CONSONANTISME

ELS SONS CONSONÀNTICS ES CARACTERITZEN PER UNA

INTERRUPCIÓ PARCIAL O TOTAL DE L’AIRE EN ARRIBAR A LA
CAVITAT DE LA BOCA. ELS FONEMES CONSONÀNTICS
PODEN TENIR DIVERSES REALITZACIONS, ANOMENADES
AL·LÒFONS.
FONEMES AL·LÒFONS.
 QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE?

El punt d’articulació
La sonoritat. ( La posició de la
Si és SORD o SONOR. llengua) El mode d’articulació
 És la zon
PUNT D’ARTICULACIÓ
a de la
cavitat d
e la boca
on
es produ
eix
l’obstruc
ció de la
sortida d
e l’aire.
 PUNT D’ARTICULACIÓ
Alveolar: la punta de la llengua i els alvèols dentals superiors.
Són sons alveolars: [s] (soca, rossa, feliç, felicitat), [z] (zero, rosa),
[ts] (potser), [dz] (dotzena), [l] (lateral), [r] (rosa, arròs), [ɾ]
(parent), [n] (ànima).
Bilabial: s'articula amb els dos llavis. Són bilabials: [p] (pilota), [b]
(bosc), [β](obert), [m] (amistat).
Dental: l'àpex de la llengua toca les dents superiors. Són dentals:
[t] (dit, solitud), [d] (dona), [ð] (adonar).
Labiodental: : les dents incisives superiors i el llavi inferior. Són
labiodentals: [f] (ofici), [ɱ] (infectar, amfibi).
 PUNT D’ARTICULACIÓ

Palatal: el dors de la llengua s'aproxima al paladar. Són

palatals: [ʃ] (xerrac, anxova, caixa, feix), [ʒ] (gent, joc), [tʃ]
(cotxe, raig), [j] (iode, seient), [dʒ] (patge), [ʎ] (llamp, coll),
[ɲ] (bany, nyicris).

Velar: el postdors de la llengua toca o s'aproxima al vel del

paladar (campaneta o úvula) que es tensa. Són velars: [k]
(casa, amarg), [g] (gros), [w] (guaita), [ŋ] (sang), [ɣ] (frega).
El mode d'articulació és la manera com es comporten els òrgans per
articular un so (obstrucció, fregament, vibració).
Els obstruents, que s’articulen amb interrupció del pas de l’aire.

Africats: en l'articulació es passa d'un tancament inicial (una oclusió) a un

fregament. Són africats: [tʃ] (empatx, faig), [dʒ] (fetge), [ts] (et sembla), [dz]
(dotze).
Fricatius: l'aire passa fregant per un canal estret. Són fricatius: [f] (farina),
[s] (setze), [z] (salze), [ʃ] (xarrup, peix, boixet), [ʒ] (gentada, jaure).
Oclusius: hi ha una oclusió (tancament) total del pas de l'aire seguida
d'una obertura sobtada. Són oclusius: [p] (llop), [b] (base), [t] (llet), [d] (dit),
[k] (colla, queixa), [g] (gana, guitarra).
Aproximants: l'aire passa fregant, en grau menor que en els fricatius,
el canal de pas. Són aproximants: [β] (abric), [ð] (edredó), [ɣ]
(agrimensor), [w] (quarantena), [j] (aire, rai, treien, iogurt).
Laterals: l'aire passa pels costats de la boca. Són laterals: [l] (aliment),
[ʎ] (molla, lluna).
Ròtiques: la llengua vibra i talla breument i repetida el pas de l'aire.
Són vibrants, [r] (rem), quan el tallen repetides vegades, mentre que
diem que són bategants, [ɾ] (bòric), si el tallen només una vegada.

Nasals: l'aire passa pel nas i la boca. Són nasals: [m] (camamilla), [n]
(negre), [ɱ] (infame), [ŋ] (angle), [ɲ] (senyor).

Les laterals i les ròtiques formen el grup de les líquides.