UNITAT 5

CIRCUITS DE CORRENT CONTINU

EXERCICIS RESOLTS
(2ª PART)

Continguts

5.5. Instal·lacions elèctriques

5.6. Conductors. Resistivitat i resistència

 Resistivitat i conductivitat
 Resistència elèctrica d’un conductor
 Secció dels conductors

5.7. Efectes tèrmics del corrent elèctric. Llei de Joule

 Elements de protecció: els fusibles
 Aparells termoelèctrics

1
EXERCICI 5.27
Calcular la resistència:
A. D’un fil de coure de 2 km de longitud i 3 mm de diàmetre si la resistivitat del coure és ρ
= 17 · 10–9 Ω · m.
B. D’una barra de germani de 3 m de longitud i amb una secció rectangular de 3 mm de
base per 2 mm d’alçada, sabent que la resistivitat del germani és ρ = 0,45 Ω · m

A)

B)

EXERCICI 5.28
Calcula la longitud de:
A. Un conductor de coure de 0,5 mm de diàmetre que té una resistència de 3 Ω.
B. Un fil de constantà de 0,5 mm de diàmetre, necessària per fabricar una resistència de 5
Ω, si la resistivitat d’aquest material és ρ = 5 · 10–7 Ω · m.

A)

2
B)

EXERCICI 5.29
Raona com varia la resistència d’un conductor en els casos següents:
a) Si dupliquem la secció i mantenim constant la longitud.
b) Si dupliquem la longitud i mantenim constant la secció.
c) Si dupliquem la longitud i la secció.

Resolució:

EXERCICI 5.30
Calcula la secció d’un conductor de coure de 100 m que ofereixi la mateixa resistència al pas
del corrent que un d’alumini de 100 m de llargada i 10 mm2 de secció.

Resolució:

3
EXERCICI 5.31
Calcula la secció comercial d’una línia de CC de 200 m de llargada en coure, per alimentar un
forn elèctric de 20 kW i de 220 V de potència si la cdt no pot ser superior al 5 %.

Resolució:

EXERCICI 5.32
Calcula la densitat del corrent elèctric en el conductor de l’activitat anterior.

Resolució:

EXERCICI 5.33
Calcula quina pèrdua de potència i quina quantitat de calor desenvolupen els conductors
d’una línia de Cu de 50 m de llargada i 16 mm2 de secció per la qual circula un corrent de 60 A
durant 12 h.

Resolució:

EXERCICI 5.34
(Pàg. 146, núm. 34)
Calcula el temps necessari per escalfar 50 litres d’aigua de 18 a 50 ºC en un escalfador
elèctric connectat a un circuit de 220 V, si té una resistència de 20 V. Les pèrdues de potència
són d’un 10 %.

Resolució:

4
EXERCICI 5.35
Calcula la cdt i la pèrdua de potència en els conductors d’alumini d’una línia de longitud L = 70
m i secció A = 25 mm2 , que alimenta un receptor de I = 60 A a V = 230 V.

Resolució:

EXERCICI 5.36
Calcula la secció A i el diàmetre D d’un fil de nicrom, ρnicrom = 1 μΩ · m, de longitud L = 50 m,
d’una resistència calefactora que escalfa 60 litres d’aigua de T1 = 20 ºC a T2 = 70 ºC en un
temps t = 30 minuts, amb una resistència quan està connectada a V = 230 V. El rendiment de
la transformació és η = 90 %. (La calor específica de l’aigua és ce = 4,18 kJ/(kg ºC).

Resolució:

5
EXERCICI 5.37
Quina tensió genera una dinamo que treballa a 800 min-1 si a la seva velocitat nominal de
1200 min-1 la FEM generada és de 900 V?

Si es considera que la intensitat del corrent d’excitació Ie es manté constant, el flux magnètic
també es manté constant i com que:

Resolució:
ε1 = k·ø· n1 → ε1 / ε2 = n1 / n2 = 800 / 1200 → ε1 = (800 / 1200) 900 = 600 V
ε2 = k·ø· n2

EXERCICI 5.38
Un generador de CC amb un flux per pol de 0,015 Wb gira a 1000 min-1 i genera una tensió de
470 V.
A. Quin flux magnètic per pol necessita per treballar a 880 min-1 i generar 380 V?
B. A quina velocitat haurà de girar si el valor del flux per pol ha de disminuir fins a 0,009
Wb?

Resolució:
ε1 / ε2 = (k·ø1· n1) / (k·ø2· n2) → 470 / 380 = (k· 0,015 · 1000) / (k·ø2·880) → ø2 = 0,013 Wb

ε1 / ε2 = (k·ø1· n1) / (k·ø2· n2) → 470 / 380 = (k· 0,015 · 1000) / (k·0,009·n2) → n2 = 1347,51
min-1

EXERCICI 5.39
La FEM (ε) generada en una dinamo bipolar és de V = 220 V quan gira a n = 1 000 min−1 i el
flux emès per cada pol és de Φ = 100 mWb. Si p/a = 1, calcular
A. El nombre d’espires en el bobinatge induït.
B. El valor de la FEM (ε) induïda si el flux de cada pol augmenta un 20 %.
C. Calcula la FEM (ε) que genera la dinamo si el flux Φ de cada pol disminueix un 20 % i
la velocitat augmenta un 10 %.

A) B)

6
C)

EXERCICI 5.40
Determina la força electromotriu generada a l’interior d’una dinamo amb excitació en sèrie que
alimenta una càrrega amb 450 V de tensió de sortida i un corrent de 50 A. Té 250 espires a
l’induït, cadascuna d’elles amb un valor de 0,004 V, i la resistència del bobinatge inductor és
de 2,3 V.

EXERCICI 5.41
Un generador de CC amb excitació en derivació té connectada una càrrega exterior de 12 V a
la qual subministra una tensió d’alimentació de 230 V. Si la resistència d’excitació de la
màquina és de 200 V i la de l’induït de 0,22 V, determina el valor del corrent que circula per
l’induït i la tensió generada al seu interior.

EXERCICI 5.42
Un generador de CC amb excitació independent té les característiques següents: 12 kW, 140
V, Ri = 0,055 V, Re = 0,04 V. Determina la FEM generada tenint en compte que hi ha una
caiguda de tensió d’1 V a cadascuna de les dues escombretes.

7
EXERCICI 5.43
Un generador amb excitació composta curta alimenta una càrrega amb 260 V i 65 A. La part
de la resistència d’excitació connectada en sèrie és de 0,1 V, la part connectada en paral·lel
és de 100 V i la resistència de l’induït val 0,85 V. Determina el valor de la FEM generada al
rotor.

EXERCICI 5.44
Una dinamo amb excitació en sèrie treballa a 1 000 min-1 i dona una potència elèctrica de 6,5
kW amb una tensió de sortida de 110 V. Les condicions de treball varien i la velocitat de gir
augmenta fins a 1 500 min-1. Quina és la tensió de sortida en aquest cas, si no s’ha variat el
valor del corrent d’excitació? La resistència suma de l’inductor i l’induït és de 0,35 V.

EXERCICI 5.45
Un generador de CC amb excitació independent, operant en buit, genera una tensió de 150 V
amb una intensitat d’excitació de 2,2 A, girant a 1450 min-1. Si el flux magnètic varia linealment
amb el corrent d’excitació, determina:
A. La tensió generada, en buit, quan la Ie augmenta fins a 3,2 A.
B. La tensió generada, en buit, quan la Ie augmenta fins a 3,5 A i la velocitat de rotació
disminueix fins a 1150 min-1.

A)

8
B)

EXERCICI 5.46
Un motor shunt de característiques r = 0,2 Ω; Rc = 0,4 Ω; Rd = 210 Ω, està connectat a una
línia de CC de V L = 420 V i consumeix I = 32 A. Calcula:
A. La FCEM (ε‘) que desenvolupa.
B. El rendiment electromagnètic ηe, el mecànic ηmec i el total ηt si les pèrdues mecàniques
són de Pm = 160 W.
C. El parell intern Mi i el parell útil Mu quan el motor gira a n = 16,666 s−1 i treballa a PC.
D. El valor del reòstat d’engegada RRa perquè Ia = 1,5 Ii.

Resolució:
A)

B)

C)

9
D)

EXERCICI 5.47
Un motor de CC compound amb connexió llarga i additiu, de característiques Rd = 220 Ω, Rs =
0,5 Ω i r + R c = 0,5 Ω, subministra una potència útil de Pu = 8096 W, quan funciona a PC i
absorbeix I = 22 A, connectat a una línia de VL = 440 V. Calcula:
A. La FCEM (ε′).
B. La potència interna Pi i les pèrdues elèctriques i magnètiques.
C. El rendiment electromagnètic ηe .
D. Les pèrdues mecàniques i el rendiment mecànic ηmec .
E. El rendiment ηT total del motor.

Resolució:

A)

B)

C)

D)

10
EXERCICI 5.48
Un motor sèrie de característiques r = 0,25 Ω, Rc = 0,1 Ω i Rs = 0,1 Ω, ens dona una potència
útil de Pu = 10 CV, quan connectat a una xarxa de VL = 220 V consumeix I = 40 A i gira a n =
1500 min -1 . Calcula:
A. El rendiment elèctric ηe , el mecànic ηmec i el total ηT.
B. El parell útil Mu.
C. La resistència RRa del reòstat d’engegada si Ia = 1,5 Ii.
D. El parell d’engegada Ma.
E. La velocitat n del motor si reduïm la càrrega a I = 30 A.

Resolució:
A)

B)

C)

D)

11
E)

12