L’ètica del deure de Kant

Immanuel Kant
(1724 – 1804)
 L’ètica del deure de Kant
- Primerament, Kant distingeix entre teories ètiques materials i
ètiques formals.

Ètiques materials Ètiques formals

Les teories hedonistes (plaer) o Ètica del deure de Kant, ètica
eudemonistes (felicitat): discursiva de Habermars, el vel de la
epicureisme, estoïcisme, utilitarisme. ignorància de Rawls.

Imperatius hipotètics. (SI vols felicitat Imperatius categòrics (HAS DE FER

HAS DE FER això) això)

Les accions morals són bones o Les accions són bones o dolentes per
dolentes en funció de si elles mateixes, sense fixar-nos en les
s'aconsegueix un fi (felicitat o plaer) seves conseqüències.
 La bona voluntat
- Segons Kant, és impossible pensar res en el món que es pugui
considerar estrictament bo, excepte la bona voluntat.

- La bona voluntat és una qualitat humana que és bona en sí

mateixa. No és bona pel que fa o no fa, o perquè ens faciliti la
vida. Altres qualitats com la decisió, el valor, etc, són bones per la
seva utilitat.

- Per Kant, una voluntat que actua per

deure (seguint la llei moral) és una
voluntat bona.
Distinció entre actes segons la moral
Tipus d’actes Explicació Exemple

Són actes immorals ja Fer mal a una persona.

Actes fets contra el que no segueixen ni el
deure deure ni una bona
NO MORAL voluntat
Comporten una Ajudar a una persona
inclinació egoista. La però perquè t’interessa
Actes fets d’acord amb motivació d’aquest acte quedar bé amb aquella
el deure (la voluntat) no és moral persona, ja que té una
(bona), tot i que són casa amb piscina en la
NO MORAL actes que coincideixen qual et pot convidar a
amb el deure i porten l’estiu.
conseqüències positives.
Són els únics actes Ajudar a una persona
Actes fets per deure genuïnament morals. pel simple fet d’ajudar-
la, perquè el deure
MORAL moral t’ho mana.
 No a les conseqüències
- Per Kant, per veure si un acte és moral no són importants les
conseqüències.
- Els actes morals s’han de jutjar per la intenció, la voluntat que
ha portat a la realització d’aquest acte, és a dir, actuar per deure
seguint la llei moral.

- Actuar per deure té un caràcter d’obligatorietat, d’imperatiu.

 L’ètica del deure de Kant

- La llei o norma moral no pot ser imposada

des de fora del subjecte, ni per la natura ni
per l’autoritat civil. La raó humana s’ha de
donar la llei moral a ella mateixa
(autònomament).

- Si la raó legisla sobre ella mateixa la

llei serà universal ja que serà vàlida
per a tot ésser racional (per a tot
ésser humà).
Mill

KANT
 L’imperatiu categòric
- La llei moral dictada per la raó s’expressa mitjançant
l’imperatiu categòric:

“Obra només seguint la norma que puguis voler

que es converteixi en llei universal”

- De l’imperatiu categòric han de derivar tots els nostres deures

i les nostres obligacions.
Formulacions de l’imperatiu categòric
 L’ètica del deure de Kant

Troba Llei o norma

moral
S’imposa universal
Subjecte
Raó humana

Naturalesa Autoritat civil S’expressa mitjançant

l’imperatiu categòric
 La mentida
- Seguint l’imperatiu categòric mentir sempre
seria un acte moralment dolent, sigui quina sigui
la conseqüència de no fer-ho, ja que no podem
voler que mentir sigui una llei universal en el
món.
- Per Kant el deure de no mentir és una llei moral
inamovible perquè el fet de mentir no es pot
convertir en una llei universal. Mentir
sistemàticament causaria desconfiança entre les
persones i no es podria viure en societat (la
confiança és la base per establir vincles entre les
persones).

Fins i tot en el cas que gràcies a una mentida salvem una vida humana, mentir seguiria sent
un acte moralment dolent. No ens hem de fixar en les conseqüències de les accions (mai
saps què podria passar realment) per tal de jutjar-les moralment, sinó si s’inscriuen amb
l’imperatiu categòric.
 La mentida
- Si la mentida fos universalitzable es perdria la utilitat mateixa de la
mentida. La mentida pot semblar útil ja que la majoria de la gent
pressuposa que la gent és veraç en el que diu. Mentir només pot tenir
sentit si no es vol que es converteixi en llei universal.

- Si mentir fos una llei universal es destruirien les bases de tota la

societat ja que es faria impossible la confiança i la comunicació entre
persones.

- El que menteix no només ataca a qui va dirigida la mentida, sinó que

atenta a tota la humanitat, destrossa les bases de la societat moral i
estable.
 L’ètica del deure de Kant

El deure imposat Obliga

per la raó.
Imperatiu categòric
(has de fer X) Desinteressat

Objectiu sorgit del Motiva

desig d’aconseguir
Imperatiu hipotètic Acció moral
alguna cosa. (si vols X, has de fer Y)

- El verdader acte moral sorgeix quan es realitza obligat pel

deure (és desinteressat) i no pas per una motivació (desig)
extrínseca al mateix deure.
 La llibertat en Kant
- Segons Kant, sóc lliure només en la mesura en què la meva persona no està
"encadenada" per forces que jo no controlo; jo no puc controlar les lleis de la
naturalesa (els meus desitjos); per tant, la meva activitat lliure, ha de situar-se per
sobre del món empíric de la causalitat.
- Per tant, per Kant, ser lliure és imposar-se racionalment una llei sense tenir en
compte els desitjos ni les passions. Ser lliure no és poder fer el que desitges, ja que
el que desitges se’t imposa (som esclaus de les passions), sinó donar-te a tu mateix
una llei racional (imperatiu categòric) amb autonomia i no subjecte a desitjos o la
voluntat. Ets lliure quan segueixes una norma autoimposada per la raó.

- M´identifico amb els meus moments assenyats i racionals. Les conseqüències

dels meus actes manquen d´importància perquè no les controlo: només són
importants els meus motius.
 L’imperatiu categòric
- Una de les formalitzacions de l’imperatiu categòric diu:
“Obra de manera que qualsevol ésser humà sigui per a tu una
finalitat, i mai un mitjà”.

- La instrumentalització de qualsevol persona per a satisfer els

desitjos d’una altra, aniria en contra d’una ètica de la justícia.

- Hem de tractar les persones com una finalitat en sí mateixa

perquè aquest és el nostre deure imposat des de la raó, i no pas
per aconseguir algun benefici o la nostra felicitat.
 La concepció del suïcidi en Kant
- Immanuel Kant enfoca el dilema del suïcidi sota la perspectiva de l'imperatiu categòric. Segons
el seu punt de vista, rebutja el suïcidi, així com qualsevol acte autodestructiu, per dues raons.
D'una banda perquè aquesta acció no es podria considerar una llei universal de la naturalesa ja
que destruir la vida mateixa seria un acte contradictori en si mateix. Voler no voler seria un acte
inconsistent.

- El deure de l'ésser humà és preservar-se a si mateix

per poder autoperfeccionar-se a nivell moral per viure
dignament, i en suïcidar-se l'individu s'estaria tractant
a si mateix com un mitjà per a la seva autodestrucció,
s'estaria cosificant, i això atemptaria contra el principi
de la dignitat de la persona.

- Per a Kant, el suïcidi és una violació del deure de l'agent amb

ell mateix. Per a Kant, el suïcidi és immoral, perquè és la
violació de la humanitat, que és un fi en si mateix. El suïcida
s'estaria fent servir com un mitjà per aconseguir la seva
pròpia finalitat, acabar amb el seu patiment
 L’ètica del deure de Kant

- És una ètica formal: Kant no promou cap conducta concreta, cap llista de
normes (cap contingut material). L’única cosa que fa que un acció sigui moral
és la “forma” que adopta la voluntat, és a dir, la fórmula de la seva possible
legislació universal.

- És una ètica rigorística i categòrica: els seus judicis són absoluts, no depenen
de cap condició.

- És una ètica apriorística: és universal i necessària per tots els homes.

- És una ètica autònoma: el subjecte es dona a ell mateix la llei moral. No

s’imposa la llei moral des de fora del subjecte ni per la natura ni per cap mena
d’autoritat.
L’ètica del deure de Kant
 L’ètica del deure de Kant
Explicació de la frase anterior:
Las estrellas brillan, centelleantes, sobre nuestros frágiles cuerpos,
al igual que la llama de la moral arde en nuestro pujante interior. El
anhelo de entender el fulgor de esos astros rutilantes nos ha hecho
crear las ciencias de la naturaleza, y la briosa antorcha de la moral
nos conduce a la filosofía, la ética y la reflexión social, así como al
arte como espejo de cuanto deseamos. (…) Un canto a la esperanza
en la fraternidad humana, un himno a la solidaridad y una denuncia
permanente del egoísmo. Una ética, en definitiva, de lo universal
por encima de lo particular. Una ética en la que el ser humano no
puede menos que aspirar a ser siempre tratado como un fin y nunca
como un medio, como un legislador supremo en el reino eterno de
los fines.