Mòdul 3 Temes 2 I 3

Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat
Màster Universitari en Formació del Professorat d’ESO, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament
MÒDUL 3
La interacció i clima
social a l’aula
Professora: Dra. Núria Voltas
Índex de continguts MÒDUL 3:
Tema 1. Les relacions socioeducatives
Tema 2. El clima social a l’aula
Tema 3. L’orientació educativa i l’acció tutorial
Tema 4. La gestió de l’aula

4.1. Gestió de l’aula, alumnat amb NESE
4.1.1. Gestió dels comportaments disruptius
4.2. Gestió de l’aula en situacions d’assetjament o ciberassetjament

Tema 2. El clima social a l’aula Definició de clima social
Quan parlem del clima social el primer “dilema” és el propi concepte:

Atmosfera, ambient, context…
Sobre quins agents té

Subjectiu o objectiu?
efectes?
Amb efectes negatius

o positius?
Quin paper juga el professorat?
LECTURES RECOMANDES:
Pérez, A., Ramos, G., & López, E. (2010). Clima social aula: percepción diferenciada de los
alumnos de educación secundaria obligatoria. Cultura y Educación, 22(3), 259-281.
Rodríguez-Mantilla, J. M., & Ruiz-Lázaro, J. (2019). El clima social en centros educativos:

percepción del profesorado de Educación Secundaria Obligatoria de la Comunidad de
Madrid. Revista de Investigación Educativa, 37(1), 231-250.
DEFINICIONS:
Rodríguez-Mantilla i Ruiz-Lázaro, 2019

…calidad de las interacciones interpersonales experimentadas y percibidas por los sujetos de la institución escolar
(Blaya, Debarbieux, Del Rey & Ortega, 2006), éste influye en la cultura de centro, entendida como las
características macro que configuran la institución (García-Solarte, 2009). En este sentido, es importante destacar
que el clima se define en términos de percepción por parte de los miembros de la organización sobre el
ambiente donde se desarrollan las relaciones interpersonales en el contexto de trabajo (Guerra, Vargas,
Castro, Plaza & Barrera, 2012; Sandoval, 2014). Y es que cada persona lo puede percibir de manera diferente, lo
que puede llegar a condicionar su comportamiento, con todas las implicaciones que ello conlleva. Es por ello, que
el clima de una organización siempre tiene algún tipo de impacto sobre el logro de los propósitos institucionales.
DEFINICIONS:
Rodríguez-Mantilla i Ruiz-Lázaro, 2019

…calidad de las interacciones interpersonales experimentadas y percibidas por los sujetos de la institución escolar
(Blaya, Debarbieux, Del Rey & Ortega, 2006), éste influye en la cultura de centro, entendida como las
características macro que configuran la institución (García-Solarte, 2009). En este sentido, es importante destacar
que el clima se define en términos de percepción por parte de los miembros de la organización sobre el
ambiente donde se desarrollan las relaciones interpersonales en el contexto de trabajo (Guerra, Vargas,
Castro, Plaza & Barrera, 2012; Sandoval, 2014). Y es que cada persona lo puede percibir de manera diferente, lo
que puede llegar a condicionar su comportamiento, con todas las implicaciones que ello conlleva. Es por ello, que
el clima de una organización siempre tiene algún tipo de impacto sobre el logro de los propósitos institucionales.
Pérez et al., 2010

“la percepción que cada miembro del aula tiene sobre la vida interna y diaria de la misma”. Creemos que
para poder trabajar el clima aula, debemos llegar a conocer lo que los integrantes del aula perciben al estar y
relacionarse en ella. De este modo llegaremos a acuerdos intersubjetivos que nos hagan avanzar en la
interpretación de factores que si son modificados, erradicados o potenciados –según el caso–, consigan mejorar el
día a día en las aulas, y con ello el crecimiento de todos sus integrantes.
Tema 2. El clima social a l’aula La convivència escolar en l’àmbit de secundària
CLIMA SOCIAL és:
Com perceps l’ambient o entorn en el que estàs desenvolupant l’activitat

acadèmica. Els espais, les normes, les persones que el conformen… TOT.
Subjectiu o objectiu?
CLIMA SOCIAL efectes: Sobre el comportament i sobre la qualitat,

rendiment i satisfacció.
Els climes negatius generen estrès,

desmotivació, falta de compromís i
Els climes positius fomenten la incrementen les conductes
cohesió del grup. Contribueixen agressives.
Un mal clima social pot tenir efectes
al bon desenvolupament a nivell
negatius a nivell FÍSIC,
acadèmic i social. Hi ha més
PSICOLÒGIC/EMOCIONAL per a
respecte i confiança. tots els agents que formen part del
context acadèmic.
ALUMNAT
El clima social es pot abordar
des de diferents enfocs:
EQUIP
DIRECTIU PROFESSORAT
MICROCLIMES
que es
relacionen
entre sí
PERSONAL
FAMÍLIES D’ADMINISTRACIÓ
I altres (...)
Guerra et al., 2012

Tema 2. El clima social a l’aula Avaluació del clima social
Diseño y análisis de una escala para la valoración

de la variable clima social aula en alumnos de
Educación Primaria y Secundaria – Qüestionari
(file:///C:/Users/nuria/Downloads/19985.pdf) d’Amparo
Pérez, Genoveva Ramos i Emelina López
DIMENSIONS:
INTERÈS
SATISFACCIÓ
RELACIÓ
COMUNICACIÓ
Tema 2. El clima social a l’aula Avaluació del clima social
https://www.uv.es/gem/gemhistorico/mav
aco/publicaciones/Clima_social_aula.pdf
Tema 2. El clima social a l’aula Claus per a fomentar un clima social positiu
Els docents tenen un paper rellevant (facilitador) a l’hora de

fomentar un clima social positiu a l’aula, per això han de
desenvolupar una competència professional adequada al seu estil
personal quan es tracta de fer gestió d’aula (Teixidó, 2001).
ADEQUADA GESTIÓ DE L’AULA → CLIMA SOCIAL POSITU

Tema 3. L’orientació educativa i l’acció tutorial PEC, PAT, Orientació Educativa i Acció Tutorial
DOCUMENTS BÀSICS D’AQUEST APARTAT:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/professionals/fp/accio-tutorial-i-orientacio/pla-accio-tutorial/Del_PEC_al_PAT.pdf
http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/professionals/fp/accio-tutorial-i-orientacio/pla-accio-tutorial/Elements_PAT.pdf
http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/professionals/fp/accio-tutorial-i-orientacio/pla-accio-tutorial/Projecte_Educatiu_Centre_Orientacio.pdf
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0087/d3a69274-7fab-4615-a143-d4a17e7f4399/BlocI_ConcepteOE.pdf
http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/orientacioeducativa/Documents/n1.pdf

La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d'orientació i d'acció tutorial es portin a terme de
forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa. Per aquesta
raó el Projecte Educatiu de Centre (PEC), com a document de la institució escolar que en defineix el funcionament
en l’àmbit curricular, l’organitzatiu, de gestió econòmica i de gestió de personal, adaptat a la realitat dels alumnes i a
l’entorn, ha d’incorporar l’orientació educativa i l’acció tutorial en els següents termes:
• Com un element pedagògic nuclear que inspiri totes les accions formatives (tutorials, curriculars, comunitàries...).
• Explicitant el què, el com i el quan de l’orientació educativa en el marc del funcionament ordinari del centre.
• Gaudint de la capacitat de gestió i priorització dels recursos assignats al centre en l’aplicació de l’orientació educativa.

La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d'orientació i d'acció tutorial es portin a terme de forma
distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa. Per aquesta raó el Projecte
Educatiu de Centre (PEC), com a document de la institució escolar que en defineix el funcionament en l’àmbit
curricular, l’organitzatiu, de gestió econòmica i de gestió de personal, adaptat a la realitat dels alumnes i a l’entorn,
ha d’incorporar l’Orientació Educativa i l’acció tutorial en els següents termes:
• Com un element pedagògic nuclear que inspiri totes les accions formatives (tutorials, curriculars, comunitàries...).
• Explicitant el què, el com i el quan de l’orientació educativa en el marc del funcionament ordinari del centre.
• Gaudint de la capacitat de gestió i priorització dels recursos assignats al centre en l’aplicació de l’orientació educativa.
Tema 3. L’orientació educativa i l’acció tutorial Orientació Educativa i Acció Tutorial
La direcció de cada centre ha de vetllar perquè les

funcions d’orientació i d’acció tutorial es portin a
terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els
professionals del centre i la comunitat educativa. Així
mateix, per fomentar la construcció compartida de
coneixement i la coherència organitzativa i
pedagògica, l’equip directiu ha de posar en relleu i
promoure el treball conjunt entre els diferents equips
de centre. El lideratge del mestre o mestra
d’educació especial i de l’orientador o orientadora
del centre afavoreix la construcció d’aquesta mirada
en l’acompanyament de l’alumne.
Les funcions orientadora i tutorial del centre, de cada

docent i dels equips educatius han d’iniciar-se i
apuntalar-se en un procés planificat d’acollida dels
alumnes i en una coordinació de les accions
pedagògiques compartides entre equips al llarg de
les diferents etapes i ensenyaments. Un procés
d’acollida sempre és condició necessària per a
l’orientació de l’infant, el jove i l’adult, així com de les
famílies. També cal desenvolupar la funció
orientadora i tutorial en el si dels processos d’E-A i
dins de cada etapa o ensenyament, per mitjà
d’actuacions diverses i diferenciades.
La direcció de cada centre ha de vetllar perquè les

funcions d’orientació i d’acció tutorial es portin a
terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els
professionals del centre i la comunitat educativa. Així
mateix, per fomentar la construcció compartida de
coneixement i la coherència organitzativa i
pedagògica, l’equip directiu ha de posar en relleu i
promoure el treball conjunt entre els diferents equips
de centre. El lideratge del mestre o mestra
d’educació especial i de l’orientador o orientadora
del centre afavoreix la construcció d’aquesta mirada
en l’acompanyament de l’alumne.
Les funcions orientadora i tutorial del centre, de cada

docent i dels equips educatius han d’iniciar-se i
apuntalar-se en un procés planificat d’acollida dels
alumnes i en una coordinació de les accions
pedagògiques compartides entre equips al llarg de
les diferents etapes i ensenyaments. Un procés
d’acollida sempre és condició necessària per a
l’orientació de l’infant, el jove i l’adult, així com de les
famílies. També cal desenvolupar la funció
orientadora i tutorial en el si dels processos d’E-A i
dins de cada etapa o ensenyament, per mitjà
d’actuacions diverses i diferenciades.
Tema 3. L’orientació educativa i l’acció tutorial Orientació Educativa
ORIENTACIÓ EDUCATIVA
Procés d’assessorament/acompanyament, s’enfoca cap al futur PERSONAL, SOCIAL, ACADÈMIC i també a la fi,
LABORAL, i en especial a la consecució de l’èxit.
Servei tècnic, personal i sistemàtic que s'ofereix a l'alumnat des del sistema educatiu, per tal d'ajudar-lo a conèixer
les seves possibilitats i limitacions, així com les del seu medi, perquè prengui les decisions adequades per obtenir el
màxim desenvolupament personal, acadèmic i social per aconseguir la seva transició a la vida activa com un ciutadà
lliure i responsable (Sampascual et al., 1999).
Procés molt relacionat amb la transmissió de valors, contribueix a la millora i equitat del sistema educatiu.
Tema 3. L’orientació educativa i l’acció tutorial OE: aspectes a destacar
1) Comença a Educació Infantil i s’intensifica a Educació Secundària. El professional ha de formar-se en el treball de

la diversitat àmplia de cada alumne/a i del conjunt de l’aula; d’ell mateix com a persona, en relació amb la resta
d’alumnat, dins l’aula i en el centre. La diversitat de cadascun dels joves, amb les seves necessitats i expectatives,
cal treballar-la des del conjunt de totes les accions educatives i de manera justa i equitativa.

2) Es fa de manera “simultània” al procés d’aprenentatge de l’alumnat. L’orientació és un procés progressiu igual

que el procés d'aprenentatge.

2) Es fa de manera “simultània” al procés d’aprenentatge de l’alumnat. L’orientació és un procés progressiu igual

que el procés d'aprenentatge.
3) Orientar no és mai una tasca individual. Són funcions de tot el sistema educatiu i per tant hi ha una responsabilitat
compartida entre els diferents agents. Orientar a l’alumnat es concreta en una competència professional del docent
al voltant del tractament concret de la diversitat dels alumnes i que, a nivell col·lectiu, es compromet amb una
autonomia de centre que posa l’organització i el centre al servei de l’atenció personalitzada (objectiu últim, l’èxit
educatiu de l’alumnat).
4) El professional docent ha de tenir els coneixements de l’àrea específica que ha d’ensenyar, però també ha d’estar
format en orientació educativa (assessorament/acompanyament).
5) El treball d’orientació és una activitat de tot l’equip de professionals del centre, al llarg de totes les etapes
educatives. És apel·lar al reconeixement d’una competència del docent, dins de l’equip del que forma part i en
resposta a un PEC (tasca amb doble dimensió: professor i orientador).
5) El treball d’orientació és una activitat de tot l’equip de professionals del centre, al llarg de totes les etapes
educatives. És apel·lar al reconeixement d’una competència del docent, dins de l’equip del que forma part i en
resposta a un PEC (tasca amb doble dimensió: professor i orientador).
6) La doble dimensió de la professionalitat docent està molt interrelacionada amb el plantejament competencial del
currículum (concurrència entre plantejament competencial i orientació educativa, és possible considerant els tres
aspectes fonamentals de l’aprenentatge per competències:
- Currículum compartit entre àrees sobre uns continguts amplis (globals i bàsics) que van orientant a l’alumnat cap a la definició del projecte personal
- Metodologies de treball al servei de l’alumne, coneixements integrats, aplicats i interdisciplinaris en resposta a les capacitats de cada alumne
- Una avaluació formativa (eina bàsica del procés d’aprenentatge).
7) Continguts essencials de l’orientació educativa:

- L’autoconeixement personal del jove que es va obrint camí a partir d’un treball del currículum compartit de tot un equip de professionals.
- La diversitat concreta de cada alumne/a tractada amb les metodologies i els recursos al servei d’un coneixement i aprenentatge aplicat
- El de l’acompanyament personalitzat assolit des de la detecció de les potencialitats i dificultats del jove promoguda des d’una concepció
d’avaluació formativa.
Avaluació formativa
Acompanyament
personalitzat
Autoconeixement personal Diferències aprenentatge
Currículum compartit Currículum aplicat

Orientació i acció tutorial, estan integrades en el procés educatiu i és una qüestió que intervé en tres
aspectes importants en la construcció de cada persona, sent el tutor el que lidera aquesta acció:
Orientació
Orientació Orientació
vocacional o
personal acadèmica
professional
Acompanyar en el procés de Aportar o activar estratègies per a Per a la presa de decisions, per
construcció de la pròpia identitat: aconseguir una atenció a la exemple al darrer cicle d’ESO. Són
creences personals, valors, gestió diversitat (atendre a tot l’alumnat). moments/èpoques de desconcert i
de les emocions, HHSS, etc. Es La formació ha de ser integral, inseguretats en els que l’alumnat
produeix en tota l’etapa educativa i comprensiva, diversificada, difícilment tindrà clares les seves
la influència d’aquest intercultural i inclusiva i que prioritats vocacionals. S’ha
acompanyament és molt atengui a les necessitats d’acompanyar en la presa de
significativa. acadèmiques de l’alumnat. decisions, aportar elements per a
la correcta reflexió, visites,
conferències d’experts,
qüestionaris, etc. Buscar eines
elaborades amb aquesta finalitat.
Tema 3. L’orientació educativa i l’acció tutorial Tutories, acompanyament emocional
TUTORIES EFECTIVES TUTORIES AFECTIVES

- Relació més intensa entre tutor i alumne tutoritzat en comparació relació professorat-alumnat
- Major responsabilitat: funció orientadora i gestora del grup classe (i dels possibles conflictes)
- Un tutor pot tenir accés a informacions personals i privades de l’alumne i de la família
Funció docent Funció tutorial Funció orientadora

- Relació més intensa entre tutor i alumne tutoritzat en comparació relació professorat-alumnat
- Major responsabilitat: funció orientadora i gestora del grup classe (i dels possibles conflictes)
- Un tutor pot tenir accés a informacions personals i privades de l’alumne i de la família
Funció docent Funció tutorial Funció orientadora
La orientació a banda d’implicar al

tutor, també implica al professorat en
general i a l’orientador del centre.
COMUNICACIÓ BONA RELACIÓ BON VINCLE EDUCATIU
✓ ESCOLTA
✓ EMAPATIA
✓ ASSERTIVITAT
✓ PARLAR DES DEL “JO”
✓ HUMOR
✓ POSICIONAMENT COMPLEMENTARI AMB L’ALUMNAT
✓ CONFIRMACIÓ
FORMACIÓ INTEGRAL DE L’ALUMNAT LA DIMENSIÓ EMOCIONAL

Fes click damunt de la foto de la

portada de la guia per poder
llegir el document sencer
EDUCACIÓ EMOCIONAL: L’objectiu és

desenvolupar les competències emocionals.
Segons Rafael Bisquerra COMPETÈNCIES

EDUCACIÓ EMOCIONAL: L’objectiu és EMOCIONALS són:
desenvolupar les competències emocionals. Coneixements, capacitats, habilitats i actituds
per prendre consciència, comprendre,
expressar i regular de manera apropiada els
fenòmens emocionals.
Segons Rafael Bisquerra COMPETÈNCIES

EDUCACIÓ EMOCIONAL: L’objectiu és EMOCIONALS són:
desenvolupar les competències emocionals. Coneixements, capacitats, habilitats i actituds
- Processos d’aprenentatge
- Relacions interpersonals
- Solució de problemes
- Consecució manteniment lloc de treball
Segons Rafael Bisquerra COMPETÈNCIES MODEL PENTAGONAL DE COMPETÈNCIES

EMOCIONALS són: EMOCIONALS (Bisquerra, 2009)
Coneixements, capacitats, habilitats i actituds
DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL
Disgust i frustracions
Més comprensió a Por, preocupació i
davant les limitacions,
partir de la intuïció ansietat pel que fa a les
quan han d’afrontar les
i dels sentiments. RRSS, exigències Altament sensibles. pròpies mancances o els
acadèmiques, situació Reaccions
Els causa alegria i obstacles que
econòmica i social i al intenses. Per
felicitat tenir RRSS impedeixen assolir els
futur laboral i personal exemple ira davant
satisfactòries, seus desitjos. També per
sentir superioritat, les burles, les friccions amb els
bon estat físic, etc. mentides, etc. progenitors o per
desenganys amorosos
MÉS INFORMACIÓ:
https://www.rafaelbisquerra.com/competencias-emocionales/
I COM FAIG UN
ACOMPANYAMENT
EMOCIONAL?
I COM FAIG UN
ACOMPANYAMENT
EMOCIONAL?
I COM FAIG UN
ACOMPANYAMENT
EMOCIONAL?
ACTIVITATS CONCRETES
Creativitat, adaptació al grup, adaptació

d'activitats existents, cerca de tallers...

Mòdul 3 Temes 2 I 3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mòdul 3 Temes 2 I 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat

Índex de continguts MÒDUL 3:

Tema 1. Les relacions socioeducatives

Tema 2. El clima social a l’aula

Tema 3. L’orientació educativa i l’acció tutorial

Tema 4. La gestió de l’aula

Índex de continguts MÒDUL 3:

Tema 1. Les relacions socioeducatives

Tema 2. El clima social a l’aula

Tema 3. L’orientació educativa i l’acció tutorial

Tema 4. La gestió de l’aula

Quan parlem del clima social el primer “dilema” és el propi concepte:

Sobre quins agents té

Amb efectes negatius

Rodríguez-Mantilla, J. M., & Ruiz-Lázaro, J. (2019). El clima social en centros educativos:

Rodríguez-Mantilla i Ruiz-Lázaro, 2019

Rodríguez-Mantilla i Ruiz-Lázaro, 2019

Pérez et al., 2010

CLIMA SOCIAL és:

Com perceps l’ambient o entorn en el que estàs desenvolupant l’activitat

CLIMA SOCIAL efectes: Sobre el comportament i sobre la qualitat,

Els climes negatius generen estrès,

Guerra et al., 2012

Diseño y análisis de una escala para la valoración

Els docents tenen un paper rellevant (facilitador) a l’hora de

Índex de continguts MÒDUL 3:

Tema 1. Les relacions socioeducatives

Tema 2. El clima social a l’aula

Tema 3. L’orientació educativa i l’acció tutorial

Tema 4. La gestió de l’aula

DOCUMENTS BÀSICS D’AQUEST APARTAT:

DOCUMENTS BÀSICS D’AQUEST APARTAT:

DOCUMENTS BÀSICS D’AQUEST APARTAT:

La direcció de cada centre ha de vetllar perquè les

Les funcions orientadora i tutorial del centre, de cada

La direcció de cada centre ha de vetllar perquè les

Les funcions orientadora i tutorial del centre, de cada

1) Comença a Educació Infantil i s’intensifica a Educació Secundària. El professional ha de formar-se en el treball de

1) Comença a Educació Infantil i s’intensifica a Educació Secundària. El professional ha de formar-se en el treball de

2) Es fa de manera “simultània” al procés d’aprenentatge de l’alumnat. L’orientació és un procés progressiu igual

1) Comença a Educació Infantil i s’intensifica a Educació Secundària. El professional ha de formar-se en el treball de

2) Es fa de manera “simultània” al procés d’aprenentatge de l’alumnat. L’orientació és un procés progressiu igual

7) Continguts essencials de l’orientació educativa:

Autoconeixement personal Diferències aprenentatge

Currículum compartit Currículum aplicat

TUTORIES EFECTIVES TUTORIES AFECTIVES

TUTORIES EFECTIVES TUTORIES AFECTIVES

Funció docent Funció tutorial Funció orientadora

TUTORIES EFECTIVES TUTORIES AFECTIVES

Funció docent Funció tutorial Funció orientadora

La orientació a banda d’implicar al

COMUNICACIÓ BONA RELACIÓ BON VINCLE EDUCATIU

FORMACIÓ INTEGRAL DE L’ALUMNAT LA DIMENSIÓ EMOCIONAL

FORMACIÓ INTEGRAL DE L’ALUMNAT LA DIMENSIÓ EMOCIONAL

Fes click damunt de la foto de la

FORMACIÓ INTEGRAL DE L’ALUMNAT LA DIMENSIÓ EMOCIONAL

EDUCACIÓ EMOCIONAL: L’objectiu és

FORMACIÓ INTEGRAL DE L’ALUMNAT LA DIMENSIÓ EMOCIONAL

Segons Rafael Bisquerra COMPETÈNCIES

FORMACIÓ INTEGRAL DE L’ALUMNAT LA DIMENSIÓ EMOCIONAL

Segons Rafael Bisquerra COMPETÈNCIES

FORMACIÓ INTEGRAL DE L’ALUMNAT LA DIMENSIÓ EMOCIONAL

Segons Rafael Bisquerra COMPETÈNCIES MODEL PENTAGONAL DE COMPETÈNCIES