Tramitació de Cobraments I Pagaments

Tramitació de cobraments i
pagaments
M. Antònia Rossell Olivé i Isabel Porta Brasó
Adaptació:
José Antonio Castrillo Soto
Operacions administratives de compravenda

Operacions administratives de compravenda Tramitació de cobraments i pagaments
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 Sistemes de cobrament i pagament 9

1.1 Mitjans de cobrament i pagament usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 Terminis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.2 Mitjans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2 Documents de cobrament i pagament en suport paper . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.2.1 El rebut tradicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.2.2 L’ordre de transferència bancària i d’ingrés en compte . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2.3 El rebut bancari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.2.4 El xec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.2.5 La lletra de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.2.6 El pagaré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.3 Processos administratius de cobrament i pagament. Autoritzacions. . . . . . . . . . . . . . . 28
1.3.1 Signatura i acceptació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.3.2 Aval i endós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.3.3 Procés de la transferència bancària i l’ingrés en compte . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.3.4 Procés de la targeta electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.3.5 Procés de la domiciliació bancària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
1.3.6 Procés del xec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
1.3.7 Procés de la lletra de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
1.3.8 Procés del pagaré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
1.3.9 Procés del gir postal i del pagament contra reemborsament . . . . . . . . . . . . . . . 39
1.3.10 Impagaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
1.4 Finançament de documents de cobrament a termini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
1.4.1 El descompte d’efectes comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
1.4.2 La bestreta sobre rebut bancari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
1.4.3 El facturatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2 Pagaments i cobraments en suport digital 47

2.1 Mitjans de pagament i cobrament usuals en suport digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.1.1 Comerç electrònic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.1.2 Banca electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.1.3 Quaderns bancaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
2.2 Documents de pagament i cobrament en suport digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.2.1 Informació prèvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.2.2 Pagament de les compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.2.3 Cobrament de les vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
2.2.4 Eines de consulta i informes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Operacions administratives de compravenda 5 Tramitació de cobraments i pagaments
Introducció
El cobrament d’una venda està present en tot el procés perquè, a l’inici, forma part
de la negociació de condicions. El que es negocia entre comprador i venedor és
la forma de pagament que inclou el termini i el mitjà.
• El termini és el moment de pagar el deute, i es coneix com a venciment.
• El mitjà de pagament és la manera en què es farà efectiu el pagament de la

compra. Cadascun d’aquests mitjans suposen que o bé el comprador o bé el
venedor hauran de fer una sèrie de gestions com emplenar documents, pagar
unes despeses, etc.
El crèdit comercial és la possibilitat que atorga el venedor al comprador quan li

permet pagar la compra després de lliurar-la. Aquesta pràctica és corrent entre
empreses. Actualment la Llei 15/2010 estableix els dies màxims que el venedor
pot concedir al comprador per pagar la compra.
A part dels diners, hi ha altres modalitats de cobrament i de pagament amb aspectes

i formalitats específiques; per exemple, caldrà que es reconegui la voluntat de les
parts amb signatures, emplenant documents, fent autoritzacions, etc.
Les entitats financeres són un element indispensable per tal de poder fer efectius
els documents de cobrament i de pagament. En aquest sentit, les entitats financeres
tenen dues funcions:
• La gestió de cobrament: transformant els documents en diners.
• El finançament: avançant els diners d’aquests cobraments futurs que estan

acreditats a través dels documents de cobrament i de pagament.
Tots aquests aspectes formen part de la pràctica administrativa de la compravenda,

per això cal conèixer totes les formalitats, les característiques i les especificitats
dels documents de cobrament i de pagament i les possibilitats de finançament que
li pot suposar a l’empresa.
En l’apartat “Sistemes de cobrament i pagament” trobareu una explicació de cada

mitjà de cobrament i de pagament, els documents i els formalismes corresponents,
i també s’expliquen les possibilitats dels descomptes comercials i altres formes de
finançament a curt termini.
I en l’apartat “Pagaments i cobraments en suport digital” coneixereu els principals

mitjans de pagament electrònic i com dur a terme el procés de cobrament i
pagament en suport digital amb el programa FactuSOL.
En aquesta unitat us aconsellem que primer llegiu els continguts, on es descriuen

i detallen els diferents sistemes de pagament. A continuació és recomanable que
feu els exercicis d’autoavaluació i, sobretot, no deixeu de fer les activitats, ja que
considerem que són un element imprescindible per al vostre autoaprenentatge.
Resultats d’aprenentatge
En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:
1. Tramita pagaments i cobraments i reconeix la documentació associada i el seu

flux dins de l’empresa.
• Identifica els mitjans de pagament i cobrament habituals en l’empresa.
• Emplena els documents financers utilitzats, en suport paper i en suport

digital, i els impresos de cobrament i pagament.
• Identifica i gestiona els procediments d’autorització dels pagaments.
• Valora i tramita els procediments de gestió dels cobraments.
• Reconeix els documents de justificació del pagament.
• Diferencia el pagament al comptat i el pagament ajornat.
• Identifica les característiques bàsiques, el funcionament dels pagaments per

Internet, i les mesures de seguretat que cal aplicar.
• Analitza les formes de finançament comercial més usuals.
• Interpreta i tramita documents financers bàsics emplenats en anglès que

s’utilitzen en pagaments i cobraments.
1. Sistemes de cobrament i pagament
El pagament de la compravenda és l’obligació que té el comprador d’entregar al

venedor el preu pactat pels béns i serveis adquirits. La modalitat i les condicions
de pagament queden establertes en el moment de fer la comanda de mercaderies
o en el contracte de compravenda.
Per a la materialització dels cobraments i pagaments, és necessari un procés

administratiu, més o menys complex, segons la forma de pagament utilitzada.
Conceptes previs:
• Deutor: és la persona que està obligada a pagar un deute (seria el client o

comprador en una compravenda).
• Creditor: és la persona que té el dret de cobrar un deute (seria el proveïdor

o venedor en una compravenda).
• Càrrec: és l’acció o anotació d’un pagament.
• Abonament: és l’acció o anotació d’un cobrament.
1.1 Mitjans de cobrament i pagament usuals
Primerament, hem de distingir entre terminis i mitjans de cobrament i pagament:
• Els terminis fan referència al moment en què s’efectua el pagament a partir

de la data de lliurament de la mercaderia, tot i que és habitual que a la
pràctica se’n parli a partir de la data de la factura.
• Els mitjans de cobrament i pagament són els documents i les formalitats

que s’utilitzen per fer efectiu el pagament, una vegada situats en el moment
del pagament.
1.1.1 Terminis
En les operacions de compravenda no necessàriament ha de coincidir el moment

en què es lliura la mercaderia o s’ofereix el servei amb el moment del cobrament.
Per això en aquest tipus d’operacions s’estableix prèviament el moment i el mitjà
del cobrament-pagament.
Quan parlem de terminis es fa referència al moment del cobrament-pagament.

En la taula 1.1 podeu veure els possibles moments de cobrament-pagament de les

operacions de compravenda.
Tau l a 1 . 1 . Terminis de pagament
Moment del pagament
Pagament avançat o bestreta Abans de rebre la mercaderia.
Pagament al comptat En el moment o pocs dies després de rebre la mercaderia.
Pagament ajornat Amb posterioritat al lliurament de * Pagament a curt termini:

la mercaderia: per l’import total o menys d’un any
parcial. * Pagament a llarg termini: a
partir d’un any
En la Llei 15/2010, coneguda com la Llei de morositat, s’estableixen

mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i
es redueixen els terminis màxims de pagament en les operacions de
compravenda entre empreses.
Els terminis màxims seràn:
• 60 dies a partir de l’01/01/2013.
• 30 dies per als productes d’alimentació frescos i peribles.
1.1.2 Mitjans
Els mitjans de cobrament i pagament són els documents i les formalitats que
s’utilitzen per fer efectiu el pagament, una vegada situats en el moment del
pagament.
Els mitjans més habituals que es poden utilitzar en les operacions de compravenda
són els següents (vegeu la taula 1.2):
Tau l a 1 . 2 . Mitjans de cobrament
Mitjans de pagament i Concepte Creditor (venedor) Deutor (comprador)

cobrament
En efectiu o en Lliurament de diners, Cobra de mans del Paga en monedes i

metàl·lic amb monedes i bitllets. deutor. bitllets.
Transferència El deutor ordena a la Cobra a través de L’ha d’ordenar: li

seva entitat financera l’entitat financera: li carreguen en compte.
que, amb càrrec als abonen en compte.
seus fons, es
transfereixin diners a un
beneficiari (creditor).
Ingrés en compte El deutor ingressa Cobra a través de Ha de fer l’ingrés en

l’import directament al l’entitat financera: li efectiu.
compte del creditor. abonen en compte.
Taula 1.2 (continuació)
Mitjans de pagament i Concepte Creditor (venedor) Deutor (comprador)

cobrament
Targeta electrònica El deutor, a través d’una Cobra a través de Presenta la targeta i li

targeta plàstica, l’entitat financera si té el carregaran a compte.
transfereix l’import al servei contractat: li
creditor. abonen en compte.
Domiciliació bancària El deutor autoritza el Ha d’emplenar rebuts Li carregaran en

creditor i l’entitat bancaris i presentar-los compte.
financera que li a una entitat financera.
carreguin rebuts al seu
compte.
Xec Document que es lliura El cobra a través de L’ha d’emplenar.

com a pagament. l’entitat financera: en
efectiu a finestreta o bé
s’ingressa al seu
compte.
Lletra de canvi Document que s’emet L’ha d’emplenar, i Habitualment li

per obtenir un generalment el carregaran en compte.
cobrament. presentarà a una entitat
financera.
Pagaré Document que es lliura El cobra a través de L’ha d’emplenar.

com a pagament. l’entitat financera.
Gir postal El deutor fa arribar al El cobra a través d’un Ha de dirigir-se a una

creditor els diners a operador postal. oficina postal i pagar
través d’un operador l’import.
postal.
Contra reemborsament Servei combinat de Lliura la mercaderia al Paga a l’empresa que li

transport i cobrament trasportista, i aquest li lliura la mercaderia en el
que fa un operador trasferirà l’import moment de rebre-la.
postal o una empresa de després del cobrament
transport o paqueteria. del deutor.
1.2 Documents de cobrament i pagament en suport paper
Segons el mitjà de cobrament o pagament utilitzat, es crearan uns documents que

poden ser, per ells mateixos, documents de cobrament i pagament, o bé es generarà
un justificant per acreditar que l’operació s’ha dut a terme.
L’import dels documents de pagament ha d’expressar-se en lletra i nombres,

i cal tenir en compte:
• En cas de diferència, serà vàlida la quantitat escrita en lletra.
• Si l’import està escrit diverses vegades per imports diferents, en lletra

o en nombres, serà vàlid l’import menor.
• Convé protegir les xifres per davant i per darrere. Es poden utilitzar
línies o grafismes com # o línies horitzontals. Per exemple:
– #1.200,00#
– Mil dos-cents ——————————–
Per emplenar les dades bancàries, heu de tenir en compte com estan estructurats
els números de compte bancaris (taula 1.3):
Tau l a 1 . 3 . Estructura d’un número de compte
Número de compte bancari
Entitat Oficina Dígit de control Número de compte
4 dígits 4 dígits 2 dígits 10 dígits
Actualment els xecs també acostumen a incorporar el codi IBAN, que és el mateix
número de compte però amb més dígits al davant per identificar el compte bancari
en els pagaments internacionals.
Exemple de número de compte bancari i de número de compte bancari amb IBAN (en
paper i electrònic)
Número de compte: 2100 0813 61 0123456789
Codi IBAN en paper: IBAN ES79 2100 0813 6101 2345 6789
Codi IBAN electrònic: ES7921000813610123456789
La lletra de canvi, el xec i el pagaré estan regulats per la Llei 19/1985

canviària i del xec (BOE de 16 de juliol), on s’estableixen els requisits que
han de complir aquests documents.
En les operacions de compravenda, els documents més habituals són els següents:
• El rebut tradicional
• L’ordre de transferència bancària i el justificant d’ingrés en compte
• El rebut bancari
• El xec
• La lletra de canvi
• El pagaré
1.2.1 El rebut tradicional
Quan el pagament de les

mercaderies... No és un document de pagament pròpiament dit, sinó un justificant de pagament,
... s’efectuï en el mateix que emetrà el venedor i el lliurarà al comprador.
moment que el lliurament de la
factura, el rebut es pot substituir
per una signatura i segell del
proveïdor en la factura. En
aquest cas, en la factura ha de El rebut és el document que emet la persona que cobra un import i que lliura
figurar l’expressió pagat o he
rebut al costat de la signatura de a qui el paga com a justificant d’aquesta quantitat que ha rebut. A través
la persona que cobra.
d’aquest document s’acredita que el comprador ha pagat part o la totalitat de
la seva compra.
Els rebuts consten de dues parts: rebut i matriu. El rebut es lliura signat a la
persona que efectua el pagament i la matriu queda en possessió de l’emissor.
En el rebut i en la matriu han de constar les dades següents:
• Número del rebut.
• Dades identificatives de l’emissor.
• Dades identificatives de qui fa el lliurament dels diners.
• Quantitat de diners, en xifres i en lletres.
• Concepte.
• Lloc i data d’expedició (en la matriu n’hi ha prou amb la data).
• Nom i signatura de l’entitat o persona que rep els diners, només en el rebut.
En el concepte convé indicar la factura que es paga o bé si és el pagament parcial

d’una factura o un pagament avançat, etc.
En la figura 1.1 podeu veure un model de rebut tradicional.
F igura 1.1. Model de rebut tradicional
Exemple d’aplicació: rebut tradicional
El dia 12/03/20XX , Marc Aureli, SA ha comprat 6.000 m de cinta de ras d’11 mm d’amplada
a Teixits Salvany, SL. Aquesta operació ha quedat reflectida en la factura 235/12, expedida
el mateix dia. Marc Aureli, SA ha pagat en metàl·lic per aquesta compra 345,25 A C.
El rebut que emetrà Teixits Salvany serà (figura 1.2):

F i g u r a 1 . 2 . Exemple rebut tradicional
1.2.2 L’ordre de transferència bancària i d’ingrés en compte
La transferència bancària i l’ingrés en compte són dues formes diferents que té el

deutor (comprador) de fer arribar el pagament d’un deute al compte bancari del
creditor (venedor). En aquests dos mitjans de pagament es necessita una entitat
bancària que fa una part del procés de pagament-cobrament.
Transferència bancària
El document que ordena una transferència bancària és l’ordre de

transferència.
Les parts que intervenen en una transferència bancària són les següents:
• Ordenant: persona física o jurídica que ordena que s’efectuï el traspàs de

fons. Evidentment, ha de ser el titular del compte del qual surten els fons.
• Beneficiari: persona física o jurídica que rep la quantitat transferida.
• Entitats financeres de l’ordenant i del beneficiari.
L’ordre de transferència pot adoptar diferents formats, segons el disseny de cada

entitat, però ha de contenir les dades següents:
• Data.
• Dades identificatives de l’ordenant.
• Número de compte de l’ordenant.
• Import.
• Dades identificatives del beneficiari.
• Entitat i número de compte del beneficiari.
• Signatura de l’ordenant.
Traspàs
En la figura 1.3 podeu veure un model d’ordre de transferència bancària. Són transferències entre diferents
comptes d’un mateix titular en
una mateixa entitat. No es podria
F igura 1.3. Model d’ordre de transferència bancària considerar un cobrament o
pagament, a no ser que fossin
pagaments d’operacions
d’autoconsum, és a dir, per
compres fetes pel mateix
empresari.
Ingrés en compte
L’ingrés en compte és una modalitat de transferència que consisteix a ingressar

efectiu en un compte del qual sigui titular el creditor.
En la figura 1.4 podeu veure un model de justificant d’ingrés en compte.
Figura 1.4. Model de justificant d’ingrés en compte

1.2.3 El rebut bancari
El rebut bancari és el document de cobrament que s’utilitza en la

domiciliació bancària.
En la domiciliació bancària es poden presentar els rebuts bancaris a l’entitat

financera en diferents suports:
1. Utilitzant un model de rebut normalitzat en paper (vegeu la figura 1.5)

amb un format determinat. Les dades que hi han de figurar són:
• Número del rebut.
• Localitat d’expedició.
• Import expressat en xifres i en lletres.
• Data d’expedició.
• Venciment.
• Concepte.
• Dades de l’entitat bancària i compte on es domicilia el pagament.
• Clàusules (si cal).
• Nom, domicili i NIF del lliurat (deutor).
• Nom, domicili i signatura del lliurador (emissor).
2. Introduint les dades del rebut directament des de la banca electrònica, si

l’entitat financera disposa d’aquesta eina.
3. Amb una llista amb les dades dels diferents rebuts, en paper.
4. Amb els quaderns bancaris, en suport digital.
Posteriorment serà l’entitat financera qui transformarà les dades dels diferents
suports en rebuts bancaris individuals per a cada lliurat, segons el seu propi
model (vegeu la figura 1.6). En qualsevol cas, tots els rebuts gestionats en una
domiciliació bancària s’anomenaran rebuts bancaris.
F igura 1.5. Model de rebut bancari en un rebut normalitzat
F igura 1.6. Model de rebut bancari generat per l’entitat
F igura 1.7. Exemple de rebut bancari en un rebut normalitzat

Exemple d’aplicació: rebut bancari en un rebut normalitzat
El dia 12/03/20XX Teixits Salvany, SL ha emès la factura 235/12 al seu client Marc Aureli,
SA, per un import de 345,25 AC.
MarcAureli, SA ha domiciliat el pagament d’aquesta factura, amb un venciment a 30 dies,

al compte 0122-0001-02-2345789123 de CaixaMunt.
El rebut bancari que emetrà Teixits Salvany serà el rebut normalitzat de la figura 1.7.
1.2.4 El xec
El xec és un document que conté una ordre de pagament d’una quantitat

determinada amb càrrec al compte de l’emissor (deutor).
Les entitats de crèdit faciliten talonaris de xecs als clients que tenen oberts comptes
corrents, per tal que puguin disposar dels diners que han dipositat a l’entitat.
Aquests talonaris habitualment tenen vint xecs que estan numerats correlativament
per poder tenir-ne un control. També disposen, al començament o al final, d’un
fullet que fa la funció de matriu, on es poden anotar tots els xecs que es vagin
lliurant, per controlar els moviments del compte corrent.
Les persones que intervenen en un xec són les següents:
• Lliurador: persona que emet el xec i n’ordena el pagament.
• Lliurat: entitat bancària que rep l’ordre de pagament amb els fons que el
lliurador té disponibles a l’entitat.
• Prenedor: és el beneficiari del xec; el posseeix i en té el dret de cobrament.
Els requisits del xec estan regulats per llei. Els xecs han de contenir les dades
següents:
• Dades que acostumen a anar impreses:
– La denominació de xec inserida en el text.

– El manament de pagar una determinada quantitat de diners.
– Nom de qui ha de pagar el xec, anomenat lliurat, que necessàriament
ha de ser un banc o entitat de crèdit.
– Lloc de pagament. Si no hi consta, es considerarà el designat al costat
del nom del lliurat i, si tampoc hi figura, el lloc on s’ha emès.
• Dades que ha d’emplenar el lliurador:
– Import expressat en xifres i en lletres.

– Prenedor (beneficiari) en l’apartat “pagueu per aquest xec a...”, poden
adoptar diferents formes.
– Lloc d’emissió del xec. Si no hi consta, es considerarà el designat junt

al nom del lliurat.
– Data d’emissió del xec, en lletres.
– La signatura, de pròpia mà, de qui expedeix el xec, anomenat lliurador.
En el cas de tractar-se d’una persona jurídica, haurà de signar el
representant legal.
En la figura 1.8 podeu veure un model de xec.
F igura 1.8. Model de xec
Formes d’emetre els xecs
Segons com estigui designat el prenedor (beneficiari) en l’apartat “pagueu per

aquest xec a...”, hi ha dues formes d’emetre el xec:
• Al portador: s’ha d’escriure l’expressió al portador. Es caracteritza perquè

el xec es paga a qualsevol persona que el presenti al cobrament. En el
cas que figuri el nom d’una persona seguit de l’expressió al portador, o
en el cas que en aquest apartat no figuri res, també es considerarà com un
xec al portador. En la figura 1.9 podeu veure un exemple de xec al portador. El xec al portador presenta
el risc que, en cas de
pèrdua, pot ser cobrat per
persones que no en són els
F igura 1.9. Exemple xec al portador legítims posseïdors.
• Nominatiu o emesos a favor d’una persona determinada: hi ha de figurar

el nom d’una persona física o jurídica, i només pot cobrar el xec aquesta
persona, després d’haver-se identificat i haver signat en el revers del xec.
En la figura 1.10 podeu veure un exemple de xec nominatiu.
F i g u r a 1 . 1 0 . Exemple xec nominatiu
Tipus de xecs
Amb la finalitat de millorar la seguretat del xec, hi ha unes modalitats de xecs que
Tant el xec barrat general
com el xec barrat especial podríem considerar especials:
poden ser nominatius o al
portador.
• Xec barrat: per barrar un xec s’han de posar dues línies diagonals pa-
ral·leles sobre l’anvers del xec. La finalitat de barrar un xec és la d’evitar que
el puguin cobrar persones distintes d’aquelles a favor de les quals s’ha estès,
ja que el barrat obliga el prenedor a ingressar-ne l’import en un compte
d’una entitat de crèdit. Dintre dels xecs barrats hem de diferenciar:
– Xec barrat general: dintre de les dues línies que travessen el xec hi
figuren les expressions Banc o i Cia, o bé no hi figura res. En aquest
cas, el prenedor pot cobrar el xec ingressant-ne l’import en qualsevol
entitat de crèdit. En la figura 1.11 podeu veure un exemple de xec
barrat general.
– Xec barrat especial: dintre de les dues línies que travessen el xec
figura el nom d’una determinada entitat de crèdit. En aquest cas, el
xec únicament pot cobrar-se ingressant-ne l’import en un compte
obert en l’entitat de crèdit indicada. En la figura 1.12 podeu veure
un exemple de xec barrat especial.
F igura 1.11. Exemple de xec barrat general
F igura 1.12. Exemple de xec barrat especial
• Xec conformat: el banc lliurat haurà donat la seva conformitat al xec. La

conformitat de l’entitat de crèdit suposa que la signatura és autèntica i que el
compte de lliurador disposa de fons suficients per fer front al pagament
del xec. Quan l’entitat de crèdit conforma el xec bloqueja en el compte
corrent del lliurador la quantitat indicada en el xec fins a la data en què
la conformitat és vàlida. La clàusula de conformitat figura per escrit en
el revers del xec i s’hi ha de fer constar la data fins a la qual és vàlida
la conformitat. En la figura 1.13 podeu veure un exemple de clàusula de
conformitat en el revers d’un xec. A l’anvers cal indicar “CONFORMAT”.
F igura 1.13. Exemple de clàusula de conformitat en el revers del xec

• Xec bancari: es caracteritza perquè l’expedeix l’entitat de crèdit a petició

del titular d’un compte corrent i té la garantia que sempre és pagarà. Les
entitats de crèdit cobren una comissió, en funció de l’import del xec, a la
persona que el sol·licita.
Exemple d’aplicació: xec
L’empresa Vins i Caves Arnau, SL ha pagat al senyor Josep Miquel Carrasco Molist la
reparació d’una fuita que hi havia en el lavabo d’un dels locals d’aquesta empresa. La
reparació ha costat 322,34 A
C i Vins i Caves Arnau li fa un xec nominatiu i barrat.
En la figura 1.14 podeu veure el xec emplenat.
F i g u r a 1 . 1 4 . Exemple de xec nominatiu barrat
1.2.5 La lletra de canvi
El model oficial de lletra de

canvi... La lletra de canvi és un document on una persona (lliurador) ordena a un
...està confeccionat per la
Fàbrica Nacional de Moneda i altre (lliurat) pagar una determinada quantitat de diners en una data concreta
Timbre, s’adquireix als estancs i
el seu preu varia segons l’import (venciment) a una tercera persona (tenidor), normalment una entitat de
de la lletra. crèdit.
Les persones que intervenen en la lletra de canvi són les següents:
• Lliurador: persona que crea la lletra de canvi i dóna l’ordre de pagament.
• Lliurat: persona que rep l’ordre de pagament, és a dir, s’ha de fer càrrec
del pagament quan arribi el venciment.
• Tenidor: banc a qui el lliurador transmet la lletra perquè el lliurat la pagui.
En determinats casos, a la lletra de canvi també poden intervenir-hi altres persones

que són els avalistes, els endossants i els endossataris.
La lletra de canvi s’ha d’emplenar utilitzant el model oficial aprovat per la Llei
canviària i del xec. A la figura 1.15 podeu veure l’anvers del model oficial de lletra
de canvi i a la figura 1.16 podeu veure el revers del model oficial de lletra de canvi.
Figura 1.15. Anvers del model oficial de lletra de canvi
Figura 1.16. Revers del model oficial de lletra de canvi
El contingut de la lletra de canvi està regulat per llei. Les dades obligatòries de
les lletres de canvi són:
• La denominació de lletra de canvi.
• El manament pur i simple de pagar un import, i amb una moneda (nacional

o extangera)
• Nom de la persona que ha de pagar (lliurat).
• Venciment. Si falta, es considerarà pagadora a la vista.
• Lloc de pagament. Si falta, es considerarà el lloc designat junt al nom del

lliurat.
• Nom de la persona a qui s’ha d’efectuar el pagament o a la seva ordre

(tenidor).
• Data i lloc de lliurament. En el cas de no estar indicat el lloc, es considera

emesa en la població del domicili del lliurador.
• Signatura de qui emet la lletra (lliurador).
Orientacions per emplenar el model oficial de la lletra de canvi
Per emplenar el model oficial de la lletra de canvi cal tenir clar el significat de
cada una de les dades que demana. Així, en l’anvers de la lletra hi trobem:
• Lloc de lliurament: localitat o població en què es lliura la lletra.
• Moneda: moneda en què està expressat l’import de la lletra, per exemple

euro, dòlar, etc.
• Import: import de la lletra expressat en xifres.
• Data de lliurament: dia, mes i any en què es lliura la lletra.
• Venciment: data en què s’ha de fer el pagament de la lletra.
• Per aquesta lletra de canvi heu de pagar, al venciment expressat, a: nom

del tenidor, és el nom de la persona o entitat bancària a l’ordre de la qual
s’ha de fer el pagament de la lletra.
• La quantitat de: import de la lletra expressat en lletres.
• Persona o entitat/Domicili o oficina/Població: persona a qui s’ha de fer el

pagament i domicili en què s’ha de fer. Normalment és una entitat bancària.
• CCC: codi del compte bancari on el lliurat domicilia el pagament.
• Clàusules: hi ha difernts clàusules que es pode fer constar relacionades amb

la devolució, endossament, interessos, etc.
• Lliurat: dades d’identificació de lliurat, que és qui ha de pagar la lletra en

la data de venciment.
• Lliurador: domicili i signatura, de pròpia mà, del lliurador.
• Hi estic d’acord i Data: correspon a l’acceptació de la lletra. El lliurat

signa, de pròpia mà, per tal de mostrar la seva conformitat amb la lletra. No
és un requisit essencial, però reforça la confiança en el pagament. A partir
d’aquesta data es calculen els terminis de venciments a Dies vista i Mesos
vista.
D’altra banda, en el revers de la lletra hi trobem:
• Per un aval de: indicació de la persona a qui s’avala i la data de l’aval. Es

pot avalar a qualsevol obligat canviari (acceptant, lliurat o endossant).
• Nom i domicili de qui avala: dades d’identificació de l’avalador amb la

signatura.
• Pagueu-ho a: indicació de l’endossatari i data de l’endós.
• Nom i domicili de qui fa l’endós: dades d’identificació de l’endossant

amb la signatura.
• Espai en blanc: destinat a nous endossos, avals, etc.
Venciment
La lletra de canvi s’ha de presentar al pagament en el lloc assenyalat el dia del

seu venciment o en un dels dos dies laborables següents.
La llei estableix diferents formes d’expressar el venciment (taula 1.4).

Taula 1.4. Tipus de venciment de les lletres de canvi
Forma d’expressar el venciment Característiques Exemple de venciment
A dia cert S’indica el dia, mes i any en què 07/10/20XX

ha de pagar-se la lletra.
A la vista La lletra es paga el dia de la seva - a la vista.

presentació. - (sense venciment).
El termini màxim de presentació
és d’un any.
En cas de què no s’indiqui
venciment es considera que el
venciment és a la vista.
- Dies data Es calcula el dia de venciment - 60 d/d.: serà 60 dies després de

- Mesos data des de la data de lliurament que la data de lliurament.
consta en la lletra - 2 m/d.: serà 2 mesos desprès de
la data de lliurament.
- Dies vista Es calcula el dia de venciment - 30 d/v.: serà 30 dies després de

- Mesos vista des de la data d’acceptació. En l’acceptació.
aquest cas és imprescindible que - 1 m/v.: serà 1 mes després de
la lletra de canvi estigui l’acceptació.
acceptada.
Càlculs del venciment:
• El còmput es fa per dies naturals, és a dir, incloent laborables i festius.
• Respecte als mesos, el còmput es fa per mesos sencers, independentment

dels dies que tingui.
• Si el venciment és un dia festiu es trasllada al següent dia hàbil.
• Si el venciment és un dia que no existeix, per exemple, 31 d’abril, es

considera dia de venciment l’últim dia del mes.
Exemple d’aplicació: lletra de canvi
El dia 8 de febrer Comercial Huta, SL amb domicili al carrer Viladomat núm. 75 de

Barcelona (08015) ven mercaderies al Sr. Gabriel Reyes Pons domiciliat al carrer Unió
núm. 90 de Mataró (08600) per valor de 3.200,00 A
C.
El pagament s’efectua mitjançant una lletra de canvi amb venciment a 3 m/d. Comercial
Huta, SL gira la lletra a l’ordre del Banc Comercial. El Sr. Gabriel Reyes Pons accepta la
lletra dos dies després del seu lliurament i la domicilia en el seu compte núm. 3232 3234
55 0000010909 del Banc Comarcal (carrer Santa Anna, 25 de Mataró).
A la figura 1.17 podeu veure l’anvers de la lletra de canvi emplenada.
F i g u r a 1 . 1 7 . Exemple de l’anvers de lletra de canvi
1.2.6 El pagaré
El pagaré és un document que conté una promesa de pagament d’un

determinat import, en el seu venciment i en el lloc indicat, a la persona
indicada o a l’ordre d’aquesta o d’una altre persona igualment identificada.
La llei indica els requisits que ha de complir el pagaré per a tenir validesa legal,
però no estableix el model oficial.
En l’emissió d’un pagaré intervenen necessàriament:
• El signant: és qui emet el pagaré i es compromet al pagament el dia del

venciment indicat en el pagaré mateix, amb càrrec en el seu compte.
• El tenidor: és el subjecte a favor de qui s’emet el pagaré i qui rep l’import.
Els elements que obligatòriament s’hi hauran de consignar són:
• La paraula pagaré.
• La promesa de pagar una quantitat de diners en una data determinada.
• Venciment. Si falta, es considera a la vista.
• Lloc de pagament. Si no hi consta, serà el lloc d’emissió.
• Nom de la persona que cobrarà el pagaré. Sempre seran nominatius; mai

s’acceptaran pagarés al portador.
• Data i lloc d’emissió. Si falta, es considerarà el que tingui al costat del

signant.
• Signatura manual (no serveix la signatura estampada amb segell o impresa)

de l’emissor del pagaré.
Com en les lletres de canvi, els venciments poden ser:
• A dia cert.
• Dies data i mesos data.
• Dies vista i mesos vista.
Tipus de pagarés
Ens podem trobar amb els tipus de pagaré següents:
• Pagaré d’empresa: dissenyat per la mateixa empresa, que l’emet contra

si mateixa quan ha de pagar una determinada quantitat de diners. Ha-
bitualment, són aparents pagarés: l’única diferència amb un pagaré
correctament emès (pagaré canviari) és que en comptes de figurar la paraula
pagaré apareix la paraula pagarà. En aquests casos el que està lliurant
l’empresa no està previst en la Llei canviària i del xec, per la qual cosa
manca del caràcter executiu. Amb el programa FactuSOL és possible crear
aquests tipus de pagarés d’empresa.
• Pagaré de compte bancari: dissenyat per una entitat bancària. El titular

d’un compte bancari sol·licita els pagarés a l’entitat i, quan ha de pagar una
determinada quantitat de diners emet un pagaré. En aquest cas, els diners
surten dels fons dipositats en el compte. En la figura 1.18 podeu veure un
model de pagaré de compte bancari.
F igura 1.18. Model de pagaré de compte bancari
Exemple d’aplicació: pagaré
El senyor Martí Font Peña de Lleida, amb data 02/07/XX ha adquirit productes a l’empresa
Comercial Port, SL per valor de 2.140 A
C. Per a fer el pagament el Sr. Martí emet un pagaré
amb data de venciment 08/04/XX domiciliat en el compte núm. 2123 4345 34 0009011111
que té obert en el Banc Comercial.
A la figura 1.19 podeu veure el pagaré emplenat.
F i g u r a 1 . 1 9 . Exemple de pagaré
1.3 Processos administratius de cobrament i pagament.

Autoritzacions.
Cadascun dels mitjans de pagament porta associat un procediment (una forma de

fer) pautat i regulat que fa que aquestes diferents modalitats de pagament siguin
una pràctica habitual en les relacions comercials entre empreses.
El xec, el pagaré i la lletra de canvi són documents emparats en la Llei

canviària i del xec, on se’n regula el procediment, els avals, els endossaments,
els pagaments i les accions per falta de pagament.
1.3.1 Signatura i acceptació
La signatura és un element indispensable per donar validesa a alguns dels

documents de pagament o cobrament.
Les persones que els han de signar seran:
• El deutor (qui ha de pagar): en el xec, el pagaré i l’ordre de transferència.
• El creditor (qui ha de cobrar): en el rebut bancari i la lletra de canvi.
En la lletra de canvi apareix també l’acceptació com una formalització addicional

que pot suposar diferents situacions:
• El deutor no signa la lletra de canvi però quan arriba el venciment la paga.

En aquest cas el deutor no l’està acceptant tot i que ha contret una obligació
de pagament a través d’una factura, per exemple. Si arribat el venciment no
la pagués, el creditor li reclamaria directament la factura.
• El deutor signa la lletra de canvi. En aquest cas l’està acceptant. Això

li suposa contraure una obligació directa de pagament reflectida en la lletra
mateixa i les seves condicions (venciment, entitat bancària, etc.). O sigui,
si arribat el venciment el deutor no la pagués, el creditor reclamaria la lletra
de canvi.
1.3.2 Aval i endós
L’aval i l’endós són dues possibilitats que afegeixen als xecs, a les lletres de
canvi i als pagarés alternatives al seu ús, tot i que no són obligatòries per a la
formalització d’aquests documents. Tant l’aval com l’endós provoquen l’aparició
de noves persones en el procés de pagament-cobrament.
Aval
L’aval és una declaració canviària que es consigna en una lletra de canvi, xec
o pagaré i que té per objecte assegurar el pagament del mateix, obligant-se
una persona, avalador, a satisfer el seu import en el cas que no ho faci la
persona per qui es va obligar, avalat.
Haurà de figurar mitjançant l’esment exprés de “per aval” i ser signat per l’avala-
dor, en el revers del document.
L’import del document es pot avalar íntegrament o només una part.
Exemple d’aval en un xec
En l’exemple de la figura 1.20, veiem el revers d’un xec en què apareix la figura d’un
avalador que garantirà l’import total del xec, ja que no se n’especifica cap import.
F i g u r a 1 . 2 0 . Exemple d’aval en el revers d’un xec
Endós
L’endós és un procediment especial de transmissió de lletres de canvi, xecs i

pagarés, i tots els drets del seu cobrament que fa el tenidor, endossant, a favor
d’una altra persona, endossatari, amb subjecció a certs requisits formals.
Pot realitzar-se mitjançant la manifestació d’endós en el document i la signatura

de l’endossant.
L’endossant, tret que s’introdueixi una clàusula en contra, garanteix el pagament

del document a aquells tercers que el posseeixin amb posterioritat.
Exemple d’endós en un xec
En l’exemple de la figura 1.21, veiem el revers d’un xec en què apareix la signatura de
qui posseïa el xec i el podia cobrar. Ara, amb aquesta signatura i amb la indicació escrita,
transfereix la capacitat de cobrament al Sr. Ramon Vega Clos.
F i g u r a 1 . 2 1 . Exemple d’endós en el revers d’un xec
Exemple d’aplicació: aval i endós en una lletra
Partim d’una lletra on el lliurador (qui l’ha de pagar) és el Sr. Gabriel Reyes Pont, i el tenidor
(banc del cobrament de la lletra) és el Banc Comercial.
El dia 15 de febrer el Sr. Ricard Puente Gracia (carrer Vidal, 35 de Barcelona) avala la lletra
i el dia 18 de febrer el Banc Comercial endossa la lletra al Banc Rural (carrer Muntaner, 32
de Barcelona).
En la figura 1.22 podeu veure el revers de la lletra de canvi.
Figura 1.2 2 . Exemple d’aval i endós en el revers de la lletra de canvi
1.3.3 Procés de la transferència bancària i l’ingrés en compte
La transferència bancària i l’ingrés bancari són un mitjà de pagament-cobrament

en què és el pagador (comprador-deutor) qui ha d’actuar per enviar els diners al
compte del cobrador (venedor-creditor).
L’actuació de les entitats bancàries, tant la del comprador (deutor) com la del
venedor (creditor), en ambdós casos, és fonamental, i per poder usar aquest mitjà
de pagament cal seguir un procediment concret.
Transferència bancària
En la transferència bancària el comprador dóna l’ordre al seu banc perquè

traslladi una quantitat determinada de diners del seu compte al compte del venedor.
Aquesta ordre de transferència en suport paper ha d’anar signada per l’or-

denant (comprador) com a senyal de conformitat o autorització de l’operació.
L’entitat financera facilitarà una còpia segellada de l’ordre de transferència a
l’ordenant com a comprovant de l’operació efectuada.
En cas de no poder anar personalment a la seva oficina bancària, el comprador

haurà d’ordenar la transferència a través de fax, carta o correu electrònic, o enviant
l’ordre en suport digital, o utilitzant la banca electrònica.
Característiques:
• Moment del cobrament. Dependrà de l’entitat des d’on s’ha fet la

transferència: si és la mateixa del beneficiari, podrà disposar dels diners
el mateix dia, però si és diferent haurà d’esperar fins a dos dies hàbils
després.
• Moment del pagament. Immediat.
• Cost (de pagament). Si la transferència és a un compte d’una altra entitat,

l’entitat que rep l’ordre de transferència habitualment carregarà comissions
bancàries. Entre comptes d’una mateixa entitat, no tindrà cap cost. Les
empreses solen negociar amb les entitats financeres el cost d’aquestes
operacions.
• Justificant de pagament. Serà la còpia de l’ordre de transferència segellada

pel banc.
Ingrés en compte
El comprador haurà d’anar a l’entitat financera del venedor i efectuar l’ingrés.
Aquesta operació consisteix a lliurar una quantitat de diners, donant com a

informació necessària el nom i el número de compte del destinatari. També és
convenient indicar un motiu del dipòsit fet i el nom de qui l’ha fet per tal que el
destinatari, quan rebi l’abonament al seu compte, en tingui constància.
Tota aquesta informació quedarà detallada en l’imprès del banc que el comprador
signarà i se’n quedarà una còpia segellada com a justificant.
Característiques:
• Moment del cobrament: immediat.
• Cost: el banc no cobrarà cap comissió ni al deutor (comprador), ni al

creditor (venedor).
• Justificant de pagament: serà l’imprès segellat pel banc.
1.3.4 Procés de la targeta electrònica
Una targeta electrònica no és més que una targeta de plàstic amb una banda
magnètica (on s’identifica el compte i el titular) que permet fer pagaments al seu
titular.
Actualment hi ha moltes targetes que, a part de la banda magnètica, inclouen un

xip que requereix l’ús d’un codi personal per poder utilitzar-les.
Les més habituals són:
• Targetes bancàries: associades a un compte bancari.

Targetes de compra
Funcionen de manera similar a
les targetes de crèdit bancàries, • Targetes de compra: són targetes que els grans establiments faciliten als
però només operen en els seus
propis establiments o en altres seus clients per pagar les compres que realitzen en els seus establiments.
d’autoritzats.
Cal, però, veure separadament quin procés suposa el pagament i el cobrament a

través d’aquest mitjà perquè els procediments i les condicions són diferents per al
pagador (comprador) que per al cobrador (venedor).
Pagament amb targeta bancària
Quan es fa un pagament a través de targeta electrònica, només pot usar-la el titular

de la targeta.
L’ús de les targetes és múltiple:
• En caixers automàtics de les entitats financeres es poden retirar diners del

propi compte, consultar el saldo del compte, etc.
• Pagar compres en determinats establiments que acceptin les targetes.
• Pagar compres en determinades màquines expenedores. Per exemple: mà-

quines de bitllets de tren i metro, màquines expenedores de certs productes...
• Pagar compres fetes a través de pàgines web d’Internet (compres en línia o

virtuals).
Per a ser titular d’una targeta bancària, únicament és necessari sol·licitar-la a

l’entitat financera on es té obert un compte. Segons la solvència del sol·licitant,
l’entitat li concedirà més o menys import límit disponible.
L’import de la compra es carregarà al compte del titular en la data prevista segons

el tipus de targeta:
• Targetes de dèbit: es carregarà automàticament en el compte del titular en

el moment de fer l’operació.
• Targetes de crèdit: el banc posa a disposició del seu titular una determinada
quantitat de diners en forma de crèdit, per la qual cosa, l’import de la compra
es carrega en el compte amb posterioritat, normalment a final de mes.
Característiques:
• Moment del pagament: segons sigui una targeta de dèbit o de crèdit.
• Cost (de pagament): pel servei de targeta bancària, independentment de

l’ús que se’n faci, les entitats financeres cobren una petita quota anual.
• Justificant de pagament: seran els tiquets expedits en les operacions fetes

amb targeta.
Cobrament amb targeta bancaria
El venedor, per tal de poder acceptar el cobrament a través de targeta bancària,

haurà de disposar d’un contracte amb una entitat financera, en la qual tindrà
un compte obert. L’entitat li facilitarà un datàfon, que és l’aparell que permet la
codificació de les dades de la targeta i la connexió amb els sistemes electrònics
del banc.
Els datàfons tenen un teclat, una impressora i unes ranures per on inserir la targeta.
Quan el venedor efectua el cobrament introduint la targeta, l’aparell en llegirà
les dades. En uns instants es rebrà la conformitat del pagament, s’imprimirà un
tiquet que recull totes les dades de l’operació, i el client l’haurà de signar com a
autorització a l’operació feta.
Quan un venedor accepta que es pagui amb targeta de crèdit, és convenient que
demani el DNI al client per comprovar que n’és el titular.
Característiques:
• Moment del cobrament: s’abonarà l’import de la venda en el compte del

venedor entre 1 i 2 dies després, depenent de cada entitat financera.
• Cost (de cobrament): les entitats financeres cobraran una comissió al

venedor per aquest servei que, moltes vegades, es pacta entre les parts. Per
això, en certs establiments o negocis, es demana un import mínim de compra
si es vol pagar amb targeta.
1.3.5 Procés de la domiciliació bancària
La domiciliació bancària és un mitjà en què les entitats bancàries són el mitjancer

indispensable per tal que l’operació de pagament-cobrament es porti a terme.
Per al deutor (comprador) el procediment a seguir en una domiciliació bancària

és diferent que per al creditor (venedor). Ara veureu aquests procediments per a
cadascun dels casos.
Tramitació del deutor
Per domiciliar el pagament dels rebuts és necessari que el comprador (deutor),

com a titular del compte, lliuri una autorització per escrit i signada, a la seva
entitat financera en què indiqui les dades identificatives de l’empresa venedora.
En la figura 1.23 podeu veure un model d’autorització de domiciliació bancària.
F igura 1.23. Model d’autorització de domiciliació bancària
Aquesta autorització tindrà dues còpies:
• Còpia per al creditor: autoritza el creditor (venedor) a emetre rebuts i a

presentar-los al cobrament al compte del deutor.
• Còpia per a l’entitat financera del deutor : autoritza l’entitat financera a

carregar els rebuts presentats pel creditor (venedor) al compte del deutor.
Els rebuts es poden retornar, però comporten unes despeses per a l’emissor
(venedor). Per exemple:
• Si el deutor, després del càrrec del rebut bancari, detectés un error en

l’import, concepte o altre, disposa d’uns dies per demanar el retorn del
rebut.
• Si en el compte corrent del deutor no hi ha diners, l’entitat financera

retornarà el rebut.
Característiques:
• Moment del pagament: en la data del venciment.
• Justificant del pagament: quan es faci el càrrec en el compte del deutor,

l’entitat financera li enviarà un rebut bancari generat per l’entitat.
Tramitació del creditor
En aquesta modalitat de pagament el venedor (creditor) podrà retirar del compte

corrent del comprador l’import que consti en un rebut formalitzat legalment.
Per fer això és necessari que el comprador ho autoritzi prèviament.
Habitualment les empreses tenen uns dies fixats al mes per fer aquestes operacions,
de manera que en una sola operació es poden girar molts rebuts. El conjunt de
rebuts que es giren simultàniament s’anomena remesa de rebuts.
Aquestes remeses poden ser un conjunt de rebuts normalitzats en paper o llistes

en què consten totes les dades obligatòries de cada rebut.
Un cop s’emeten, les entitats financeres de cada lliurat (deutor) transformaran

aquesta informació en rebuts bancaris en paper o bé en suport digital, i gesti-
onaran el cobrament.
Com a justificant del pagament, el banc lliurarà a cada deutor el rebut bancari
generat per ell mateix.
Característiques:
• Moment del cobrament: en la data del venciment, a no ser que es negociï

amb l’entitat financera un sistema de finançament per avançar la disposició
dels fons.
• Cost (de cobrament): l’entitat financera cobrarà una comissió per gestionar
el cobrament, la qual serà més elevada si els rebuts bancaris s’han presentat
en suport paper.
1.3.6 Procés del xec
El xec és un document que formalitza el comprador quan vol pagar alguna compra
i que reflecteix el deute adquirit pel comprador cap al venedor.
En la figura 1.24 podeu veure esquemàticament el procés de pagament mitjançant

Les entitats bancàries...
un xec.
... registren les signatures dels
titulars de comptes corrents en
uns documents, anomenats F i g u r a 1 . 2 4 . Procés de pagament mitjançant un xec
cartolines de signatures per
poder comprovar-les en el
moment de cobrar un xec.
El lliurador emet el xec, que ordena al lliurat (entitat de crèdit) que pagui una
determinada quantitat al posseïdor del xec (prenedor) de forma immediata; el
lliurat paga aquesta quantitat de diners perquè el lliurador té obert un compte
corrent en l’entitat i té diners disponibles per fer el pagament.
Una de les principals característiques del xec és que pot ser transmès pel seu
prenedor (beneficiari) a un altre persona mitjançant l’anomenat endós.
1. Si es tracta d’un xec al portador, l’endossament es fa per la simple

transmissió del xec que fa el prenedor a una altra persona, sense cap més
formalitat.
2. Els xecs nominatius tenen un prenedor específic. En aquest cas, l’endós

pot o no donar-se. Veieu-ne els casos:
• Xec nominatiu a l’ordre: a continuació de l’expressió “pagueu per

aquest xec a..” figura el nom d’una persona i, seguidament, l’expressió
“a l’ordre” o no hi figura res. En aquest cas el xec és endossable.
• Xec nominatiu no a l’ordre: a continuació de l’expressió “pagueu
per aquest xec a...” figura el nom d’una persona i, seguidament,
l’expressió “no a l’ordre”, en aquest cas, el xec no és endossable.
En la figura 1.25 podeu veure un exemple de xec nominatiu a l’odre i en la figura

1.26 podeu veure un exemple de xec nominatiu no a l’odre.
F igura 1.25. Exemple de xec nominatiu a l’ordre
F igura 1.26. Exemple xec nominatiu no a l’ordre
En cas d’impagament, total

o parcial, del xec...
...el prenedor pot emprendre
En el cas que el compte del lliurador (comprador) no tingui fons suficients per fer accions civils, per tal de ser
indemnitzat, i accions penals per
front al pagament d’un xec, l’entitat de crèdit està obligada a pagar parcialment delicte d’estafa.
el xec amb els fons disponibles en aquell moment en el compte. Posteriorment, el

prenedor (venedor) haurà de protestar el xec per falta de pagament i reclamar.
Farà el mateix en cas d’impagament total.
Característiques:
• Moment del cobrament: immediat, però si s’ingressa en una entitat

financera diferent de la del compte del xec, no es podrà disposar de l’import
fins passats uns dies de l’ingrés.
• Moment del pagament: en el moment de fer efectiu el pagament al seu

Pagament a la vista prenedor.
El xec és una ordre de pagament
a la vista; per tant, si s’emet un
xec amb una data posterior a la
• Cost (de cobrament): si es cobra un xec des d’una entitat diferent de la del
real, esperant que es cobri quan xec, aquesta entitat cobrarà una comissió per gestionar-lo. Des de la mateixa
arribi aquesta data, es tracta d’un
error, ja que el lliurat pagarà el entitat, no es cobra cap comissió.
xec en el moment de presentar-lo,
encara que la data d’emissió
sigui posterior. • Justificant de pagament: caldrà un rebut tradicional o la signatura en la
factura.
1.3.7 Procés de la lletra de canvi
Amb aquest document el creditor ordena al deutor pagar l’import que deu (per una
compra efectuada) a un intermediari (el banc) quan arribi la data del venciment.
En la figura 1.27 podeu veure esquemàticament el procés de pagament mitjançant

lletra de canvi.
F i g u r a 1 . 2 7 . Esquema del procés de pagament mitjançant lletra de canvi
El lliurador (venedor) és qui emplena les lletres de canvi i el lliurat (comprador)

les haurà de pagar. Normalment, el comprador haurà d’anar a pagar aquestes
lletres al banc del venedor (tenidor) i ho farà en la data que hagi pactat amb el
venedor.
Característiques:

dels fons.
• Moment del pagament: en la data de venciment.
• Cost (de cobrament): l’entitat bancària cobrarà una comissió per la gestió
de cobrament.
• Justificant de pagament: serà la lletra de canvi mateixa, que serà lliurada

al deutor un cop l’hagi pagada.
1.3.8 Procés del pagaré
Com en els xecs, el banc pot lliurar un talonari de pagarés als clients de comptes
corrents. El comprador que disposa d’un talonari de pagarés, l’emplenarà i el
signarà en senyal de compromís.
I com en les lletres de canvi, el pagaré inclou una data de venciment.
La principal diferència que hi ha entre un pagaré i un xec és que en el moment

d’emetre el pagaré queda establerta la data a partir de la qual es podrà fer efectiu.
També hi ha algunes diferències entre el pagaré i la lletra de canvi:
• El pagaré és una promesa de pagament i la lletra de canvi és una ordre de

pagament.
• El pagaré l’emet qui l’ha de pagar, és a dir, el deutor (comprador), i la lletra

de canvi l’emet qui l’ha de cobrar, és a dir, el creditor (venedor).
Característiques:

dels fons.
• Moment del pagament: en la data de venciment.
• Cost (de cobrament): com en el xec, si es cobra des d’una entitat diferent
de la del pagaré, aquesta entitat cobrarà una comissió per gestionar-lo. Des
de la mateixa entitat, no es cobra cap comissió.
• Justificant de pagament: caldrà un rebut tradicional o la signatura en la

factura.
1.3.9 Procés del gir postal i del pagament contra reemborsament
Són dos mitjans de pagament molt utilitzats en les compres a distància.

Gir postal
Pagament: el comprador lliura els diners a l’operador postal, qui s’encarregarà

de fer-los arribar al venedor, a canvi d’una taxa que es calcularà segons l’import
que s’envia. Aquests enviaments ofereixen unes garanties que es contracten amb
el servei.
Cobrament: segons la modalitat de gir postal.
• Gir immediat: els diners estaran disponibles immediatament en qualsevol

oficina de l’operador postal i es pot avisar el receptor en el mateix moment.
Només es pot utilitzar per a enviaments al territori espanyol. En el moment
que els diners són rebuts pel destinatari, el remitent rebrà un avís de
recepció.
• Gir no immediat: els diners es lliuraran al domicili del destinatari en un

termini de 3 a 5 dies si és dins del territori nacional i per a altres països
dependrà del país de què es tracti.
Característiques:
• Moment del cobrament: segons la modalitat de gir postal.
• Moment del pagament: immediat.
• Cost (de pagament): els operadors postals cobren per aquest servei,
generalment un import fix més un percentatge sobre l’import girat.
• Justificant de pagament: el document del gir.
Contra reemborsament
En aquesta modalitat d’enviament, el venedor haurà de dirigir-se a correus, una

empresa de missatgeria o de transports, i contractar el servei i la forma d’enviar
el paquet. Depenent de les condicions de l’enviament del paquet i la forma de
pagament, el cost podrà ser més o menys elevat.
Característiques:
• Moment del cobrament: al cap de pocs dies.
• Moment del pagament: immediat.
• Cost: habitualment el venedor cobra al comprador les despeses de l’envia-

ment perquè així es pacta quan es contracta l’operació de compravenda.
• Justificant: tot i que si no es paga no lliuren el paquet, convé demanar

l’albarà de lliurament on consti l’import pagat.
1.3.10 Impagaments
En cas d’impagament d’una lletra, un xec o un pagaré, la Llei canviària i del xec
preveu el protest abans d’acudir a la via executiva (execució canviària).
Els rebuts bancaris domiciliats es convertiran en les lletres de canvi si es paga el

timbre corresponent (impost d’AJD) i llavors també estaran emparats per aquesta
llei.
El protest
És un acte notarial que serveix per acreditar que s’ha produït la falta d’acceptació
de la lletra o del pagament d’algun dels documents, i és requisit legal necessari
per a l’exercici de l’acció canviària executiva.
Altres declaracions que constin en el document signat i datat tenen el mateix efecte
que el protest, amb algunes variacions segons el tipus de document.
L’execució canviària
Qualsevol d’aquests documents de pagament, una vegada impagat i protestat, pot

acudir a la via executiva, sempre que forçosament i ineludiblement contingui tots
els requisits.
1.4 Finançament de documents de cobrament a termini
El finançament de documents a termini és una forma que té l’empresa d’obtenir di-

ners a través d’aquells documents que justifiquen que en un futur es transformaran
en diners.
Per finançar-se amb documents de cobrament a termini cal la intermediació Altres formes de
finançament amb
de les entitats financeres, que entendran que aquests documents són la garantia documents de cobrament a
termini
d’un cobrament segur però, a canvi d’avançar els diners, cobraran uns interessos Les entitats financeres també
que es calcularan tenint en compte l’import de diners que avancen i el temps que posen a disposició de les
empreses línies específiques per
transcorrerà entre el lliurament de diners i el venciment dels documents. finançar operacions d’exportació
en qualsevol divisa, anticipant
l’import dels ajornaments de
Habitualment, aquest tipus d’operació es considera un finançament a curt termini. cobrament que concedeixin als
seus clients a l’exterior.
És a dir, que es tancaran en un període inferior a l’any.
Els documents de cobrament que hem estudiat i que permeten operar a l’empresa
en aquest sentit són els efectes comercials. Aquests documents són:
• Els rebuts bancaris
• La lletra de canvi
• El pagaré
Les principals modalitats per rebre els diners anticipadament a canvi dels docu-
ments són les següents:
• El descompte d’efectes comercials
• La bestreta sobre rebut bancari
• El facturatge (factoring)
1.4.1 El descompte d’efectes comercials
Els efectes comercials són documents emesos per l’empresa venedora contra un
dels seus clients on s’expressen l’import i el venciment de pagament d’una o
diverses factures. Els efectes comercials són el rebut bancari, la lletra de canvi
i el pagaré.
Quan es parla de descompte d’efectes comercials s’està expressant el proce-

diment a través del qual una entitat financera avança el nominal dels efectes
El nominal és l’import de
l’efecte comercial que comercials que s’endossen a aquesta entitat. L’entitat s’encarregarà de gestionar-
s’haurà de fer efectiu al
venciment. ne el cobrament quan arribi el venciment.
L’empresa que ha emès aquests documents cedeixen a l’entitat financera part dels
drets de cobrament futurs que estan justificats en els documents emesos. Aquesta
cessió de drets s’anomena endós.
El procés el podem resumir de la manera següent:
1. Se signarà una pòlissa de risc i es pactaran les condicions:
• Import màxim de lletres que podrà descomptar simultàniament.

• Temps màxim d’anticipació. És a dir, els dies màxims des de la data
de descompte fins a la data de venciment.
• Temps mínim d’anticipació. És a dir, si falta molt poc per al venciment
l’entitat pot pactar no estar obligada a fer el descompte. Normalment,
quinze dies abans del venciment les entitats financeres no accepten
lletres al descompte.
• Tipus d’interès, comissions i despeses a les quals estarà sotmesa
l’operació.
2. Es presentaran els efectes al descompte, agrupats en una remesa: físicament

en paper, o bé, en el cas de rebuts bancaris, també és possible en suport
digital i amb liquidació de timbres (impost AJD), perquè adoptin les
característiques de lletres de canvi domiciliades però no acceptades.
3. Una vegada que la remesa s’ha presentat a l’entitat financera i aquesta l’ha
admès, s’ingressarà en el compte del creditor (venedor que ha presentat
la remesa de lletres) l’import nominal total de la remesa, restant els

interessos, les comissions i les despeses pactades prèviament. Així doncs,
tots els interessos i les despeses que ha generat cadascun dels efectes són
cobrats per l’entitat financera en el moment de presentar la remesa, no quan
vencen.
4. En el venciment de cada efecte, l’entitat el presentarà al cobrament. Si es

produeixen devolucions, carregarà l’import nominal més una comissió de
devolució, en el compte del creditor (venedor).
Descompte de pagarés
El més habitual és que dins d’una mateixa remesa s’integrin efectes amb diferents A part del banc, hi ha empreses
venciments de manera que l’entitat financera a mesura que va arribant el venci- especialitzades en el descompte
de pagarés.
ment de cadascun de les lletres, les va presentant a cadascun dels lliurats perquè
atenguin el pagament.
A mesura que els diferents deutors (compradors) vagin pagant les lletres, l’empre-
sa venedora podrà anar presentant noves remeses fins a arribar al màxim pactat.
Així doncs, l’operatòria del descompte comercial no és més que un cicle d’opera-
cions que es van fent al llarg del temps.
L’entitat financera anticiparà a l’empresa l’import dels documents

portats al descompte restant-li les despeses i els interessos generats en
l’operació.
Els interessos es calcularan sobre l’import avançat i tenint en compte
la data de venciment; o sigui, el temps que ha de transcórrer des de
l’avançament de l’import fins que l’entitat financera pugui fer efectiu l’efecte
comercial.
1.4.2 La bestreta sobre rebut bancari
És una modalitat de finançament de curt termini de característiques similars al

descompte comercial, però sense timbres (impost AJD) sobre els rebuts bancaris
i disposant d’un compte de crèdit.
En aquest cas, no s’abonarà l’import de la remesa, sinó que s’utilitzarà un sistema La pòlissa de crèdit
És un compte sense saldo que
de pòlissa de crèdit amb un límit disponible. l’entitat financera posa a
disposició d’un titular, amb un
límit màxim de disposició de
Podem resumir el procés de la manera següent: diners (saldo negatiu) per les
seves operacions de pagament i
cobrament, com qualsevol altre
compte.
1. En una entitat financera, se signarà una pòlissa de garanties i s’obrirà una
línia de gestió de rebuts.
2. L’empresa venedora lliurarà la remesa de rebuts en paper o en suport digital.
3. L’entitat financera processarà els rebuts i comunicarà el crèdit establert.

4. L’empresa venedora farà les disposicions en el compte de crèdit, segons

les necessitats de tresoreria, en diferents moments i en quanties diferents,
aconseguint o no el límit màxim del crèdit.
5. Al venciment dels rebuts gestionats, els imports nominals s’aniran ingres-

sant i cobrint les disposicions de crèdit fetes, cancel·lant el crèdit. Si hi ha
diferències, es compensaran en un compte pre-establert per l’empresa vene-
dora. En aquest moment es liquiden i es paguen interessos corresponents a
les diferents disposicions fetes.
L’entitat li avança l’import total dels rebuts emesos, ingressant-lo en el

seu compte corrent i més endavant li cobrarà interessos només sobre la
quantitat que utilitzi d’aquest import total. Aquest servei de crèdit és
similar a la pòlissa de crèdit.
L’entitat financera també cobrarà a l’empresa emissora dels rebuts unes
comissions per la gestió del cobrament.
També és important esmentar que aquest tipus d’operació bancària de
finançament no genera l’impost AJD com en el cas de les lletres de canvi,
cosa que suposa un estalvi important per a les empreses.
1.4.3 El facturatge
El facturatge és un servei que ofereixen les entitats financeres i altres empreses es-
pecialitzades que consisteix a gestionar el cobrament de documents mercantils
(factures).
Es tracta que una empresa faci d’intermediària entre venedor i comprador.

El venedor cedirà les factures a l’empresa de facturatge, qui farà de cobrador al
comprador. Aquest servei és molt ampli i té moltes possibilitats, una de les quals és
obtenir un finançament amb l’avançament de l’import de les factures cedides.
El facturatge té diverses modalitats:
• En funció del risc: l’empresa de facturatge, en cas d’insolvència, assumeix,

o no, el cost de l’impagat. Segons quina sigui la modalitat el cost d’aquest
servei serà més o menys elevat.
• En funció del crèdit: l’empresa de facturatge ofereix només el servei de

cobrar o bé el servei d’anticipar l’import de les factures a cobrar. És a
dir, quan l’empresa venedora facilita les factures a l’empresa de facturatge
pot demanar-ne l’anticipació o no. Si l’empresa de facturatge anticipa
l’import de les factures, en aquest cas hi ha un servei de finançament
i el servei serà més car perquè s’afegeix un servei de crèdit al servei de
cobrament.
• En funció de l’àmbit: l’empresa de facturatge pot oferir el servei de cobrar

factures dins del territori nacional o en l’àmbit internacional. Tenint en

compte aquest factor també canvia el cost del servei.
Per part de l’empresa de facturatge: abans d’acceptar donar el servei, haurà

analitzat la cartera de clients, el nivell de facturació, la solvència dels clients, etc.
Per part de l’empresa que contracta el servei: en el moment que contracti

el servei haurà de posar-se en contacte amb tots els clients per avisar-los que, a
partir de determinat moment, una empresa de facturatge els cobrarà les factures.
Evidentment, també haurà de fer arribar les factures a cobrar a l’empresa de
facturatge perquè s’ocupi de cobrar-les.
2. Pagaments i cobraments en suport digital
Els sistemes de pagament han evolucionat al llarg del temps i també s’han adaptat
a l’era digital actual.
Si bé fins fa poc s’utilitzaven els mitjans de pagament i cobrament per fer aquestes
operacions de forma presencial, avui dia també es poden fer de forma virtual, ja
que les aplicacions informàtiques de gestió d’empresa ja proporcionen les eines
necessàries per fer la majoria d’aquestes operacions de cobrament i pagament en
format digital.
Així doncs, qualsevol empresa o particular pot, des del seu ordinador, gestionar
les operacions bancàries a través de la banca electrònica, així com comprar i pagar
a través d’Internet sense sortir de l’oficina o de casa.
2.1 Mitjans de pagament i cobrament usuals en suport digital
El comerç electrònic va cobrant més importància cada dia que passa. Ja són
moltes les petites i grans empreses que s’han decidit a fer un pas endavant i
muntar sucursals virtuals dels seus negocis. Com a conseqüència, amb el comerç
electrònic apareix també la necessitat del pagament electrònic.
L’auge de la banca electrònica també és un fet real, ja que cada dia hi ha més
persones que accedeixen i usen aquest servei per fer les seves transferències
bancàries, pagaments, consultes, etc.
En els últims anys ha anat sorgint un nombre considerable de tecnologies i

sistemes de pagament electrònic que ofereixen les garanties de seguretat i integritat
necessàries per fer les compres en línia d’una manera fiable i sense sorpreses.
I en el comerç tradicional, les tecnologies per generar, transmetre i gestionar els

seus documents de cobrament i pagament també han anat evolucionant cap a
documents digitals.
2.1.1 Comerç electrònic
El comerç electrònic és una modalitat de compravenda a distància que Botiga virtual

Botiga que té com a aparador la
consisteix a adquirir productes o serveis a través d’Internet, des d’on es fa la seva pàgina web, la qual permet
accedir al producte, escollir-lo i
comanda i, en alguns casos, fins i tot l’ordre de pagament. comprar-lo a través d’Internet.
Amb l’aparició progressiva de nous mitjans de pagament digitals, es possibiliten

transaccions comercials fetes completament a través d’Internet. El procés habitual
és que, una vegada efectuat el pagament, el comerciant envia els articles adquirits
contractant els serveis d’una empresa de paqueteria, en el cas de béns físics, o
bé directament via web en el cas de béns digitals, com informació o aplicacions
informàtiques, i així abarateix dràsticament els costos de distribució. El servei
postvenda pot oferir-se igualment en línia.
Es poden fer les transferències de diners entre comprador i venedor en una

compravenda electrònica per mitjans de pagament tradicional i també per mitjans
de pagament electrònic.
Mitjans de pagament tradicional
Els més habituals són:
• Contra reemborsament: el client paga quan rep la mercaderia.
• Gir postal o telegràfic: utilitzant el servei de correus o un operador postal,

el client gira els diners al comerciant, habitualment abans de rebre la
mercaderia.
• Ingrés en compte: el client diposita uns diners en el compte del venedor,

habitualment per confirmar la compra abans de rebre el producte.
• Quick Pay: és un nou sistema que l’empresa Western Union està imple-
mentant en diversos països i que acredita el pagament efectuat pel seu client,
en qualsevol de les seves sucursals al món, directament en el compte corrent
del comerciant.
Mitjans de pagament electrònic
Els principals mitjans de pagament electrònics a Internet són els següents:
• Targeta electrònica: l’usuari haurà d’introduir les dades de la seva targeta

en el web del comerç, i una passarel·la de pagament la validarà i organitzarà
la transferència dels diners del compte del comprador al compte del venedor.
El titular d’una targeta utilitzada fraudulentament podrà exigir l’anul·lació
immediata del càrrec.
Moneder electrònic
• Moneder electrònic: el procediment és similar a l’ús d’una targeta elec-
És una targeta anònima que s’ha
d’anar carregant amb diners i trònica. La principal diferència és que aquest moneder és anònim i no pot
permet pagar tant en el comerç
tradicional com en el comerç traspassar informació del comprador.
electrònic.
• Banca electrònica: el sistema enllaçarà un número d’operació feta en el
comerç electrònic amb el compte bancari del client des del mateix lloc web
de l’entitat bancària.
• PayPal: permet la transferència de diners entre usuaris que tinguin correu

electrònic.
– PayPal és una de les principals companyies de mitjans de pagament

per Internet instal·lada en nombrosos països entre els quals també hi
ha Espanya.
– Per poder funcionar, el sistema PayPal ha d’estar integrat en una
plataforma de banca electrònica d’una entitat bancària. Així, els seus
clients podran obrir un compte PayPal per pagar les seves compres
a Internet, amb càrrec a la seva targeta electrònica o al seu compte
bancari.
– Per utilitzar-lo, l’usuari no haurà d’introduir els detalls de la seva
targeta o del seu compte bancari per pagar, només necessitarà una
adreça de correu electrònic i una contrasenya.
– Aquest sistema emmagatzema la informació financera del client i
la protegeix amb sistemes de seguretat i de prevenció de frau cap-
davanters en el mercat. És més, els seus detalls financers mai es
comparteixen amb el venedor.
El moneder electrònic, la banca electrònica i el sistema PayPal redueixen

el risc de frau perquè no transmeten informació financera personal per la
Xarxa.
Seguretat en el pagament
L’obstacle més important del comerç electrònic és la forma de pagament, tant

en l’aspecte tècnic com psicològic. La falta de confiança, la por del frau i el
desconeixement dels sistemes de pagament utilitzats i la seva fiabilitat frenen el
creixement potencial d’aquesta nova forma de comerç.
Els mitjans de pagament electrònics han de garantir la seguretat i l’anonimat dels

seus usuaris:
• Garantir la seguretat: la major part de les persones tenen por de donar el

seu número de targeta de crèdit perquè no saben si algú serà capaç d’utilitzar
aquesta informació sense el seu consentiment.
• Garantir l’anonimat: tot i ser un problema, gran part dels usuaris s’han Diners electrònics
Són monedes digitals
acomodat a les targetes de crèdit i dèbit. Els diners electrònics anònims equivalents al diner físic, però en
el mercat digital o electrònic:
tenen un mercat potencial, però potser no és tan gran com s’espera. targetes electròniques i moneders
electrònics.
Les entitats bancàries ofereixen serveis que garanteixen la màxima seguretat en

efectuar compres a Internet amb les seves targetes i n’eviten l’ús fraudulent. Un
d’aquests serveis és el pagament segur a Internet.
El funcionament del pagament segur a Internet consisteix a indicar, en

el moment de pagar, una clau personal que només l’usuari coneixerà, i el
sistema autentificarà que és el titular i no una altra persona qui vol efectuar
l’operació.
2.1.2 Banca electrònica
S’anomena banca electrònica l’ús de les eines que les entitats bancàries
posen al servei dels seus clients per fer les operacions bancàries a través
d’Internet. També pot rebre el nom de banca en línia (online) o banca
virtual.
Els clients d’una entitat han de sol·licitar aquest servei perquè li sigui facilitat un
nom d’usuari, una contrasenya i les claus de seguretat necessàries per a alguns
dels serveis que demani utilitzar.
La majoria de bancs Actualment, ja sigui amb un ordinador connectat a Internet, des del mòbil, trucant
tradicionals tenen serveis a
través d’Internet. També hi per telèfon o també des d’un caixer automàtic, el titular d’un compte pot accedir-hi
ha bancs que operen
únicament a través i operar-hi amb total seguretat i confidencialitat des de qualsevol lloc del món i a
d’Internet.
qualsevol hora.
Aquestes oficines electròniques estan a l’avantguarda de la informació tecnològica

i de serveis, i totes les seves operacions financeres estan disponibles per als clients
de les entitats les 24 hores del dia.
Serveis habituals
Alguns dels serveis habituals en la banca electrònica són:
• Consultes: dels productes contractats com comptes corrents, dipòsits, plans

de pensions, carteres d’accions...
• Operacions: Transpassos o transferències (entre comptes del mateix titular

o a altres comptes respectivament), pagament d’impostos, sol·licitud de
talonaris, llibretes o targetes addicionals... Requereixen normalment una
identificació addicional.
• Contractacions: de comptes corrents, plans de pensions, targetes de

crèdit...
• Simuladors i calculadores: permeten planificar pagaments d’hipoteques o

crèdits abans de contractar-los, amb una estimació aproximada de despeses
i interessos.
En molts casos és possible programar transferències per a una data determinada

o de forma periòdica, cosa que pot servir per evitar retards en els pagaments
habituals o la falta de saldo quan arriben rebuts com el lloguer, que solen tenir
una data i un import fixos.
Hi ha entitats que ofereixen, sota certes limitacions, serveis d’alertes a través de

SMS, correu electrònic, etc. per avisar de l’arribada de rebuts, ingressos, nòmines
o transferències. És una mesura addicional d’informació que permet donar a

conèixer de forma immediata que s’ha fet un pagament o una altra operació.
A més dels comptes per a empreses i institucions, hi ha productes específics amb

accés en línia per a col·lectius com estudiants, autònoms i particulars.
2.1.3 Quaderns bancaris
Amb el progrés de les noves tecnologies, les entitats bancàries també han infor-
matitzat els documents de cobrament i pagament per facilitar-ne la tramitació i
millorar-ne la gestió, a través de l’intercanvi de fitxers.
Els quaderns bancaris o normes AEB (Associació Espanyola de la

Banca), són uns protocols comuns que fixen les característiques dels fitxers
informàtics emesos o rebuts per una entitat financera, perquè es puguin
intercanviar i operar amb totes les entitats bancàries del país.
Gràcies al fet que aquests protocols són comuns, també s’han pogut desenvolupar
aplicacions informàtiques que permeten processar la informació d’aquests fitxers
de forma automàtica, com és el cas del programa FactuSOL.
Els fitxers que es generen es fan arribar a l’entitat bancària, generalment a través
d’Internet, i a continuació s’inicia la tramitació de l’operació.
Quaderns o normes disponibles
En la taula 2.1 podeu consultar els principals quaderns o normes establerts per
l’AEB i la tramitació que fan:
Taula 2.1. Principals quaderns bancaris
Denominació Tramitació
Quadern 2 Xec de compte corrent normalitzat
Quadern 19 Domiciliacions bancàries dels clients
Quadern 32 Remeses d’efectes dels clients
Quadern 34 Ordres de pagament per a l’emissió de transferències

i xecs
Quadern 43 Informació normalitzada de compte corrent
Quadern 58 Bestreta de crèdits i gestió de cobrament
Quadern 60 Recaptació de tributs i altres ingressos municipals
Quadern 65 Recaptació de tributs, taxes, impostos i altres

ingressos autonòmics
Quadern 68 Ordres per a l’emissió de pagaments domiciliats

Funcionament
Per poder tramitar pagaments o cobraments a través dels quaderns bancaris, s’han
de seguir els passos següents:
1. Contractació o alta en el servei una única vegada, abans de poder utilitzar

el servei de quaderns bancaris.
• Contractació del servei de banca electrònica per obtenir les dife-

rents claus d’accés i signatures digitals.
• Sol·licitud de l’alta en cadascun dels quaderns bancaris que in-
teressi utilitzar. En funció del tipus de quadern, s’hauran de signar
documents o pòlisses de garanties addicionals.
2. Utilització dels quaderns bancaris per cada operació que es tramiti amb
La utilització de quaderns
bancaris genera importants aquest sistema:
estalvis en els costos
d’administració i gestió de
les relacions bancàries de • Generació del fitxer amb els programes propis que l’empresa té
l’empresa.
instal·lats per gestionar les operacions de compravenda, o bé amb
aplicacions facilitades per l’entitat bancària.
• Transmissió del fitxer.
• Signatura del fitxer.
Exemple d’emissió de transferències
Per fer transferències de forma telemàtica, es poden utilitzar diferents procediments segons
es tracti d’una o diverses transferències alhora:
• Per una única transferència: es pot fer per Internet a través de la banca electrònica.
• Per un conjunt de transferències: convé utilitzar el quadern 34, que és un fitxer informàtic
que conté una llista d’ordres de pagament o transferències. Així, en qüestió de minuts,
transmetrà tota la informació que necessita l’entitat per tramitar-los.
2.2 Documents de pagament i cobrament en suport digital
Les operacions de compravenda finalitzen amb el cobrament i el pagament de

les mercaderies facturades. Per aquest motiu, les aplicacions informàtiques de
facturació i gestió d’empresa també incorporen les eines necessàries per crear i
gestionar aquest procés i els seus documents.
A continuació s’explica el procés de pagament de les compres i el del cobrament

de les vendes en el programa FactuSOL, així com la informació prèvia que és
necessària per dur-los a terme.
Al final d’aquest procés, s’obtindran els document de pagament o cobrament,

alguns com a simples justificants i altres com a ordres de pagament o cobrament
efectius. En aquest cas es generaran automàticament aquests documents en suport
digital: els quaderns bancaris.
2.2.1 Informació prèvia
Abans de gestionar els cobraments o els pagaments de les operacions de compra-

venda, cal disposar de la informació necessària.
FactuSOL permet crear diferents bases de dades o fitxes relacionades amb els
Si és necessari per
pagaments i els cobraments, algunes de les quals són opcionals i altres són l’activitat, abans de realitzar
les operacions de
imprescindibles per poder fer aquestes operacions. compravenda, en FactuSOL
també cal configurar la
moneda en què es vol
Aquestes dades es poden introduir abans d’iniciar els pagaments i els cobraments treballar, el tipus de canvi de
la contramoneda i les
des de diferents ubicacions del programa: divises.
• Des de la solapa Administración es poden gestionar les bases de dades:

bancs, caixa i comptes corrents, i contrapartides de cobrament i de paga-
ment.
• Des de les solapes de Compras i de Ventas, es poden gestionar les bases de

dades relacionades amb les formes de pagament i de cobrament.
Bancs
Pestanya Administración \apartat Empresa \icona Bancos
En aquesta base de dades es poden emmagatzemar les fitxes de totes les entitats
de crèdit amb les quals funciona l’empresa per tramitar tant els pagaments com
els cobraments.
Figura 2.1. Finestra de bancs i les seves opcions

En la finestra que s’obrirà (vegeu la figura 2.1) apareixeran totes les entitats
bancàries creades. Des d’aquesta finestra se’n poden crear de noves o modificar-ne
les existents.
Les principals dades que s’han d’introduir són:
• Código: si es deixa a 0, el codi el generarà el programa.
• Nombre de la entidad: nom del banc.
• Domicilio, Código postal i Población: és necessari principalment per a

l’emissió de pagarés.
• Código Cuenta Cliente: dels 20 dígíts, els 4 primers corresponen al codi

de l’entitat, els 4 següents al codi de la sucursal, els 2 següents al dígit de
control que es calcula automàticament si es deixa buit després d’introduir
tots els altres dígits, i els 10 últims corresponen al número de compte que
l’entitat bancària ha atorgat al titular.
• Código de plaza INE: és necessari només per a remeses del quadern 58 i l’ha
de facilitar el banc. És un nombre de 9 xifres que indica la plaça d’emissió
segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Els bancs també es poden crear en el moment d’utilitzar-los, des de la

solapa del document de cobrament (Remesas) o pagament (Pagarés i
Transferencias) que s’està creant: des del document, cal seleccionar un banc
amb el botó [...] i, a la finestra que s’obrirà, el podeu crear amb el botó Nuevo.
L’ús dels bancs, un cop creats, és el següent:
• En els pagaments, s’ha d’assignar un banc en els pagarés i les transferències.
• En els cobraments, s’ha d’assignar un banc en les remeses.
Caixa i comptes corrents
Hi ha 2 opcions:
Pestanya Administración \apartat Pagos \icona Caja

Pestanya Administración \apartat Cobros \icona Caja
Els moviments de diners que es generen en els pagaments i els cobraments que-
daran registrats automàticament en uns comptes que en FactuSOL són identificats
com a Caja, però només si estan definits en les contrapartides utilitzades.
Caixa i comptes corrents Desplegant la icona Caja hi ha l’opció Cajas/Cuentas corrientes que mostra una
Representen les entrades i les
sortides de diners en els relació de caixes i comptes corrents única per a l’empresa (vegeu la figura 2.2),
pagaments i els cobraments.
i s’hi pot accedir tant des de Pagos com des de Cobros.
F i g u r a 2 . 2 . Relació de caixes i comptes

corrents
Fent clic sobre la icona Caja es poden consultar els moviments de cobrament i
pagament registrats. A la finestra que s’obrirà, fent doble clic sobre un apunt,
s’accedeix al detall del moviment registrat (vegeu la figura 2.3).
F igura 2.3. Exemple de moviments de caixa
Contrapartides de pagament i cobrament
Hi ha 2 opcions:
Pestanya Administración \apartat Pagos \menú de la icona Pagos

\Contrapartidas
Pestanya Administración \apartat Cobros \menú de la icona Cobros Contrapartides
Representen els documents que
\Contrapartidas queden pagats o cobrats en els
pagaments i els cobraments.
Les contrapartides defineixen en quin compte (caixa o compte corrent) cal registrar
els moviments que es generen en els pagaments i els cobraments.
Des de cada opció s’obtenen bases de dades diferents, cada una amb les seves
fitxes. No obstant això, el funcionament i les dades que es configuren són similars.
En la finestra que s’obrirà amb aquestes opcions (vegeu la figura 2.4), apareixeran
totes les contrapartides creades. Des d’aquesta finestra se’n poden crear de noves,
modificar les existents o esborrar-les.
F i g u r a 2 . 4 . Finestra de contrapartides i les seves opcions
Les contrapartides sempre En cada contrapartida s’haurà d’indicar:

s’han de crear abans
d’utilitzar-les en els
pagaments o els
cobraments.
• Descripción: el nom que es vol donar a la contrapartida.
• Cuenta: el compte comptable al qual seran traspassats els pagaments o els

cobraments de cada contrapartida en el programa ContaSOL.
• Tener en cuenta los cobros de esta contrapartida en la actualización de

datos del modelo 347: opcional però aconsellable.
• Crear un apunte a caja cuando se utilice esta contrapartida en los cobros:

si s’activa, es podrà seleccionar el tipus de document de compra o de venda
que generarà el moviment, i en quina caixa o compte corrent es registrarà
automàticament.
– Al cobrar: és el tipus de document de pagament o cobrament que

generarà l’anotació.
– Crear el apunte en la caja: és la caixa o compte corrent al qual
s’associarà.
FactuSOL ofereix la possibilitat que, en pagar una factura de compres o

cobrar una factura, un albarà o un rebut de vendes, quedi reflectit com un
moviment en el control de caixa o compte corrent: pestanya Administración
\apartat Pagos o apartat Cobros \icona Caja
L’ús de les contrapartides, un cop creades, és el següent:
• En els pagaments, s’han d’assignar per indicar el compte on s’han de generar

els apunts comptables de la sortida de diners.
• En els cobraments, s’han d’assignar per indicar el compte on s’han de

generar els apunts comptables de l’entrada de diners.
Formes de pagament i cobrament
Hi ha 2 opcions:
Pestanya Compras \opció Formas de pago

Pestanya Ventas \opció Formas de cobro
Encara que s’hi accedeixi des de dues ubicacions diferents del programa, aquesta
base de dades és única, i les fitxes s’utilitzen tant per als pagaments com per als
cobraments; és a dir, aquestes fitxes són les mateixes tant per a les compres com
per a les vendes.
Seleccionant qualsevol d’aquestes opcions, s’obrirà una finestra (vegeu la figura

2.5) amb totes les formes de pagament i cobrament creades. Des d’aquesta finestra
se’n poden crear de noves, modificar les existents o esborrar-les. Des del botó
Opciones també es pot obtenir una llista en paper o en fitxer.
Les formes de pagament són totalment programables, i les dades que es poden Terminis de pagament
Excepte en determinats supòsits,
configurar són les següents: a partir de l’1 de gener de 2013
els terminis de pagament entre
empreses no podran superar els
60 dies des de la data de
• Código: cal introduir un codi de tres caràcters alfanumèrics que identifiqui lliurament de les mercaderies o
de la prestació del servei.
la forma de pagament.
• Descripción: és la denominació de la forma de pagament que apareixerà en

els impresos de factures, albarans, etc. en l’apartat de la forma de pagament.
• Vencimientos: nombre de venciments de la forma de pagament.
• Importes proporcionales: per especificar si tots els imports dels venciments

són iguals.
• Calcular los vencimientos por: per dies o per mesos.
• Días entre vencimientos: són els dies transcorreguts entre la data de la

factura i el primer venciment, així com entre els restants venciments.
F i g ura 2.5. Finestra de formes de pagament-cobrament seleccionada des de les formes de cobrament
FactuSOL calcula els venciments a partir de la data de la factura: en

les compravendes entre empreses convé estar atents a no superar els 60 dies
des del lliurament de la mercaderia, tal com estableix la Llei sobre morositat
15/2010.
• Proporción de pago: si els imports no són proporcionals, a cada venciment

s’hi introduirà el tant per cent de pagament sobre el total.
• Ajustar cada vencimiento al último día del mes: si s’activa, el programa

ajustarà la data de venciment a l’últim dia del mes.
• Forma de pago en efectivo: per indicar si la forma de pagament generarà

un ingrés a caixa, en el tancament de caixa de TpvSOL i en els traspassos a
ContaSOL.
• Contrapartida para cobros: contrapartida per defecte per al cobrament.
• Contrapartida para pagos: contrapartida per defecte per al pagament.
• Código en estándar Factura-e: se seleccionarà un dels codis per a la

plataforma Factura-e de facturació electrònica.
• Permitir el uso de esta forma de pago en la Web: s’activarà si es vol utilitzar

aquesta forma de pagament i cobrament en les vendes de l’empresa per
Internet.
• Descripción en la web de la forma de pago: serà la forma de pagament que

apareixerà al web de l’empresa.
Les formes de pagament també es poden crear en el moment d’utilitzar-

les, des de la solapa del document que s’està creant: des del document, cal
accedir a Totales i seleccionar una forma de pagament amb el botó Buscar,
i a la finestra que s’obrirà la podeu crear amb el botó Nuevo.
L’ús de les formes de pagament, un cop creades, és el següent:
• S’han d’assignar en la fitxa del client i del proveïdor.
• En fer un albarà o una factura, el programa donarà l’opció de modificar la

forma de pagament predefinida (la que s’ha assignat a la fitxa del client o
proveïdor) per qualsevol altra.
2.2.2 Pagament de les compres
Pestanya Administración \apartat Pagos
Des d’aquest apartat (figura 2.6) es poden gestionar els pagaments de les factures
de compres, amb les següents opcions:
F i g u r a 2 . 6 . Apartat de pagaments
• Pagos: per registrar i controlar els pagaments de les factures rebudes dels
proveïdors. Desplegant el menú apareixen dues opcions més:
– Pagos: obre la finestra Archivo de cobros y pagos, amb la relació de

factures pagades, per defecte. Des d’aquesta finestra també es poden
seleccionar els documents cobrats.
– Contrapartida: per configurar els pagaments que s’han de registrar i
en quina caixa/compte corrent ho han de fer.
• Calendario: mostrarà tots els pagaments i cobraments pendents entre les

dates indicades i segons la forma de pagament-cobrament seleccionada.
Desplegant-lo apareix una nova opció:
– Mostrar avisos de cobros y pagos al iniciar la gestión: perquè el

programa comprovi, en iniciar la gestió amb l’empresa, els cobraments
i els pagaments pendents del dia actual i, si hi ha algun pagament o
cobrament a fer, mostri un missatge emergent.
• Pagarés: es poden generar pagarés d’empresa per ser impresos en paper.
• Caja: mostrarà els moviments que s’hauran generat automàticament en

crear els pagaments i els cobraments. També es poden introduir i modificar
manualment. Desplegant aquesta opció apareixerà la següent:
– Cajas / Cuentas corrientes: s’hi poden escriure diferents caixes i

comptes corrents per utilitzar-los en la introducció de dades del fitxer
Caja.
• Transferencias: permet fer pagaments reals mitjançant transferències.
Procediment de pagament en FactuSOL
1. El pagament real de la factura s’ha de fer a través d’algun dels mitjans de

pagament que hi ha en el mercat, tal com s’hagi pactat amb el proveïdor.
Des de FactuSOL es poden:
• Generar pagarés d’empresa en paper. Segons com els emeti l’empre-

sa, es podran utilitzar com a documents de pagament.
• Generar transferències creant un document en suport digital (un
fitxer) per a enviar-lo al banc a través d’Internet.
2. Al mateix temps, cal indicar al programa la informació d’aquest pagament

per poder completar la gestió de l’operació de compra.
En crear un nou pagament, quedarà registrat sempre a Pagos i, segons

la contrapartida seleccionada, també es pot crear automàticament el seu
moviment a Caja.
Creació de documents de pagament en paper: pagarés
Opció Pagarés
Des d’aquesta opció es poden generar pagarés d’empresa per imprimir-los en

paper.
1) Creació d’un pagaré

Les dades que demanarà per crear un pagaré (figura 2.7) són les següents:
• Clave documento: per anotar-hi el número del document físic del pagaré.
• Lugar de emisión / Importe / Fecha de emisión / Fecha de vencimiento.

• Proveedor/Acreedor: qui cobrarà el pagaré. Es pot seleccionar amb el botó

[...] o la tecla de funció F1.
• Banco de cargo: codi de l’entitat bancària del pagaré. Es pot seleccionar

amb el botó [...] o la tecla de funció F1.
• Cláusula: per anotar-hi les clàusules pertinents al pagaré.
• Estado: l’estat inicial és Sin imprimir.
• Tipo: per defecte serà un pagaré, però també es pot fer constar com a xec.
• Traspaso a contabilidad: s’hi indicarà si es vol traspassar a comptabilitat.
• Botó Nuevo: ha de crear-se una línia per cada concepte pel qual s’emet el
pagaré.
– Concepto: serà el text explicatiu.

– Importe: l’import del concepte. La suma de tots els imports ha de
resultar l’import del pagaré.
Figura 2.7. Finestra de pagarés i les seves opcions
2) Obtenció del pagaré

S’ha d’obtenir el pagaré des de la mateixa opció Pagarés:
• En la finestra Pagarés que s’obrirà (vegeu la figura 2.8), es pot seleccionar

el pagaré que es vol imprimir, desplegar el menú del botó Opciones i se-
leccionar Imprimir. Si se’n volen imprimir diversos, es podran seleccionar
des de la finestra següent.
• En la finestra Impresión de pagarés que s’obrirà (vegeu la figura 2.9), es

poden seleccionar les opcions d’impressió necessàries, entre les quals es
troben els diferents models de pagarés.
F i g u r a 2 . 8. Selecció de l’opció d’impressió de pagarés
F i g u r a 2 . 9. Opcions d’impressió de pagarés
Abans d’imprimir, és convenient fer una visualització prèvia del resultat de la

impressió amb el botó Vista previa. Després d’activar-lo, en la finestra Vista
previa també es pot seleccionar Convertir a .PDF i Enviar por e-mail.
Creació de documents de pagament en suport digital: transferències
Opció Transferencias
A través d’aquesta opció es podran pagar les factures rebudes i generar ordres de
transferències bancàries.
Una vegada creades les transferències, se’n pot emetre un informe o generar un Quadern 34
Per a l’emissió d’ordres de
fitxer amb el format bancari quadern 34 per enviar-lo posteriorment al banc a pagament nacionals en euros, en
suport digital.
través d’Internet.
Figura 2.10. Finestra de transferències i les seves opcions
1) Creació d’una transferència

Des de la solapa d’aquesta finestra, cal utilitzar la icona Nuevo i indicar les dades
demanades (vegeu la figura 2.10):
• Nº de transferencia: si es deixa a 0, el número el generarà el programa.
• Fecha: de la transferència.
• Fecha de la emisión de las órdenes de pago: quan el banc haurà de fer

efectives les transferències incloses en el fitxer.
• Detalle del cargo: es poden seleccionar una de les opcions disponibles.
• Gastos: si les despeses de la transferència aniran per compte de l’ordenant,

per compte del beneficiari o compartits.
• Banco de cargo: el banc on s’enviarà la transferència. Es prendrà el número

de compte corrent indicat en la fitxa com a compte de l’ordenant de la
transferència.
• Estado: pot ser Enviada o Pendiente.
• Traspasada a contabilidad: si ha estat comptabilitzada.
• Descripción: de la transferència.
• Botó Nueva: ha de crear-se una línia per cada beneficiari inclòs en la

transferència. Cada línia ha de crear-se de forma manual i es pot seleccionar
un registre del fitxer de proveïdors o del fitxer de personal de l’empresa.
– Referencia: amb la qual el banc identificarà el beneficiari (generalment

el DNI, NIF...).
– Botons Proveedor i Trabajador: el beneficiari de la transferència. Per
pagar les compres s’utilitzarà Proveedor i automàticament apareixeran
les seves dades: nom, adreça completa, CCC, i compte comptable en
el programa ContaSOL.
– Plaza: plaça bancària del beneficiari.
– Importe: de la transferència.
– Concepto: per pagar les compres s’utilitzarà Otros conceptos.
– Concepto 1: text descriptiu del concepte.
– Concepto 2: per ampliar el concepte 1.
2) Generació del fitxer de la transferència

Des de la solapa d’aquesta finestra, cal utilitzar la icona C-34 (vegeu la figura
2.11) per generar el fitxer de transferència bancària que posteriorment s’enviarà a
l’entitat bancària que l’ha de tramitar.
El fitxer de destinació es pot desar a la ubicació i amb el nom que es vulgui.

Per defecte quedarà desat dins de la carpeta del programa, a l’interior de la
subcarpeta Transferencias20XX (on 20XX és l’any en què es treballa), amb el
nom corresponent al número de transferència i l’extensió Q34. Per exemple:
000001.Q34.
F i g u r a 2 . 1 1 . Generació del quadern 34

• Botó Configuración: per presentar el quadern 34 a una entitat bancària,

també s’han d’emplenar les dades de l’ordenant de la transferència (de
l’empresa).
3) Obtenció de l’informe de la transferència

Tot i que el més habitual és presentar una transferència a l’entitat bancària en
suport digital, també és possible imprimir-ne l’informe per presentar-la en paper
o, simplement, per arxivar-la.
Figura 2 . 1 2 . Opcions d’impressió per les transferències
S’obté aquest informe des de la mateixa opció Transferencias:
• En la finestra Transferencias que s’obrirà (vegeu la figura 2.12), cal selec-

cionar la transferència que es vol imprimir i activar l’opció Imprimir de la
solapa.
• En la finestra Listado de transferencias que s’obrirà, es poden seleccionar

les opcions d’impressió necessàries, entre les quals es troben obtenir la llista
per impressora o en fitxer (Calc o Excel). Segons l’opció escollida, caldrà
completar les opcions que segueixen.
Abans d’imprimir, és convenient fer una visualització prèvia del resultat de

la llista amb el botó Vista previa. Després d’activar-lo, en la finestra Vista
Registre dels pagaments fets
Opció Pagos
F i g u r a 2 . 1 3 . Finestra de pagaments
En entrar en la gestió de pagaments apareix la finestra principal amb la relació de

factures rebudes (vegeu la figura 2.13).
En el menú Estado de l’esquerra, es poden seleccionar factures pendents, cobrades

o totes.
Aquesta finestra incorpora també la seva pròpia solapa amb les opcions per
gestionar els pagaments.
Des d’aquesta eina es faran constar tots els pagaments de compres, sigui quin sigui
el mitjà utilitzat. Per fer-ho, es pot seleccionar amb doble clic una de les factures
rebudes pendents de pagament i automàticament apareixeran les dades d’aquesta
factura, o utilitzar la icona Nuevo per emplenar les dades demanades:
• Factura recibida: introduint el número de factura, automàticament aparei-

xeran les dades d’aquesta factura (proveïdor, import, estat de la factura...).
• Botó Nuevo: prement-lo apareixerà la finestra Línea de pago (vegeu la

figura 2.14) per introduir noves dades.
– Fecha de pago.
– Importe pagado: prement la tecla F1 indicarà automàticament l’im-
port que liquidarà la factura, i prement la tecla F2 inserirà l’import
total de la factura i tancarà la finestra Línea de pago.
– Concepto: per defecte mostra el nom de la factura seleccionada, però
es pot modificar.
– Contrapartida: si s’ha pagat per caixa, si s’envia transferència, etc.
F igura 2.14. Opcions de registre d’un pagament
Altres opcions
També es pot registrar el pagament d’una factura rebuda des d’altres ubicacions
del programa:
Pestanya Compras \icona Facturas recibidas \des de l’interior de la factura

rebuda, amb l’opció Pagar (vegeu la figura 2.15)
F igura 2.15. Registre d’un pagament des d’una factura rebuda

Pagaments múltiples
Pestanya Compras \icona Facturas recibidas \icona Pagar (figura 2.16)
F i g ura 2.16. Solapa de factures rebudes
Quan l’empresa necessita registrar diversos pagaments en una mateixa entitat, en

una mateixa data i sense canvis en els imports que consten en les factures de
rebudes, pot utilitzar aquesta eina.
Aquesta opció permet registrar més d’un pagament en una única operació selecci-
onant diverses factures alhora però tots han de tenir la mateixa contrapartida, data
de pagament i sense la possibilitat d’indicar els seus imports.
2.2.3 Cobrament de les vendes
Pestanya Administración \apartat Cobros
Des d’aquest apartat (vegeu la figura 2.17) es poden gestionar els cobraments dels
diferents documents de vendes: albarans, factures i rebuts.
F i g u ra 2.17. Apartat de cobraments
Les opcions que ofereix aquest apartat són les següents:
• Cobros: desplegant aquesta icona apareix un menú amb diverses opcions

per registrar el document cobrat.
– Albaranes.
– Facturas.
– Recibos.
– Cobros: obre la finestra Archivo de cobros y pagos i per defecte
mostra la relació de tots els documents de venda cobrats, però també
es pot seleccionar la visualització de només les factures cobrades, els

albarans cobrats, els rebuts cobrats i, fins i tot, les factures pagades.
– Contrapartida: per configurar els cobraments que s’han de registrar i
en quina caixa o compte corrent ho han de fer.
• Estado de clientes: permet seleccionar un client i mostrar-ne els cobra-

ments, així com també afegir-ne de nous.
• Calendario: mostrarà tots els pagaments i els cobraments pendents entre

les dates indicades i segons la forma de pagament o cobrament seleccionada.
Desplegant-lo apareix una nova opció:
– Mostrar avisos de cobros y pagos al iniciar la gestión: perquè el

programa comprovi, en iniciar la gestió amb l’empresa, els cobraments
i els pagaments pendents del dia actual i, si hi ha algun pagament o
cobrament per fer, mostri un missatge emergent.
• Cheques: permet administrar els xecs rebuts dels clients.
• Recibos: s’utilitza per generar els rebuts de les factures de vendes.

Desplegant-lo apareix un menú amb diferents opcions per generar-los de
forma ràpida.
• Caja: mostrarà els moviments que s’hauran generat automàticament en

crear els pagaments i els cobraments. També es poden introduir i modificar
manualment. Desplegant aquesta opció apareixerà la següent:
– Cajas / Cuentas corrientes: s’hi poden escriure diferents caixes o

comptes corrents per utilitzar-los en la introducció de dades del fitxer
Caja.
• Remesas: permet preparar remeses de rebuts per lliurar-les a l’entitat

bancària.
Procediment de cobrament en FactuSOL
1. Si cal, prèviament es crearan els rebuts de la factura de vendes.
2. El cobrament real del document de venda s’ha de fer a través d’algun dels
mitjans de cobrament que hi ha en el mercat, tal com s’hagi pactat amb el
client. Des de FactuSOL es poden:
• Generar remeses de factures o rebuts en un document en suport

digital (en fitxer) per enviar-lo al banc a través d’Internet.
3. Al mateix temps, cal indicar al programa la informació del cobrament per

poder completar la gestió de l’operació de venda.
En crear un nou cobrament, quedarà registrat sempre a Cobros i, segons

la contrapartida seleccionada, també es pot crear automàticament el seu
moviment a Caja.
Creació de documents de cobrament en paper: rebuts
Opció Recibos
Des d’aquesta opció es poden generar els rebuts de les factures de vendes.
Utilitat dels rebuts
• La creació de rebuts és útil per les factures que s’han de cobrar en diferents
terminis, ja que permeten assignar un rebut per cada pagament. D’aquesta
manera, es podrà gestionar cada cobrament per separat.
• També es pot crear un rebut per a imprimir-lo i després domiciliar-lo

en suport paper o per lliurar-lo al client com a justificant del seu
pagament.
Així doncs, en les factures que es preveu un únic cobrament, la seva gestió en el
programa FactuSOL és més aconsellable fer-la directament des de la factura.
1) Creació de rebuts
Per generar els rebuts, FactuSOL ofereix diferents possibilitats, perquè l’empresa
pugui escollir-ne una segons la seva necessitat:
• De forma predeterminada.
• De forma automàtica.
• De forma ràpida.
• De forma manual.
a. De forma predeterminada
Pestanya Ventas \Clientes \des de la fitxa del client, en la finestra Otros datos
Si en la fitxa del client se selecciona l’opció Crear recibo al emitir factura (vegeu
la figura 2.18), alhora que es generen les factures del client, es crearan també els
rebuts de forma predeterminada.
F igura 2.18. Selecció de l’opció per crear un rebut en emetre una factura
b. De forma automàtica
Pestanya Ventas \Facturas \icona Generar recibos (figura 2.19)
Des d’aquesta icona es generaran els rebuts de la factura seleccionada de manera

automàtica segons la forma de pagament assignada en la factura.
Figu r a 2 . 1 9 . Generació de rebuts de forma automàtica
c. De forma ràpida
Desplegant el menú de l’opció Recibos
Des d’aquest menú es poden generar múltiples rebuts segons les opcions selecci-
onades (vegeu la figura 2.20).
El nom d’aquestes opcions indica com serà la selecció de les factures per generar-
ne els rebuts. Els resultats de cada una seran diferents en...
• el nombre de rebuts: en general, es generaran tants rebuts com venciments

hi hagi en cada factura. Però en les opcions que incorporen “(agrupando)”,
si hi ha més d’una factura d’un mateix client dins del rang seleccionat,
s’emetrà un únic rebut per l’import total de totes les factures.
• la data d’expedició: en general, la data d’expedició del rebut serà la data de

la factura. Però en les opcions que incorporen “(agrupando)”, en haver-hi
més d’una factura, per defecte serà la data de l’última.
F i g u r a 2 . 2 0 . Opcions per crear rebuts de forma ràpida
d. De forma manual
Opció Recibos \botó Nuevo
Les dades que demanarà són les següents (vegeu la figura 2.21):
• Recibo Nº: està format pel número de sèrie, número de rebut i número de
venciment. Si es deixa a 0, el generarà el programa.
• Lugar de expedición / Importe / Fecha de expedición / Fecha de vencimiento

/ Conceptos.
• Estado: es pot escollir entre Pendiente, Cobrado o Cobrado parcial.
• Cliente: seleccionant el codi de client, apareixeran totes les seves dades:

nom, NIF, adreça completa i CCC. També es poden escriure manualment.
• C.C.C.: és el compte de la domiciliació bancària. Es pot escriure manual-

ment o seleccionar-lo amb el botó [...].
Figura 2.21. Finestra de rebuts i les seves opcions
2) Obtenció dels rebuts

Els rebuts s’han d’imprimir des de la mateixa opció Recibos:
• En la finestra Recibos que s’obrirà, es pot seleccionar el rebut que es vol

imprimir i activar l’opció Imprimir de la solapa. Si se’n volen imprimir
diversos, es podran seleccionar des de la finestra següent.
• En la finestra Impresión de recibos (vegeu la figura 2.22) que s’obrirà, es

poden seleccionar les opcions d’impressió necessàries, entre les quals es
troben els diferents models de rebut (uns com a rebuts normalitzats i altres
com a models de lletres de canvi).
Amb el botó Imprimir, també es possible seleccionar Enviar por correo

electrónico o Convertir a .PDF.
Abans d’imprimir és convenient fer una visualització prèvia del resultat de

la impressió, amb el botó Vista previa. Després d’activar-lo, en la finestra
Vista previa també es pot seleccionar Convertir a .PDF i Enviar por e-mail.
F i g u r a 2 . 2 2 . Opcions d’impressió dels rebuts
Creació de documents de cobrament en suport digital: remeses
Opció Remesas
F i g u r a 2 . 2 3 . Finestra de remeses
Si els cobraments dels rebuts els ha de gestionar una entitat financera, l’empresa
els haurà de lliurar com a remeses. Per tant, si és el cas, s’hauran de crear les
remeses (vegeu la figura 2.23) i lliurar-les en paper o en suport digital (en fitxer)
a l’entitat.
Una vegada creades les remeses en el programa FactuSOL, se’n pot emetre un Quadern 19
És una ordre de cobrament per
informe o generar un fitxer amb el format bancari del quadern 19 o del quadern domiciliacions en suport digital.
58 per enviar-lo posteriorment al banc a través d’Internet.
Quadern 58
És un document de crèdit que es
comunica amb un fitxer
1) Creació d’una remesa informàtic per avançar-lo i
gestionar-ne el cobrament.
Es poden crear de forma manual (introduint totes les dades) o seleccionant factures
o rebuts (amb les opcions de validació de factures o rebuts).
En cada remesa es poden incloure un nombre il·limitat de cobraments, tant de

rebuts com de factures.
Des de la solapa d’aquesta finestra, cal utilitzar la icona Nuevo i indicar les dades
que demana (vegeu la figura 2.24):
• Nº de remesa: si es deixa a 0, el número el generarà el programa.
• Fecha: data de la remesa i d’emissió en la generació del fitxer Q19.
• Fecha de cargo (sólo para C19): quan es farà efectiva la remesa.
• Banco: on s’ingressarà la remesa.
• Estado: estat actual de la remesa.
• Traspasada a contabilidad: si s’ha traspassat a ContaSOL.
• Botó Nueva: ha de crear-se una línia de remesa per cada cobrament inclòs.
Cada línia pot crear-se de forma manual o validant alguna factura o rebut
amb els botons Validar facturas o Validar recibos, respectivament.
– Cliente: seleccionant una factura o rebut, apareixeran totes les dades

del client i del document: NIF, nom, adreça completa i CCC del
client, venciment de la remesa, conceptes i imports dels documents,
etc. Aquestes dades apareixeran en seleccionar el rebut o la factura
d’aquesta línia, amb el botó [R] o [F] respectivament.
– CCC: codi del compte del client.
– Vencimiento: data de venciment del cobrament.
– Conceptos: apareix un text explicatiu del cobrament, però es pot
modificar.
– Importes: són els imports de cadascun dels conceptes.
• Botó Validar facturas: s’utilitzarà per seleccionar el rang de factures que es

volen incloure en la remesa (vegeu la figura 2.25). Després d’afegir-les, es
poden esborrar les que no interessin. Aquestes factures afegides, ho seran
per l’import total. Si la forma de pagament assignada a la factura és per
diversos terminis, en validar la factura els inclourà tots.
• Botó Validar recibos: s’utilitzarà per seleccionar el rang de rebuts que es

volen incloure en la remesa. Després d’afegir-los, es poden esborrar els que
no interessin.
F i g ura 2.24. Finestra de remeses i les seves opcions
F i g u r a 2 . 2 5 . Opció per validar factures
2) Generació del fitxer de la remesa

Des de la solapa d’aquesta finestra, s’ha utilitzar la icona C-19 o la C-58 per
generar el fitxer de la remesa de cobrament, segons si es tracta d’una domiciliació
o d’un descompte d’efectes, respectivament.
Aquest fitxer es pot desar a la ubicació i amb el nom que es vulgui. Per defecte
quedarà desat dins de la carpeta del programa, a l’interior de la subcarpeta
Remesas20XX (on 20XX és l’any en què es treballa), amb el nom corresponent
al número de remesa i l’extensió Q19 o de Q58, segons l’opció activada. Per
exemple: R000001.Q19.
• Botó Configuración: per presentar el quadern 19 o el quadern 58 a una

entitat bancària, també s’han d’emplenar les dades del presentador (l’em-
presa que presenta el suport digital) i de l’ordenant de la remesa (l’empresa
que rebrà l’import de la remesa). Presentador i ordenant acostumen a ser la
mateixa persona o empresa.
3) Obtenció de l’informe de la remesa

Tot i que el més habitual és presentar una remesa a l’entitat bancària en suport
digital, també és possible imprimir-ne l’informe per presentar-la en paper o,
simplement, per arxivar-la.
Es pot imprimir aquest informe des de la mateixa opció Remesas:
• En la finestra Remesas que s’obrirà, cal seleccionar el pagaré que es vol

imprimir i activar l’opció Listado de la solapa.
• En la finestra Listado de remesas que s’obrirà (vegeu la figura 2.26), es

poden seleccionar les opcions d’impressió necessàries, entre les quals hi ha
obtenir la llista per impressora o en fitxer (Calc o Excel). Segons l’opció
escollida, caldrà completar les opcions que segueixen.

la llista amb el botó Vista previa. Després d’activar-lo, en la finestra Vista
Figura 2.2 6 . Opcions d’impressió de remeses

Registre del lliurament d’una remesa a l’entitat bancària

Quan la remesa es cobri, Quan la remesa es presenta a l’entitat bancària, s’haurà de fer constar en el
també s’haurà de registrar
aquest cobrament. programa: cal obrir la remesa i seleccionar Girada en l’opció Estado (vegeu la
figura 2.27).
F igura 2.27. Opció de l’estat d’una remesa
Registre dels cobraments fets
Els cobraments es poden registrar des d’opcions diferents, segons el document que
s’hagi cobrat:
• Albarans: els cobraments es traspassaran automàticament a les factures

quan aquestes es generin a partir dels albarans cobrats.
• Factures: per registrar els cobraments de factures en l’import total.
• Rebuts: quan una factura s’ha de cobrar en diversos terminis, prèviament

s’haurà generat un rebut per a cada termini i amb aquesta opció es poden
registrar els cobraments de cada rebut individualment.
• Bestretes: per als cobraments fets abans de generar un albarà o una factura,
o del venciment acordat. Posteriorment s’hauràn d’aplicar a una factura o
rebut, per reduir el seu import pendent de pagament.
• Remeses: després de crear-les i lliurar-les a l’entitat financera, quan el

cobrament es faci efectiu també s’haurà de registrar.
1) Cobrament d’albarans, factures o rebuts
Opció Cobros \desplegant el menú es mostren les opcions:
• Albaranes
• Facturas
• Recibos
Tot i que el control de cada document té la seva pròpia opció, tots funcionen
exactament igual.
En entrar en qualsevol de les tres opcions de gestió de cobraments, apareix la

finestra principal (vegeu la figura 2.28) amb la relació del tipus de documents
seleccionat (albarans, factures o rebuts).
En el menú Estado de l’esquerra, es poden seleccionar aquests documents per

pendents, cobrats o tots junts.
Aquesta finestra incorpora també la seva pròpia solapa amb les opcions per
gestionar els cobraments.
F igura 2.28. Exemple: finestra de cobraments de rebuts i les seves opcions
Des d’aquesta eina es faran constar tots els cobraments de les vendes fetes, sigui
quin sigui el mitjà utilitzat. Per fer-ho, cal seleccionar el document, fer clic a la
icona Nuevo i completar les dades següents:
• Código: és la sèrie i el número de document seleccionat (factura, albarà o

rebut).
• Importe pendiente: mostra l’import pendent de cobrament del document

seleccionat.
• Fecha de cobro: data del cobrament. Prement la tecla F3, es pot localitzar
una bestreta del client introduïda amb anterioritat.
• Importe cobrado: import cobrat. Prement la tecla F1, el programa indicarà

automàticament l’import de liquidació del document. Prement la tecla de
funció F2, insereix aquest import i tanca la finestra del cobrament. També
es pot seleccionar una bestreta del client introduïda amb anterioritat amb la
tecla F3.
• Devolución: s’activarà per indicar que aquest cobrament és una devolució,

és a dir, en realitat serà un pagament al client. Per aquest motiu s’afegirà el
signe negatiu (-) al davant de l’import.
• Concepto: per defecte, apareix una descripció explicativa del cobrament. Si

cal, es pot modificar.
• Contrapartida: si s’ha cobrat a caixa, si es rep per transferència, etc.
• Observaciones: de la línia de cobrament.

Altres opcions
També es pot introduir el cobrament d’un albarà o d’una factura des d’altres
ubicacions del programa:
Pestanya Administración \opció Estado de clientes
F i g ura 2.29. Finestra de l’estat de cobrament dels clientes i les seves opcions
F i g u r a 2 . 3 0 . Finestra de cobraments
Seleccionant el client i els exercicis inicial i final, i utilitzant el botó Ver cobros
apareixeran els cobraments fets d’aquest client i el botó Nuevo per afegir-ne de
nous.
Si s’activa aquest botó per crear un nou cobrament, s’obrirà la finestra Gestión de
cobro, on heu d’utilitzar el botó Nuevo per introduir el seu detall (vegeu la figura
2.29).
Pestanya Ventas \icona Albaranes

Pestanya Ventas \icona Facturas
Des de l’interior del document, amb l’opció Cobrar (figura 2.30)
Cobraments múltiples
Hi ha 2 opcions:
Pestanya Ventas \icona Albaranes \icona Cobrar

Pestanya Ventas \icona Facturas \icona Cobrar
Figura 2.31. Solapa de les factures emeses
Quan l’empresa necessita registrar diversos cobraments en una mateixa entitat, en

una mateixa data i sense canvis en els imports que consten en els albarans o les
factures de vendes, pot utilitzar aquesta eina (vegeu la figura 2.31).
Aquesta opció permet registrar més d’un cobrament en una única operació,
seleccionant diversos documents (albarans o factures) alhora, però tots han de
tenir la mateixa contrapartida, data de pagament i sense la possibilitat d’indicar
els seus imports.
2) Cobrament de bestretes
Pestanya Ventas \opció Anticipos
En la finestra que s’obrirà (vegeu la figura 2.32), apareixeran totes les bestretes
dels clients. Amb el botó Nuevo se’n poden crear de noves.
Les dades que es demanen en crear una nova bestreta són les següents:

• Fecha: quan el client paga la bestreta.
• Cliente.
• Importe.
• Estado: mostrarà No aplicado o Aplicado. Indica si la bestreta ha estat

aplicada a algun document. És recomanable no modificar-lo i deixar-lo com
a No aplicado. Per aplicar una bestreta, s’ha d’utilitzar l’eina de la gestió
de cobraments.
• Documento i Número: aquestes dades apareixeran després de l’aplicació de

la bestreta, quan l’opció Estado és Aplicado, per indicar el document en el
qual s’ha aplicat la bestreta.
• Observaciones: d’aquesta bestreta en concret.
F i g ura 2.32. Finestra de bestretes i les seves opcions
La creació de la bestreta no quedarà registrada a Cobros ni a Caja fins que no

s’hagi aplicat a un albarà, una factura o un rebut.
Des d’aquesta opció no s’han aplicar aquests cobraments a cap dels docu-
ments del client, perquè han de quedar lliures per ser seleccionats i aplicats amb
les eines de cobrament.
L’aplicació d’una bestreta significa que se n’assigna l’import com a pagament

d’un document concret, i que ja no estarà disponible per ser assignat a cap altre
document.
Aplicació de la bestreta
Mentre s’està creant un cobrament d’un albarà, d’una factura o d’un rebut,
des de la finestra Línea de cobro, amb la tecla [F3]
Figura 2.33. Finestra de bestretes
En la finestra que s’obrirà (vegeu la figura 2.33), apareixeran les bestretes del client
seleccionat, però només les que no estan aplicades a cap document.
Així doncs, només caldrà seleccionar la bestreta i el programa n’inclourà l’import

en aquest cobrament que s’està creant.
3) Cobrament de remeses
Pestanya Administración \icona Remesas \icona Cobrar
En registrar un cobrament d’una remesa, es generarà un moviment de cobrament,

tant en els rebuts com en les factures que formen part de la remesa.
2.2.4 Eines de consulta i informes
Es poden consultar els pagaments i els cobraments fets, l’estat dels documents
(pagats, cobrats o pendents), l’estat de deutes amb els proveïdors o dels clients,
etc. des de diferents ubicacions del programa.
Les consultes es poden fer per pantalla i també es poden obtenir informes en paper
o en fitxers.
Consultes per pantalla
Mentre s’introdueixen els pagaments i els cobraments, resulta útil fer les consultes
per pantalla següents:
Estats dels pagaments
Pestanya Administración \apartat Pagos
• Pagos: des del menú Estado de l’esquerra.
• Desplegant Pagos, amb l’opció Pagos.
Estat dels pagaments per proveïdor
Pestanya Compras \Proveedores
• Seleccionant un proveïdor, des de dins de la seva fitxa: pestanya Documen-

tos \Facturas, s’introduiran les opcions de consulta i es farà clic al botó
Consultar.
Estats dels cobraments
• Cobros: des del menú Estado de l’esquerra .
• Desplegant Cobros, amb l’opció Cobros.

Estat dels cobraments per clients
Pestanya Ventas \Clientes
• Seleccionant un client, des de dins de la seva fitxa:
– Pestanya Documentos \Facturas. S’introduiran les opcions de consul-

ta i es farà clic al botó Consultar.
– Estado de cobros.
• Estado de clientes.
Moviments de pagaments i cobraments conjunts
Pestanya Administración \apartat Pagos o apartat Cobros
• Calendario: mostrarà aquests moviments ordenats per dates i els saldos

resultants.
• Caja: mostra els moviments de caixa generats tant per pagaments com per
cobraments, sempre que les contrapartides indiquessin fer els moviments a
caixa.
Traçabilitat dels documents de pagament i cobrament
Pestanya Administración
Traçabilitat
• Recibos: cal seleccionar un rebut i fer clic a l’opció Trazabilidad. Mostra els documents anteriors i
posteriors de la mateixa operació
de compres o de vendes.
• Remesas: cal seleccionar una remesa i fer clic a l’opció Trazabilidad.
Llistes i informes en paper i en fitxer
Les opcions d’impressió són comunes, tant per a les llistes com per als informes,
i es mostren en seleccionar qualsevol opció d’impressió.

la llista, amb el botó Vista previa. Després d’activar-lo, en la finestra Vista
a) Llistes dels documents de pagament i cobrament
Pestanya Administración
• Des de qualsevol de les icones de la solapa: Pagos, Transferencias, Cobros-

Albaranes, Cobros-Facturas, Cobros-Recibos, Recibos o Remesas, fent
clic a la icona Imprimir.
Des de les mateixes opcions que s’han utilitzat per registrar els pagaments i els
cobraments (vegeu la figura 2.34), també es pot accedir a les opcions d’impressió
de les llistes respectives (vegeu la figura 2.35).
F i g ura 2.34. Solapa d’administració
F i g ura 2.35. Exemple d’una solapa d’un cobrament
b) Informes
Pestanya Informes
F i g ura 2.36. Solapa d’informes

Per obtenir els informes:
1. En primer lloc, cal seleccionar l’informe. Segons els tipus de dades que ha
de contenir, s’ha de cercar en l’apartat corresponent de la solapa (vegeu la
figura 2.36).
2. En la finestra que s’obrirà, s’han d’indicar les opcions que corresponguin a

les dades que es volen obtenir. S’ha de tenir present que, segons les opcions
seleccionades, un mateix informe pot donar resultats diferents.
La majoria de les finestres per seleccionar les opcions dels informes tenen
característiques similars, encara que les seves opcions siguin diferents.
FactuSOL ofereix molts tipus d’informes, però només ens centrarem en els
relacionats amb els pagaments i els cobraments (vegeu la taula 2.2).
Taula 2.2. Classificació dels d’informes de pagament i cobrament
Classificació dels informes
De pagaments De cobraments
Apartat de la Compras Administración Ventas Administración

solapa
Opcions dels Documentos: Pagos: Documentos: Cobros:

tipus d’informes - Previsión de - Estado de - Trazabilidad - Estado de
que es poden pagos facturas Factura – Recibo albaranes
obtenir - Movimientos de - Previsión de - Movimientos de
pago de facturas cobros cobro de
- Movimientos de albaranes
pagos (sense - Estado de
- Estado de pagos classificació): facturas
a proveedores - Riesgos - Movimientos de
- Anticipos cobro de facturas
(sense - Estado de
classificació): recibos
- Recibos - Movimientos de
- Remesas cobro de recibos
- Transferencias - Estado de cobros
de clientes
Ch./Pagarés: - Extracto de
- Emitidos movimientos de
- Recibidos clientes
- Movimientos de
cobros
- Anticipos de
clientes

Tramitació de Cobraments I Pagaments

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tramitació de Cobraments I Pagaments

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tramitació de cobraments i

Operacions administratives de compravenda

1 Sistemes de cobrament i pagament 9

2 Pagaments i cobraments en suport digital 47

• El termini és el moment de pagar el deute, i es coneix com a venciment.

• El mitjà de pagament és la manera en què es farà efectiu el pagament de la

El crèdit comercial és la possibilitat que atorga el venedor al comprador quan li

A part dels diners, hi ha altres modalitats de cobrament i de pagament amb aspectes

• La gestió de cobrament: transformant els documents en diners.

• El finançament: avançant els diners d’aquests cobraments futurs que estan

Tots aquests aspectes formen part de la pràctica administrativa de la compravenda,

En l’apartat “Sistemes de cobrament i pagament” trobareu una explicació de cada

I en l’apartat “Pagaments i cobraments en suport digital” coneixereu els principals

En aquesta unitat us aconsellem que primer llegiu els continguts, on es descriuen

En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:

1. Tramita pagaments i cobraments i reconeix la documentació associada i el seu

• Identifica els mitjans de pagament i cobrament habituals en l’empresa.

• Emplena els documents financers utilitzats, en suport paper i en suport

• Identifica i gestiona els procediments d’autorització dels pagaments.

• Valora i tramita els procediments de gestió dels cobraments.

• Reconeix els documents de justificació del pagament.

• Diferencia el pagament al comptat i el pagament ajornat.

• Identifica les característiques bàsiques, el funcionament dels pagaments per

• Analitza les formes de finançament comercial més usuals.

• Interpreta i tramita documents financers bàsics emplenats en anglès que

1. Sistemes de cobrament i pagament

El pagament de la compravenda és l’obligació que té el comprador d’entregar al

Per a la materialització dels cobraments i pagaments, és necessari un procés

• Deutor: és la persona que està obligada a pagar un deute (seria el client o

• Creditor: és la persona que té el dret de cobrar un deute (seria el proveïdor

• Càrrec: és l’acció o anotació d’un pagament.

• Abonament: és l’acció o anotació d’un cobrament.

1.1 Mitjans de cobrament i pagament usuals

Primerament, hem de distingir entre terminis i mitjans de cobrament i pagament:

• Els terminis fan referència al moment en què s’efectua el pagament a partir

• Els mitjans de cobrament i pagament són els documents i les formalitats

En les operacions de compravenda no necessàriament ha de coincidir el moment

Quan parlem de terminis es fa referència al moment del cobrament-pagament.

En la taula 1.1 podeu veure els possibles moments de cobrament-pagament de les

Moment del pagament

Pagament avançat o bestreta Abans de rebre la mercaderia.

Pagament al comptat En el moment o pocs dies després de rebre la mercaderia.

Pagament ajornat Amb posterioritat al lliurament de * Pagament a curt termini:

En la Llei 15/2010, coneguda com la Llei de morositat, s’estableixen

• 60 dies a partir de l’01/01/2013.

• 30 dies per als productes d’alimentació frescos i peribles.

Mitjans de pagament i Concepte Creditor (venedor) Deutor (comprador)

En efectiu o en Lliurament de diners, Cobra de mans del Paga en monedes i

Transferència El deutor ordena a la Cobra a través de L’ha d’ordenar: li

Ingrés en compte El deutor ingressa Cobra a través de Ha de fer l’ingrés en

Taula 1.2 (continuació)

Mitjans de pagament i Concepte Creditor (venedor) Deutor (comprador)

Targeta electrònica El deutor, a través d’una Cobra a través de Presenta la targeta i li

Domiciliació bancària El deutor autoritza el Ha d’emplenar rebuts Li carregaran en

Xec Document que es lliura El cobra a través de L’ha d’emplenar.

Lletra de canvi Document que s’emet L’ha d’emplenar, i Habitualment li

Pagaré Document que es lliura El cobra a través de L’ha d’emplenar.

Gir postal El deutor fa arribar al El cobra a través d’un Ha de dirigir-se a una

Contra reemborsament Servei combinat de Lliura la mercaderia al Paga a l’empresa que li

1.2 Documents de cobrament i pagament en suport paper

Segons el mitjà de cobrament o pagament utilitzat, es crearan uns documents que

L’import dels documents de pagament ha d’expressar-se en lletra i nombres,

• En cas de diferència, serà vàlida la quantitat escrita en lletra.