‭El Franquisme (1939-59)‬

‭1. Característiques‬

-‭ Autarquia →‬
‭- Autoritari → tot el poder el tindrà Franco‬
‭-‬ ‭Generalíssim‬
‭-‬ ‭Cabdill‬
‭-‬ ‭Cap de l’Estat‬
‭-‬ ‭Cap del govern‬
‭-‬ ‭Cap del partit → llei d’Unificació‬
‭-‬ ‭Feixistització → inspiració en: Mussolini i Hitler‬
‭-‬ ‭nacionalsindicalisme:‬
‭-‬ ‭nacionalcatolicisme → església‬
‭-‬ ‭Conservador‬
‭-‬ ‭Catòlic‬
‭-‬ ‭Nacionalista →‬‭Imperi‬
‭-‬ ‭Ultra Centralista‬
‭-‬ ‭Pilars del règim‬
‭-‬ ‭Església → escola, premsa, associacions‬
‭-‬ ‭Exèrcit‬
‭-‬ ‭Partit → Falange Española Tradicionalista de la JONS‬
‭-‬ ‭moral → enquadrar‬
‭-‬ ‭Joves‬
‭-‬ ‭Dones‬
‭-‬ ‭Ama de casa‬
‭-‬ ‭Treball permís del marit‬
‭-‬ ‭Pèrdua de drets polítics, laborals‬
‭-‬ ‭Famílies del règim‬
‭-‬ ‭monarquies + Carlistes → Juan de Borbón‬
‭-‬ ‭47 → Llei de Successió‬
‭-‬ ‭Lliga Catalana‬
‭-‬ ‭CEDA‬
‭-‬ ‭Alguns lerrouxistes‬
‭-‬ ‭església‬
‭-‬ ‭Falange‬
‭-‬ ‭Relació amb Catalunya‬
‭-‬ ‭Derogació de l’Estatut → Estat centralització‬
‭-‬ ‭Intent “d’espanyolitzar” la societat catalana‬
‭-‬ ‭manifestacions culturals‬
‭-‬ ‭llengua‬
‭-‬ ‭símbols‬
‭-‬ ‭Els catalans franquistes → tindran càrrecs menors‬
 ‭-‬ N
‭ ova organització territorial → recuperació dels governadors civils i capitans‬
‭generals‬

‭2. Espanya durant la II Guerra Mundial‬

-‭ ‬ ‭ urant la II Guerra Mundial Espanya queda aïllada‬

D
‭-‬ ‭Exèrcit →‬‭no voldria entrar‬
‭-‬ ‭Falange → Serrano Suñer‬
‭-‬ ‭Creació de la División Azul: Front de l’Est → URSS‬
‭-‬ ‭Voluntaris falangistes‬
‭-‬ ‭Presos republicans‬

‭ 939-1959‬
1
‭La Institucionalització del régim‬

‭Leyes Fundamentales → donaran cobertura legal al règim‬

‭-‬ ‭Fuero del Trabajo‬
‭-‬ ‭Fuero de los españoles‬
‭-‬ ‭Ley Constitutiva de las Cortes‬
‭-‬ ‭Ley del Referéndum Nacional‬
‭-‬ ‭Ley de Sucesión‬
‭-‬ ‭Ley Orgànica del Estado → (en el 2n période), la més important‬
‭-‬ ‭Democràcia orgànica‬
‭-‬ ‭Procuradors → Alcaldes, rectors d’universitats‬
‭-‬ ‭Representants de les corporacions‬
‭-‬ ‭Empreses‬
‭-‬ ‭Rei‬
‭-‬ ‭CEDA‬
‭-‬ ‭Central Nacional Sindicalista‬
‭-‬ ‭Caps de família‬
‭-‬ ‭Afins al règim‬
‭-‬ ‭Viudes‬
‭-‬ ‭Ley de Unidad Sindical‬
‭-‬ ‭Sindicat únic → Falange‬
‭-‬ ‭Empresari‬
‭-‬ ‭Treballadors‬
‭ utarquia → aïllament d’Espanya (1939-1947), ideologica → la idea que un país‬
A
‭havia d’autogestionar-se‬
‭-‬ ‭3 àmbits d’actuació‬
‭-‬ ‭Reglament del comerç interior‬
‭-‬ ‭Regulat per l’estat‬
‭-‬ ‭Cauen importacions‬
‭-‬ ‭Escassetat‬
‭-‬ ‭Baixa producció → falten recursos‬
‭-‬ ‭Foment de la Indústria‬
‭-‬ ‭Instituto Nacional de Industria‬
‭-‬ ‭Creació d’empreses públiques‬
‭-‬ ‭Inversió en defensa‬
‭-‬ ‭Pactes i creacions d’empreses nacionals → SEAT → FIAT‬
‭-‬ ‭Regulació del comerç obert → caiguda dels preus per sota del “preu‬
‭natural” → acaparament → ESTRAPERLO‬

-‭ Resultat → estancament econòmic, baixa producció, baixa esperança de vida,‬

‭cartilles de racionament‬

‭Entrada al context internacional‬

‭-‬ ‭Guerra freda → normalització del règim‬
‭-‬ ‭1953 → reconeixement definitiva → entrada als organismes‬
‭internacionals‬
‭-‬ ‭acordas am EUA:‬
‭-‬ ‭Dret a col·locar bases militars‬
‭-‬ ‭a canvi:‬
‭-‬ ‭Ajudes econòmiques i tècniques per‬
‭-‬ ‭millorar l’economia‬
‭-‬ ‭modernitzar l’exèrcit‬
‭-‬ ‭acords amb la Santa Seu‬
‭-‬ ‭Entrada a la:‬
‭-‬ ‭OCDE‬
‭-‬ ‭FMI‬
‭Necessitat de la reorientació economica‬‭→ 1948-58‬‭→ onada de protestes i vagues‬
‭obreres‬
‭-‬ ‭es comença a plantejar un canvi‬
‭-‬ ‭marginació dels falangistes. Arriben els TECNÒCRATES → Ex → Manuel‬
‭Azaña‬
‭-‬ ‭Opus dei‬
‭-‬ ‭Liberals en lo econòmic i conservadors en lo polític‬
‭Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958)‬
‭-‬ ‭S’actualitzen els principis del franquisme sense modificar el caràcter‬
‭autoritari.‬
‭-‬ ‭S’agrupen totes les “famílies”, es “margina/ treu” a falange i guanya pes‬
‭l’església.‬
‭-‬ ‭Obligatorietat dels/les funcionàries a jurar fidelitat‬
‭-‬ ‭Es defineix Espanya com a regne però Franco al successor‬
‭-‬ ‭Nacional Catolicista‬
‭La resistència/oposició al Règim‬
‭-‬ ‭A l’exterior es manté el govern de la República i la Generalitat → a la pràctica‬
‭poc pes, suport a l'oposició interior‬
‭-‬ ‭Al principi, molt malmesa:‬
‭-‬ ‭CNT → molt debilitada‬
‭-‬ ‭PCE/PSUC → més estable‬
‭-‬ ‭Diferents etapes →‬
‭-‬ ‭39-44 → actuació limitada‬
‭-‬ ‭maquis → exiliats que s’uneixen a la lluita contra els nazis i‬
‭faran guerra de guerrilles‬
‭-‬ ‭interior → persones que havien d’amagar-se i sobreviure‬
‭a les muntanyes‬
‭-‬ ‭militants que aposten per continuar la lluita, fins a‬
‭finals dels 50‬
‭-‬ ‭comunistes‬‭→ abandonen l'estratègia al 46‬
‭-‬ ‭anarquistes‬ ‭→ continuen, al 56 mort de Quico‬
‭Sabaté‬
‭-‬ ‭44-47 → es organitza l’oposició‬
‭-‬ ‭MSC‬
‭-‬ ‭FNC‬
‭-‬ ‭Alianza Nacional de Fuerzas Democràticas‬
‭-‬ ‭48-51 → desencantament davant el suport al règim‬
‭-‬ ‭CONFLICTIVITAT LABORAL I SOCIAL‬
‭-‬ ‭12/14h, escassetat de productes, 48 anys d'esperança de vida‬
‭-‬ ‭Comencem una onada de vagues, protestes de caràcter obrer‬
‭-‬ ‭CNT → clandestinitat‬
‭-‬ ‭Hermandad de Obreros de Acción Católica‬
‭-‬ ‭1946 → conflictes laborals:‬
‭-‬ ‭1946 Vaga de donde Manresa‬
‭-‬ ‭1945 → Vaga General Biscaia‬
‭-‬ ‭1951 → Vagues de TRAMVIES‬
‭ 959-1975‬
1
‭1. Liberalització econòmica i Plans d’Estabilització‬
‭1.1. Els plans d'Estabilització‬
‭-‬ ‭1957 → L’economia es troba al punt del col·lapse‬
‭-‬ ‭escassetat‬
‭-‬ ‭dèficit comercial‬
‭-‬ ‭caiguda reserves del Banc d’Espanya‬
‭-‬ ‭Espanya entra a:‬
‭-‬ ‭OCDE‬
‭-‬ ‭FMI‬
‭-‬ ‭Obertura econòmica‬
‭Pla d’Estabilització (1959) → 3 eixos d’actuació‬
‭-‬ ‭Estabilització de l’economia → per reduir la inflació es pugen els tipus‬
‭d’interès, és limiten els crèdits i es congelen els sous‬
‭-‬ ‭Liberalització interior de l’economia → s’eliminen els‬
‭-‬ ‭Organismes estatals d’intervenció‬
‭-‬ ‭Preus fixos‬
‭-‬ ‭Liberalització exterior → s’eliminen els obstacles →‬
‭-‬ ‭entren mercaderies i capitals estrangers‬
‭-‬ ‭es declara la peseta respecte al dòlar‬
‭-‬ ‭+préstecs organismes internacionals‬

‭1.2. L’Hora dels tecnòcrates‬

‭-‬ ‭Amb els canvis entren en joc i guanyen importància nous sectors. S’apunten‬
‭els falangistes i guanyen pes els tecnòcrates‬
‭-‬ ‭molts van estudiar fora‬
‭-‬ ‭conservadors en lo social, liberals en l'econòmic‬
‭-‬ ‭sectors catòlics influents → Opus Dei‬
‭-‬ ‭Proposen i impulsen els nous canvis‬

‭1.3. Plans de Desenvolupament‬

‭-‬ ‭Objectiu:‬
‭-‬ ‭impulsan al sector públic‬
‭-‬ ‭oferir ajudes a la inversió privada‬
‭-‬ ‭3 plans‬
‭-‬ ‭1964-67‬
‭-‬ ‭1968-1971‬
‭-‬ ‭1972-1975‬
‭-‬ ‭2 línies d’actuació → accions estructurals → resoldre les mancances de la‬
‭indústria‬
‭-‬ ‭Pols de desenvolupament → per reduir les desigualtats regionals →‬
‭busquen l’impuls industrial‬
‭-‬ ‭Resultats‬
‭-‬ ‭Limitats → mala inversió‬
 ‭-‬ ‭més èxit en infraestructures‬
‭-‬ ‭Electrificació‬
‭-‬ ‭Refineries‬

‭1.4. La indústria com a motor‬

‭3 característiques del creixement de producció:‬

‭1)‬ ‭Augment del 10% del PIB anual → millora de productivitat‬
‭a)‬ ‭Introducció de:‬
‭i)‬ ‭maquinària‬
‭ii)‬ ‭petroli + matèries primeres‬
‭b)‬ ‭inversió extrangera‬
‭c)‬ ‭AUGMENTA la mà d’obra provinent de camp‬
‭2)‬ ‭Diversificació → guanyes importancia nou sectors → plastics‬
‭a)‬ ‭béns de consum‬
‭b)‬ ‭farmàcia‬
‭c)‬ ‭sector químic‬
‭d)‬ ‭metal·lúrgic‬
‭i)‬ ‭maquinària‬
‭ii)‬ ‭electrodomèstica‬
‭e)‬ ‭tradicionals‬
‭i)‬ ‭textil‬
‭ii)‬ ‭naval‬
‭3)‬ ‭Concentració en zones tradicionals (i algunes noves)‬
‭a)‬ ‭noves:‬
‭i)‬ ‭Madrid‬
‭ii)‬ ‭Cadis‬
‭iii)‬ ‭Valencia‬
‭iv)‬ ‭Vigo, etc‬
‭b)‬ ‭Catalunya → s’expandeixen tots els sectors‬
‭i)‬ ‭destaca:‬
‭(1)‬‭automobilístic → supera tèxtil‬
‭(2)‬‭maquinària‬
‭ii)‬ ‭BOOM CONSTRUCCIÓ‬
‭(1)‬‭immigració‬
‭(2)‬‭creixement perifèries‬
‭iii)‬ ‭Sectors bancari‬
‭iv)‬ ‭PIMES‬
‭es concentra en:‬
‭-‬ ‭Barcelonès, Maresme, Vallès/Occ./Or. , Tarragona, Baix CAmp,‬
‭Baix Llobregat‬
‭1.5. AGRICULTURA → Modernització‬
‭-‬ ‭èxode rural‬
‭-‬ ‭canvis en la producció → introducció de:‬
‭-‬ ‭maquinària‬
‭-‬ ‭agricultura de regadiu‬
‭-‬ ‭fertilitzants químics‬
‭-‬ ‭canvis en els conreus‬
‭-‬ ‭“PERD PES” → el cereal / GUANYA pes → Viticola, fruiters + cítrics,‬
‭horta + tubercles‬
‭-‬ ‭en la dieta població → més urbana‬
‭-‬ ‭Tancament conreus menys rendibles‬

‭1.6. Creixement + desplaçament de població‬

‭-‬ ‭Anys 60‬
‭-‬ ‭Augment taxa de creixement‬
‭-‬ ‭Baixa la mortalitat + mortalitat infantil‬
‭-‬ ‭Augment d’esperança de vida‬
‭-‬ ‭Més població: gran i jove‬
‭-‬ ‭Moviments migratoris → 4 milions (2,5 interregional i 1,5 exterior)‬
‭-‬ ‭desequilibri regional‬

‭1.7. Canvi mercat de treball‬

‭-‬ ‭Menys població en sector agrari (augmenta secundari i terciari)‬
‭-‬ ‭+ dones al treball → moltes fins als 25‬
‭-‬ ‭LLEI sobre els drets de la dona‬

‭1.8. Turisme massiu‬

‭-‬ ‭A partir dels 60 Espanya s’obre al Turisme → nord d’Europa‬
‭-‬ ‭Model de “sol i platja”‬
‭-‬ ‭especulació immobiliària‬
‭-‬ ‭es malament el litoral‬
‭-‬ ‭AUGMENTA l’activitat hotelera, serveis, construcció i altres sectors‬
‭-‬ ‭Arriben divises de turisme que fan créixer l’economia‬

‭2. LA FRAGILITAT DEL DESENVOLUPISME‬

‭-‬ ‭Dependència exterior → crei l’economia espanyola‬
‭-‬ ‭AUGMENTA PiB‬
‭-‬ ‭AUGMENTA 40% PiB per càpita‬
‭-‬ ‭Recursos:‬
‭-‬ ‭Emigrants‬
‭-‬ ‭Turisme‬
‭-‬ ‭Empreses estrangeres: supediten els interessos de l’economia del país‬
‭-‬ ‭Baix salaris‬
‭-‬ ‭Baix costos fiscals‬
 ‭-‬ ‭Grans despeses → maquinaria, etc.‬
‭-‬ ‭serveis públics → deficitaris‬
‭-‬ ‭impostos sobre: consum i treball → 60%‬
‭-‬ ‭Baix impostos fortunes i empreses‬

‭3. SOCIETAT EN TRANSFORMACIÓ‬

‭creixement urbà‬
‭-‬ ‭immigració‬
‭-‬ ‭ALTA població dels centres urbans de + de 100.000 hab.‬
‭-‬ ‭BAIX població dels pobles de menys de 2000 hab.‬
‭-‬ ‭Despoblament zones rurals → Baixa 40% pob.‬
‭-‬ ‭formació de les àrees metropolitanes‬
‭-‬ ‭agrupació de municipis‬
‭-‬ ‭perifèries superpoblades‬
‭-‬ ‭Barraquisme (horitzontal/vertical) → falta de serveis‬
‭-‬ ‭Clavegueram‬
‭-‬ ‭Escoles‬
‭-‬ ‭Aigua corrent‬
‭-‬ ‭Carrers asfaltats, etc.‬

‭Nova estructura social‬

‭-‬ ‭PUJA classe mitjana: treballadors/es autònoms, administració, serveis, etc.‬
‭-‬ ‭BAIXA pes món rural → pèrdua: jornalers agrícoles, petits proletariats‬
‭-‬ ‭PUJA burgesia associada a: empreses estrangeres, estat‬

‭Societat de consum‬
‭-‬ ‭ALTA nivell adquisitiu: consumisme (electrodomèstics, automòbils)‬
‭-‬ ‭ALTA salaris‬
‭-‬ ‭pluriocupació‬

‭Nous. Comportaments → + obertura i pluralitat‬

‭-‬ ‭laïcització + secula → Baixa pes/influència església‬
‭-‬ ‭Ensenyament bàsic: Tothom i + universitaris → 1970 Llei General d’Educació‬
‭-‬ ‭Canvi estructura familiars → familia nuclear‬
‭-‬ ‭“Canvi” paper dona → reactivació feminisme i incorporació dona al treball‬
‭-‬ ‭Eclosió jovent‬
‭-‬ ‭ruptura generacional‬
‭4.REFORMISME‬
‭-‬ ‭Tribunal de Orden Público‬
‭-‬ ‭Brigada Politicosocial → Martin Villa‬
‭-‬ ‭Llei Orgànica de l’Estat (1967)‬
‭-‬ ‭Llei de premsa → Manuel de Fraga‬
‭-‬ ‭Llibertat religiosa‬

‭5. OPOSICIÓ OBRER‬

‭-‬ ‭Moviment obrer → CC.OO (1968) : 1001 presos (1972) → Diego Cañamero‬
‭-‬ ‭CNT‬
‭-‬ ‭UGT‬
‭-‬ ‭USO‬
‭-‬ ‭M. Estudiantil‬
‭-‬ ‭CAPUTXINADA → Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB‬
‭-‬ ‭Maig 68‬
‭-‬ ‭Església‬
‭-‬ ‭Concili del Vaticà II (1960) → C. Episcopal → E. Tarancón‬
‭-‬ ‭Esglesia Base‬
‭-‬ ‭M. Feminista‬
‭-‬
‭-‬ ‭Moviment Veïnal‬

‭-‬ ‭Ass. Catalunya‬

‭-‬ ‭CCOO‬
‭-‬ ‭PSUC‬
‭-‬ ‭CDC‬
‭-‬ ‭FNC‬
‭-‬ ‭As. Veïns‬
‭-‬ ‭Euskadi‬
‭-‬ ‭PNB‬
‭-‬ ‭68 → ETA‬
‭-‬ ‭Partits destacats‬
‭-‬ ‭PSUC‬
‭-‬ ‭PCE‬

‭6. FINAL‬

‭ arrero Blanco (1973) mor per l’ETA → Arias Navarro‬

C
‭SAHARA → MArxa Verda‬
‭20 Novembre →1975‬
‭7. VOCABULARI FRANQUISME‬

‭ indicat vertical:‬‭Un sistema sindical imposat pel‬‭règim franquista on tots els‬

S
‭treballadors estaven obligats a formar part d'un sindicat únic, controlat pel govern,‬
‭que regulava les relacions laborals i no defensava els interessos dels treballadors de‬
‭manera independent.‬

‭ utarquia:‬‭Política econòmica basada en la producció‬‭i consum intern, sense‬

A
‭dependència de l'exterior, que va ser promoguda pel règim franquista per intentar‬
‭ser autosuficient en un context de manca de recursos durant la postguerra.‬

I‭nstituto Nacional de Industria‬‭: Organisme creat pel‬‭règim franquista per fomentar‬

‭la industrialització d'Espanya, controlant i impulsant sectors clau de l'economia per‬
‭aconseguir el desenvolupament econòmic del país.‬

‭ emocràcia orgànica‬‭: Concepte utilitzat pel franquisme‬‭per descriure un sistema‬

D
‭polític autoritari on les institucions estaven controlades pel règim, sense llibertats‬
‭polítiques reals i amb una aparença de participació ciutadana.‬

‭ arrero Blanco‬‭: Almirall i polític espanyol que va‬‭ser Primer Ministre durant el‬
C
‭règim franquista i va ser assassinat per ETA en un atemptat amb cotxe bomba l'any‬
‭1973.‬

‭ otalitarisme‬‭: Sistema polític on el govern té un‬‭control total sobre la vida pública i‬

T
‭privada dels ciutadans, restringint les llibertats individuals i imposant una ideologia‬
‭única.‬

‭ res polític‬‭: Persona empresonada per motius polítics,‬‭com va ser comú durant el‬
P
‭franquisme per reprimir l'oposició al règim.‬

‭ acional-catolicisme‬‭: Ideologia que combina el nacionalisme‬‭espanyol amb els‬

N
‭valors tradicionals de l'Església Catòlica, promoguda pel franquisme com a base de‬
‭la identitat espanyola.‬

‭ pus Dei‬‭: Organització religiosa catòlica fundada‬‭per Josemaría Escrivá de‬

O
‭Balaguer, que va tenir influència en el règim franquista i va defensar valors‬
‭conservadors i tradicionals.‬

‭ eyes Fundamentales‬‭: Conjunt de lleis bàsiques que‬‭regulaven l'estructura política‬

L
‭i legal de l'Estat durant el franquisme, establint els fonaments del règim autoritari.‬

‭ aquis‬‭: Grups de resistència antifranquistes que van‬‭lluitar en la clandestinitat‬

M
‭després de la Guerra Civil, especialment a les zones rurals i muntanyoses.‬
‭ ront Nacional de Catalunya‬‭: Organització política catalana antifranquista que va‬
F
‭lluitar per la democràcia i l'autodeterminació de Catalunya durant el franquisme.‬

‭ oviment Socialista de Catalunya‬‭: Organització política‬‭catalana de tendència‬

M
‭socialista que va defensar els valors de l'esquerra durant el franquisme.‬

‭ xode rural‬‭: Moviment migratori de la població rural‬‭cap a les ciutats en busca de‬
È
‭millors oportunitats econòmiques, que va ser comú durant el franquisme a causa de‬
‭la manca de recursos i la industrialització.‬

‭ arraquisme‬‭: Fenomen de pobresa i manca d'habitatge‬‭adequat que va afectar‬

B
‭molts ciutadans durant el franquisme, obligant-los a viure en barraques o condicions‬
‭precàries.‬

‭ COO‬‭: Comissions Obreres, sindicat obrer fundat durant‬‭el franquisme com a‬

C
‭resposta a la repressió sindical i que va tenir un paper important en la lluita per les‬
‭llibertats laborals i democràtiques.‬

‭ ssemblea de Catalunya‬‭: Moviment polític i social català que va defensar la‬

A
‭democràcia i l'autogovern de Catalunya durant el franquisme, sent una de les‬
‭organitzacions clau en la lluita per les llibertats polítiques a Catalunya.‬
‭ACTIVITATS‬

‭QUANTA GUERRA‬

‭ )‬ ‭En quines batalles va lluitar l’avi del Buenafuente?‬

1
‭Va participar en 5 batalles:‬
‭1.‬ ‭Batalla del Jarama (Brigada Mixta perd).‬
‭2.‬ ‭Guadalajara (Guanya)‬
‭3.‬ ‭Batalla Brunete (en epoca d’aquesta guerra neix la seva filla)‬
‭4.‬ ‭Batalla del Abejal, Guadalajara‬
‭5.‬ ‭Las Cabrillas, Terol‬

‭ )‬ ‭A quina organització estava afiliat?‬

2
‭En‬‭Llorca‬‭columnes‬‭de‬‭milicians‬‭per‬‭defensar‬‭Madrid.‬‭El‬‭avi‬‭de‬‭Mariano‬‭era‬‭voluntari‬
‭d’aquestas,‬‭les‬‭quals‬‭perteneixen‬‭a‬‭la‬‭CNT.‬‭Era‬‭anarquista,‬‭el‬‭la‬‭Brigada‬‭70.‬‭Feia‬‭de‬
‭telemetrista.‬
‭3)‬ ‭D’on era? Com vivien les persones de la regió?‬
‭Vivian‬ ‭en‬ ‭Llorca,‬ ‭amb‬ ‭la‬ ‭por‬ ‭de‬ ‭ser‬ ‭afusellats‬ ‭i‬ ‭en‬ ‭total‬ ‭misèria.‬ ‭Per‬ ‭aquesta‬ ‭raó‬
‭aquelles‬ ‭brigades‬‭republicanes‬‭representaven‬‭una‬‭mica‬‭d'esperança‬‭per‬‭a‬‭la‬‭regió,‬
‭després‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭primera‬ ‭victòria‬ ‭de‬ ‭Guadalajara,‬ ‭la‬ ‭tropa‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭qual‬ ‭pertanyia‬‭l'avi‬‭de‬
‭Buenafuente va ser denominada La Brigada heroica.‬
‭4)‬ ‭Qui‬ ‭és‬ ‭la‬ ‭dona‬ ‭amb‬ ‭qui‬ ‭parla‬ ‭l’Andreu?‬ ‭En‬ ‭què‬ ‭consisteix‬ ‭la‬ ‭seva‬
‭associació? Que en penses?‬
‭És‬‭Feli‬‭González,‬‭neta‬‭de‬‭José‬‭María‬‭González‬‭Martínez,‬‭un‬‭dels‬‭desapareguts‬‭que‬
‭pertanyia‬‭al‬‭mateix‬‭voluntariat‬‭militar‬‭de‬‭la‬‭CNT‬‭i‬‭va‬‭pertànyer‬‭també‬‭al‬‭Batalló‬‭278‬
‭iguals‬ ‭que‬ ‭l'avi‬ ‭de‬ ‭Buenafuente.‬ ‭L'associació‬‭es‬‭denomina‬‭Associació‬‭de‬‭Familiars‬
‭de‬‭Víctimes‬‭del‬‭Front‬‭de‬‭Llevant.‬‭Consisteix‬‭a‬‭ajudar‬‭les‬‭famílies‬‭que‬‭no‬‭troben‬‭els‬
‭seus‬‭familiars‬‭en‬‭aquesta‬‭mateixa‬‭situació,‬‭buscant‬‭arxius,‬‭familiars,‬‭usant‬‭ajuda‬‭de‬
‭tercers‬ ‭coneixedors‬ ‭i‬ ‭fent‬ ‭un‬ ‭treball‬ ‭de‬ ‭camp.‬ ‭Aquesta‬ ‭és‬ ‭una‬ ‭bona‬ ‭iniciativa‬ ‭al‬
‭turista.‬
‭5)‬ ‭Quants‬ ‭camps‬ ‭de‬ ‭concentració‬ ‭hi‬‭van‬‭haver‬‭al‬‭bàndol‬‭franquista?‬‭Fins‬
‭quan van durar? Com vivien els/les interns?‬
‭S'estima‬‭que‬‭hi‬‭va‬‭haver‬‭almenys‬‭una‬‭vintena‬‭de‬‭camps‬‭de‬‭concentració.‬‭Al‬‭bàndol‬
‭franquista‬ ‭se'n‬ ‭van‬ ‭establir‬ ‭diversos‬ ‭durant‬ ‭i‬ ‭fins‬‭i‬‭tot‬‭després‬‭de‬‭la‬‭guerra.‬‭Alguns‬
‭dels‬‭més‬‭coneguts‬‭van‬‭ser‬‭els‬‭de‬‭Miranda‬‭de‬‭ebro,‬‭Castuera,‬‭Alabatera‬‭o‬‭las‬‭Ventas‬
‭a‬ ‭Madrid.‬ ‭Operatius‬ ‭fins‬ ‭ben‬ ‭entrada‬ ‭la‬ ‭dècada‬ ‭de‬ ‭1950,‬ ‭els‬ ‭presoners‬ ‭vivien‬ ‭en‬
‭condicions‬ ‭extremadament‬ ‭precàries,‬ ‭sotmesos‬ ‭a‬ ‭treballs‬ ‭forçats,‬ ‭malnutrició‬ ‭i‬
‭abusos.‬‭La‬‭brutalitat‬‭i‬‭repressió‬‭sistemàtica‬‭caracteritzaven‬‭aquests‬‭camps‬‭on‬‭molts‬
‭van‬ ‭morir‬ ‭per‬ ‭malalties,‬ ‭gana‬ ‭i‬ ‭maltractaments,‬ ‭formant‬ ‭part‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭repressió‬ ‭del‬
‭règim franquista.‬