ORGANITZACIO I GESTIO D’EMPRESA

MODEL DE NEGOCI
Què és un model de negoci?
Són el conjunt d’eleccions que una organització fa per crear valor i
generar ingressos (finalitat principal d’una empresa). Aquest
inclou la presa de decisions de diferents àrees
Una altra definició és una foto de l’organització (en un moment
donat) on es veu com interacciona aquest amb el seu entorn,
reflexa i deixa veure l’estratègia de l’empresa (objectius, identitat,
valors, somnis del projecte)
Aquest model de negoci pot ser escalable (start-up), amb els
mateixos recursos pots vendre molt més
Ha d’evolucionar amb el temps, adaptant-se a l’entorn i a les
necessitats, sota criteris de competitivitat i rendibilitat sostenibles
START-UP: organització temporal dissenyada per descobrir un
model de negoci viable, rendible i escalable
TENDENCIES DE MODEL DE NEGOCI
Basats en el producte
És més barat que la competència
De valor afegit
Tenen alguna cosa més que la competència (moltes empreses ho
busquen)
De compres per volum
Compres moltes unitats per compra (alibaba)
Basats en el posicionament competitiu
Sobre la recta lineal, qualitat-preu
Basats en rangs de preus (funciona molt bé)
Diferents preus per diferents serveis (netflix)
Productes gratis amb publicitat
No paguem pel joc, però tenim anuncis (mòbil) → molt molest
Productes gratis i cobrament per serveis
El joc és gratis però podem tenir bonificacions si paguem (fortnite)
Freemium i Premium
Spoty
 A qui van dirigits?
B2C
Business to Consumer (dirigits a consumidors)
B2B
Business to business (dirigits a empreses)
B2A
Business to Administration
B2E
Business to Employee
C2C
Costumer to costumer
C2G
Citizen to Government
B2G
Business to Government
TENDENCIES DE CONSUM
1. Green Pressure (ecològic)
2. Híper-connected (marques a prop del consumidor)
3. Storytelling (explicar histories darrere del producte, o ritual de
producte)
4. Mobile moments (apps multitasques, amb un temps d’estada
mínima, mini-experiencies)
5. Appscription (salut i tecnologia, rellotges, dietes)
6. Autonomia
7. Again made here (fabricació local)
8. Experimentally (serveis per experimentar, com cultura turisme
gastronomia...)
9. IOT Internet Of Things (qualsevol producte conectat a internet)
10. Robots everywhere
SOCIS
Important pacte de socis
Els socis són el principal error dels emprenedors (els necessitem
realment?)
Tipus de socis
Tècnic
Inversor (accions)
Tecnològic (desenvolupament de productes tecnològics)
Industrial (infraestructura industrial)
Com han de ser?
Han de compartir valors i objectius
Hem de saber les nostres pròpies mancances prèviament
Han de ser complementaris
Només pot manar un
Mateixa visió de futur
Hem de deixar tot per escrit
Quins hem d’evitar?
Família
Amics intims
Difunts valors
Falta d’ambicio
Energies negatives
Persones no confiables
Pacte de socis
Què és?
És un document privat i voluntari que té eficàcia entre les
parts que es desitgin, mentre que els estatuts són públics,
són obligatoris i s’apliquen a tots els treballadors
Per què serveix?
Principalment per evitar conflictes, tot i que la idea és no
fer-lo servir
Aquest regula el funcionament de la societat i la relació que
tenen entre els socis
TIPOLOGIA D’EMPRESES
Per mida:
Individual (1 p, < 1M) → autonom
Micro (<10 p, < 2M) → bar, petits comerços
Petita (10-50 p, <10M) → mecànic
Mitjana (50-250 p, <50M) →
Gran (>250 p, >50M) → nestle, selva..
Classificació oficial
Societat Cooperativa
Mínim de socis, 3, han de ser treballadors
Capital mínim de 3.000
Impost de societats
Societat de responsabilitat Limitada laboral (SLL)
Societat Anònima Laboral (SAL)
Empresari individual o autònom
Socis permesos, 1
Té responsabilitat il·limitada (respon il·limitadament sobre
tots els seus bens amb el seu patrimoni present i futur)
Persona física que realitza en nom propi una activitat
comercial, industrial o professional
Característiques
Denominació: nom personal i DNI
Capital: aportació de capital lliure (en funció de la
voluntat del empresari)
Administració: el propi empresari dirigeix
No cal un procés previ de constitució
Societat Civil Privada (SCP)
Mínim dos socis, normalment dos autònoms que
s’ajuntaven
Impostos similars als autònoms (en el seu moment), ara té
impost de societats (molt semblant un SL)
Responsabilitat il·limitada
 Societat Limitada (SL)
Responsabilitat limitada (propietats de l’empresa)
Els socis necessàriament no han de ser treballadors (mínim
un)
Societat Limitada Nova Empresa (SLNE)
El nom de l’empresa ha de ser el teu nom personal, mentre
que la SL pots posar el nom que vulguis (no funciona)
Societat Anònima (SA)
Diferencia entre SL i SA és el capital mínim, en aquest cas
són 60.000
Comunitat de Béns
Familiar
Com fer-se autònom?
• Hisenda
Model 036/037
Tràmit gratuït
Donem d’alta l’activitat
• Seguretat social
Demanar hora per tenir seguretat social (quota
d’autonoms)
Si paguem més, rebrem més de l’estat (millor
jubilació)
Estàs 3 anys pagant menys
• Fer certificat electrònic → FNMT (sede.fnmt.gob.es)
• Model 037 → agencia tributaria
o Dades
o Epígraf activitats (explicar l’activitat que faras)
o Lloc activitat
• Alta RETA → seguretat social
Societats mercantils (SL, SLU, SA)
Concepte: societat de caràcter mercantil, amb personalitat jurídica
pròpia (personalitat com a empresa)
Capital: dividit en participacions dels socis (aportacions valorades
econòmicament)
Característiques
Denominació: lliure però delimitada a la no coincidència,
amb les abreviatures corresponents
Capital: no pot ser inferior a 3.005,06 € (SL) o 60.000 (SA)
Administració: consell d’administracions en empreses grans
Societat limitada, en quant a responsabilitat, no inclourem
el nostre patrimoni
Com crear una SL?
Més complexe que fer-se autònom
Hem d’anar al registre mercantil i demanar el certificat negatiu del
nom (4 opcions de nom)
Un dels socis, sigui autònom o treballador, ha de ser donat d’alta
a la seguretat social (autònom societari)
Hem d’obrir un nou nombre de compte bancari amb un mínim de
3.000 € de capital
Hem de redactar uns estatuts segons una normativa concreta
(són públics), els portem al notari amb la resta de documents i
obtindrem un DNI a Hisenda (provisional fins a obtenir l’escriptura
pública)
Potser necessitem alguns documents extra, els quals dependran
de l’activitat a realitzar
Òrgans d’una SL
Junta general o d’accionistes o propietaris:
Tenen la propietat de les accions de l’empresa
Organ d’administració:
Administrador unic
Varis administradors (solidaria o mancomunada)
Consell d’administració (en empreses grans)
Gerent o Consell Directiu
RRHH (RECURSOS HUMANS)
Part més important de l’empresa i la que genera més despesa
Hi ha diferents tipus de relacions empresa-treballador (treballador amb
nomina, practiques, col·laboradors...)
ORGANITZACIÓ
L’organitzem segons esquemes (organigrama)
Jeràrquica o linial
CEO→Directors d’arees (producció, comercial, tècnic...) → caps
→ empleats
Funcional
CEO → Director d’arees → empleats (no hi ha caps), per
empreses més petites
Divisional
CEO→ cap divisió X →arees (comercial, producció..), empreses
dividides per seccions
Mixte o matricial
CEO → Directors d’arees → treballadors (tenim dos projectes o
més i cada treballador ha d’anar a informar al cap del seu projecte
o al director)
 Què passa amb un start-up?
Ho fa tot un mateix
ROLS
CEO → Chief Executive Officer
Màxim responsable de la gestió i direcció administrativa de
l’empresa, es el seu fundador i qui formula el propòsit, la visió i la
missió d’aquesta.
COO → Chief Operating Officer (cap d’operacions)
És qui supervisa com es troba el funcionament i el sistema de
creació i distribució dels productes de l’empresa, ma dreta del
CEO
CMO → Chief Marketing Officer (cap de màrqueting)
S’ocupa del marketing, inclueix gestió de ventes, publicitat,
estudis de mercat i servei al client
CFO → Chief Financial Officer (cap financer)
S’encarrega de la planificació econòmica i financera de la
companyia, s’ocupa de les inversions amb la intenció que el valor
de l’empresa augmenti
CTO → Chief Technical Officer (cap tècnic)
Responsable de tot el equip tècnic de l’empresa amb la intenció
de millorar el producte final
LEAN STARTUP
És una metodologia que fan servir la millor part dels start-ups actuals
Consisteix en crear un cicle (construir, mesurar i aprendre), el qual
serveix per minimitzar els riscos alhora de emprendre. Al seu temps,
hem d’anar validant conceptes, ensenyant i aprenent, als clients
Es basa en les iteracions (voltes del cicle), per tant, ens trobem en una
innovació constant
Construim una part del producte/servei (prova), aquest el presentem al
client i veiem com responen (mesurar), obtenim el feedback i a partir
d’aquí aprenem i canviem coses del producte, per després tornar-ho a
ensenyar.
Petits desenvolupaments, no grans canvis
MVP (Producte Mínim Viable)
És un dels principis del Lean Startup, el qual és un prototip amb
funcionalitats mínimes (anunci a una xarxa social)
Aquest, és un mitjà per arriba al producte final, cada nova versió és una
iteració
Tenim diversos tipus
De inspiració (dibuixos, molt econòmic)
D’evolució (formes i mides finals, però no funciona a la perfecció,
impressió 3D)
De validació (funciona, però no deixa de ser un prototip)
MODEL CANVAS
És una manera d’explicar un model de negoci de forma visual, aquesta
és molt útil, senzilla i el permet presentar d’una manera gràfica i
ordenada, de tal manera que podrem treballar sobre aquesta
Canvas → lienzo
En un sol paper i amb els nou blocs respectius, puguis identificar de que
tracta el negoci
Blocs:
Segment de clients (a qui va dirigit), el més important
Proposta de valor (què fem diferent respecte la competència)
Canals (de distribució i màrqueting, com fem arribar la nostra
proposta als clients)
Relació amb el client (un cop ja tenim al client, com contactem
amb ell, via telèfon, correu, personalment..)
Ingressos (tenir diversos flux d’ingresos, no només obtenir diners
per un camí)
Recursos clau (tot allò que tingui l’empresa que sigui fonamental
per a la teva empresa, treballadors, equip, local, terreny,
contractes, patents...)
Activitats clau (quines activitats hem de desenvolupar, reunió,
presentació, fira, activitats fonamentals, no tan tangible si no més
de relació)
Partners o proveïdors clau (reforcen el model de negoci, en un
negoci d’internet, un host, en un de comerç, el transport.., en
definitiva, coses externes al teu negoci que siguin fonamentals)
Costos (explicar totes les despeses, de personal, de màrqueting,
de lloguer, de fabricació, de materials, de treballadors...)
DESCRIPCIO PRODUCTE/SERVEI
Un cop sabem qui estarà darrere de tot, hem d’explicar detalladament el
nostre producte o servei, aquest l’hem d’explicar detalladament
Producte
Foto, plànol, desenvolupament, com el fem (maquinaria,
proveïdors..
Servei
Esquema, explicar el Front-Office/Back-Office
Subproducte/accessoris/tipus de serveis
Comparativa amb preus
Producte:
Hem de fer una descripció del producte
Explicar el seu disseny, quines tecnologies implementem,
aspectes ergonòmics...
Hem de fer un producte que estigui homologat, sigui certificat.. (a
Europa ha de tenir el marcatge CE)
Cal presentar croquis, plànols..
Tecnologia que apliquem
Estratègia R+D (recerca i desenvolupament)
Protecció de la propietat intel·lectual (patent)
Fabricació (ho comprem tot, nomes algunes coses?..)
Estoc, logística..
Servei:
Hem de fer una descripció del servei
Tenir en compte els treballadors, si son interns (nomina) o externs
(contractes externament)
Metodologia de treball
Serveis complementaris
Hem de seguir les normatives i tenir les autoritzacions
necessàries (exemple, servei de transport escolar)
Registre de marques (no confondre amb patentar)
 Índex de com descriure el producte o servei:
Definició del negoci
Problema i solució
Quina necessitat volem cobrir
Objectiu públic
Proposta de valor
El nostre producte o servei
Descripció tècnica i detallada del nostre treball
Escandall de costos
Pla d’operacions
Com fabriquem aquest producte o com realitzem el nostre
servei
Hem de tenir en compte la localització, l’aprovisionament, el
control de qualitat, la subcontractació i els costos
MERCAT/TARGET
Hem de recopilar informació del mercat (a qui va dirigit el nostre
producte o servei) i adaptar-nos a les necessitats d’aquest
Prèviament hem de determinar el target, el segment de la població al
qual va dirigit, no pot ser a tothom
Hem de tenir clar els nostres objectius (exemple, discoteca local o
discoteca on vingui gent de tot arreu)
El nostre client és qui consumirà el nostre producte?
Segmentació de clients
Mercat:
Conjunt de consumidors potencials que comparteixen una
necessitat o un desig que pot ser satisfet amb un producte o
servei que realitza la nostra empresa
Segmentacio de merca:
El mercat es troba format per diferents individus amb gustos,
costums i exigències diferents, hem de triar un col·lectiu de
consumidors amb un comportament homogeni, cap el qual
orientarem el nostre producte o servei (públic objectiu)
Per arribar aquí fem un anàlisi de mercat i el dividirem en
segments
Target de client
Grup de persones a les que ens volem dirigir amb unes
característiques concretes, a més concret millor
Variables de segmentació
Geogràfiques (país, regió, clima...)
Demogràfiques (edat, sexe, $, religió, estudis...)
Psicogràfiques (personalitat, estil de vida, valors...)
De comportament (fidelitat de marca, taxa d’utilització...)
Anàlisis de mercat – macroentorn
Demogràfic
Volum de població
Distribució i densitat demogràfica
Tendències migratòries
Distribució per edats
Taxa de natalitat, matrimoni i mortalitat
Estructures racials, ètniques i religioses
Estils de vida i tendències de canvi
Composició de la llar
Econòmic
Nivell d’ingressos individuals
Patró de despesa i consum privat i públic
Evolució econòmica del país
Tecnològic
Despeses en la R+D
Reglament de la innovació i la tecnologia
Capacitat tecnològica del país
Nivell d’acceptacio als canvis tecnològics
Polític
Legislació general o especifica per l’empresa
Possibles canvis en l’executiva governamental
Restriccions legals al desenvolupament
 cultural
Anàlisis de mercat – microentorn (podríem dir que és dins de l’empresa)
Proveïdors
Disponibilitat
Preu
Financçament
Capacitat de negociació
Intermediaris
Quin percentatge s’emporten?
Quan augmenten les vendes?
Quines accions faran?
Clients
Competència
Quines són les seves estratègies?
Quins són els seus objectius?
Quins són els punts febles i forts?
ESTUDI MERCAT
Fonts d’informació
L’obtenim a partir de:
Observant
Enquestes
Tríptics
Trucades directes
COMPETENCIA
Qui són?
Quines són les seves estratègies?
Quins són els seus objectius?
Quin és el seu DAFO? Comparació
Quins són els seus patrons de reacció?
 Altres
Barrera d’entrada (tractes amb altres empreses)
Estructura de costos
Proveïdors
Tipus de mercat
Hem de saber identificar quin tipus de competidors tenim
Competidors directes
- Igual producte o servei
- Mateix segment de mercat
Competidors indirectes
- Diferent producte o servei
- Satisfà les mateixes necessitats (cafè = te)
Competidors potencials
- No estan encara en al mercat
- Probabilitats que altres ho fagin
BENCHMARKING
És una part de la anàlisis de la competència que ve a fer una
comparativa continuada i sistemàtica (no fas només un, sempre vas
identificant nous paràmetres canviants)
Components
- Avaluació
- Continuïtat
- Millors practiques (competències amb més èxit)
- Millorar
No és un anàlisis simple, es complex, i aquest es transversal, per a totes
les àrees de l’empresa
Tipus:
Intern
Extern
Competitiu directe
Competitiu indirecte
Passos a seguir:
1. Planificació
2. Recollida d’informació
3. Anàlisis
4. Accions (millorar, corregir i aprendre)
FONTS D’INFORMACIO
Xifra (diputació de Girona)
Idescat (institut d’estadistica de Catalunya)
INE (Institut Nacional d’Estadística) → nivell espanyol
Comerdata (cambres de comerç) → més sobre la competència
Infocit (web privada)
SABI (BBDD privada, amb accés per se de la UdG)
Fonts d’informacio sectorial:
Turisme
Tourspain (espanya)
ACT (Agencia Catalana de Turisme)
Patronat de turisme (gir)
Industrial
OEPM (patents i marques) → Oficina Española de Patentes
i Marcas
INE
Clusters (informació d’estudis, d’empreses, per sectors...)
Altres
PLA DE MARQUETING
Document on s’estableix les estratègies i accions a realitzar per
complir els objectius de l’empresa en un determinat temps
És important tenir una bona estratègia
Pot formar part del model de negoci
Pla de màrqueting:
Concretar objectius (estratègia)
Analitzar entorn (mercat)
Definir públic (segmentació)
Escollir canals
Definir accions
Establir KPI’s (indicadors clau que volem controlar d’una
campanya concreta i volem verificar que ha funcionat
correctament, exemple, observar una campanya
d’Instagram quanta gent ho ha vist, ha interactuat i ha
comprat
Fases:
1. Analitica → identificar el valor, què és el que volem
ensenyar
2. Estratègica → crear valor, definir els objectius i que
volem captar
3. Tàctica → entregar valor
Fase analítica
1.1. Anàlisis interna de la companyia
Sector i àmbit d’aplicació
Cultura corporativa
Tipologia d’empresa
Característiques i model organitzatiu
1.2. Anàlisis externa de la companyia
Entorn
Mercat (volum de mercat)
Competència
Consumidor (target)
Usuari
1.3. DAFO
Fase estratègica
2.1. definició d’objectius
Quantitatius i qualitatius (a 3 anys)
2.2. Definicio del concepte del producte
Definició dels factors d’apreciació
Enquestes a Focus Group
Mapa d’atributs
Eixos de posicionament (respecte la competència)
2.3. Segmentació i determinació del públic objectiu
Segmentació: criteris i variables
Determinació de les àrees geogràfiques
Definició del target o públic objectiu
Fase tàctica
3.1. Política de producte
Característiques i cicle de vida del producte
Packaging (disseny, color, mida..9
Branding (disseny de marca i logotip)
3.2. Política de preu
Anàlisis de factors interns i externs
Determinació i justificació del preu
Objectius i estratègia de preus
Política de descomptes, bonificacions i ràpels
3.3. Política de distribució
Estrategia de distribució
Anàlisis dels costos de distribució
3.4. Política de comunicació
Objectius de la comunicació
Planificació i accions de la comunicació
Pressupost
MKT DIGITAL
Les 4 P
Product
Price
Place
Promotion
Producte:
Be o servei que satisfà les necessitats o desitjos d’un mercat (no
centrar-nos en el producte, sinó en la necessitat)→ miopia de
màrqueting
Preu
Valor que el consumidor paga a canvi de la utilitat que rep per
l’adquisició del producte o servei
Distribució
Com fem arribar els productes o serveis des de l’empresa fins al
consumidor
Comunicació
Forma de fer visible el nostre producte o servei en el nostre target
de client
Accions de comunicació:
Premsa
Valles publicitàries
Patrocinis
Fires o events
Networkings
Col·laboracions
Tallers i formacions
 Accions de comunicacions online:
SEO (sortides de google, sortida orgànica)→
posicionament natural al google
SEM (Anunci de google, pagant) → posicionament pagant
a google
XXSS
Ecommerce
Emailing
Banners
Remarketing (ens ensenyem el que hem buscat
prèviament, degut a les cookies)
Influencers
MKT DIGITAL
Aporta molta informació
En aquests moments, el consumidor té accés a una gran font
d’informació, és més sensible al preu i menys receptiu a la publicitat
Canvi de paradigma
Transformació comunicacional marcada per les grans possibilitats
d’interaccio que ofereix
Podem compartir de tot amb la tecnologia actual
A internet tot és mesurable i quantificable
Algunes empreses compren altres empreses (facebook, amazon..)
Dispositius protagonistes:
Portàtils
Smartphone
Tablets
Smart TV
Vídeo consoles
Alexa
Com afecta al consumidor?
Saturació informativa (infoxicació)
Associació temps=riquesa
El consumidor mai no havia tingut tant de poder
Rebutjar a que ens interrompin
Si ens interrompen ho tanquem
Publicitat tradicional encaixa malament en el nostre esquema
actual
Desconfiem de la publicitat tradicional
La gent creu en la gent (a influencers)
Reputació té moltíssima importància
Les marques busquen noves maneres de comunicar-se
Oci lligat a la interacció, la millor manera d’arribar es convidant a
participar
ABC del branding social
1. Escoltar
2. Participar
3. Mesurar
Pla de MKT online
1. Situació (on som?)
2. Objectius (on volem arribar?)
3. Estratègia (com ho farem?)
4. Tàctiques (detalls de l’estratègia)
5. Accions (activitats diàries o setmanals)
6. Control (observació, resultats i conclusions) → molt més fàcil i molt
clau
Beneficis clau
1. Més gran segmentació del target
2. Millor ROI de les campanyes (retorn de la inversió)
3. Possibilitat de control estricte de resultats
Noves 4 P’s
Personalització
Participació
Peer-to-peer
Models predictius
Estratègia digital
Primerament hem de tenir una bona web on podrem oferir el
nostre producte o servei (bon lloc de recepció dels clients)
Seguidament, fer els canals (comptes de instagram, yt, un blog,
una campanya de emailmarqueting)
Controlar-ho tot
Customer Ad quisition Cost < Life Time Value (CAC<LTV)
Cost d’adquisició per client < valor que aporta un client
PLA D’OPERACIONS
O pla de producció
Un cop definit el nostre producte o servei, el pla d’operacions seria saber
com fas aquest producte o servei, concretar aspectes relacionats amb el
procés de producció o detallar les series d’operacions que fa el servei
Cal descriure tots els recursos necessaris (locals, instal·lacions,
maquinaria, equips tècnics...)
Explicar tota la cadena de producció
Determinació del cost del producte o servei
Cal indicar la tecnologia que hi apliquem, hem de tenir en compte la
gestió de qualitat, les mesures de protecció i temes mediambientals
Si treballem amb un producte; haurem de descriure detalladament cada
una de les accions per a elaborar el producte i quins recursos son
necessaris (pla de producció)
Fabricarem nosaltres o farem fabricar? →decisió molt important
El primer més qualitat, el segon més econòmic
Capacitat productiva tenim a la empresa?
Matèries primeres
Recursos materials i humans
Disponibilitat de recanvis i assistència tècnica
Si ens trobem en el cas de oferir un servei, és necessari detallar les
característiques (pla d’operacions) de la prestació del servei, tots els
punts que intervenen en l’execució del nostre servei
Freqüència?
Temps necessari per la prestació del servei?
Grau d’autoservei requerit?
Aparença interna del local on es durà a terme el servei
Personal?
Capacitat productiva, l’hem de mesurar en ambdós casos
Producte: quantitat màxima que es pot produir o fabricar
Servei: nombre d’hores màximes que es pot treballar
Comerç: estoc
Variables: persones, espai, maquinaria
Procés de producció o d’operacions
El solem expressar com un diagrama (explicar cada un dels pasos
per fer-ho)
1. Realitzar una llista de tasques a realitzar
2. Si es un producte, hem de tenir en compte que és el primer
que succeeix, que succeeix despres, quina es la ultima, d’on
prove el material, quines transformacions s’hi ha de fer fins
arribar al producte final
3. Si es un servei, hem de tenir en compte quin és la primera
cosa que succeeix, quina es la ultima, que pasa si la clientela
diu si o no
La descripció d’aquest procés és important per que:
- Determinara la viabilitat tecnica de l’empresa (empresa
viable o no)
- Procés més eficient
- Element clau perquè el projecte tingui més possibilitats
d’exit
Infraestructures, equipaments i mà d’obra
Hem d’escollir la ubicació més adequada per a la nostra empresa
(per exemple en comerços), en funció de les següents variables:
- Proximitat als clients, mà d’obra i dels proveïdors
- Infraestructures i bones comunicacions
- Normativa i altres disposicions legals (restriccions,
horaris d’atenció, subvencions..)
- Altres
Hem de considerar la possibilitat de ubicar-se en un viver
d’empreses o una incubadora per empreses → estalviem més
Es molt més rentable i molt més preparat
Un cop triada la ubicació, haurem d’explicar que hi farem,
mitjançant uns plànols, per recursos materials haurem de decidir
si parlem de costs fixos o variables
Referent a la mà d’obra, haurem de determinar el nombre
necessaris de persones
 Pla tecnològic
Haurem d’explicar si es un factor crític
- Tipus de tecnologia emprada i les seves
característiques més importants
- Estat en el que es troben aquestes tecnologies i
previsions futures
És un punt molt important en noves empreses tecnològiques
Gestió d’existències: aprovisionament i emmagatzematge
- Matèries primeres (productes semi-acabats, acabats o
per la seva producció directa)
- Proveïdors (amb qui tractarem, preus i condicions que
ens ofereixen, terminis de lliurament, volum òptim de
comanda...)
- On ho emmagatzemarem les existències (cost i mètode
de valoració d’existències)
Gestió d’estocs
Pasos a seguir:
1. Establir previsions de vendes (fet a l’àrea de
màrqueting)
2. Establir consums de matèries primeres o productes
necessaris per realitzar aquestes previsions de vendes
3. Assignar un estoc mínim per iniciar l’activitat (mínim
primer mes)
4. Deeterminar al llarg de l’any els estocs mensuals
5. Determinar mínim de estocs que poden fluctuar al llarg
de l’any (marge de seguretat per possibles augment de
demanda)
6. Tenir present que cal fer compres amb molta antelació
PLA D’INVERSIONS
O balanç, són les inversions necessàries per posar en marxa el nostre
negoci
El classifiquem segons:
1- Immobilitzat material
a. Maquinaria
b. Utillatges
c. Local
2- Immobilitzat immaterial o intangible
a. Tecnologia
b. Constitució empresa (gestoria, registre..)
c. Altres subministraments (aigua, llum...)
 d. Permisos (llicencies d’obres, permisos...)
3- Existències
a. estocs
CAS
PiG
És un document que permet visualitzar quins ingressos i quines
despeses tindrem al llarg de l’any, valorant el resultat econòmic abans i
després d’impostos
Mínim s’ha de fer a 3 anys per saber la viabilitat del negoci, periodificat
mensualment (per veure l’estacionalitat)
Intentarem preveure les vendes, però això es molt difícil perquè depèn
de factors externs (si elaborem correctament el target de client i el
mercat que busquem, podrem preveure millor les vendes, ja que tindrem
més dades)
EBIDA → Earning Before Interests, Taxes, Depreciation and
Amortization (ingressos previs a interesos, taxes, depreciacions i
amortitzacions), aquest només te en compte els costos directes
(compres, despeses externes i despeses de personal), es més real
Balanç → quan estem creant una empresa nova no és important, perquè
el balanç és una “foto” de l’empresa a nivell econòmic. És molt util en
empreses en marxa (clients, imports, deutes, crèdits...)
CASH FLOW (O PLA DE TRESORARIA)
Previsió de pagaments i cobraments
No es el mateix que PiG (ingrés es quan emets la factura i cobrament és
quan reps els diners)
Es equivalent al que tens i/o tindràs al banc (tindrem en compte els
impostos)
Hem de fer aquesta previsió a 2 o 3 anys
Periodificat mensualment
Hem de preveure:
- dies de cobrament
- dies de pagament
- impagats
- comissions
- interessos
- impostos (IVA, IRPF, IS,..)
 Pla financer:
Planificació i evolució per entendre la dimensió econòmica i
financera de l’empresa
Punt d’equilibri
Permet determinar quin és l’ingres mínim que cal realitzar per fer
front a la despesa (caldrà valorar si es viable o no aquest punt
fixe)

RATIS
FINANÇAMENT
Un cop has fet el pla d’inversions i PiG el podem fer

El càlcul del finançament que necessitem no nomes és el pla

d’inversions, si no que tenim en compte també les pèrdues dels primers
anys
EVOLUCIÓ FINANCERA
Es diferent en cada etapa:
1. llavor: inici de l’empresa (tenim un prototip, un estudi de mercat,
facturació de 0, un equip reduït, nomes els emprenedors i no tenim
historial de garanties → difícil obtenir crèdits)
a. finançament col·lectiu
b. FFF
c. bootsrapping
2. arrencada: tenim creat el producte o servei, fase de producció, tenim
un equip, comencem a tenir facturació, però encara no tenim
beneficis → diferent finançament
3. creixement: comencem a tenir més productes, més facturació, un
millor equip, i apareixen els beneficis (hem de potenciar el equip i
l’escalabilitat)
TIPUS DE FINANÇAMENT
• deute
et deixen uns diners que hem de retornar amb una sèrie
d’impostos
carència: temps que només paguem interesos i no capital
hem de tenir una capacitat de retorn i una garantia (o aval)
• préstec participatiu
normalment a llarg termini
interessos amb part fixa i amb part variable (en funció dels
beneficis de l’empresa)
no cal garantia
poden ser convertibles o no convertibles (els diners que
t’han deixat es converteixen en accions de l’empresa)
• capital
participació temporal d’un inversor
habitualment mileuritaria
amb l’objectiu de vendre-ho amb un valor superior
projectes amb previsió de creixement importants
FINANÇAMENT CLASSIC
- FFFF (Founders, Family, Friends & Fools)
o La majoria d’empreses comencen així
o El fundador de l’empresa cal que s’impliqui dins
l’empresa (a nivell de feina i capital)
o La gent que coneix a l’emprenedor ha de confiar
en ell i aportar diners
o No oblidar el capital que entrarà en l’empresa
▪ El capital invertit serà retornat amb una
part de l’empresa (%)
▪ Podran participar en la presa de decisions
▪ Són diners de risc
- Bancs
o A les empreses noves es difícil que et donin
crèdits
o Micro-credits
▪ Crèdits pensats per a noves empreses
▪ Màxim de 25.000 euros
▪ Interès fic
▪ Amortització
- Entitats publiques
o Crèdits públics
o ENISA (Empresa Nacional de Inovacion SA)
▪ Dona crèdits a empreses noves
▪ Crèdits participatius
▪ No convertibles
▪ Màxim empreses noves de dos anys
▪ Menys de 40 anys
▪ Import de 25-75 mil euros
▪ Garantia: el propi projecte, no demanen un
aval
▪ El capital social de l’empresa han de ser la
meitat del préstec que vols demanar (si
vols 25, has de tenir 12,5)
o ENISA emprendedores
▪ Per a no joves
▪ Import fins a 300 mil
▪ El capital social ha de ser el 100%
o Crèdits de conversio
▪ Aconsegueix a algu que t’aporti x diners i
ICF t’aporta la mateixa quantitat
▪ IFEM fins a 200 mil
 - Inversors
o Inversors privats – Business Angel
▪ Persona física amb diners que en comptes
de invertir aquests diners en patrimoni, ho
inverteix en empreses
▪ Aporta hores (habilitats, experiència,
contactes...)
▪ ACCIO vol incentivar l’actuació dels BA
▪ Promocionen les xarxes d’inversors
▪ Perfil:
• Homes de 35-65 anys
• Disponible com a mínim un dia a la
setmana
• No sol invertit a una sola empresa
• Màxim dues hores en cotxe
• Inverteix al voltant del 25% dels
seus fons
o Què busca un inversor privat?
▪ Model de negoci contrastat
▪ Producte escalable
▪ Mercat existent amb alt potencia
▪ Equip compromes, potent, motivat
▪ Alta expectativa de sortida
o Capital risc (VC)
▪ Empreses amb diners, de fonts
d’inversions que inverteixen en altres
empreses inicials amb fort impacte de
creixement, amb uns imports molt elevats
▪ Verticals → inverteixen en sectors
concrets
FINANÇAMENT ALTERNATIU
Bootstrapping
- No es un finançament com a tal
- Engegar una empresa sense finançament extern
- Autofinançament
- Avantatge:
o Independència
o Credibilitat
o Incentiva la cultura de l’estalvi
o Potencia la creativitat
- Inconvenient més important: possible pèrdua
d’oportunitats per manca de finançament i recursos
Crowdfunding
- Finançar a traves de micro-donacions particulars
- Busquem inversors que inverteixin en el nostre projecte
encara no iniciat
- Tipus:
o De donació (social)
o De recompensa
▪ Aportes diners i l’empresa es compromet
que, al crear el producte o servei, oferir-te
una recompensa
▪ Es fa servir moltes vegades com a MVP
o Equity
▪ Fas una microdonacio i et donen un tant
per cent de l’empresa (% molt petit)
o De préstecs (crowdlending)
▪ No es per empreses noves
▪ PIMES
▪ Credits van de 10 a 150 mil €
o Immobiliaris
▪ Microfinançament col·lectius però
inversions en pisos, cases, blocs...
o ICO (Initial Coin Offering)
▪ Són tokens virtuals, protegits per la
tecnologia blovkvhain que tenen un valor
inicial
▪ Vol oferir als inversors inicials noves
monedes a canvi de diners
SUPORT & ECOSISTEMA EMPRENEDOR
Incubadores
- Programa d’ajuda a la creació de startup’s
- Demanen accions a canvi
- Aquesta ajuda es per desenvolupar la idea
Acceleradores
- Programa d’ajuda al creixement de startup’s
- Accions a canvi
- Mentors: persona amb experiència que t’ajuda a l’hora
de créixer la reva empresa
Venture Builders
- Programa de creació de starup’s intern
- Tenen l’equip, els recursos i es busca internament la
idea
Ecosistemes:
1. Silicon Valley
Lloc on es mes fàcil crear una startup, degut a que hi ha
moltes universitats de gran nivell (molt de talent), diversitat
de cultura, molta qualitat de vida, gran acceptació al risc,
trobem emprenedors amb pasio, industria de patents molt
ben establerta, cap idea es dolenta..
2. Israel
Mes de 4.500 startups
250 acceleradores
Molts centres de R+D de grans companyies
3. Ecosistema emprenedor català
Hi ha uns 60-100 en tot el mon
Catalunya – BCN
1.700 startups
+40 incubadores o acceleradores
Sectors més potents: Mobile, biotech, ecommerce,
videojocs, retail...
 4. Ecosistema Girona
+50 startups
25 entitats Catalunya Empren
22 vivers d’empresa/coworkings
1 exit: Imente
Startup amb + valoració: Tradeinn

PITCH READINESS
Manera en la que un startup es dona a conèixer (presentació), quan ho
volem fer haurem de presentar un pitch
Guio:
1. Problema
2. Solucions existents (competència)
3. Valor afegit
4. MdN
5. MKT
6. Equip
7. $$$
10 ERRORS DELS EMPRENEDORS
1. Tenir un equip poc implicat amb diferents objectius o no dedicar-se
completament
a. Selecció de socis
b. Repartir accions
c. Pacte de socis
d. Control de la societat
e. Bon advocat
f. Missió i valors de l’empresa
2. No tenir un líder clar, no estar ben organitzats ni rols ben definits
a. Un sol CEO
b. No pot haver-hi co-CEO
c. Lideratge no és igual a direcció
d. Fixar-se en l’estratègia i en el llarg plaç
e. Els rols i funcions de l’equip per escrit
3. Pensar abans en els diners i en el producte que en vendre, primer de
tot son les vendes
a. Triar un test de venda el més aviat possible
b. MVP
c. Prioritzar les vendes i no els recursos ni la idea
4. Creure que un negoci online no és offline i viceversa
a. Un ecommerce, ha de pensar també offline
b. Fires, showrooms, presentacions..
c. Veure, escoltar i preguntar al teu client
d. Qualsevol negoci ha de pensar online
e. Mercat global
5. No tenir focus, no tenir clar el target de mercat on va dirigit el teu
producte
a. Voler abarcar-ho tot
b. No tothom és el mercat
c. Especialitzar-te
d. Si no tenim target, no sabem on promocionar-nos
6. No iterar: no provar, mesurar i no canviar (no aprendre)
a. Falla ràpid, aprèn i torna a provar
b. Important → ràpid i barat
c. Forma’t, recicla’t, estudia altres opcions
d. Itera varies vegades, però no infinit
7. No analitzar: no tenir dades que t’ajudin a prendre decisions
a. Costos
b. Marges
c. Competència (contínuament)
d. Mercats
e. Tendències i comportaments
f. Clients (feedback)
g. KPI’s (indicadors clau de rendiment)
h. Quadre de comandament
8. Voler vendre el que tu vols i no el que el mercat demana
a. Definir i validar el problema
b. Definir i validar la solució
c. Identificar les solucions actuals del problema
9. No voler explicar a ningú el teu projecte
10. No demanar ajuda
a. Qui em pot ajudar? Que necessites?
i. Assessorament
1. Gestories
2. Consultors
3. Advocats
ii. Assessorament gratuïts
1. Tècnics Xarxa Catalunya Emprèn
a. Consells comarcals
b. Ajuntaments
iii. Lloc?
1. Vivers d’empreses
a. Nexes Forallac
b. AltaMar Calonge
2. Coworkings
a. CoEspai
b. Cooking Girona
c. El diposit
3. Parc científic i tecnològic de la UdG
iv. Diners?
1. FFFF
2. Credits bancaris
3. Inversors (business angels)
4. Crèdits públics (ICF, ENISA, ICO)
5. Crowdfunding