Joan Marc Mar ques i Carreras

El mundo del catch - Roland Barthes

QÜESTIONARI

1. Barthes proposa entendre el catch com un sistema de signes. A quins altres àmbits
podríem aplicar aquesta proposta? Per què podem afirmar que el catch és un
espectacle i no un esport?
Per exemple podríem aplicar el catch a la Literatura en general i més concretament a la poesia,
atès que existeix el cas de les metàfores i de les figures retòriques en general, això s’esdevé
gràcies a un pacte entre l’autor i el lector segon el qual unes coses signifiquen unes altres.
S’apliquen uns valors a una idea determinada. En general, qualsevol manifestació portadora
d’un discurs és susceptible de que el catch hi pugui ser aplicat.
El catch és un espectacle i no un esport perquè no hi ha competició real, de fet el resultat no
importa, el que importa és l’experiència de les emocions viscudes pels qui lluiten. S’estableix
un pacte entre aquests i els espectadors, un pacte pel qual, tot i saber que està tot coreografiat
i pactat, els espectadors disfruten de la “tensió” i de les acrobàcies com si fossin reals.

2. Quina funció compleixen al catch els combats formals? Quins signes els
caracteritzen? Quins són els signes de la deslleialtat?
Fan una funció de contrast, el públic necessita la realitat, la bondat, dels combats formals,
enfront del mal del catch. És un retorn sentimental a la tradició esportiva.
Els signes que els caracteritzen son els de cortesia com donar-se la ma, allunyar-se de tot allò
que faci que no sigui un combat “perfecte”, el control, la cortesia, etc.
Els gestos de deslleialtat son els gestos violents, o considerats com a tal, per exemple donar
una puntada de peu al contrincant quan està al terra, aprofitar una pausa oficial per arremetre
pel darrera al contrincant. Tot això no està permès, però el públic ho vol veure, per tant si
que entra dins la permissió de l’espectacle. L’àrbitre fa veure que no ho veu, però el públic
si, i per això la relació entre l’autoritat de l’àrbitre i els dos contrincants es veu alterada per la
visió omniscient de l’espectador.

3. Què vol dir Barthes quan afirma que el sentit natural del catch és el de l'amplificació
retòrica?
Vol dir que allò que el caracteritza son els excessos en els gestos, passions, assalts i rèpliques
que arriben a la ruptura fins i tot de les “normes” del joc.

4. Quins són segons Barthes els trets característics del canalla?

Per Barthes, el que defineix al canalla és el fet de ser únic, que utilitza les normes com li plau,
que s’escuda en elles quan li convé i les evita seguint també aquesta premissa. És
contradictori, irregular, gens constant en el comportament. Per això el goig del públic es veu
incrementat quan rep el seu merescut.

5. Comenta els següents fragments:

a. "Lo que el público reclama es la imagen de la pasión, no la pasión misma. Nadie

le pide al catch más verdad que al teatro."
El públic no busca la veritat, sinó la seva imatge. La veritat, és massa potent com per a ser
assumida pel públic, de fet en la veritat no hi ha ni espectador ni espectacle. És per això que
el que vol el públic és la imatge de la veritat, ço és, la veritat codificada en el signe.

b. "El catch se ocupa, fundamentalmente, de escenificar un concepto puramente

moral: la justicia."
En el catch el que es cerca és la llei del talió: ull per ull. Establint així el que es considera una
relació justa. La revenja, és el factor determinant, al causa i l’efecte per a l’organització dels
fets d’una manera causal.

c. "Un luchador puede irritar o disgustar, pero jamás decepciona, pues siempre
realiza hasta el final, por una consolidación progresiva de los signos, lo que el
público espera de él. En el catch nada existe si no es totalmente, no hay ningún
símbolo, ninguna alusión, todo se ofrece exhaustivamente; sin dejar nada en la
sombra, el gesto elimina todos los sentidos parásitos y presenta ceremonialmente
al público una significación pura y plena, redonda, a la manera de una naturaleza."
Al catch no hi ha contencions, el que es pretén és la presentació de les emocions sense símbol,
directament, justificant això dient que els gestos presenten l’emoció i no hi ha un signe que
vulgui dir una altre cosa que la cosa mateixa que es diu. Cosa que en realitat no es dona, degut
a que els gestos sempre son un pacte social del que volen representar. Hi ha una distància
entre el que es vol representar i la manera de representar-ho.

d. "El catch posee el poder de transmutación propio del espectáculo y el culto.

Sobre el ring y en el fondo de su ignominia voluntaria, los luchadores de catch
siguen siendo dioses, porque son, durante algunos instantes, la llave que abre la
naturaleza, el gesto puro que separa al bien del mal y revela la figura de una justicia
finalmente inteligible."
El catch pot ser vist com una religió, això és degut a que s’està produint un ritual. Un ritual
en el que els assistents s’hi reuneixen i el centre d’atenció està posat en la representació d’una
idea de justícia portada a terme factualment. Això provoca en l’assistent una emoció que pot
arribar a ser molt forta i contribueix a la creació d’una comunitat en torn de l’espectacle. Fins
i tot es fa la comparativa entre un element religiós com és la crucifixió i una escena de catch
(p.11), establint la figura retòrica que tothom a la cultura occidental té a l’imaginari col·lectiu
i li transmet més o menys la mateix sensació.