‭U6. EUROPA AL COMENÇAMENT S.

XX‬‭(abans 1GM)‬

-‭ A‬ ‭Europa‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭consolidar‬ ‭uns‬ ‭sistemes‬ ‭polítics‬ ‭constitucionals‬ ‭i‬‭parlaments‬‭a‬‭la‬‭majoria‬

‭dels països industrials.‬
‭-Anglaterra i França van avançar cap a sistemes més democràtics.‬
‭-Alemanya‬ ‭va‬ ‭dur‬ ‭a‬ ‭terme‬ ‭un‬ ‭règim‬ ‭constitucional,‬ ‭però‬ ‭el‬ ‭Kaiser‬ ‭(Guillem‬ ‭II‬ ‭de‬ ‭Prússia)‬
‭governa‬
‭-Imp. Astrohúngar Francesc Josep I té un gran poder, ja que és emperador.‬
‭-Imp. rus dels Tsars tenen el poder absolut i Nicolau II va ser l’últim emperador rus.‬
‭-Imperi Turc està en descomposició‬
‭-Als EUA presideix Wilson‬
‭-Hi ha un canvi de relacions i aliances entre les potències.‬

‭U7. La Primera Guerra Mundial‬

‭1. CAUSES‬
‭ nglaterra‬ ‭i‬ ‭França‬ ‭van‬ ‭començar‬ ‭a‬ ‭desconfiar‬ ‭d’Alemanya,‬ ‭ja‬ ‭que‬ ‭Alemanya‬ ‭volia‬
A
‭expandir-se‬‭per‬‭tot‬‭arreu.‬‭Van‬‭sorgir‬‭rivalitats‬‭polítiques‬‭dels‬‭vells‬‭imperis‬‭(Rússia‬‭en‬‭contra‬
‭de‬‭l'Imperi‬‭Astrohùngar)‬‭pels‬‭Balcans.‬‭També‬‭van‬‭continuar‬‭tensions‬‭al‬‭territori‬‭del‬‭Marroc‬‭i‬
‭als‬ ‭Balcans.‬ ‭→‬ ‭Tot‬ ‭això‬ ‭provocarà‬ ‭un‬ ‭clima‬ ‭d’enfrontament‬‭i‬‭un‬‭rearmament‬‭massiu,‬‭és‬‭a‬
‭dir, crearà tensions entre les potències.‬

‭Rivalitats entre diferents potències europees‬

‭ França‬ ‭i‬ ‭Alemanya‬ ‭van‬ ‭tornar‬ ‭a‬ ‭ser‬‭enemics‬‭i‬‭a‬‭estar‬‭en‬‭tensió‬‭a‬‭causa‬‭de‬‭les‬‭rivalitats‬
→
‭colonials.‬ ‭Per‬ ‭exemple,‬ ‭França‬ ‭va‬ ‭reivindicar‬ ‭el‬ ‭territori‬ ‭d’Alsàcia‬ ‭i‬ ‭Lorena‬ ‭perduts‬ ‭a‬ ‭la‬
‭guerra francoprussiana.‬
‭→També‬ ‭entre‬ ‭Anglaterra‬ ‭i‬ ‭Alemanya‬ ‭va‬ ‭sorgir‬ ‭una‬ ‭rivalitat‬‭econòmica,‬‭perquè‬‭Alemanya‬
‭volia‬‭fer-li‬‭competència‬‭a‬‭Anglaterra.‬‭ALE‬‭va‬‭buscar‬‭nous‬‭mercats‬‭i‬‭això‬‭Anglaterra‬‭ho‬‭veu‬
‭com una amenaça colonial i al seu imperi comercial.‬
‭→Per‬ ‭culpa‬ ‭d’aquestes‬ ‭rivalitats,‬ ‭Anglaterra‬ ‭va‬ ‭buscar‬ ‭aliar-se‬ ‭amb‬ ‭França,‬ ‭i‬ ‭el‬ ‭1907‬ ‭les‬
‭potències‬ ‭es‬ ‭van‬ ‭dividir‬ ‭en‬ ‭dos‬ ‭blocs:‬ ‭La‬ ‭Triple‬ ‭Aliança‬ ‭(Ale,‬ ‭Imp.Astr.‬ ‭i‬ ‭Itàlia)‬ ‭i‬ ‭la‬ ‭Triple‬
‭Entesa‬‭(Ang, Fr i Rússia).‬
‭Triple Aliança‬‭(ALE, ITA, Imp. Astrohùngar)‬
‭→El‬‭seu‬‭objectiu‬‭és‬‭l’equilibri‬‭europeu‬‭a‬‭favor‬‭d’ALE,‬‭però‬‭en‬‭realitat‬‭volen‬‭aïllar‬‭el‬‭poder‬‭de‬
‭Fr.‬ ‭També‬ ‭volen‬ ‭assegurar‬ ‭als‬ ‭austríacs‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭frontera‬ ‭Sud‬‭davant‬‭un‬‭possible‬‭conflicte‬
‭amb Rússia pels Balcans.‬
‭→Itàlia‬‭rebia‬‭protecció‬‭de‬‭la‬‭triple‬‭aliança‬‭davant‬‭possibles‬‭atacs‬‭francesos,‬‭però‬‭el‬‭1912‬‭va‬
‭canviar-se de bàndol, ja que Imp.Astrohungar va ocupar Líbia i Itàlia tenia interessos allà.‬
‭→A‬ ‭finals‬ ‭S.‬ ‭XIX‬ ‭Guillem‬ ‭II‬‭(ALE),‬‭comença‬‭amb‬‭el‬‭nacionalisme‬‭expansionista‬‭anomenat‬
‭“Weltpoític”, per convertir-se en potència mundial.‬
‭Triple Entesa‬‭(Fr, Ang, Rússia)‬
‭→El 1843 Fr i Rússia fan un pacte militar en cas d’invasió per part d’altre país.‬
‭→El‬‭1904‬‭Fr‬‭i‬‭Ang‬‭fan‬‭un‬‭pacte‬‭cordial‬‭per‬‭deixar‬‭de‬‭banda‬‭les‬‭seves‬‭rivalitats.‬‭Fr‬‭renuncia‬
‭a‬ ‭Egipte,‬ ‭i‬ ‭Ang‬ ‭ajuda‬ ‭a‬ ‭Fr‬ ‭a‬ ‭establir‬ ‭un‬ ‭protectorat‬ ‭sobre‬ ‭el‬‭Marroc.‬‭D’aquesta‬‭forma‬‭van‬
‭resoldre les seves rivalitats.‬
‭→El 1907 Rússia s’unirà a la Triple Entesa.‬
‭La cursa d’armaments‬
‭ Les‬ ‭potències‬ ‭europees‬ ‭van‬ ‭doblar‬ ‭els‬ ‭seus‬ ‭efectius‬ ‭militars‬ ‭de‬ ‭terra‬ ‭i‬ ‭mar,‬ ‭és‬ ‭a‬ ‭dir,‬
→
‭armes, exèrcit, etc. A més a més, van establir el servei militar obligatori.‬
‭→També‬ ‭va‬‭haver-hi‬‭una‬‭gran‬‭millora‬‭de‬‭la‬‭tecnologia‬‭armamentística‬‭gràcies‬‭als‬‭avenços‬
‭de la segona rev. ind.‬
‭→La cursa d’armaments va causar una gran inquietud i tensions en la societat.‬
‭→ALE‬ ‭i‬ ‭Fr‬ ‭van‬ ‭crear‬ ‭lligues‬ ‭nacionalistes‬ ‭que‬ ‭van‬ ‭provocar‬ ‭una‬ ‭campanya‬ ‭d’exaltació‬
‭bèl·lica.‬
‭Enfrontaments colonials: les crisis marroquines‬
‭ El‬ ‭1905‬‭va‬‭esclatar‬‭la‬‭primera‬‭crisi‬‭marroquina,‬‭ja‬‭que‬‭ALE‬‭no‬‭vol‬‭acceptar‬‭el‬‭pacte‬‭que‬
→
‭van‬‭fer‬‭Fr‬‭i‬‭Ang‬‭per‬‭repartir‬‭el‬‭territori‬‭del‬‭Marroc‬‭amb‬‭Fr‬‭i‬‭Esp,‬‭perquè‬‭això‬‭perjudicava‬‭els‬
‭interessos‬ ‭Alemanys.‬ ‭L’emperador‬ ‭Guillem‬ ‭II‬‭va‬‭anar‬‭a‬‭Tànger‬‭i‬‭es‬‭va‬‭reunir‬‭amb‬‭el‬‭soldà‬
‭marroquí, i això Fr i Ang s’ho prenen com amenaça, i possible causa de crisi mundial.‬
‭→El‬‭1906‬‭es‬‭fa‬‭la‬‭“Conferència‬‭d’Algecires”,‬‭per‬‭evitar‬‭una‬‭guerra‬‭entre‬‭Fr‬‭i‬‭Ang‬‭vs‬‭ALE.‬‭En‬
‭aquesta‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭reconèixer‬ ‭la‬‭independència‬‭del‬‭Marroc‬‭però‬‭amb‬‭un‬‭protectorat‬‭Francesco‬
‭espanyol.‬
‭→El‬‭1911‬‭va‬‭tornar‬‭aquest‬‭enfrontament‬‭pel‬‭Marroc‬‭anomenat‬‭“Crisi‬‭d’Agradir”.‬‭Les‬‭tropes‬
‭franceses‬ ‭van‬ ‭intervenir‬‭per‬‭ajudar‬‭al‬‭soldà‬‭marroquí‬‭contra‬‭les‬‭tropes‬‭rebels‬‭de‬‭Fes.‬‭Això‬
‭ALE‬ ‭ho‬ ‭veu‬ ‭com‬ ‭un‬ ‭trencament‬ ‭de‬ ‭pactes‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭Conferència‬ ‭d’Algecires‬ ‭i‬ ‭va‬ ‭enviar‬ ‭el‬
‭Panther‬‭que‬‭era‬‭un‬‭vaixell‬‭de‬‭guerra,‬‭amb‬‭l’excusa‬‭de‬‭protegir‬‭els‬‭residents‬‭alemanys,‬‭però‬
‭en‬ ‭realitat‬ ‭era‬ ‭per‬ ‭forçar‬ ‭a‬ ‭Fr‬ ‭a‬ ‭cedir‬ ‭Camerun‬ ‭a‬ ‭canvi‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭plena‬ ‭llibertat‬ ‭del‬ ‭Marroc.‬
‭Finalment Fr accepta, però només cedeix una part.‬
‭Les crisis dels Balcans‬
‭ Als‬ ‭Balcans‬ ‭estava‬ ‭l’imperi‬ ‭turc,‬ ‭i‬‭Sèrbia,‬‭Grècia,‬‭Romania‬‭i‬‭Bulgària‬‭es‬‭van‬‭alçar‬‭conra‬
→
‭els‬ ‭turcs‬ ‭i‬ ‭van‬ ‭aconseguir‬ ‭la‬ ‭independència.‬ ‭Aquests‬ ‭quatre‬ ‭països‬ ‭es‬ ‭van‬ ‭anomenar‬
‭“Nacionalisme eslau”.‬
‭→Àustria-Hongria‬ ‭va‬ ‭intervenir‬ ‭contra‬ ‭el‬ ‭nacionalisme‬ ‭eslau‬ ‭perquè‬ ‭amenaçava‬ ‭el‬ ‭seu‬
‭territori,‬ ‭i‬ ‭l’imp.‬ ‭Rus‬ ‭volia‬ ‭consolidar‬ ‭certa‬ ‭influencia‬ ‭sobre‬ ‭els‬ ‭pobles‬ ‭eslaus,‬ ‭sobretot‬
‭Sèrbia.‬
‭→El‬‭1908‬‭l’Imperi‬‭Astrohùngar‬‭s’annexiona‬‭a‬‭Bòsnia‬‭i‬‭Hercegovina,‬‭i‬‭Sèrbia‬‭protesta‬‭perquè‬
‭volia‬‭unir‬‭tots‬‭els‬‭pobles‬‭eslaus‬‭del‬‭Sud.‬‭Com‬‭Fr‬‭i‬‭R.‬‭Unit‬‭es‬‭manté‬‭al‬‭marge‬‭d’això‬‭i‬‭Rússia‬
‭estava molt debilitada, aleshores Sèrbia no pot fer res i ha de cedir.‬
‭→El‬‭1912‬‭Sèrbia,‬‭Montenegro,‬‭Bulgària‬‭i‬‭Grècia,‬‭amb‬‭el‬‭suport‬‭de‬‭Rússia,‬‭van‬‭crear‬‭la‬‭Lliga‬
‭Balcànica‬‭per‬‭repartir-se‬‭els‬‭territoris‬‭dels‬‭Balcans.‬‭La‬‭Lliga‬‭va‬‭derrotar‬‭els‬‭Turcs,‬‭i‬‭aquests‬
‭van haver d’acceptar la independència d’Albània i cedir la resta de territoris.‬
‭→El‬‭1913‬‭aquest‬‭repartiment‬‭va‬‭provocar‬‭una‬‭guerra‬‭entre‬‭Sèrbia‬‭i‬‭Bulgària.‬‭Sèrbia‬‭tenia‬‭el‬
‭suport‬ ‭dels‬ ‭països‬ ‭Balcans‬ ‭i‬ ‭Rússia,‬ ‭i‬ ‭Bulgària‬ ‭de‬ ‭l’imperi‬ ‭Astrohùngar.‬ ‭Bulgària‬ ‭va‬ ‭ser‬
‭derrotada‬‭i‬‭l’imperi‬‭Astrohùngar‬‭i‬‭ALE‬‭van‬‭veure‬‭reduït‬‭el‬‭seu‬‭suport‬‭a‬‭la‬‭zona‬‭dels‬‭Balcans,‬
‭mentre‬ ‭que‬ ‭Sèrbia‬ ‭va‬ ‭ampliar‬ ‭les‬ ‭seves‬ ‭fronteres‬ ‭i‬ ‭Rússia‬‭va‬‭mantenir‬‭influencia‬‭sobre‬‭la‬
‭zona.‬
‭La‬ ‭pau‬ ‭armada‬ ‭va‬ ‭ser‬ ‭un‬ ‭període‬ ‭de‬ ‭desenvolupament‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭industrialització‬ ‭bèl·lica.‬
‭Aquest‬‭període‬‭va‬‭ser‬‭entre‬‭la‬‭guerra‬‭francoprussiana‬‭i‬‭l’inici‬‭de‬‭la‬‭1a‬‭GM.‬‭També‬‭la‬‭carrera‬
‭armamentística,‬‭que‬‭era‬‭aconseguir‬‭tot‬‭el‬‭material‬‭de‬‭guerra‬‭possible,‬‭va‬‭afegir‬‭tensió‬‭entre‬
‭els bàndols.‬
‭El detonant de la guerra, la crisi del juliol del 1914‬
‭ El‬‭28‬‭de‬‭juny‬‭de‬‭1914‬‭van‬‭assassinar‬‭l’arxiduc‬‭Francesc‬‭Ferran‬‭i‬‭la‬‭seva‬‭dona‬‭a‬‭la‬‭corona‬
→
‭austrohongaresa,‬‭a‬‭Sarajevo,‬‭Bòsnia.‬‭Francesc‬‭Ferran‬‭era‬‭partidari‬‭d’una‬‭monarquia‬‭federal‬
‭amb‬ ‭la‬ ‭fusió‬ ‭de‬ ‭Bòsnia,‬‭Croàcia‬‭i‬‭Dalmàcia,‬‭però‬‭això‬‭estava‬‭en‬‭contra‬‭dels‬‭interessos‬‭de‬
‭Bòsnia.‬
‭→L’assassí‬ ‭va‬ ‭ser‬ ‭un‬ ‭estudiant‬ ‭Bosnià‬ ‭membre‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭mà‬ ‭negre,‬ ‭que‬ ‭aquesta‬ ‭era‬ ‭una‬
‭associació secreta que volia la unió dels pobles eslaus del Sud.‬
‭→Aquest‬ ‭assassinat‬ ‭va‬ ‭ser‬ ‭la‬ ‭causa‬ ‭per‬ ‭la‬ ‭qual‬ ‭l’imperi‬ ‭austrohongarès‬ ‭va‬ ‭donar‬ ‭un‬
‭ultimàtum‬‭a‬‭Sèrbia,‬‭amb‬‭l’intent‬‭de‬‭destruir‬‭el‬‭nacionalisme‬‭Serbi.‬‭Sèrbia‬‭va‬‭acceptar‬‭totes‬
‭les‬‭condicions‬‭menys‬‭una,‬‭tot‬‭i‬‭això,‬‭els‬‭Astrohungars‬‭declaren‬‭la‬‭guerra‬‭contra‬‭Sèrbia‬‭el‬‭28‬
‭de juliol de 1914.‬
‭→El‬‭30‬‭de‬‭juliol‬‭Rússia‬‭i‬‭Fr‬‭recolzen‬‭a‬‭Sèrbia,‬‭i‬‭ALE‬‭dona‬‭suport‬‭als‬‭Austrohongaresos.‬‭En‬
‭agost, R. Unit intervé en contra d’ALE, ja que havien ocupat Bèlgica.‬

‭2. LA GRAN GUERRA‬

‭Característiques‬
‭ L’agost‬ ‭de‬ ‭1914‬ ‭estaven‬ ‭enfrontats‬ ‭els‬ ‭Imperis‬ ‭Centrals‬ ‭(ALE+‬ ‭imp.‬ ‭austrohongarès)‬
→
‭contra la Triple Entesa (Fr, R. Unit i Rússia).‬
‭→En‬ ‭la‬ ‭Primera‬ ‭Guerra‬ ‭Mundial‬ ‭van‬ ‭utilitzar-se‬ ‭tots‬ ‭els‬ ‭recursos‬ ‭humans,‬ ‭econòmics‬ ‭i‬
‭tècnics. Es van mobilitzar més de 70 milions de soldats.‬
‭→Va‬ ‭haver-hi‬ ‭avanços‬ ‭tècnics‬ ‭en‬ ‭les‬ ‭fàbriques‬ ‭d’armaments,‬ ‭i‬ ‭van‬ ‭permetre‬ ‭crear‬ ‭més‬
‭artilleria,‬ ‭metralladores,‬ ‭vaixells‬ ‭cuirassats,‬ ‭submarins,‬ ‭granades‬ ‭tòxiques‬ ‭i‬ ‭aviació,‬‭carros‬
‭de combat, etc.‬
‭→Tots‬ ‭els‬ ‭països‬ ‭van‬ ‭incorporar‬ ‭l’economia‬ ‭de‬ ‭guerra,‬ ‭que‬ ‭consistia‬ ‭en‬ ‭que‬ ‭tots‬ ‭els‬
‭recursos‬ ‭anaven‬ ‭destinats‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭guerra,‬ ‭mentre‬ ‭que‬ ‭la‬ ‭població‬ ‭civil‬ ‭va‬ ‭patir‬ ‭escassetat‬ ‭i‬
‭racionament.‬
‭→També‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭utilitzar‬ ‭molt‬ ‭la‬ ‭propaganda‬ ‭nacionalista,‬ ‭per‬ ‭elevar‬ ‭el‬ ‭sentiment‬ ‭patriota‬‭i‬
‭estimular la resistència a l’enemic.‬
‭ es fases de la guerra‬
L
‭Guerra de moviment‬
‭ ALE‬‭tenia‬‭un‬‭pla‬‭anomenat‬‭“Schlieffen”‬‭que‬‭consistia‬‭en‬‭guanyar‬‭ràpidament‬‭la‬‭guerra‬‭al‬
→
‭front‬ ‭occidental‬ ‭contra‬ ‭Fr,‬ ‭per‬ ‭poder‬ ‭després‬ ‭concentrar‬ ‭els‬ ‭esforços‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭front‬ ‭oriental‬
‭contra els russos.‬
‭→Es van trobar amb una contraofensiva francesa que va fer fracassar el pla alemany.‬
‭→A‬‭més,‬‭en‬‭el‬‭front‬‭oriental,‬‭les‬‭tropes‬‭russes‬‭van‬‭ocupar‬‭una‬‭part‬‭de‬‭Prússia‬‭Oriental,‬‭que‬
‭provoca‬‭una‬‭contraofensiva‬‭alemanya‬‭que‬‭frenarà‬‭l’avanç‬‭rus.‬‭Tot‬‭i‬‭aquesta‬‭contraofensiva‬
‭alemanya, el front serà dominat pels russos.‬
‭Guerra de posicions‬‭(1915-1916)‬
‭→El‬ ‭1915‬ ‭els‬ ‭fronts‬ ‭estaven‬ ‭estabilitzats,‬ ‭és‬ ‭a‬ ‭dir,‬ ‭els‬ ‭exèrcits‬ ‭fixen‬ ‭les‬ ‭seves‬ ‭posicions.‬
‭També‬ ‭van‬ ‭col·locar‬ ‭filat‬ ‭espinós‬ ‭per‬ ‭impedir‬ ‭l’avanç‬ ‭dels‬ ‭enemics‬ ‭i‬ ‭es‬ ‭van‬ ‭protegir‬ ‭en‬
‭trinxeres.‬
‭→Van‬‭entrar‬‭a‬‭la‬‭guerra‬‭l’imperi‬‭otomà‬‭i‬‭Bulgària‬‭en‬‭l’imperi‬‭central,‬‭i‬‭el‬‭Japó,‬‭ITA,‬‭Romania‬
‭i Grècia per part de la Triple Entesa.‬
‭Poder mortífer de les noves armes‬
‭ Les‬ ‭onades‬ ‭de‬ ‭soldats‬ ‭que‬ ‭aconseguien‬ ‭travessar‬ ‭els‬ ‭filats‬ ‭eren‬ ‭disparats‬ ‭per‬
→
‭metralladores‬ ‭i‬ ‭artilleria.‬ ‭Per‬ ‭atacar‬ ‭als‬ ‭soldats‬ ‭a‬ ‭les‬ ‭trinxeres‬ ‭es‬ ‭llançaven‬ ‭granades‬ ‭i‬
‭llançaflames.‬
‭ Una altra novetat va ser l’ús de tancs per passar sobre els filats.‬
→
‭→També s’utilitzava molt els gasos verinosos que causaven efectes psicològics als soldats.‬
‭Guerra de desgast‬‭1916‬
‭ Va‬ ‭ser‬ ‭caracteritzada‬ ‭el‬ ‭1916‬ ‭al‬ ‭front‬ ‭occidental.‬ ‭Alemanya‬ ‭va‬ ‭planejar‬ ‭la‬ ‭batalla‬ ‭de‬
→
‭Verdum,‬‭que‬‭consistia‬‭en‬‭debilitar‬‭l’enemic‬‭per‬‭obligar-lo‬‭a‬‭signar‬‭la‬‭pau.‬‭L’exèrcit‬‭alemany‬
‭va ser derrotat i va morir més de 500.000 persones.‬
‭→Més‬ ‭tard,‬ ‭els‬ ‭aliats‬ ‭de‬ ‭l’entesa‬ ‭van‬ ‭fer‬ ‭un‬ ‭atac‬ ‭al‬ ‭Somme,‬ ‭que‬ ‭va‬ ‭provocar‬ ‭un‬ ‭gran‬
‭nombre‬‭de‬‭baixes,‬‭però‬‭no‬‭va‬‭guanyar‬‭ningú.‬‭El‬‭gran‬‭nombre‬‭de‬‭morts‬‭posa‬‭de‬‭manifest‬‭el‬
‭poc valor que donaven a la vida humana els responsables polítics i militars.‬
‭→A‬ ‭més‬‭a‬‭més,‬‭les‬‭flotes‬‭britàniques‬‭van‬‭lluitar‬‭contra‬‭ALE,‬‭i‬‭va‬‭guanyar‬‭R.‬‭Unit.‬‭A‬‭causa‬
‭d’això, ALE va intensificar la guerra submarina.‬
‭Del desgast a l’ofensiva‬‭1917-18‬
‭ USA‬ ‭entra‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭guerra‬ ‭perquè‬ ‭la‬ ‭guerra‬ ‭submarina‬ ‭ALE‬ ‭perjudica‬ ‭els‬ ‭seus‬ ‭interessos‬
→
‭comercials,‬ ‭i‬ ‭Wilson‬ ‭que‬ ‭era‬ ‭el‬ ‭president,‬ ‭proclama‬ ‭al‬ ‭congrés‬ ‭la‬ ‭intervenció‬ ‭a‬ ‭favor‬ ‭de‬
‭l’entesa.‬
‭→Els‬ ‭bolxevics‬ ‭prenen‬ ‭el‬‭poder,‬‭i‬‭signen‬‭un‬‭armistici‬‭amb‬‭ALE,‬‭que‬‭significa‬‭fi‬‭a‬‭la‬‭guerra‬
‭en el front oriental.‬
‭→El març de 1918 es firma el tractat de Brest-Litovsk entre Rússia i ALE.‬
‭→Al‬ ‭front‬ ‭oriental,‬ ‭la‬ ‭triple‬ ‭entesa‬ ‭derrota‬ ‭als‬ ‭búlgars,‬ ‭imp.‬ ‭austrohongarès‬ ‭i‬ ‭els‬ ‭turcs,‬ ‭i‬
‭aquests firmen l’armistici.‬
‭→Al‬ ‭front‬ ‭occidental,‬ ‭com‬ ‭l’exèrcit‬ ‭alemany‬ ‭va‬ ‭patir‬ ‭un‬ ‭fort‬ ‭desgast,‬ ‭el‬ ‭Kaiser‬ ‭Guillem‬ ‭II‬
‭abdica‬ ‭i‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭proclamar‬ ‭una‬ ‭República.‬ ‭L'11‬ ‭de‬ ‭novembre‬ ‭de‬ ‭1918‬ ‭el‬ ‭nou‬ ‭govern‬ ‭signa‬
‭l’armistici i s'acaba la 1a GM.‬

‭3. ELS TRACTATS DE PAU (3) I EL NOU MAPA D’EUROPA‬

‭La conferència de pau de París (1919-20)‬
‭ Wilson‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭Congrés‬ ‭dels‬ ‭Estats‬ ‭Units‬ ‭va‬ ‭proposar‬ ‭14‬ ‭punts‬ ‭que‬ ‭farien‬ ‭un‬ ‭món‬ ‭més‬
→
‭igualat,‬ ‭i‬ ‭en‬ ‭contra‬ ‭de‬ ‭possibles‬ ‭guerres.‬ ‭França,‬‭la‬‭més‬‭perjudicada,‬‭va‬‭exigir‬‭a‬‭ALE‬‭que‬
‭pagués‬‭totes‬‭les‬‭reparacions‬‭de‬‭la‬‭guerra‬‭i‬‭que‬‭fos‬‭desmembrada.‬‭R.‬‭Unit‬‭i‬‭els‬‭EUA‬‭estaven‬
‭en desacord.‬
‭→A‬ ‭la‬ ‭conferència‬ ‭es‬ ‭van‬ ‭elaborar‬ ‭els‬ ‭5‬ ‭tractats‬ ‭sobre‬ ‭les‬ ‭condicions‬ ‭de‬ ‭pau‬ ‭i‬‭les‬‭noves‬
‭fronteres entre els vencedors i els vençuts. Els vençuts no van ser escoltats i només van ser‬
‭cridats per signar els tractats imposats pel Consell dels Quatre, format pels vencedors:‬
‭França, Regne Unit, Estats Units i Itàlia.‬
‭Una pau imposada pels vencedors‬
‭ l Tractat de Versalles va regular la pau amb ALE, va ser el més dur i el més important.‬
E
‭→ALE‬ ‭va‬ ‭patir‬ ‭retallades‬ ‭territorials‬ ‭com‬ ‭Alsàcia‬ ‭i‬ ‭Lorena‬ ‭que‬ ‭va‬ ‭cedir‬ ‭a‬ ‭Fr,‬ ‭Posnània‬ ‭a‬
‭Polònia.‬ ‭Les‬‭seves‬‭colònies‬‭passaran‬‭a‬‭ser‬‭mandats‬‭de‬‭la‬‭Societat‬‭de‬‭Nacions‬‭(en‬‭realitat‬
‭controlades).‬ ‭La‬ ‭Societat‬ ‭de‬ ‭Nacions,‬ ‭lo‬ ‭que‬ ‭després‬ ‭passarà‬ ‭a‬ ‭ser‬ ‭la‬ ‭ONU,‬ ‭va‬ ‭ser‬ ‭una‬
‭proposta de Wilson intentant aconseguir igualtat, seguretat i equilibri entre les nacions.‬
‭→Va ser considerada culpable de la guerra i va pagar fortes multes i reparacions de guerra.‬
‭→Va‬‭haver‬‭de‬‭cedir‬‭la‬‭seva‬‭flota‬‭marina‬‭i‬‭locomotores,‬‭i‬‭cedir‬‭l’explotació‬‭a‬‭mines‬‭de‬‭carbó‬
‭de Sarre a Fr durant 15 anys.‬
‭→Va suprimir el servei militar obligatori i va reduir l’exèrcit a 100.000 soldats.‬
‭→Es prohibeix la unió d’ALE amb Àustria‬
‭→Es forma un “cordó sanitari” al voltant de Rússia per impedir el contagi de la rev. russa‬
‭Repercussions polítiques dels tractats‬
‭ mb‬ ‭el‬ ‭final‬‭de‬‭la‬‭guerra‬‭va‬‭desaparèixer‬‭els‬‭grans‬‭imperis‬‭europeus‬‭d’abans‬‭de‬‭1919.‬‭La‬
A
‭rev. russa d’octubre de 1917 provoca que desaparegui l’imperi rus dels tsars.‬
‭Imp.‬ ‭ALE‬ ‭i‬ ‭Austrohongarès‬ ‭es‬ ‭converteixen‬ ‭en‬ ‭república‬ ‭amb‬ ‭constitució‬ ‭democràtica.‬
‭També‬‭l’imp.‬‭otomà‬‭desapareix‬‭i‬‭es‬‭creen‬‭nous‬‭països.‬‭També‬‭es‬‭constitueixen‬‭nous‬‭estats‬
‭com:‬ ‭Polònia,‬ ‭Finlàndia,‬ ‭Estònia,‬ ‭Letònia,‬ ‭Lituània,‬ ‭Hongria.‬ ‭Cap‬ ‭al‬ ‭1920,‬ ‭Europa‬ ‭estava‬
‭formada per 28 estats i la majoria eren democràcies parlamentàries.‬

‭4. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA‬

‭Demogràfiques‬
‭ Va‬‭haver-hi‬‭més‬‭de‬‭9‬‭milions‬‭de‬‭morts‬‭i‬‭9‬‭milions‬‭de‬‭ferits‬‭i‬‭mutilats.‬‭També‬‭es‬‭sumaran‬
→
‭22 milions de morts per l’epidèmia de la Grip.‬
‭→A‬‭més‬‭a‬‭més,‬‭també‬‭moria‬‭gent‬‭per‬‭problemes‬‭alimentaris‬‭i‬‭males‬‭condicions‬‭sanitàries.‬
‭Tot això també va provocar un descens de la natalitat.‬
‭Econòmiques‬
‭ Els costos financers de la guerra van ser intensos i per tots els països.‬
→
‭→Per‬ ‭finançar‬ ‭la‬ ‭guerra‬ ‭els‬ ‭països‬ ‭es‬ ‭van‬ ‭endeutar‬ ‭i‬ ‭van‬ ‭demanar‬ ‭molts‬ ‭préstecs‬ ‭a‬
‭l’estranger,‬ ‭sobretot‬ ‭els‬ ‭EUA‬‭que‬‭serà‬‭el‬‭principal‬‭beneficiari‬‭de‬‭la‬‭1GM.‬‭Els‬‭EUA‬‭prestarà‬
‭més‬ ‭de‬ ‭12.000‬ ‭milions+interessos.‬ ‭Això‬ ‭provocarà‬ ‭que‬ ‭els‬ ‭EUA‬ ‭siguin‬‭una‬‭nova‬‭potència‬
‭mundial.‬
‭→La 1 GM va significar la pèrdua definitiva de l’hegemonia europea.‬
‭Socials‬
‭ Va‬‭aparèixer‬‭una‬‭nova‬‭classe‬‭social‬‭“nous‬‭rics”‬‭que‬‭van‬‭ser‬‭els‬‭que‬‭van‬‭treure‬‭fortuna‬‭de‬
→
‭la guerra.‬
‭→La‬ ‭classe‬ ‭mitjana‬ ‭van‬ ‭patir‬ ‭l’augment‬ ‭de‬ ‭preus.‬ ‭Això‬ ‭va‬ ‭provocar‬ ‭la‬ ‭pèrdua‬ ‭de‬ ‭poder‬
‭adquisitiu‬‭i‬‭el‬‭deteriorament‬‭de‬‭nivell‬‭de‬‭vida,‬‭i‬‭també‬‭va‬‭provocar‬‭el‬‭descontentament‬‭social‬
‭i tensions socials.‬
‭→Els‬ ‭excombatents‬ ‭sense‬ ‭feina‬ ‭senten‬‭que‬‭la‬‭classe‬‭política‬‭els‬‭abandona‬‭i‬‭això‬‭provoca‬
‭moviments ultranacionalistes i democràtics.‬
‭→Les‬‭dones‬‭van‬‭ocupar‬‭llocs‬‭de‬‭treball‬‭“d’homes”,‬‭i‬‭això‬‭va‬‭fer‬‭que‬‭es‬‭reprengués‬‭la‬‭lluita‬
‭organitzada‬ ‭per‬ ‭aconseguir‬ ‭l’emancipació‬ ‭femenina.‬ ‭En‬ ‭l’època‬ ‭posterior‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭guerra‬ ‭van‬
‭aconseguir el dret a vot.‬

‭5. LA SOCIETAT DE NACIONS I ELS PROBLEMES DE LA POSTGUERRA‬

‭ ra‬ ‭una‬‭organització‬‭internacional‬‭proposada‬‭pel‬‭president‬‭Wilson‬‭després‬‭de‬‭la‬‭1‬‭GM,‬‭en‬
E
‭la‬‭que‬‭l’objectiu‬‭era‬‭mantenir‬‭la‬‭pau,‬‭la‬‭seguretat‬‭col·lectiva,‬‭el‬‭desarmament‬‭i‬‭la‬‭cooperació‬
‭econòmica i cultural.‬
‭→Va‬ ‭ser‬ ‭una‬ ‭organització‬ ‭fràgil,‬ ‭ja‬ ‭que‬ ‭no‬ ‭disposava‬ ‭d’exèrcit‬‭ni‬‭de‬‭mitjans‬‭d’execució.‬‭A‬
‭més a més, no es va permetre l’adhesió dels països vençuts ni de la Rússia Soviètica.‬
‭→Finalment,‬‭els‬‭EUA‬‭van‬‭optar‬‭per‬‭no‬‭participar‬‭en‬‭el‬‭Tractat‬‭de‬‭Versalles,‬‭ja‬‭que‬‭pensaven‬
‭que era molt dur.‬
‭Els problemes de la postguerra‬
‭ es‬ ‭del‬ ‭1919‬ ‭al‬ ‭1924‬ ‭va‬ ‭ser‬ ‭inestable‬ ‭per‬ ‭Europa.‬ ‭Les‬ ‭qüestions‬ ‭nacionalistes‬ ‭no‬ ‭van‬
D
‭quedar‬‭resoltes‬‭a‬‭causa‬‭dels‬‭nous‬‭estats‬‭que‬‭no‬‭eren‬‭ètnicament‬‭homogenis.‬‭A‬‭més‬‭a‬‭més,‬
‭els tractats de pau no van satisfer a tothom.‬
‭→ALE i Fr seguiran enfrontats per les reparacions de guerra.‬
‭ El‬ ‭1925‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭fer‬ ‭la‬ ‭Conferència‬ ‭de‬ ‭Locarno‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭implantar‬ ‭un‬ ‭sistema‬ ‭de‬
→
‭garanties per respectar les fronteres entre ALE, Fr, Bèlgica, Itàlia i R. Unit.‬
‭→El‬ ‭1926‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭admetre‬ ‭a‬ ‭ALE‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭Societat‬ ‭de‬ ‭Nacions,‬ ‭que‬ ‭semblava‬ ‭un‬ ‭gest‬ ‭de‬
‭reconciliació.‬
‭→El pacte de Briand-Kellog del 1928, condemna la guerra com a resolució de conflictes.‬
‭Els problemes de la postguerra a les colònies‬
‭ El‬ ‭principi‬ ‭Wilsonià‬ ‭dona‬ ‭el‬ ‭dret‬ ‭dels‬ ‭pobles‬ ‭a‬ ‭decidir‬ ‭el‬ ‭seu‬‭prop‬‭destí.‬‭Això‬‭provocarà‬
→
‭una consciència nacional a les colònies.‬
‭→‬‭Al‬‭Pròxim‬‭Orient,‬‭Fr‬‭i‬‭la‬‭Gran‬‭Bretanya‬‭prometen‬‭la‬‭construcció‬‭d’un‬‭regne‬‭Àrab‬‭als‬‭àrabs‬
‭a‬‭canvi‬‭de‬‭la‬‭seva‬‭ajuda‬‭contra‬‭els‬‭turcs.‬‭Però‬‭només‬‭van‬‭construir‬‭un‬‭regne‬‭a‬‭la‬‭península‬
‭Aràbica, i Anglaterra i Fr es van quedar amb els territoris i on hi havia petroli‬

‭U8. LA REVOLUCIÓ RUSSA‬

‭1. LA RÚSSIA TSARISTA AL COMENÇAMENT DEL SEGLE XX‬
‭Immobilisme polític i dificultat de modernització‬
‭ Rússia‬‭el‬‭1900‬‭era‬‭un‬‭imperi‬‭gegant,‬‭amb‬‭més‬‭de‬‭140‬‭milions‬‭d’habitants‬‭i‬‭tenia‬‭un‬‭dels‬
→
‭partits polítics més autoritaris d’Europa.‬
‭L’oposició al tsarisme‬
‭ Sorgeix‬ ‭una‬‭oposició‬‭a‬‭aquesta‬‭monarquia‬‭absoluta‬‭el‬‭1870‬‭pels‬‭“Narodniki”‬‭que‬‭era‬‭els‬
→
‭que‬‭estaven‬‭en‬‭contra‬‭del‬‭rei‬‭i‬‭eren‬‭populistes‬‭del‬‭poble.‬‭Ells‬‭creuen‬‭que‬‭la‬‭pagesia‬‭ha‬‭de‬
‭ser força revolucionària per destruir la monarquia absoluta.‬
‭→Els‬ ‭Narodniki‬ ‭proposen‬ ‭un‬ ‭socialisme‬ ‭agrari‬‭a‬‭través‬‭de‬‭la‬‭col·lectivització‬‭agrària‬‭(terra‬
‭no privada i és dels camperols). Els Narodniki van fracassar i es van dividir en 2 grups:‬
‭Un‬ ‭que‬ ‭eren‬ ‭anarquistes‬ ‭anomenats‬ ‭“Voluntat‬ ‭del‬ ‭poble”,‬ ‭que‬ ‭van‬ ‭assassinar‬ ‭al‬ ‭Tsar‬
‭Alexandre‬‭II‬‭(1881)‬‭i‬‭l’altre‬‭partit‬‭era‬‭un‬‭Partit‬‭Socialista‬‭Revolucionari‬‭anomenat‬‭“Esserites”‬
‭que estaven a favor de la rev. agrària i la rev. camperola.‬
‭→El‬ ‭1898‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭fundar‬ ‭el‬ ‭Partir‬ ‭Obrer‬ ‭Social‬ ‭Demòcrata‬ ‭Rus‬ ‭(POSDR),‬ ‭inspirat‬ ‭en‬ ‭els‬
‭principis revolucionaris marxistes. També va destacar Lenin, una figura important del partit.‬
‭→El‬ ‭1903‬ ‭el‬ ‭POSDR‬ ‭es‬ ‭dividirà‬ ‭en‬ ‭2:‬ ‭Els‬ ‭menxevics‬‭,‬ ‭que‬ ‭volen‬ ‭passar‬ ‭primer‬ ‭per‬ ‭rev.‬
‭burgesa,‬ ‭i‬ ‭els‬ ‭bolxevics‬‭,‬ ‭que‬ ‭volen‬ ‭enderrocar‬ ‭el‬ ‭Tsarisme‬ ‭i‬ ‭establir‬ ‭una‬ ‭dictadura‬
‭democràtica revolucionaria provisional del proletariat i la pagesia.‬
‭→El‬‭1905‬‭es‬‭va‬‭crear‬‭el‬‭Partit‬‭Constitucional‬‭Democràtic‬‭(Cadets),‬‭que‬‭pretenia‬‭transformar‬
‭el règim absolut Tsarista en un constitucional, en el que es respectin els drets individuals.‬
‭La revolució del 1905‬
‭ auses‬‭:‬ ‭Aquesta‬ ‭rev.‬ ‭va‬ ‭ser‬ ‭causa‬ ‭pel‬ ‭descontentament‬ ‭dels‬ ‭camperols‬ ‭empobrits‬ ‭i‬
C
‭defraudats‬ ‭per‬ ‭mesures‬ ‭reformistes,‬ ‭pel‬ ‭deteriorament‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭vida‬ ‭dels‬ ‭obrers‬ ‭i‬ ‭les‬ ‭seves‬
‭condicions, la derrota Russa contra el Japó, etc.‬
‭→El‬‭gener‬‭de‬‭1905,‬‭els‬‭obrers‬‭van‬‭fer‬‭una‬‭manifestació‬‭pacífica‬‭a‬‭St.‬‭Petersburg‬‭enfront‬‭del‬
‭Palau‬ ‭d’Hivern,‬ ‭demanant‬ ‭posar‬ ‭fi‬ ‭als‬ ‭abusos,‬ ‭pels‬ ‭pocs‬ ‭drets,‬ ‭i‬ ‭poca‬ ‭llibertat.‬ ‭Això‬ ‭va‬
‭provocar‬ ‭que‬ ‭els‬ ‭guàrdies‬ ‭del‬ ‭Tsar‬ ‭obrissin‬ ‭foc‬ ‭en‬ ‭contra‬‭dels‬‭manifestants‬‭i‬‭van‬‭haver-hi‬
‭centenars de morts i ferits. A aquest fet se’l va anomenar “Diumenge Sagnant”.‬
‭→La‬ ‭duresa‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭repressió‬ ‭va‬ ‭provocar‬ ‭la‬ ‭condemna‬ ‭internacional‬ ‭i‬ ‭va‬ ‭ser‬ ‭el‬ ‭detonant‬
‭perquè es produís un moviment revolucionari a Rússia.‬
‭Conseqüències:‬ ‭Els‬ ‭camperols‬ ‭exigeixen‬ ‭la‬ ‭fi‬ ‭dels‬‭abusos,‬‭agitació‬‭social‬‭i‬‭política‬‭que‬‭es‬
‭va generalitzar per vagues, els obrers s’organitzen en comitès de vagues.‬
‭→‬ ‭També‬ ‭es‬ ‭creen‬ ‭els‬ ‭primers‬ ‭consells‬ ‭obrers‬ ‭“Soviets”,‬ ‭un‬ ‭dels‬ ‭més‬ ‭importants‬ ‭a‬ ‭St.‬
‭Petersburg liderat per Trotski.‬
‭ Els‬‭partits‬‭polítics‬‭clandestins‬‭s’organitzen‬‭per‬‭oposar-se‬‭a‬‭la‬‭guerra,‬‭i‬‭volen‬‭enderrocar‬‭el‬
→
‭règim autoritari i antidemocràtic del Tsar.‬
‭→El‬ ‭descontentament‬ ‭a‬‭l’exèrcit‬‭va‬‭fer‬‭que‬‭la‬‭tripulació‬‭de‬‭“El‬‭motí‬‭cuirassat‬‭Potemkin”‬‭es‬
‭revelés per males condicions de vida, mentre tornaven del Mar Negre. 27 de juny del 1905.‬
‭→Finalment,‬ ‭el‬ ‭Tsar‬ ‭davant‬ ‭la‬ ‭pressió‬ ‭va‬ ‭prendre‬ ‭mesures‬ ‭liberals‬ ‭i‬‭les‬‭va‬‭anunciar‬‭en‬‭el‬
‭manifest‬ ‭d’octubre‬‭:‬ ‭(1)‬ ‭Concedirà‬ ‭la‬ ‭llibertat‬ ‭d’expressió‬ ‭de‬ ‭reunió‬ ‭i‬ ‭d’associació,‬ ‭(2)‬ ‭i‬ ‭es‬
‭crearà‬ ‭un‬ ‭règim‬ ‭representatiu,‬ ‭amb‬ ‭un‬ ‭Parlament,‬ ‭la‬ ‭Duma,‬ ‭elegit‬ ‭per‬ ‭un‬ ‭sufragi‬ ‭i‬ ‭amb‬
‭poders‬ ‭legislatius.‬ ‭Aquest‬ ‭manifest‬ ‭va‬ ‭calmar‬ ‭l’oposició‬ ‭liberal‬ ‭i‬ ‭va‬ ‭permetre‬ ‭al‬ ‭Nicolau‬ ‭II‬
‭reprimir‬‭la‬‭revolta‬‭i‬‭arrestar‬‭els‬‭dirigents‬‭dels‬‭Soviets‬‭de‬‭Sant‬‭Petersburg‬‭i‬‭de‬‭Moscou‬‭(Lenin‬
‭i Trotski).‬
‭El fracàs de les reformes‬
‭ Hi‬‭ha‬‭un‬‭intent‬‭de‬‭reforma‬‭agrària‬‭a‬‭causa‬‭del‬‭Diumenge‬‭Sagnant‬‭(DS),‬‭en‬‭el‬‭que‬‭es‬‭vol‬
→
‭crear‬‭una‬‭classe‬‭mitjana‬‭camperola‬‭acomodada‬‭“Els‬‭Kulaks”.‬‭Però‬‭la‬‭reforma‬‭no‬‭va‬‭afectar‬
‭les terres de la noblesa ni de l’església ni del Tsar.‬
‭→A més, torna la depressió pol. influïda per Rasputin, cosa que provoca impopularitat.‬
‭→Aquesta situació empitjora amb l’esclat de la 1 GM 1914.‬

‭2. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DEL 1917‬‭(febrer segons‬‭el calendari Julià)‬

‭ es‬ ‭derrotes‬ ‭i‬ ‭pèrdues‬ ‭humanes‬ ‭de‬ ‭Rússia‬ ‭en‬ ‭la‬‭1‬‭GM‬‭provoca‬‭que‬‭es‬‭generin‬‭dificultats‬
L
‭econòmiques i malestar social. També va provocar desmoralització i desercions a l’exèrcit.‬
‭La revolució de febrer i la caiguda del Tsarisme‬
‭ El‬ ‭23‬ ‭de‬ ‭febrer‬ ‭de‬ ‭1917‬ ‭sorgeix‬ ‭una‬ ‭rev.‬ ‭espontània‬ ‭a‬ ‭St.‬ ‭Petersburg,‬ ‭eren‬ ‭vagues‬ ‭i‬
→
‭manifestacions‬‭en‬‭contra‬‭de‬‭la‬‭guerra‬‭i‬‭les‬‭pèssimes‬‭condicions‬‭de‬‭vida‬‭del‬‭poble.‬‭Aquestes‬
‭vagues‬ ‭es‬ ‭van‬ ‭expandir‬ ‭cap‬ ‭a‬ ‭Moscou‬ ‭i‬ ‭les‬ ‭tropes‬ ‭que‬ ‭s’enviaven‬ ‭per‬ ‭reprimir‬ ‭les‬
‭manifestacions es van unir als manifestants.‬
‭→El‬‭tsar‬‭va‬‭dissoldre‬‭la‬‭quarta‬‭Duma‬‭i‬‭això‬‭va‬‭empènyer‬‭els‬‭liberals‬‭(cadets)‬‭a‬‭oposar-s’hi.‬
‭El‬‭2‬‭de‬‭març‬‭Nicolau‬‭II‬‭va‬‭abdicar‬‭perquè‬‭els‬‭Bolxevics‬‭estaven‬‭a‬‭la‬‭guerra‬‭i‬‭ell‬‭estava‬‭sol.‬
‭L'endemà‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭formar‬ ‭un‬ ‭govern‬ ‭provisional,‬ ‭la‬ ‭majoria‬ ‭de‬‭membres‬‭procedien‬‭del‬‭partit‬
‭dels cadets i esserites, presidit pel príncep Lvov.‬
‭De la revolució de febrer a l’octubre: el govern provisional‬
‭ ntre febrer i octubre a Rússia hi va haver dos poders paral·lels: el del govern provisional‬
E
‭(cadets + esseristes) i el dels soviets (bolxevics‬‭(oposen col·laborar)‬‭+menxevics +esseristes).‬
‭El govern provisional va adoptar un seguit de reformes que no van solucionar les crisis de‬
‭Rússia.‬
‭Les crisis amb els bolxevics‬
‭En aquesta situació es va produir la crisi d’abril, que Lenin va exposar en les “tesis d’abril”‬
‭la‬ ‭línia‬‭política‬‭del‬‭seu‬‭partit:‬‭Planteja‬‭una‬‭ruptura‬‭amb‬‭el‬‭govern‬‭provisional‬‭i‬‭la‬‭necessitat‬
‭de‬‭passar‬‭de‬‭la‬‭revolució‬‭burgesa‬‭a‬‭la‬‭revolució‬‭socialista.‬‭També‬‭el‬‭poder‬‭havia‬‭de‬‭recaure‬
‭en els soviets. Per fer front a la crisi, els menxevics i els socialistes revolucionaris s’uneixen.‬
‭→El‬ ‭juliol‬ ‭del‬ ‭1917,‬ ‭després‬ ‭de‬ ‭derrotes‬ ‭en‬ ‭la‬ ‭1GM,‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭dur‬ ‭a‬ ‭terme‬ ‭l’oposició‬ ‭dels‬
‭bolxevics‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭guerra.‬ ‭Van‬‭organitzar‬‭una‬‭manifestació‬‭armada‬‭per‬‭aconseguir‬‭el‬‭poder.‬‭El‬
‭govern‬‭provisional‬‭va‬‭ordenar‬‭a‬‭les‬‭tropes‬‭que‬‭dissolguessin‬‭la‬‭manifestació,‬‭i‬‭Lenin‬‭va‬‭fugir‬
‭a Finlàndia i Trotski va ser empresonat. El príncep Lvov va dimitir i Kerenski pasa al poder.‬
‭El colp d’estat de Kornilov‬
‭Kornilov‬‭vol‬‭donar‬‭un‬‭cop‬‭d’estat‬‭i‬‭implantar‬‭una‬‭dictadura‬‭militar.‬‭Deixen‬‭lliure‬‭a‬‭Trotski‬‭i‬‭els‬
‭donen‬‭armes‬‭per‬‭lluitar‬‭contra‬‭Kornilov.‬‭Kerenski‬‭va‬‭haver‬‭de‬‭demanar‬‭ajuda‬‭als‬‭bolxevics‬‭i‬
‭al soviet de Petrograd per aturar el cop d’estat i això va reforçar als soviets.‬
‭3. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE LA URSS‬
‭La conquesta del poder pels bolxevics‬
‭ l‬ ‭setembre‬ ‭de‬ ‭1917‬ ‭les‬ ‭condicions‬ ‭de‬ ‭vida‬ ‭a‬ ‭Rússia‬ ‭van‬ ‭empitjorar‬ ‭a‬ ‭causa‬ ‭del‬
E
‭desproveïment i el caos administratiu. Lenin va aprofitar aquest caos per prendre el poder‬
‭immediatament i tornar clandestinament a Petrograd des de l’exili.‬
‭La revolució d’octubre‬
‭→Trotski president del Soviet de Petrograd va coordinar les operacions del comitè militar‬
‭revolucionari i va preparar la presa de poder.‬
‭→La nit del 24 al 25 d’octubre, les tropes lleials als bolxevics van ocupar bancs, centrals‬
‭telefòniques‬ ‭i‬ ‭les‬ ‭estacions‬ ‭de‬ ‭ferrocarril‬ ‭i‬ ‭el‬‭dia‬‭25‬‭van‬‭envoltar‬‭el‬‭Palau‬‭d’Hivern.‬‭Lenin‬‭i‬
‭Trotski‬‭van‬‭formar‬‭un‬‭nou‬‭govern‬‭anomenat‬‭Consell‬‭de‬‭Comissaris‬‭del‬‭Poble.‬‭El‬‭govern‬‭era‬
‭presidit per Lenin i constituït per 15 persones, entre les quals trobem a Trotski i Stalin.‬
‭La creació de l’estat soviètic‬
‭ l Congrés dels Soviets va constituir un estat socialista soviètic i Lenin va signar dos‬
E
‭Decrets:‬
‭Per‬ ‭una‬ ‭banda,‬ ‭el‬‭Decret‬‭sobre‬‭la‬‭pau‬‭pel‬‭qual‬‭es‬‭va‬‭invitar‬‭els‬‭governs‬‭en‬‭guerra‬‭a‬‭una‬
‭pau justa, democràtica... L’abandonament de la guerra era una de les principals demandes.‬
‭Per altra banda, el‬‭Decret sobre la terra‬‭, pel qual es va anunciar l’expropiació de les terres‬
‭i a partir d’ara el control de les terres serà dels camperols. Es va abolir el dret a la propietat‬
‭de la terra, no es podia vendre ni llogar.‬
‭Immediatament, es van posar en marxa altres mesures per reforçar el control:‬
‭- Es va concedir el control de les fàbriques.‬
‭- Es va establir la jornada laboral de 8 hores.‬
‭- Es va declarar la igualtat de tots els pobles soviètics.‬
‭Lenin‬ ‭estava‬ ‭decidit‬ ‭a‬ ‭escalfar‬ ‭qualsevol‬ ‭mena‬ ‭d’oposició‬ ‭a‬ ‭les‬ ‭idees‬ ‭bolxevics.‬ ‭Per‬
‭poder-ho fer va promulgar un decret sobre la premsa que l’autoritzava a clausurar qualsevol‬
‭diari‬ ‭que‬ ‭públiques‬ ‭opinions‬ ‭contràries‬ ‭al‬ ‭II‬ ‭Congrés‬ ‭dels‬ ‭Soviets.‬ ‭Des‬ ‭del‬ ‭desembre‬ ‭de‬
‭1917,‬ ‭la‬ ‭policia‬ ‭política‬ ‭o‬ ‭txeca‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭encarregar‬ ‭de‬ ‭controlar‬ ‭i‬ ‭eliminar‬ ‭tots‬ ‭els‬‭opositors‬
‭(liberals, menxevics, anarquistes...)‬
‭→El‬ ‭març‬ ‭del‬ ‭1918‬ ‭se‬ ‭signa‬ ‭el‬ ‭tractat‬ ‭de‬ ‭pau‬ ‭a‬ ‭Brest-Litovsk‬ ‭(entre‬ ‭ALE‬ ‭i‬ ‭Rússia)‬ ‭que‬
‭posava fi a la participació de Rússia a la 1 GM.‬
‭→La‬ ‭constitució‬ ‭defineix‬ ‭el‬ ‭nou‬ ‭estat‬‭rus‬‭com‬‭una‬‭Dictadura‬‭del‬‭proletariat,‬‭sota‬‭el‬‭control‬
‭d’un partit únic, el Partit Comunista de Rússia.‬
‭La guerra civil i el comunisme de guerra‬
‭ A‬ ‭partir‬ ‭del‬ ‭1918‬ ‭fins‬ ‭al‬ ‭1922‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭una‬ ‭Guerra‬ ‭civil.‬ ‭L’oposició‬ ‭més‬ ‭important‬ ‭va‬ ‭ser‬
→
‭l'exèrcit blanc (partidaris del Tsar) i l'exèrcit roig (partidaris bolxevics, organitzat per Trotski).‬
‭→El‬ ‭juliol‬ ‭del‬ ‭1918‬ ‭els‬ ‭bolxevics‬‭van‬‭executar‬‭el‬‭tsar‬‭Nicolau‬‭II‬‭i‬‭la‬‭seva‬‭família,‬‭per‬‭por‬‭a‬
‭que tornés la monarquia absoluta.‬
‭→El‬ ‭1919‬ ‭a‬ ‭Moscou‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭fundar‬ ‭la‬ ‭III‬ ‭Internacional‬ ‭“Tercera‬ ‭Comunista”‬ ‭(Komintern),‬
‭creada des de Rússia per Lenin, per donar a conèixer el govern comunista a reu del món.‬
‭→El‬ ‭1921‬ ‭la‬ ‭desastrosa‬ ‭situació‬ ‭econòmica‬ ‭va‬ ‭provocar‬ ‭molta‬ ‭fam‬ ‭a‬ ‭Rússia.‬ ‭Durant‬ ‭la‬
‭guerra‬‭es‬‭va‬‭impulsar‬‭una‬‭economia‬‭anomenada‬‭comunisme‬‭de‬‭guerra,‬‭on‬‭l’estat‬‭va‬‭passar‬
‭a‬‭controlar‬‭l’economia.‬‭Hi‬‭haurà‬‭un‬‭nou‬‭sis.‬‭econòmic‬‭que‬‭intenta‬‭obrir‬‭l'economia‬‭al‬‭mercat‬
‭(NEP).‬
‭El 1922 serà la Fi de la guerra civil i el Naixement de l’URSS:‬
‭La‬ ‭NEP‬ ‭i‬ ‭el‬ ‭naixement‬ ‭de‬ ‭l’URSS‬ ‭→‬‭El‬ ‭1922‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭crear‬ ‭la‬ ‭Unió‬ ‭de‬ ‭Repúbliques‬
‭Socialistes soviètiques, on es van sumar països en l'òrbita de Rússia.‬
‭4. LA LLUITA PEL PODER I EL TRIOMF DE STALIN‬
‭La mort de Lenin i lluita pel poder‬
‭ l‬ ‭gener‬ ‭del‬ ‭1924‬ ‭va‬ ‭morir‬ ‭Lenin‬ ‭i‬ ‭comença‬ ‭una‬ ‭lluita‬ ‭de‬ ‭poder‬ ‭per‬ ‭governar‬ ‭la‬ ‭unió‬
E
‭soviètica.‬ ‭Lenin‬ ‭va‬ ‭deixar‬ ‭un‬ ‭testament‬ ‭polític‬ ‭expressant‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭preocupació‬ ‭pel‬ ‭poder‬
‭acumulat per Stalin, però aquest testament no es va donar a conèixer a l’Autoritat del partit‬
‭comunista. (Politburó).‬
‭El triomf de Stalin‬
‭ omencen les disputes pel poder entre Trotski i Stalin, en les que va guanyar Stalin.‬
C
‭→El‬ ‭1925‬ ‭Trotski‬ ‭va‬‭ser‬‭destituït‬‭i‬‭el‬‭1929‬‭va‬‭ser‬‭expulsat‬‭del‬‭partit‬‭comunista‬‭i‬‭de‬‭Rússia‬
‭així que va fugir a Mèxic a casa del marit de Frida Kahlo.‬
‭→El 1940 va tenir lloc l’assassinat de Trotski per part de Ramon Mercader agent de Stalin).‬

‭5. L’URSS sota la dictadura de Stalin‬

‭La dictadura estalinista‬
‭ a dictadura de Stalin es caracteritzava pel culte de la personalitat del líder i per la repressió‬
L
‭i eliminació de la dissidència.‬
‭Purgues estalinistes‬
‭ es purgues eren campanyes d’empresonament i assassinat dels opositors polítics i milions‬
L
‭de persones enviades a camps de treball (GULAGS - camps de treballs forçats)‬
‭L’estatalització de l’economia‬
‭ l‬ ‭1928‬ ‭Stalin‬ ‭abandonà‬ ‭el‬ ‭suport‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭NEP‬ ‭i‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭decantar‬ ‭pel‬ ‭reforçament‬ ‭de‬ ‭la‬
E
‭planificació i el control per part de l’estat. Van tenir lloc la col·lectivització de l’agricultura, els‬
‭plans quinquennals (cada 5 anys) i la inversió en la indústria pesant russa.‬