Teoria-UF4-NF2 (A6)

MP03 - Procés integral de l'activitat comercial.
UF4 – Registre comptable i comptes anuals.

NF2 - Registre comptable i tancament del cicle comptable. (A6)
1. Introducció.
S’anomena cicle comptable al conjunt ordenat i complet de passos i operacions comptables

que s’efectuen durant un exercici econòmic, amb la finalitat de determinar la situació
econòmica i financera a partir del resultat obtingut.
Entenem per exercici econòmic el període de temps, que normalment coincideix amb l’any
natural, que ha passat entre l’obertura de llibres i el seu tancament.
El cicle comptable complet comprèn:

Primer any
Balanç
inicial Procés comptable:
· Llibre Diari Procés de tancament:
· Assentament d’obertura. · Procés de regularització.
· Assentaments de de · Balanç de comprovació de
registre de les operacions sumes i saldos.
del període. · Assentaments de
· Llibre Major regularització de resultats.
· Traspàs d’assentaments Tancament dels llibres.
· Balanç de comprovació · Elaboració i presentació
de sumes i saldos. dels comptes anuals.
(almenys cada 3 mesos)
Segon any
Balanç
inicial Procés
comptable Procés de
tancament
Ja hem estudiat com s’han de comptabilitzar les diferents operacions en els llibres de
comptabilitat. També hem vist com es traspassa la informació del llibre Diari al llibre Major
i com s’elabora un balanç de comprovació de sumes i saldos.
Ara estudiarem les diferents operacions que ha d’efectuar l’empresa al final de l’exercici
econòmic per calcular el resultat obtingut en aquest període.
Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 1 de 37

2. Procés de regularització.
El procés de regularització comprèn les operacions de final d’exercici que tenen com a finalitat
l’assoliment de dos objectius:
• Reflectir la situació autentica dels diferents elements patrimonials.

• Determinar el resultat del període.
Aquest procés té lloc al final de l’exercici comptable i les anotacions a realitzar portaran
aquesta data.
Aquest procés comprèn els passos següents:
• Regularització dels comptes patrimonials: Té per finalitat comprovar que els saldo
dels comptes patrimonials corresponen a la realitat i per aquest motiu al final de
l’exercici l’empresa haurà de fer un inventari extracomptable de tots els elements
patrimonials. Aquest recompte físic posarà de manifest les diferències entre els saldos
que presenten els comptes i els valors reals dels elements que recullen aquests comptes
i són els que registrarem comptablement.
Exemple 2.1:
L’empresa es troba amb una diferència positiva en el saldo de caixa de 12,38 €.
12,38 570 Caixa, euros a 758 Altres ingressos en

gestió corrent 12,38
Exemple 2.2:
L’empresa realitza el recompte d’eines i troba que s’han perdut o deteriorat per valor de 250
€.
250,00 659 Altres pèrdues en gestió

corrent a 214 Utillatge 250,00
• Regularització d’existències: Consisteix a reflectir el valor de les existències finals

en els comptes d’existències corresponents. Per fer-ho farem servir un compte pont de
variació d’existències que recollirà les diferències entre les existències inicials i finals.
Exemple 2.3:
Una empresa ens facilita la següent informació:
01/01/XX 31/12/XX
300 Mercaderies 2.000 € 1.500 €

310 Primeres matèries 1.000 € 1.500 €
326 Embalatges 500 € 250 €
328 Material d’oficina 250 € 500 €

2.000,00 610 Variació d’existències
de mercaderies
1.000,00 611 Variació d’existències
de primeres matèries
750,00 612 Variació d’existències
d’altres
aprovisionaments a 300 Mercaderies 2.000,00
a 310 Primeres matèries 1.000,00
a 326 Embalatges 500,00
a 328 Material d’oficina 250,00
1.500,00 300 Mercaderies
1.500,00 310 Primeres matèries
250,00 326 Embalatges
500,00 328 Material d’oficina a 610 Variació d’existències de
mercaderies 1.500,00
a 611 Variació d’existències de
primeres matèries 1.500,00
a 612 Variació d’existències
d’altres
aprovisionaments 750,00
• Valoració a cost amortitzat dels crèdits i dèbits: D’acord amb la NRV 9a.
Instruments financers, els crèdits i els dèbits es valoraran pel seu cost amortitzat i els
interessos produïts es comptabilitzaran en el compte de pèrdues i guanys, aplicant el
mètode del tipus d’interès efectiu.
Exemple 2.4:
L’empresa haurà d’abonar d’interessos efectiu d’un préstec rebut 2.589 €. Els interessos
nominals corresponents són de 2.359 €.
2.589,00 662 Interessos de deute a 527 Interessos a curt termini

de deutes amb entitats
de crèdit 2.359,00
a 520 Deute a curt termini
amb entitats de crèdit 230,00
Exemple 2.5:
L’empresa haurà de cobrar d’interessos efectiu d’un préstec concedit 2.589 €. Els interessos
nominals corresponents són de 2.359 €.
2.359,00 547 Interessos a curt termini

de crèdits
230,00 542 Crèdits a curt termini a 762 Ingressos de crèdits 2.589,00

• Valoració a valor raonable d’alguns instruments financers: Els actius i els passius
financers mantinguts per a negociar es valoraran, quan es tanqui l’exercici, pel seu
valor raonable, imputant-se les diferències de valoració al compte de pèrdues i guanys.
També es valoraran a valor raonable els actius financers mantinguts per a la venda
imputant-se les diferències directament al patrimoni net.
Exemple 2.6:
L’empresa té unes accions en cartera que va adquirir per 2.000 € i al final de l’exercici la seva
cotització és de 1.500 €.
500,00 663 Pèrdues per valoració
d’instruments financers
pel seu valor raonable Inversions financeres a
a 540
(2.000 - 1.000) curt termini en
instruments de
patrimoni 500,00
Exemple 2.7:
Té unes accions en cartera que les va comprar per 2.000 €. Al final de l’exercici la seva
cotització està en 2.100 €.
100,00 540 Inversions financeres a
curt termini en
instruments de
patrimoni a 763 Beneficis per valoració
d’actius i passius
financers pel seu valor
raonable 100,00
• Reclassificació de certs elements patrimonials: La part dels actius i passius

financers que tinguin venciment dins dels 12 mesos vinents s’haurà de traspassar als
comptes respectius a curt termini.
Exemple 2.8:
L’empresa té un préstec rebut a 5 anys i el proper any haurà d’amortitzar 2.589 €.
2.589,00 170 Deute a curt termini

amb entitats de crèdit a 520 Deute a curt termini
amb entitats de crèdit 2.589,00
Exemple 2.9:
L’empresa té un préstec concedit a 3 anys que haurà de cobrar 2.589 €en el proper exercici.
2.589,00 542 Crèdits a curt termini a 252 Crèdits a llarg termini 2.589,00
• Actualització dels saldos en moneda estrangera: D’acord amb la NRV 11a. Moneda
estrangera, les partides monetàries, quan es tanqui l’exercici, es valoraran aplicant el

tipus de canvi existent en aquella data. Les diferències de canvi que s’originin es
reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici.
Exemple 2.10:
L’empresa té 1.000 $ comptabilitzat al tipus de canvi de 0,74 €.Al final de l’exercici el canvi
és de 0,72 €.
20,00 668 Diferències negatives
de canvi a 571 Caixa, moneda
(740 – 720) estrangera 20,00
Exemple 2.11:
L’empresa té 2.000 $ comptabilitzat al tipus de canvi de 0,78 €.Al final de l’exercici el canvi
és de 0,80 €.
40,00 571 Caixa, moneda

estrangera a 768 Diferència positives de
(1.600 – 1560) canvi 40,00
• Amortitzacions: És el reflex comptable de la depreciació que pateixen els elements

d’immobilitzat material i intangible pel pas del temps, l’ús o l’obsolescència, durant
un període.
Exemple 2.12:
L’empresa té una patent valorada en 1.000 €. La vol amortitzar en 10 anys per mitjà del
sistema de quotes constants. Es demana l’amortització corresponent al primer anys.
100,00 680 Amortització de

l’immobilitzat
intangible a 280 Amortització acumulada
(1.000/10) de l’immobilitzat
intangible 100,00
• Registre de deteriorament de valor de determinats actius: És el càlcul i registre

dels deterioraments de valor que afecten els diferents elements d’actius amb caràcter
reversible.
Exemple 2.13:
L’empresa té mercaderies al magatzem al final de l’exercici valorades en 1.000 €. S’estima
que ha patit una pèrdua de valor, amb caràcter reversible de 100 €.
100,00 693 Pèrdues per

deteriorament
d’existències a 390 Deteriorament de valor
de les mercaderies 100,00

Durant l’exercici següent les mercaderies perden valor, amb caràcter reversible de 200 €.
100,00 390 Deteriorament de valor

de les mercaderies a 793 Reversió del
deteriorament
d’existències 100,00
200,00 693 Pèrdues per
deteriorament
d’existències a 390 Deteriorament de valor
de les mercaderies 200,00
• Actualització de la valoració de les provisions: Segons la NRV 15a. Provisions i

contingències, d’acord amb la informació disponible en cada moment, les provisions
es valoraran en la data de tancament de l’exercici, pel valor actual de la millor
estimació possible de l’import necessari per cancel·lar o transferir a un tercer
l’obligació, registrant-se els ajustos que sorgeixen per l’actualització de la provisió
com una despesa financera a mesura que es vagin produint.
Exemple 2.14:
L’empresa dota una provisió per cobrir les responsabilitats que puguin sorgir com a
conseqüència d’un litigi no habitual. L’empresa estima que haurà de pagar uns 8.000 €.
8.000,00 678 Despeses excepcionals a 142 Provisió per altres

responsabilitats 8.000,00
L’empresa a final de l’exercici estima que el valor que haurà de pagar és de 7.500 €.
500,00 142 Provisió per altres

responsabilitats a 795 Excés de provisions 500,00
• Ajustos per periodificació: Serveixen per recollir despeses i ingressos pagats o

cobrats durant aquest exercici però la imputació a resultats dels quals s’ha d’efectuar
en període posteriors. És conseqüència de l’aplicació del principi de meritació que la
imputació de les despeses i ingressos s’ha de fer en el període en què es produeixin,
amb independència del període en què es pagui o es cobri.
Exemple 2.15:
Un bufet d’economistes ens passa una factura per 6.000 €, més 21% d’IVA, per un servei
d’assessorament que es prestarà entre abril any x i març x+1. S’ha de fer una retenció del 25%
a compte de l’IRPF.

6.000,00 623 Serveis de professionals
independents
1.260,00 472 H. P., IVA suportat a 4751 HP, creditora per
(21% s/6.000) retencions. practicades 1.500,00
(25% s/6.000)
a 410 Creditors per
prestacions de serveis 5.760,00
(6.000 + 1.260- 1.500)
Paguem amb un a transferència bancària el deute anterior.
5.760,00 410 Creditors per

prestacions de serveis a 572 Bancs i institucions de
crèdit c/c a la vista,
euros 5.760,00
A final de l’any x anul·lem la despesa que correspon a l’any x+1.
1.500,00 480 Despesa anticipades a 623 Serveis de professionals

[(6.000 /12) x 3] independents 1.500,00
• Càlcul i comptabilització de l’impost sobre beneficis: D’acord amb la NRV 13a.

Impostos sobre beneficis, són els impostos directes que es liquiden a partir d’un
resultat empresarial calculat d’acord amb les normes fiscals que siguin d’aplicació.
Exemple 2.16:
L’empresa X ha obtingut un resultat positiu abans d’impostos de 100.000 €. Ha realitzat
pagaments a compte per 22.300 € i té una deducció fiscal de 500 €.
Benefici abans d’impostos 100.000,00
+/- ajustos (provisió) 0,00
= base imposable prèvia 100.000,00
- Bases imposables negatives exercicis anteriors 0,00
= Base imposable 100.000,00
x Tipus de gravamen 25%
= Quota íntegra 25.000,00
- Deduccions i bonificacions fiscals -500,00
= Quota líquida 24.500,00
- Retencions i pagaments a compte -22.300,00
= Quota diferencial 2.200,00
El registre comptable de l’impost corrent es farà per mitjà d’un assentament com el següent:

24.500,00 6300 Impostos corrents a 473 Hisenda pública,
retencions i pagaments
a compte 22.300,00
a 4752 Hisenda pública,
creditora per impost
sobre societats 2.200,00
• Càlcul del resultat de l’exercici: Recull de totes les despeses i ingressos recollits en
els comptes dels grups 6 i 7 saldades amb el compte 129 Resultat de l’exercici.
Exemple 2.17:
L’empresa X amb les dades que disposa realitza l’assentament per saldar els comptes del grup
6 i 7 a 31/12/XX.
17.025,00 129 Resultat de l’exercici a 600 Compres de mercaderies 1.530,00

a 610 Variació d’existències de
mercaderies 1.000,00
a 628 Subministraments 520,00
a 640 Sous i salaris 6.500,00
a 642 Seguretat Social a càrrec de
l’empresa 1.200,00
a 681 Amortització de
l’immobilitzat material 6.275,00
2.106,32 608 Devolució de compres i
operacions similars
20.584,64 700 Vendes de mercaderies
30,00 759 Ingressos per serveis
diversos a 129 Resultat de l’exercici 22.720,96
Resultat de l’exercici: 22.720,96 – 17.025,00 = 5.695,96.
Tot el que hem explicat anteriorment si es tractes d’empreses individuals al final de l’exercici
les retencions suportades i els pagaments fraccionats de l’Impost sobre la Renda de les
Persones Físiques es carregaran en el compte 550 Titular de l’explotació.
Exemple 2.18:
L’empresa individual X ha pagat de retencions i pagaments a compte 27.300 € durant un
exercici econòmic. L’assentament que hauria de fer a final de l’exercici és el següent:
27.300,00 550 Titular de l’explotació a 473 Hisenda pública,
a compte 27.300,00
3. L’impost sobre societats.
L’Impost sobre societats és un tribut directe que grava les rendes obtingudes per les societats.
La seva aplicació és el territori nacional.

El PGC estableix que s’ha de considerar com a despesa o ingrés de l’exercici el meritat en
funció dels resultat comptable. Això es coneix amb el nom de mètode de l’efecte impositiu i
té dues components diferents:
• Impost corrent: és l’impost a pagar o retornar a l’Administració Pública, d’acord amb

les normes fiscals.
• Impost diferit: part de l’impost que s’espera recuperar o pagar en un futur com a
conseqüència de les diferències temporàries que sorgeixen com a conseqüència de la
diferent valoració comptable i fiscal dels actius, passius i determinats instruments de
patrimoni, en la mesura en què tinguin incidència en la càrrega fiscal futura.
L’origen de les despeses temporàries pot ser:
• Existència de diferències temporals entre la base imposable i el resultat comptable

abans d’impostos, a causa dels diferents criteris temporals d’imputació emprats i que
revertiran en períodes futurs.
• Ingressos i despeses registrats directament en el patrimoni net que no computen en la
base imposable.
• En una combinació de negocis, quan els elements patrimonials es registren per un
valor comptable que difereix del valor atribuït a efectes fiscals.
• Em el reconeixement inicial d’un element, que no provingui d’una combinació de
negocis, si el seu valor comptable difereix del valor atribuït a efectes fiscals.
Les diferències temporàries poden ser de dos tipus:
• Diferències temporàries imposables: les que donaran lloc a majors quantitats a pagar
o menors quantitats a retornar per impostos en exercicis futurs. Generaran un passiu
per impost diferit (479 Passius per diferències temporàries imposables).
• Diferències temporàries deduïbles: donaran lloc a menors quantitats a pagar o major
quantitats a retornar per impostos en exercicis futurs. Generaran actius per impostos
diferits (474 Actius per impost diferit).
També generaran un actiu per impost diferit les pèrdues fiscals comptabilitzades i les
deduccions pendents d’aplicació fiscal.
Per calcular les diferències temporàries necessitem seguir el següent procés:
• Determinació del valor comptable de l’actiu o passiu a considerar.

• Càlcul de la base fiscal de l’actiu o passiu considerat, aplicant la normativa fiscal
corresponent.
• Obtenir una diferència temporària si els valors obtinguts anteriorment no coincideixen.
• Determinar el caràcter de la diferencia temporària: imposable o deduïble. Càlcul de
l’import pel que es registrarà l’actiu o passiu deferit.
Exemple 3.1:

L’empresa X disposa de les següents dades amb un resultat positiu abans d’impostos de
100.000 €:
Benefici abans d’impostos 100.000,00
+ sancions 2.000,00
+/- ajustos (provisió) -1.000,00
= base imposable prèvia 101.000,00
- Bases imposables negatives exercicis anteriors 0,00
= Base imposable 101.000,00
x Tipus de gravamen 25%
= Quota integra 25.250,00
- Deduccions i bonificacions fiscals -500,00
= Quota liquida 24.750,00
- Retencions i pagaments a compte -24.950,00
= Quota diferencial -200,00
El registre comptable de l’impost corrent es farà per mitjà d’un assentament com el següent:
24750,00 6300 Impostos corrents
200,00 4709 Hisenda pública, deutora
per devolució d’impostos a 473 Hisenda pública,
a compte 24.950,00
Tenim un impost diferit que genera un passiu per diferència temporària que hem de
comptabilitzar.
250,00 6301 Impostos diferit a 479

(1.000 x 0,25) Passius per diferències
temporàries imposables 250,00
4. Aplicació de resultats.
Si el compte 129 Resultat de l’exercici té saldo deutor (ingressos < despeses) l’empresa ha
tingut pèrdues i es traspassaran al compte 121 Resultats negatius d’exercicis anteriors. I en
el cas de saldo creditor (ingressos > despeses) l’empresa ha obtingut beneficis i procedirà
distribuir-los abonant els comptes que corresponguin segons l’establert a la legislació vigent
i als estatuts de la societat.
Recordem que segons el Test Refós de la Llei de Societats Anònimes (TRLSA) Art. 214.1 En
tot cas, una xifra igual al 10% del benefici de l’exercici es destinarà a la reserva legal fins que
aquesta assoleixi, si més no, el 20% del capital.
Exemple 4.1:
L’empresa X ha obtingut una pèrdua de 3.500 €.
3.500,00 121 Resultats negatius

d’exercicis anteriors a 129 Resultat de l’exercici 3.500,00

Exemple 4.2:
L’empresa X ha pagat obtingut un benefici de 3.500 € que es repartirà de la següent manera:
• Reserva legal: 10 %.
• Reserva voluntària: 10%
• Reserva estatutària: 20% Dividend: 40 %
• La resta queda pendent de distribuir.
3.500,00 129 Resultat de l’exercici a 112 Reserva legal 350,00

a 113 Reserva voluntària 350,00
a 1141 Reserva estatutària 700,00
a 523 Dividend actiu a pagar 1.400,00
a 120 Romanent 700,00
En el cas d’empreses individuals si obtenen pèrdues també es podrà traspassar al compte 102
Capital (reducció de capital). I en cas de beneficis es podrà traspassar al compte 550 Titular
del capital o 102 Capital (ampliació del capital).
Exemple 4.3:
L’empresa individual X ha obtingut una pèrdua de 3.500 €.
3.500,00 121 Resultats negatius

d’exercicis anteriors a 129 Resultat de l’exercici 3.500,00
Exemple 4.4:
L’empresa individual X ha obtingut una pèrdua de 3.500 € i es decideix reduir el capital en
500 €.
3.000,00 121 Resultats negatius d’exercicis

anteriors
500,00 102 Capital a 129 Resultat de l’exercici 3.500,00
Exemple 4.5:
L’empresa individual X ha pagat obtingut un benefici de 3.500 € i es decideix augmentar el
capital en 3.000 €.
3.500,00 129 Resultat de l’exercici a 550 Titular de l’explotació 500,00

a 102 Capital 3.000,00
Es propietari de l’empresa individual X retira en efectiu 500 €.
500,00 550 Titular de l’explotació a 570 Caixa, euros 3.500,00

5. L’assentament de tancament.
És l’anotació amb la que es tanca la comptabilitat amb una data determinada. Amb la
normativa vigent es demana el tancament obligatòriament un cop a l’any o al cessament de
l’activitat.
Amb el tancament de comptable es confeccionarà un registre que ens permetrà una visió
global del patrimoni, de la situació financera de l’empresa i del seu resultat en una data
determinada. També serveix per separar un exercici econòmic del següent.
L’assentament de tancament es realitzarà saldant tots els comptes oberts dels grups 1 al 5, així
es carregaran els comptes que tinguin un saldo creditor i s’abonaran els que tinguin un saldo
deutor.
Actualment tots els programes informàtics de comptabilitat realitzen aquesta operació de

forma automàtica prèvia petició de l’interessat en una data determinada. A més el programa
realitza la creació de l’exercici següent amb les dades que disposi en aquell moment. Aquest
procés sol ser reversible per poder fer les esmenes i els ajustos que es considerin adients
perquè la comptabilitat mostri una imatge fidel.
Exemple 5.1:
L’empresa X amb les dades que disposa realitza l’assentament de tancament a 31/12/XX.
12.250,00 100 Capital social

4.840,00 173 Proveïdors d’immobilitzat a
llarg termini
1.625,00 281 Amortització acumulada
d’immobilitzat material
820,00 400 Proveïdors
910,00 401 Proveïdors, efectes
comercials a pagar
850,00 4751 Hisenda pública, creditora
per retencions practicades
600,00 476 Organismes de la
Seguretat Social creditors
9.680,00 523 Proveïdors d’immobilitzat a
curt termini a 129 Resultat de l’exercici 6.216,32
a 216 Mobiliari 3.000,00
a 217 Equips per a processos
d’informació 1.250,00
a 218 Elements de transport 12.000,00
a 300 Mercaderies 2.000,00
a 430 Clients 930,00
a 4700 Hisenda pública,
deutora per IVA 3.200,68
a 570 Caixa, euros 980,60
a 572 Bancs i institucions de
crèdit c/c vista, euros 1.997,40

6. Els comptes anuals.
Els comptes anuals són els documents de caràcter comptable que l’empresa ha de redactar
anualment.
La IV i la VII Directives del Consell de les Comunitats Europees regules els comptes anuals.
Els comptes anuals estan regulats en el Codi de comerç (art. 34 i següents) i en el Test Refós
de la Llei de Societats Anònimes (TRLSA), art. 171 i següents.
L’article 34.1 del Codi de comerç diu: « Al tancament de l’exercici, l’empresari ha de formular
els comptes anuals de l’empresa, que han de comprendre el balanç, el compte de pèrdues i
guanys, un estat que reflecteixi els canvis en el patrimoni net de l’exercici, un estat que
reflecteixi els canvis en el patrimoni net de l’exercici, un estat de fluxos d’efectiu i la memòria.
Aquests documents formen una unitat. L’estat de fluxos d’efectiu bo és obligatori quan així
ho estableixi una disposició legal»
L’article 172 del TRLSA diu: «1. Els comptes anuals han de comprendre el balanç, el compte
de pèrdues i guanys, un estat que reflecteixi els canvis en el patrimoni net de l’exercici, un
estat de fluxos d’efectiu i la memòria...».
El Pla general de comptabilitat (PGC) desenvolupa en la tercera part les normes per a
l’elaboració dels comptes anuals i estableix els models als quals s’han d’ajustar aquests
comptes.
El PGC es limita a reproduir allò disposat en les lleis esmentades anteriorment (norma 1a):
«Els comptes anuals de les petites i mitjanes empreses comprenen el balanç, el compte de
pèrdues i guanys, l'estat de canvis en el patrimoni net i la memòria. Aquests documents formen
una unitat i han de ser redactats de conformitat amb el que preveu el Codi de comerç, en el
Text Refós de la Llei de Societats Anònimes, la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada
i en aquest Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes Empreses, en particular, sobre la
base del Marc Conceptual de la Comptabilitat i amb la finalitat de mostrar la imatge fidel del
patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.
Sense perjudici d'això aquestes empreses podran incorporar en els seus comptes anuals un
estat de fluxos d'efectiu, que s'elaborarà i presentarà d'acord amb el que estableix el Pla
General de Comptabilitat».
Els comptes anuals s'elaboraran amb una periodicitat de dotze mesos, excepte en els casos de
constitució, modificació de la data de tancament de l'exercici social o dissolució.
Els comptes anuals s'han de formular per l'empresari o els administradors, els quals respondran
de la seva veracitat, en el termini màxim de tres mesos, a comptar des del tancament de
l'exercici. A aquests efectes, els comptes anuals expressaran la data en què s'haguessin
formulat i hauran de ser signades per l'empresari, per tots els socis il·limitadament
responsables dels deutes socials, o per tots els administradors de la societat, si falta la signatura
d'algun ells, es farà expressa indicació de la causa, en cadascun dels documents en què falti.

El balanç, el compte de pèrdues i guanys, l'estat de canvis en el patrimoni net i la memòria
han d'estar identificats; indicant de forma clara i en cadascun d'aquests documents la seva
denominació, l'empresa a què corresponen i l'exercici a què es refereixen.
Els comptes anuals s'elaboraran expressant els seus valors en euros.
La seva aprovació ha de produir-se dins dels 6 mesos des del tancament de l’exercici i el
dipòsit en el Registre Mercantil s’ha de fer en un termini no superior a 1 mes des de
l’aprovació.
Els comptes anuals han d’estar signats, segons estableix l’article 37 del Codi de comerç:
• Per l’empresari mateix, si es tracta de persones física.

• Per tots els socis il·limitadament responsables pels deutes socials.
• Per tots els administradors de les societats.
Hi ha models de comptes anuals normals i abreujats. Aquests últims representen l’estructura

dels models complets, però incloent-hi menys conceptes, ja que una gran part dels comptes
apareixen agrupats. La informació que exigeix el model abreujat de la memòria és menys
exhaustiva que l’exigida en el model complet.
Sense perjudici del que disposen les normes particulars, el balanç, el compte de pèrdues i
guanys i l'estat de canvis en el patrimoni net, es formularan tenint en compte les regles
següents:
• En cada partida hauran de figurar, a més de les xifres de l'exercici que es tanca, les
corresponents a l'exercici immediatament anterior. A aquests efectes, quan unes i
altres no siguin comparables, bé per haver-se produït una modificació en
l'estructura, bé per realitzar-se un canvi de criteri comptable o esmena d'error, s'ha
de procedir a adaptar l'exercici precedent, a efectes de la seva presentació en
l'exercici a què es refereixen els comptes anuals, informant detalladament en la
memòria.
• No figuraran les partides ales que no correspongui cap import en l'exercici ni en el

precedent.
• No podrà modificar l'estructura d'un exercici a un altre, llevat de casos

excepcionals que s'indicaran en la memòria.
• Es poden afegir noves partides ales previstes en els models recollits en aquest Pla
general de comptabilitat per a petites i mitjanes empreses, sempre que el seu
contingut no estigui previst en les existents.
• Es pot fer una subdivisió més detallada de les partides que apareixen en els models.

• Es poden agrupar les partides precedides de nombres àrabs en el balanç i estat de
canvis en el patrimoni net, si només representen un import irrellevant per mostrar
la imatge fidel o si s'afavoreix la claredat.
• Quan escaigui, cada partida contindrà una referència creuada a la informació

corresponent dins de la memòria.
• Els crèdits i deutes amb empreses del grup i associades, així com els ingressos i
despeses derivades d'ells, figuraran en les partides corresponents, amb separació
de les que no corresponguin a empreses del grup o associades, respectivament. En
qualsevol cas, en les partides relatives a empreses associades també s'inclouran les
relacions amb empreses multigrup.
• Les empreses que participin en un o diversos negocis conjunts que no tinguin

personalitat jurídica (unions temporals d'empreses, comunitats de béns, etc.) Han
de presentar aquesta informació, atenent el que disposa la norma de registre i
valoració relativa a negocis conjunts, integrant en cada partida dels models dels
diferents estats financers les quantitats corresponents als negocis conjunts en què
participin, i informant sobre el seu desglossament en la memòria.
6.1 Balanç de situació.
Aquest document conté informació sobre la situació patrimonial i financera de l’empresa.
El Balanç comprèn, amb la separació deguda, l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’empresa.
En cada partida han de figurar, a més de les xifres de l’exercici que es tanca, les corresponents
a l’exercici anterior.
La classificació entre partides corrents i no corrents es realitzarà d'acord amb els següents
criteris:
• L'actiu corrent comprèn:
o Els actius vinculats al cicle normal d'explotació que l'empresa espera vendre,
consumir o realitzar en el transcurs del mateix. Amb caràcter general, el cicle
normal d'explotació no excedirà d'un any.
A aquests efectes s'entén per cicle normal d'explotació, el període de temps que
transcorre entre l'adquisició dels actius que s'incorporen al procés productiu i
la realització dels productes en forma d'efectiu o equivalents a l'efectiu. Quan
el cicle normal d'explotació no resulti clarament identificable, s'assumirà que
és d'un any.
o Aquells actius, diferents dels esmentats en l'incís anterior, el venciment,

alienació o realització s'espera que es produeixi en el curt termini, és a dir, en
el termini màxim d'un any, comptat a partir de la data de tancament de

l'exercici . En conseqüència, els actius financers no corrents s'han de
reclassificar en corrents en la part que correspongui.
o Els actius financers classificats com a mantinguts per negociar, excepte els
derivats financers el termini de liquidació sigui superior a un any.
o L'efectiu i altres actius líquids equivalents, la utilització dels quals no estigui

restringida, per ser intercanviats o usats per cancel·lar un passiu almenys dins
de l'any següent a la data de tancament de l'exercici.
Els altres elements de l'actiu s'han de classificar com a no corrents.
• El passiu corrent comprèn:
o Les obligacions vinculades al cicle normal d'explotació assenyalat en la lletra

anterior que l'empresa espera liquidar en el transcurs del mateix.
o Les obligacions el venciment o extinció s'espera que es produeixi en el curt

termini, és a dir, en el termini màxim d'un any, comptat a partir de la data de
tancament de l'exercici, en particular, aquelles obligacions per a les quals
l'empresa no disposi d'un dret incondicional a diferir el seu pagament en el
termini. En conseqüència, els passius no corrents s'han de reclassificar en
corrents en la part que correspongui.
o Els passius financers classificats com a mantinguts per negociar, excepte els
derivats financers el termini de liquidació sigui superior a un any.
Els altres elements del passiu s'han de classificar com a no corrents.
Un actiu financer i un passiu financer es podran presentar en el balanç pel seu import net
sempre que es donin simultàniament les condicions següents:
• Que l'empresa tingui en aquell moment, el dret exigible de compensar els imports
reconeguts, i
• Que l'empresa tingui la intenció de liquidar les quantitats pel net o de realitzar
l'actiu i cancel·lar el passiu simultàniament.
Les mateixes condicions han de concórrer perquè l'empresa pugui presentar pel seu
import net els actius per impostos i els passius per impostos.
Sense perjudici d'això, si es produís una transferència d'un actiu financer que no
compleixi les condicions per a la seva baixa del balanç segons el que disposa l'apartat
4 de la norma de registre i valoració relativa a actius financers, el passiu financer
associat que es reconegui no es pot compensar amb l'actiu financer relacionat.
Les correccions valoratives per deteriorament i les amortitzacions acumulades, minoren la

partida de l'actiu en què figuri el corresponent element patrimonial.

Els terrenys o construccions que l'empresa destini a l'obtenció d'ingressos per arrendament o
posseeixi amb la finalitat d'obtenir plusvàlues a través de la seva alienació, fora del curs
ordinari de les seves operacions, s'han d'incloure en l'epígraf A.III. «Inversions
immobiliàries» de l'actiu.
Si l'empresa tingués crèdits amb clients per vendes i prestacions de serveis amb venciment
superior a un any, aquesta partida de l'epígraf B.II de l'actiu del balanç, s'ha de desglossar per
recollir separadament els clients a llarg termini i a curt termini. Si el termini de venciment és
superior al cicle normal d'explotació, crearà l'epígraf A.VII en l'actiu no corrent, amb la
denominació «Deutors comercials no corrents».
El capital social i, si s'escau, la prima d'emissió o assumpció d'accions o participacions amb

naturalesa de patrimoni net han de figurar en els epígrafs A-1.I «Capital» i A-1.II "Prima
d'emissió", sempre que s'hagués produït la inscripció en el Registre Mercantil amb anterioritat
a la formulació dels comptes anuals. Si en la data de formulació dels comptes anuals no s'ha
produït la inscripció en el Registre Mercantil, han de figurar en la partida 3 «Altres deutes a
curt termini» de l'epígraf C.II «Deutes a curt termini" del passiu corrent.
Els accionistes (socis) per desemborsaments no exigits figuraran en la partida A-1.I.2 «Capital
no exigit" o minorar l'import de l'epígraf «Deute amb característiques especials», en funció
de quina sigui la qualificació comptable de les seves aportacions.
Quan l'empresa adquireixi valors del seu propi capital, sense perjudici d'informar en la
memòria, es registraran en l'epígraf A-1.IV «Accions i participacions en patrimoni pròpies»
que es mostrarà amb signe negatiu, dins de l'agrupació «Patrimoni net ».
Quan l'empresa tingui ingressos fiscals a distribuir en diversos exercicis, o realitzi una
operació que per aplicació dels criteris continguts en el Pla General de Comptabilitat,
comporti altres ingressos o despeses imputats directament en el patrimoni net, crearà una
subagrupació específica «Ajustos en patrimoni net », dins de l'agrupació« Patrimoni net ».
Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables atorgats per tercers diferents dels socis
o propietaris, que estiguin pendents d'imputar a resultats, formaran part del patrimoni net de
l'empresa, registrant-se en la subagrupació A-2 «Subvencions, donacions i llegats rebuts» .
Per la seva banda, les subvencions, donacions i llegats no reintegrables atorgats per socis o
propietaris formaran part del patrimoni net, dintre dels fons propis, registrant-se en l'epígraf
A-1.VI «Altres aportacions de socis».
Si l'empresa tingués deutes amb proveïdors amb venciment superior a un any, aquesta partida
de l'epígraf C.IV del passiu, s'ha de desglossar per recollir separadament els proveïdors a llarg
termini i a curt termini. Si el termini de venciment és superior al cicle normal d'explotació,
crearà l'epígraf B.VI en el passiu no corrent, amb la denominació «Creditors comercials no
corrents».
Quan l'empresa hagi emès instruments financers que s'hagin de reconèixer com a passius
financers però que per les seves característiques especials poden produir efectes específics en
altres normatives, incorporarà un epígraf específic tant en el passiu no corrent com en el

corrent, denominat «Deute amb característiques especials a llarg termini »i« Deute amb
característiques especials a curt termini ». En la memòria es detallaran les característiques
d'aquestes emissions.
S’haurà d’elaborar d’acord amb l’esquema següent:
NÚM. Notes de la NÚM. PATRIMONI Notes de la

COMPTES ACTIU memòria 200X 200X-1 COMPTES 200X 200X-1
NET I PASSIU memòria
A) ACTIU NO A) PATRIMONI
CORRENT NET
Immobilitzat
intangible
Immobilitzat B) PASSIU NO
material CORRENT
Immobilitzat
financer
B) ACTIU C) PASSIU
CORRENT CORRENT
Existències
Realitzable
Disponible
TOTAL
TOTAL ACTIU PATRIMONI
(A + B) NET I PASSIU (A
+ B + C)

Exemple 6.1:
L’empresa X amb les dades que disposa ha confeccionat el següent balanç de situació.
ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU

A) Actiu no corrent 11.920,00 A)Patrimoni net 41.114,08
- Immobilitzat intangible 100 Capital social 28.300,00
206 Aplicacions informat. 500,00 112 Reserva Legal 3.200,00
- Immobilitzat material 129 Resultat de l’exercici 9.614,08
216 Mobiliari B) Passiu no corrent 3.000,00
217 EPI 12.000,00
173 Prov. d'immobilitzat a ll/t 3.000,00
420,00
(281) AAIM -3.000,00
- Immobilitzat financer 250
Inv. fin.
permanents 2.000,00
B) Actiu corrent 40.393,70 C) Passiu corrent 8.199,62
-Existències 400 Proveïdors 2.200,00
300 Mercaderies 8.742,00 401 Proveïdors ECP 1.900,00
(390) -800,00 410 Creditors 1.099,62
Det. mercaderies
- Realitzable 520 Deute a c/t amb ent. crèdit 3.000,00
430 Clients 10.000,00
4310 Efectes cartera 5.931,34
440 Deutors 1.000,00
- Disponible
570 Caixa
1.070,50
572 Bancs 14.449,86
TOTAL ACTIU (A+B) 52.313,70 TOTAL PN I P (A+B+C) 52.313,70
6.2 Compte de pèrdues i guanys.
El compte de pèrdues i guanys recull el resultat de l'exercici, format pels ingressos i les
despeses del mateix, excepte quan procedeixi la seva imputació directa al patrimoni net
d'acord amb el que preveuen les normes de registre i valoració.
El compte de pèrdues i guanys es formularà tenint en compte que:
• Els ingressos i despeses es classificaran d'acord amb la seva naturalesa.
• L'import corresponent a les vendes, prestacions de serveis i altres ingressos

d'explotació es reflectirà en el compte de pèrdues i guanys pel seu import net de
devolucions i descomptes.
• La partida 4, «Aprovisionaments» recull, entre altres, els imports corresponents a

activitats realitzades per altres empreses en el procés productiu.

• Les subvencions, donacions i llegats rebuts que financin actius o despeses que
s'incorporin al cicle normal d'explotació es reflectiran en la partida 5 «Altres ingressos
d'explotació», mentre que les subvencions, donacions i llegats que financin actius de
l'immobilitzat intangible, material o inversions immobiliàries, s'imputaran a resultats,
d'acord amb la norma de registre i valoració, a través de la partida 9 "Imputació de
subvencions d'immobilitzat no financer i altres». Les subvencions, donacions i llegats
concedits per a cancel·lar deutes que s'atorguin sense una finalitat específica,
s'imputaran igualment a la partida 9 "Imputació de subvencions d'immobilitzat no
financer i altres». Si es financés una despesa o un actiu de naturalesa financera, l'ingrés
corresponent s'inclourà en el resultat financer incorporant, en cas que sigui
significativa, la corresponent partida, amb la denominació «Imputació de subvencions,
donacions i llegats de caràcter financer».
• La partida 10 «Excessos de provisions» recull les reversions de provisions en

l'exercici, amb l'excepció de les corresponents al personal que es reflecteixen en la
partida 6 «Despeses de personal» i les derivades d'operacions comercials que es
reflecteixen en la partida 7 «Altres despeses d'explotació».
• En cas que l'empresa presenti ingressos o despeses de caràcter excepcional i quantia

significativa, com ara els produïts per inundacions, incendis, multes o sancions, es
crearà una partida amb la denominació «Altres resultats», formant part del resultat
d'explotació i d'informar detalladament en la memòria.
En el compte de Pèrdues i guanys es distingeixen diversos nivells de resultats, com estableix

l’article 35.2 del Codi de Comerç.
NIVELLS DE RESULTATS DEL COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS

+ Ingressos d’explotació Resultat
- Despeses d’explotació d’explotació Resultat abans
Resultat de
+ Ingressos financers d’impostos
Resultat financer l’exercici
- Despeses financers
± Impost sobre beneficis
El PGC de Pimes estableix l’estructura següent per al compte de Pèrdues i guanys:

Exemple 6.2:
L’empresa X amb les dades que disposa ha confeccionat el següent compte de Pèrdues i
guanys.

6.3 Estat de canvis en el patrimoni net.
L'estat de canvis en el patrimoni net informa de tots els canvis que hi ha hagut en el patrimoni
net derivats de:
• El resultat de l'exercici del compte de pèrdues i guanys.
• L'import dels ingressos o despeses reconeguts en patrimoni net. En particular, l'import,

net de l'efecte impositiu, dels ingressos i despeses imputats directament al patrimoni
net de l'empresa, relacionats amb subvencions, donacions o llegats no reintegrables
atorgats per tercers diferents dels socis o propietaris.
• En cas que l'empresa tingui ingressos fiscals a distribuir en diversos exercicis o realitzi
una operació que per aplicació dels criteris continguts en el Pla General de
Comptabilitat, comporti altres ingressos o despeses imputades directament al
patrimoni net, s'incorporarà la corresponent fila i columna amb la denominació
apropiada i amb un contingut similar a l'establert en l'apartat anterior.
• Les variacions originades en el patrimoni net per operacions amb els socis o
propietaris de l'empresa quan actuïn com a tals.
• Les restants variacions que es produeixin en el patrimoni net.
• També s'informarà dels ajustos al patrimoni net deguts a canvis en criteris comptables
i correccions d'errors.
Quan s'adverteixi un error en l'exercici a què es refereixen els comptes anuals que
correspongui a un exercici anterior al comparatiu, s'informarà en la memòria, i inclourà el
corresponent ajust en l'epígraf A.II de l'Estat de canvis en el patrimoni net, de manera que el
patrimoni inicial d'aquest exercici comparatiu serà objecte de modificació per tal de recollir
la rectificació de l'error. En el cas que l'error correspongui a l'exercici comparatiu aquest ajust
s'inclourà en l'epígraf C.II de l'Estat de canvis en el patrimoni net.
Les mateixes regles s'apliquen respecte als canvis de criteri comptable.
Aquest document s'ha de formular tenint en compte que:
• El resultat corresponent a un exercici es traspassarà en l'exercici següent a la columna

de resultats d'exercicis anteriors.
• L'aplicació que en un exercici es realitza del resultat de l'exercici anterior, es reflectirà

en:
- La partida 3 «Altres operacions amb socis o propietaris» de l'epígraf B.III o

D.III «Operacions amb socis o propietaris», per la distribució de dividends.

- L'epígraf B.IV o D.IV «Altres variacions del patrimoni net», per les restants
aplicacions que suposin reclassificacions de partides de patrimoni net.
L’art. 35.3 del Codi de comerç diu: «L’estat que mostra els canvis en el patrimoni ha de tenir
dues parts. La primera ha de reflectir exclusivament els ingressos i les despeses generats per
l’activitat de l’empresa durant l’exercici...».
El PGC de Pimes estableix l’estructura següent per a l’Estat de canvis del patrimoni net:
Exemple 6.3:
L’empresa X amb les dades que disposa ha confeccionat el següent Estat de canvis en el
patrimoni net.

Capital
A. SALDO, FINAL DE L'ANY

200X - 2
I. Ajustos per canvis de
criteri 200X-2 i anteriors.
II. Ajustos per errors 200X-2 i
anteriors
B. SALDO AJUSTAT, INICI DE
L'ANY 200X-1
I. Resultat del compte de
pèrdues i guanys
II. Ingressos i despeses
reconeguts en patrimoni net
III. Operacions amb socis o
propietaris.
1. Augments de capital.
2. (-) Reduccions de capital.
3. Altres operacions amb
socis o propietaris.
IV. Altres variacions del patrimoni
net.
C. SALDO, FINAL DE L'ANY N -1
I. Ajustos per canvis de criteri

200X-1. II. Ajustos per errors
200X-1.
D. SALDO AJUSTAT, INICI DE 20.000,00 2.400,00 8.000,00 30.400,00
L'ANY 200X
I. Resultat del compte de pèrdues i
guanys. 9.614,08 9.614,08
II. Ingressos i despeses
reconeguts en elpatrimoni net
III. Operacions amb socis o
propietaris.
1. Augments de capital. 8.300,00 8.300,00
2. (-) Reduccions de capital.
3. Altres operacions amb
socis o propietaris. (7.200,00) (7.200,00)
IV. Altres variacions del patrimoni 800,00 (800,00) 0,00
net.
E. SALDO, FINAL DE L'ANY 200X 28.300,00 3.200,00 0,00 9.614,08 41.114,08

6.4 Memòria.
La memòria completa, amplia i comenta la informació continguda en els altres documents que
integren els comptes anuals. Es formularà tenint en compte que:
• El model de la memòria recull la informació mínima que, no obstant això, en aquells

casos en què la informació que se sol·licita no sigui significativa no s'emplenaran els
apartats corresponents.
• S'ha d'indicar qualsevol altra informació no inclosa en el model de la memòria que

sigui necessària per permetre el coneixement de la situació i activitat de l'empresa en
l'exercici, facilitant la comprensió dels comptes anuals objecte de presentació, amb la
finalitat que les mateixes reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació
financera i dels resultats de l'empresa, en particular, s'han d'incloure dades qualitatives
corresponents a la situació de l'exercici anterior quan això sigui significatiu.
Addicionalment, en la memòria s'incorporarà qualsevol informació que una altra
normativa exigeixi incloure en aquest document dels comptes anuals.
• La informació quantitativa requerida en la memòria s'ha de referir a l'exercici a què

corresponen els comptes anuals, així com a l'exercici anterior del qual s'ofereix
informació comparativa, llevat que específicament una norma comptable indiqui el
contrari.
• El que estableix la memòria en relació amb les empreses associades s'ha d'entendre
referit a les empreses multigrup.
• El que estableix la nota 4 de la memòria s'ha d'adaptar per a la seva presentació, en tot
cas, de manera sintètica i d'acord amb l'exigència de claredat.
Podem distingir els apartats següents en la memòria:
• Activitat de l'empresa: En aquest apartat es descriurà l'objecte social de l'empresa i

l'activitat o activitats a què es dediqui.
• Bases de presentació dels comptes anuals:
1. Imatge fidel:
a) L'empresa haurà de fer una declaració explícita que els comptes

anualsreflecteixen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels
resultats de l'empresa, així com en el cas de confeccionar l'estat de fluxos d'efectiu,
la veracitat de els fluxos incorporats.
b) Raons excepcionals per les quals, per mostrar la imatge fidel, no s'han
aplicatdisposicions legals en matèria comptable amb indicació de la disposició

legal no aplicada, i influència qualitativa i quantitativa per a cada exercici per al
qual es presenta informació d'aquesta manera d'actuar sobre el patrimoni, la
situació financera i els resultats de l'empresa.
c) Informacions complementàries, indicant la seva ubicació en la memòria,
queresulti necessari incloure quan l'aplicació de les disposicions legals no sigui
suficient per mostrar la imatge fidel.
2. Principis comptables no obligatoris aplicats.

3. Aspectes crítics de la valoració i estimació de la incertesa.
a) S'ha d'indicar la naturalesa i l'import de qualsevol canvi en una

estimaciócomptable que sigui significatiu i que afecti l'exercici actual o que
s'espera que pugui afectar els exercicis futurs. Quan sigui impracticable realitzar
una estimació de l'efecte en exercicis futurs, s'ha de revelar aquest fet.
b) Quan la direcció sigui conscient de l'existència d'incerteses
importants,relatives a esdeveniments o condicions que puguin aportar dubtes
significatius sobre la possibilitat que l'empresa segueixi funcionant normalment,
haurà de revelar en aquest apartat. En el cas que els comptes anuals no s'elaborin
sota el principi d'empresa en funcionament, aquest fet serà objecte de revelació
explícita, juntament amb les hipòtesis alternatives sobre les quals hagin estat
elaborats, així com les raons per les quals l'empresa no pugui ser considerada com
una empresa en funcionament.
4. Comparació de la informació.
Sense perjudici del que indiquen els apartats següents respecte als canvis en
criteris comptables i correcció d'errors, en aquest apartat s'ha d'incorporar la
següent informació:
a) Raons excepcionals que justifiquen la modificació de l'estructura del balanç,del

compte de pèrdues i guanys, l'estat de canvis en el patrimoni net i, en cas de
confeccionar, de l'estat de fluxos d'efectiu de l'exercici anterior.
b) Explicació de les causes que impedeixen la comparació dels comptes anualsde
l'exercici amb els del precedent.
c) Explicació de l'adaptació dels imports de l'exercici precedent per facilitar
lacomparació i, en cas contrari, les raons excepcionals que han fet impracticable
la reexpressió de les xifres comparatives.
5. Elements recollits en diverses partides.

Identificació dels elements patrimonials, amb el seu import, que estiguin registrats
en dues o més partides del balanç, amb indicació d'aquestes i de l'import inclòs en
cadascuna d'elles.
6. Canvis en criteris comptables.
Explicació detallada dels ajustos per canvis en criteris comptables realitzats en

l'exercici, assenyalant les raons per les quals el canvi permet una informació més
fiable i rellevant.
Si l'aplicació retroactiva és impracticable, s'ha d'informar sobre aquest fet, les
circumstàncies que l'expliquen i des de quan s'ha aplicat el canvi en el criteri
comptable.
No és necessari incloure informació comparativa en aquest apartat.
7. Correcció d'errors.
Explicació detallada dels ajustos per correcció d'errors realitzats en l'exercici,

indicant la naturalesa de l'error.
Si l'aplicació retroactiva és impracticable, s'ha d'informar sobre aquest fet, les
circumstàncies que l'expliquen i des de quan s'ha corregit l'error.
No és necessari incloure informació comparativa en aquest apartat.
Aplicació de resultats
1. Informació sobre la proposta d'aplicació del resultat de l'exercici, d'acord amb el

següent esquema:
Base de repartiment Import
Saldo del compte de pèrdues i guanys
Romanent
Reserves voluntàries
Altres reserves de lliure disposició ............................................. .................
....................
Total ................................................. ..................... ....................
Aplicació Import
A reserva legal
A reserves especials
A reserves voluntàries
A. ................................
A dividends
A. ................................
A compensació de pèrdues d'exercicis anteriors ..................................
....................
Total ................................................. ..................... ....................

2. En el cas de distribució de dividends a compte en l'exercici, s'haurà d'indicar
l'import dels mateixos i incorporar l'estat comptable previsional formulat
preceptivament per posar de manifest l'existència de liquiditat suficient. Aquest
estat comptable ha d'incloure un període d'un any des que s'acordi la distribució
del dividend a compte.
3. Limitacions per a la distribució de dividends.
Normes de registre i valoració: S’indicaran els criteris comptables aplicats en relació

amb les següents partides:
1. Immobilitzat intangible; indicant els criteris utilitzats de capitalització o

activació,amortització i correccions valoratives per deteriorament.
S'ha d'indicar de forma detallada el criteri de valoració seguit per calcular el valor
recuperable dels immobilitzats intangibles amb vida útil indefinida.
2. Immobilitzat material, indicant els criteris sobre amortització,

correccionsvaloratives per deteriorament i reversió d'aquestes, capitalització de
despeses financeres, costos d'ampliació, modernització i millores, costos de
desmantellament o retir, així com els costos de rehabilitació del lloc on s'assenti un
actiu i els criteris sobre la determinació del cost dels treballs efectuats per l'empresa
per al seu immobilitzat.
A més s'han de precisar els criteris de comptabilització de contractes d'arrendament
financer i altres operacions de naturalesa similar.
3. S'ha d'assenyalar el criteri per qualificar els terrenys i construccions com

ainversions immobiliàries, especificant per a aquestes els criteris assenyalats en
l'apartat anterior.
A més s'han de precisar els criteris de comptabilització de contractes d'arrendament
financer i altres operacions de naturalesa similar.
4. Permutes, indicant el criteri seguit i la justificació de la seva aplicació, enparticular,

les circumstàncies que han portat a qualificar una permuta de caràcter comercial.
5. Actius financers i passius financers; s'indicarà:
a) Criteris emprats per a la qualificació i valoració de les diferents

categoriesd'actius financers i passius financers, així com per al reconeixement
de canvis de valor raonable, en particular, les raons per les quals els valors
emesos per l'empresa que, d'acord amb l'instrument jurídic emprat, en principi
s'haurien d'haver classificat com a instruments de patrimoni, han estat
comptabilitzats com a passius financers.

b) Els criteris aplicats per determinar l'existència d'evidència objectiva
dedeteriorament, així com el registre de la correcció de valor i la seva reversió
i la baixa definitiva d'actius financers deteriorats. En particular, s'han de
destacar els criteris utilitzats per a calcular les correccions valoratives relatives
als deutors comercials i altres comptes a cobrar. Així mateix, s'han d'indicar els
criteris comptables aplicats als actius financers les condicions dels quals hagin
estat renegociades i que, d'una altra manera, estarien vençuts o deteriorats.
c) Criteris emprats per al registre de la baixa d'actius financers i passiusfinancers.
d) Inversions en empreses del grup, multigrup i associades; s'informarà sobre
elcriteri seguit en la valoració d'aquestes inversions, així com l'aplicat per
registrar les correccions valoratives per deteriorament.
e) Els criteris emprats en la determinació dels ingressos o despeses procedentsde
les diferents categories d'actius i passius financers: interessos, primes o
descomptes, dividends, etc.
6. Valors de capital propi en poder de l'empresa; indicant els criteris de valoració

iregistre emprats.
7. Existències, indicant els criteris de valoració i, en particular, precisant els

seguitssobre correccions valoratives per deteriorament i capitalització de despeses
financeres.
8. Transaccions en moneda estrangera; indicant els criteris de valoració de

lestransaccions en moneda estrangera i criteris d'imputació de les diferències de
canvi.
9. Impostos sobre beneficis; indicant els criteris utilitzats per al registre i

valoraciód'actius i passius per impost diferit.
10. Ingressos i despeses; indicant els criteris generals aplicats. En particular, enrelació
amb les prestacions de serveis realitzades per l'empresa s'han d'indicar els criteris
utilitzats per a la determinació dels ingressos, en concret, s'han d'assenyalar els
mètodes emprats per a determinar el percentatge de realització en la prestació de
serveis i s'ha d'informar en cas que la seva aplicació hagi estat impracticable.
11. Provisions i contingències; indicant el criteri de valoració, així com, si és el cas,el

tractament de les compensacions a rebre d'un tercer en el moment de liquidar
l'obligació. En particular, en relació amb les provisions s'ha de fer una descripció
general del mètode d'estimació i càlcul de cadascun dels riscos.
12. Subvencions, donacions i llegats; indicant el criteri emprat per a la

sevaclassificació i, si s'escau, la seva imputació a resultats.

13. Negocis conjunts; indicant els criteris seguits per l'empresa per integrar en elsseus
comptes anuals els saldos corresponents al negoci conjunt en què participi.
14. Criteris emprats en transaccions entre parts vinculades.
• Immobilitzat material, intangible i inversions immobiliàries
1. Anàlisi del moviment durant l'exercici de cada un d'aquests epígrafs del balanç i de
les seves corresponents amortitzacions acumulades i correccions valoratives per
deteriorament de valor acumulades; indicant el següent:
a) Saldo inicial.
b) Entrades.
c) Sortides.
d) Saldo final.
En particular, s'han de detallar els immobilitzats intangibles amb vida útil indefinida i
les raons sobre les quals recolza l'estimació d'aquesta vida útil indefinida.
També s'especificarà la informació relativa a inversions immobiliàries, incloent a més
una descripció de les mateixes.
Si hi ha algun epígraf significatiu, per la seva naturalesa o pel seu import, s'ha de
facilitar la pertinent informació addicional.
2. Arrendaments financers i altres operacions de naturalesa similar sobre actius no

corrents. En particular, precisant d'acord amb les condicions del contracte: cost del
bé en origen, durada del contracte, anys transcorreguts, quotes satisfetes en anys
anteriors i en l'exercici, quotes pendents i, si escau, valor de l'opció de compra.
• Actius financers
1. S'ha de revelar el valor en llibres de cadascuna de les categories d'actius financers

assenyalades en la norma de registre i valoració vuitena, llevat de les inversions en
el patrimoni d'empreses del grup, multigrup i associades.
A aquests efectes s'ha de desglossar cada epígraf atenent a les categories establertes en
la norma de registre i valoració vuitena. S'haurà d'informar sobre les classes definides
per l'empresa.

Categories
Instruments financers a llarg termini Instruments financers a curt termini
Instruments Valors Crèdits Valors Crèdits Total
Classes Instruments
de representatius de Derivats representatius de Derivats
de patrimoni
patrimoni deute Altres deute Altres
Ex Ex Ex Ex
Ex x Ex x-1 Ex x Ex x-1 Ex x Ex x Ex x-1 Ex x Ex x-1 Ex x
x-1 x-1 x x-1
Actius financers
mantinguts per
negociar
Actius financers
a cost amortitzat
Actius financers
a cost
Total
2. Es presentarà per a cada classe d'actius financers, una anàlisi del moviment
delscomptes correctors representatius de les pèrdues per deteriorament originades
pel risc de crèdit.
3. Quan els actius financers s'hagin valorat pel seu valor raonable, s'ha d'indicar:
a) Si el valor raonable es determina, en la seva totalitat o en part, prenent com

areferència els preus cotitzats en mercats actius o s'estimen utilitzant models i
tècniques de valoració. En aquest últim cas, s'han d'assenyalar els principals
supòsits en què es basen els esmentats models i tècniques de valoració.
b) Per categoria d'actius financers, el valor raonable i les variacions en el
valorregistrades en el compte de pèrdues i guanys.
c) Respecte als instruments financers derivats, s'informarà sobre la naturalesa
delsinstruments i les condicions importants que puguin afectar l'import, el
calendari i la certesa dels futurs fluxos d'efectiu.
4. Empreses del grup, multigrup i associades.
S'ha de detallar informació sobre les empreses del grup, multigrup i associades,
incloent:
a) Denominació, domicili i forma jurídica de les empreses del grup, especificant

per a cadascuna d'elles:
- Activitats que exerceixen.

- Fracció de capital i dels drets de vot que es posseeix directament
iindirectament, distingint entre ambdós.
- Import del capital, reserves, altres partides del patrimoni net i resultat del'últim
exercici, diferenciant el resultat d'explotació.

- Valor segons llibres de la participació en capital. Dividends rebuts
enl'exercici.
- Indicació de si les accions cotitzen o no en borsa i, si escau, cotització
mitjanade l'últim trimestre de l'exercici i cotització al tancament de l'exercici.
b) La mateixa informació que la del punt anterior respecte de les

empresesmultigrup, associades, aquelles en què tot i posseir més del 20% del
capital l'empresa no s'exerceixi influència significativa i aquelles en què la
societat sigui soci col · lectiu. Així mateix, s'informarà sobre les contingències
en què s'hagi incorregut en relació amb aquestes empreses. Si l'empresa exerceix
influència significativa sobre una altra posseint un percentatge inferior al 20%
del capital o si posseint més del 20% del capital no s'exerceix influència
significativa, s'han d'explicar les circumstàncies que afecten aquestes relacions.
c) S'han de detallar les adquisicions realitzades durant l'exercici que hagin portat
aqualificar una empresa com a dependent, indicant la fracció de capital i el
percentatge de drets de vot adquirits.
d) Notificacions efectuades, en compliment del que disposa l'article 86 del
Textrefós de la Llei de societats anònimes, a les societats participades,
directament o indirectament, en més d'un 10%
i) Import de les correccions valoratives per deteriorament registrades en les
diferents participacions, diferenciant les reconegudes en l'exercici de les
acumulades.
Passius financers
1. S'ha de revelar el valor en llibres de cadascuna de les categories de passiusfinancers

assenyalats en la norma de registre i valoració novena.
A aquests efectes s'ha de desglossar cada epígraf atenent a les categories establertes
en la norma de registre i valoració novena. S'haurà d'informar sobre les classes
definides per l'empresa.
Categories
Instruments financers a llarg termini Instruments financers a curt termini
Deutes ambObligacions i Deutes ambObligacions i Total
Derivats. Derivats. entitats dealtres valors
entitats dealtres valors
Classes
Altres Altres crèdit negociables crèdit
negociables
Ex Ex Ex Ex
Ex x Ex x-1 Ex x Ex x-1 Ex x Ex x Ex x-1 Ex x Ex x-1 Ex x
x-1 x-1 x x-1
Passius financers a
cost amortitzat
Passius financers
mantinguts
per negociar
Total

2. Informació sobre:
a) L'import dels deutes que vencin en cadascun dels cinc anys següents altancament
de l'exercici i de la resta fins al seu últim venciment. Aquestes indicacions han
de figurar separadament per a cada un dels epígrafs i partides relatius a deutes,
conforme al model de balanç.
b) L'import dels deutes amb garantia real, amb indicació de la seva forma
inaturalesa.
3. En relació amb els préstecs pendents de pagament al tancament de l'exercici, s'ha

d'informar de:
- Els detalls de qualsevol impagament del principal o interessos que s'hagi

produïtdurant l'exercici.
- El valor en llibres en la data de tancament de l'exercici d'aquells préstecs en
elsquals s'hagi produït un incompliment per impagament, i
- Si l'impagament ha estat esmenat o s'han renegociat les condicions del
préstec,abans de la data de formulació dels comptes anuals.
• Fons propis
1. Quan hi hagi diverses classes d'accions o participacions en el capital, s'indicarà

elnombre i el valor nominal de cadascuna d'elles, distingint per classes, així com
els drets atorgats a les mateixes i les restriccions que puguin tenir. També, si escau
, s'indicarà per a cada classe els desemborsaments pendents, així com la data
d'exigibilitat.
2. Circumstàncies específiques que restringeixen la disponibilitat de les reserves.
3. Nombre, valor nominal i preu mitjà d'adquisició de les accions o
participacionspròpies en poder de la societat o d'un tercer que obri per compte
d'aquesta, especificant la seva destinació final prevista i import de la reserva per
adquisició d'accions de la societat dominant. També s'informarà sobre el nombre,
valor nominal i import de la reserva corresponent a les accions pròpies acceptades
en garantia.
• Situació fiscal
1. Impostos sobre beneficis.
a) Informació relativa a les diferències temporànies deduïbles i

imposablesregistrades en el balanç al tancament de l'exercici.

b) Antiguitat i termini previst de recuperació fiscal dels crèdits per
basesimposables negatives.
c) Incentius fiscals aplicats en l'exercici i compromisos assumits en relació ambels
mateixos.
d) Provisions derivades de l'impost sobre beneficis així com sobre
lescontingències de caràcter fiscal i sobre esdeveniments posteriors al
tancament que suposin una modificació de la normativa fiscal que afecta els
actius i passius fiscals registrats. En particular s'ha d'informar dels exercicis
pendents de comprovació.
e) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu en relació amb la
situaciófiscal.
2. Altres tributs.
S'informarà sobre qualsevol circumstància de caràcter significatiu en relació amb

altres tributs, en particular qualsevol contingència de caràcter fiscal, així com els
exercicis pendents de comprovació.
• Ingressos i Despeses
1. S'han de desglossar les compres i variació d'existències, de mercaderies i

dematèries primeres i altres matèries consumibles, dins de la partida 4.
«Aprovisionaments», del model del compte de pèrdues i guanys. Així mateix, es
diferenciaran les compres nacionals, les adquisicions intracomunitàries i les
importacions.
Desglossament de la partida 7. «Altres despeses d'explotació» del model del compte
de pèrdues i guanys, especificant l'import de les correccions valoratives per
deteriorament de crèdits comercials i els fallits.
2. L'import de la venda de béns i prestació de serveis produïts per permuta de bénsno
monetaris i serveis.
3. Els resultats originats fora de l'activitat normal de l'empresa inclosos en la
partida«Altres resultats».
• Subvencions, donacions i llegats
S'informarà sobre:
1. L'import i característiques de les subvencions, donacions i llegats rebuts

queapareixen en el balanç, així com els imputats en el compte de pèrdues i guanys.

2. Anàlisi del moviment del contingut de la sub-agrupació corresponent del
balanç,indicant el saldo inicial i final així com els augments i disminucions.
3. Informació sobre l'origen de les subvencions, donacions i llegats, indicant, per ales
primeres, l'ens públic que les concedeix, precisant si l'atorgant és l'Administració
local, autonòmica, estatal o internacional.
• Operacions amb parts vinculades
1. La informació sobre operacions amb parts vinculades s'ha de

subministrarseparadament per a cadascuna de les següents categories:
a) Entitat dominant.
b) Altres empreses del grup.
c) Negocis conjunts en què l'empresa sigui un dels partícips.
d) Empreses associades.
e) Empreses amb control conjunt o influència significativa sobre l'empresa.
f) Personal clau de la direcció de l'empresa o de l'entitat dominant.
g) Altres parts vinculades.
2. L'empresa ha de facilitar informació suficient per comprendre les operacions

ambparts vinculades que hagi efectuat i els efectes d'aquestes sobre els seus estats
financers, incloent, entre altres, els següents aspectes:
a) Identificació de les persones o empreses amb les quals s'han realitzat

lesoperacions vinculades, expressant la naturalesa de la relació amb cada part
implicada
b) Detall de l'operació i la seva quantificació, informant dels criteris o
mètodesseguits per determinar el seu valor.
c) Benefici o pèrdua que l'operació hagi originat en l'empresa i descripció de
lesfuncions i riscos assumits per cada part vinculada respecte de l'operació.
d) Import dels saldos pendents, tant actius com passius, els seus terminis
icondicions, naturalesa de la contraprestació establerta per a la seva liquidació,
agrupant els actius i passius en els epígrafs que apareixen en el balanç de
l'empresa i garanties atorgades o rebudes.
e) Correccions valoratives per deutes de dubtós cobrament o
incobrablesrelacionades amb els saldos pendents anteriors.

3. La informació anterior es pot presentar de forma agregada quan es refereixi
apartides de naturalesa similar. En tot cas, s'ha de facilitar informació de caràcter
individualitzat sobre les operacions vinculades que siguin significatives per la seva
quantia o rellevants per a una adequada comprensió dels comptes anuals.
4. No és necessari informar en el cas d'operacions que, pertanyent al tràfic ordinaride
l'empresa, s'efectuïn en condicions normals de mercat, siguin d'escassa importància
quantitativa i manquin de rellevància per expressar la imatge fidel del patrimoni, de
la situació financera i de els resultats de l'empresa.
5. No obstant això, en tot cas s'ha d'informar sobre l'import dels sous, dietes
iremuneracions de qualsevol classe meritats en el curs de l'exercici pel personal
d'alta direcció i els membres de l'òrgan d'administració, qualsevol que sigui la
causa, així com del pagament de primes d'assegurances de vida respecte dels
membres antics i actuals de l'òrgan d'administració i personal d'alta direcció. Així
mateix, s'inclourà informació sobre indemnitzacions per cessament. Quan els
membres de l'òrgan d'administració siguin persones jurídiques, els requeriments
anteriors s'han de referir a les persones físiques que els representin. Aquestes
informacions es podran donar de forma global per concepte retributiu recollint
separadament els corresponents al personal d'alta direcció dels relatius als membres
de l'òrgan d'administració.
També s'ha d'informar sobre l'import de les bestretes i crèdits concedits al personal
d'alta direcció i als membres dels òrgans d'administració, amb indicació del tipus
d'interès, les característiques essencials i els imports eventualment retornats, així com
les obligacions assumides per compte d' ells a títol de garantia. Quan els membres de
l'òrgan d'administració siguin persones jurídiques, els requeriments anteriors s'han de
referir a les persones físiques que els representin. Aquestes informacions es podran
donar de forma global per cada categoria, recollint separadament els corresponents al
personal d'alta direcció dels relatius als membres de l'òrgan d'administració.
6. Les empreses que s'organitzin sota la forma jurídica de societat anònima,
hand'especificar la participació dels administradors en el capital d'una altra societat
amb el mateix, anàleg o complementari gènere d'activitat al que constitueixi
l'objecte social, així com els càrrecs o les funcions que hi exerceixin, així com la
realització per compte propi o aliè, del mateix, anàleg o complementari gènere
d'activitat del que constitueixi l'objecte social de l'empresa.
• Altra informació
S'inclourà informació sobre:
1. El nombre mitjà de persones ocupades en el curs de l'exercici, expressat

percategories.
2. La naturalesa i el propòsit de negoci dels acords de l'empresa que no figurin
enbalanç i sobre els quals no s'hagi incorporat informació en una altra nota de la

memòria, així com el seu possible impacte financer, sempre que aquesta informació
sigui significativa i d'ajuda per a la determinació de la posició financera de
l'empresa.

Teoria-UF4-NF2 (A6)

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Teoria-UF4-NF2 (A6)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MP03 - Procés integral de l'activitat comercial.

UF4 – Registre comptable i comptes anuals.

S’anomena cicle comptable al conjunt ordenat i complet de passos i operacions comptables

El cicle comptable complet comprèn:

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 1 de 37

• Reflectir la situació autentica dels diferents elements patrimonials.

Aquest procés comprèn els passos següents:

12,38 570 Caixa, euros a 758 Altres ingressos en

250,00 659 Altres pèrdues en gestió

• Regularització d’existències: Consisteix a reflectir el valor de les existències finals

300 Mercaderies 2.000 € 1.500 €

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 2 de 37

2.589,00 662 Interessos de deute a 527 Interessos a curt termini

2.359,00 547 Interessos a curt termini

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 3 de 37

• Reclassificació de certs elements patrimonials: La part dels actius i passius

2.589,00 170 Deute a curt termini

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 4 de 37

40,00 571 Caixa, moneda

• Amortitzacions: És el reflex comptable de la depreciació que pateixen els elements

100,00 680 Amortització de

• Registre de deteriorament de valor de determinats actius: És el càlcul i registre

100,00 693 Pèrdues per

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 5 de 37

100,00 390 Deteriorament de valor

• Actualització de la valoració de les provisions: Segons la NRV 15a. Provisions i

8.000,00 678 Despeses excepcionals a 142 Provisió per altres

500,00 142 Provisió per altres

• Ajustos per periodificació: Serveixen per recollir despeses i ingressos pagats o

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 6 de 37

5.760,00 410 Creditors per

1.500,00 480 Despesa anticipades a 623 Serveis de professionals

• Càlcul i comptabilització de l’impost sobre beneficis: D’acord amb la NRV 13a.

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 7 de 37

17.025,00 129 Resultat de l’exercici a 600 Compres de mercaderies 1.530,00

Resultat de l’exercici: 22.720,96 – 17.025,00 = 5.695,96.

3. L’impost sobre societats.

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 8 de 37

• Impost corrent: és l’impost a pagar o retornar a l’Administració Pública, d’acord amb

L’origen de les despeses temporàries pot ser:

• Existència de diferències temporals entre la base imposable i el resultat comptable

Les diferències temporàries poden ser de dos tipus:

Per calcular les diferències temporàries necessitem seguir el següent procés:

• Determinació del valor comptable de l’actiu o passiu a considerar.

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 9 de 37

250,00 6301 Impostos diferit a 479

3.500,00 121 Resultats negatius

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 10 de 37

3.500,00 129 Resultat de l’exercici a 112 Reserva legal 350,00

3.500,00 121 Resultats negatius

3.000,00 121 Resultats negatius d’exercicis

3.500,00 129 Resultat de l’exercici a 550 Titular de l’explotació 500,00

Es propietari de l’empresa individual X retira en efectiu 500 €.

500,00 550 Titular de l’explotació a 570 Caixa, euros 3.500,00

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 11 de 37

Actualment tots els programes informàtics de comptabilitat realitzen aquesta operació de

12.250,00 100 Capital social

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 12 de 37

Teoria-UF4-NF2 (A6).docx Elaborat : Ma Jesús Salvador Pàgina 13 de 37

Els comptes anuals s'elaboraran expressant els seus valors en euros.

• Per l’empresari mateix, si es tracta de persones física.

Hi ha models de comptes anuals normals i abreujats. Aquests últims representen l’estructura

• No figuraran les partides ales que no correspongui cap import en l'exercici ni en el

• No podrà modificar l'estructura d'un exercici a un altre, llevat de casos