Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona

Ciència Polí,ca

T4. Estat del Benestar

El gran pacte entre les forces del capital i les forces del treball, en el marc de la democràcia liberal-
representativa.

Consideracions generals
Concepte bàsic ® democràcia i intervenció de l'estat
L’estat, a través de la llei ® assumeix la responsabilitat de protegir i promoure el benestar bàsic de tots
els ciutadans.
No sorgeix del no-res ® les primeres aportacions teòriques durant el s.XIX
Elements bàsics:
- Despesa pública creixent
- Més Estat i més complex
- Més impostos (progressivitat, renda…)

Àmbits de l’estat del benestar ® sanitat, educació, serveis socials, habitatge i seguretat social (atur,
malaltia, pensions, invalidesa).
Intent de compatibilitzar el capitalisme amb la democràcia pluralista ® igualta d’opornuitats, funció
redistributiva…
Creixement econòmic, pau social i reconeixement de drets socials.
Augment dels pressupostos de l’estat ® indicador que mesura la participació en despesa pública = PIB.
La despesa pública inclou la despesa social pública la despesa pública en Protecció social, sanitat,
vellesa, familiar.

Ex. Suècia (40%), Dinamarca (38%), Espanya (23%).

Orígens de l’estat del benestar

William Henry Beveridge: acadèmic i polític britànic
Antecedents ® lluita per la democracia en l'estat del benestar:
- Experiències reals de polítiques pròpies que més tard serán models polítics
- Mutualitats obreres
- Pobresa humana
- Primeres legislacions laborals.

Pressions per a la reforma de l’Estat liberal

La tradició socialdemòcrata. Reformisme, l’Estat pot ser un instrument a favor de la classe treballadora.
Hi ha una preocupació, l’Estat liberal no és tot el que voldrien, hi ha diferents tradicions que expressen
aquesta insafsfacció i preocupació:

Els Fabians (britànics) son socialistes mes u menys marxistes, però Marx els deia socialistes utòpics,
organitzava la classe obrera, però no passava per la clau d’anàlisi marxista, més endavant ja van agafar
aquesta idea de reformisme, però al principi no.

Labour Party. Des dels sindicats cap al Parlament. Sindicats laboristes, decideixen crear el parft laborista
ja que sempre havien de encaminar els seus afiliats a votar als parfts liberals.

1
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí,ca

El parft laborista es un parft de creació externa al Parlament. El crea els sindicats per tenir presència
al Parlament.

Des del món catòlic, papa Lleó XIII: ‘de les coses noves’. Plantejament de la idea que els treballadors
tenen uns drets, que s’han de fer polífques socials i pal·liar les desigualtats.
Es per això que s’explica que els grans construccions de l’estat del benestar després de la 2a GM, tenen
presència les democràcies crisfanes.

Dues corrents de les quals prové l’Estat del Benestar:, com a crífca a l’Estat liberal:
- Socialdemòcrates: No cal una revolució, l’estat es pot fer servir a favor de la classe treballadora,
no només per afavorir els burgesos. (Parft socialdemòcrata Alemany i britànics)
- Democrisfans

Periodificació, Estat del Benestar

L’estat del benestar es va formant amb diferents fases:
1. Experimentació (1880-1918) ® es comencen a aplicar en alguns estats polífques que seran el
nucli dur de l’estat del benestar.
2. Consolidació (1919-1940) ® aquestes polífques experimentades, estan consolidades i en
alguns casos consftucionalitzades.
3. Expansió (1945-1973) ® moment que l’Estat del benestar veu el punt més àlgid.
4. Redefinició (1973-...) ® situació complicada de crisi, no és el final, ja que actualment encara
debatem l’Estat del benestar.

Experimentació
Subsftució de la incertesa per la providència pública ® l’individu està sotmès a coses que no controla
(incertesa, ex malalfa...), davant això l’Estat, ha de fer alguna cosa, ha d’intervenir com una xarxa de
seguretat davant aquests esdeveniments incontrolats (providència pública).

Ampliació del concepte de seguretat ® la seguretat va més enllà de la seguretat osica, que els
contractes es compleixin... Cal implementar que en cas de incertesa (malalfa, vellesa...) hi hagi una
xarxa perquè no quedis al marge de la societat: atur, drets laborals ampliats...

Individus amb molts drets: democràfcs i socials.

Canvia el principi caritafu/paternalista esdevé principi contribufu/assegurador. El primer es voluntari i

depèn de la consciència de cadascú, la protecció que s’està demanant no ha de dependre de la voluntat
dels individus, sinó, pel fet de viure en comunitat s’ha de contribuir (impostos).

Exteriorització dels costos de seguretat: aparició de la Seguretat Social. L’estat ha de ser el que se’n faci
càrrec.

Això vol dir que ja no son ni els gremis, ni família ni veïns qui s’ha de fer càrrec, l’Estat garanteix.

2
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí,ca

Bismark (classe social dels grans terrafnents a prússia), dècada dels 80s, creació del nucli de la seguretat
social a Alemanya. Es qui fa el canvi, impulsa aquest fpus de polífques que donaran lloc a l’Estat del
benestar. Ho fa sobretot per termes polífcs, hi ha una revolució industrial, individus revolucionaris i més
radicals, es troba amb la necessitat d’afluixar la corda, per no perdre una revolució.

Creació de:
- Assegurança social i de malalfa (1883)
- Assegurança accidents laborals (1884)
- Assegurança d’invalidesa i vellesa (1889)

Finançament a través de coftzacions obligatòries per part dels treballadors i empresaris, tot aquest
esquema té el suport de l’Estat, que fa aquesta gesfó i garanteix.
Factor ocupacional: els qui treballen. Només cobreix als qui treballen, els qui no treballen queden al
descobert.

Factors que expliquen el naixement de l’Estat del Benestar:

- L’individu sense control del seu entorn
- Insafsfacció de les necessitats de l’individu

Generalització del model a parfr d’Alemanya, els països copien el model d’Alemanya. Països
Escandinaus. A parfr del 1910, expansió a molts països del sistema de pensions.

Beveridge, en el seu informe de 1942, proposa l’ampliació a tothom. Es el que farà el govern laborista
després de la 2a GM.
- 1948: Creació del NHS ampliat a tota la societat no només factor ocupacional (Nafonal Health
Service, hospitals que milloren del que tenien anteriorment però que no hi ha opfmitat i no és
tant eficaç com actualment, grans sales amb molta gent).

Consolidació
Període d’entreguerres: el punt de no retorn. L’Estat del benestar està en un punt de no retorn, hi ha
consftucionalització, i s’ha assumit que l’Estat s’ha de fer càrrec d’aquestes qüesfons: ha de garanfr la
subsistència de l’individu mitjançant prestacions, redistribució de la riquesa. Xarxa social.

República de Weimar (1919-1933)

Experiència important. Consftucionalització dels principis socials i democràfcs. S’estén a altres
consftucions, té un impacte en: Àustria, Espanya (1931), etc. El trauma de la inflació (Crack del 29) va
aplanar el terreny a l’Estat del Benestar.

Una alternafva entre capitalisme, feixisme i comunisme. Es veu legífma una intervenció de l’Estat de
dret en senft social.

Context econòmic: ATUR. Necessitat de donar-hi resposta: prestacions socials diverses.

Crash del 1929. Pacte entre tots els sectors implicats, amb la parfcipació de l’estat.

3
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí,ca

Noves polífques de l’estat: cal un pacte, una via per fer front a la crisi, de manera que l’estat intervingui,
pacte entre els empresaris, l’estat i els treballadors. Es la idea que en casos excepcionals com aquesta,
l’estat ha d’intervenir.

Keynes, l’estat té la capacitat de proveir recursos, d’endeutar-se i per tant pot inverfr diners a través de
les obres públiques i que aquesta provoqui ocupació laboral, i d’aquesta manera treballadors que
consumeixin...

Expansió
Acabada la 2a GM
Aparició de la teoria econòmica de John Maynard Keynes (1883-1946)
Factor de recerca:
- Plena ocupació
- Impuls de l’economia per part de l’estat ® obres públiques
- + demanda ® + es)mul per a la producció
- No qüesfonament de la propietat privada.

Factors que intervenen en l’expansió de l’Estat del Benestar als diferents països:
- Experiències històriques
- Context econòmic
- Context ideològic/teòric
- Context polífc internacional
Per tant el progrés que fa a cada país és diferent.

Factors a tenir en compte:

- Baby boom. Generació de la postguerra de la 2a GM. Europa entra en una fase d’eufòria,
després de la postguerra immediata. El progrés econòmic sembla imparable. Plena ocupació.
Les esperances son al)ssimes.

Voluntat de desacfvar el conflicte social en marc del capitalisme del creixement econòmic i de la
producció pública de benestar.
La ‘pressió’ de l’URSS i del ‘socialisme real’.

Procés de crisi (1973)

Crisi del petroli (1973)
Crisi fiscal, impossibilitat de fer polífca keynesiana ® l’atur es dispara

L’esperança de vida creix, abans l’impacte de les pensions era més baix, si l’atur es dispara, no hi ha
recursos per pagar aturs ni pensions, els qui han estat coftzant tenen dret a aquests recursos.

Massa despesa pública, s’ha compromès a pagar uns diners, hi ha contracte, està a la llei, i és inassolible.
Es)mul de demanda, però no augment d’impostos, si els puges, no podran fer acfvitat.

4
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí,ca

Apareix el fenomen de l’estagflació (atur alt, inflació alta i creixement econòmic es redueix)

Alternafves diverses. Debat intens.

- Desmuntar l’estat del benestar, privaftzació, liberalisme, nova dreta.
- Thatcher (1979) i Reagan (1981) Arguments: ineficàcia de l’estat, desesfmula l’economia.

Contraarguments: No hi ha alternafva a l’Estat del benestar, no podem fer marxa enrere, especialment
allí on ha exisft. L’EB garanteix l’ordre social. El debat no ha de ser desmantellar-lo, sinó veure com fer-
lo viable. Com superar la crisi de legifmitat.
Problema de l’EB: ‘Cansament fiscal’, l’Estat és eficient a l’hora de cobrar els impostos, ‘rebel·lió’.

Tipus d’estat de Benestar

Disfnció: estat del benestar insftucional i estat del benestar residual:
- Estat del benestar insItucional:
o universalització de serveis.
o L’Estat intervé en l’economia fent polífques acfves.
o Garanfa dels drets socials.
- Estat del benestar residual.
o La intervenció és limitada (quan falla la família i el mercat).

Grau de desmercantilització ® serveix per mesurar quin grau de presència tenen aquestes polítiques
en l’estat

Paper de la dona ® polítiques pròpies que manifesten un tipus d’estat del benestar protegint
activament a les dones.
Paper de la família ® àmbits que es reserven a la família gràcies a l’estat del benestar (ajuts per
educació, salut, habitatge…)

L’Estat sota tensió

Sotmès a altes tensions:
1. Crisi econòmica ® cicles econòmics cíclics amb períodes de recessió més sovint que períodes
d'expansió. Quan hi ha crisi l’estat no pot complir amb les promeses fetes.
2. Ingressos i despeses de l’estat. ® Menys ingressos, més gent a l’atur. En període de crisi, els
ingressos varien, igual que les prioritats i les despeses augmenten de manera significafva.
3. Problema de dèficit i el deute públic augmenta. L’Estat es pot endeutar, però s’ha de poder
tornar i així evitar una fallida ® Cada any les despeses superen els ingressos, és a dir, gastem
més del que guanyem. L’estat es pot endeutar però sempre s’ha d’acabar pagant.
4. Creixement demandes socials i creixement de la fiscalitat ® l’estat es veu obligat a donar
resposta a les demandes socials.
5. Diferències d’ingressos personals ® classificació respecte quin lloc ocupen al mercat laboral:
assalariats, autònoms, pensionistes, treballadors públics…

5
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí,ca

Els pensionistes poden tenir pensions:

- Contribufves: aquelles persones que han treballat i coftzat reben la seva pensió en funció del
salari guanyat.
- No contribufves: no ha coftzat per cobrar la pensió, però l’Estat l’ofereix per ajudar-los.

Existeixen diferències territorials. IPC.

Solidaritat intergeneracional, els serveis que uflitzen els actuals jubilats, les pagaran les següents
generacions perquè no fndran el mateix servei en el futur.

Població mundial: 3,9mM (1973); 7,8mM (2020), és insostenible, recursos limitats.

Demografia. Piràmides d’edat per països.
- Països desenvolupats: problema de gent jove, l’esperança de vida està creixent molt. La migració
omple el buit per tal que l’estat sigui sostenible.
- Països subdesenvolupats: Piràmide en que la base on es troben els joves és molt més ample. Si
tenen sort aquests joves poden migrar.

Canvis demogràfics. Moviments de població.

Sobirania dels Estats.

- On queda la sobirania? Les pressions internes i externes fan que la sobirania de l’estat quedi
molt condicionada i reculi davant poders com grans empreses, demografia, migracions, etc.
- Qui és el ‘demos’? Al món no hi ha un ‘demos’, cada estat decideix.
- Quines són les fronteres?
Retrocés del nombre de democràcies: 42 (2012) a 34 (2021), el 13% de la població mundial. Són
democràcies amb problemes. Diferències entre els estats especialment 1r i 3r món.

El canvi climàfc ® Problema transnacional, va per damunt de les fronteres, afecta a totes les nacions.

És fruit de la revolució industrial que ha propiciat el desenvolupament només d’alguns països. Ara la
resta dels països es volen industrialitzar, les grans potències no els deixen perquè acaben amb els
recursos (canvi climàfc).