Estudis Grau en Administració d’Empreses

20605
Microeconomia

Bloc temàtic 4. La producció

Autors: Paula M. Aguiló Segura i Jaume Rosselló Nadal
Unitat de Suport Tecnicopedagògic - CAMPUS EXTENS - UIB VIRTUAL
Universitat de les Illes Balears. Edifici Aulari. Ctra. de Valldemossa Km. 7.5. 07122 Palma (Illes Balears)
Edició: gener de 2012
ISBN: 978-84-694-0648-9
ÍNDEX

Presentació 3
Esquema 4
Continguts del bloc temàtic 5
Bloc temàtic 4. La producció 5
1. Introducció 5
2. La relació entre els factors de producció i la funció de producció 7
3. La funció de producció a curt termini 8
3.1. Producte total, producte marginal i producte mitjà 11
3.1.1. Relacions entre el producte total, el producte marginal i el
producte mitjà 13
4. La funció de producció a llarg termini 15
4.1. Rendiments d’escala 18
Glossari 21
Exercicis 22
Qüestionari d’autoavaluació 24
Solucionari del qüestionari d’autoavaluació 26
Recursos 27

Campus Extens 2
PRESENTACIÓ

Un cop realitzada l’anàlisi microeconòmica de les decisions del consumidor,

traslladem-nos ara al costat de l’empresari, productor dels béns i serveis que
compra el consumidor. En aquest bloc veurem les qüestions relacionades amb
la producció i els factors de producció i en el següent analitzarem els costs de
producció.
El principal objectiu és conèixer i familiaritzar-nos amb una sèrie de conceptes
vinculats a la producció que utilitzarem més endavant per analitzar les
decisions de l’empresa en el mercat. Aquests conceptes són: funció de
producció, curt termini, llarg termini, factors de producció fixos, factors de
producció variables, productivitat mitjana, productivitat marginal, llei de
rendiments decreixents, isoquantes i rendiments d’escala.
Com en els blocs anteriors, disposau d’un glossari on trobareu aquests
conceptes per tal de facilitar-vos l’estudi, d’uns exercicis i d’un qüestionari
d’autoavaluació que us permetran avaluar el vostre grau d’assimilació i
comprensió del contingut del bloc.

Campus Extens 3
ESQUEMA

Factors fixos
Productivitat mitjana (PMi)

C/t Factors variables Productivitat marginal (PMa)

Llei de rendiments decreixents

Producció

Ll/t
Descripció tecnologia
Factors variables
Rendiments d’escala

Campus Extens 4
CONTINGUTS DEL BLOC TEMÀTIC

Bloc temàtic 4. La producció

1. Introducció
Vegem en primer lloc què entenem per producció.
Abans de la classe d’avui, alguns de vosaltres probablement us heu despert a
ca vostra, heu pres un tassó de llet, heu agafat l’autobús, el metro o el vostre
cotxe, heu passat pel bar a fer un cafè o a comprar un entrepà, heu donat un
cop d’ull al diari, heu enviat un missatge pel mòbil a qualque amic o heu mirat el
vostre correu d’Internet, etc., i, finalment, sou aquí a classe de Microeconomia.
Ja sabem com analitzar el nostre comportament com a consumidors, per tant,
posem-nos ara a l’altre costat, al costat dels productors. En relació amb les
accions que hem comentat en el paràgraf anterior, quines consideraríem
producció?
• Construcció d’una vivenda
• Producció de llet
• Servei d’autobús, servei de metro
• Producció d’un cotxe
• Servei de bar
• Servei de telefonia mòbil
• Servei d’Internet
• Servei educatiu
Segons Frank, 1 la producció és «tota activitat que genera utilitat actual o
futura». D’aquesta manera entenem que la producció no és tan sols un procés
mecànic, automatitzat, industrial, sinó que qualsevol activitat que suposi la
creació d’un producte o un servei és considerada producció. L’important és que
generi una utilitat en el moment present o futur. Així doncs, totes les accions
descrites anteriorment serien producció. Hem de tenir una visió àmplia del
concepte de producció i englobar-hi també tots els serveis. El conductor de
l’autobús, el cambrer del bar, la xarxa de telefonia mòbil, els vostres professors
i professores, tots ells us proporcionen un servei, una producció.
Els economistes, en la nostra línia de simplificar les coses, explicam la
producció com la utilització d’uns factors de producció (inputs) per aconseguir
uns productes (outputs). No ens preocupam ara de la manera com es
transformen aquests inputs en output. Simplement suposam que hi ha un
procés de transformació que és el que anomenam producció, que duu implícit

1
Frank, R. H. Microeconomía y conducta. McGraw-Hill, 1992.
Campus Extens 5
una determinada tecnologia, i que descrivim amb una funció de producció,
figura 1.

Factors de Funció
Producte
producció producció

Figura 1. Esquema de producció

Per exemple, per fer un cotxe s’utilitzen matèries primeres, el treball d’algunes
persones, l’ús de maquinària, etc., i després d’un procés de transformació
tenim el producte: un cotxe. Igualment, un cuiner mitjançant matèries primeres,
l’ús d’electrodomèstics, la seva dedicació i la dels seus ajudants, elabora un
plat deliciós que després el cambrer ens serveix.
Centrem-nos ara en els factors de producció.

Com hem dit, els factors de producció són els recursos utilitzats per produir
béns i serveis.

Normalment, els economistes usam aquest terme per a aquells recursos que
no desapareixen en el procés de producció. Així doncs, els principals factors de
producció que consideram són: la terra, el treball, el capital, l’empresari i la
tecnologia.
En l’assignatura d’Entorn Econòmic vareu veure detalladament cadascun
d’aquests factors de producció. A continuació, en teniu una breu descripció per
refrescar els coneixements vistos.
La terra inclou recursos naturals necessaris que l’home no pot reproduir.
S’utilitzen tal qual sense cap tipus de transformació. Per exemple: terra per
cultivar o construir, minerals, recursos energètics, aigua, etc. Les principals
característiques són: l’oferta ve donada, no hi ha preu de producció, és un
factor heterogeni, canviable.
El treball fa referència a tots aquells recursos humans que es poden utilitzar en
la producció de béns i serveis. Entès com a temps i capacitat intel·lectual. La
quantitat de treball d’una nació ve determinada per la seva població.
El capital fa referència a béns produïts per l’home per poder aconseguir una
major producció. Per exemple: fàbriques, equipament, eines que utilitzen els
treballadors, etc. També se’ls anomena béns d’inversió. Són béns utilitzats per
a la producció d’altres béns i no estan destinats a satisfer directament les
necessitats humanes.

Campus Extens 6
L’empresari com a factor de producció és el coordinador i gestor dels altres
factors de producció. La seva funció és orientar els recursos productius i dirigir-
los cap a l’obtenció de béns i serveis.
Finalment, la tecnologia és el coneixement que hi ha en cada moment per
utilitzar els factors de producció. Fa referència a la manera com es combinen
els factors de producció per obtenir el producte.
Fent una passa més d’on arribàreu en l’assignatura d’Entorn Econòmic,
analitzem ara la relació dels factors de producció amb el producte final.

2. La relació entre els factors de producció i la funció de producció

La funció de producció ens descriu el procés de producció, el procés de

transformació dels factors de producció en el producte. Ens indica la relació en
la qual es combinen els factors de producció per obtenir el producte.

Té implícita una determinada tecnologia. Poder descriure aquest procés

mitjançant una funció matemàtica ens ajuda a analitzar millor la producció. Així
doncs, podem expressar aquesta relació matemàticament:
Q = f (K , L ) [1]

La relació anterior ens indica quina quantitat de producte obtenim (Q) d’una
determinada combinació de capital (K) i treball (L). També podem tenir
informació sobre què passa amb la producció quan alteram les quantitats dels
factors de producció.
D’acord amb un criteri temporal podem classificar els factors de producció en
fixos i variables.

Els factors fixos són aquells que en un període de temps considerat no es

poden canviar sense incórrer en un cost prohibitiu. I els factors variables són
aquells que sí que es poden modificar en el període de temps considerat.

Per exemple, aquí, a la Universitat, per poder dur a terme la tasca educativa
precisam d’unes instal·lacions adequades: edificis, aules, calefacció, aire
condicionat, pissarra, guix, projector de transparències, taules, cadires, etc. i
professors. Si consideram el període d’un any, veiem que alguns d’aquests
factors de producció poden variar, és possible aconseguir més guixos, més
projectors, més taules, més cadires o contractar nous professors. Però aquest
és un temps breu per disposar de noves infraestructures com ara edificis. En
aquest cas els professors, les taules, les cadires, els projectors, etc., tots els
factors que es poden canviar durant l’any, serien factors variables i els edificis
serien factors fixos.
D’acord amb aquesta classificació dels factors de producció podem distingir
entre el curt termini i el llarg termini.

Campus Extens 7
El llarg termini d’un procés de producció és aquell període de temps
suficientment ampli perquè tots els factors de producció puguin alterar-se. És a
dir, és el mínim període de temps perquè tots els factors de producció siguin
variables.
El curt termini d’un procés de producció és el període de temps en el qual un o
més factors de producció no poden alterar-se.

El període concret dependrà del procés de producció que considerem. Per

exemple, en el cas de la Universitat, tal vegada un període de cinc anys és
suficient per poder canviar tots els factors de producció, mentre que en el cas
d’un portal de venda per la xarxa pugui ser d’un any, o en el cas de una central
elèctrica pugui ser de deu anys.
Així doncs, podem distingir la funció de producció a curt termini i la funció de
producció a llarg termini. En el primer cas, la funció de producció ens indica
com canvia la producció quan canviam les quantitats d’alguns factors mantenint
constant les quantitats d’un o més factors. I, en el segon cas, com canvia la
producció quan canvien tots els factors de producció.

3. La funció de producció a curt termini

Per tal de simplificar i poder fer una anàlisi gràfica consideram que la producció
depèn tant sols de dos factors de producció: el treball (L) i el capital (K). Com
que estam en el curt termini, un dels dos és fix, K, no es pot alterar en aquest
període, i l’altre és variable, L. La funció de producció ens indica quina quantitat
podem produir quan canviam el factor treball mentre que el factor capital es
manté fix en una quantitat K0.
Qct = f (K 0 , L ) [2]

Per exemple, suposem que la funció de producció és Q = 2KL i que K és fix i

igual a 1 unitat. La funció de producció a curt termini és: Q = 2L . Podem
representar-la en la figura 2 i veure com canvia la producció quan hi afegim
unitats de treball.

Campus Extens 8
 12

10 Q = 2L
8

6
Q

0
0 2 4 6
L

Figura 2. Funció de producció a curt termini

En la figura 3 es representen les funcions de producció a curt termini per a

distints valors del factor de producció K: 1, 3, 6. Fixa’t que com més gran és la
quantitat de capital més gran és la quantitat de producte que podem obtenir per
a una mateixa quantitat de treball.

70
Q = 12L
60

50
Q1
40
Q = 6L Q3
Q

30
Q6
20

10 Q = 2L

0
0 1 2 3 4 5 6

Figura 3. Funció de producció a curt termini per a distints valors de K

La funció de producció que hem representat és lineal però no té perquè ser

així. Prova de representar la funció Q = (KL ) amb el capital fix i igual a 4.
0,5

Per explicar quines són les propietats que solen complir les funcions de
producció a curt termini en la pràctica considerarem les dades de la taula 1
corresponents a la funció de producció d’un hipotètic forn que produeix pans.
En la figura 4 es troba la representació gràfica de la funció.
Campus Extens 9
 Unitats K Unitats L Q
1 0 0
1 1 6
1 2 14
1 3 21
1 4 26
1 5 29
1 6 30,5
1 7 31
1 8 30,5
Taula 1. Exemple de funció de producció a curt termini

35

30

25

20
Q

15

10

0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Figura 4. Funció de producció a curt termini del forn

Sovint en el mercat veiem que és necessària una quantitat de factor de

producció per començar a produir. Si no hi ha cap forner no hi ha pans. La
funció de producció passa per l’origen. Igualment, observam que si
s’incrementa el nombre d’unitats del factor de producció augmenta la quantitat
de producte resultant. Si un forner fa més hores o contracta més forners obté
més pans.
Quant al ritme de creixement de la producció quan anam afegint unitats d’un
factor de producció, sol anar canviant. L’augment de les primeres unitats del
factor de producció sovint augmenta la producció a un ritme creixent. Cada cop
és més gran l’augment de producció. Es diu que hi ha rendiments creixents.
Però a partir d’una determinada quantitat de factor variable, en el nostre
exemple L = 2, l’augment del factor de producció augmenta la producció de

Campus Extens 10
pans en una quantia cada cop menor, rendiments decreixents. En alguns casos
pot arribar a passar que increments addicionals del factor variable acabin
disminuint la producció, L = 7. Això és a causa del fet que tenim una quantitat
limitada dels altres factors que fa que no sigui possible augmentar la producció.
Per exemple, si tenim un sol forn per fer pa, per molts de forners que hi hagi
fent pans o per més hores que facin els forners, la producció estarà limitada per
la capacitat del forn i el temps de cocció. El fet que hi hagi més forners fent el
pa en un mateix espai pot acabar per ocasionar que es molestin els uns als
altres, que hi hagi més distraccions i que disminueixi finalment la producció de
pans enfront d’una menor quantitat de forners.
També ens podríem trobar el cas de comptar amb rendiments constants, la
producció augmenta a una taxa constant. Ho podeu observar en l’exemple de
la funció de producció de la figura 2. Encara que aquest fenomen a curt termini
no sol ser comú.
El més habitual és que la producció acabi creixent a una taxa decreixent. Sovint
es parla de la llei de rendiments decreixents. No és una propietat general, però
és molt freqüent.

La llei de rendiments decreixents ens diu que si afegim quantitats iguals d’un
factor variable i es mantenen fixos tots els demés factors, els increments
resultants de la producció acabaran disminuint. És un fenomen a curt termini,
quan hi ha un factor fix.

3.1. Producte total, producte marginal i producte mitjà

La funció de producció a curt termini es diu també corba de producte total, ja
que ens indica quina és la producció total amb una determinada quantitat de
factor variable mantenint fixos els demés factors.
A partir del producte total podem calcular el producte marginal d’un factor
variable i el producte mitjà d’aquest factor.

El producte marginal d’un factor variable (o productivitat marginal) (PMaFV)

és la variació que experimenta el producte total quan s’incrementa el factor
variable en una unitat, mantenint tots els demés factors fixos.

La importància del producte marginal és saber què passarà amb la producció

quan volem incrementar en una unitat un factor variable. Moltes vegades en
l’empresa s’han de prendre decisions del tipus: contractar un comercial més,
comprar un ordinador més, llogar una furgoneta més, etc., és important saber
com s’incrementarà la producció quan disposem d’aquesta nova unitat per
poder valorar el benefici que ens reportarà.
La llei de rendiments decreixents anunciada implica que com més unitats de
factor variable menys productivitat marginal de les unitats addicionals.
En el cas que la producció acabi disminuint amb l’addició d’un factor variable, la
productivitat marginal serà negativa. Cap empresari utilitzarà un factor variable
amb una productivitat marginal negativa.
Campus Extens 11
La productivitat marginal d’un factor es defineix matemàticament com:
ΔQ
PMaL = [3]
ΔL

Si consideram increments infinitesimals del factor variable, la productivitat

marginal es correspon amb el pendent de la funció de producció a curt termini,
que podem calcular com:
∂Q
PMaL = [4]
∂L

El producte mitjà d’un factor variable (PMiFV) és la producció obtinguda per

unitat de factor variable, és a dir, és la producció obtinguda dividida per la
quantitat de factor variable utilitzada.

Matemàticament:
Q
PMi L = [5]
L

En la taula 2 hi ha calculat el producte marginal i mitjà del treball posat per

l’exemple i en les figures 5 i 6 la representació gràfica, respectivament.

Unitats Unitats Q PMa PMi

K L
1 0 0 - -
1 1 6 6 6
1 2 14 8 7
1 3 21 7 7
1 4 26 5 6,50
1 5 29 3 5,80
1 6 30,5 1,5 5,08
1 7 31 0,5 4,43
1 8 30,5 -0,5 3,81
Taula 2. Exemple de la productivitat mitjana i marginal

Campus Extens 12
 9
8
7
6
5
4
Q

3
2
1
0
-1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Figura 5. Exemple de productivitat marginal

8
7
6
5
4
Q

3
2
1
0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Figura 6. Exemple de productivitat mitjana

3.1.1. Relacions entre el producte total, el producte marginal i el producte mitjà

Com hem comentat abans, el producte marginal és el pendent de la corba de
producte total. En el cas del producte mitjà, el podem calcular, a partir de la
representació gràfica de la corba de producte total, com el pendent de la recta
que uneix l’origen amb el punt de la corba on volem calcular el producte mitjà.
En les figures 7 i 8 pots observar el producte marginal i el producte mitjà a partir
del producte total, respectivament.

Campus Extens 13
 35

30

25

20
Q

15

10

0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Figura 7. Càlcul del producte marginal a partir del producte total

35

30

25

20
Q

15

10

0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Figura 8. Càlcul del producte mitjà a partir del producte total

Respecte de la relació entre el producte marginal i el producte mitjà, podem dir

que si el PMa és superior al PMi, la corba del PMi és creixent. Quan el PMa és
inferior al PMi, la corba del PMi és decreixent. Les dues corbes es tallen en el
valor màxim del PMi.
Pensa que si afegim una unitat de factor variable que contribueix a incrementar
la producció en una quantitat superior a la mitjana, això farà que la mitjana
augmenti. Si contribueix a incrementar la producció en una quantia inferior a la
mitjana, això farà que la mitjana disminueixi. Per exemple, pensa en la teva
classe, podem calcular la mitjana d’un examen. Si ara ve a la teva classe un
alumne d’una altra classe amb una nota de l’examen superior a la mitjana
calculada anteriorment, quan tornem calcular la mitjana, ara amb un alumne
Campus Extens 14
més, la mitjana serà superior. I viceversa si l’alumne que ve té una nota inferior
a la mitjana primera.
En la figura 9 pots veure aquesta relació del PMa i el PMi en el cas de
l’exemple de la taula 2.

9
8
7
6
5
PMa
4
Q

PMi
3
2
1
0
-1 0 2 4 6 8 10

Figura 9. Relació entre producte marginal i producte mitjà

Per entendre la importància entre termes marginals i mitjans fes l’exercici 3 dels
proposats al final.

4. La funció de producció a llarg termini

En el llarg termini tots els factors de producció són variables, ja no podem
representar la funció de producció en dues dimensions. Seguint amb l’exemple
anterior del forn, en la taula 3 s’indica la producció segons la combinació de
factor treball i capital utilitzada. Si et centres en una sola fila de la taula, hi
trobaràs representada la producció a curt termini, mantenint una determinada
quantitat de capital, quan varia la quantitat de treball.

5 22 29 34 39 42 44
4 19 26 32 37 40 42
3 16 23 29 34 37 39
2 12 20 26 30,5 34 35
1 6 14 21 26 29 30,5
K/L 1 2 3 4 5 6
Taula 3. Exemple producció de pans a llarg termini

Aquesta informació a llarg termini ens serà útil per decidir més endavant, en
mòduls posteriors, quina serà la combinació de factors de producció utilitzada
Campus Extens 15
per l’empresa. Serà més intensiva en capital o en treball? És una decisió a llarg
termini, ja que tots els factors es poden alterar.
Tornant a la taula 3, fixa’t que hi ha combinacions de factors de producció que
suposen produir la mateixa quantitat de pans. Amb aquesta informació podem
representar en un pla capital-treball el que anomenam corbes isoquantes, unint
aquestes combinacions que ens suposen la mateixa producció.

4 Q = 26

K 3 Q = 29
Q = 34
2

0
0 1 2 3 4 5 6
L

Figura 10. Exemple corbes isoquantes

Les corbes isoquantes representen totes aquelles combinacions de factors de

producció que ens permeten aconseguir un determinat nivell de producció.
Existeix una corba isoquanta per a cada nivell de producció.

Fixa’t en la similitud de les corbes isoquantes, en el cas de la producció, amb

les corbes d’indiferència del consumidor. Tal com teníem un mapa de corbes
d’indiferència també tenim un mapa de corbes isoquantes. Com més a la dreta i
amunt es trobi la corba isoquanta més gran serà el nivell de producció.
La diferència fonamental entre les corbes d’indiferència i les corbes isoquantes
és que en el cas de les corbes d’indiferència el nivell d’utilitat lligat a una corba
d’indiferència només ens diu si aquelles combinacions de béns són més o
menys preferides que d’altres, però el nombre en si no conté cap informació
útil. Mentre que les corbes isoquantes tenen lligat un determinat nivell de
producció que sí que ens dóna una informació rellevant.
El pendent de la corba isoquanta ens indica de quina quantitat d’un factor de
producció podem prescindir si hi afegim una unitat d’un altre factor per mantenir
el nivell de producció. El seu valor absolut és la relació marginal de substitució
tècnica, RMST.

La RMST ens indica la relació en la qual podem substituir un factor de

producció per un altre mantenint constant el nivell de producció.
Campus Extens 16
Formalment la corba isoquanta la podem trobar a partir de la funció de
producció a llarg termini:
Q0 = f ( K , L ) [6]

I la RMST és:
ΔK
RMSTKL = [7]
ΔL

Quan parlam d’increments infinitesimals d’un dels factors de producció és:

dK
RMSTKL = [8]
dL

Existeix una relació entre la RMST i les productivitats marginals dels factors de
ΔQ ΔQ
producció. 2 Sabem que PMaL = i PMaK = . Suposem que disminuïm el
ΔL ΔK
capital en ∆K i augmentam L de forma que no canviï el nivell de producció. La
reducció de producció causada pel capital és de PMaK ∗ ΔK i l’augment de
producció provocat per l’augment del treball és de PMaL ∗ ΔL . Si mantenim el
nivell de producció constant, vol dir que l’augment de producció a causa del
treball ha de ser igual a la disminució de producció a causa del capital, de
forma que el canvi en la producció sigui zero:
PMaK ∗ ΔK + PMaL ∗ ΔL = 0
PMaK ∗ ΔK = −PMaL ∗ ΔL
ΔK PMaL
− = [9]
ΔL PMaK
PMaL
RMSTKL =
PMaK

2
També ho podem fer a partir de la funció de producció:
Q = f (K , L )
∂f ∂f
dQ = dK + dL
∂K ∂L
∂f ∂f
0= dK + dL
∂K ∂L
dK PMaL
RMST =− =
KL dL PMaK

Campus Extens 17
Les corbes isoquantes hem dit que ens informen sobre com es combinen els
factors de producció per obtenir un determinat nivell de producció. Segons com
sigui la tecnologia subjacent serà diferent la forma de les isoquantes i la funció
de producció que les representa. Així doncs:
1) Si un factor de producció es pot substituir per un altre a una taxa constant,
tindrem corbes isoquantes que seran línies rectes i que vendran representades
per la funció de producció:
Q = AK + BL [10]

on A i B són nombres positius que representen la taxa en la qual es poden

substituir els factors.
2) Si s’utilitzen els dos factors en una proporció fixa, les corbes isoquantes
tenen forma de L i la funció de producció que les representa té la forma:
Q = min{AK , BL} [11]

on A i B són nombres positius que ens indiquen la proporció en la qual

s’utilitzen els dos factors. Aquest cas es coneix com la tecnologia Leontief.
3) És el cas d’una funció de producció Cobb-Douglas on hi ha substituibilitat
entre els factors de producció, però aquesta no és perfecta com en el primer
cas.
Q = K a Lb [12]

On a i b són nombres positius.

4.1. Rendiments d’escala

Una de les qüestions importants per a l’empresa en el llarg termini és saber
quina és l’escala òptima de producció. És a dir, si és més eficient produir a
petita escala o a gran escala. Segons quina sigui la resposta en el mercat
observarem que hi ha moltes empreses petites o només unes quantes de
grosses o qualsevol altre combinació de les dues.
La propietat tècnica de la funció de producció que ens relaciona l’escala amb
l’eficiència és el que anomenam rendiments d’escala.

Els rendiments d’escala ens diuen què passa amb la producció quan variam
tots els factors de producció en una mateixa proporció. És un concepte de llarg
termini ja que suposa el canvi de tots els factors de producció.

Els rendiments d’escala poden ser creixents, constants o decreixents. Vegem-

ho.

Campus Extens 18
Rendiments creixents d’escala:
Un procés de producció mostra rendiments creixents d’escala si la variació
proporcional de tots els factors de producció provoca una variació més que
proporcional en la producció.
f ( λK , λL ) > λ f (K , L ) [13]

on λ representa u més el tant per u de variació dels factors de producció, per

exemple, si incrementam tots els factors de producció en un 50%, λ seria 1,5.
En aquest cas és millor produir a gran escala i veurem empreses d’una
grandària considerable en el mercat. Sol passar en processos de producció on
es pot treure profit de l’especialització i la divisió del treball. Per exemple, en la
fabricació de cotxes, pensar que dues persones i una sola màquina poden dur
endavant la producció de cotxes és difícil, haurien de fer moltes tasques i
suposaria molt de temps treure un sol cotxe al mercat. La cosa canvia si
suposam que es té maquinària especialitzada, robots i més treballadors,
cadascun dels quals està especialitzat en una tasca. Quan augmenta l’escala
de l’empresa la quantitat de producte, els cotxes, augmenta més ràpidament
que les quantitats de factors. Altres processos de producció en els quals es
poden donar rendiments d’escala creixents és en el cas, per exemple, d’una
constructora a l’hora de construir una fàbrica o un edifici de plantes: fer la nau
un poc més gran o fer una planta més suposa afegir una quantitat de factors de
producció menors que el guany en volum o metres quadrats.
Rendiments constants d’escala:
Un procés de producció mostra rendiments constants d’escala si la variació
proporcional de tots els factors de producció provoca una variació en la mateixa
proporció en la producció.
f ( λK , λL ) = λf (K , L ) [14]

En aquest cas tenir una mida gran o petita no aporta ni avantatges ni

inconvenients. Imagina una persona que prepara menjars preparats a casa
seva. Si duplicam tots el factors de producció, posam una altra cuina amb una
altra cuinera, etc., els menjars preparats poden duplicar-se.
Rendiments decreixents d’escala:
Un procés de producció mostra rendiments decreixents d’escala si la variació
proporcional de tots els factors de producció provoca una variació menys que
proporcional en la producció.
f ( λ K , λ L ) < λf (K , L ) [15]

En aquest cas tenir una mida gran és un inconvenient.

Un determinat procés de producció no té perquè mostrar el mateix tipus de
rendiment d’escala per a qualsevol nivell de producció. Pot ser que per a un
rang de producció tingui uns determinats rendiments d’escala i uns altres per a
un altre rang. Per exemple, rendiments creixents d’escala per a nivells de

Campus Extens 19
producció baixos, rendiments constants d’escala per a nivells mitjans i
rendiments decreixents d’escala per a nivells alts de producció.
Procura no confondre els rendiments d’escala amb el que hem comentat de la
llei de rendiments decreixents. Els primers són un concepte de llarg termini i
suposa canviar tots els factors de producció i veure què passa amb la
producció, mentre que els segons fan referència al curt termini i suposa canviar
un sol factor de producció mantenint els altres constants i veure què passa amb
la producció. Un procés de producció pot presentar rendiments creixents en el
llarg termini i complir la llei de rendiments decreixents en el curt termini. Per
aquest motiu sempre que facis referència al llarg termini recorda afegir-hi el
qualificatiu d’escala.
Podem calcular els rendiments d’escala a partir de la funció de producció a llarg
termini o bé a partir del mapa d’isoquantes.
Per exemple, calculem el rendiments d’escala d’un procés de producció amb
una funció de producció Cobb-Douglas:
QLlt = f (K , L ) = K a Lb

Multiplicam tots els factors de producció per λ i veiem què passa amb la
producció:
f (λK , λL ) = (λK ) (λL ) = λa +b K a Lb = λa + b f (K , L )
a b

Fixa’t que depenent del valor de a + b tindrem uns o uns altres rendiments
d’escala. Si a + b = 1, rendiments constants d’escala. Si a + b > 1, rendiments
creixents d’escala i si a + b < 1 , rendiments decreixents d’escala.
Per tal de veure com es calculen els rendiments a partir del mapa d’isoquantes
fes l’exercici 4.

Campus Extens 20
GLOSSARI

Corbes isoquantes: representen totes aquelles combinacions de factors de

producció que ens permeten aconseguir un determinat nivell de producció.
Existeix una corba isoquanta per a cada nivell de producció.
Curt termini d’un procés de producció: és el període de temps en el qual un o
més factors de producció no poden alterar-se.
Factors de producció: són els recursos utilitzats per produir béns i serveis.
Factors fixos: són aquells factors de producció que en un període de temps
considerat no es poden canviar sense incórrer en un cost prohibitiu.
Factors variables: són aquells factors de producció que sí que es poden
modificar en el període de temps considerat.
Funció de producció: ens indica la relació en la qual es combinen els factors
de producció per obtenir el producte.
Llarg termini d’un procés de producció: és aquell període de temps
suficientment ampli perquè tots els factors de producció puguin alterar-se. És a
dir és, el mínim període de temps perquè tots els factors de producció siguin
variables.
Llei de rendiments decreixents: ens diu que, si afegim quantitats iguals d’un
factor variable i es mantenen fixos tots els demés factors, els increments
resultants de la producció acabaran disminuint. És un fenomen a curt termini,
quan hi ha un factor fix.
Producte marginal d’un factor variable (o productivitat marginal): és la variació
que experimenta el producte total quan s’incrementa el factor variable en una
unitat, mantenint tots els demés factors fixos.
Producte mitjà d’un factor variable (o productivitat mitjana): és la producció
obtinguda per unitat de factor variable, és a dir, és la producció obtinguda
dividida per la quantitat de factor variable utilitzada.
Relació marginal de substitució tècnica: ens indica la relació a la qual
podem substituir un factor de producció per un altre mantenint constant el nivell
de producció.
Rendiments d’escala: ens diuen què passa amb la producció quan variam tots
els factors de producció en una mateixa proporció. És un concepte de llarg
termini, ja que suposa el canvi de tots els factors de producció.

Campus Extens 21
EXERCICIS

1. (Ap. 3) Donada la funció de producció a curt termini següent: Q = 2 + L ,

representa la corba de producte total, producte marginal i producte mitjà.
1
2. (Ap. 3) A partir de la funció de producció a curt termini següent: Q = 2L , 2

representa la corba de producte total. Observant la corba, pots dir com són
el producte marginal i el producte mitjà? Quin és superior? Comprova les
teves respostes calculant i representant la corba del producte mitjà i del
producte marginal. Digués si es compleix la llei de rendiments decreixents.

3. (Ap. 3) Suposa dos processos de producció 1 i 2 amb les següents corbes

de producte total, producte marginal i producte mitjà. En el primer procés de
producció la productivitat marginal és constant i igual a 5 sempre que la
quantitat de factor de producció sigui inferior o igual a 600 unitats, a partir
d’aquí la productivitat marginal disminueix ràpidament i a partit de les 800
unitats de factor de producció és negativa. En el segon procés de producció
la productivitat marginal és constant i igual a 3 per als nivells de factor de
producció considerats. Suposa que comptes amb 1.100 unitats del factor de
producció variable i que les vols repartir en els dos processos de forma que
maximitzis la quantitat de producte. Quina quantitat de factor destinaries a
cada procés? En aquest cas, què és millor utilitzar el producte marginal o el
producte mitjà per prendre la decisió? Com canvia la quantitat de producte
total si utilitzes l’un o l’altre?

Q PT2 PMa / PMi

3200
3000 5
PT1
3 PMa2 = PMi2

PMi1

600 700 1000 L 600 1000 L

700 PMa1

4. (Ap. 4) A partir del mapa de corbes isoquantes següent calcula els

rendiments d’escala per als distints nivells de producció. (Per fer-ho calcula
quin ha estat el percentatge de variació dels factors de producció i el
percentatge de variació de la producció en cadascuna de les combinacions
des de la A fins a la H.)

Campus Extens 22
 K

24 H
21 G
18 F 420
15 E
400
12 D
360
9 C 300
6 B 240
3 A 180
30 90
1 2 3 4 5 6 7 8 L

5. (Ap. 4) Donada la funció de producció a llarg termini següent: Q = Min{K, L},

representa les corresponents corbes isoquantes i, a partir de la seva
informació, digués quin tipus de rendiments d’escala presenta aquest
procés de producció.

6. (Ap. 4) Donades les funcions de producció següents, calcula quin tipus de

rendiments d’escala presenten i si a curt termini compleixen o no la llei de
rendiments decreixents:
a) Q = 2L + 3K
1 1

b) Q = K 4 L6
1 1

c) Q = K 2 L2
d) Q = K 10,3 K 20,3 L0,3
e) Q = K 2 L3

Campus Extens 23
QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ

1. Si ens diuen que un determinat factor de producció és variable:

a) Fan referència al llarg termini
b) Fan referència al curt termini
c) Poden referir-se tant al llarg com al curt termini
d) Vol dir que canvia la seva forma en el temps

2. En el curt termini d’un procés de producció:

a) Només hi ha factors fixos
b) Només hi ha factors variables
c) Hi ha factors fixos i variables
d) No poden alterar-se els factors de producció

3. En el cas del servei de restauració, si consideram un termini de quatre

mesos, quin factor de producció seria fix?
a) Local
b) Coberts, plats, tassons, etc.
c) Cuiners
d) Cambrers

4. La funció de producció a curt termini:

a) Indica la relació entre els factors de producció variables i la quantitat de
producte, quan un o més factors de producció es mantenen fixos
b) Sovint presenta rendiments decreixents
c) Si no hi ha factors de producció no hi ha producció
d) Totes les respostes anteriors són correctes

5. Si la productivitat marginal és superior a la productivitat mitjana d’un factor

variable:
a) La productivitat marginal és creixent
b) La productivitat mitjana és decreixent
c) La productivitat mitjana és creixent
d) No afecta la productivitat mitjana

Campus Extens 24
6. Si consideram la productivitat marginal d’un factor variable:
a) Si es compleix la llei de rendiments decreixents la productivitat marginal
és creixent
b) Coincideix amb la productivitat mitjana en el valor màxim de la
productivitat mitjana
c) Coincideix amb la productivitat mitjana en el valor màxim de la
productivitat marginal
d) És la producció obtinguda per unitat de factor variable

7. Les corbes isoquantes:

a) Ens indiquen com podem substituir un factor per un altre mantenint la
quantitat de factor fix constant
b) Ens indiquen com podem substituir un factor per un altre mantenint la
quantitat de producte constant
c) Ens indiquen com podem convertir un factor fix en variable
d) Són iguals per a tots els processos de producció

8. Respecte de la relació marginal de substitució tècnica:

a) Coincideix amb la productivitat marginal
b) És igual al valor absolut del pendent de la productivitat mitjana
c) És igual al valor absolut del pendent de la corba isoquanta
d) Té relació amb el quocient de la productivitat marginal i la productivitat
mitjana d’un factor

9. Els rendiments d’escala:

a) Són un concepte de curt termini
b) Depenen de la llei de rendiments decreixents
c) Són sempre els mateixos per a qualsevol nivell de producció
d) Poden ser creixents, decreixents i constants

10. Quina de les funcions de producció a llarg termini següents presenta

rendiments creixents d’escala:
a) Q = K 0,5 L0,5
b) Q = K L2
c) Q = K 0,3 L0,5
d) Q = 2K + 3L

Campus Extens 25
SOLUCIONARI DEL QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ

1. c)

2. c)

3. b)

4. d)

5. c)

6. b)

7. b)

8. c)

9. d)

10. b)

Campus Extens 26
RECURSOS

Podeu consultar els llocs web següents, on podreu complementar allò que s’ha
vist en aquest bloc:
<www.wikipedia.org> (cercau-hi la paraula microeconomia)
<www.economiavisual.com> (hi trobareu vídeos explicatius dels principals
gràfics)

Campus Extens 27