DEFINICIÓ DEL TEMA Època entre 1919 i 1944 a Itàlia, en que
va néixer i va arribar al poder la ideologia feixista, liderada per Benito Mussolini, que va crear un Estat totalitari i, aliat amb l’Alemanya nazi, va provocar la Segona Guerra Mundial.
Benito Amilcare Andrea Mussolini
1883 – 1945. “Duce” d’Itàlia entre 1822 i 1943.
Itàlia va sortir malparada de la 1GM. Malgrat ser
al bàndol vencedor, les destruccions al nord del país i el cost demogràfic varen provocar un augment de la pobresa i de l’atur al país. Per què va néixer i es va imposar Itàlia tampoc no va aconseguir totes les seves el FEIXISME ambicions territorials, com la regió de Dalmàcia, a Itàlia? la ciutat de Fiume o noves colònies. Sentiment de frustració nacional (IRREDEMPTISME).
La situació social va provocar l’avenç del
moviment comunista i de les revoltes obreres i camperoles. Gran nombre de vagues i perill de revolució social.
Gran inestabilitat política i divisió parlamentària,
que dificultaven la governabilitat, de la monarquia del rei Vittorio Emmanuel III. APUNTS D’HISTÒRIA
El mes de març de 1919, Benito Mussolini
va crear a Milà els Fasci Italiani de Combattimento.
Eren grups molt violents,
coneguts com els “camises negres” que s’enfrontaven als sindicats obrers i al moviment d’esquerres (socialistes i comunistes).
Aquests grups van tenir el També van tenir el suport de
suport i el finançament de bona l’Església Catòlica, l’Exèrcit i part de l’oligarquia industrial i la policia, i del propi Rei, terratinent italiana, pels seus que els veien com “patriotes atacs contra els sindicats i els italians”. comunistes.
Fort creixement en el nombre d’aquests
grups, fins que Mussolini es decidí a convertir-los en un partit polític: el PARTIT FEIXISTA ITALIÀ (1921).
Ideologia militarista, antidemocràtica i
anticomunista. Partidaris d’un Estat fort, intervencionista i totalitari. APUNTS D’HISTÒRIA
L’ARRIBADA DE MUSSOLINI AL PODER
Eleccions legislatives de 1922 El Partit Nacional Feixista es va
presentar i va obtenir només 22 diputats (d’un total de 500).
Situació de gran inestabilitat
Els “camises negres” van parlamentària. augmentar la seva acció violenta Problemes d’ordre social i de atacant les seus socials i els actes vagues a tota Itàlia, convocades de socialistes i comunistes. pels sindicats d’esquerra.
LA MARXA SOBRE ROMA
Octubre de 1922 Davant la pressió dels feixistes, el
Mussolini i el seu PNF va rei Vittorio Emmanuel III va organitzar una gran marxa nomenar a Mussolini com a Cap (300.000 persones) des de del Govern el 31 d’octubre de tota Italià cap a Roma per 1922. exigir la dimissió del Govern i la cessió del poder.
Inici del règim politic de
MUSSOLINI (1922 – 1943) APUNTS D’HISTÒRIA
1922 – 1924 A partir de 1924
• Es va mantenir el règim • Liquidació del règim parlamentari però amb parlamentari i de la fortes restriccions de les democràcia. llibertats democràtiques. • Il·legalització dels partits (coalició amb altres forces polítics i sindicats. Repressió de la dreta italiana). de la dissidència. • Persecució de l’oposició • Instauració d’un model de socialista i comunista “partit únic”. Tancament del (assassinat del diputat Parlament (substituït per la socialista Giacomo Matteotti “Cambra dels Fasci”). el juny de 1924).
LA IDEOLOGIA FEIXISTA
REBUIG DE LA DEMOCRÀCIA. HEGEMONIA DE L’ESTAT PER
PROHIBICIÓ DELS PARTITS I DELS SOBRE DELS INDIVIDUS. SINDICATS. Les llibertats individuals queden Liquidació dels Parlaments sotmeses als interessos de l’Estat. democràtics representatius, i Govern de les elits. Menyspreu i creació de Cambres persecució de les minories. corporatives de tipus consultiu. Racisme i antisemitisme.
SUBMISSIÓ ABSOLUTA AL LÍDER CONTROL DE LA SOCIETAT PER LA
Plens poders per al líder, que es CENSURA, L’EDUCACIÓ I ELS considera un cabdill indiscutible MITJANS DE COMUNICACIÓ. i providencial, i a qui es deu Propaganda nacionalista i obediència cega. persecució de la dissidència.
POLÍTICA ECONÒMICA BASADA POLÍTICA MILITARISTA I
EN L’AUTOSUFICIÈNCIA I EXPANSIONISTA L’INTERVENCIONISME ESTATAL. Reivindicacions territorials i Autarquia i proteccionisme. hostilitat envers els Estats veïns. Regulació del mercat laboral. Exaltació de la força i de la Economia absolutament al violència per assolir els objectius. servei de l’Estat.