6.

ESPAI MÈTRIC R 3
6. ESPAI MÈTRIC R3 / DEFINICIÓ/ OBJECTIUS

⚫ En matemàtica, un espai mètric és un

conjunt que porta associada una funció
distància, és a dir, que aquesta funció està
definida sobre dit conjunt, complint
propietats atribuïdes a la distància, de
manera que per a qualsevol parell de
punts del conjunt, aquests estan a una
certa distància assignada per aquesta
funció.
⚫ Per tant, l’estudi de l’espai mètric R3 ens permetrà saber com calcular la
distància entre dos punts qualsevol d’aquest espai.

⚫ També estudiarem com calcular els angles entre llocs geomètrics d’aquest espai.
6.1. DISTÀNCIA.
6.1.1. DISTÀNCIA ENTRE DOS PUNTS.
6.1.1. DISTÀNCIA ENTRE DOS PUNTS.

⚫ La distància entre dos punts és el mòdul del vector

amb origen en un dels punts i extrem en l'altre.

⚫ Així, donats P (x1,y1,z1) i Q(x2,y2,z2) la distància entre

P i Q ve donada per l’expressió:

⚫ A partir d'aquesta definició, es dedueixen les propietats de la distància entre dos punts:

( simetria )

( desigualtat
triangular )
6.1.1. DISTÀNCIA ENTRE DOS PUNTS / PRACTICA.
6.1.1. DISTÀNCIA ENTRE DOS PUNTS / PRACTICA.
6.1.1. DISTÀNCIA ENTRE DOS PUNTS / EXEMPLE.

Ejemplo:
6.1.1. DISTÀNCIA ENTRE DOS PUNTS / PRÀCTICA.
6.1.1. DISTÀNCIA ENTRE DOS PUNTS / PRÀCTICA.
6.1.2. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT
I UNA RECTA.
6.1.2. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UNA RECTA.

Donat un punt: i una recta:

• La distància des de P a r és el mínim del conjunt de distàncies des de P als

infinits punts de r.

• Aquest valor mínim és únic i correspon a la

perpendicular traçada des de P fins a r.

Per obtenir la distància entre un punt i una recta es pot

operar de diverses maneres, com veurem a continuació...
 6.1.2. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UNA RECTA.

Per determinar la distància entre un punt i una recta es pot:

⚫ 1) Determinar la projecció ortogonal del punt P sobre la recta r.

⚫ Si es coneix la projecció ortogonal de P sobre r, que serà un punt M, es pot

determinar el vector 𝑀𝑃 i el seu modul serà la distància.

⚫ Aquesta projecció ortogonal la podem trobar com vam

estudiar al tema anterior, o bé calculant l'equació de el
pla perpendicular a r que passa per P, tenint en
compte que el seu vector normal és el director de r. A
continuació, s'obté el punt de tall entre la recta i el
pla, M.
6.1.2. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UNA RECTA.

Ejemplo:
 6.1.2. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UNA RECTA.
Una alternativa per calcular la distància entre un punt i una recta és:
⚫ 2) Calcular l’àrea del paral·lelogram determinat per 𝑢𝑟 i 𝐴𝑃
⚫ Amb aquest procediment, s’obté la distància del punt P a la recta r sense
necessitat de calcular les coordenades de M.
⚫ Per a això, considerem el paral·lelogram format pel vector director de r i el vectorAP
amb origen en un punt A de la recta r i extrem en el propi punt P.
6.1.2. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UNA RECTA.

Ejemplo:
6.1.2. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UNA RECTA / PRÀCTICA

Fent sevir el primer mètode!!

6.1.2. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UNA RECTA / PRÀCTICA

Fent sevir el
segon mètode!!
6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT
I UN PLA.
6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UN PLA.

⚫ Des d'un punt fins a un pla existeixen infinites distàncies:

les que van des del punt als diferents punts continguts en el pla.

⚫ Només una d'elles és la menor possible, i correspon a la

perpendicular traçada des del punt a el pla.
(Que la perpendicular correspongui amb el valor mínim és
una conseqüència del' teorema de Pitágoras)

⚫ Així, donats el punt P i el pla π, es defineix la distància de P a π com el

mínim de les distàncies entre P i X, on X és un punt qualsevol de el pla:

A continuació veurem diferents maneres de calcular aquesta distància....

 6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UN PLA.

⚫ 1) Distància d’un punt a un pla determinant la projecció ortogonal del punt P

sobre el pla π

Com ja vam estudiar en el tema anterior, en r

aquest mètode:
P
⚫ Es calculen les equacions d'una recta
perpendicular al pla que passa pel punt P.

⚫ A continuació,es troba el punt M de tall entre M

aquesta recta i el pla, de manera que la
distància del punt P a el plànol coincideix
amb la distància del punt P a M.
 6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UN PLA.
⚫ 1) Distància d’un punt a un pla determinant la projecció ortogonal del punt P
sobre el pla π
Ejemplo:
 6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UN PLA.
⚫ 2) Distància d’un punt a un pla determinant la projecció del vector 𝑋𝑃 sobre la
direcció del vector normal.
La distància del punt P al plànol π coincideix amb la projecció
ortogonal del vector amb origen en qualsevol punt X de el pla i extrem
en el punt P sobre la direcció de el vector normal del pla.

Ara bé, X = (x, y, z) és un punt del plànol π i les seves coordenades compleixen
l'equació del pla, de manera que: -ax - by - cz = d. Per tant:

Aquest a fórmula es pot ⚫ a,b,c i d són els coeficients del pla.

fer sevir directament. ⚫ (x0, y0,z0) són les coordenades del
punt P.
 6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UN PLA.

⚫ 2) Distància d’un punt a un pla determinant la projecció del vector 𝑋𝑃 sobre la

direcció del vector normal.

Ejemplo:
6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UN PLA / PRÀCTICA.

Fent servir la projecció ortogonal.

6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UN PLA / PRÀCTICA.

Fent servir la fórmula.

6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE DOS PLANS.
Aquesta situació només té sentit si els plans són paral·lels,
doncs, en cas contrari, la seva distància val 0.
6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE DOS PLANS.
Veurem dues maneres de calcular la distància entre dos plans:

1) Distància entre dos plans calculant la distància d’un `punt d’un dels plans a
l’altre pla (o viceversa).

Faríem servir, per exemple, la fórmula que hem trobat

anteriorment per calcular la distància d’un punt a un
pla.
6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE DOS PLANS.
2) Distància entre dos plans fent servir la distància de cada pla a l’origen de
coordenades. Donats dos plans paral·lels, es poden escriure les seves
equacions generals usant el mateix vector normal:

La distància entre tots dos es calcula de la manera següent:

Important!! per aplicar aquesta fórmula final els dos plans

paral·lels han d’estar expressats amb e mateix vector normal,
si no els dos termes no tenen comú denominador.
6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE DOS PLANS.
2) Distància entre dos plans fent servir la distància de cada pla a l’origen de coordenades.
Ejemplo:
6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE DOS PLANS / PRÀCTICA.
6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE DOS PLANS / PRÀCTICA.
6.1.3. DISTÀNCIA ENTRE DOS PLANS / PRÀCTICA.
6.1.4. DISTÀNCIA ENTRE UNA RECTA
I UN PLA.
Aquest cas només té interès quan la recta és paral·lela a el pla,
doncs, en cas contrari, tant si la recta talla a el pla com si està
continguda en ell, la distància entre tots dos val 0.
6.1.4. DISTÀNCIA ENTRE UNA RECTA I UN PLA.

⚫ Donada una recta paral·lela a un pla, per trobar la

distància entre ells es selecciona un punt qualsevol de
la recta i es calcula la seva distància a el pla.

⚫ Podem fer servir l’expressió que ja hem comentat per

trobar la distància d’un punt a un pla:
6.1.4. DISTÀNCIA ENTRE UNA RECTA I UN PLA.

Ejemplo:
6.1.4. DISTÀNCIA ENTRE UNA RECTA I UN PLA / PRÀCTICA.
6.1.4. DISTÀNCIA ENTRE UNA RECTA I UN PLA / PRÀCTICA.
6.1.5. DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES.
La distancia entre dues rectes només te interès quan les dues
rectes són paral·leles o es creuen,en cas contrari la distància
entre elles és 0.
6.1.3 (a) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES
PARAL·LELES.
6.1.3 (a) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES PARAL·LELES.

⚫ La distància entre dues rectes paral·leles r i s ve

donada per la distància d’un punt qualsevol
de la recta r a la recta s o viceversa, tal i com
l’hem definit anteriorment.

⚫ La podem calcular amb qualsevol dels dos

mètodes ja estudiats per determinar la distància
d’un punt a una recta:

⚫ 1) Projecció ortogonal d’un punt a una recta.

⚫ 2) Càlcul de l’àrea del paral·lelogram.

(Veurem ara com seria aquest segon cas)
6.1.3 (a) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES PARAL·LELES.

Donades:

Podem calcular la distancia entre r i s fent servir:

6.1.3 (a) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES PARAL·LELES.

Ejemplo:
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES
QUE ES CREUEN.
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES QUE ES CREUEN.

⚫ La distància entre dues rectes que es

creuen és la mínima entre un punt
d'una de les rectes i un punt de l'altra:

⚫ Aquest valor mínim correspon al segment

perpendicular a les dues rectes.

⚫ Per obtenir la distància entre rectes que es

creuen existeixen diversos procediments
⚫ (veurem alguns a continuació).
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES QUE ES CREUEN.

1) Distancia entre dues rectes que es creuen calculant la distància

entre plans paral·lels.
⚫ Si dues rectes es creuen, hi ha dos plans
paral·lels tals que cada un d'ells conté a
cadascuna de les dues rectes.

⚫ La distància entre les rectes coincideix amb la

distància entre aquests dos plans paral·lels:

⚫ d(r, s) = d (π1,π2)

Important!!: En realitat no cal calcular el segon pla, perquè una vegada tenim un pla
que conté una recta la distància la podem calcular des de un punt de l’altra recta al
pla. Aleshores:
d(r, s) = d (π1,B)
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES QUE ES CREUEN.
1) Distancia entre dues rectes que es creuen calculant la distància
entre plans paral·lels.

Ejemplo:
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES QUE ES CREUEN.

2) Distancia entre dues rectes que es creuen calculant la distància entre les
interseccions de la perpendicular comú (aquest mètode és bastant llarg, no molt útil)

⚫ Consisteix a determinar les coordenades dels

punts de tall de la recta perpendicular comuna a
dues rectes amb cadascuna d'elles.

⚫ la distància entre r i s coincideix amb la

distància entre aquests punts, P i Q:

⚫ d (r, s) = d (P, Q)
⚫
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES QUE ES CREUEN.
2) Distancia entre dues rectes que es creuen calculant la distància entre les interseccions de la
perpendicular comú (aquest mètode és bastant llarg, no molt útil)

Ejemplo:
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES QUE ES CREUEN.

3) Distancia entre dues rectes que es creuen calculant l’altura del paral·lelepípede
format pels vectors: 𝑢 , 𝑣 , 𝐴𝐵
𝑟 𝑠

⚫ La distància entre les dues rectes és,

precisament, l'alçada del paral·lelepípede
determinada pels tres vectors, 𝑢𝑟 , 𝑣𝑠 , 𝐴𝐵
⚫ que es pot calcular a partir del seu volum:
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES QUE ES CREUEN.
3) Distancia entre dues rectes que es creuen calculant l’altura del paral·lelepípede
format pels vectors: 𝑢 , 𝑣 , 𝐴𝐵
𝑟 𝑠

Ejemplo:
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES / PRÀCTICA.

El primer que has de fer sempre

és determinar la posició relativa
de les rectes.
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES / PRÀCTICA.

El primer que has de fer sempre

és determinar la posició relativa
de les rectes.
6.1.3 (b) DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES / PRÀCTICA.

Atención, el enunciado es como

el ejercicio anterior però vamos a
cambiar el signo de la z, lo
pondremos positivo.
6.2. ANGLES.
6.2. ANGLES.
⚫ Per calcular els diferents angles a l’espai farem servir sempre l’expressió que
es deriva del producte escalar de dos vectors:

𝑢 · 𝑣Ԧ = 𝑢 · 𝑣Ԧ · 𝑐𝑜𝑠𝛼

⚫ Donat que considerarem el menor angle possible, α serà sempre menor que 90º i en
conseqüència el cosα haurà serà sempre positiu.

⚫ Per garantir això, en l’expressió anterior, es considera el valor absolut del

producte escalar assumint que cosα serà sempre positiu.
⚫ Per tant, l’expressió que farem servir és:

Clarament després haurem de fer 𝑎𝑟𝑐𝑜𝑠𝛼 per trobar l’angle.

6.2.1 ANGLE ENTRE DUES RECTES.
 6.2.1 ANGLE ENTRE DUES RECTES.

Donades dues rectes:

L’angle mimin entre elles es calcula a partir de l’expressió esmentada anteriorment fent sevir
els vectors directors de les rectes.

RECTES PARAL·LELES/ COINCIDENTS RECTES SECANTS RECTES QUE ES CREUEN

6.2.1 ANGLE ENTRE DUES RECTES.

Recorda que si les rectes són perpendiculars:

𝛼 = 90º → 𝑐𝑜𝑠𝛼 = 0
6.2.1 ANGLE ENTRE DUES RECTES.

Ejemplo:
6.2.1 ANGLE ENTRE DUES RECTES / PRÀCTICA.
6.2.2 ANGLE ENTRE DOS PLANS.
6.2.2 ANGLE ENTRE DOS PLANS.
Donats dos plans:

𝜋2

𝑛1 L'angle format per tots dos, anomenat angle

diedre, coincideix amb l'angle que formen els
𝑛2 α seus vectors normals. Per tant:
α
𝜋1
6.2.2 ANGLE ENTRE DOS PLANS.

Recorda que si els plans són perpendiculars:

𝛼 = 90º → 𝑐𝑜𝑠𝛼 = 0

Si dos plans són perpendiculars, el vector normal de

cada pla està contingut en l'altre pla.
6.2.2 ANGLE ENTRE DOS PLANS.

Ejemplo:
6.2.1 ANGLE ENTRE DUES RECTES / PRÀCTICA.
6.2.2 ANGLE ENTRE DOS PLANS / PRÀCTICA

Cuál es el vector director de una recta

dada de este modo????
6.2.3. ANGLE ENTRE UNA RECTA I UN PLA.
6.2.3. ANGLE ENTRE UNA RECTA I UN PLA.
⚫ Quan una recta talla a un pla en un punt, forma un angle diferent amb cadascuna de les
rectes contingudes en el plànol que passen per aquest punt.

⚫ L'angle entre la recta i el pla és, per definició, el menor de tots aquests angles
possibles. I aquest no és altre que el format per la recta amb la seva projecció ortogonal
sobre el pla.

⚫ Però no cal fer la projecció ortogonal de la recta sobre el pla!!! es pot calcular α com
90º-β, on β és l’angle entre el vector normal del pla i el vector director de la recta!!
 6.2.3. ANGLE ENTRE UNA RECTA I UN PLA.

En realitat això no cal,

es pot calcular α com
90º-β, on β és l’angle
entre el vector normal
del pla i el vector
director de la recta!!
6.2.3. ANGLE ENTRE UNA RECTA I UN PLA.
6.2.3. ANGLE ENTRE UNA RECTA I UN PLA / PRÀCTICA.
6.2.3. ANGLE ENTRE UNA RECTA I UN PLA / PRÀCTICA.
6.3. LLOCS GEOMÈTRICS.
S'anomena lloc geomètric (L.G.) dels punts de l'espai
a qualsevol conjunt de punts amb una
característica en comú.

L'expressió matemàtica d'aquesta característica

rep el nom d'equació de el lloc geomètric.
6.3.1. PLA MEDIADOR D’UN SEGMENT.
 6.3.1. PLA MEDIADOR D’UN SEGMENT

El pla mediador d'el segment d'extrems P

(x1, y1, z1) i Q (x2, y2, z2) és el lloc
geomètric format pels punts de l'espai que
equidisten dels extrems de l'segment. Per
obtenir la seva equació només cal aplicar la
definició anterior:
6.3.1. PLA MEDIADOR D’UN SEGMENT
6.3.2. PLA BISECTRIU D’UN ANGLE DIEDRE.
6.3.2. PLA BISECTRIU D’UN ANGLE DIEDRE
El pla bisector d'un diedre és el lloc geomètric dels punts de
l'espai que equidisten de les cares del diedre.

Donats dos plans secants:

un punt X (x, i, z) pertany a un pla bisector si, i

només si:

Atenció: Perquè el valor absolut de dos nombres coincideixi poden donar-se dues
possibilitats: que aquests números siguin iguals o que siguin oposats. Per tant hi haurà dos
pans bisectrius, com veurem a cotinuació……
6.3.2. PLA BISECTRIU D’UN ANGLE DIEDRE

Igualant els nombres:

Igualant un nombre amb l’oposat de l’altre:

6.3.2. PLA BISECTRIU D’UN ANGLE DIEDRE
6.3.2. PLA BISECTRIU D’UN ANGLE DIEDRE / PRÀCTICA.
6.3.3. ALTRES LLOCS GEOMÈTRICS.
Com em dit qualsevol conjunt de punts amb una
característica en comú determina un lloc geomètric.

Per tant, existeixen infinits llocs geomètrics així com existeixen

infinites característiques que poden satisfer.

Veiem alguns problemes exemple.

6.3.3. ALTRES LLOCS GEOMÈTRICS / LLOCS GEOMÈTRICS DETERMINATS.

(deures)
6.3.3. ALTRES LLOCS GEOMÈTRICS / LLOCS GEOMÈTRICS DETERMINATS.

(deures)
6.4. EQUACIONS DE LA PERPENDICULAR
COMÚ A DUES RECTES.
La perpendicular comú a dues rectes és la recta perpendicular a totes
dues però que a més les talla.
6.4.1 EQUACIONS DE LA PERPENDICULAR COMÚ
A DUES RECTES SECANTS.
6.4.1 EQUACIONS DE LA PERPENDICULAR COMÚ
A DUES RECTES SECANTS.

Si les dues rectes es tallen la

perpendicular comú és la recta passa pel
seu punt d'intersecció i és perpendicular
al pla que determinen les dues rectes.
6.4.2 EQUACIONS DE LA PERPENDICULAR COMÚ
A DUES RECTES PARALEL·LES O COINCIDENTS.
6.4.2 EQUACIONS DE LA PERPENDICULAR COMÚ A DUES RECTES
PARALEL·LES O COINCIDENTS.

Si les rectes són paral·leles o coincidents, no

hi ha una única perpendicular comú, i el
problema no té interès.

Pensa com la calcularíes

6.4.3 EQUACIONS DE LA PERPENDICULAR COMÚ
A DUES RECTES QUE ES CREUEN.
6.4.3 EQUACIONS DE LA PERPENDICULAR COMÚ A DUES RECTES QUE ES CREUEN.
6.4.3 EQUACIONS DE LA PERPENDICULAR COMÚ A DUES RECTES QUE ES CREUEN.
6.4.3 EQUACIONS DE LA PERPENDICULAR COMÚ A DUES RECTES QUE ES CREUEN.
6.5. SIMETRIES.
La simetria és una característica present en nombroses branques de les matemàtiques, i
per tant no es limita com podria semblar a primera vista a la geometria.

És un tipus de invariància: la propietat que un objecte matemàtic roman sense canvis sota
un determinat conjunt d'operacions o transformacions.

A continuació estudiarem les simetries asociades a la geometria.

6.5.1. SIMETRIA CENTRAL.
6.5.1. SIMETRIA CENTRAL.
• La simetria central o simetria respecte del centre O= (x0, y0, z0) és una transformació que
fa correspondre, a un punt P=(x,y,z) qualsevol de l'espai, el punt P’= (x’,y’,z’) tal que :

𝑂𝑃 = −𝑂𝑃′

• Si desenvolupem aquesta expressió trobem l’expressió

matemàtica del punt simètric, que no cal aprendre’s de
memòria si coneixem la relació anterior:

Expressió matemàtica del punt simètric P’

• El centre de simetria O, el punt P i el punt P’ estan alineats, de manera que O és el punt

mitjà del segment PP’ i per tant es satisfà que (es pot deduir de l’expressió anterior aïllant x0):

Expressió matemàtica del punt

mitjà d’un segment.
6.5.1. SIMETRIA CENTRAL.

Exemple: Troba el punt simètric del punt P=(3,0,-2) respecte del punt Q = (2,5,-1).

Trobem el punt simètric P’ = (x’, y’,z’) imposant:

𝑂𝑃 = −𝑂𝑃′

𝑃′ = 𝑥′, 𝑦′, 𝑧′ = 1 , 10 , 0

També es pot resoldre aplicant directament:

6.5.1. SIMETRIA CENTRAL.
6.5.1. SIMETRIA CENTRAL.

Una simetria central és una simetria de qualsevol lloc geomètric respecte d’un
punt, és a dir:

⚫ D’un punt respecte a un punt.

⚫ D’un pla respecte a un punt.
⚫ D’una recta respecte un punt.
⚫ Etc....

Veiem un exemple...
 6.5.1. SIMETRIA CENTRAL.
Exemple:

Per trobar el pla simètric respecte

a un punt, el que fem es tenir en
compte que el pla simètric es
paral·lel a l’original i per tant tindrà
el mateix vector normal. Si fem Esto no suele salir en
realitzem la simetria central d’un selectividad
punt del pla original P podrem
trobar el punt P’ del pla simètric
que l’acabarà de determinar.
6.5.2. SIMETRIA AXIAL.
6.5.2. SIMETRIA AXIAL.

• La simetria axial o simetria respecte d'un eix e, és una transformació que fa

correspondre a un punt qualsevol de l'espai el punt P 'tal que

𝑀𝑃 = −𝑀𝑃′

on M és el punt d'intersecció de e amb un pla perpendicular a e i que

passa per P. L’eix e és una recta.

• Per obtenir les coordenades del simètric del punt P respecte de

l'eix de simetria e, hem de:
1) Obtenir el punt M, intersecció de e amb el pla perpendicular a e
i que passa per P.
2) Operar com en el cas de simetria central, és a dir, prenent M
com a centre de simetria:
6.5.2. SIMETRIA AXIAL.

Exemple:
6.5.2. SIMETRIA AXIAL / PRÀCTICA
6.5.2. SIMETRIA AXIAL.

De la mateixa manera que amb la simetria centra, una simetria axial és una
simetria de qualsevol lloc geomètric respecte d’un eix, és a dir:

⚫ D’un punt respecte a un eix.

⚫ D’un pla respecte a un eix.
⚫ D’una recta respecte un eix.
⚫ Etc....
6.5.3. SIMETRIA ESPECULAR.
(Aquesta simetria és la que pregunten més a selectivitat)
6.5.3. SIMETRIA ESPECULAR.

• La simetria especular o simetria respecte d'un pla π, és una transformació que

fa correspondre a un punt qualsevol de l'espai el punt P 'tal que

𝑀𝑃 = −𝑀𝑃′

on M és el punt d'intersecció del pla π amb la recta

perpendicular a π i que passa per P.

• Per obtenir les coordenades del 'simètric d'un punt P respecte d'un pla π,

1) Tracem la recta perpendicular a π que passa per P.

2) Trobem el punt M d'intersecció d'aquesta recta amb el pla π.
3) Calculem el simètric de P respecte de M com una simetria central.
6.5.3. SIMETRIA ESPECULAR.

Exemple:
6.5.3. SIMETRIA ESPECULAR / PRÀCTICA
6.5.3. SIMETRIA ESPECULAR / PRÀCTICA

Per pensar...
6.6. LA IMPORTÀNCIA DE LES SIMETRIES.
TEOREMA DE NOETHER.
6.6. LA IMPORTÀNCIA DE LES SIMETRIES/ TOREMA DE NOETHER.

⚫ El teorema de Noether es un resultado central en física

teórica.

⚫ Expresa que a cada simetría (continua) le corresponde una

ley de conservación y viceversa.

⚫ El teorema se denomina así por la matemática alemana

Emmy Noether, que lo formuló en 1915.

⚫ A demás de permitir aplicaciones físicas prácticas, este

teorema constituye una explicación de por qué existen
leyes de conservación y magnitudes físicas que no
cambian a lo largo de la evolución temporal de un sistema
físico.
6.6. LA IMPORTÀNCIA DE LES SIMETRIES/ TOREMA DE NOETHER.

Algunos ejemplos de la aplicación del teormea de Noether:

⚫ La invariancia con respecto a la (dirección del eje de) rotación da la ley de

conservación del momento angular.

⚫ La invariancia de sistemas físicos con respecto a la traslación (dicho simplemente, las

leyes de la física no varían con la localización en el espacio) da la ley de conservación del
momento lineal.

⚫ La invariancia con respecto a (la traslación en) el tiempo da la ley de conservación de

la energía.

Para saber más sobre Emmy Noether:

https://www.youtube.com/watch?v=vnrEhb1pxeI