Afra Galindo Sánchez.

La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

Orígens de la historiografia llatina................................................................................................... 2

Gai Juli Cèsar (Roma, 100 aC. - Roma, 44 aC.).................................................................................. 2
Obres..........................................................................................................................................3
Estil.............................................................................................................................................3
Corneli Nepos ( Nord d’Itàlia, 99 aC. - Roma, 25 aC.)....................................................................... 3
Obres..........................................................................................................................................3
Intencionalitat i estil...................................................................................................................3
Gai Sal·lusti Crisp (Amitern, Sabina 87 aC. - Roma, 35 aC.).............................................................. 4
Obres..........................................................................................................................................4
Estil.............................................................................................................................................4
La historiografia en època imperial..................................................................................................5
Tit Livi (Pàdua, Itàlia 59 aC. - Pàdua, Itàlia 17 dC.) SELECTIVITAT!.................................................... 5
Obres..........................................................................................................................................5
Estil.............................................................................................................................................6
Publi Corneli Tàcit (Incert 55 dC. - incert 120 dC.)............................................................................6
Obres..........................................................................................................................................6
Estil.............................................................................................................................................7
Gai Suetoni Tranquil (incert 75 dc. - incert 160 dC.).........................................................................7
Obres..........................................................................................................................................7
Estil.............................................................................................................................................8
La necessitat de l’oratòria................................................................................................................8
Primera època de l’oratoria............................................................................................................. 8
L’època de Ciceró.............................................................................................................................8
Marc Tul·li Ciceró (Arpino, Roma 106 aC. - Roma 43 aC.)................................................................. 9
Ciceró, a la tribuna d’oradors...............................................................................................9
Ciceró, polític.......................................................................................................................9
Final despietat de Ciceró................................................................................................... 10
Els discursos de Ciceró...................................................................................................................10
Discursos Jurídics...............................................................................................................10
Discursos Polítics............................................................................................................... 11
Obres retòriques de Ciceró............................................................................................................ 11
Obres filosòfiques de Ciceró.......................................................................................................... 11
Tractats polítics..................................................................................................................11
Tractats de religió.............................................................................................................. 12
Tractats morals.................................................................................................................. 12
Importància de les obres filosòfiques............................................................................................ 12
Cartes de Ciceró............................................................................................................................ 13

1
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

La historiografia llatina.

Orígens de la historiografia llatina

Els orígens de la historiografia llatina els trobem en els documents primitius tant públics com privats
conservats al segle II aC. Són la font dels primers historiadors.

D’entre tots els documents en destaquen 3 tipus:

- elogis fúnebres (laudationes funebres), que s’escrivien pels funerals de personatges il·lustres.
- cròniques, que escrivien els magistrats.
- annals, relació dels fets de cada any, escrits pels pontífexs.

Tots aquests documents van començar per necessitats pràctiques, no amb intencions literàries. Quan
els romans van ampliar les seves conquestes pel mediterrani, després de la primera guerra púnica
(246-241 aC.) van escriure la seva història com a propaganda política, i com que explicaven els fets
any per any, igual que els pontífexs escrivien els annals, els primers historiadors es deien annalistes.

Al principi els annalistes escrivien en grec, ja que era més universal que el llatí, però més tard ja van
escriure amb la llengua de l’imperi. El màxim representant va ser Marc Porci Cató, un
ultranacionalista que no era filohel·lènic, que va escriure una història de Roma en set llibres, els
Orígines, considerada la primera història de Roma important.

Durant l’època de Ciceró i els seus requisits, trobem els tres historiadors principals: Cèsar, Nepos i
Sal·lusti, que seguien al peu de la lletra els requisits del cónsul malgrat que no va escriure mai cap
obra d’història.

Gai Juli Cèsar (Roma, 100 aC. - Roma, 44 aC.)

Gai Juli Cèsar va néixer a Roma l’any 100 aC, en el si d’una família patrícia. Va ser militant del partit
dels populars1, a través del qual va començar el seu cursus honorum2.

A partir de l’any 60 aC. Cèsar forma el primer triumvirat amb Cras i Pompeu i la seva carrera política
es confon amb la història general de Roma. L’any 59 aC. al ser nomenat cònsol abandona el consolat i
comença a conquerir tota la Gàl·lia com a procònsol, gràcies a aquesta conquesta escriu el seu llibre
més important, De bello Gallico. Al tornar a Roma, declara la guerra a Pompeu, que s’havia
anomenat consul sine colega, travessant el riu Rubicó. Al guanyar la guerra civil es nomena dictador
l’any 48 aC i es converteix en l’amo de Roma. Un complot de senadors que defensaven la república el
va assassinar l’any 44 aC. Tu quoque fili mii?3

1
Partit que mirava per la plebs
2
Carrera política
3
Tu també fill meu?

2
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

Obres
Sabem que Cèsar va escriure moltes obres, però només en conservem dos de senceres de contingut
històric:

- Guerra de les Gàl·lies (Comentarii De bello Gallico). Aquesta obra en 7 llibres, descriu la
guerra que va dur a terme per la Gàl·lia durant la seva conquesta. Els fets que narra van
passar entre el 58 i el 52 aC. La font d’informació van ser els diaris de les operacions militars.
Cèsar va escriure aquesta obra pensant en augmentar el seu prestigi i en justificar les seves
actuacions, encara que no ho sembli, perquè no amaga fracassos ni crueltats i hi fa justícia
als seus soldats i enemics.

- Guerra civil (Comentarii De bello civili) En aquesta obra de tres llibres narra els fets de la
guerra civil contra Pompeu. En aquesta obra vol justificar la usurpació del poder i la mort de
Pompeu, i culpa l’aristocràcia i el Senat d’haver provocat la guerra.

Estil
Les obres de Cèsar són un model de narració històrica excel·lent, sobretot per la seva claredat. La
narració és viva i sense detalls inútils. No fa introduccions ambicions o descripcions molt llargues.

Cèsar és conegut perquè escrivia les seves obres en tercera persona i els discursos dels personatges
els escriu amb un estil indirecte.

A més és un purista de la llengua, és a dir, no fa servir paraules vulgars, arcaiques4 o poètiques.

Explica els fets any per any i és considerat un model de prosa clàssica.

Corneli Nepos ( Nord d’Itàlia, 99 aC. - Roma, 25 aC.)

De Corneli Nepos sabem molt poc. Sabem que va néixer al nord d’Itàlia i que va viure
majoritàriament a Roma, dedicat a feines literàries i allunyat de la política.

Va ser molt estimat als cercles literaris i es va guanyar l’amistat, d’Àtic, de Ciceró, de Catul i d’altres
personatges importants.

Obres
De totes les seves obres destaquem d’Homes il·lustres (De viris ilustribus) on relatava les vides de
grans homes de Roma i Grècia que destacaven en camps literaris, polítics o militars. Nepos té el mèrit
d’haver introduït el gènere biogràfic a la literatura llatina.

Intencionalitat i estil
Nepos descriu la història amb intenció exemplaritzant. Li interessa sobretot l’exemple moral de
l’heroi. La seva obra és plena d’anècdotes personals. Tot i que va ser molt valorat en el seu temps, en
les seves obres hi ha moltes contradiccions i errors cronològics. Molt probablement perquè no devia
utilitzar fonts d'informació segures. La llengua que utilitza és monòtona i descurada, sense elegància.
Hi ha alguns fragments amb un cert nivell retòric.

4
Antigues

3
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

Gai Sal·lusti Crisp (Amitern, Sabina 87 aC. - Roma, 35 aC.)

Sal·lusti es va dedicar a la política de jove. Va ser molt amic de Juli Cèsar, qui el va nomenar
governador d’Àfrica Nova (46 aC.) on va acumular grans riqueses. Quan va tornar a Roma es va retirar
i es va dedicar a ser historiador fins la data de la seva mort.

Obres
De totes les obres de Sal·lusti només en conservem dues: Conjuració de Catilina i Guerra de Jugurta.
De l’última obra se’n conserven fragments.

- Conjuració de Catilina (De catilinae coniuratione)

Narra el cop d’estat de Catilina a Roma el 63 aC.
Catilina era un noble romà insurrecte que va intentar fer un cop d’estat. La mateixa nit en
què es reuneix amb els seus partidaris fora de Roma i decideixen, entre d’altres coses,
assassinar al cònsol Ciceró. Aquest se n’assabenta i convoca al Senat, en aquesta reunió
Ciceró va pronunciar la Primera Catilinària, on avisava de les intencions de Catilina.

Sal·lusti intenta en aquesta obra exaltar la democràcia, atacar a Ciceró i la classe senatorial i
defensar al seu gran amic Juli Cèsar, que estava inculpat en la conjuració.

- Guerra de Jugurta (De bello Iugurthino)

Narra la guerra contra Roma i el rei de Numídia que es va lliurar a Jugurta al final del segle II
aC., perquè el rei havia usurpat el tro als seus dos germans, aliats de Roma.

Sal·lusti aprofita els esdeveniments històrics de l’època per atacar la noblesa i condemnar la
depravació dels costums a Roma, on assegura que tot es pot comprar.

Estil
La narració de Sal·lusti és molt diferent que la del seu amic Juli Cèsar, els podem agrupar en els
apartats següents:

a) Per la seva imparcialitat, per les reflexions morals i les diatribes5 amb què ataca el
materialisme i els vicis del seu temps
b) Per la manca de protagonisme, en l’obra no fa cap mena d’esment cap a la seva persona, tot i
que freqüentment era el protagonista dels fets. Es va insipirar en l’historiador grec Tucídides.
c) Pels discursos, que creen vertaderes peces mestres d’oratòria, els retrats psicològics dels
personatges que presenta i la descripció detallada de paisatges.
d) Per la seva llengua arcaïtzant (que relata coses passades per allunyar-se del present) i el seu
estil caracteritzat per la concisió6 i la asimetria

5
discurs o escrit violent, a vegades injuriós, que implica una agressió contra persones o institucions.
6
Qualitat de concís

4
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

La historiografia en època imperial

Octavi August, nebot/net i hereu de Juli Cèsar, es va convertir en el primer emperador de Roma l’any
27 aC., després de vèncer a Marc Antoni i Cleòpatra a la batalla naval d’Accium el 31 aC.
Posteriorment va inaugurar un nou sistema de govern, l’Imperi. Aquest nou règim va significar un
gran canvi polític respecte de l’anterior república.

L'emperador August va ser un gran mecenes de la història, però no va dubtar en manipular la

historiografia per a justificar el nou sistema polític i aconseguir que fos plenament acceptat
pel senat i pel poble de Roma. Algunes obres de Juli Cèsar van ser retirades de les
biblioteques i cremades, amb la intenció de legitimar el nou ordre. A més va canviar una
historiadors a favor d’altres, entre els quals sobresurt Tit Livi.

Tit Livi (Pàdua, Itàlia 59 aC. - Pàdua, Itàlia 17 dC.) SELECTIVITAT!

Tit Livi va néixer en el se d’una família noble a Pàdua, al nord d’Itàlia, el 59 aC.. Va començar
els estudis de retòrica a la seva ciutat natal i cap a l’any 30 aC. se’n va anar a Roma, per
acabar la seva formació i treballar d’escriptor. A Roma va entrar en contacte amb els cercles
íntims de la família imperial i va fer gran amistat amb l’emperador August, tot i que Livi tenia
ideologies polítiques republicanes que no va amagar mai.

El Principat, el nou règim fundat per August pretenia ser una república “restaurada” i no era
res més que una dictadura militar que no s’avenia amb els ordenaments antics. Per aquesta
raó, Tit Livi va posar la mirada al passat, per poder superar el present. Tot i això, a Tit Livi li
agradava la política de l’emperador, que buscava recuperar la religió antiga i els costums dels
avantpassats (Mos Maiorum) i va posar la seva obra al servei d’August. Durant 50 anys va fer
d'historiador i va renunciar als càrrecs públics. Va morir a Pàdua el 17 dC.

Obres
Livi és l’autor d’una obra molt important: Ab urbe condita libri, perquè començava a relatar
des dels orígens de la ciutat.

L’obra començava des de l’arribada d’Enees a Itàlia i la fundació de Roma i acabava amb la
mort de Drus l’any 9 aC.

La componien 124 llibres, agrupats en dècades7. Només se’n conserven 35 de sencers i algun
incomplet.

- La dècada primera (llibres de l’1 al 10) des dels orígens fins a la Tercera Guerra
Samnita
- La dècada segona (llibres de l’11 al 20) que es va perdre
- La dècada tercera (llibres del 21 al 30) que tracta la Segona Guerra Púnica

7
Grups de deu llibres

5
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

- La dècada quarta (llibres del 31 al 40) i la meitat de la dècada cinquena (llibres del
41 al 45), que narren fins a la conquesta de Macedònia

La grandesa de l’obra en feia molt difícil l'adquisició i el maneig, per això aviat se’n van fer resums
(periochae), cosa que, sense voler-ho, va precipitar la seva pèrdua durant l’Edat Mitjana. Tot i això
coneixem el contingut dels llibres perduts per les periochae i per altres historiadors posteriors a Livi.

La història que narra Livi, és cultural, social i militar. Relata amb entusiasme l’esplendor del poble
romà. Livi tenia una concepció nacionalista, moralista i religiosa de l’història. Creia que contrïbuia a
divulgar les gestes dels seus avantpassats i a inculcar entre els ciutadans l’amor a la pàtria i l’orgull de
ser romans. Pensava que la grandesa de Roma no era casual, sinó que era fruit d’un pla dissenyat per
a les divinitats.

Estil
Podem definir el seu estil com Iactea ubertas (abundància transparent), i es caracteritza per l’ús de
períodes sintàctics llargs, amb subordinacions, estil indirecte, arcaismes, participis sustantivats…

La seva prosa és poètica i alguns episodis que narra els presenta com veritables drames, en els quals
brillen els retrats i els discursos, inventats per ell mateix però que en principi, responen fidelment als
que van ser pronunciats, i tenen autèntic valor oratori.

Publi Corneli Tàcit (Incert 55 dC. - incert 120 dC.)

Gairebé un segle després de Livi, apareix Tàcit, un dels més grans historiadors llatins, malgrat del
qual tenim poques dades de la seva vida. No sabem on i quan va néixer exactament, es suposa que
entre el 55 i el 120 dC. Tàcit provenia de família benestant i va rebre l’educació que li pertocava per la
seva classe social. Va destacar de seguida com a bon advocat i es va casar amb la filla de Juli Agrícola,
pacificador de Britània.

Tàcit va exercir els càrrecs propis del cursus honorum i va arribar a cònsol l’any 97 i posteriorment
procònsol d’Àsia. Finalment es va dedicar a la historiografia, que malauradament s’ha transmès
incompleta.

Obres
A part d’un assaig de crítica literària anomenat Diàleg dels oradors, que pertany al gènere de
l’oratòria, Tàcit és autor de quatre obres històriques: dos opuscles o obres petites i dues obres majors
incompletes.

Obres petites o opuscles:

- De vita I. Agricola (vida de Juli Agrícola)

Narra la vida del seu sogre, Juli Agrícola, governador de Britània, i assassinat per Domicià
segons les males llengües. A l’obra descriu geogràficament Britània, la religió i costums dels
seus habitants i ataca al règim tirànic de Domicià que contrasta amb el règim de llibertat de
Nerva i Trajà.

6
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

- De origine et situ Germanorum (Germània)

És una descripció sobre les tribus germàniques que vivien més enllà del Rin i de Germania,
de les seves institucions, de les formes de vida de les tribus i dels seus costums. Tàcit preveu
la invasió dels bàrbars al descriure’ls com un poble guerrer, valent i virtuós, en oposició a la
decadència i corrupció dels romans.

Obres majors:

- Historiae (Històries)
Obra formada per 14 llibres que narra els fets històrics ocorreguts entre la mort de Neró (69)
i la de Domicià (96). Només en conservem els 4 primers llibres i el començament del cinquè.

- Annalium ab excesu divi Augusti libri (Annals)

Juntament amb Historiae les obres més importants de Tàcit, aquesta obra aborda l’època
entre la mort d’August i la de Neró (del 14 al 69). Constava de 16 llibres dels que en
conservem des del I - IV fins als XI - XVI.

Estil
Les característiques més remarcables són:

a) busca objectivitat i imparcialitat.

b) persegueix un objectiu moral.
c) aporta una visió amarga i tràgica de la història.
d) s’interessa pels aspectes psicològics i dramàtics.

A més, Tàcit coneix bé els recursos del llenguatge té molta cura del seu estil. Fa servir un vocabulari
molt ric i barreja arcaismes i neologismes. Els seus retrats són plens de passió i vivacitat.

Gai Suetoni Tranquil (incert 75 dc. - incert 160 dC.)

Desconeixem les dates exactes de la seva vida, però sabem que va viure en època de Trajà i Adrià.
Suetoni va escriure en llatí i en grec però la majoria de les seves obres s’han perdut. Suetoni, més
que un historiador va ser un enciclopedista

Obres
Suetoni va escriure obres de contingut molt divers però només tenim de completa De vita XII
Caesarum (Vida dels dotze Cèsars) una obra d’estil biogràfic on parla de Juli Cèsar i dels 11 primers
emperadors, des d’August fins a Domicià.

Cada biografia sol seguir la mateixa estructura: nom i família, naixement, adolescència, activitat
pública, vida privada i mort. Suetoni dóna detalls precisos i particulars sobre cada personatge, però
es recrea més en les anècdotes que no pas en l’estudi dels fets històrics; de cada emperador li
interessa més l’home que el cap d’Estat. No aprofundeix en la psicologia dels personatges ni n’emet
judici, a vegades comet errors amb la cronologia.

7
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

Tot i que Suetoni i Tàcit són contemporanis, la diferència entre els dos és abismal. La concepció
tràgica i moralista xoca amb la concepció anecdòtica.

Estil
Suetoni innova en la descripció física del personatge i les citacions de textos. La seva llengua és clara i
rica en vocabulari, la lectura és agradable i atractiva.

L’Oratòria

L'oratòria és l’art de pronunciar discursos amb eloqüència, els llatins la definien com a ars bene
dicendi, l’art de parlar bé en públic. Per arribar a ser orador, calia estudiar retòrica, que comprenia la
teoria de la composició literària i de l’expressió parlada. Per ser un bon orador, a part d’estudiar
retòrica s’havia de tenir gran eloqüència, és a dir, la facultat de parlar de manera eficaç per delectar,
persuadir i commoure.

La necessitat de l’oratòria
L’art d’utilitzar la paraula era necessari a Roma, on un bon orador podia fer que s’aprovessin o
rebutgessin les propostes de lleis en les assemblees, s’absolgués o es condemnés a un reu, o es
nomenés un altre candidat per ocupar les magistratures. A més dominar la retòrica era indispensable
per tots aquells que volien iniciar el seu cursus honorum.

Primera època de l’oratoria

L’ensenyament de la retòrica comença a l’inici del segle II aC. amb la presència a Roma de rètors
grecs arribats de la Magna Grècia (sud d’Itàlia i Sicília) que ensenyaven en grec i imposaven les
normes que havien après dels grans oradors grecs. A l’inici del segle I aC. van començar a aparèixer
escoles que ensenyaven retòrica amb llatí.

La creació d’escoles de retòrica va tenir l’oposició dels més conservadors que va acabar amb
l’expulsió dels rètors de Roma. Tot i això, en aquesta mateixa època es van formar els més grans
oradors com Corneli Escipió, els germans Grac, Marc Antoni (avi del triumvir), Porci Cató, Licini
Cras…

Una de les causes que van afavorir el desenvolupament de l’oratòria va ser l’aprovació de la famosa
llei de Luci Calpurni Pisó sobre concussió8, anomenada De repetundis (sobre reclamacions). Aquesta
llei va permetre exposar davant dels tribunals els casos que es denunciaven i per això calia un mínim
nivell d’oratòria.

L’època de Ciceró
El màxim desenvolupament de l’oratòria va tenir lloc a la primera meitat del segle I aC, en època de
Ciceró, quan hi havia més llibertat política i molts conflictes civils. En aquesta època es distingueixen
tres escoles que proposen models diferents d’oratòria:

8
Exigència d’impostos, deutes, multes… feta per un funcionari públic en benefici propi.

8
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

- L’escola asiàtica, amb un estil sofisticat i grandiloqüent, utilitzava figures literàries amb molt
d’enginy
- L’escola neoàtica, que propugnava una oratòria sòbria i concisa, sense artificis, ús de frases
directes
- L’escola ròdia, (per l’illa de Rodes) invenció de Ciceró, mantenia una posició intermediària.

D’aquesta època podem destacar: (en ordre cronològic) Hortensi, Ciceró, Cèsar, Pompeu, Cató
d’Utica, i Marc Antoni, és a dir, els polítics principals de Roma. Hortensi va ser durant molt de temps
el competidor principal de Ciceró, que finalment el va eclipsar a partir del procés contra Verres, en el
qual Hortensi va actuar com a defensor i Ciceró com a acusador.

Marc Tul·li Ciceró (Arpino, Roma 106 aC. - Roma 43 aC.)

Marc Tul·li Ciceró va néixer al si d’una família benestant de rang eqüestre9. Amb el seu germà Quint,
es va traslladar a Roma per estudiar-hi filosofia i retòrica. Va començar la seva vida professional com
a advocat.

Ciceró, a la tribuna d’oradors

L’any 81 aC. va debutar al fòrum i l’any següent va defensar Rosci d’Amèria en un procés per
assassinat. L’any 79 aC. va viatjar a Atenes, Rodes i l’Àsia Menor per estudiar filosofia i retòrica. El 77
aC. va tornar a Roma, es va casar amb Terència i va començar el seu cursus honorum, al costat dels
patricis.

L’any 48 aC. va abandonar la política i es va dedicar a escriure les seves obres sobre retòrica i
filosofia.

Ciceró, polític
L’any 75 aC. va ser escollit qüestor i va exercir a Sicília. Al tornar a Roma va defensar els sicilians
oprimits per l’expoliador10 Verres. El discurs que va pronunciar en el procés contra Verres el va
confirmar com un dels millors oradors.

L’any 69 aC. va ser nomenat edil, l’any 66 aC. va ser nomenat pretor, i l’any 63 aC. Cònsol. El seu
consolat està marcat per la seva exitosa actuació contra la conjuració de Catilina.

Cursus Honorum de Ciceró:

Qüestor → 75 aC.
Edil → 69 aC.
Pretor → 66 aC.
Cònsol → 63 aC. (any de la Conjuració de Catilina)11

9
La seva família gaudia de privilegis per ser d’una classe social alta
10
Que roba i estafa
11
Intent de cop d’estat que va dur a terme Luci Sergi Catilina el 63 aC.

9
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

L’any 60 aC., davant la greu crisi política es va formar el primer triumvirat amb Cras, Pompeu i Cèsar.
Dos anys més tard, Ciceró, atacat pel tribú de la plebs i abandonat pels triumvirs va exiliar-se de
Roma i la seva casa va ser destruïda.

L’any següent Ciceró va ser exculpat pels triumvirs i va tornar a Roma amb tots els honors. Va ser
nomenat Àugur. La seva carrera política va acabar coincidint amb la dictadura de Cèsar (46-44 ac.)

Final despietat de Ciceró

L’any 44 aC., Juli Cèsar va ser assassinat a les portes del senat per Brutus i un complot de senadors.
Ciceró va tornar a l’escenari polític per promoure el règim republicà. Va haver de fugir a Grècia
perquè Marc Antoni el va considerar el líder del complot contra Cèsar., ja que Ciceró sempre havia
estat obertament en contra del seu model polític i la seva dictadura. Va tornar de seguida a Roma per
fer front a les ambicions de Marc Antoni, contra qui va pronunciar les catorze Filípiques, uns
discursos molt violents inspirats en els discursos de l’orador grec Demòstenes va pronuncia contra
Felip II de Macedònia, pare d’Alexandre el Gran. Aquests discursos van irritar molt a Marc Antoni.

Ciceró va intentar fugir un altre cop i es va tornar a embarcar, però uns vents el van tornar al port i
uns sequaços de Marc Antoni el van assassinar. El seu cap i la seva mà dreta van ser exposats al
Fòrum l’any 43 aC.

Els discursos de Ciceró

Els discursos de Ciceró, que són molt nombrosos, es solen classificar en dos grups: discursos jurídics i
discursos polítics.

Discursos Jurídics.
Pro + Ablatiu = discurs de defensa
In + Acusatiu = discurs d’acusació

Són els que Ciceró va pronunciar als tribunals de justícia. Els més importants són:

- Pro Sexto Roscio Amerino (Defensa de Sexti Rosci d’Amèria) Pronunciat en defensa de Rosci
d’Amèria, acusat de parricidi per Crisògon

- In Caius Verrem (Contra Caius Verres) En aquest procés acusa a Verres de cobrar impostos
injustament durant la seva gestió com a propretor a Sicília. Dels 7 discursos només en va
pronunciar 2 perquè Verres es va exiliar

- Pro Lucio Murena (Defensa de Luci Murena) Va defensar a Murena, que, un cop designat
cònsol a l’assemblea, va ser acusat d’haver obtingut vots il·legalment.

10
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

Discursos Polítics
Són els que Ciceró va pronunciar al Senat o al Fòrum. Es diferencien dels jurídics pel seu estil
grandiloqüent, per tenir les frases més llargues i complexes i una gran dignitat en el contingut. També
s’hi deixa portar per la ira o l’odi contra els seus adversaris. En podem destacar els següents:

- De lege agraria (Sobre la llei agrària) És un atac incisiu contra la llei agrària proposada pel
tribú Rul·lus

- Philippicae (Les Filípiques) Són catorze discursos amb els quals va intentar frenar la pujada al
poder de Marc Antoni, li van costar la mort.

- In Catilinam (Les Catilinàries) Formen un conjunt de quatre discursos contra Catilina, el líder
de la conjuració.

Obres retòriques de Ciceró

Ciceró no es va limitar a practicar l’oratòria, sinó que també va voler ensenyar com s’adquiria la
ciència del parlar bé, per això va recopilar tots els coneixements que havia adquirit estudiant retòrica
grega i dels seus anys d’advocat.

Els tres següents són els millors exemples de l’oratòria llatina:

- De oratore (Sobre l’orador) Obra escrita en forma de diàleg, on hi intervenen Luci Cras, Marc
Antoni (avi) i dos joves. A través d’aquests personatges, Ciceró exposa els seus principis sobre
la formació de l’orador, fonamentada en les aptituds innates de l’orador (to de veu,
memòria…), en el coneixement de totes les disciplines (filosofia, història, dret…) i en el
domini de les tècniques del discurs.

- Brutus (Brutus) També escrita en forma dialogada, hi intervenen Ciceró, Àtic i Brutus. En
aquesta obra, l’autor reconstrueix tota la història de l'eloqüència Romana i es defensa dels
atacs dels neoàtics.

- Orator (L’orador) Obra de caràcter didàctic. En ella, Ciceró hi descriu l’orador ideal i exposa la
seva teoria sobre l’estil, sobre l’extensió i sobre l’essència de l’elocució, que és l’art d’utilitzar
adequadament el to, l’expressió, les paraules, i les figures retòriques.

Obres filosòfiques de Ciceró

La filosofia de Ciceró no és un sistema complet i exclusiu que resolgui totes les qüestions morals i
metafísiques, més aviat és la filosofia del sentit comú. Els escrits de Ciceró els podem distribuir en
tres blocs temàtics: tractats polítics, tractats de religió i tractats morals.

Tractats polítics
Els seus tractats polítics són un resum dels seus objectius polítics. Parla del funcionament de les
institucions públiques i la conveniència d’un sistema polític determinat.

11
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

Entre els tractats polítics cal destacar:

- De re publica (sobre la república) Consta de sis llibres i s’hi defineix el govern ideal, una
síntesi entre monarquia, aristocràcia i democràcia.

- De legibus (Sobre les lleis) És un complement de l’obra anterior. S’hi discuteixen els
fonaments del dret i com han de funcionar les institucions públiques i religioses.

Tractats de religió
Ciceró creia en l’existència dels déus i en la necessitat de tenir-los contents, perquè són els
constructors del destí dels homes, per això també va redactar obres religioses, en destaquem les
següents:

- De natura deorum (sobre la naturalesa dels déus). Hi analitza l’existència i la naturalesa dels
déus i defensa que el món és governat per la previsió divina.
- De divinatione (sobre l’art endevinatori) En aquesta obra nega l’existència de l’art
endevinatori.

Tractats morals
Els escrits sobre moral són aclariments dels principis ètics i dels comportaments que Ciceró
defensava com a pràctica imprescindible per a l’home virtuós Romà. D’entre aquests tractats
destaquem:

- De officiis (Els deures) És un tractat de moral que va dedicar al seu fill Marc Tul·li. Tracta d’allò
honest i allò útil i del conflicte entre l’un i l’altre, és a dir, de l’oposició entre el que és honrat i
el que és profitós. Proclama que cal harmonitzar la utilitat amb la moralitat. El ciutadà ha de
sacrificar el seu propi interès davant la llei natural de la societat.

- De senectute (sobre la vellesa) Obra dialogada on intenta provar que la vellesa no és una
desgràcia i no cal témer-la.

- De amicitia (sobre l’amistat) Obra dialogada entre Escipció Emilià i Leli on fonamenten la seva
relació. En aquesta obra, Ciceró reflexiona sobre l’essència de l’amistat i la manera de
cultivar-la.

- Tusculanae disputationes (Les tusculanes) Tractat en cinc llibres on Ciceró defensa la

immortalitat de l’ànima i fonamenta la felicitat humana en la pràctica de la virtut. L’esperit és
superior a les passions i a la mort.

Importància de les obres filosòfiques

Ciceró no és original en les seves obres filosòfiques, però té el mèrit d’haver analitzat i difós els
principis dels filòsofs grecs, i la creació d’un llenguatge tècnic capaç de facilitar l’ensenyament de les
teories filosòfiques.

12
Afra Galindo Sánchez. La historiografia llatina i l'oratòria apunts fins a data d’examen 2/2

Les seves obres filosòfiques acostumen a estar escrites en forma dialogada i es caracteritzen per la
claredat expositiva de les idees. Ciceró, sens dubte, és un dels escriptors més grans de tots els temps.
Va enriquir i ennoblir la prosa llatina, perquè abans no existia en prosa un llenguatge capaç
d’expressar els matisos del pensament filosòfic.

Cartes de Ciceró
En les obres epistolars de Ciceró trobem la seva autèntica personalitat humana i la seva activitat
familiar, política i social. Estan escrites sense cap pretensió literària, amb una llengua una mica
descurada. Ens han arribat 864 cartes, de les quals n’hi ha 90 adreçades a Ciceró mateix. Les cartes
s’organitzen en quatre col·leccions:

- Ad familiares (Als familiars) Formen un conjunt de 16 llibres, s'adrecen a familiars i amics.

- Ad atticum (A Àtic) També compres de 16 llibres. Són interessants per les confidències i els
detalls privats de la família dels Tul·li que contenen.

- Ad Quintum fratrem (Al seu germà Quint) Aquesta col·lecció recull la correspondència entre
els dos germans (Marc Tul·li i Quint)

- Ad Marcum Brutum (A M. Brutus) Col·lecció que aplega, en dos llibres, la correspondència de

Ciceró l’any 43 aC. Són molt importants per entendre la història turbulenta l’any seguent a la
mort del dictador Juli Cèsar.

13