PSIQUIATRIA

És l’especialitat mèdica que estudia com prevenir, diagnosticar i tractar els trastorns
mentals, segons criteris mèdics.

QUADRES CLÍNICS

Dins la psiquiatria destaquen diversos subgrups, dins dels trastorns que s’han de
tractar.

1. Trastorns del neuro-desenvolupament: trastorns de la infància

2. Malalties severes: malalties psicòtiques(esquizofrènia, trastorn delirant...)
3. Malalties de l’alteració de l’estat d’ànim: trastorn bipolar i trastorn depressiu
major. Són aquells que la simptomatologia és molt intensa, presenten
alteracions en les àrees cognitives.
4. Trastorns adaptatius: ens adaptem en una situació, si no és la correcta, s’entra
en depressions, ansietats patològiques.
5. Trastorns de la personalitat: trastorns de la conducta.
6. Trastorns relacionats amb el consum de substancies: depèn de cada individu i
de la dosis i del tipus de tòxic.
7. Trastorns neuro-cognitius majors: demències(Alzheimer).

El diagnòstic depèn de la simptomatologia.

TRASTORNS DEL NEURO-DESENVOLUPAMENT

Es donen bàsicament a la infància i realment arriben a provocar una alteració

cognitiva. La característica fonamental que les diferencia de les demències, és que les
persones no han tingut mai un nivell intel·lectual normal, des de que han nascut han
tingut la deficiència. Les demències, en canvi, afecten sobretot a les persones grans,
són les persones que tenen un nivell intel·lectual normal, i com a conseqüència d ela
malaltia, perden aquest nivell. Les persones afectades generalment són víctimes, hi ha
individus que abusen d’ells. També són afectades persones que han tingut un part
defectuós.

Els exemples típics: síndrome de down, paràlisis cerebrals, autisme, etc.

MALALTIES SEVERES

Es donen en les persones que han arribat a tenir un nivell intel·lectual normal. L’inici
d’aquestes esta al voltant del final de l’adolescència i l’inici de l’edat adulta, en la
majoria dels casos. Arriben a afectar a un 1% de la població.

La més freqüent és l’esquizofrènia. S’han de veure quins són els trets més importants
per fer el tractament. Des del punt de vista legal interessa la existència d’idees
delirants i al·lucinacions que són les que alteren la capacitat cognitiva, que fan que una
persona sigui considerada imputable. Evolucionen a brots, és a dir, tenen un
deteriorament mental lineal, però en un moment fan un brot que fa baixar el
deteriorament i automàticament es fa el tractament i es tornen a estabilitzar. La
recuperació mai és absoluta i cada vegada que es produeix un brot hi ha més
deteriorament que no es torna a recuperar. La fase del brot pot ser per la mateixa
evolució, perquè han deixat el tractament, etc.
Des del punt de vista psiquiàtric s’ha de tractar per aconseguir disminuir els brots i en
el cas de que es donin, no siguin tant intensos.

Són malalties avui dia incurables i irreversibles, però amb el tractament es pot
aconseguir que s’allargui l’empitjorament.
Hi ha diversos tipus, que es classifica segons el predomini de la simptomatologia
 Paranoide: idees paranoides
 Hebefrènica: predominen les al·lucinacions
 Catatònica: no ser actiu des del punt de vista motor
 Residual: predominen els efectes de destrucció, fer-se malbé la ment

També existeixen dins d’aquesta categoria els trastorns delirants, en les que les
persones actuen segons el seu deliri. En aquests casos és típic el deliri paranoic, però
no hi ha cap tipus de deteriorament mental.

En el trastorn bipolar, les persones passen de l’eufòria a la depressió, i no es sap el

motiu. No hi ha una motivació. En aquests casos, es pot tenir una actitud anòmala,
però també alteracions d’atacar o agredir a algú perquè li volgués robar el que té.
Tenen un trastorn delirant que només esta a la seva ment, el quan no té cap fonament,
i actuen en base això, així cometen el delicte o la falta. La persona sap que té aquestes
idees i que els hi donen problemes. Tots els seus actes van en relació al deliri,
d’aquesta manera són inimputables. El deliri és independent de la seva vida.

TRASTORNS ADAPTATIUS

No es tenen idees delirants però en alguns moments s’hi arriba. Poden tenir
al·lucinacions i il·lusions, són percepcions de la realitat alterades, en el cas de les
il·lusions. Una al·lucinació no té alteració real. La diferencia entre l’individu normal i el
psicòtic és que veu una il·lusió, el psicòtic es creu allò, actua en relació a allò i no es
creurà el contrari, en canvi el normal no s’ho creu
 Trastorns depressius: tenen afectacions cognitives.
 Trastorns d’ansietat: són diferents graus d’alteracions, com per exemple
fòbies, que són importants quan els pensaments arriben a alterar la conducta
d’una manera important. Un altre exemple és el trastorn per estrès
posttraumàtic.
 Trastorns somatoformes
 Trastorns dissociatius

TRASTORNS DE PERSONALITAT
Són trastorns que afecten a la personalitat, és a dir, a les característiques emocionals,
conductuals i cognitives de l’individu. Dins d’uns límits són normals, si es sobrepassen
es converteixen en patològiques.

Són personalitats anormals, pateixen, no tenen normalitat psíquica ni en la capacitat

d’obrar. Pensen que han de ser així. Quan aquestes alteracions es donen en la infància,
es té el diagnòstic de trastorn de la personalitat.

Característiques:
 Conducta interpersonal:
- Egocentristes
- Irresponsabilitat
- Incapacitat per estimar
 Conducta normal:
- Manca de sinceritat
- Baixa tolerància a la frustració
- Manca de sentiments de culpa
- Absència de vergonya i remordiments
 Conducta prospectiva:
- Conducta impulsiva
- Incapacitat per aprendre de l’experiència
- Manca de previsió dels actes i de les conseqüències
- Absència d’elaboració d’un projecte de vida

Són característiques que pot tenir tothom, però aquests ho tenen de manera
exagerada. La seva capacitat cognitiva és normal.

N’hi ha molts depenent de les alteracions. El que més ens interessa:

Trastorn antisocial de la personalitat: conducta irresponsable que comença a la

infància i continua a l’edat adulta.
 Infància: mentides, robatoris, baralles, crueltat física, mandrosos, fugides de la
llar.
 Adults: incapacitat per mantenir un treball continu, incapacitat per tolerar
l’avorriment, conductes il·legals, promiscuïtat sexual, consum de drogues, no
tenen remordiments.

Síntesi:
 Conducta irresponsable
 Manca d’empatia
 Passen dels sentiments, drets dels altres
 Arrogants, autosuficients i fanfarrons
 Tenen carisma i encant superficial
 Seductors i manipuladors per treure profit
 Buscadors de sensacions: consum de drogues i disbauxes sexuals
 Inflexibles, desadaptatius i persistents
 Propensos a la mort violenta
NORMALITAT/ALIENAT

Dins de la vida normal tots els actes tenen sentit i estan motivats, aquest poden estar
relacionats amb la totalitat del projecte de vida.
 Hi ha una raó, un perquè
 Té historia, no és aïllat
 Hi ha un pla, o còmplices
 Harmonia entre les idees i la voluntat
 S’hi ha comès un delicte, fuig, s’amaga de la justícia

A la vida psíquica/patològica, en la vida de l’alineat els actes són incomprensibles i

immotivats; surten del propi trastorn psiquiàtric, només explicables a partir de la
psicosi o l’alteració mental aguda.
 És absurd
 manca de motivació
 Inesperat, sense còmplices
 No hi ha relació, és insensat
 Indiferent, sense sentiment de culpa

ALINEAT

És incapaç de conèixer el valor dels seus actes o els coneix molt defectuosament.

En el peritatge cal determinar les capacitats cognitiva i volitiva, és a dir, que l’individu
sàpiga que allò que ha fet és dolent i a més si ha tingut la llibertat de fer-ho o
no(concepte mèdic).

Pas previ per determinar si és imputable(concepte jurídic).

Les capacitats alterades poden ser per múltiples causes:

 Discapacitats intel·lectuals:
- De causa hereditària, per incidents durant el part, per malalties infeccioses
o per traumatismes en nens
- Alteracions motrius, llenguatge, comprensió i aprenentatge
 Trastorns neuro-cognitius:
- Estiologies diverses: Alzheimer
- Pèrdua progressiva de la memòria i altres funcions
- Estat confusional: sobtat(desorientació, deliris...)
 Psicosis: esquizofrènia, trastorn bipolar, ciclotímiques...
 Síndrome d’abstinència
 Intoxicacions agudes
 Estats crepusculars: epilèpsies, infeccions, drogues
Si per alguna d’aquestes la persona té la capacitat cognitiva anul·lada, també ho té la
capacitat volitiva, per la qual, sempre que la cognitiva és alterada, la volitiva també; a
la inversa no passa el mateix. En els diferents problemes judicials s’haurà de veure si té
capacitat cognitiva i volitiva, i el grau d’alteració, per tal de decidir si pot ser imputable.
També dependrà del fet delictiu que hagi comes.

PSIQUIATRIA FORENSE

És la branca de la medicina legal i forense que compren el conjunt de coneixements

psiquiàtrics i pericials necessaris per resoldre els problemes que planteja el dret.

CRITERIS DIFERENCIALS ENTRE LA VALORACIÓ CLINICA I LA PERICIAL

Assistencial:
 Des d’un punt de vista assistencial la finalitat és de tractament/curació
 el diagnòstic es basa en un pronòstic terapèutic.
 No vincula a cap fet. El diagnòstic és en el moment de l’exploració.
 S’ajusta a nosologies.
 Hi intervé els metges assistencials i els psiquiatres.
 Descriptiu per fer el diagnòstic.

Pericial:
 Des d’un punt de vista pericial el diagnòstic és secundari.
 La valoració és en relació a l’estat mental de la persona i del fet investigat.
 Es valora l’estat mental i es fa el diagnòstic secundari.
 El diagnòstic és referit al moment del fet investigat.
 S’ajusta a criteris medico-legals(buscar la imputabilitat de l’individu).
 Intervé els metges forenses. Interpretació d’alteracions de la conducta.

PERITATGE PSIQUIÀTRIC

El demana sempre el jutge. Els fiscals o els advocats poden sol·licitar al jutge que ho
faci. El realitza el metge forense i es determina la capacitat mental de la persona en el
moment dels fets. Es té en compte:
 Aspecte qualitatiu: si existeix alteració
 Aspecte quantitatiu: veure que en el moment dels fets hi havia l’alteració
 Criteri cronològic: si existia en el moment dels fets i si l’alteració és de duració
indefinida

S’han de mirar diversos aspectes de l’individu per tal de dur a terme el diagnòstic, des
de l’aspecte físic: deixat, mirada, marques. Per altra banda l’actitud: por, col·laborador,
passota, alteracions de l’estat d’ànim, sentiments de culpa, expressions verbals, procés
de pensament en quant a contingut i en quant a curs, al·lucinacions, il·lusions,
raonament, memòria(memòria recent o immediata deficient)