OBRER: Êiierconicicflt de que
ei*i*d./^ci
AiyY I I . jívn. 11
Redacció, Sant Francesc, 78, L ' M . "
ü O F I ü 11 £ (i
Si llom s'esforça a analitzar els fets que
es produeixen en la societat actual, i a jutjar
la manera d'actuar de la majoria dels seus
components, liom s'adona fàcilment que tots
són empesos per conceptes que falsejen la
vida, la veritable missió dels homes en el
m ó n i que malauradament els souiieten a unes
normes contradictòries que oprimeixen les
forces d'acció que germinen en els seus pits.
1 Q,uan algú vol afirmar que la natura de
p'home és en essència sedentària recorre sem-
,re a arguments que basen la seva solidesa
v ) en els prejudicis acumulats per la tradició
eixorca. Aquesta afirmació és completament
gratuita i les convulsions que sovint es pro-
dueixen neguen rodonament aquestes prete-
ses veritats, que si alguna vegada són cregu-
des pels homes és sols per l'ambient corrom-
put que els volta i que sempre els és imposat
per la tradició, que troba el suport més ferm
en els convencionalismes religiosos.
La natura de l'home no és sedentària eri
cap concepte, car la seva mateixa essència és
feta d'inquietuds i d'anhels per un demà sem-
pre millor. L'home cerca sempre una base
per a la seva personalitat—les seves idees—,
i llavors ja no pot restar quiet, perquè tot
l'empeny endavant: la naturalesa, la història
ascendent de la humanitat, la seva mateixa
constitució anímica. HL sedentarisme és el
menjar dels homes que no viuen la seva èpo-
ca, que s'apoien a la vida en records que el
temps ha tornat improductius, d'éssers que
pensen viure una vida de meditació i ordre i
que de fet no fan altra cosa que fossilitzar les
aspiracions nobles que guarda la seva natura.
Aquesta idea de la tradició i de la vida se-
dentària ha creat una sèrie de sofismes que
els homes conscients que desitgen plenament
l'avenç de h societat han dc rebutjat ai;»b t o -
tes les seves forces perquè en ells hi són ba-
sades totes les iniquitats que pateixen els
oprimits. La nostra època ha d'ésser l'època
de la critica i de l'anà isi, de l'esfondrament
dc totes !es traves que sotmeten els homes i
del naixement d'una força nova que s'assimi-
li la vida, transformant, amb la violència
quan calgui, les formes que impròpiament
encara tenen un predomini en la societat.
Estem cansats de literatura blanca i de
convencions, de malentesos acceptats com a,
veritats i d'enganys ultrancers que permeten
que avui encara regeixi l'opressió iniqua dels
que pobeeixen, dels capitalistes, sobre els que
produeixen i pateixen l'esclavatge.
Tot el fruit que ens porta la tradició r i d i -
cula està contingut en frases buides que ja
no poden ésser escoltades per ningú.
Ha arribat l'hora de què desapareixin els
humils i que en lloc de la superv vencia d'a-
quests conceptes equívocs hom tingui cons-
ciència del'engany que representen. A v u i no
hi ha, no pot ha-ver-hi per cap raó humils;
sols existeixen humiliats, els humiliats. Aques-
ta expressió és honrada i reflecta la realitat
punyent que hom intenta amagar. Es ense-
nyant la veritat tal com és, que els sotmesos
tindran una visió fidel del seu estat miserable.
A v u i , sofismes com «Sortosos els pobres
—el reialme del cel és d'ells» no tenen raó
d'existir. Els obrers, els proletaris de tot el
món han de fer caure la vena dels seus ulls
i han de veure que el seu reialme és a la
terra i que per conseqüent han de voler la
justicia aqui baix i no alimentar-se d'il·lusions
i fa'sedats que permeten l'explotació indigne,
la repressió in lumana i la mort de les seves
facultats de lluita.
Tota una premsa burgesa manté aquest
ambient enrarit. Cal denunciar-la, cal pre-
venir els obrers perquè no siguin sorpresos.
Convé que tots tinguem consciència dc la
força injusta que vol anular- nos la personali-
tat d'homes. Hein d'adquirir la visió de
la realitat i llavors les disposicions de 'luita
sorgeixen elles mateixes. L'home sols pot
actuar aiub vertader profit, sobre una base
veritable. A fomentar i consolidar aquesta
base hem de treballar-hi tots.
«Proletaris de tots els països, uniu-vos!»
Aquesta consigna marxista ha d'ésser l ' i n i -
ciatnent de la lluita i cal cumplir-la estric-
tament.-XAVIER ROVIRA.
tu eti cl principi i fi de tota eco-
nomia, és forçosament necessari
per a convertír-te, ensems que en
força productora, cn força social.
S E T M A M A R I P R E U : 15ÍC1<:KTU!I§
* TERRASSA, dissabte I fel»rer 1030 * Subs. trimestre, ciutat l'50 ptes.; fora S ptes.
EDITORIAL
En RoTira i ¥irg^
^^Obreríüme î marxisme^' CARLES M A R X eu la seva obra <Ei
Capital» diu: «La subtància del valor és
En la seva e d i t o r i a l de «La Nau» corresponent al 21 del passat gener deia En el treball; la mesura de la quantitat de
Rovira i V i r g i l i , parlant d'Ubrerisnie i marxisme: *Ens sembla un error el vincular el
valor és la quantitat de treball, que a l'en-
moviment econòmic obrerista dels nostres dies a una doctrina social, determinada: el
coliectivisme marxista pet exemple»; no exposa cap raó que demostri aquest «error». sems es mesura per la duració i el temps
Per la nostra part direm que és precisament després de M a r x que es pot i s'ha de de treball».
vincular el moviment ec onòm ic obrerista a una d o c t r i n a social determinada: el c o l -
lectivisme marxista. En Rovira i Virgili és un «economista» pur. Sap que el m o v i -
ment ec onòm ic obrerista deslligat d'una d o c t r i n a social determinada és Ú N I C A M E N T EN JAURÈS ha dit: «El comú ideal
un m o v i m e n t e c o n ò m i c . N o concedeix fins polítics a l proletariat perquè sap que
que exalta i uneix els proletaris de tots
refugiada en la lluita econòmica la classe obrera perd la independència política i ha
els països, els torna cada dia més refrec-
d'anar a remolc dels altres partits que és el que a ell l i interessa. V o l d r i a que els
obrers actuessin en p o l í t i c a no com a tals sinó com a ciutadans. Aquesta tendència taris a l'embriaguesa guerrera, als odis i
a separar la política de ia c o n d i c i ó és netament burgesa. E l proletariat conscient sap a les r i v a l i t a t s de nacions i de races».
però que « L ' e m a n c i p a c i ó dels treballadors serà l ' o b i a d'elis mateixos».
C o n t i n u a 'Reconeixem la gran força internacional del socialisme obrer, però
creiem que la predominant caracterització marxista que ha pres no respon a una con- «L'acord de les nacions en la pau de-
vicció ideològica de les masses». N o sabem què eiiien el senyor Rovira i V i r g i l i per f i n i t i v a , no esborrarà pas les pàtries que
socialisme obrer. Per socialisme obrer e n i e i i t m la t u s i ó del m o v i m e n t obrer i el S o -
servaran llur profunda originalitat histò-
cialisme. La teoria de M a r x demostra la necessitat d'aquesta fusió. Després d'ell
rica, llur f u n c i ó pròpia en l'obra comuna
no c o m p r e n e m quina f o r ç a pot tenir el Socialisme deslligat del moviment obter ni la
d'aquest deslligat del Socialisme. M a r x , al situar el socialisme sobre el terreny de de la humanitat reconciliada».
la lluita de classes el v i n c u l a al m o v i m e n t obrer i els ta mútuament necessaris. E l *
socialisme deslligat del m o v i m e n t obrer no passa d ' u n a ' teoria cajguda en desgràcia, **
en canvi vinculat a m b aquest, pren forma en la v i d a . A m b la separació es debiliten L E N I N escrigué: «La llibertat en la
l'un i l'altre, l'unió dóna una base sòlida a cada u.
societat capitalista sempre és, poc més o
El m o v i m e n t obrer deslligat del sociaiisme-marxista, és estèril i ineficaç. M a n -
menys, el mateix que era en les antigues
cat d'una base científica ignora les causes del seu p r o p i m o v i m e n t i els f i n s essen-
repúbliques, és a dir, l l i b e r t a t pels amos
cials que l'evolució l i imposa, quedant reduït a una pura rebel·lió fatalista, car
en la seva limitació hem d'entendre q u e j i c c e p t a les relacions de producció de l'ac- d'esclaus.
tual societat com una manifestació i n m ' a b l e de la naturalesa sociaJ. El m o v i m e n t
obrer deslligat dí-i aòciuiiuitic-tiiüiAiiztïç-.^iiui^ ià ^.cvci missió hiütOiica. En n:sum:
després de M a r x no sabem quin socialisme obrer p o t tiaver-hi amb veritable base /)íü SOREL: «La idea d e r e v o l u c i ó
científica que no sigui essencialment marxista. s'ha trobat durant molt temps identificada
Rovira i V i r g i l i creu que *la predominant caracterització marxista, que ha pres a m b la l l u i t a dels pobres contra els rics;
(el socialisme obrer) no respon a una convicció ideològica de les masses». A i x ò a més
aquesta l l u i t a és tan antiga com el món
de no ésser cap descoberta no mimva el valor del marxisme. N o creiem que les mas-
civilitzat i destruí les ciutats hel·lèniques.
ses a r r i b i n mai a tenir una o o n v i c c i ó ideològica. La c o n v i c c i ó ideològica s'adquireix
per l'estudi, per la c o m p r e n s i ó de la teoria, i amb tot i que la minoria convençuda és N o em sembla pas que s'hagi modificat
cada d i a més'nombrosa no arribarà mai a ana extensió de totalitat. H o m no podrà dir molt en el curs del temps: ha constitu'ít
mai q u e / a predominant caracteriízació marxista que ha pres el socialisme obrer res- una forma rudimentària de la lluita de
pongui a una convicció ideològica de les masses però s'ha de tenir present que cap
classes a m b la qual s'ha confós sovint».
i d e o l o g i a podrà merèixer aquest p r i v i l e g i . Les masses no tenen c o n v i c c i ó ideològica.
La causa d o n c s , de la predominant caracterització marxista que ha pres el so- • •
cialisme obrer, radica en què el marxisme no sols ha guanyat les seleccions de les
masses sinó també les mentalitats més fortes, els m i l l o r s intel·lectuals socialistes.
PLEJANOV EN LES «Qüestions fo-
Aquest fet posa el marxisme en el primer lloc de la ciència s o c i a l . namentals del marxisme» d/u.-«El caràcter
de r«estructura econòmica» i el sentit en
el qual es transforma, no depèn de la v o -
luntat humana, sinó de l'estat de les forces
Aquest número ha estat sotmès productores i de la naturalesa mateixadels
canvis que es realitzen en les relacions
de p r o d u c c i ó i que resulten necessaris
â la prèvia censura governativa per la societat a conseqtièncía del desen-
rotllament de dites forces».
*
**
«En l'actualitat, tot estudi d'un aspecte
qualsevol de la vida social sols arriba a
a d q u i r i r un valor científic, en la mesura
que s'aproxima a l'explicació materialista
d e l seu objecte».
»*
«Es i n d u b t a b l e que les relacions p o l í t i -
ques influeixen sobre el m o v i m e n t e c o n ò -
mic; però n o h o és menys que abans
d'influir sobre aquest m o v i m e n t són crea-
des per ell».
M A R X ha dit: «Que la humanitat mai
es planteja sinó problemes que pot resol-
dre, ja que apreciant d'a p r o p la qüestió,
es trobarà que el problema n o es presen-
ta sinó allà o n les condicions necessàries
a la seva s o l u c i ó , existeixen ja, o estan a l -
República, Democràcia, L·lberalisme?... menys en vies d'aparició».
 LES LLETRES
L'escriptor simple i prorand
La «Confession de Minuit» és una obra
que ha colpit profundament el meu esperit i
que ha deixat en rai una impressió inoblida-
ble. Engranatge misteriós i complicat de
l'ànima de Salavin, el personatge d'aquest
llibre de Duhamel esdevingut llegendari,
quantes vegades m'has captivat!
En decidir-me a parlar de l'autor d'aquest
llibre, quantes belles hores cm tornen a la
memòria, passades llegint la seva literatura
clara, comprensible, xopa d'una tendresa v i -
ril! Aquest home, aquest escriptor francès
del seu temps, té una força d'atracció molt
dolça, inimaginable, més forta del que hom
creu d'anmvi, sobre l'esperit del lector. Per-
sonalment, em trobo baix l'encis duhamelià
des de que vingué a les meves mans el llibre
esmentat.
En els llibres d'aquest literat h i traspua la
bonesa del seu cor i l'excel'lència del seu es-
perit. Esperaixò qüe es fan tan fàcils de llegir,
tan atraients, com també pel fet de que aquest
autor, a despit de les seves tendències socials,
no té res de sectari. Defensa les seves idees
generoses per mitjà de la bondat, no per
l'odi; en ell no hi ha rencor de cap mena.
Si bé de tant en tant presenta alguna dosi
d'aspror en els seus escrits, pròpia de la seva
emotivitat, no per això deixa despuntar ni
mica d'acritut.
Es un home com pocs se'n troben; en ell
s'hi barreja l'home de ciència; el metge in-
clinat amb tendresa sobre les dolors i les m i -
sèries humanes; el critic judiciós i comprensiu;
l'autor, sobretot, de magnífiques pàgines so-
bre la guerra; el novel·lista subtil, el pintor
precís de les vides humils, emocionants i ver-
taderes; l'autor dramàtic puixant; el deliciós
contista dels intants; el clarivident observa-
dor que viatge pel món per tal de veure'l,
coneixe'l millor i abraçar a tots els homes,
els seus germans; el poeta, en fi, cl gran
poeta, la poesia del qual té per objecte l'àni-
ma humana, l'ànima de l'home modern, la
nostra.
Georges Duhamel és tot aixó, però d'una
manera excel·lent, car la seva mestria està a
l'altura de la seva noblesa d'ànima, del seu
esperit. En ell l'home de lletres fa bracet
amb l'Home, i aixó, avui dia vol dir molt.
Es un ésser estranyament complexe. Sem-
pre insatisfet i sempre assetjat per nous desit-
jós, exigeix sense parar noves alegries i àd-
huc troba 0 cs crea múltiples maneres de so-
frir. Sap deixuplinar, però, la seva natura-
lesa nerviosa, impacient, sotmetent-la a
servituds necessàries. Inclus sap situar-se
davant de tots els sacrificis, els quals seran
les condicions de la seva felicitat i dc la
justícia.
Els seus poemes es distingeixen per un to
a la vegada íntim i profund, per una delica-
desa penetrant en l'expressió dels misteris del
cor, els quals s'assimilen a la manera i també
a l'ànima del poeta americà W h i t m a n n .
Durant la guerra fou primer ajudant de
sanitat militar cn els hospitals del front, cir-
cumstància que li permeté expressar, amb una
meravellosa noblesa de to i una incomparable
seguretat d'estil, el sentiment que en les se-
ves obres anteriors ens feien endevinar la for-
ça de la pietat que hi ha dintre el seu cor.
L'endemà de la tempesta europea va escriure
«La vie des martyres» i «Civilisation» les
quals li valgueren el premi Concourt i el
feren cèlebre. Aquests dos llibres són dos
preciosos documents sobre la mentalitat del
combatent, La guerra sembla haver revelat
a Duhamel la seva vertadera ruta i haver-li
indicat el sentit de la vida.
Una dc les condicions dels llibres de
Duhamel és la perfecció dc l'estil de l'autor.
La primera, diem-ne regla, és una elevació
i constant fent abstracció de tot el que sia la
realitat viscuda. La segona, contràriament,
El T e a t r e
s'esforça a penetrar els fets per presentar-los
després en pur contrast. L'una vol fer-se un T E A T R E PRINCIPAL
El llenguatge ès voluntàriament senzill i la
món nou, idealitzat i per aconscguir-ho es
recerca dels mots escrupulosamcnt sotmesa "Conjura de l'amor i l'idea"
tomba d'esquena a la vida i s'individualitza.
al desig d'ésser exacte. Però s'hi respira una
L'altra vol romandre en mig dels homes per Comèdia dramàtica en tres
misteriosa poesia que deriva d'una constant
a conviure-hi i fer-hi penetrar, de mica en actes de Samuel Morera.
preocupació de l'harmonia de les frases que
mica, la llum de l'intel·lecte. Són ducs con-
s'acomoda m o h bé a llur admirable solidesa. El fet d'ésser aquesta obra la primera—al-
cepcions diferents de la vida i en ella hi són
Aquest literat va sempre cap als humils, menys presentada en públic—de Samuel Mo-
incloses dues escoles filosòfiques que cs pres-
als quals prefereix entre els altres, car els h u - rera fa que sobre aquest, no pugui recaure
sionen l'una a l'altra. Són dos pols regits
mils han estat sempre els més abandonats i una critica que hom dirigiria a un autor ja
per activitats dissemblants que representen
són els que tenen dret a tants miraments com consagrat.
dos fins diferents. L'una és l'ordre, la con-
els superbs. A ells més que als altres cal re- L'obra dc Samuel Morera, si més no, re-
templació; l'altra el canvi, la critica dels fets.
velar llurs pròpies riqueses, la valors de llur presenta un esforç i aixó té ja en sí un valor.
L'intel·lectual pur s'exhibeix i es personalitza
riure, de llur encaixada de mà, i la importàn- Això fa que la critica, tractant-se d'un autor
cada vegada més, car és l'única manera de
cia única de llurs »ctes, àdhuc dels de poca- novell adopti un sentit de benevolença. No
mantenir el cercle artificial que s'ha format:
importància. obstant, el crític té la missió d'assenyalar
el culte de si mateix, de les seves idees filo-
Aquell home humil que trobem sempre aquells defectes—almenys els defectes essen-
sòfiques. L'escriptor hme de món intervé i
cn les pàgines de Duhamel, s'assembla tant cials—que pugui haver-hi en l'obra que és
tendeix a socialitzar-se per estendre cl cercle
amb el seu autor, que amb ell ens sentim trans- objecte de la seva atenció. En conseqüència
d'influència: el perfeccionament de la. col-
portats a aquelles altures en les quals l'ésser ço inadmisible és l'ensabonada a ultrança,
lectivitat.
humà se sent constantment besat pels vents l'aplaudiment incondicional, encara que es
Generalment, els intel·lectuals /)«rí s'adhe-
mès saludables, allà on la vista ho abarca tot, tracti dc correligionaris. Elogiar un autor
on els càlculs miserables i les alegries escan- reixen a la fórmula l'art per l'art. En les se- que estrena per primera vegada, dc la forma
daloses no s'hi aventuren. Es el lloc de la ves obres no s'hi troba mai predominant 1' que ho fa Durany i Ballera des de les planes
meditació silenciosa. Es la solitud que con- anàlisi profund, les psicologies complicades i de «El Progreso» no diu gaire cn favor de la
vé a les veus secretes dç l'ànima. menys encara un estat d'opinió en relació als seva dignitat de critic. En «Conjura de
problemes greus. El seu secret consisteix
En quasi tota la seva producció, Duhamel l'amor i l'idea»,Samuel Morera no pot col·lo-
precisament en desconèixer aquests proble-
ens mostra l'estretor dc l'home privat d'ali- car-se al costat de Guimerà i Iglésies malgrat
mes, per reduir-se a. pura creació estètica.
ments espirituals o socials necessaris a la rea- que el critic dc El Progreso afirmi el contrari.
Els escriptors homes de món sense abandonar
lització de les felicitats revelades per l'examen U n autor en escriure una obra persegueix,
la condició dc bellesa es preocupen més del
d'un mateix. naturalment, un objectiu determinat. Per Sa-
fons de la seva obra i d'opinar que d'altra
Aquesta espècie d'anquesta sobre les con- muel Morera aquest objectiu és posar per da-
cosa. Hom els anomena equivocadament
dicions humanes i l'aspecte interior dels h o - munt dc tot, les seves idees lliure-pensadorcs
tendeitciosos. Aquest error ha estat causa de
mes del nostre temps, es troba en l'obra l i - i mostrar als ulls de l'espectador, les tares de
moltes discussions en tots els medis artístics la societat i els seus prejudicis, particularment
terària del més gran escriptor francès dels
mundials i darrerament repercudí a casa nos- en matèria religiosa.
nostres dies, i llegir-lo és llegir tot ço que h i
tra en una extensa polèmica.
ha en nosaltres, que endevinem, però que no Aquest tema no és nou cn el teatre. Di-
Nosaltres creiem que tota obra d'art té una
podem precisar. ferents autors de reconeguda vàlua l'han por-
tendència artística i social, i que representa tat a l'escena. La lluita d'idees ha trobat en
un estat d'esperit davant la vida. Per tant, és
BRAU CENTAURE. cl teatre un vast camp d'acció,
tendenciosa; no d'una manera deliberada, L'assumpte plantejat en «Conjura de l'a-
ÍU...6.. per espontaneïtat, per la formació de mor i l'idea» tampoc és nou. S'ha repetit
l'artista que l'ha produit, per la seva mateixa
Comentari sobre l'escriptor molt en el teatre, sobretot en cl teatre v u i t -
essència. L'art és sempre tendenciós. centista.
No ens cansarem de repetir que la inhibi- Una de les falles d'aquesta obra, la prin-
En la formació dels individus té tanta im^
ció ja representa en sí una tendència—d'es- cipal potser, és la manca dc caràcter qüe tenen
portància la preparació per mitjà de les lectu-
pectador—individualitzant i estàtica, i que la els personatges oposats a les idees de l'autor.
res com el contacte directe amb la vida. Més
intervenció és una altra tendència antitètica a En aquesta obra no és l'acció que determina
ben dit, aquestes ducs activitats es comple-
la primera. Nosaltres, naturalment, prefe- la situació dels personatges, sinó que aquests
menten. Aquesta fórmula podria aplicar-se
rim la segona tendència i la defensem amb han estat col·locats prèviament en llur res-
àdhuc als escriptors professionals. L'escrip-
tota la força. Comprenem molt bè que pectiva situació, i han resultat falsos, sense
tor preparat sols intel·lectualment sempre té
molta gent s'espanti davant d'aquesta. Són voluntat.
tendència a individualitzar-se o a devenir cl
els defensors de l'ordre tradicional, els or- L'obra de Samuel Morera té també en a l -
centre d'atracció d'un petit nucli de persones
todoxos dc la vida. Ara que, no podem guns passatges un caire simbòlic. Mai,—al-
amb les quals guarda afinitats cspititu.ils. En
admetre que ells no siguin tendenciosos i menys en el teatre modern—cl simbolisme
canvi l'escriptor que ha viscut molt, que ha
menys encara que donguin, en anomenar mena l'acció a la realitat, en tot cas, la part
penetrat el sentit de la vida, no pot despen-
tendenciós al segon aspecte, un to despectiu simbòlica es desprèn de la forma real que
dre's del contacte sovintejat amb les persones
a aquest mot. prengui l'acció. L'autor porta del braç a uns
més diverses i la seva obra en rep una i n -
El judici que mereixeran a l lector les obres personatges, en el transcurs de l'obra, els
fluència directe i com es comprèn, els seus quals t r i o m f e n - malgrat l'ambient hostil que
•que s'avencn a aquestes tendències, serà tam-
llibres tenen major difusió que no els de l'es- els volta—dels altres personatges sempre per
bé mera conseqüència de la posició social
criptor purament intel·lectual. A i x i , s'es- manca dc personalitat cn aquests darrers.
que detenti i més explícitament, del concepte
tableixcn dues classes d'escriptors: l'intel·lec-
que s'hagi format del món, que molt rarament L'autor no ha de proposar-sc per endavant
tm\-pitr i l'escriptor-/;o;«í de món que també
es veurà exempte de l'influència que cs des- cl triomf dels uns per damunt dels altres, sinó
reuneix, ès clar, un mínimum de condicions
pendrà d'aquesta posició. que ha de mostrar al públic unes vides que
intel·lectuals.
lluiten pels seus problemes i a les quals ha de
Actualment per una raó comprensible, les
Ara bé; sembla una mica difícil que hom donar forma en l'acció, que determini la psi-
obres inlervencionisles aconsegueixen una po-
arribi a posar-se d'acord quan a la calitat o cologia de cada u .
pularitat inoïda. Tots els grans èxits edito-
simplement a la vàlua de les obres jutjades Ja des del començament l'obra va de
rials corresponen a obres d'aquest caire. L'
amb el criteri que s'avé a aquestes fórmules. dret al final, que hom preveu des del primer
actual generació de lectors, sigui per la fatiga
I és que en cl judici d'una obra literària sem- acte i aquest és un gros defecte en una obra
humana, sigui pels esdeveniments d'après-
pre hi entren elements molt diversos que dramàtica. L'escena final d'una obra qual-
guerre que li han empès, dóna els seus sufra-
provenen dc la diferent formació i del medi sevol no vol pas dir que aquells personatges
gis a la literatura que intervé, que opina, que
ambient en què hom v i u . que intervenen en la mateixa, hagin resolt
exposa problemes i que vol trobar-ne la
Ens sembla que per establir la vàlua d'una tots els seus problemes, àdhuc ni els plante-
causa i els efectes per viaranys nous, mitjan-
obra no n'hi ha prou dcsignant-la dimre un jats en l'obra. 1 en aquesta obra, Samuel M o -
çant la critica nua dels fets. T o t això, sem-
d'aquests dos caires. Cal fonamentar una rera mena l'acció a un fi que una vegada
pre, .sense xovinisme, sense oblidar la condi-
afirmació prèvia. Cal saber si hom entén aconseguit no pot interessar l'espectador.
ció artística inherent, com ja hem dit abans,
que l'objcctiu de l'obra literària està sols en Alguns dels personatges d'aquesta obra
que ès indispensable a tota obra per assegu-
produir cada vegada mès bellament abando- —sobretot aquells als quals l'autor ha donat
rar-li la penetració necessària i la possibilitat
nant-se cn un pla ideal i d'admiració, o bé més vida—parlen en forma excessivament
de restar com una fita—represenlativ.i de la
si és indispensable cenyir-se, restant arran ampulosa i retòrica.
seva època—cn la trajectòria de la humanitat.
mateix de la vida per extreure'n tots els exem- L'inteipretació a càrrec de la «Secció A r -
ples que facin veure les abjeccions i les fe- tística» de «Eratemitat Republicana» fou en-
bleses, i que ens acostin a la comprensió dels PERE G U À R D I A
certada. La presentació molt acurada.
múltiples fets que en ella s'hi desenrotllen. S, M. C.

% IDA LWER\ACI01^AL¥ida sindical
La lluita en la indústria tèxtil anglesa
Kl paper de la Indústria tèxtil en
l'economia d'Anglaterra
La indústria tèxtil representa un paper i m -
portantissim en la. vida econòmica d'Angla-
terra. Dita indústria ocupa més de 1.250.000
obrers i treballa especialment per a l'expor-
tació. Segons les dades publicades en l'infor-
me de la comissió Balfour, la qual investigà
la indústria tèxtil, l'exportació de filats repre-
sentava, en el période 1 9 2 1 - 1 9 2 6 , 6 1 á^-jo^
de tota la producció d'Anglaterra i l'exporta-
ció de teixits representà en 192461 85'3''||5 de
la producció general. L'exportació d'articles
tèxtils ocupa, pel seu valor, el primer lloc.
Solament l'exportació de filats i teixits de cotó
representa el zfi^ de l'exportació total an-
glesa.
Abans de principis del segle actual la i n -
dústria tèxtil anglesa es trobava en una situa-
ció floreixent. Anglaterra inundava el món
amb els seus filats i teixits. De fet, exercia el
monopoli en el mercat tèxtil mundial. Abans
dc la guerra, aquesta situació ja començà a
modificar-se i ia guerra la canvià radicalment.
Gràcies a la guerra, que exigí la tensió
de totes les forces del país, Anglaterra es veié
obligada a renunciar la suministrado de les
seves mercaderies als seus clients d'orient i
d'altres països colonials. Aquesta circums-
tància serví d'estímul al desenrotllament de ia
indústria tèxtil a Xina i a !a índia, que eren
els primers compradors dels articles tèxtils
anglesos, i a una sèrie d'altres països. El Ja-
pó, pel seu cantó, estengué ràpidament la
seva indústria tèxtil, que ja era molt forta, i
començà a envair un després de l'altre els mer-
cats anglesos, no solament d'Asia, sinó d ' A -
frica, de l'Amèrica del Sud i àdhuc en part
d'Austràlia. Entraren també en escena, com
a forts competidors d'Anglaterra, a més del
Japó, els Estats Units, Itàlia i França. Els
primers anys que seguiren la guerra —1919¬
20—foren d'extraordinària prosperitat per a la
indústria tèxtil anglesa. El mercat tèxtil m u n -
dial, esgotat durant la guerra, es llençà à y i -
dament sobre la producció tèxtil d'Anglaterra.
II
La crisi de la indústria tèxtil
No obstant, aquesta prosperitat era poc sa-
nitosa, car es manifestava no en l'augment i
l'aixamplament de la producció, sinó en l'ele-
vació anormal dels preus. En el transcurs dels
dos anys mencionats, els patrons tèxtils em-
borsaren enormes capitals. En 1920, 250 so-
cietats pagaren dividents d'un ^o^i^. Peró en
1921 s'inicia la crisi de la indústria tèxtil an-
glesa, crisi que prossegueix en el moment
actual i quina fi no es preveu. Prop de 4 0 0
mil obrers treballen la setmana incompleta,
menys de 35 hores setmanals. L'exportació,
en aquest període, s'ha reduït a un terç, i en
algunes branques, com per exemple, cn els
teixits de cotó, l'exportació ha disminuït àd-
huc de la meitat. Així, per exemple, l'expor-
tació, que en I 9 i 3 e r a d e 7.324 milions de
lardes, en 1928 baixava a 3.866 milions. En
un gran nombre d'empreses tèxtils, els d i v i -
dends, durant aquests anys de depressió,
han oscil·lat entre el 2 \ i el o'6
Les fallides dels establiments tèxtils han
sovintejat. Com a conseqüència de tot
aixó, els patrons començaren a llençar el
crit al cel, dient que el que els arruïnava eren
els salaris, excessivament elevats, segons ells,
i gràcies a això perdien els mercats. Peró
aquesta afirmació no resisteix la més petita
crítica. Amb la reducció de la setmana de
treball, els obrers de laindústria tèxtilgairebé
no guanyen per portar una existència misè-
rrima. La vertadera causa de la crisi resideix
cn l'atrassament, l'atomització de la indústria
tèxtil anglesa. En l'esmentada indústria hi ha
escasses grans empreses, i manquen en abso-
lut organitzacions verticals dedicades a la
producció sencera, des de l'elaboració de la
matèria prima fins als articles fabricats. Cada
procés de producció, com per exemple, el fi-
lat, el teixit, el blanqueix, el tint, etc., està
representat per establiments isolats, ço que
encareix extraordinàriament el valor de la
mercaderia. La indústria tèxtil d'Anglaterra
té necessitat d'una reorganització radical,
però això significa que un nombre molt gran
de patrons es veuran obligats a tancar llurs
fàbriques, i aquest camí els patrons no volen
seguir-lo, preferint-ne un altre de més sim-
ple, atacar els salaris.
La crisi s'agreuja cada vegada més a con-
seqüència del fet que la indústria tèxtil ha
rebut una herència molt feixuga del període
de prosperitat de 1919-20. En aquells anys de
beneficis enormes, els patrons, amb
jecte d'amagar els seus guanys veritables
a l'inspector del fisc i als obrers, inflaven els
seus capitals en acccions, doblant-los i t r i p l i -
cant-los a fi de que la quantia del benefici
sofrís una disminució corresponent del doble
0 del triple. Les accions novament emeses es
distribuïen gratuïtament en forma de prima als
accionistes. Altres empreses preferien simple-
ment col·locar llurs accions a u n preu doble
0 triple. Es registraren molts casos de venda
d'empreses per un preu superior en 7, 8 i 9
vegades al capital en accions. Gràcies a totes
aquestes combinacions, no s'efectuà cap aug-
ment real del capital de les empreses, mentre
que el benefici, que era del 20 "{^ i més sobre
el capital efectiu, eS disminuïa fins a propor-
cions insignificants, i no era rar el cas de
que els fabricants presentessin balanços amb
pèrdues. La investigació de les empreses que
representaven el 50 °lo dels fusos d'Anglate-
rra, realitzada en 1921, deixà establert que
de la suma total de 29.776.000 fusos,
23.535.000 pertanyien a societats amb ca-
pitals inflats. A l mateix temps s'averiguà
que mentre les societats amb capital antic
pagaven a llurs accionisteis dividends per ter-
me mig elevats, de 9,51 per any, les so-
cietats amb capitals inflats pagaven habitual-
ment per terme m i g , un dividend de 2,52 " I q .
Això ensenya amb evidència que els salaris
no han contribuït per res a la crisi i que si,
a temps, els patrons no haguessin acudit a
tota mena de conxorxes i no haguessin inflat
llurs capitals, actualment la indústria tèxtil
produiria també als patrons beneficis elevats.
J. R O D Ó .
Correspondència
FERRER.—Rubí. Havent reproduït en cl
nostre setinanari un article de «Monde» so-
bre el tema que tractàveu en el vostre treball,
trobem inoportuna la seva publicació.
**
S. M.—Barcelona. Hem llegit el vostre
treball. Esperem publicar alguna cosa vos-
tra sobre temes concrets. Sabem que podeu
fer-ho.
**
Amics de Fuliola.—Rebuda la vostra, ( j r à -
cies per les subscripcions.
*
Amks de Lleida.—Gràcks per les subs-
cripcions.
*
* *
Amics de
larment.
Mataró.—E\ reberen més regu-
8
Tota vegada que l'idea, en principi, fou
acoilidu molt favorablement, a què és degut
que no hagi estat portada a la pràctica?
Comentant una polèmica Això ens dóna dret a tota menà de suposi-
En el número últim, es donava per closa
cions i ningú podrà fer retret si hom pen-
sa que les actuals directives són incapacitades
una polèmica sostinguda en les nostres co-
0 que porten el personalisme tan al moll dels
lumnes entre diversos elements obrers forners
ossos, que sacrifiquen les necessitats de la
de Barcelona i al mateix temps prornetiem un
comentari que rcsurnís breument tot el que s'
classe a les seves tendències particularistes.
No volem enfondir més la qüestió. No-
ha exposat sobre aquesta qüestió.
saltres hem expressat la impressió que ens ha
La discussió s'ha desenrotllat sempre a 1'
produït la polèmica i la nostra opinió sobre 1'
entorn de la proposada unió de les dues enti-
assumpte tan essencial que s'hi ha debatut.
tats que representen els obrers forners de Bar-
Les nostres planes segueixen obertes als
celona: «La Aurora» i «La Espiga». Hem
temes sindicals, sempre que aquests reunei-
de reconèixer, però, que en molts moments
xin un mínimum d'interès general.
s'ha prescindit de la qüestió central per dedi-
La unitat en les forces sindicals obreres,
car-se amb massa atenció al caire personal.
és indispensable. Obeïm, tots, aquesta con-
Tots els opinants han defensat el projecte
signa.
presentat pels companys del sindicat de Ter-
rassa per tal de fusionar en un sol sindicat, les
dues esmentades entitats barcelonines, que
ara divideixen greument els obrers d'aquest
ram. Tots han reconegut que aquesta unió Re^marquei^....
reportaria una acció més coordinada i eficaç Les mancliettes de la «Crònica Social» són
davant l'element patronal i que per tant re- una mena de sandivichs espirituals servits pel
presentaria un gran avantatge per la nostra benemèrit diari als seus protectors per entre-
classe. tenir-los-hi la fe.
El dijous de la setmana passada va tocar
Però, amb tot i la bona acollida que la
el torn a l'inefable Sant Agustí.
proposició tingué, la unió no s'ha'portat a
El pensament deia: «Tot el que Déu ens
cap. T o t el contrari, hem tingut de consta- ha donat a més del necessari, ens ho dóna
l'ob-
tar la sensible desunió existent entre els ele- no per a nosaltres, sinó perquè ho distribuïm.
ments sindicals. En lloc d'orientar la qües- Si ho conservein, guardem ço que és dels
altres».
tió cap a una solució; en lloc de presentar
U n parell d'ànimes caritatives de forma
fórmules que facin viable la fusió, hom s'en-
inter-comarcal, el comentaven amb tota la
treté a retreure les faltes d'un i d'altre, fór-
força de la seva convicció.
mula que únicamentaconseguix enverinar ca-
U n d'ells, volent explicar la seva posició
da vegada més el tema debatut. el glosava aixi:
—Distribuint ço que Déu ens ha donat
No comprenem perquè s'ha de tenir tant
interès en atacar-se mútuament. Es possible de més. Ell ens ho premia donant-nos dret a
una rendeta que ens pertnet no tenir altra
que tots tinguin la seva part de raó en les
feina que lloar contínuament el seu Sant
faltes que retreuen als altres. Peró, aixó, als
nom.
obrers no ens ha d'interessar. Per damunt
de tots els personalismes 'i per damunt de t o - OT£ §
tes les tendències ideològiques, comprenem Conferencia d'En Saniblancai.— Divendres
que és necessària la unió de la classe en un vinent, dia 7, a les deu del vespre, en el c i -
sol sindicat. El no realitzar-se aquesta unió, nema Catalunya, el conegut i prestigiós p u -
blicista Àngel Samblancat, donarà una con-
a nosaltres ens produirà sempre el convenci-
ferència sobre el tema «L'art i el poble».
ment de que tota la culpa correspon a les d i -
Aquest acte és organitzat per la Mutuali-
rectives d'un i altre sindicat. tat Cultural.
1
BMC CATALÀ
HIPOTECARI
Compra-venda de valors
cotitzables en Borsa. - Ne-
gociació, cobro i descomp-
tes de girs sobre totes les
places d'Espanya. - Nego-
ciació i descomptes de cu-
Plaça pons. - Préstecs amb ga-
rantia personal, hipotecà-
M.ajorj 1
ria o de valors. - Adminis-
TERRASSA tració de Finques.-Comptes
corrents a la vista i a pla-
ços jïxes.
L _
il Reparacions i Instai'lacions Electr»» Mecàniques
Carga i Reparació de Bateries i Instai'lacions de Cotxes.
Eleciiificació de telers per a gèneres d e punt. - Electri-
ficació d e màquines per a Aparells, Ascensors, Munta-
€INE DORE Dissabte i Diumenge
càrregues i tota classe d e especialitats.

A . BUSQUÉ
SELECCIONS CAPITOLIO presema la
super-producció dc gran espectacle titulada

l a

Despatx: PANTAN, 9 3 Taller: P A N T A N , 104

MichèfeVeplY ""^
t é t i €
T E L È F O N , 1 0 4 V3 en
Creació insuperable de:

• TERRASSA PATEICA Senri Kraüs, Olya Daj i teories Carpenlier

La part musical de la pel·lícula serà adap-
tada per el modernissim aparell Orchestrola

La bonica comèdia d'interessant argument:

LOIS wasoN
)
GEORCEL
l ArinU
i IC
La cuina
Creació dels populars artistes:
de gas gradua la cocció

i faq u e els guísats surtin Lois lilsoD i George i Irlbur

perfectes. La calefacció
La magnílica comèdia sentimental:
amb g a s é s superior a

totes, exceptuant l a p r o -

duïda per aigua o vapor

La cíniil de os
per Bàrbara BEDFORD i Robert FRAFIíR

Completarà el programa una pel.licuia cò-

A P A R E L L S
mica i la Revista Taramount
M O D E R N Í S S I M S Fontvella 22
Servei d'autobusos gratuit, de la Plaça de Saragossa al Cine Dorè i viceversa
G AH Funciona la Calefacció - Preus: Especial l'OO - Preferència 1'25 - Mitjes 0'50

isla

Enric Roig
en m m

Metge del Hospital del Sagrat Cor

CONSUUTORIS:
LÀ EGÀRENSE i

TACXIS
ClflL

B A R C E L O N A , València 321 pral. 2.^'

Manufactura Servei a toiet hores. íel,
Coniulteu la nova
Dies feiners de 3 a 5 tarda. Dics festius
de 10 a 12 mati.-TERRASSA, St. Ma- de Gorres : tarifa d'hivern : 1221131
rian 2, I . " Dilluns, dimecres i dissab- JODIS, 5 al loaler i lelall TERRASSA
tes de 6 a 8 i diumenges de 12 a i

I
Teatre ALEGRIA
iiitinitii)iti)iiiitiiiiiMiiiiiiiiiiiitiiiiitiiniiiiiiniiiiiii)iiiiiiiiiHiiiiiii<itiiiiiiiiiMtiiiiiitiiiiiMiiii)iMi(iMtitiiiii^
\ 5 Teatre EL RECREU
DISSABTE 1 i DIUMENGE 2
LLAUNERIA I | D I S S A B T E I D I U M E N G E
• :

LAMPISTERIA I

na nr de
l.a super-producció dramàtica PARAMOL'N'T: La interessant pel.licuia de la « P A R A M O U N T »:

. . i

COL·LOCACIÓ DE |
VIDRES I CRISTALLS PLANS |
Interpretada per la genial estrella de la pantalla: Inttal'laciont d'aigua i gat • EipecialÜA. .Vlagistralment interpretada per
cilindres per a filatura - Reparaciont

Poal de radiadors, etc. ire Brooklarv Brianlilliam Poil! i I. Blacanova

ai La Cooeail
Estrena de la deliciosa comèdia dc la casa F O X :

i .a coine-
dia de la nterpretada inagnilicament per
Universal
i i Irene
Un tío Sant laume, 35
A:'radarà a tots veure i escoltar a

listo Telèfon, 960

•ca®
hm
per Terrassa 0 0
amb les seves cançons a .| veus acompanyades al piano
GlBi TrB
jQ iiimiiiit nu mill » iiiimuii iiimiiiiwtumMiíti.