Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona

Ciència Polí6ca

T3. El sorgiment de l’estat modern

Sorgiment estat modern

Estat ® forma actual d’organització polí6ca.
Neix a l’Europa occidental fa uns 600 anys (finals S.XV- inici s. XVI)
Aquesta forma d’organització s’ha expandit arreu del món (excepció de l’Antàr6da).
A l’ONU hi ha 193 estats (tots els que hi ha són estats però no tots els estats hi són).
Darrers països en entrar: Sudan del Sud (2011), Montenegro (2006) Timor Leste i Confederació Helvè6ca
(2002)
El Va6cà no està a l’ONU ® però par6cipa en algunes de les seves ins6tucions subordinades com per
exemple la UNESCO.
Per entrar a l’ONU s’ha de fer una proposta al Consell de Seguretat (ha d’estar aprovada per 9 dels 15
països que formen el Consell de Seguretat)

Estat ® combinació d’un procés històric que crea una cons6tució en què la polí6ca queda perfectament
delimitada i concentra la màxima coacció possible.

Trets essencials:

1. L’estat és l’àmbit propi de la polí6ca, però això no exclou contactes amb altres àmbits ja siguin
socials, econòmics, religiosos… La polí6ca té els seus propis circuits per prendre decisions
2. L’estat és la màxima ins6tucionalització de la relació polí6ca en que tenen molta importància
els elements formals-racionals-legals: les lleis i altres normes. Trobem una despersonalització
del poder i professionalització de la funció pública. A més, el reclutament de persones a
l’administració requereix un procediment establert.
3. Estat reivindica l’exclusiva de la coacció. Monopoli doble: en la producció del dret (estableix
lleis) i en l’administració de la violència. Distribució territorial del poder, però sempre hi ha una
úl6ma instancia.
4. Importància del territori a mesura que els estats creixen fixen les fronteres del seu territori ®
són tendències perquè NO sempre s’aconsegueixen, ja que l’estat no sempre és capaç
d’imposar-se a tot arreu encara que ho intenten amb totes les seves forces.

Origen de l’Estat
El terme ‘Estat’, apareix al llibre de Maquiavel, El Príncep.
La forma d’organització polí6ca superior d’una comunitat, de manera genèrica rep el nom d’Estat.
Popularitat del nom ‘Estat’ no va ser assumida immediatament, va trigar a popularitzar-se. Autors
posteriors a Maquiavel feien servir altres termes. Hobbes parla de ‘civitats’ quan escriu en lla), o
‘commonwealth’ quan escriu en anglès. Tot i així amb el temps va tenir molt d’èxit.

En l’herència romana, de la màxima organització d’un grup d’individus sobre un territori en virtut d’un
poder de comandament rebia el nom de ‘civita6s’ (traducció de polis) o, millor encara, ‘res publica’ (cosa
publica). Hi ha el nom genèric i el nom específic de forma de govern.
1
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

- Ambivalència de “res publica” ® ens podem referir com a nom genèric o d’una forma de
governs (més específic)
Calia anar més enllà de la “civita6s” ® Maquiavel va pensar que era necessari crear un nou mot i va
anomenar Estat.

Organització polí7ca i Estat

L’ús del terme ‘Estat’ coincideix amb l’aparició d’una nova forma d’organització polí6ca.
Com dir-li? Debat intens: ‘Estat’ o ‘Estat Modern’? ® hi ha pensadors que diuen que les formes
d’organització polí6ca anteriors a l’estat modern no serien “Estat”.
Sorgiment de l’Estat ® a l’entorn de l’edat moderna, si abans d’això fem servir aquest terme hauria de
ser amb moltes precaucions (potser cap a finals de l’edat mitjana?)
Amb Maquiavel, tant en un marc teòric com pràc6c ® és evident que tenim una forta organització
polí6ca.

Formes d’organització polí6ca

- Societats tribals
- Ciutat- estat (polis): assentaments emmurallats amb figures polí6ques i en que les polis es van
sofis6cant amb normes de funcionament i organització, ins6tucions, elecció de càrrecs…
- Imperis: governs amb territori molt més ampli.
- Feudalisme ® qui mana reconeix el seu vassall, a qui deixa les seves propietats a canvi d’uns
impostos i del reconeixement de superioritat i poder.
- Monarquies estamentals ® el monarca governa un territori dividit en estaments,: privilegiats i
no privilegiats.
- Estat absolut ® el rei intenta acapara el màxim poder possible i crear un govern absolut en què
tot el poder recaigui en un sol personatge.
*Que en alguns territoris hi predomini l’Estat Absolut, NO vol dir que en altres estats del món no s’op=
per un altre camí que comportarà el sorgiment de les monarquies parlamentàries.

Quan comença l’organització polí=ca?

Organització polí6ca, apareix quan hi ha una dissolució de vincles de paren6u, i es creen comunitats
més àmplies per assegurar la supervivència (la subsistència i la defensa).

Com s’hauria fet el pas?

L’antropologia dona pistes ® alguns pensadors (Rousseau, Morgan i Engels), vinculen l’aparició de
l’organització polí6ca amb el naixement de la propietat privada.

La divisió del treball, sorgiment de classes dins d’una societat: sorgiment del poder polí6c.
Quan passem de realitzar tots més o menys les mateixes tasques a dividir-nos, especialitzar-nos i
catalogar les feines amb més pres6gi o menys, apareix un poder polí6c.

2
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

Naixement de l’Estat Modern

És un procés històric llarg, es va conformant poc a poc, que no es fàcil, comporta guerres, i conflictes.
Entre el segle XV i XVI es donen un seguit de condicions, canvis profunds que afavoreixen noves formes
d’organització polí6ca = el sorgiment de l’Estat Modern.

Procés d’expropiació del mitjans de dominació polí6ca. Es troba amb moltes resistències. Molts
conflictes.
Weber en l’economia, el comerç a llarga distància porta problemes a solucionar: seguretat i bon fi de
les transaccions econòmiques.

Amb la consolidació del poder del monarca, la tradició perd importància. És el monarca qui fa les lleis, i
les interpreta i les aplica. Cos de funcionaris al voltant de la monarquia. S’intenta legi6mar més enllà de
la tradició, la monarquia ha d'argumentar per què és ella la que posa les lleis, a l’entorn de la monarquia
s’estableixen els Estats moderns. Encara que 6nguin poder volen sotmetre la monarquia i l’església a
disposició del monarca.

D’exèrcit temporal a exèrcit permanent. Noves necessitats de finançament.

En la Cultura i la ideologia, hi ha el renaixement, els clàssics romans tornen amb molta força, hi ha un
redescobriment de la Grècia i Roma clàssiques. Unitat polí6ca, religió al servei del monarca.
Sotmetre l’església al poder de la monarquia ® si la religió no li serveix del tot, pot arribar a trencar la
relació amb l’església i crear la seva pròpia.

Legi7mació de la nova forma d’organització polí=ca

Segons Maquiavel, la polí6ca té una lògica pròpia, unes pròpies regles de funcionament, la idea es
resumeix en la ‘Raó d’Estat’.

Bodí (pensador) teoritza sobre el principi de la sobirania d’Estat, la que garan6a de la cohesió de la
societat.
La sobirania presenta un poder suprem, absolut i perpetu (no es pot cedir), il·limitat i deslligat de tota
condició, el rei és la llei per tant no té cap mena d’opressió que la seva pròpia llibertat.
Poder sobirà = poder suprem.
Bodí iden6fica aquest poder absolut en el monarca.

Hobbes arriba a la conclusió que hi ha un Leviatan (ésser suprem) ® els individus fan un pacte en el
que renuncies a l’ús de la força par6cular en favors d’un sobirà, per tal de no tornar a l’Estat de la natura
salvatge, amb un poder il·limitat.

3
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

Niccolò Machiavelli (1469-1527)

Context històric: època del Renaixement a la ciutat de Florència i amb la dinas6a governant dels Mèdici.
- Historiador i conseller polí6c a florència, intel·lectual de florència. Teòric de la polí6ca.
- Membre de delegacions diplomà6ques
- Quan tornen els Mèdici al poder, ell és empresonat i apartat dels seus càrrecs i responsabilitats
i és acusat de conspiració.
- Quan és alliberat, al 1513, escriu ‘El Príncep’ per a guanyar-se els governants, als Mèdici,
cadascú regalava el que podia als governants i ell regala els seus coneixements. Per guanyar-se
el seu favor, dona consells i teories sobre el govern i l’Estat.

És important per:
- Bases per a una teoria polí6ca realista, ell vol entendre allò que és. Context històric, fa un canvi
en la reflexió de la polí6ca, vol conèixer el que és, deslligat d’altres àmbits.
- Dos llibres més rellevants. El Príncep (1513) i els Discursos sobre la Primera Dècada de Titus Livi
(1519). Publicats ambdós el 1531. Fa altres obres diverses.
- Tres grans aportacions:
o Nou ‘mètode cienIfic’ ® com produeix coneixement sobre la polí=ca.
o Estudi de la polí=ca separada de la moral o la religió.
o El republicanisme ® concepció de l'individu compromís amb valors cívics importants.

Aportació 1. Nou mètode cienIfic

Obtenir principis i normes per a un comportament exitós a par6r de la història i l’experiència, els que
han governat bé, quines accions han dut a terme, el errors que han fet perdre imperis, quines accions
han dut a terme. U6lització del mètode introduc6u, extracció de conclusions a par6r de l’observació.

‘Realitat efec6va de les coses’ ® Vol explicar realment allò que passa, no alguna cosa imaginària, per
això ell ha d’explicar com és la naturalesa humana, no construir un projecte polí6c donant per fet si tots
els individus fossin bons...

La naturalesa humana. Com és, no com hauria de ser. Els homes són ‘desagraïts, canviants, simuladors,
dissimulats, fugissers en el perills i àvids de privilegis’. Ho són per necessitats de supervivència. És en
aquest moment en què fa l’anàlisi bàsic per fer funcionar la polí6ca.

Aportació 2. Estudi de la polí=ca separada de la moral o la religió

La moral (cris6ana ) queda fora de la polí6ca.
La preocupació del governant és com adquirir i conservar el poder, aquesta és la base de tot, l’element
principal. El príncep bo és el que és eficaç conservant el poder.

El realisme que imposa Maquiavel es que cal saber governar bé, has de saber tractar bé els aliats i els
enemics, saber que necessita la gent i que se li pot donar.

4
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

‘La fi jus6fica els mitjans’ no ho diu Maquiavel. Aquest afirma que hi ha certs límits en l’acció d’un
governant (no ho pot fer tot), ja que males accions poden acabar comportant la pèrdua del poder.

Aportació 3. El republicanisme
Maquiavel par6dari de la república, sobretot als ‘Discursos’, en termes clàssic és molt propera a la
democràcia liberal.

Importància imperi de les lleis ® conclou que els homes poden mutar i les lleis són més segures, tot ha
d’estar sotmès a la llei, ‘que volem el millor governant o les millors lleis?’

‘Viure segur, viure lliure’ ® l’Estat ha de garan6r que l’individu pugui viure segur, si viu segur, serà lliure,
per això les lleis han de ser segures.

La recerca del bé comú ® s’ha de fer un esforç per aconseguir el millor per la societat i la república és
la millor forma d’estat per poder fer-ho.

El patrio6sme ® ciutadà lleial a les ins6tucions, que col·labora en la societat i mostra el seu interès cap
a les ins6tucions i la polí6ca.

El Príncep
Conquerir i mantenir el poder. Com fer-ho? Aconsella als governants
Força i Astúcia (‘lleons i guineus’) com a valors fonamentals. Un bon governant ha de tenir ambdues,
per mantenir el poder, saber fer servir l’astúcia i ser fort quan cal.

Bones lleis i bones armes són la combinació del que ha de tenir un bon governant. No et serveix només
tenir-ne unes que les altres.
- Bones armes: tenir un bon exèrcit, no de mercenaris, sinó dels ciutadans com armes, són
aquells que es defensen a ells mateixos. Un mercenari va a sou, no sempre se la jugaran fins al
final, sempre voldran més poder.

Enfront la fortuna, el Príncep ha de tenir virtú: és una combinació de força, valor, capacitat de resolució,
astúcia intel·ligència i l’estratègia, les qualitats que té un bon príncep ® ‘Saber manar’. La virtú es
conrea, s’ha de formar, perquè el dia que la fortuna t’agafi desprevingut puguis donar la resposta
corresponent. La fortuna és allò al que està sotmès un príncep, allò que no depèn d’ell, ‘la sort’.

La imatge del Príncep. No cal ser honrat, sinó semblar-ho. L’art de la manipulació de la imatge.
Normalment li convindrà ser honrat, però sovint li convindrà deixar de ser-ho, no passa res mentre
man6ngui la imatge. Importància de les aparences.

Com ser cruel? (bona manera) ® Mentre el príncep governa, a vegades ha de ser cruel, perquè quedi
clar qui mana, millor ser-ho ràpid i contundent: ‘als poderosos o bé no se’ls ha de tocar, o quan se’ls
toca, se’ls ha de matar’, sinó s’hi tornaran.

5
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

La gran pregunta del príncep ® Què és més important: ser es6mat o ser temut?
Poden deixar d’es6mar, però no poden deixar de tenir por. És més importat ser temut, però sense ser
odiat, així el poble no anirà en contra teu.
Menyspreu per les masses, eli6sme. Els poderosos que tenen capacitat de liderar són els que se’ls ha
de tenir en compte, les masses, ja les controlarà el príncep, que no tenen poder.

Jean Bodin (1529/30-1596)

Context històric: guerres de religió a França entre catòlics i hugonots (protestants).
Els Sis Llibres de la República (1576).
- Fa servir el nom de república genèricament, com a sinònim d’Estat, ‘res publica’, és a dir,
organització polí6ca.

- Família: únic element natural. D’ella surten la resta de formes societàries. L’Estat esdevé
l’extrem de la comunitat ar6ficial, construïda pels individus.

- L’Estat existeix quan s’estableix un poder sobirà que sorgeix d’un grup de famílies que
comparteixen elements comuns. Per damunt de les famílies hi ha un cos polí6c que marca
instruccions i dona obligacions per fer.

- Sobirania ® la força cohesiva i unificadora de la comunitat polí6ca. És perpètua i absoluta, no

està sotmesa a cap altre poder.

- El sobirà és el príncep, ell fa les lleis i no està subjecte a elles, les lleis s’imposen als costums. Té
poder sense límits.

- Sobirania en mans del monarca, un únic governant: com a déu, pare i cap de família. Hi ha una
base cris6ana, només ret comptes a Déu.
Els ma6sos que marquen la sobirania ® dret natural (que ve de la descendència i emana de déu, i la
propietat privada.

Thomas Hobbes (1588-1679)

Context històric: guerres civils a Anglaterra (reialistes contra parlamentaristes) de religió.
Cromwell i l’execució de Carles I (1649). (A Anglaterra hi ha una pugna sobre l’abast de la sobirania del rei contraposada
amb la suposada sobirania del parlament, hi ha una guerra entre les forces reials i les del parlament, la qual guanya Cromwell
com a representant de les forces del parlament. )

Mètode deduc6u: per produir coneixement sobre la polí6ca: la raó i la ciència.

Vincula idees i dedueix conseqüències.

‘L’individu és un llop per a l’home’. Guerra perpètua que es fonamenta en l’egoisme dels individus, estat
de naturalesa: guerra de tots contra tots. Quin és el pas cap a l’Estat a par6r d’aquesta situació seva.

6
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

A l’Estat de naturalesa, la vida de l’home és ‘solitària, pobra, bruta i curta’.

Impera la llei del més fort. Però hi ha una ‘llei natural’: conservar la seva pròpia vida. La millor manera
per assolir aquest objec6u és l'Estat. Conservar la pròpia vida és el que porta a l’individu a crear un ens
ar6ficial: l’Estat, per sor6r d’aquest estat de naturalesa.

L’Estat: única garan6a de pau. Contracte: els individus renuncien a tots els drets que tenien en l'Estat de
la naturalesa per a donar-los a un sobirà qui, a canvi, els garan6rà l'ordre i la seguretat.

El Leviatan (1651) ® exposa la seva doctrina sobre la fundació de les societats i l’estat i la legi6mitat
dels governs.

Es crea un Estat totpoderós, terrenal, ar6ficial, amb tot poder absolut. Nom de monstre bíblic:
el leviatan.

Si l’Estat no compleix i no preserva la seguretat dels seus membre, el contracte es trenca i es

torna a l’estat de naturalesa. El sobirà té el poder absolut, crea la totalitat de l’ordenament
jurídic, la propietat és una concessió del sobirà.

Té un únic límit: ordenar que un individu es suïcidi (prohibició de l'estat ja que té l’obligació de
preservar la vida davant de qualsevol cosa).

La religió està sotmesa a l'estat. Cris6anisme. però el sobirà interpreta la bíblia: l’Estat és
eclesiàs6c i civil. L’autoritat no pot ser qües6onada: ni els puritans poden apel·lar a la seva
consciència, ni els catòlics a la seva lleialtat al Papa. És estricte, context de guerra de religions.

No a la separació de poders.
L’estat de naturalesa és un constructe teòric com ho serà a Locke i Rousseau

La configuració de l’Estat Absolut

1. ‘Absolu6sme’ és un concepte que apareix el S. XVIII i aplicant a la teologia (Déu poder total:
decidir sobre la salvació de l’ànima). D’allí s’entén a la polí6ca. No s’empra com a terme polí6c
fins a finals del S.XVIII i quan l’absolu6sme ja estava tocat.

2. L’Estat absolut, en termes històrics, no és un estat totalitari. Cal tenir present com era l’entramat
ins6tucional del moment històric, eren monarquies estamentals, cossos que alimentaven el
poder del rei.

3. La relació entre governants/governats. El rei encapçala el poder que es considera sobirà. El

monarca s’imposa, exerceix el poder i la resta són súbdits, la monarquia és el nucli; al voltant
de la monarquia, la burocràcia com a representants del rei.

7
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

4. Guerra con)nua: la monarquia necessita home si diners. Centralització.

5. Principio de sobirania. Pau de Wes{alià (1648), final de les guerres de religió: ‘cuius religió, eius
religió’. Imposen principi fonamental per garan6r pau a Europa, basat en la idea que a cada
regió, la religió del rei, el rei imposa la religió al territori. Intervencions d’un estat respecte un
altre estat per protegir els drets humans, l’únic moment que s’accepta la intervenció d’un estat
a un altre.

6. Drets de l’individu: el rei concedeix privilegis i exempcions. Tot és el poder del monarca i el rei
et permet fer.

7. Creació del dret: la llei és voluntat del rei

8. Relació de l’estat amb el seu entorn: l’estat garanteix el comerç. Regulació dels preus. Certa
intervenció de l’estat en l’economia. Mercan6lisme (Colbert). Benestar de la població: no més
enllà de la caritat. L’església con6nua tenint un paper poderós.

9. És un procés llarg, amb moltes dificultats. Ni es culmina arreu, aviat té reptes importants.
Conflictes amb els pagesos contra el }sic, les lleves i els allotjaments. Conflictes en països on hi
havia una tradició pac6sta o contractualista. La durabilitat dels privilegis. Tot l’edifici reposa
sobre les classes inferiors.

10. La llavor de la crisi ja està plantada.

El canvi de l’Estat absolut a l’Estat liberal

És un procés que ve de lluny.

Revolució anglesa: 1688. Base del sorgiment de les teories que permetran la creació de l’estat liberal.

Límits al poder absolut.

- El poder del parlament enfront el poder del rei.
- Propietat privada i la llibertat religiosa
- Expansió del capitalisme mercan6l.
- Trencament amb l’Església catòlica.
- Tradició de ‘respecte’ d’uns drets individuals, des de la Carta Magna (1215).

2 elements que generen el debat en l’Estat absolut:

- Religió: llibertat de culte, que la gent resi el que vulgui, no el que l’Estat mani. Respecte a la
consciència religiosa
- Propietat privada: està emergint a les societats la burgesia mercan6l, amb molt poder i amb
intenció de redefinir el concepte de propietat, que tot es pugui comprar i vendre.

8
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

Declaració d’Independència dels EEUU (punt par=da cap a un estat liberal)

- Tots els homes són creats iguals.
- Tots tenen uns drets inalienables: a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat.
- Per assegurar aquests drets, els homes ins6tueixen governs, els poders dels quals deriven del
consen6ment dels governats ® Desmunten Hobbes.
- Quan una forma de govern esdevé destruc6va per aquestes finalitats, el poble té el dret
d’alterar aquest govern o fins i tot abolir-lo i instruir-ne un de nou.
- Aquest nou govern s’ha de fomentar en aquests principis.

Antecedents
1642: guerra civil a Anglaterra pugna entre parlamen6stes i reialistes (Hobbes).
1649: Carles I, rei d’Anglaterra, executat. Supressió de la monarquia, funden la República
(Commonwealth). Oliver Cromwell, Lord Protector.
1660: restabliment de la monarquia (Els Estuard).
- Intent d’imitació de l’absolu6sme francès.
- Resistències del parlament, recorden la República amb bons ulls.
- Aprovació de l’Habeas Corpus Act (1679), per protegir l’individu davant les detencions
arbitràries i garan6a de llibertat personal davant de detencions il·legals, l’individu pot demanar
anar present davant d’un jutge. “La meva casa, el meu castell” → no hi entra la força polí6ca si
no és per una causa superior i jus6ficada.

Parlament britànic dividit en:

- Wwhigs’: burgesos més liberals, poder del parlament, no anglicans
- ‘Tories’: conservadors, monàrquics, angelicans, terra6nents.
Crearan els dos par6ts polí6cs, els primers el liberal i els segons el conservador.

1688: la Revolució Gloriosa, contra els Estuard per salvar Anglaterra del catolicisme, fan fora els Estuard
i porten Guillem d’Orange ® importància de la societat civil, els burgesos.

1689: Bill of Rights ® declaració de drets que estableix: poders del parlament (aprovació impostos),
llibertat de premsa, inamobilitat dels jutges, exèrcit no permanent, superioritat del Parlament per
damunt del rei.

Parlament eli6sta, sector de privilegiats que s’enfronten a la monarquia, estan assentant les bases del
que serà la revolució liberal. La lluita per la democràcia serà més endavant.

9
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

John Locke (1632-1704)

‘Dos tractats sobre el govern civil’. Locke, pensador que posa les bases del liberalisme.

Divisió del poder per garan6r la llibertat individual i evitar l’acumulació del poder:
- Poder legisla6u ® elaboren lleis
- Poder execu6u ® executen allò que diuen les lleis
- Poder federa6u ® relacions amb altres estats

S’ha de trobar l’equilibri entre poders, perquè no els controli tots un mateix.

Imperi de la llei. La llei per damunt de tot i de tots, l’estat al servei dels ciutadans. Tots les hem de
complir.
Drets fonamentals de l’individu pel sol fet de néixer: la vida, la llibertat i la propietat privada.

L’Estat ha d’assegurar la pau (com Hobbes), però també l’esfera privada. L’Estat controlat des de el
Parlament, compost per propietaris, aquelles persones que han sigut exitosos i tenen propietats, han
de formar part del parlament, però aquelles que no hagin ob6ngut propietats, no estan preparats per
fer-ho.

La propietat privada és el pilar de la societat ® la propietat és fruit del treball (propietat legi6ma, et
pertoca).

Charles Louis de Secondat, Baró de la Breda i de Montesquieu (1689-1755)

Separació de poders ® execu6u, legisla6u i judicial.
És la millor recepta per evitar la 6rania ja que el poder frena el poder.

Antecedents
Locke, i més llunyans les dues espases de l’època medieval.

El poder dividit entre l’Estat i l'Església

Temporal i espiritual, però quin és superior?
Aquells qui diuen que l’estat és superior han de repensar toto el que implica la coronació d’un monarca
per part de l’Església ® el dret diví i el poder que tenen d’excomunicar els reis que tenen els papes.

Lectura esbiaixada de l’Anglaterra del moment (primer terç s. XVIII)

Llibre: “L’esperit de les lleis” → divideix els sistemes polí6cs entre:
- El despo6sme (basat en la por)
- La república (basada en la virtud)
- La monarquia (basada en l’honor).

El despo6sme no és natural i els altres sí.

Valors i sistemes de govern.
10
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

Comparacions polí6ques.
Divisió de poder execu6u, legisla6u i judicial: Cons6tució EUA (1787) ® jus6ficació d’aquesta separació.
Contra la 6rania ® separació horitzontal i ver6cal, fins i tot, contra la 6rania de la majoria.

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

Biografia: Ginebra, Calvinisme, catòlic i després protestant.
1755: discurs sobre la desigualtat ® L’home és bo per naturalesa, és la societat que el fa dolent.
1762: “L’Emili”, el bon salvatge ® el seu tractat sobre l’educació.
1762: “El contracte social” ® parla del contracte social d’una manera diferent a altres autors:
- La sobirania és inalineable
- Diferencia la sobirania (equipa la funció legisla6va) del govern (funció execu6va) ® essent la
segona dependent de la primera.
- L’única forma legí6ma és la democràcia directa → tots els ciutadans tenen el dret a par6cipar
per fer la llei
- La voluntat → ha de ser general, diferent i superior a la voluntat individual. Fa una dis6nció
entre interessos aparents i interessos reals.
- Forcar a ser lliure → és entès a la manera an6ga, com a par6cipació.
- El seu pensament aplicat a ciutats-estat pe6tes.
- Igualtat entre ciutadans però desigualtat amb la resta de la població → diferència entre els que
son ciutadans dels que son estrangers o visitants.

Immanuel Kant (1724-1804)

L’individu té uns drets naturals i és lliure ® l’Estat els ha de protegir i ha d’estar al servei de la societat.

L’estat de Dret ® tothom està sotmès a l’imperi de la llei. Les lleis han d’estar fetes racionalment i son
superiors a tothom. És un 6pus d’estat que es diferencia pels con6nguts, els seus principis i la seva
organització. No confondre amb Estat amb Dret.

La llibertat és l’obediència a les lleis autoimposades.

Base per a la legi6mació democrà6ca ® sufragi universal, sobirania popular, cons6tució, regulació del
conflicte.

Sistema d’organització social ® la recerca de l'interès individual de riqueses produeix el bé comú.

Els pensadors liberals i l’estat liberal, no són sinònims de democrà6cs, la democràcia vindrà més tard.
És un estat classista, i la majoria de la gent està exclosa de l’Estat liberal.
Pas decisiu ® les revolucions americana i francesa.

Bases dels estat liberals

1. Aparició de la noció de “ciutadà” contraposat al súbdit ® l’individu amb drets inherents i bàsics.
2. S’organitza de forma classista ® l’individu propietari és la base, la resta està exclosa de la
polí6ca de l’Estat liberal.
11
 Lucía Mar)nez i Núria Parejo Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència Polí6ca

3. Drets inalienables i fonamentals ® l’estat no els pot tocar si no és d’una manera especial. Són
concebuts com a “drets naturals”:
a. Dret a la vida
b. Integritat }sica i propietat privada
c. Llibertat de consciència
4. Creació del dret ® la producció de lleis és el monopoli de l’estat ® és el reflex de la voluntat
general construida a par6r de la par6cipació dels ciutadans propietaris.
5. Primícis de l’Estat de Dret ® lleis i normes públiques, deliberades prèviament, formalitzades,
estructurades sistemà6cament. Irretroac6vitat de la lleis (tenen vigència des del moment en
què son aprovades i publicades).
6. Organització de les funcions de l’estat:
a. Separació i equilibri de poders ® legisla6u, execu6u i judicial (Montesquieu)
b. A la pràc6ca ® la relació entre monarquia i Parlament, elegir per i entre les classes més
benestants. Sufragi censatari.
7. Relació amb l’entorn ® liberalisme econòmic, és a dir, intervenció mínima de l’estat en
l'economia i garan6r el funcionament del mercat.

Evolució de l’estat liberal

S. XIX i modernització accelerada.
Industrialització ® sorgiment de la classe obrera
Imperialisme i colonialisme
Problemes per a l’estat liberal:
- Classicisme i segregació
- Eli6sme i oligarquia
- Deixa fora la majoria de la gent: les dones i els que no són propietaris.

Laissez faire, laissez passer ® liberalisme econòmic i llibertat d’empresa (Adam Smith)
Separació de poders?
Igualtat formal?
Crisi de legi6mitat ® com fer compa6bles la llibertat i la igualtat?

Dificultats per la dreta ® els reaccionaris, el retorn impossible a l’An6c Règim.

Dificultats per l’esquerra ® els democrà6cs, anar més enllà per aconseguir la igualtat.
Dues sor6des alterna6ves:
- Ampliació del sufragi universal (universal masculí)
- La sor6da revolucionària
Cada país i cada societat té unes condicions pròpies ® el cas espanyol és molt il·lustra6u: les dificultats
de la construcció de l’Estat liberal.

12