Professional Documents
Culture Documents
Introducció A La Lingüística
Introducció A La Lingüística
Introducció A La Lingüística
Joaquim Llisterri
1 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
2 Programa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
3 Bibliografia bàsica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
5 Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
5.1 Avaluació continuada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
5.2 Avaluació única . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
5.3 Recuperació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
5.4 Qualificacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
8 Llengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1 Objectius
L’objectiu de l’assignatura és introduir l’estudiant en l’estudi científic del llen-
guatge, per tal que assoleixi una formació bàsica en lingüística que inclogui
les característiques generals del llenguatge, els principals conceptes referents a
l’estructura de les llengües i els aspectes més significatius del seu ús.
2 Programa
1 – La naturalesa del llenguatge
La diversitat i la universalitat del llenguatge.
Els prejudicis lingüístics.
El llenguatge com a sistema de signes: la comunicació lingüística; les funci-
ons del llenguatge; el signe lingüístic i les relacions entre els signes; nivells i
operacions de l’anàlisi lingüística; la doble articulació del llenguatge.
L’aspecte biològic del llenguatge: els sistemes de comunicació animal i els trets
de disseny del llenguatge; l’origen i l’evolució del llenguatge; llenguatge i cer-
vell; l’adquisició del llenguatge.
Els universals lingüístics. El nombre i la distribució de les llengües del món. Els
criteris de classificació de les llengües. Les famílies lingüístiques.
2 – L’estructura fonètica
Llengua oral i llengua escrita. Sistemes de representació gràfica de la llen-
gua. La transcripció fonètica: l’Alfabet Fonètic Internacional. Els elements
segmentals: la classificació articulatòria dels sons de la parla. Els elements su-
prasegmentals: el to, l’accent, la melodia i l’entonació, les pauses, la velocitat
d’elocució i el ritme.
3 – L’estructura fonològica
Fonètica i fonologia. Les unitats de l’anàlisi fonològica: fonema, al·lòfon i tret
distintiu. La síl·laba. L’anàlisi fonològica. Els processos fonològics: processos
d’assimilació, processos que afecten l’estructura sil·làbica, processos d’afebliment
i de reforç i processos de neutralització.
4 – L’estructura morfològica
Les unitats de l’anàlisi morfològica: el morfema i les classes de morfemes; morf
i al·lomorf; la paraula, les classes de paraules i l’estructura de la paraula. Els
processos morfològics: flexió, derivació i composició. Tipologia morfològica:
llengües aïllants, llengües aglutinants, llengües flexives i llengües polisintèti-
ques.
5 – L’estructura sintàctica
Les unitats de l’anàlisi sintàctica: sintagma, oració, frase, clàusula i proposició.
L’estructura sintàctica com a estructura jeràrquica: els constituents immediats.
Categories, funcions i estructura dels constituents. Tipologia sintàctica: ordre
dels constituents majors de l’oració; ordre dels constituents.
6 – L’estructura semàntica
El significat lingüístic i la interpretació dels enunciats; tipus de significat; els
trets semàntics; la composicionalitat del significat. El significat en la paraula:
relacions de sentit entre unitats lèxiques; significat central i significat perifè-
ric. El significat en l’oració: relacions estructurals de significat; el contingut
proposicional i les relacions de sentit entre proposicions.
7 – La pragmàtica
L’àmbit de la pragmàtica. L’estructura informativa dels enunciats: tema i rema.
La interpretació dels enunciats en context: informació explícita i informació
implícita en l’ús del llenguatge.
8 – La variació lingüística
La variació lingüística. La variació en la comunitat lingüística: llengua i dialec-
te; llengua oficial; llengua estàndard. La variació geogràfica: la dialectologia i
la geografia lingüística; els atles lingüístics. La variació en els grups socials: els
sociolectes; variació condicionada per l’origen ètnic, per l’estatus socioeconò-
mic i pel gènere o per l’orientació sexual. La variació situacional: el repertori
verbal; la situació de parla o situació comunicativa; els registres o estils de par-
la.
3 Bibliografia bàsica
Per a preparar el programa de l’assignatura (§ 2) es recomana que els estudiants
seleccionin i utilitzin regularment com a referència bàsica algun dels manuals
que s’indiquen a continuació. Com que tots els manuals recomanats contenen
la major part de la informació necessària, es pot treballar amb un únic text o
amb una combinació d’obres diferents. Si no resulta possible trobar la darrera
edició, es poden utilitzar altres edicions, preferentment les més recents. Durant
el curs s’aniran publicant bibliografies específiques per a cada tema a la web de
l’assignatura. Durant el curs es donen indicacions bibliogràfiques específiques
per a cada tema.
(1)
Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Lingüística: una introducci-
ón al lenguaje y a la comunicación (V. Demonte i M. Mora, Trad.). Alianza.
5 Avaluació
En l’avaluació de l’assignatura se segueixen els criteris definits al títol IV del
document Normativa acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona aplicable
als estudis universitaris regulats de conformitat amb el Reial Decret 1393/2007, de
29 d’octubre, modificat pel Reial Decret 861/2010, de 2 de juliol (https://www.ua
b.cat/doc/TR_Normativa_Academica_Plans_Nous) i, pel que fa a la recuperació,
l’acord de la Comissió de Docència del Departament de Filologia Catalana del
13 de març del 2015 (https://filcat.uab.cat/wp-content/uploads/2013/10/2
015-03-13_comissioDocencia.pdf).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una
variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació (per exemple, un
plagi), es qualificarà amb 0 (zero) aquest acte d’avaluació, amb independència
del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses
irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació
final d’aquesta assignatura serà 0 (zero).
5.1 Avaluació continuada
La qualificació de l’avaluació continuada s’obté a partir dels resultats de tres
proves:
■ La primera prova és un exercici sobre el contingut dels tres textos d’autors
clàssics indicats a l’apartat 4 i equival al 30 % de la qualificació final.
■ La segona prova consisteix en exercicis d’anàlisi lingüística sobre els temes
2, 3, 4, 5 i 6 del programa (§ 2) i equival al 30 % de la qualificació final.
■ La tercera prova és sobre el contingut dels temes 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 del
programa (§ 2) i equival al 40 % de la qualificació final.
En la primera prova es valora la comprensió de les lectures d’autors clàssics
(§ 4). En la segona prova s’avalua la capacitat de resoldre problemes d’anàlisi
lingüística semblants als que es proposen durant el desenvolupament dels te-
mes 2, 3, 4, 5 i 6 del programa. La tercera prova se centra en el coneixement
dels continguts fonamentals de l’assignatura (§ 2) i dels manuals recomanats
(§ 3).
Les preguntes de les tres proves tenen un format de resposta tancada amb dues
opcions («cert» o «fals»); cada resposta correcta suma un punt i cada resposta
incorrecta resta 0,5 punts; les respostes en blanc ni sumen ni resten punts.
La primera i la segona prova són exercicis que els alumnes han de preparar
individualment fora de l’aula, és a dir, es tracta de proves no presencials; en
funció de les qualificacions obtingudes el professor podrà entrevistar els estudi-
hora.
En la prova de recuperació es valora el coneixement dels temes del programa
de l’assignatura, tant des del punt de vista teòric com pel que fa a la pràctica
de l’anàlisi lingüística. Les preguntes tenen un format de resposta tancada amb
dues opcions («cert» o «fals»); cada resposta correcta suma un punt i cada res-
posta incorrecta resta 0,5 punts; les respostes en blanc ni sumen ni resten punts.
Durant la realització de la prova, els estudiants poden fer servir els materials
de consulta (en paper, en formats electrònics o en línia) que considerin més
adients.
En compliment de l’acord de la Comissió de Docència del Departament de Filo-
logia Catalana del 13 de març del 2015 (https://filcat.uab.cat/wp-content/upl
oads/2013/10/2015-03-13_comissioDocencia.pdf), la qualificació màxima que
es pot obtenir en una prova de recuperació és un 5.
5.4 Qualificacions
Les qualificacions emprades a la UAB són les següents:
0 – 4,9 Suspès
5,0 – 6,9 Aprovat
7,0 – 8,9 Notable
9,0 – 10 Excel·lent o Matrícula d’Honor
(Annex 11, Normativa acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona aplicable als
estudis universitaris regulats de conformitat amb el Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre,
modificat pel Reial Decret 861/2010, de 2 de juliol. https://www.uab.cat/doc/TR_Nor
mativa_Academica_Plans_Nous)
La normativa que regula la concessió de matrícules d’honor es pot consultar a:
https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/e
n-que-consisteix-l-avaluacio-1345691255188.html
6 Materials per a la preparació de l’assignatura i Campus
Virtual
Els materials per a la preparació de l’assignatura, les informacions sobre el
desenvolupament de les classes i la guia docent del grup 3 es publiquen a:
https://joaquimllisterri.cat/Linguistica.html
Les qualificacions obtingudes pels estudiants i la guia docent del grup 3 es pu-
bliquen al Campus Virtual (https://cv.uab.cat).