JOHN LOCKE (1632 – 1704)

També es empirista, creu que el coneixement l’hem d’adquirir a través de l’experiència.

Dos tractats sobre el govern civil és la obra més important de Locke. Escriu buscant a democràcia ja que
viu rodejat de monarquies autoritàries. Es el primer a dir que el govern no el dona Déu, el govern i el
poder el donen els ciutadans. No s’ha de parlar de súbdits sinó de ciutadans.

L’obra es divideix en dos tractats.

El que va explicar es va considerar prou revolucionari. De fet a Anglaterra va a ver un intent de revolució
per destituir al príncep i es va acusar a Locke d’impulsar als ciutadans a fer-ho.

Assentarà les bases de les democràcies modernes.

PRIMER TRACTAT (POLÈMICA AMB FILMER, DENFENSOR DE LES MONARQIES

ABSOLUTES ESCOLLIDES PER DÉU)

En el primer tractat escriu contra Filmer (filòsof monàrquic, tots els seus escrits eren per legitimar el
poder dels reis). El que explica Filmer és que en realitat els éssers humans no som lliures ni ho podem
ser, ja que som com nens petits que necessiten un líder que ens guiï i aquests han de ser els pares.

Locke dirà que no sabem que els monarques descendeixen de dalt. No podem rastrejar als antecedents
familiars. Diu que el poder mai es pot legitimar per qüestions de sang, i que no s’hauria de parlar de
poder sinó d’autoritat, ja que al poder és fa ús de la superioritat de cadascú per imposar-se i en canvi, en
l’autoritat la resta em reconeix un valor perquè jo mani, és a dir, legitima el meu poder.

El primer tractat és molt breu i es centra sobretot en la discussió entre Filmer i ell.

SEGON TRACTAT (DESCRIU LA NATURALESA DEL PODER POLÍTIC).

El que fa Locke primerament és definir el poder polític. El poder polític és aquell que ha de ser legitimat
sense submissió. No hem de parlar de súbdits sinó de ciutadans que legitimant el poder, que trien la
seva autoritat. El poder polític no es pot basar en la submissió i és un poder legitimat, és a dir l’autoritat
del governant és reconeguda per la majoria. Locke creu que la relació entre pares i fills, esclaus i amos, i
mullers i el marits, és una relació de submissió per força. Vol eliminar els súbdits i convertir-los en
ciutadans que legitimin el poder polític.

En el moment en què nosaltres triem qui volem que governi, aquest ja té permís per dictar lleis i a usar
la força si es en benefici del bé comú.

Locke contraposa dos tipus d’estat.

- Societat civil: es constitueix en el moment que escollim algú que ens representa. Ens constituïm
com a societat quan escollim.
- Estat de natura: estat previ/vida en comunitat prèvia a que hi hagi un govern. En aquest estat hi
ha una sèrie de característiques.

En aquest segon tractat explica primer que és un estat de natura per després poder explicar que és un
estat civil i què és el poder polític.
ESTAT DE NATURA

Locke creu que històricament ha existit un estat de natura, però també l’utilitza per explicar com neix un
govern.

L’estat de natura és l’estat previ a qualsevol organització política. Aquest és un estat en què els homes i
es dones tenen uns drets que són els drets naturals. En aquest estat de natura tots som iguals, i tots
tenim un dret que no depèn de nosaltres, sinó que depèn de Déu. Locke és empirista però no nega la
idea de Déu ni la seva existència. Creu que ell ens ha donat a tots el dret a la vida, i per tant, diu que
aquest és un dret natural que tots tenim. Tots de manera natural estem obligats a lluitar per la nostra
supervivència. La manera que tenim de fer-ho és per exemple conreant la terra, caçant...

Locke en conseqüència d’això dirà que pel dret a la vida tenim la necessitat de sobreviure i per poder
fer-ho conreem, així que la terra en què ho fem ha de ser nostre. Aquí per primera vegada Locke
defensarà el dret a la propietat, un dret actualment capitalista. Tothom té dret a posseir coses, però
aquest no pot venir per herència, sinó que cadascú s’ha de guanyar aquest dret. Si tu vols que unes
terres siguin teves, treballa-les. Un no pot vulnerar el dret natural d’un altre si lluiten per la mateixa
cosa. Els drets naturals son el mitja per poder sobreviure i no els podem vulnerar. Ningú té el dret
natural de suïcidar-se o treure-li la vida un altre, ja que la teva vida no és teva sinó que és de Déu, ell
t’ha donat aquesta oportunitat així que no pots desobeir.

La vida és un bé diví, i hem de cuidar-la per això no podem vulnerar els drets de l’altre, ni sotmetre a
ningú. El dret a la llibertat i a la igualtat són drets naturals també i no podem vulnerar-nos. Cadascú per
naturalesa ha de fer el que vulgui, sempre i quan no perjudiqui a un altre o a un mateix.

El dret fonamental és el dret a la vida (que ens l’ha donat Déu, i hem de conservar-la) i subordinat a
aquest dret hi ha el dret a la igualtat (Déu ens ha creat a tots iguals, no podem sotmetre a ningú), el dret
a la llibertat (som lliures de fer el que vulguem, sense perjudicar als altres ni a nosaltres mateixos) i el
dret a la propietat (el treball és el nostre mitjà per sobreviure, allò que treballem passa a ser
automàticament nostre).

John Stuart Mill també defensarà que el dret a la propietat nom pot ser per herència. Marx també dirà
que el treball és el que legitima. Deia que hi havia d’haver una revolució obrera que resulti en la
col·lectivització.

En aquest estat de natura com que no hi ha ningú que estigui per sobre de l’altre, com podem resoldre
els conflictes que sorgeixen entre uns i altres. Com que tots estem en situació d’igualtat, tots estem en
condicions de dir a la resta que el que estan fent està malament i demanar un càstig proporcional com a
pena per la mala acció. En el moment en el que algú viola els drets naturals, m’està dient que no
respecta els meus drets coma persona. En aquest moment Locke dirà que s’està comportant com un
animal i no com una persona ja que s’està movem per egoisme i interès personal. Si tractes als altres
com a coses o com animals estàs demostrant que tu també ho ets. Llavors jo podré tractar-lo com a tal,
però això no és just ja que tot depèn de la bona o mala voluntat de la persona afectada. si depèn de com
sigui jo, mai no saps el que és just. De la justícia esperem que sigui objectiva i imparcial i en aquest cas
no ho seria ja que estem utilitzant la perspectiva personal i subjectiva. En l’estat de natura la justícia és
parcial quan hauria de ser imparcial.

Aquesta situació de justícia parcial el que fa és que Locke digui que de l’estat natural podem passar a un
estat de guerra. Per tant el que proposa és un pacte social, on es decidirà entre tots algú que governarà
l’estat. Tothom li cedirà la seva llibertat.
Com que en l’estat de natura la vulneració dels drets pot conduir a una aplicació subjectiva/parcial de la
justícia (perquè en un estat de natura tothom pot ser jutge, encara que també sigui part afectada i
perquè es considera a qui comet la falta com un animal a qui s’ha de castigar de manera proporcionada
al delictes comès), Locke diu que acabem en un estat de guerra de que només es pot sortir per un pacte
social (tots signen un contracte per cedir part de la seva llibertat natural a un govern que protegirà de
manera imparcial el els drets naturals a través de lleis).

El govern ha d’establir lleis fixes, consentides per tothom, i és important que el govern separi el poder
judicial ja que questa ha de ser objectiva i imparcial. Si aquesta fos subjectiva el pacte social s’hauria de
trencar, que vol dir si cal derivar el govern.

Les lleis que formarà el govern han de ser lleis que protegeixin els drets naturals. Si aquestes no ho fan
estan sent corruptes, injustos, i en aquest moment s’està trencant el pacte i es declara l’estat de guerra
amb el poble. Locke es el primer a parlar del dret a la rebel·lió del poble, a la desobediència civil. Aquest
dret ha de ser part de la democràcia, ja que la democràcia que ell defensa es la de la majoria, i si la
majoria esta reconeixent que per part del govern hi ha una transgressió d’algun dret natural, el poble
podrà rebel·lar-se.

DRET PROPIETAT PRIVADA: Consentiment per part del poble de qualsevol individu que posseeixi
possessions o gaudeix dels dominis d’un govern, o qualsevol individu que neixi en l’Estat i no en marxi,
que cedeix la seva propietat signant el pacte social que té per objectiu garantir la propietat privada.

Perdent aquest dret de la propietat no estàs perdent els altres drets.

Divisió de poders (Locke considera necessària la divisió de poders en una bona democràcia):

- Legislatiu: elabora lleis pel bé comú i vetlla per que es compleixin. Les lleis han de basar-se en
la voluntat de tothom. Aquest poder ha de ser independent, imparcial i objectiu (Locke dona
molta importància a tenir un jutge imparcial).
- Executiu: procura que s’acati la llei. Exerceix el monopoli de la violència.
- Federatiu: s’ocupa d’establir aliances amb altres comunitats i té la capacitat de firmar la guerra
o la pau amb altres països.

Quan fem un pacte social acceptem perdre la nostra llibertat natura, és a dir, part de la nostra llibertat
la cedim al govern que fa lleis que protegeixen els nostres drets naturals (vida, llibertat, propietat i
igualtat) i son imparcials, idèntiques i consentides per tothom. El dret de càstig també passa al govern.

Nosaltres renunciem al dret a la llibertat parcialment de forma consentida i provisional, ja que si el

govern vulnerés els drets naturals, ens està declarant la guerra. Si està actuant injustament, ell mateix a
trencat el pacte i el poble té el dret de revocar-lo i constituir un nou govern.