Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 2

Ciència de l’Administració

Curs 2023-2024
Prof. Anna Palau

Seminari 5
Comentari i debat a classe de les lectures:
Field, B. N. (2021) Ministers, Gender and Political Appointments. Government and
Opposition, 1-22.

Nom i cognom:

Objectius d’aprenentatge:
- Estudiar l’impacte del gènere en el nomenament d’alts càrrecs dins els ministeris

Preguntes:
1. Quina és la pregunta de recerca que vol respondre la lectura de Field(2021)? A través de
quin mecanisme (hipòtesi) ens dius la lectura que les dones insiders poden contribuir a
augmentar la inclusió d’altres dones en la política? Tots els estudis que s’han fet donen
suport a aquesta hipòtesi? Quina hipòtesi alternativa explora l’article?
La pregunta a la que vol respondre amb la investigació és com els polítics (homes)
com les polítiques (dones), contribueixen a seleccionar dones per càrrecs en la
política d’Espanya, en càrrecs importants. Vol veure com el sexe del seleccionador
interactua amb el context polític, en el seu cas, d’Espanya.
A partir d’un estudi longitudinal de ministres i mètodes qualitatius i quantitatius per
examinar el si i el perquè del comportament dels polítics a l’hora de seleccionar el seu
gabinet, govern, etc. Empíricament, el text analitza els nomenaments dels ministres a
Espanya durant 6 governs entre 1996 i 2018. En una hipòtesi de Catherine Reyes-
Housholder, es diu que les dones presidentes solen seleccionar més dones a causa
d'un mandat electoral percebut, xarxes de gènere i homofília (la tendència dels
individius de seleccionar allò que es similar a ells). Un altre estudi diu alguna cosa
similar, però, no tots els estudis hi estàn d’acord. Una de les hipòtesis que ofereix el
text és que hi ha estudis que mostren que la participació de les dones en gabinets
executius està fortament relacionat amb la presència de les dones al sistema polític I
en les assamblees legislatives I dones dins dels grups parlamentaris governants. Les
Ciència de l’Administració
Curs 2023-2024
Prof. Anna Palau
dones poden contribuir a la igualtat de gènere, segons l’article, amb la visibilitat, amb
la presa en consciència, etc.

2. Per què és interessant el cas d’Espanya per analitzar la pregunta de recerca?


Metodològicament, quins instruments utilitza l’autora per dur a terme l’anàlisi empíric?
A Espanya ja s’ha estudiat ins a quin punt s’ha feminitzat el Congrés i els ministres,
però no sabem ins a quin punt són homes o dones. A més, a Espanya han predominat
els governs de majoria absoluta o governs de minoria (sense qualició, amb
recolzaments puntuals però aquests partits externs no entren al govern). El fet que no
es caracteritzi per un govern de qualició ho fa interessant, justi ica que no es nomenin
aquests càrrecs. Metodològicament, du a terme la investigació a partir de analisis
qualitatius i quantitatius, és a dir una metodologia mixta.

3. Explica a través de la informació de la taula 1 l’evolució de la representació de les dones


en la política en les diferents legislatures. Quin impacte va tenir l’aprovació de la llei
d’Igualtat (2007)?
Segons la taula 1, l’evolucióo de la presència de les dones en càrrecs polítics és molt
clara. Durant les legislatures de partits conservadors, com els de Rajoy i Aznar
(ambdós del Partit Popular), la selecció de dones és escassa o es redueix. Amb partits
més d’esquerres, com el de Zapatero (PSOE), augmenta el percentatge de dones que
estàn en càrrecs polítics. Quan s’aprova la llei d’igualtat del 2007, s’augmenta
lleugerament el percentatge de dones ja que la llei va tenir certs problemes
d’especi icació.

4. Explica a través de la informació de la taula 2 l’evolució del nomenament de dones com


a alts càrrecs dels ministeris en les diferents legislatures. A quines conclusions arriba la
lectura?
La conclusió a la que arriba és que el context realment importa. Quan vols fer ministra
a una dona “t’ho penses dues vegades”. Zapatero tenia moltes dones pero a
continuació, Rajoy també n’augmenta. Històricament, els temes de gènere sempre
han estat més sensibles pels governs i partits d’esquerres i no tant pels de dretes.
f
f
f
f

You might also like