Anàlisi del seminari sobre el

primer capítol i l’epíleg, a

Los Europeos:
“Tres vidas y el nacimiento
de la cultura europea”

Àlex Huertas Navas

20501725
Bloc història contemporània
Índex

Contenido
Introducció.........................................................................................................................................3
Context històric..............................................................................................................................3
Introducció de l’autor.....................................................................................................................3
L’obra.............................................................................................................................................3
Resum del text...................................................................................................................................4
Anàlisi de l’obra..................................................................................................................................5
Conclusió............................................................................................................................................6
Bilbiografia.........................................................................................................................................6
Introducció
Context històric
Fent menció al context històric de l'obra, aquesta la podem situar entre mitjans
del segle XIX i principis del XX. En aquest període, Europa s’estaven esdevenint
les conseqüències de les Revolucions Liberals de l'any 1848, que van tenir una
gran penetració en el panorama polític del continent. La industrialització
transformava ràpidament la societat, conduint a la urbanització, a avenços
tecnològics i a canvis en les estructures econòmiques. A més, varen sortir
diversos i també molt importants moviments culturals, com el cas del el
Romanticisme, que destacava l'emoció, l'individualisme, la connexió amb la
naturalesa i el nacionalisme. Un altre cas fou el Realisme, com a reacció a
l'idealisme romàntic, el realisme buscava representar la vida i la societat de
manera més objectiva. Els artistes realistes es centraven en temes quotidians, la
classe treballadora i la crítica social. Per últim caldria destacar el Nacionalisme,
que A mesura que les nacions cercaven la independència i la unitat durant les
Revolucions Liberals, van sorgir expressions culturals nacionalistes. Això es
reflectia en la literatura, l'art i la música que celebraven la identitat nacional i la
lluita per la llibertat.

Introducció de l’autor
Els fragments que s'analitzen en aquest comentari de text (Introducció,
Fragments del capítol 1 i l'Epíleg) han estat extrets de l'obra d'Orlando Figes, "Los
Europeos. Tres vidas y el nacimiento de la cultura europea". Traducció de María
Serrano. Taurus, Madrid, pp. 23- 28, 63-83, 92-98, 523-538.

L'autor d'aquesta obra, Orlando Figes, és un historiador i escriptor britànic

reconegut pels seus treballs centrats principalment en historiografia russa i
europea. Aquests treballs es caracteritzen per l'ús d'elements biogràfics i una
contextualització en la història cultural.

L’obra
Respecte als temes que tracta aquest llibre, es poden dividir en quatre blocs
relacionats entre ells. El primer bloc, es tracta sobre la creació de la "cultura
europea" al voltant dels 1900, o més concretament un "cànon europeu" d'obres
artístiques populars arreu d'Europa (llibres, quadres, música, etc...) esdevingut a
conseqüència de les aportacions que s’acabarien donant per influència del
ferrocarril.

El segon bloc correspon a la relació entre cultura i capitalisme, i com les noves
tecnologies de producció i la mercantilització van afectar les arts.
 En el tercer bloc, tracta sobre la relació entre el matrimoni Viardot, format per
Pauline (García) Viardot, cantant d'òpera nascuda en una família d'origen
espanyol, i Louis Viardot, crític d'art i traductor literari. D’altra banda tenim que
també parla i tracta l'escriptor rus Ivan Turguénev. Per l'autor, aquestes persones
arribaran a representar una mena "d'europeïtat", ja que en conjunt totes aquestes
persones eren capaces de viatjar en relatiu poc temps, de manera constant i
viure en qualsevol lloc d'Europa perquè en qualsevol punt del continent
s'escoltava la mateixa música, es gaudia dels mateixos espectacles, es ballaven
els mateixos balls i es llegien els mateixos llibres. (Caldria fer un esment als
traductors qui varen fer una gran tasca per poder estendre més tota aquesta
cultura europea)

Per últim, l'autor parla de la concepció d'Europa o "europeïtat", conceptes que es

veuran definits per la comparació amb la perifèria europea, dels quals fa menció a
Espanya i Rússia, quedant ambdós països als extrems d'Europa (oest-est),
mentre que, d'altra banda, tenim la zona més cèntrica d'Europa, que inclou
França, Alemanya i el Regne Unit. Aquests temes per si sols formen la base de
l'obra, però a l’hora d’analitzar-los conjuntament, l'autor estructura un relat molt
captivador, tot i que no escapa a possibles crítiques.

Resum del text

L’autor inicia parlant dels ferrocarrils i destaca com aquest nou element
s’esdevindrà revolucionari, canviant el funcionament cultural europeu i
transformant el sentit europeu de l'espai i el temps. A més, possibilitarà una
connexió més estreta, no només en l'àmbit comercial, sinó també en l'àmbit
cultural i d'unitat. Alguns dels canvis que va ocasionar el ferrocarril són els
següents:

Respecte el sector del llibre, els preus de transport van patir una reducció
dràstica, provocant un increment notable de les exportacions. Aquest augment en
les exportacions és resultat, en part, de la popularització de la novel·la per
fascicles, impulsada per l'alfabetització de la classe treballadora, el seu baix preu
i la seva utilitat pels diaris com a mitjà per captar més públic. A més, fins a
aquest moment, el cost de producció dels llibres havia estat elevat, es
desenvolupava a petita escala i amb marges de benefici reduïts. Gràcies al
desenvolupament tecnològic, juntament amb un canvi d'estratègia dels editors,
com ara convertir-se en intermediaris, l'ús de noves tècniques de màrqueting i la
seva arribada a pobles gràcies al ferrocarril, es va aconseguir reduir els costos per
unitat i arribar a un mercat més ampli.

Pel que fa al teatre, va atraure un públic procedent de ciutats i pobles de la

perifèria, provocant un increment en la demanda i permetent que obres d'èxit es
mantinguessin en cartellera o es recuperessin produccions antigues.
En el que concerneix a les arts visuals i la música, va possibilitar la transició
d'un model on les relacions personals eren essencials per realitzar la tasca
artística, cap a un model més impersonal. Es va instaurar un mercat on els
productors comercialitzaven les seves obres en formats que facilitaven la seva
reproducció i distribució a escala internacional. Aquesta dinàmica de
mercantilització es va estendre a tots els camps artístics, mostrant com el
desenvolupament i l'evolució del capitalisme no només van afectar noves
indústries, sinó també la cultura en general.

Finalment, respecte les companyies i els músics itinerants, va possibilitar

l'arribada a una audiència més àmplia i l'increment dels ingressos mitjançant la
realització de més "gires". A més, es va minimitzar el cost de transport de
mercaderies, una qüestió que també els afectava directament pel fet de haver de
traslladar els instruments.

Anàlisi de l’obra
L’obra d’Orlando Figes, ens parla com ja he mencionat abans de 3 individus dels
quals tots plegats formen part del que vindria ser la minoria elitista. Ja que
l’autor ens mostra i fa comparatives de les vivències d’aquests personatges tenint
en compte que tots plegats son de l’elit i com aquests tot i tenir diferents orígens,
l’autor ens mostra l’existència d’una cultura europea, mitjançant els personatges.
Encara que sigui cert que aquesta tendència cap a una elit transnacional pot
haver-se incrementat amb l'aparició del ferrocarril i altres factors.

Un altre tema central que Figes aborda és la concepció de què es considerava com
a Europa en l'àmbit cultural i qui formava part del centre i la perifèria. Ens
explica que aquesta qüestió ha estat recurrent i diversos filòsofs o pensadors han
proposat diferents classificacions.

En relació a la classificació que es pot intuir dels fragments llegits, es pot

observar que moltes de les dades es centren en Anglaterra, França, Alemanya i
Bèlgica. Aquesta percepció de què podria considerar-se com Europa és, en la
meva opinió, limitada, sobretot si es té en compte que també es parla d'Espanya i
Rússia no com a part d'Europa (perifèria), sinó com a entitats alienes sobre les
quals es construeix la identitat europea, però sense ser considerades part
d'aquesta. Més concretament, Sobre Rússia, s'ha descrit com un lloc endarrerit,
amb una forma de govern despòtica, manca de llibertats i drets. Es lliga a Àsia a
través de la influència que va rebre de Mongòlia i se la descriu com a agressiva i
expansionista, classificant-la com a oriental i caracteritzant-la com primitiva,
corrupta i despòtica. “En las primeras décadas del siglo XIX un gran número de
libros y artículos habían construido una imagen de Rusia como potencia agresiva
y asiàtica” (Figes, O. 2020).
Per finalitzar, l’autor acaba parlant sobre l’increment d’un nacionalisme que cada
vegada més, s’anava estenent per Europa i com aquesta unitat europea es veuria
completament devastada per la primera guerra mundial causant així la disrupció
total del cosmopolitisme europeu que s’havia estès al llarg del s. XIX.

Conclusió
Com a conclusió, considero que l'autor realitza una anàlisi cultural, però no
sembla tenir en compte el context polític internacional i les tendències
econòmiques del capitalisme com a factors desencadenants d'aquesta guerra.
Aquesta manca de consideració empobreix l'anàlisi que es podria fer d'aquest
procés. Malgrat això, l'ús de les biografies de Turguénev i el matrimoni dels
Viardot és ben realitzat, i la manera com les comenta ofereix una comprensió del
concepte de la seva obra. No obstant això, l'autor deixa de banda molts aspectes,
la qual cosa provoca que l'anàlisi de la seva obra no sigui del tot completa i quedi
parcialment incompleta, especialment en els àmbits geogràfics i socials.

Bilbiografia
Figes, O. (2020). Los europeos: Tres vidas y el nacimiento de la cultura europea.
Taurus.