VARIETAT DIALECTAL DE LLENGUA

ORIENTAL (balear) OCCCIDENTAL (valencià)

diferències lèxiques
Mirall, xai, gla/noi, xic, moix, gat Melic, espill, corder, bellota/hui, carlota, creïlla
-article salat (sa taula, ses coses) -demostratius simples (este, eixe)
-1ª p. s. del present d’indicatiu (cant//) -possesius femeninns amb -u (meua, teua, seua)
-1ª p. s. del present d’indicatiu amb -e, -o s (pensé,
penso)
-pret. imperfet de subjuntiu amb -ara (cantara)
diferències morfològiques
- present de subjuntiu amb -i (digui) - present de subjuntiu amb -a (digui)
- verbs incoatius amb -esc/-eix (partesc, parteixes) - verbs incoatius amb -isc/-ix (partisc, partixes…)
- present d’indicatiu amb -o (canto) - present d’indicatiu amb -e (cante)
diferències fonètiques
- neutralització de [a] I [e] àtones (car[e], mar[e]) - no hi apareix la vocal neutra (cara, mare)
- tancament de [o] àtona en [u] (plorar -> pl[u]rar) - manteniament de [o] àtona en [u] (plorar ->
- no pronuncia la i del dígraf ix (Cu[~]a) pl[u]rar)
- pronunciació fricativa de la x de mot o darrere - no pronuncia la i del dígraf ix (Cu[j~]a)
consonant ([~]ocolata, pan[~]a) - pronunciació aficada de la x de mot o darrere
consonant ([t~]ocolata, pan[t~]a)
Este text pertany a ... variació dialèctica, això es pot observar per les següents diferències lèxiques ...
diferències morfològiques ... +, així com les diferències fonètiques …
Matèria de Bretanya
El rei Artús, l’espasa Excalibur, la taula redona i el Greal conformen una de les temàtiques de la literatura
europea del segle XII coneguda com a matèria de Bretanya, que va descobrir l'escriptor francés Chrétien de
Troyes. Aquestes obres escrites en vers i destinades a delectar la noblesa tractaran tòpics com:
 el sacrifici de l’honor per amor a El Cavaller de la carreta
 l’amor conjugal incompatible amb la vida de cavaller aventurer a Erec i Enide
 el cavaller que demana perdó en El cavaller del lleó
El conte del greal - és l’obra que més influència tindrà en la literatura i el cinema.
Els temes esmentats abans juntament amb espais com nans i gegants, castells màgics, animals salvatges i
corts (Camelot, l’illa d’Avalon) seran els tòpics més consumits durant segles. En la nostra literatura, podem
trobar ecos de la matèria de Bretanya a obres com el Blandín de Cornualla, La quasta del Sant Greal, el
Tirant lo Blanc i la faula de Guillem de Torroella. L’autora del segle XX, Carmelina Sánchez Cutillas titulà
Matèria de Bretanya el seu llibre de memòries d’infantesa.
El bilingüisme i la diglòssia
Diglòssia és el fenomen de l'ús per part de la societat de dos idiomes depenent de la situació de tal manera
que hi ha una llengua formal (escriptura, discussions, discursos ...) i informal (comunicació amb un amic,
família ...). En este cas, el llenguatge formal és més prestigiós i sistematitzat. És per això que la situació del
valencià no és diglosiana, no obstant això, existix una desigualtat lingüística, ja que la situació de les
llengües no és igual (els parlants només gaudixen en alguns casos i no sempre íntegrament). Mentre que el
bilingüisme és el domini de dos (o més) idiomes.