Assignatura: Teologia i didàctica de la religió catòlica (DECAI)

Curs 2011-2012

2.2. CRISTOLOGIA
• Del Jesús històric al Crist de la fe

LA FE EN JESÚS RESSUSCITAT PER A UN CRISTIÀ...

Els cristians no vivim de records. Vivim d’una presència: la presència del Crist ressuscitat. L’alè de
vida (l’Esperit) que ha rebut del Pare ell el dona amb abundància (Cf Ac 2, 32-33), suscitant una
onada de vida nova en els creients.

1.- La vida de Jesús, admirable per a uns, escandalosa per a d’altres

Després de ser batejat per Joan al Jordà, Jesús no torna a Natzaret. Comença a anunciar el Regne de
Déu per la regió de Galilea. Acull els pecadors i menja amb ells, es relaciona cordialment amb
persones considerades impures (cecs, leprosos, morts de gana, dones malaltes..), dona més
importància a les persones que a certes normes de la llei, i va gosar titllar el Temple com “una cova
de lladres”.
Aquesta mena de comportaments van omplir d’admiració i d’agraïment els beneficiaris de les seves
actuacions. Recuperaven la salut i el perdó, menjaven fins a saciar-se, experimentaven la
misericòrdia de Déu en la persona de Jesús. I molts el seguien plens, d’admiració i d’agraïment.
Però aquestes mateixes actuacions de Jesús van disparar totes les alarmes dels guardians de la
religiositat oficial. Després de les primeres accions públiques de Jesús, ens diu Marc que “els
fariseus...,juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans per a fer-lo morir” (Mc 3,
6). I és que veien l’actuació de Jesús com una blasfèmia, tant més perquè tenia la pretensió d’actuar
així “pel poder de l’Esperit de Déu” (Mt 12, 28), com a signe de l’arribada del Regne de Déu.

2.- La mort de Jesús, conseqüència de la seva manera de viure

La mort de Jesús no va ser un accident, ni fruit de l’atzar. La veritat és que no va morir, sinó que el
van matar. La seva mort va ser llargament premeditada, i organitzada a consciència per les
autoritats del Temple. Van considerar que els comportaments de Jesús i la seva pretensió d’actuar
en nom de Déu el feien mereixedor de la pena de mort. “Tots van sentenciar que mereixia pena de
mort” (Mc 14, 64). Va assumir el preu de la seva manera de viure estimant els impurs i els marginats,
i mostrant un nou rostre de Déu.

3.- La resurrecció, el “sí” de Déu a la vida de Jesús, (Cf 2 Co 1, 20).

Déu, avalava els comportaments de Jesús? Déu, s’identificava amb la imatge de perdó, amor gratuït
i misericòrdia activa que Jesús havia donat d’ell?
Quan el van veure penjat a la creu, molts dels seus seguidors es van dispersar desconcertats.
“Nosaltres esperàvem que ell seria qui hauria alliberat Israel. Però...” (Lc 24, 21). Els dos d’Emaús
expressen amb fets i paraules el que devia ser el sentiment de molts: desencís.
Però l’experiència de trobar-se’l viu i vivificador els va portar a una conclusió contundent: “Realment
el Senyor ha ressuscitat” (Lc 24, 33). O en el llenguatge de Pere al llibre dels fets: “Jesús de
Natzaret,vosaltres el vareu matar, però Déu l’ha ressuscitat amb la força del seu Esperit Sant” (Cf
Ac 2, 22-32).
Això vol dir que Déu Pare s’identifica amb la imatge que Jesús ha donat d’ell. La resurrecció és el “sí”
de Déu a la vida de Jesús, lliurada fins a la mort al servei dels més desvalguts. Déu ratifica l’estil de
vida de Jesús com a reflex humà del seu rostre amagat.
Per la resurrecció de Jesús queda confirmat que qui ha vist Jesús ha vist el Pare (Cf Jn 14, 9).
4.- La presència del Ressuscitat
El Ressuscitat es fa present en la vida dels seus seguidors dispersos, amagats i plens de por. Senten
el caliu i la força de la seva respiració, del seu alè de vida, del seu Esperit. I l’Esperit del Ressuscitat
els canvia la vida. Passen del tancament a l’obertura, de la dispersió a la comunitat, de la por a la
eufòria, de la tendència a pensar només en si mateixos (tancant-se o fugint) a l’ interès per la
salvació de tots. Creuen en la resurrecció de Jesús, no per signes externs, sinó pels canvis que han
experimentat en la seva pròpia vida. El Ressuscitat “se’ls ha donat a veure”, els ha “esquitxat” de
resurrecció i els ha donat la força per viure la manera de ser de Jesús. És en l’àmbit d’aquesta
experiència que arriben a la fe en la resurrecció de Jesús. El reconeixen com el mateix amb el que
ells han conviscut, però se n’adonen que és diferent: participa plenament de la vida gloriosa de Déu.

5.- La fe en Jesús ressuscitat.

En el fons creuen en la resurrecció perquè també ells han començat a ressuscitar. És l’experiència
baptismal, tal com la resumeix Pau: “Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè
així com Crist, per l’acció poderosa del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres
emprenguem una vida nova”(Rm 6, 4). L’experiència de perdó, de canvi de vida, de poder viure amb
els sentiments de Jesús, són el signe constatable de la visita del Ressuscitat i del seu Alè a la vida del
creient.
És en l’àmbit de l’ Església comunitat de fe, de Paraula i de Sagraments,on rebem també nosaltres
avui la visita del Ressuscitat. I és en l’ Església on rebem els criteris per discernir que era ell qui ens
parlava al cor mentre anàvem pel camí i compartíem amb els desconeguts la taula, el pa i el sostre.
En conclusió, també avui si te’l trobes vius com ell, i si vius com ell te l’acabes trobant.
Els cristians no vivim de records: vivim de la presència de Jesús ressuscitat. Ell amb el seu Alè de
vida, omple la terra. Acompanya els camins de tots, ni que siguin camins de fugida; seu a totes les
taules on es comparteix el pa i la vida; entra en tots els cenacles, per tacats que semblin, per oferir
pau i perdó; ens espera a la vora del llac on no hem pescat res en tota la nit; ens pregunta si
l’estimem i ens invita a pasturar les seves ovelles. I, sobre tot, ens diu: “Rebeu l’ Esperit sant. Pau a
vosaltres. No tingueu por!”.

[Síntesi / Document de treball de la revista Problemàtica Viva]