10

EL NUCLI
I ELS CROMOSOMES

1. Característiques del nucli.

2. L’embolcall nuclear.
3. El nucleoplasma
4. El nuclèol
5. La cromatina
6. Els cromosomes
7.Diploïdia i els cromosomes
sexuals

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
1
 1 CARACTERÍSTIQUES DEL NUCLI
El nucli és una estructura constituïda per una membrana doble, anomenada embolcall o coberta
nuclear, que envolta el material genètic (ADN) de la cèl·lula, i així el separa del citoplasma. El medi
intern nuclear rep el nom de nucleoplasma, i conté, més o menys condensades, les fibres d’ADN,
que reben el nom de cromatina, i un o dos corpuscles, molt rics en ARN, anomenats nuclèols

Nombre
Generalment només hi ha un nucli un cada cèl·lula.

De manera excepcional n’hi ha més d’un. Això pot ser degut a la unió de
diverses cèl·lules uninucleades, mitjançant la desaparició de les membranes
plasmàtiques que les separen. La cèl·lula plurinucleada s’anomena síncit.
Això succeeix, per exemple, en les cèl·lules musculars. També pot ser el
resultat de diverses divisions nuclears sense que es doni la divisió del
citoplasma. La cèl·lula plurinucleada resultant s’anomena plasmodi.
(Ex:Opalina ranarum) paràsit del tub digestiu de les granotes, amb unes
quantes desenes de nuclis.

Forma
En les cèl·lules vegetals el nucli en interfase, és a dir, en el període comprés
entre una divisió i una altra, sol ser discoïdal i, generalment, es troba en
posició lateral, a causa de la pressió exercida pel vacuoma (conjunt de
vacúols típic de la cèl·lula vegetal).

En les cèl.lules animals el nucli interfàsic acostuma a ser esfèric i,

generalment, es troba en posició central. Sovint hi ha relació entre la forma
de la cèl·lula i la del nucli. Per exemple, en les cèl·lules allargades, el nucli
sol ser el·lipsoïdal.

També hi ha casos de nucli amb altres formes; per exemple, en ferradura, en

forma de rosari, plurilobulat, amb prolongacions o ramificat.

Mida
La mida del nucli és molt variable. La mitjana oscil·la entre les 5μ i les 25μ.
Sol ser més gran en cèl·lules molt actives, com en les cèl·lules dels teixits
secretors o reproductors.

Per a cada tipus de cèl.lules hi ha una relació nucleoplasmàtica (RNP) entre

el volum nuclear i el volum citoplasmàtic, que es manté constant. Per sota
d’un valor determinat d’aquesta relació, s’indueix la iniciació de la divisió
cel.lular, ja que si el volum citoplasmàtic ha crescut molt, el nucli pot arribar a
ser incapaç de controlar tot el citoplasma.

Canvis del nucli durant el cicle cel·lular

El nucli és una estructura que varia de forma segons l’estat en què es troba
la cèl·lula. Al llarg del cicle cel·lular se’n distingeixen dues formes,
anomenades nucli en interfase i nucli en divisió.

2 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
 2 L’EMBOLCALL NUCLEAR
L’embolcall nuclear és una membrana doble que separa el citoplasma del nucleoplasma, la funció de
la qual és mantenir separats els processos metabòlics dels dos medis, i que presenta una sèrie de
porus que regulen la comunicació entre aquests sistemes.

Estructura
L’embolcall nuclear està constituït per 2 membranes que procedeixen del Reticle endoplasmàtic:

- Membrana externa, d’uns 70 A a 90 A de gruix, similar a la membrana plasmàtica. Presenta a la

cara exterior un gran nombre de ribosomes adossats.
Està en comunicació amb el reticle endoplasmàtic rugós, i pot fer les mateixes funcions que aquest.

- Espai perinuclear Situat entre la membrana externa i la interna. Té uns 200 a 300 A de gruix.

- Membrana interna, també d’uns 70 a 90 A. Presenta un tipus de proteïnes de membrana que

serveixen d’ancoratge per a les proteïnes que constitueixen la làmina nuclear

- Làmina nuclear o làmina fibrosa. A sota de la membrana interna hi ha una capa densa de
proteïnes fibril·lars, amb característiques semblants als filaments intermedis del citosquelet. .
Aquestes proteïnes fixen les fibres de cromatina, i estan relacionades amb la formació dels porus.

- Els porus nuclears. L’ embolcall nuclear està perforat per un elevat nombre de porus, els
anomenats porus nuclears, la quantitat dels quals augmenta quan s’incrementa l’activitat cel·lular. Els
porus nuclears són orificis d’uns 800 A de diàmetre.
Cada porus té una sèrie de proteïnes que el circumden, l’anomenat complex del porus nuclear. Es
tracta d’una estructura discoïdal que presenta a la perifèria, tant a dalt com a baix, vuit grànuls o
masses de ribonucleoproteines que formen un anell. Té un diàmetre exterior (1.000 A) una mica més
gran que el del porus, i el diàmetre interior (700 A) és una mica més petit que aquest.
La llum del canal està tapada per vuit partícules proteiques còniques que deixen un canal de tan sols
uns 100 A de diàmetre. A més, aquest pot estar obturat per una proteïna central. A causa d’això, els
porus poden regular el pas no tan sols de subunitats ribosòmiques, sinó fins i tot de proteï nes de
mida petita.

Funcions
- Separar el nucleoplasma del citosol, per
evitar que molts dels enzims sintetitzats al
citoplasma puguin intervenir dins del nucli.

- Regular l’intercanvi de substàncies a

través dels porus. (entrada de nucleòtids,
enzims com ADN-polimerasa, etc)

- Constitució dels cromosomes. Correspon

a la làmina nuclear que, gràcies als punts
d’unió amb les fibres d’ADN, resulta
fonamental per a la constitució dels
cromosomes a partir de les masses de
cromatina, al començament de la divisió
cel·lular.

- Distribució de la cromatina quan es forma

un nou embolcall nuclear gràcies a la unió de
la làmina nuclear amb els sàculs del reticle.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
3
 3 EL NUCLEOPLASMA

El nucleoplasma és el medi intern del nucli. També es coneix com a suc nuclear, matriu nuclear, o
carioplasma (del grec carion, que significa «centre» o «nucli»).

Es una dispersió col·loïdal en estat de gel, composta de proteïnes relacionades amb la síntesi i
els empaquetaments dels àcids nucleics (enzims polimerases, ribonucleoproteïnes i histones), de
nucleòtids d’ARN i ADN, i lògicament d’aigua i ions.

Estructura
S’ha observat l’existència d’una xarxa de proteïnes fibril·lars en el nucleoplasma amb una estructura i
una funcionalitat similars a les del citosquelet que hi ha al citosol.

Funció
- El nucleoplasma és el medi on es produeixen tant la síntesi dels àcids ribonucleics (ARNm, ARNt i
ARNn) com la síntesi (replicació) de l’ADN nuclear.

- D’altra banda, la xarxa proteica fibril·lar constitueix una estructura tridimensional que manté fixos el
nuclèol i els diferents sectors de les fibres de cromatina, i d’aquesta manera evita la formació de
nusos.

4 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
 4 EL NUCLÈOL
El nuclèol és un corpuscle esfèric i dens, sense membrana, el diàmetre del qual oscil·la entre 1 i 3μ,
visible al microscopi òptic només durant la interfase i la profase.

De vegades n’hi ha dos o, excepcionalment, com succeeix en els oòcits dels amfibis, n’hi pot haver
centenars. Durant la divisió del nucli o cariocinesi (mitosi o meiosi) el nuclèol desapareix, i quan els
cromosomes es desespiralitzen per constituir un nucli nou, es torna a formar a partir d’aquests.

Estructura

El nuclèol està constituït bàsicament per ARN i per proteïnes, í s’hi distingeixen dues zones:

• La zona fibril.lar.
- Generalment interna.
- S’origina a partir dels sectors de les fibres d’ADN i generalment forma bucles (nanses), que
contenen els gens amb informació per a la síntesi de l’ARN nucleolar. Són els anomenats
organitzadors nucleolars.
- Constituïda per ARN nucleolar (ARNn) de 45 S associat a proteïnes.

• La zona granular.
- Normalment perifèrica.
- Constituïda per ARN ribosòmic (ARNr) de 28 S, 18 S, 5,8 S i 5 S, associats també a
proteïnes ribosòmiques que han arribat del citosol, a través dels porus de membrana,
formant les subunitats ribosòmiques de 60 S i 40 S.
- Aquestes subunitats després sortiran pels porus nuclears al citosol i s’uniran en el moment
de la síntesi de proteïnes.

La mida del nuclèol, com que està relacionada amb el grau d’activitat, és més gran en cèl·lules amb
una gran síntesi proteica, que requereixen un nombre elevat de ribosomes. S’ha comprovat que si es
destrueix el nuclèol, al cap d’un cert temps comencen a escassejar els ribosomes al citosol.

Funció
El nuclèol és, doncs, una fàbrica
d’ARNr, imprescindible per a la formació
dels ribosomes, que son les fàbriques
de síntesi de proteïnes. El nuclèol és el
lloc de formació de les dues subunitats
ribosòmiques 40 S i 60 S. Aquí és
comença a transcriure l’organitzador
nucleolar i, a mesura que transcorre la
seva elongació, les proteïnes (que
abans han estat sintetitzades en el
citoplasma i han migrat al nucleol)
s’associen amb aquest ARN per donar
un primer tipus de partícula
ribonucleoproteica: el preribosoma 80
S (això es duu a terme a la zona
fibril.lar). A partir d’aquest preribosoma,
després d’un procés complex, s’originen
les dues subunitats 40 S i 60 S, a la
zona ganular. Un cop formades, les
dues subunitats tavessen l’embolcall
nuclear i s’acoblen al citoplasma.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
5
 5 LA CROMATINA
La cromatina és la substància fonamental del nucli cel·lular. El nom deriva de la forta coloració
(chnoma significa «color» en grec) que adquireix quan la cèl·lula es tenyeix amb colorants bàsics
(hematoxilina, fucsina, safranina. etc.).

Estructura
Està constituïda per filaments d’ADN en diferents graus de condensació.
La cromatina es forma a partir dels cromosomes que es descondensen quan finalitza la divisió del
nucli. Així doncs: cromosomes i cromatina són dos estats morfològics de la mateixa substància
Hi ha tants filaments com cromosomes té la cèl·lula durant la divisió del nucli.
Aquests filaments formen cabdells que se situem adossats a la làmina nuclear o en contacte amb el
nuclèol.

Es poden distingir dos tipus de cromatina:

Heterocromatina, o cromatina condensada, (es tenyeix més fort) és la cromatina que no es

descondensa durant la interfase., la qual cosa n’impedeix la seva transcripció i per tant hi ha
evidències que aquestes regions no tenen activitat gènica, és a dir, no s’expressen en
proteïnes. Aquesta pot ser:
Heterocromatina constitutiva de l’organisme, aquella que està condensada en
totes les cèl·lules de l’organisme.
Heterocromatina facultativa, aquella que està condensada en unes cèl.lules però
no en d’altres del mateix organisme

Eucromatina, o cromatina difosa, (es tinyeix més fluix) la que es descondensa durant la
interfase.

La cromatina està constituïda, bàsicament, per la fibra de cromatina de 100 A o filament

nucleosòmic. que també rep el nom de “collaret de perles”. Al seu torn, la cromatina en collaret de
perles està configurada per la fibra d’ADN de 20 A (l’anomenada doble hèlix), associada a unes
proteïnes que es diuen histones.

Les histones són proteïnes petites, bàsiques amb càrregues positives (lisina i arginina), fet que els
permet interaccionar amb l’ADN de manera que la doble hèlix es va enrotllant a intervals regulars al
voltant de les histones.
Les histones són molt abundants, tant en el nucli com en els cromosomes (hi ha la mateixa quantitat
en pes d’histones que d’ADN).

6 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
El filament nucleosòmic es troba al nucli en repòs, interfase, de les cèl·lules somàtiques. Es pot
presentar, en part, enrotllat sobre si mateix, formant una fibra de 300 A de diàmetre, i, fins i tot, en
una petita proporció, pot tenir graus superiors d’empaquetament. Això depèn del tipus de cèl·lula i de
l’estat en què es trobi el nucli interfàsic. Al nucli dels espermatozoides, la cromatina es troba en un
estat diferent anomenat estructura cristal·lina.

La fibra de cromatina de 100 A està constituïda per una successió de partícules de 100 A de
diàmetre anomenades nucleosomes, per això rep també el nom de filament nucleosòmic. Cada
nucleosoma està format per:

- Un octàmer d’histones (vuit molècules de quatre tipus diferents d’histones). Les histones
que formen l’octàmer són les H2A, H2B, H3 y H4,

- Per una fibra d’ADN de 200 parells de bases de longitud, entre la part que s’enrotlla sobre
l’octàmer i els dos extrems amb els quals s’uneix al nucleosoma anterior i al nucleosoma
posterior.

L’ADN que hi ha entre un octàmer i un altre rep el nom

d’ADN internucleosòmic.

La fibra de 100 A formada així rep el nom de forma laxa.

Quan cada nucleosoma s’associa a una molècula d’un cinquè

tipus d’histona (l’anomenada H1), la fibra de 100 A s’escurça.
Aquesta fibra de 100 A rep el nom de forma condensada .

Funcions
La cromatina té dues funcions:

Conservar i transmetre la informació genètica continguda a l’ADN. (ja veurem com en un altre capítol)

Proporcionar la informació genètica necessària per efectuar, per mitjà de la transcripció, la síntesi
dels diferents ARN

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
7
 6 ELS CROMOSOMES
Els cromosomes són estructures en forma de bastonet que neixen durant la divisió del nucli
(cariocinesi), quan es trenca l’embolcall nuclear, i que es tenyeixen fortament amb colorants bàsics.
Aquest és precisament l’origen del seu nom (de chromos i de soma, que en grec signifiquen «color»
i «cos», respectivament)

Bàsicament estan constituïts per ADN i histones.

Cadascun es forma per la condensació d’una fibra de cromatina durant la meiosi o la mitosi.

El nombre és constant en totes les cèl·lules dels individus d’ una espècie, però varia segons
l’espècie. Per exemple, en les cèl·lules humanes hi ha 46 cromosomes, en les del pollastre 78, en les
del pi 24...

Forma
Quan s’inicia la divisió cel·lular es produeix una duplicació de l’ADN, en conseqüència apareixen
dues fibres d’ADN idèntiques fortament replegades sobre sí mateixes, anomenades cromàtides,
unides per un punt determinat, el centròmer.

Es poden distingir, doncs, dos tipus de cromosomes:

- Cromosoma metafàsic, que té dues cromàtides unides.

- Cromosoma anafàsic, que presenta una sola cromàtida. El cromosoma anafàsic procedeix
d’una de les dues cromàtides d’un cromosoma metafàsic, quan aquestes es separen durant
l’anafase

Els cromosomes presenten una constrició primària o centròmer, del que surten dos braços
cromosòmics.

De vegades hi ha constriccions secundàries als

braços que, si se situen prop del telòmer, donen
lloc a un segment curt que rep el nom de satèl·lit.

Al centròmer hi ha una estructura proteica de

forma discoïdal anomenada cinetocor, que actua
com a organitzador de microtúbuls. Al cinetocor
s’implanten els microtúbuls del fus acromàtic quan
s’ha de moure el cromosoma.

Existeix, a vegades, una constricció secundària

anomenada organitzador nucleolar (NOR), on es
troben els gens que codifiquen l’ARN nucleolar. A
l’ésser humà els cromosomes amb NOR són els
13, 14, 15, 21 i 22.

S’anomena telòmers els extrems dels

cromosomes (es a dir els extrems de la molècula
d’ADN). Aquestes estructures terminals donen
estabilitat al cromosoma, ja que impedeixen que
els seus externs s’aferrin entre sí i sofreixin canvis
estructurals. La seva existència es manté gràcies
a l’enzim telomerasa, que és una polimerasa que
afegeix nucleòtids quan el cromosoma els perd en
el procés de replicació (es veurà més endavant)

8 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
Tipus
Segons la posició del centròmer es distingeixen quatre tipus de
cromosomes: Metacèntrics, Submetacèntrics, acrocèntrics,
telocèntrics. Hi ha casos en que, degut al petit tamany, no s’arecien els
braços, en aquest cas s’anomenen cromosomes puntuals

Estructura
Els cromosomes estan constituïts per una fibra d’ADN d’uns 300 A de
diàmetre, que està molt replegada. Això els permet concentrar una gran
quantitat d’ADN en un volum petit, fet que els facilita la mobilitat durant la
divisió del nucli.

Actualment s’accepta el model del solenoide per explicar l’estructura de

la fibra de 300 A, mentre que els nivells de condensació següents, encara
desconeguts, s’anomenen “nivells superiors d’empaquetament”.

La fibra de cromatina de 300 A

La fibra de cromatina de 300 A és el segon nivell d’empaquetament. Es forma per l’enrotllament

sobre si mateixa de la fibra condensada de cromatina de 100 A. és a dir, fibres que contenen
histones H1.

Segons el model del solenoide, que és el més acceptat, s’inverteixen uns sis nucleosones per volta i
les histones H1 s’agrupen entre si i formen l’eix central de la fibra de 300 Á. Això explica un
escurçament de cinc vegades, aproximadament, la longitud del «collaret de perles».

En el nucli interfàsic, la major part de la cromatina (eucromatina) apareix en forma de fibres de 100 A.
En els cromosomes, el nivell més baix d’empaquetament és la fibra de 300 Á.

Nívells superiors d’empaquetament

Amb l’empaquetament que suposa la fibra de 300 A. tan sols s’aconsegueix reduir entre 35 i 40 ve-
gades la longitud de la fibra d’ADN. En canvi, el grau d’empaquetament en el nucli és d’unes 100 a
1.000, y en els cromosomes és gairebé de 10.000.

Tercer nivell d’empaquetament: “Bucles”

S’ha observat que la fibra de 300 A forma una sèrie de bucles, entre 20.000 i 70.000 parells de bases
de longitud, que possiblement estabilitzen determinades proteïnes de l’eix del cromosoma. Es
considera que en el cromosoma hi ha un eix de proteïnes no histones, l’anomenada carcassa central,
o bastida, sobre el qual s’ancoren els bucles

Els bucles constitueixen el tercer nivell d’empaquetament. Es troben enrotllats sobre si mateixos
formant prominències d’uns 600 A de diàmetre.

Segons el model actual, cada sis bucles formen una estructura caragolada, anomenada roseta

Quart nivell d’empaquetament

“Corró” Cada trenta rosetes seguides, disposades en espiral, formen un corró, que constitueix el
quart nivell d’empaquetament.

Cinquè nivell

El cinquè i darrer nivell, el cromosoma podria estar format per la successió de corrons.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
9
Funcions
La funció bàsica dels cromosomes es facilitar el repartiment de la informació genètica continguda a
l’ADN de la cèl·lula mare entre les seves dues cèl·lules filles. Per fer-ho. prèviament s’ha de duplicar
aquesta informació.

L’ADN dels cromosomes es troba inactiu, ja que està tan fortament empaquetat que no es pot
transcriure. Tan sols en alguns casos, com en els cromosomes gegants es poden transcriure els
gens.

1 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
 DIPLOÏDIA I CROMOSOMES SEXUALS
7

Cada espècie té un nombre concret de cromosomes a les cèl·lules, i tots els individus d’una espècie
tenen el mateix nombre de cromosomes.

La major part de les espècies animals, les plantes i els fongs són diploides (2n), es a dir, les seves
cèl.lules somàtiques (cèl.lules no especialitzades en la reproducció sexual) presenten dos exemplars
de cada tipus de cromosoma.. Aquestes cèl.lules tenen dos jocs de cromosomes, l’un heretat del
pare i l’altre heretat de la mare.

S’anomenen cromosomes homòlegs els que tenen informació (igual o diferent) sobre els mateixos
caràcters; així doncs, són cromosomes del mateix tipus.

Tan sols les cèl.lules reproductores sexuals, com els gàmetes (òvuls i espermatozoides) i les
meiòspores dels fongs, les molses i les falgueres són cèl·lules haploides, és a dir, amb un sol
exemplar de cada tipus. fet que se simbolitza com a cèl·lules.

El conjunt dels cromosomes metafàsics d’una cèl·lula. ben separats entre si, s’anomena cariotip. La
representació gràfica o fotogràfica de les parelles de cromosomes homòlegs, ordenats de més gran a
més petit. rep el nom d’idiograma. Per fer el cariotip es rebenten cèl.lules en estat metafàsic,
després es tenyeixen i es fotografien. Posteriorment s’agrupen en
parelles homòlogues.

Els cromosomes que determinen el sexe s’anomenen

heterocromosomes o cromosomes sexuals, i se simbolitzen amb les
lletres X i Y.

La resta dels cromosomes reben el nom d’autosomes.

El cromosoma Y en general és molt petit. Moltes espècies no el tenen,

per la qual cosa el sexe està determinat pel fet de posseir dos
cromosomes X i l’altre pel fet de posseir-ne només un.

Per exemple, en les cèl·lules humanes, en les quals hi ha 46 cromo-

somes, s’hi distingeixen dos heterocromosomes (dos cromosomes X en
les dones i un cromosoma X i un altre Y en els homes) i 44 autosomes
(dos exemplars de cadascun dels 22 parells d’autosomes). Així doncs
les dones presenten 23 tipus de cromosomes, i els homes, 24 tipus.

El terme heterocromosomes prové del fet que aquests cromosomes

estan condensats, totalment o parcialment, en forma d’heterocromatina,
al nucli interfàsic.

En les femelles de mamífers, un dels dos cromosomes X es condensa

totalment durant la interfase, perquè la manifestació dels gens dels dos
cromosomes X podria resultar letal per a l’individu. Es tracta d’un
exemple d’heterocromatina constitutiva. En les dones, un dels
cromosomes X forma una estructura compacta a la perifèria del nucli
interfàsic anomenada corpuscle de Barr la qual cosa permet conèixer
la informació genètica sexual de l’individu amb la simple observació amb
el microscopi d’una de les cèl·lules. Les dones presenten un corpuscle, els homes, cap .

La tinció dels cromosomes.

En funció de la resposta als colorants es formen diferents bandes,en funció de la densitat de la cromatina. Les regions
heterocromàtiques es manifesten en forma de bandes. La tinció amb Giemsa forma bandes G i la tinció en quinacrina forma
bandes Q que són fluorescents

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
1
 ACTIVITATS.
Tema 10: El nucli i els cromosomes
TEST
1 El nucli interfàsic conserva l’embolcall nuclear
2 El nucli interfàsic manté les fibres d’ADN desespiralitzades
3 Generalment,, levat d’algunes excepcions, sols hi ha un nucli a cada cèl.lula
4 El sinciti es forma quan es produeixen diverses divisions nuclears sense divisió del
citoplasma
5 Els plasmodi es forma per la unió de diverses cèl.lules uninucleades i la desaparició
de les membranes plasmàtiques que les separen
6 Les cèl·lules musculars són un exemple de sinciti
7 Alguns protozous com Opalina ranarum són exemples de plasmodis
8 Les cèl·lules vegetals solen tenir el nucli en posició lateral
9 Les cèl·lules vegetals solen tenir el nucli en forma discoïdal
10 La forma i posició més habituals del nucli de les cèl.lules animals és esfèric i central
11 El tamany habitual del nucli sol ésser entre 5 i 25 nanòmetres
12 Quan la relació nucli-citoplasma augmenta s’indueix la divisió cel.lular
13 L’envoltura nuclear és una membrana simple amb porus
14 L’espai perinuclear sol fer entre 200 i 300 micres
15 La membrana nuclear prové del reticle endoplasmàtic
16 La cara externa de la membrana nuclear presenta ribosomes adossats
17 La membrana interna del nucli presenta proteïnes que serveixen per fixar la làmina
nuclear
18 Els porus nuclears són orificis d’uns 800 angstroms
19 Els porus estan formats per 12 masses de ribonucleoproteïnes que formen un anell
20 El nucleoplasma està format per una dispersió coloïdal en estat de gel
21 El nuclèol presenta una membrana simple
22 Durant la cariocinesis el nuclèol desapareix
23 El nuclèol està format bàsicament per ARN i glúcids
24 La zona fibrilar del nuclèol està constituïda per ARNn de 45 S i proteïnes
25 La zona granular està formada per ARNr de 28 S, 18 S, 5,8 S i 5 S associat a
proteïnes
26 La zona fibrilar del nuclèol és la més perifèrica
27 Les estructures plumoses apareixen a la zona zona fibrilar del nuclèol
28 El tamany del nuclèol és major en cèl.lules amb molta síntesi de proteïnes
29 El nuclèol és una fàbrica d’ARNr
30 La heterocromatina no es descondensa durant la interfase
31 L’heterocromatina facultativa resta condensada en totes les cèl.lules de l’organisme
32 Cada nucleosoma està format per un octàmer d’histones i una fribra d’ADN de 200
parells de bases
33 El nucleofilament o filament nucleosòmic té una gruixa de 200 angstroms
34 Gràcies a la histona H3 es condensa la fibra de 100 angstroms
35 Hi ha heterocromatina que no es transcriu a ARN
36 El cromosoma metafàsic presenta dues cromàtides
37 El cromosoma anafàsic presenta una cromàtida
38 Els cromosomes metacèntrics són aquells en què el centròmer es situa a la regió del
telòmer
39 L’ADN quan forma el “collar de perles” té una gruixa de 300 angstroms
40 Els cromosomes sexuals també s’anomenen autosomes

1 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
COMPLETA
1 Estructura relacionada amb la membrana nuclear que
intervé en la constitució dels cromosomes
2 Medi intern del nucli
3 Zona interna del nuclèol
4 Zona perifèrica del nuclèol constituïda per ARNr
5 Tipus de cromatina que no es descondensa durant la
interfase
6 Tipus de cromatina que resta condensada en tots els
organismes
7 La cromatina està formada per ADN i unes proteïnes
anomenades
8 Quin nombre d’histones formen cada nucleosoma?
9 L’ADN dels espermatozoides està associat a….
10 Part distal del comosoma
11 Estructura proteica que apareix en el centròmer
12 Cromosomes que tenen els braços molt desiguals
13 Els cromosomes sexuals reben el nom de …
14 L’espècie humana té ----- parells d’autosomes
15 On apareix el corpuscle de Barr

QÜESTIONARI

1) Com poden sortir cèl·lules que tenen més d’un nucli?

2) Què succeiria si no existissin els porus nuclears?
3) Per què cal que els porus nuclears estiguin envoltats d’un anell proteic?
4) Diferències entre la zona fibril.lar i la zona granular del nuclèol.
5) Quina és la funció més important de la histona Hl?
6) A què ens referim quan parlem de collaret de perles?
7) Per què hi ha més nuclèols a les cèl·lules secretores?
8) Cerca un cariotip humà i digués quin tipus de cromosoma, segons la posició del
centròmer, és: El cromosoma 1, en cromosoma 2, el cromosoma 14.
9) Què és el cariotip? En quin moment de la vida de la cèl·lula es fa?

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
1
 RECURSOS DIDÀCTICS

RECURSOS DESCRIPCIÓ FONT

ACTIVITATS El nucli en interfase Educastur. IES Pando

ACTIVITATS Els cromosomes Educastur. IES Pando
ACTIVITATS Inclou preguntes PAAU Ed. Santillana

VÍDEOS Genoma nuclear i cromatina Ayudantia Biocel

VÍDEOS Cromosomes Ayudantia Biocel
VÍDEOS Transport nuclear Ayudantia Biocel

IMATGES
Nucli
Nucli
Porus nuclear
Porus nuclear
Nucleosoma
Cromosoma
Cariotip masculí
Cariotip femení

1 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau