1. Quan Mendizábal fa les desamortitzacions amb la finalitat de finançar l'exèrcit liberal.
2. Consisteix a expropiar els béns de l'església i subhastar-los al públic. 3. Els nous propietaris de les terres (burguesos i nobles). 4. A més de perdre terres, l'església també pateix l'anticlericalisme. Diversos eclesiàstics van ser assassinats per ser jutjats com a causa d'una epidèmia de còlera. 5. Aprova una nova llei de desamortització per resoldre els problemes de finances i continuar amb els projectes d'expansió ferroviària. 6. Els pagesos, ja que són els treballadors de la terra. 7. És el que fa el trajecte entre Barcelona i Mataró el 1848. 8. Dóna suport als nous projectes de ferrocarrils i fa una nova llei de ferrocarrils que incentiva el capital estranger (especialment francès). 9. L'epidèmia de còlera. L'esperança de vida era de 30 anys. 10. Passa de 15 milions d'habitants, la majoria viuen al camp. 11. A les zones costaneres del Mediterrani, cantàbric i Madrid. 12. Quin tipus d'indústria és la pionera a Catalunya? La indústria tèxtil. 13. La d'obtenció del ferro (siderúrgica). 14. Era rica en or, plata i ferro. 15. La banca, assegurances, navilieres i astillers. 16. Barcelona. 17. La classe obrera es veu perjudicada pels efectes econòmics de la gran guerra, el preu de la vida puja un 40 per cent i el sou és el mateix. 18. Al camp apareix una potent burgesia agrària i a les grans ciutats es situa la burgesia dels negocis. 19. Eren molt alts, més de 12 milions no saben llegir ni escriure. 20. Els problemes econòmics de l'ajuntament provoquen un mal pagament al mestre, la qual cosa fa que la majoria de l'ensenyament sigui privat. 21. La jornada de treball era de 12 hores i guanyaven de 3 a 5 pessetes diàries, pel que tota la família, incloent els nens, havia de treballar per poder pagar el lloguer de la barraca on vivien. 22. Que la majoria continua treballant al camp. La vida és dura i es treballa de sol a sol per una pesseta, pel que els més joves surten del camp per l'absència de futur. 23. Cap a la ciutat o cap a Amèrica. Un milió d'espanyols es van anar a Cuba. 24. Aplaçar l'hostilitat dels catòlics cap al règim liberal. I per part de l'església adoctrinar la població. 25. Funda la institució lliure d'ensenyament, amb la finalitat de donar una ensenyança nodogmàtica sota el principi de llibertat. 26. Es va donar la primera exposició universal a Barcelona (la primera d'Espanya). Per exemple, l'Hotel Nacional, però el que més crida l'atenció és l'electricitat. 27. 2 milions de visitants. 28. L'automoció, l'electricitat i el telèfon. 29. El cinematògraf. 30. L'espectacle que la gent veu per entretenir-se com el futbol o el cinema. 31. És el treball millor pagat, les dones cobren la meitat. 32. Per què el 1855 a Barcelona exigint una jornada laboral de 10 hores. 33. Pel nou projecte de com s'organitzarà la nova ciutat de Barcelona, una ciutat racional, higiènica, ordenada i al servei dels ciutadans, aquest projecte va ser creat per l'enginyer Ildefons Cerdà. 34. El 2 de maig de 1879 a Madrid es va crear el PSOE, el seu primer líder va ser Pablo Iglesias, defensaven: l'abolició de classes, la socialització de la propietat i l'ocupació del poder polític per part de la classe treballadora. 35. Els anarquistes celebren el 1881 un congrés on van adoptar el nom: federació de treballadors. 36. Els anarquistes es divideixen en 2 tendències: la col·lectivista partidària de l'acció legal i la revolucionària partidària de l'acció directa. Aquesta ideologia triomfa a Catalunya, Saragossa, València i les zones rurals d'Andalusia. 37. Una societat secreta anarquista. 38. El sindicat socialista per implantar els seus ideals i fer front al creixent poder anarquista. 39. El 1890 es va celebrar la anomenada festa de les 8 hores a Madrid, Biscaia i Barcelona. 40. En el teatre de Barcelona es va explotar una bomba dels anarquistes (com a venjança per executar l'anarquista que va intentar matar el general Martínez Campos). 41. El 1910 els anarcosindicalistes funden a Barcelona amb la finalitat de que amb l'acció directa i la vaga general revolucionària aspira a reemplaçar el sistema burgès i implantar sistemes sindicalistes.