de concentració d’equipaments
culturals format pel conjunt museístic del
Museu Nacional d’Arqueologia de
Tarragona, la Necròpolis Paleocristiana i
el Museu d’Història de Tarragona i un per
un pol d’activitat cultural i artística al voltant
de la nova Biblioteca Central de la ciutat.
Banc d’Espanya
L’antiga seu del Banc d’Espanya ha de
convertir-se en un espai de referència de la
co-creació, de la divulgació científica i de la
transferència de coneixement a través de la
creativitat i el coneixement, amb una
vocació d’impacte local i atracció
internacional.
Aquest projecte transversal, liderat per la
Fundació Tarragona Cultura i Coneixement,
entitat que te per objectiu acompanyar la
transformació de la ciutat a partir de la pro-
moció de la sostenibilitat urbana, compta
amb la col·laboració de la Universitat
Rovira i Virgili i dels quatre instituts de
investigació del territori (ICAC, IPHES,
ICIQ i IISPV)
Savinosa
L’antic preventori de la Savinosa, situat en
un enclau únic de la costa tarragonina, està
en desús des del 1976.
El 2019 la Diputació ha promogut una
modificació urbanística, en tramitació
actual- ment, amb l’objectiu de possibilitar
un projecte d’ús futur que preservi les
edificacions catalogades existents, posi en
valor l’entorn natural i paisatgístic i
permeti, incrementant l’edificabilitat
existent, la implantació
de noves activitats d’alt valor afegit que
impactin positivament en el
desenvolupament econòmic de la ciutat i el
territori, vincula- des a la recerca i el
coneixement.
Ciutat Residencial
Responent al seu ús inicial de residencia
temporal, es planteja la transformació del
conjunt per acollir una Campus Village de
Startups d’emprenedors i investigadors
vinculats als projectes d’innovació de la
ciutat.
Així doncs, el nou campus donaria el servei
d’allotjament a una comunitat emprenedora i
científica vinculada a tot un seguit de
iniciatives orientades a convertir la ciutat
en un centre de referència al voltant de la
recerca i la innovació, que capaç de
generar un marc de referència en el que
s’integrin empresa., ciència, cultura i
societat.
20
Cinc propostes transformadores
5.5. Ciutat verda. Del Francolí
al Gaià
Parc lineal del Francolí
El riu Francolí, històricament ha estat
entès com una barrera, quan no com una
amenaça. Amb l’única excepció de l’edifici
de Tabacalera la ciutat sempre li ha donat
l’esquena. Per la seva centralitat, no només
urbana sinó també territorial, l’àmbit del riu
pot convertir-se en una frontissa entre el
centre i ponent i un connector entre
l’interior i el mar.
L’objectiu és tenir un riu renaturalitzat i trac-
tat com un gran parc urbà lineal, com a
element central d’una ciutat que s’hi aboca,
a banda i banda, i el reconeix com nou eix
vertebrador de la ciutat i el territori, suport
de nous desenvolupaments i equipaments.
Corredor verd de Ponent
litoral
Per completar l’Anella verda, fluvial i litoral
de la ciutat incorporant els barris de Ponent
es proposa la conformació d’un sistema
continu de verd públic en aquest àmbit.
La proposta incorpora les zones verdes ja
existents i les interconnecta fins a
aconseguir un recorregut que uneix
l’Anella Mediterrània pel sud de la T-11 i el
barri de la Floresta pel nord, travessant
l’Horta Gran, amb el parc lineal del riu
Francolí on un sistema de ponts peatonals
permet la connexió amb el centre de la
ciutat.
Renaturalització del front
El front litoral de la ciutat respon a diferents
especificitats. Tal com ho recull el Catàleg
de Paisatge del Camp de Tarragona, fins a
la Savinosa té un caràcter clarament urbà i
a partir d’aquest punt l’efecte barrera de la
via del tren n’ha preservat en gran mesura
el seu caràcter natural.
La proposta consisteix en renaturalitzar
aquest àmbit, a partir del desmantellament
de la via del tren, restaurant els valors
paisatgístics, recuperant les
característiques mediambientals i
permetent l’accessibilitat ciutadana a partir
del disseny de nous recorreguts.
21
NEXT TARRAGONA
La ciutat transformada

22
23