PUNT 1: Observeu i deduïu

Aquesta seqüència d’imatges representa l’evolució del color del pelatge dels ratolins
al llarg d’una generació. Responeu, a les preguntes següents per tal de deduir els
principis del darwinisme.

a- Descriviu detalladament què succeeix a cada imatge.

b- El color del pelatge dels ratolins és un caràcter hereditari. Quines variants

observeu per aquest caràcter en les il·lustracions?

c- Quina de les variants anteriors afavoreix la supervivència dels ratolins en aquesta

situació? Per què? I quina afavoreix les possibilitats de deixar descendència?

d- Un punt clau de la teoria de Darwin i Wallace és la lluita per la supervivència entre

els individus d’una mateixa espècie. Per què lluiten els ratolins d’aquestes imatges?
A part de la situació representada a les imatges, creieu que els ratolins lluiten per
altres motius en el seu ambient natural?

e- En aquesta situació el medi exerceix una pressió entre els organismes que tenen
unes característiques menys favorables per a la supervivència. Quins són aquests
individus? Per què creieu que aquesta pressió del medi Darwin i Wallace la van
anomenar selecció natural?

f- Quin color del pelatge creieu que predominarà en aquesta població de ratolins al
llarg del temps? Raoneu la resposta.
g- Inventeu una situació en què la selecció natural hagués afavorit el caràcter de
pelatge clar.

h- La teoria evolutiva proposada per Darwin i Wallace, coneguda amb el nom de

teoria darwinista o teoria de la selecció natural, es fonamenta en tres punts:
variabilitat de la descendència, lluita per la supervivència i selecció natural.
Reconstruïu el text que heu elaborat a l’apartat a d’aquesta activitat tot
incorporant-hi aquestes idees clau del darwinisme.
Observeu i interpreteu

Durant el seu viatge amb el Beagle,

Darwin va observar la fauna de les illes
Galápagos, especialment les tortugues i
els pinsans. Va adonar-se que, en cada
illa, les característiques d’aquestes
poblacions variaven.

a- Observeu els diversos pinsans de la imatge i determineu quin és el caràcter que

mostra més variabilitat en aquests ocells.

b- Descriviu com varia la forma d’aquest caràcter en les diverses espècies de

pinsans.

c- Quina hauria pogut ser la causa per la qual s’afavorissin aquests canvis en les
diferents poblacions de pinsans?

d- Expliqueu com devia actuar la selecció natural sobre aquest caràcter si se sap
que els becs llargs i prims permeten caçar millor els insectes, i els becs curts i
gruixuts obtenir grans i llavors.
PUNT 2: Seleccioneu les idees correctes

Seleccioneu el terme o termes adequats per a cadascuna de les afirmacions

següents i trobareu algunes de les idees principals de la teoria sintètica de l’evolució
o neodarwinisme:

● El procés evolutiu es basa en les idees darwinistes /creacionistes.

● Les unitats d’evolució són els individus / les poblacions.
● La variabilitat dels caràcters en les poblacions és deguda a l’ambient / la
genètica.
● La variabilitat en les poblacions s’origina, principalment, per l’ambient / la
mutació.
● La selecció natural actua inicialment sobre el genotip / fenotip. dels
individus.
● L’evolució de les espècies té lloc normalment de forma gradual /
sobtada.

Tot seguit, responeu les preguntes següents:

a- Raoneu cadascuna de les afirmacions anteriors que heu triat.

b- La recombinació, tal com l’heu estudiat en el tema 1, creieu que genera nous
al·lels? Quin efecte té en la variabilitat dels individus?

c- Quina és la diferència fonamental entre darwinisme i neodarwinisme?

PUNT 2.1: Reflexioneu i deduïu

El genetista japonès Motoo Kimura (1924-1994) considera que la selecció natural no

pot explicar tota sola l’evolució biològica. Les seves propostes sobre l’evolució de
les espècies es recullen a la teoria coneguda amb el nom de neutralisme.

a- Segons la teoria neodarwinista, com actua la selecció natural sobre els al·lels
beneficiosos? I sobre els perjudicials?

b- Kimura considera que la selecció natural condueix a una reducció de la diversitat

de les poblacions. Atenent l’efecte que la selecció natural ha causat al llarg de les
generacions, justifiqueu la seva afirmació.

c- La teoria del neutralisme sosté que la major part de les variants al·lèliques no són
ni beneficioses ni perjudicials, sinó neutres. Creieu que la selecció natural té alguna
incidència en aquestes variacions neutres? De què creieu que depèn que un al·lel
es mantingui o desaparegui durant el procés evolutiu?

d- El neutralisme demostra que les poblacions poden evolucionar per un procés

anomenat deriva genètica. Investigueu en què consisteix la deriva genètica i
expliqueu què són l’efecte fundador i l’efecte coll d’ampolla.
PUNT 2.2: Observeu i descriviu

Aquestes imatges contraposen el gradualisme amb l’equilibri puntuat. Observeu-les

amb detall i contesteu les preguntes següents:

a- El neodarwinisme considera que l’evolució de les espècies té lloc de forma

gradual. Quina imatge il·lustra aquest raonament? Per què?

b- Com té lloc l’evolució segons la teoria de l’equilibri puntuat? Quina imatge il·lustra
aquesta teoria?
c- Per què per referir-nos a l’equilibri puntuat a vegades utilitzem el terme
saltacionisme?

d- El registre fòssil és incomplet i no s’han trobat totes les formes intermèdies que
caldria esperar. Com es podria interpretar aquest fet des de l’òptica del
neodarwinisme? I des de l’equilibri puntuat?

PUNT 3.1: Compreneu uns textos

Llegiu els textos següents i contesteu les preguntes:

Hi ha tantes espècies diferents com formes de vida van ser creades en un principi
per l’ésser infinit. Aquestes espècies s’han mantingut immutables fins als nostres
dies.

Carl von Linné

Carl von Linné (1707-1778) va establir les bases de la nomenclatura binomial per
donar nom a les espècies.

Saps en què consisteix aquesta nomenclatura?

En el passat havien existit éssers vius diferents dels actuals que van romandre
invariables durant molt de temps. Alguns desastres naturals de grans dimensions,
com el diluvi universal que es relata a la Bíblia, van ser els responsables de la
desaparició d’aquestes espècies.

Georges Cuvier

Després d’una catàstrofe que anihilava un gran nombre d’espècies, hi havia un acte
creador. Així, les diverses catàstrofes del planeta han estat succeïdes per actes
creadors.

Alguns deixebles de Georges Cuvier

a- El creacionisme és el conjunt de creences segons les quals l’Univers i tots els

éssers vius han estat originats per un acte creador diví. Per què creieu que les
teories fixistes es fonamenten en el creacionisme? Identifiqueu algun fragment en
els textos anteriors on s’evidenciïn aquestes concepcions creacionistes.

b- Les idees fixistes es basen en una visió estàtica de l’Univers i de la vida. Què
significa això? Com s’explicaria la biodiversitat actual a partir de les teories fixistes?
Com s’expressen aquestes idees en els tres textos anteriors?

c- Els fòssils no acabaven d’encaixar bé amb les teories fixistes perquè aquests no
permetien explicar l’existència de tantes formes de vida ja desaparegudes. Georges
Cuvier va proposar la teoria del catastrofisme per fer compatible el raonament fixista
amb l’existència dels fòssils. En què consisteixen les seves idees?

d- Quines aportacions van fer els deixebles de Georges Cuvier a les seves
conclusions? Per què creieu que aquestes idees es coneixen amb el nom de
policreacionisme?

e- Creieu que els postulats fixistes tenen seguidors actualment? Llegiu l’article que
trobareu al web i comproveu si les vostres hipòtesis són encertades.

f- Quines són les principals diferències entre el fixisme i l’evolucionisme?

PUNT 3.2: Observeu i deduïu

Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) va ser el primer naturalista que va proposar una

teoria evolucionista. La teoria de Lamarck també s’anomena teoria del
transformisme. Observeu amb detall com es va produir l’evolució de les girafes
segons Lamarck i contesteu les preguntes:

1.Les girafes primitives tenen el coll curt i s’alimenten de les

fulles i els borrons dels arbres. En època de sequera, la
quantitat d’aliment disminueix.

2. A conseqüència de la competència, les fulles baixes

escassegen i les girafes estiren el coll i les potes per arribar a
les fulles més altes.
 3. A mesura que el coll i les potes se sotmeten a tensió,
s’allarguen progressivament. Aquests trets adquirits seran
heretats pels descendents.

4. A mesura que es succeeixen les generacions, les girafes

van adquirint el coll i les potes llargues que les caracteritzen.

a- Quines noves condicions ambientals provoquen canvis en les girafes primitives?

Quins són aquests canvis?

b- Què vol dir Lamarck amb la frase «La funció crea l’òrgan»?

c- Què són els caràcters adquirits? Què passa amb aquests caràcters al llarg de les
generacions segons Lamarck?

d- Per què creieu que la teoria evolucionista de Lamarck també s’anomena

transformisme?

e- Per què creieu que la teoria de Lamarck es basa en l’herència dels caràcters
adquirits? Es produeix en la natura aquest tipus d’herència?
PUNT 4.1: Observeu i deduïu

En aquest esquema es representa l’evolució d’algunes espècies d’èquids a través

del registre fòssil: el cavall actual (gènere Equus) i diverses espècies fòssils.

Analitzeu l’esquema i contesteu les preguntes.

a- Intenteu explicar com ha canviat l’estructura del’extremitat dels èquids al llarg del
temps. Diríeu que es tracta d’un canvi sobtat o gradual?

b- Quin avantatge evolutiu pot comportar tenir un sol dit en cada extremitat i una
pota més llarga?

c- Quin aspecte de la teoria sintètica de l’evolució creus que queda demostrat amb
l’estudi d’aquest registre fòssil?
PUNT 4.3: Observeu i interpreteu

Fixeu-vos en les imatges de sota i contesteu les preguntes:

a- Fixeu-vos en els òrgans homòlegs. Creieu que tenen la mateixa estructura? I la

seva funció, és la mateixa?

b- Analitzeu ara els òrgans anàlegs del dibuix. Què els diferencia dels òrgans
homòlegs?

c- Els òrgans vestigials són òrgans atrofiats que han deixat de tenir una funció
significativa en l’espècie però que en les formes predecessores eren funcionals. Què
creieu que ha anat passant amb aquests òrgans al llarg de la història evolutiva?

d- Creieu que els humans tenim algun òrgan vestigial? En cas afirmatiu, digueu-ne
algun exemple.

e- Quins tipus d'òrgans demostren que l’evolució és un fet?

f- Quins dels tipus d'òrgans de la il·lustració no són útils per estudiar el grau de
parentiu entre espècies?

g- Construïu una definició acurada per a cadascun d’aquests tres tipus d’òrgan.
PUNT 4.4: Observeu i deduïu

L’emú, l’estruç i el nyandú són tres ocells corredors. Aquestes espècies

comparteixen moltes similituds. Observeu les imatges i contesteu:

a- Observeu la seva distribució geogràfica i formuleu una hipòtesi que expliqui com
s’han originat aquestes tres espècies d’ocells.

b- Quin procés geològic ha fet possible aquesta diversificació?

c- Cerqueu a Internet informació sobre els endemismes i expliqueu què són.

d- On creieu que hi habitaran més espècies endèmiques, en una illa o en un vast

territori? Raoneu-ne la resposta. Digueu el nom d’alguna espècie endèmica de la
vostra regió.
PUNT 4.5: Observeu i interpreteu

La informació genètica continguda en el DNA ens permet determinar el grau de

similitud entre espècies. Això és així perquè les mutacions que registra el DNA es
van acumulant al llarg del procés evolutiu. Els resultats del parentiu evolutiu entre
les espècies es poden representar en un esquema anomenat cladograma.

Observeu la seqüència de gens de les espècies de l’esquema i contesteu:

a- Quina part del cladograma representa l’avantpassat comú a les quatre espècies
(A, B, C i D)?

b- A partir de l’avantpassat comú, quina és l’espècie que s’ha originat primer? Quina
més tard?

c- Ordeneu les espècies A, B, C i D de la més antiga a la més actual. Justifiqueu-ne

la resposta.

d- Quin procés evolutiu indiquen els nombres 1, 2 i 3 marcats en el cladograma? En

què consisteix aquest procés?

e- Completeu el cladograma amb les espècies restants.

PUNT 5: Interpreteu i deduïu

La papallona del bedoll (Biston betularia) és una papallona nocturna

blanquinosa amb taques fosques disperses que durant el dia descansa sobre els
troncs coberts de líquens grisencs d’alguns arbres. També hi ha una varietat negra,
anomenada carbonària, que s’ha originat com a conseqüència d’una mutació que
activa la producció de melanina.

Papallona del bedoll sobre l’escorça d’un arbre amb líquens.

a- El pit-roig és un dels depredadors de la papallona del bedoll. Quina de les dues

varietats de papallona del bedoll estarà més amenaçada pel pit-roig? Per què?

b- Segons la manera com afecta l’individu, podem considerar que la mutació que
activa la producció de melanina és perjudicial, favorable o neutra? Per què?

c- Hi ha algun factor del medi que desencadeni aquesta mutació o, per contra, cal
considerar que les mutacions s’originen a l’atzar?

d- A quin tipus de cèl·lules han d’afectar les mutacions perquè es puguin ransmetre
a la generació següent?
Interpreteu un gràfic

Fins fa poc, el DDT era un insecticida que es feia servir de manera habitual per
lluitar contra les plagues d’insectes i àcars. Tot i ser un producte molt efectiu, al cap
de pocs anys d’utilitzar-lo es va comprovar que, en collites successives, se n’havia
d’emprar cada cop més per obtenir els mateixos resultats.

a- Quantes unitats de DDT calien l’any 1965 per matar una mosca? I l’any 1985?
Descriviu els canvis que es mostren en el gràfic tot valorant com varia l’efectivitat del
tractament.

b- Expliqueu què els deu haver passat a les mosques que justifiqui els canvis
descrits a l’apartat anterior.

c- Per què creieu que les empreses encarregades de fabricar insecticides han
d’investigar contínuament per obtenir-ne de nous?

d- Expliqueu per què quan es fa servir un insecticida per eliminar una plaga d’una
plantació és convenient no utilitzar durant uns quants anys seguits el mateix
producte, sinó altres de diferents.

e- A partir dels anys noranta molts països van prohibir el DDT per a usos agrícoles.
Consulteu l’article del web i expliqueu-ne els motius.
PUNT 6: Interpreteu les imatges

Fixeu-vos en el procés representat a les imatges següents i responeu, tot seguit, a

les preguntes:

1. Una població de tortugues se separa en dos grups a

conseqüència del moviment de les plaques tectòniques.

2. La dotació genètica de cada població canvia a causa de

les mutacions i de la recombinació genètica.

3. La selecció natural afavoreix formes diferents en cada

població. Finalment, les dues poblacions han canviat tant
que es consideren espècies diferents.
a- El primer pas del procés d’especiació és l’aïllament de poblacions. Què provoca
l’aïllament de poblacions en aquest cas?

b- Creieu que dues poblacions poden quedar aïllades per altres raons, a part de
l’existència de barreres geogràfiques?Investigueu-ho tot consultant el web.

c- El segon pas és la diferenciació gradual de les dues poblacions al llarg del temps.
Quins mecanismes la fan possible? Utilitzeu els postulats de la teoria sintètica de
l’evolució per explicar-ho.

d- El tercer pas és l’aparició de dues espècies diferents. Cerca la definició d'espècie

al web i explica com es pot demostrar que dues poblacions aïllades geogràficament
són de diferents espècies?