COMENTARI DE TEXT

Aquest mapa parla de la conquesta, quan una

tropa reduïda d’àrabs va travessar l’estret de
Gibraltar sota el comandament de Tariq, el
governador musulmà. Tenia la intenció de fer un
saqueig. Però la fàcil derrota del rei visigot
Roderic a la batalla de Guadalete els va animar a
continuar avançant. L’ocupació de la Península va
ser ràpida i gairebé sense resistència. Les causes
van ser la superioritat militar musulmana, els
conflictes interns dels visigots i el suport prestat als
invasors Després de la conquesta musulmana de la península ibèrica, al-Àndalus
es va integrar inicialment a la província nord-africana del Califat omeia.

L'emirat de Cordova va ser un emirat independent amb

capital a Cordova (península ibèrica) del 756 al 929 el
qual va estar regit pels omeies.En aquell moment la
població musulmana peninsular estava formada pels
àrabs installats a les ciutats, els berbers radicats a les
zones rurals i els sirians, que havien format les primeres
forces invasores. Aquestes ètnies es van enfrontar entre
si per aconseguir el nombre més gran de terres i van
sumir la península en una endèmica guerra civil fins a
l'aparició d'Abderramán I. La presència musulmana a la
península va obeir dos factors: les rivalitats internes il'impuls expansionista
islàmic.

L'any 929, Abderraman III va trencar la dependència

religiosa de Bagdad i es va proclamar califa o
«Príncep dels Creients». El terme califat fa
referència al primer sistema de govern establert en
l'islam i va representar la unitat entorn del líder de
l'umma (comunitat musulmana). En teoria, es
tracta d'una república constitucional
aristocratica[1] (sent la constitució la constitució
de Medina), el que significa que el cap de l'estat, el
califa. va iniciar el període de més esplendor política i cultural d'al-Andalus.
Abderraman III va reorganitzar l'exèrcit, va posar fi a les revoltes interiors i va fer
expedicions de castig contra els estats cristians peninsulars, als quals va obligar a
pagar tributs.