FONT 1

CORRECCIÓ:

FONT: PREMSA DE MADRID, NOVEMBRE DEL 1936.

IMATGE/ FOTO: “ NO PASARAN!”

a) La font que ens ocupa és una imatge extreta de la premsa madrilenya del novembre del
1936. El tema de la font ve marcat, sobretot, pel gran lema “ NO PASARAN! El fascismo quiere
conquistar Madrid. MADRID SERÁ LA TUMBA DEL FASCISMO” que van fer seu els madrilenys
en la defensa de la capital. Així doncs, el novembre del 1936 es donen els primers intents
d’ocupació de Madrid per part del bàndol sublevat, d’entrada sense èxit.

b) La imatge a la que ens referim, la contextualitzem en el marc de la Guerra Civil espanyola (

1936- 1939), concretament en els inicis de la conflagració. D’una banda el novembre del 1936
fou el marc dels intents fracassats per part dels sublevats per fer-se amb el control de la
capital, d’altra banda ens remet a la resistència a ultrança per part, sobretot, de la població
civil madrilenya. La Batalla de Madrid, Setge de Madrid, o Defensa de Madrid, pot comprendre
dos períodes de combats que poden solapar durant la Guerra civil espanyola, entre les forces
nacionals revoltades i les forces republicanes que defensaven la Segona República. Com ja s’ha
dit, un cop fracassa l'intent inicial de prendre la capital durant el cop d'Estat de juliol de 1936.
En primer lloc, la Batalla de Madrid o Assalt de Madrid, comprèn l'assalt per part dels nacionals
de la capital espanyola entre el 8 i el 23 de novembre de 1936, quan es van dur a terme els
enfrontaments més intensos, incloent- hi bombardejos aeris contra zones residencials. En
segon lloc, el Setge de Madrid, que comprèn el setge militar de poc més de dos anys a què va
estar subjecte la ciutat, iniciant el 8 de novembre de 1936 amb l'assalt dels insurrectes dirigit
pel general José Enrique Varela, i que va conclure el 28 de març de 1939 amb la presa de la
ciutat pel general Francisco Franco.

c)Pel que fa als textos que podem veure a la imatge, “ NO PASARAN! El fascismo quiere
conquistar Madrid. MADRID SERÁ LA TUMBA DEL FASCISMO” el primer lema té els seus
orígens en la Primera Guerra Mundial, també va ser utilitzat en un discurs per Dolores Ibarruri
“ La Pasionària, líder del PCE i quedà identificat per sempre més amb la defensa a ultrança de
la capital de la República espanyola. La segona part del text fa referència explicita al feixisme, n
o només identificant-lo amb el bàndol sublevat sinó amb el fet que tant alemanys i italians van
participar en els assalts i bombardejos aeris de la capital.
FONT 2

CORRECCIÓ:

FONT: DECRET DE COL.LECTIVITZACIONS DE LES EMPRESES INDUSTRIALS I COMERCIALS, 24

D’OCTUBRE DEL 1936.

a) La font que ens ocupa és un fragment del Decret de col.lectivitzacions de les empreses
industrials i comercials publicada al DOGC, núm 302, p 373- 376 del 24 d’Octubre del 1936. Es
tracta d’una font primària, dividida amb un preàmbul, a tall de justificació, i el decret
pròpiament dit, ambdós abreviats. El Decret està signat pel Conseller Primer, Josep Tarradellas
i el Conseller d’Economia Joan P. Fàbregas. Òbviament aquesta publicació es refereix al procés
endegat des del inicis de la Guerra Civil a Catalunya on es regularitzen les col.lectivitzacions
majorment industrials a Catalunya i a la tipologia d’indústries que es podrien trobar a partir
d’ara al país.

b) Tant a Catalunya, com a la resta del país, l’esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936 va ser
interpretat des del bàndol republicà com un moment de canvi social, però amb diferents
enfocaments. Des dels sectors més revolucionaris entenien que s’havia de combatre al
feixisme a partir de la revolució social. En canvi, els sectors moderats apostaven per mantenir
l’ordre institucional republicà prioritzant la guerra, per després avançar cap al canvi social a
través de reformes. A Catalunya el cop d’estat va ser sufocat amb el triomf dels sectors obrers i
anarquistes. Això va provocar la fugida de grans propietaris de l’alta burgesia, moment en què
es van produir les primeres col·lectivitzacions industrials i agràries per part de sindicalistes i
milicians. Inicialment, aquestes es van dur a terme des de l’acció popular, al marge de cap
regulació institucional. Les col·lectivitzacions al camp català no van ser molt nombroses en
canvi, es van col·lectivitzar nombroses indústries. Aquestes accions sorgien des de
l’anarcosindicalisme i l’anarquisme format per la Confederació Nacional del Treball (CNT), la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), de Joventuts Llibertàries de Catalunya (JLC) i Dones Lliures.
El 18 d’agost el Consell d’Economia de Catalunya aprovava el Pla de Transformació Socialista
del País. Aquest consistia en una sèrie de mesures per establir la Nova Economia. Aquesta
s’havia de caracteritzar per una transició del capitalisme cap a un sistema econòmic basat en la
igualtat. Les mesures preveien la col·lectivització de grans indústries i la gran propietat agrària,
els transports i els serveis públics. Altres principis eren el control sindical d’empreses privades,
el cooperativisme, la nacionalització de la banca, la supressió de l’especulació de mercat, la
reducció del preu de l’habitatge i la intervenció en l’economia. En aquest context, el 24
d’octubre de 1936, s’aprovava el Decret de col·lectivització d’empreses industrials i comercials.

c) En el preàmbul de la font que ens ocupa, un text justificatiu del posterior Decret, es fa
referència a quins havien estat els fets que havien portat al govern de la Generalitat a haver
d’atendre i solucionar el danys, la destrucció i els perjudicis que l’aixecament militar del juliol
del 1936 havien causat a l’economia catalana i majorment a les empreses i indústries del país.
D’altra banda fa referència a com la intensa reacció popular a l’acte de força dels facciosos,
estava assentant les bases d’una transformació econòmica i social a Catalunya que passaria
per un tipus d’organització de la producció on els primers beneficiaris seria la col.lectivitat, els
treballadors. Quan es fa referència al terme col·lectivització es parla del procés de
transferència o apropiació col·lectiva dels mitjans de producció (o d’una part d’aquests).
Aquest plantejament es va formular des del socialisme, el comunisme, el cooperativisme i
l’anarquisme com una estratègia per acabar amb la diferència de classe social i trencar amb
l’acumulació de riquesa i l’explotació per part de la burgesia cap a la classe obrera, com es
remarca en aquest darrer paràgraf del preàmbul.

El fragment de Decret que forma part de la font, fa esment a la classificació que es fa entre les
empreses col·lectivitzades i privades, i de qui les havia de regir. Així la direcció de les primeres
recauria en els mateixos obrers i les privades a càrrec del propietari o gerent sota la supervisió
del Comité obrer de control.