LITERATURA

LA TRAGÈDIA DE MACBETH
- 1606: data d’estrena (hipòtesi)
- És la tragèdia més breu→ no es sap ben bé quant dura la trama→
- Sospita: obra publicada no basada en el manuscrit original de Shakespeare. Proves:
o 1611: representació de l’obra (documentat)→ argument de l’obra amb certes variacions a com ens ha
arribat
▪ Prova: text del 1606 + ric i complex que l’obra publicada
o Cançó de les bruixes (1613-1616) “The Witch”, Thomas Middleton→ posterior a Macbeth
▪ Fragment de “The Witch” afegit posteriorment al text original mitjançant una cançó
- 1613: Publicació de Macbeth en llibres amb les obres completes de Shakespeare
o Shakespeare podria no haver escrit aquestes obres→ trames massa complexes i riques:
▪ Shakespeare era actor → vol dir: no gaire extensa formació
o Objectiu de l’autor en les obres→ acontentar a un mecenes o públic popular:
▪ Trames ajustades als actors de la companyia de teatre en qüestió
▪ S’havia d’afalagar el mecenes i deixar-lo bé davant de la societat
• Estrany: Macbeth com a protagonista no afalaga al mecenes

OBRA DE MACBETH PENSADA PEL REI JAUME I (entre altres coses)

Coronació de Jaume I → canvia nom de la companyia de teatre de Shakespeare a “King’s Men” → elegits del rei. Com?
→ Lloances al mecenes

- Abans: Companyia de teatre a la qual s’incorpora Shakespeare→ “The Lord’s Chamberlain Men”
o Organitzaven espectacles per a la cort de la reina Elisabeth

Relats/ propostes formatives en les quals Shakespeare es basava (l’autor no inventava res):

- Un any abans: homenatge al rei amb petit espectacle→ processó de les 3 sibil·les descendents de Banquo
basada en una llegenda on es recreaven orígens llegendaris dels Stuart: 1605→ proposta formativa fresca→
obra publicada al 1606

Coses que apareixen a Macbeth extretes d’aquests relats/ propostes formatives + lloen a Jaume I:

- Situació de les 3 dones que saluden al seu ancestre→ nombrades sibil·les (de l’homenatge a Jaume I al 1605)
o Semblança amb l’escena de les 3 bruixes (the Wayward Sisters) de Macbeth: salutació molt semblant
▪ Cròniques de Holinshed: figura de 3 dones d’un món antic→ “fades dotades del saber de la
profecia gràcies a la seva ciència nigromant”
- Menció dels 8 reis Stuart: descendència legítima dels reis
o Macbeth: 8 reis descendents de Baquo
- Menció del doble cercle i triple ceptre (Anglaterra, Irlanda i Escòcia)
- Tot succeeix a Escòcia→ es diu que en un futur: descendents Banquo reis d’Escòcia
o Descendents descrits en visió final→ últim: Jaume I amb doble cercle i triple ceptre
- Fragment: do del rei que curarà l’escròfula→”deixarà en herència als reis vinents”→ indicador legítim rei
d’Anglaterra + més endavant es diu que encara té el do diví de la profecia
- Jaume I unifica Anglaterra, Escòcia i Irlanda → referenciat a la tragèdia de Macbeth → record de la passada
col·laboració entre Escòcia i Anglaterra
- Personatge Malcolm de l’obra: descendent dels rei Duncan→ es converteix en rei d’Escòcia gràcies a la coalició
amb el rei d’Anglaterra→ referència a l’ajut del rei d’Anglaterra a unificar els 3 països→ lloança a Jaume I
o En una escena: Malcolm parla malament de sí mateix a Macduff per veure si és bon vassall i fidel a
Escòcia→ Malcolm veu que Macduff no estaria disposat a acceptar un rei descrit com ho ha fet
Malcolm→ qual Malcolm li diu que és tot mentida, Macduff no s’ho acaba de creure del tot
▪ Posada en dubte de Malcolm bon rei o no (la tragèdia no ens explica què passa després) →
teoria: imatge roda de la fortuna: cau Macbeth i puja figura similar
 • Potser el següent rei no serà exemplar→ descendents de Banquo: els realment
legítims→ Jaume I + modèlic com a rei que no d’altres (++ lloança)
• Malcolm, en xerrada posterior, li diu: “lluiteu-hi com un home”→ aprofita dolor de
Macduff per dur-lo a la guerra i aconseguir el tro: no és actitud de bon rei
- Episodi de les bruixes: fragment de la obra Macbeth→ + representatiu de la lloança a Jaume I
o Recitació de tots els descendents del I rei → un dels últims descrit amb 3 ceptres → símbol Jaume I

Llegenda de Banquo (legítim ancestre de la família reial):

- Banquo: personatge fictici (no hi ha indicis de que existís)→ exemplar de la tragèdia

o Llegenda del rei originari i ancestre de tots els reis legítims
- Utilitzada a Macbeth a través de dues fonts:
o Chronicles of England, Scotland and Ireland, escriptor: Holinshed, 1577
▪ Gran inspiració de Shakespeare per introduir aquest personatge a Macbeth
• Narració principal de Shakespeare ja explicada a l’obra de Holished
o Demonologia del rei Jaume I→ dissertació filosòfica sobre les relacions històriques entre els diversos
mètodes d’adivinació utilitzats a l’antiga màgia negra, 1517
▪ Utilitzada a Macbeth per la cançó de les bruixes (Banquo)→ lloança al mecenes
- 1r: 1527→ Hector Boece, historiador Escocès→ inventa figura de Banquo→ font d’inspiració: crònica de
Gentis Scotorum
- 2n: Holished recull la història fent variacions → Macbeth i Banquo assassinen el rei Duncan → justificats
perquè és un rei malvat
o Obra de Holished: Macbeth té dret al tro, conquerirà durant 10 anys i ho farà millor que Duncan→
acabarà matant a Banquo (també passa a Macbeth això últim)
- 3r: Shakespeare: Macbeth és el mal i Banquo el bé (idealitzat degut al rei Jaume I, obres per acontentar als
mesenes)→ antítesi:
o Banquo:
▪ Situació de les bruixes: home sensat→ relativitza l’aparició
▪ Honest
o Macbeth:
▪ Malvat
▪ Descriu Banquo com a gosat i insubordinable, guiat per un seny
• És la persona que li fa més por
o Atres personatges antítesi: Bé: rei Duncan, Malcolm, Macduff/ Mal: les bruixes, lady Macbeth

LES BRUIXES

Macbeth: 1a obra on apareixen bruixes i es parlen de pràctiques i rituals

- Shakespeare les incorpora: obra camí que utilitzaran altres dramaturgs

o Són personatges que interessen a l’època→ bruixes lligades al fart (destí)
- Bruixes inspirades de les cròniques de Holinshed

A l’època:

- Bruixeria molt viva

- Es prenien disposicions legals per la bruixeria
o Ex: 1604→ s’imposen lleis contra les pràctiques de la bruixeria
- A l’imaginari popular→ bruixes:
o dones que han entregat l’ànima al diable i es sotmeten a ell → són la materialització del mal
▪ MAL (en el cristianisme medieval)= el diable: força que existeix, materialitzable
o Dones horribles i lletges amb trets no propis de les dones → barba
o Provocaven les tempestes, mataven animals, ...

Shakespeare adapta les bruixes de les cròniques a les de la visió de l’època

- Símbol de temptació→ tempten a Macbeth a escollir el bàndol del mal→ assassinar el rei Duncan
 o Les bruixes no el fan escollir→ Macbeth decideix aconseguir els seus objectius segons la informació
de les bruixes (les bruixes no l’han obligat a res!)
▪ Bruixes fan caure els homes en el pecat

CONCEQÜÈNCIES DE L’ACCIÓ DE MACBETH

A l’obra→ moralina: l’acció humana té efectes sobre la realitat dels individus i del món

- Abans assassinat rei Duncan: castell dels Macbeth (on s’instal·la el rei Duncan)→ ben posat, bona disposició
del lloc, aire pur→ lloc pur
o Es viu sota el bon ordre diví de la natura i humà
- Després assassinat del rei Duncan: canvia ordre de la naturalesa→ entorn es torna + lúgubre
o Succeeixen fenòmens estranys la nit de l’assassinat→ nit dolenta, aspre
o Matí següent→ tot s’enterboleix→ món envaït per les forces del mal
▪ L’acció de Macbeth ha obert una porta al mal
• Abans: només materialitzat en les bruixes
- Escena del porter→ estranya→ té finalitat còmica (discurs del porter satíric): es diu que va ser afegida després
o Porter: personatge que vigila una de les portes del castell dels Macbeth durant l’assassinat
▪ Està borratxo
o Escena: trucs a la porta→ els Macbeth no volen obrir→ al final obren i és el porter→ porter fa discurs:
(monòleg però com si fos un diàleg amb gent imaginària que va entrant):
▪ Diu que fa de porter de l’infern → representació: imagina que va deixant entrar diversos
pecadors→ suïcida, engalipador, sastre anglès→ al final diu: aquí fa massa fred per ser l’infern
• Interpretació de l’escena popular medieval del descens a la boca de l’infern (una
porta) on hi havia un porter
o En l’ideari cristià: Crist, un cop mort, baixa a l’infern i allibera a tothom
o Misteris medievals: representació del cosmos i l’infern amb el porter
o Escena (satírica i representació del misteri medieval) utilitzada per:
▪ Alleujar l’ambient i destensar-lo després de la mort
▪ Fer veure que l’ambient del món i del castell s’ha tornat propi de l’infern
- Crim Macbeth: subversió ordre polític i natural (tant que la natura es trastoca)→ estranys fenòmens
naturals)→ traïció en contra de totes les lleis que sustenten la societat i lleis de la cavalleria
o Llei de l’hospitalitat: Duncan es troba a casa Macbeth→ recordem escena Cíclop a Ulisses
▪ Hoste: persona sagrada que l’has de protegir
• Crim enorme no protegir-lo→ normes ancestrals→ no lligades al cristianisme ni a res
actual
▪ Són familiars i Macbeth és el seu vassall
o Duncan→ rei + bo→ “és tan bon rei que fins i tot els àngels del judici final es posarien en contra de
l’assassí” -Macbeth
- Crim provoca:
o Fugida descendents rei Duncan→ hereus
o Pèrdua de son pels Macbeth
▪ “Fets contra natura provoquen malvestats contra natura ” -metge
▪ Macbeth diu: durant l’assassinat va sentir una veu→ visió que li diu que ha matat la capacitat
de dormir→ s’ha matat a sí mateix
• Dormir: bàlsam que ens guareix per a la ment ferida
o No es pot gaudir plenament de la vida
o Inici tortura Macbeth→ a ell també se li ha trastocat la natura (son)
o TOT I AIXÒ: al món de l’obra s’exalta la violència→ text contra la violència il·legítima contra el poder
polític establert
▪ Exemple: inici obra amb actes bèl·lics ben vistos, de la mà de Macbeth
▪ Obra + conservadora, valors + tradicionals: legítim monarca hereta el tro i no hi ha cap mena
de forma de transgredir aquestes estructures
- Macbeth comença a ser rei→ inici remordiments i posterior pèrdua del tro
 o Por de la visió de les bruixes de que Banquo serà rei: les torna a visitar
▪ A partir del que li diuen decideix continuar cadena d’assassinats→ qualsevol opositor
• Regne de la por→ únic llaç que unifica Escòcia: la por
- La por de Macbeth provoca:
o Pèrdua son lady Macbeth: remordiments no la deixen dormir i se suïcida→ el personatge canvia abans
i després assassinat
o Macbeth→ perd sentiments de remordiments al generalitzar el terror (+ la son)
▪ Abans: personatge valerós, bel·licós i violent→ trets vistos com a positius → inici obra amb
escena bèl·lica: Macbeth matant el traïdor (redactat de forma sanguinària)
▪ Abans: personatge hipersensible→ molt terror i por pateix + té molta imaginació
• Desborda la seva imaginació: fer-se senyor de Cawdor li desperta la imaginació de
seguir complint prediccions de les bruixes→ imagina ser rei però no esperant, sinó
assassinant→ l’horroritza
o Imaginació descontrolada li provoca: ambició i por→ visió d’una daga→ la
que utilitzarà per matar el rei i metafòricament el matarà a ell
▪ Constatació: no està concentrat en l’assassinat→ distret, desbocat
per la por i la imaginació→ (no és un personatge fred i insensible)
o Lady Macbeth controla imaginació i por de Macbeth→ ell sol no és capaç*
▪ Després: envaït pel sentiment d’ABSÍDIA (anomenat així a l’Edat Mitjana)
• = depressió: pèrdua del desig de fer coses, de viure, viure perd sentit
• Melancolia i absídia= emocions molt properes
• Melancolia: malaltia molt de moda a l’època de Shakespeare
o A l’Edat Mitja es creia que el cos estava format “d’humors” (substàncies), una
d’elles, la bilis negra→ melancolia= excés de bilis negra al cos
• Molts personatges de Shakespeare afectats per la melancolia: ex: Hamlet
▪ La subversió de la natura li diu a Macbeth que res té sentit
• Reflexió de Macbeth sobre el sentit de la vida: no té sentit, és absurda
o “Com si l’actor apareix un moment a escena i desapareix ”- Macbeth
o Destrucció de la unió dels Macbeth→ l’únic que té Macbeth és l’amor de lady Macbeth
▪ Inicialment: sembla que Macbeth s’estima i es preocupa per lady Macbeth
▪ Al final: desapareix amor→ suïcidi lady Macbeth no provoca cap reacció en ell
• Tot en la vida de Macbeth queda reduït a l’assassinat

*LADY MACBETH DURANT EL CRIM

Cervell del crim→ coneix perfectament al seu marit
- Lady Macbeth al rebre missatge de Macbeth que serà rei i ella reina: creu que Macbeth massa bona persona
o (Tots dos pensen que el camí és l’assassinat, cap confia en el destí)
- Emborratxa prèviament els guàrdies + ella agafa la daga i empastifa els guardians perquè sembli que han estat
ells els culpables
- Lady Macbeth controla les emocions del seu marit
- No és representació del diable però té trets semblants amb les bruixes
o Al rebre la carta de Macbeth amb la notícia que el rei Duncan està arribant al seu castell fa un conjur:
invoca les forces del més enllà
▪ Quan sent que arriba, també arriba un corb “amb la veu ronca”: símbol mal auguri:
• Arribada rei Duncan serà la mort
o Estudiosos relacionen forma en que lady Macbeth saluda a Macbeth igual que com ho fan les bruixes

Té trets masculins segons l’època inspirats en: dones guerreres escoceses + episodis de dones que havien empunyat
una arma→ trets negatius a l’època

- Personatge totalment negatiu→ deixa de fer el que dona hauria de fer a l’època + transgredeix lleis polítiques
- Sap que és dèbil: té monòleg interior: demana perdre remordiments i compassió→ per ajudar a fer el crim
o (Això també ens diu: a L. Macbeth li costa dur a terme el crim: és bona, va ser dona normativa)
 o Perd atributs femenins, “deixar de ser dona” - L. Macbeth→ fa esforços per agafar atributs masculins
→ Macbeth li diu que la seva naturalesa ara és de ferro
▪ Subversió ordre natural: la llei natural com a dona
• Cometent l’ajut del crim→ trenca ordre natural dona: tenir hostes a casa
▪ “Lleveu-me del sexe”→ (paral·lelisme amb bruixes: dones que no ho semblen: barba)
▪ “Preneu els meus pits i canvieu la llet en fel” → llet materna= bondat
• → L. Macbeth fa referència a la bondat de Macbeth amb la llet materna
• L. Macbeth rebutja ser mare un altre cop (sembla que en algun moment ho va ser i
havia sentit felicitat pel seu fill)
o Renúncia a ser la persona que és: al final no pot amagar bondat, remordiments i sentiments (escena
somnambulisme)→ suïcidi

FEMINITAT NORMATIVA a l’època extreta del monòleg:

- La dona ha de tenir pietat, compassió i bondat
- Ha de ser mare→ maternitat: feminitat normativa, tret que l’ha de caracteritzar

MATERNITAT, NENS I FILLS

- Antítesi → Parella Macbeth ---------------- Macduff, muller i fill
o Parella Macbeth fan esforç per perdre sentiments i ho aconsegueixen→ produeix assassinat de ++ fills
o Macduff i muller: tenen sentiments maternals, paternals i capacitat de compassió

SER HOME segons l’obra → tragèdia farcida de tòpics que s’han arrossegat fins l’actualitat

- Pèrdua feminitat = pèrdua bondat i compassió = home no té sentiments

- Escena proba Malcolm a Macduff i xerrada posterior:
o Macduff expressa emocions paternals→ figura de pare, patriarca de la família
o Els homes no xerren ni es lamenten, com diuen que fan les dones
▪ Dones: es lamenten, diuen disbarats, no actuen, s’entretenen amb xerrar
- Persona d’acció, que actua, amb autocontrol→ Macbeth no es controla, no actua com un home
o Macbeth és menyspreable perquè té trets femenins (una interpretació)→ crim per no autocontrol
- Verdadera i bona masculinitat de Macduff→ home no nat/ nascut de dona: no influenciat per trets de dona

CONSTRUCCIÓ DE L’OBRA
Construcció simètrica→ comença i acaba de la mateixa forma
- Inici: guerra→ invasió estrangera (Noruecs) a causa d’un vassall escocès de Duncan + assassinat→ Macbeth
mata el vassall traïdor al rei que ha provocat el conflicte i el porta davant del rei Duncan
o Per això: Macbeth honrat i lloat amb títol del Senyor de Cawdor→ antic títol del traïdor
- Final: invasió estrangera + decapitació de Macbeth per traïció (assassinat rei Duncan)
o Tot torna al seu ordre
o Macbeth passa de ser honrat a ser traïdor
o Macbeth provoca anomalia i l’ordre es restaura gràcies a ella:
▪ El bosc de Birnam
▪ Profecia de les bruixes de que l’home no nat de dona seria rei→ no es referien veritablement
a ell sinó a Macduff

IMATGES QUE ES REPETEIXEN A L’OBRA → van donant-li significat a les escenes

L’infern Nit / dia
Els nens El son / l’insomni
La sang Malaltia / cura
Els decapitats L’ull / mà
La daga L’ull / daga
Vestits balders→ metàfora de que el rei no és al seu lloc = Imatges antitètiques

Nens→ aparició imatges de nens amb la invocació de les bruixes dels descendents de Banquo

Cap armat→ cap de Macbeth decapitat per Macduff→ advertència

Nen ensangonat→ Macduff nascut de cessaria, no nat de dona
Nen coronat, amb una arbre a la mà→ Malcolm→ profecia del bosc de Birgam, soldats avançant amb branques a la mà
Banquo / el cap sagnant de Banquo→ la descendència de Banquo
 Sang
Capità ensangonat→ informant de la guerra
Assassinat Duncan→ mans ensangonades de Macbeth, servents i L. Macbeth→ escena guàrdies + escena sonambulisme
Cara ensangonada de l’assassí
Cap ensangonat de Banquo
Aparició del nen ensangonat

Decapitats
Cap talla de McDonwald→ revel señor de Crowdor contra el rei→ trenca estructures natura→ té tota la maldat
Cap ensangonat de Banquo
Cap armat
Cap de Macbeth

Obra sobre el que comporta un crim que transgredeix l’ordre social, natural i polític i l’impossibilitat d’aturar la cadena
de crims→ l’assassí és desterrat de la societat