La democràcia i el seu altaveu trencat

Avui en dia vivim capficats dins un món completament subordinat a la política; tots els
aspectes que ens envolten i ens afecten s’han comentat a una sala plena d’individus
que, gràcies a la “democràcia”, estan asseguts a unes cadires. Emperò, creieu que
actualment existeix un escenari que tingui en compte el seu significat etimològic?

Quan els grecs van inventar uns dels mots més importants de la història pensaven
tenien al cap en un poble que tingués el poder de decidir el camí que havia de seguir.
Ara bé, cal tenir en compte un petit incís: quan els grecs parlaven de democràcia i
d’atorgar el poder al poble —ens hem d’imaginar el prototip de filòsof grec amb un
enorme llençol que el cobreix—, solament tenien veu els homes que en aquella època
es podien permetre tenir el seu estómac ple. D’aquesta manera, les dones i els
esclaus, els quals representaven tres quartes parts de la població, no tenien cap mena
de poder ni de vot.

Així doncs, tenint en compte que des de la creació del mot “democràcia” fins avui en
dia s’han crucificat homes i que aquests han ressuscitat, que han caigut imperis i que
s’han tornat a aixecar, és possible que la concepció inicial no sigui tan diferent de
l'actual?

A hores d’ara, sé que alguns de vosaltres em tractaria de boig i em recordaria que

vivim en un sistema “democràtic” que ens permet elegir mitjançant una votació cada
quatre anys el representant del nostre país. No obstant això, seguit d’un cop dur
damunt la taula, m’atreviria a confessar que realment continuem sent el públic mort de
fam que anava a veure els espectacles de gladiadors a canvi d’un trosset de pa. De la
mateixa manera, quan votem, ens sentim realitzats i convençuts que hem pres una
bona decisió. Altrament, no us heu plantejat mai què passaria si un dia tot el poble
decidís no anar a votar? És possible que, d’aquesta manera, fos el poble qui realment
presumís de poder?

En definitiva, tots ens hauríem de plantejar si la política actual i el sistema que la

protegeix camina entre el poble i menja vora seu o si, contràriament, volen per sobre
nostre observant amb mitja rialla com ens conformem amb les miques del seu pa.