Valencià: Llenguatge

Administratiu

Tema 2. El llenguatge administratiu

El llenguatge administratiu: definició

 Registre lingüístic formal.

 Terminologia i fraseologia específiques, que
comparteixen amb altres llenguatges
d’especialitat sobre la base de la llengua
general.
 S’usa en la documentació administrativa, en
la redacció de les lleis i en les comunicacions
entre la ciutadania i l’administració pública.
Els factors dels registres aplicats al
llenguatge administratiu
 Tema: gestions administratives.
 Tenor interpersonal: nivell de formalitat alt
entre persones que no se solen conéixer o
que mantenen una mera relació professional.
 Canal: predominantment escrit.
 Tenor funcional: textos predominantment
objectius, la intenció dels quals pot ser
diversa: informar, argumentar, sol·licitar, etc.
(Tants com models possibles)
El llenguatge administratiu valencià.
Elements que el defineixen

1. Retrobament amb la tradició de la llengua

(Cancelleria Reial) en equilibri amb la
necessitat d’enllestir un registre modern.
2. Coherència amb les normes internacionals
del llenguatge administratiu: disseny,
terminologia, simplicitat, etc.
3. Convivència amb una intensa tradició
monolingüe en castellà, caracteritzada per
estructures molt recargolades.
Característiques del llenguatge
administratiu (I)
 Homogeneïtat lingüística i formal
Unitat bàsica dels llenguatges administratius, en la
tipologia i l’estructura dels documents, l’estil
administratiu i fins i tot la terminologia.

Capçalera de l’organisme
Exemple:
Cos:
la diligència
Faig constar: que...

Signatura

Datació
Característiques del llenguatge
administratiu (II)
 Caire utilitari, constatable en els aspectes
següents:
- Claredat dels termes i les expressions:
* Que per la Gerència es procedisca a portar a terme els tràmits
conduents a l’ordenació del pagament.
Que la Gerència tramite l’ordre de pagament.
- Simplicitat:
* Tinc a bé de fer-vos arribar adjunt...
Us tramet, adjunt,...

Caire = aspecte
Característiques del llenguatge
administratiu (III)

- Precisió en l’ús dels mots i terminologia assequible:

Exposar Instància
Fer saber Ban

D’antuvi = D’entrada (preferible)

Nogensmenys = No obstant això (preferible)

- Ordre intern: les idees queden estructurades en paràgrafs i

ben cohesionades.

- Estructura visual preestablida, de manera que siga fàcil

identificar quin tipus de document és.
 Característiques del llenguatge
administratiu (IV)

 Objectivitat
Relació purament formal, en què no caben elements
subjectius (valoracions personals, fórmules de salutació
o comiat, etc.).
* Distingit amic = Distingit senyor
* Aprofite l’avinentesa per a enviar-te una abraçada = Us salude atentament
(oportunitat)

 Educació i correcció, sense caure en l’afalac ni en

la humiliació:
Us sol·licite
* Us suplique / * Gràcia que espera obtenir del recte procedir de V.E.
(vostra excel·lència)
 Característiques del llenguatge
administratiu (V)
 Formes lingüístiques específiques
- Vocabulari propi (instància, ofici, resolució)
- Fraseologia (certifique, he resolt, si escau)
- Tractaments (honorable senyor, il·lustre diputat)
- Abreujaments distintius (r/n: ‘referència nostra’)
 Esquematització dels documents, a fi de:
- Facilitar la replega d’informació
- Eliminar conceptes innecessaris
- Afavorir el processament informàtic
 Trets lingüístics del llenguatge
administratiu
 Estil directe. Les oracions actives (decidisc) són preferibles a
les passives o impersonals (es decideix).
 Ús correcte dels temps verbals. No és vàlid el futur per a
indicar l’obligació (* els aspirants enviaran les sol·licituds).
 Ús correcte de les formes no personals del verb. Cal evitar
l’abús dels gerundis (* resolució concedint la petició) i dels
infinitius (* us demanem confirmar la vostra presència).
 És preferible defugir l’estil nominal (* sol·licitem
l’elaboració de la proposta i la redacció de l’informe / sol·licitem
que elaboreu la proposta i redacteu l’informe).
 Tractament personal. Emissor: 1a persona del singular o
plural. Receptor: 2a persona del plural (vós, vosaltres).
 No omissió d’elements oracionals: * Tramet adjunta
fotocòpia acta / Us tramet, adjunta, la fotocòpia de l’acta.

L'estil nominal es caracteritza per ressaltar i enfocar-se en substantius i adjectius, mentre que l'estil verbal es concentra en els verbs i les seues corresponents
construccions.