LA GRAN

GUERRA
I LA
REVOLUCIÓ
RUSSA
UNITAT 5: LA DECADÈNCIA
DELS IMPERIS
1. TENSIONS PRÈVIES A L’ESCLAT DE LA GUERRA
- ENFRONTAMENTS COLONIALS ENTRE POTÈNCIES EUROPEES.
Alemanya 1a potència → II Revolució Industrial
Guanya l’Alsàcia i Lorena després de la Guerra franco-prussiana (1871).
A nivell colonial té poc pes = voldrà incorporar +territori (Crisi del Marroc).
1a Crisi del Marroc (1905): Alemanya dona suport al sultà.
Conferència d’Algesires (1906)= Protectorat franco-espanyol.
2a Crisi del Marroc (1911): “Incident d’Agadir”.
Alemanya es retira ampliant el Camerun.
 LES ALIANCES I LA PAU ARMADA
- ALIANCES:

Lliga dels Tres Emperadors (1873) Àustria-Hongria, Rússia i Alemanya.

Doble Aliança (1879): Àustria-Hongria i Alemanya (suport en cas d’atac rus).

Triple Aliança (1882): Àustria- Hongria, Alemanya i Itàlia (fins 1914).

Acord franco-rus (1892): França i Rússia si eren atacs per la Triple Aliança.

Entesa Cordial (1904) França i Regne Unit per l’enfortiment naval d’Alemanya.

Triple Entesa (1907) entre França, Regne Unit i Rússia.

- PAU ARMADA: inversió en armament+servei militar obligatori + propaganda

(1890-1914)
LES CRISIS BALCÀNIQUES
Crisi bosniana (1908)
Després de la guerra russo-turca (1877-1878)
Congrés de Berlín atorga l’administració de
Bòsnia i Hercegovina a Àustria-Hongria.
Jove Turcs (1908) dona un cop d’estat i destitueix
el sultà: → Grècia s’annexiona Creta.
→ Bulgària s’independitza.
→ Àustria-Hongria s’annexiona
Bòsnia i Hercegovina.
Això provoca tensions amb Rússia, Sèrbia i
l’imperi turc.
 LES CRISIS BALCÀNIQUES
- Primera guerra balcànica (1912)

Lliga dels Balcans + suport rus (vs) Imperi turc

( Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro)

Guanya Perd
Els territoris guanyats s’han de repartir Abandona Europa
i no es posen d’acord entre els països. (menys Constantinoble)
Això comporta la 2a guerra balcànica Reconeix Albània independent
 LES CRISIS BALCÀNIQUES
- Segona guerra balcànica (1913)

Sèrbia + Grècia, Montenegro i Romania (vs) Bulgària

Guanya perd
Això suposa més poder rus als Balcans
en detriment d’Àustria-Hongria.
EL DETONANT DE LA GUERRA
- L’ASSASSINAT DE L’ARXIDUC D’ÀUSTRIA

Jove Bòsnia, amb el suport de Mà Negra

(Sèrbia) atenten contra l’arxiduc Francesc
Ferran i la seva dona a Sarajevo (28 de juny
1914).

L’objectiu era independitzar-se de l’Imperi

austrohongarès i annexionar-se a Sèrbia.

- Àustria-Hongria culpa a Sèrbia i li declara

la guerra→ 28 de juliol de 1914
 ELS BÀNDOLS EN LA GRAN GUERRA
SÈRBIA

ÀUSTRIA-HONGRIA RÚSSIA

FRANÇA

ALEMANYA REGNE UNIT

BÈLGICA

+ +
IMPERI TURC (1914) ITÀLIA (1915)

BULGÀRIA (1915) EUA (1917)

Guerra de moviments: El Pla Schlieffen
Inici de la guerra de moviments.

Front occidental.

Estrategia d’Alemanya per arribar a França

travessant Bèlgica i Luxemburg.

França atura l’invasió alemanya i es

produeix la Primera Batalla del Marne.
Primera Batalla del Marne Setembre 1914

Mariscal francès Joseph Joffre→ atura l'avanç alemany a 40 kms de París.

Els alemanys es retiren cap al nord i estableixen una línia de defensa. Comença la
guerra de trinxeres.
Trinxera
 La vida a les trinxeres
Joyeux Noël (trailer 2005) ABC: La horrible vida en las trincheras
 Guerra de moviments. Batalla de Tannenberg
Front oriental (agost 1914)

Alemanya vs Rússia.

- Invasió russa de Prússia Oriental.

- Alemanya contraataca.
- L’exèrcit rus és + nombrós però lent.
- L’exèrcit alemany es mou en ferrocarril.

Alemanya Rússia

guanya i recupera perd i recula

Prússia Oriental desfeta personal
 Guerra de moviments.
Batalla de Galítzia
Front oriental (23 d’agost - 11 setembre 1914)

Àustria-Hongria Rússia

perd guanya

Alemanya no intervé Fa recular a A. H.

perquè està a Prússia cap al sud (->Sèrbia)
Campanya de Sèrbia (1914)
- Front balcànic:

Sèrbia Àustria-Hongria = Intent d’Àustria-Hòngria d’ocupar Sèrbia

Tres batalles: Batalla de Cer

Batalla del Drina
Batalla de Kolubara
guanya perd
retirada del territori serbi
 Noves potències a la Guerra. El Japó

- Bàndol dels “aliats” (agost 1914).

- Ocupa les possessions alemanyes
del Pacífic (Les illes Carolines i
Marianes).
- Controla el Pacífic.
- Augmenta la seva influència a La
Xina.

Insignia armada
imperial japonesa
 Noves potències a la Guerra. L’Imperi otomà
- Bàndol de Les Potències Centrals.
- Objectiu: limitar el poder rus en el Caucas
i aturar el pas al Mar Negre.
- Alemanya entrega a l’Imperi turc dos
creuers de guerra (SMS Goeben i SMS
Breslau)
- Bombardegen ports russos= enfonsant
vaixells russos.

- Rússia declara la guerra a l’imperi otomà.

- Rússia aconsegueix avançar fins Armènia.
 Noves potències a la Guerra. Bulgària

- Bàndol de les Potències Centrals (octubre 1915).

- Vol recuperar els territoris que considera propis i que es va quedar Sèrbia a la
2a guerra balcànica.
Bulgària Sèrbia
Triple Aliança Triple Entesa
Montenegro, Romania i Grècia
- Bulgària (ataca per l’est) i les tropes alemanyes i austríaques (ataquen pel nord)
guanya la campanya de Sèrbia i ocupa Macedònia (desembre 1915).
 Itàlia trenca la neutralitat
Tractat de Londres (26 d’abril de 1915): Regne Unit i França convencen a Itàlia
per declarar la guerra a Àustria-Hongria i recuperar territoris italians que havien
quedat sota l’Imperi Àustriac.

Canvi de bloc: Triple Aliança Triple Entesa (“Els aliats”).

Itàlia declara la guerra a Àustria- Hongria (23 de maig de 1915)

resolució al final de la Guerra
Guerra de posicions. Batalla de Gal·lípoli
Regne Unit i França vs Imperi otomà
(febrer 1915 - gener 1916)
Objectiu aliat:
- obrir una via directa amb el seu aliat rus.
- aconseguir Constantinoble i el control de
l’estret dels Dardanels i el Bòsfor.

Atac naval contra Turquia. Arriben a la costa però no penetrar a l’interior.

L’obertura de nous fronts de guerra (entrada de Bulgària al conflicte) els aliats
(Regne Unit i França) evacuen la península i abandonen la lluita = Victòria turca.
Les batalles principals: Batalla de Verdun
21 de febrer - 19 de desembre de 1916.

Alemanya → ofensiva contra Verdun (França).

Guerra de desgast = 700.000 morts

Erich von Falkenhayn Philippe Pétain

Els francesos resisteixen i acaben fent recular

als alemanys de la resistència de Verdun.

Verdun, la pitjor batalla de la I Guerra Mundial

Les batalles principals: Batalla del Somme
1 de juliol – 18 de novembre de 1916
Regne Unit + França Alemanya
Objectiu: dividir les tropes alemanyes que
estan lluitant a Verdun.
Intervenció del tanc Mark I (britànic).
Batalla amb un total de + d’1.000.000 morts.
Els aliats aconsegueixen avançar 12 kms .
Nova línia de trinxeres (guerra de posicions)
L’entrada dels EUA a la guerra.
El bloqueig comercial a Alemanya atacs submarins contra vaixells
per la marina britànica i francesa britànics. (maig 1915) RMS Lusitània

- Woodrow Wilson negocia amb Alemanya

l’aturada d’atacs indiscriminats contra vaixells.
Després de la Batalla de Jutlàndia es trenca l’acord.

1198 passatgers morts. 118

- Alemanya envia un telegrama a Mèxic per declarar la guerra contra els EUA per tal
de recuperar Texas, Arizona i Nou Mèxic (territoris conquerits per EUA al 1848).
- El president i el Congrés declaren la guerra a Alemanya el 6 d’abril de 1917.
 Batalla de Jutlàndia (31 de maig i 1 de juny 1916)
És la batalla naval + important de la I Guerra Mundial

Marina Imperial Alemanya Marina Reial Britànica

Costes de Dinamarca al Mar del Nord

Resultat: 14 vaixells britànics i 11 alemanys

No hi ha un vencedor, però Alemanya tornarà als atacs

submarins indiscriminats.
Final de la Guerra (1918) (front italià i balcànic)
Itàlia Àustria-Hongria ( batalla final) = Batalla de Vittorio Veneto
Fça i R.U. (Alemanya no pot intervenir) (23 oct - 3 de nov 1918)

guanya perd
Àustria-Hongria demana l’armistici
l’emperador Carles d’Habsburg abdica

dissolució de l’imperi = nous estats

(Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia)
Final de la Guerra (1918) (front occidental)
Operació Michael o Ofensiva Ludendorff (21 de març - 5 d’abril de 1918):
ofensiva alemanya que pretén guanyar abans que arribin els reforços a les tropes
aliades d’EUA. (1/4 ofensives de primavera 1918).

Objectiu: avançar sobre els aliats, arraconar als britànics fins el Somme i
derrotar-los. Després caurien els francesos.

Tot i l’avenç alemany inicial, aquest s’atura per:

- el número de víctimes.
- la incapacitat de mantenir les línies guanyades
- l'arribada de reserves aliades (producció d’armament britànic).

Fracàs alemany de l’ofensiva → inici del final de la guerra (front occidental).

Final de la Guerra (1918) (front occidental)
2a Batalla del Marne (15 de juliol - 6 d’agost de 1918)

Després del fracàs de les ofensives de primavera 1918. Alemanya intenta una última
ofensiva → al Marne.

La suma dels efectius nord-americans fan imbatibles als “Aliats”.

Regne Unit amotinaments de la marina

França Alemanya revoltes dels soldats
Itàlia manifestacions obreres per la pau
+ EUA retirada cap
les seves fronteres
Kàiser Guillem II abdica el 09/11/1918
(Alemanya) República de Weimar Armistici de Compiègne l’11/11/1918
 L’armistici de Compiègne (11/11/1918)
Vagó de tren al bosc de Compiègne (Nord de França)
Comandant en cap dels aliats, Ferdinand
Foch i el representant alemany Matthias
Erzberg.
Les mesures:
- Cessament de les hostilitats.
- Retirada de les tropes alemanyes a les
seves fronteres.
- Intercanvi de presoners.
Es signa l’armistici + 6 mesos de
negociacions fins la Conferència de Pau
de París per firmar, el Tractat de
Versalles, Saint-Germain, Trianon,
Neuilly i Sèvres.
Conferència de Pau de París
Reunió dels 4 vencedors = The Big Four
EUA → President Woodrow Wilson
França →Georges Clemenceau
Regne Unit → David Lloyd George
Itàlia → Vittorio Emanuele Orlando
El tractat de Versalles suposa:
- reorganització d’Europa,
- desmilitarització de les potències centrals,
- pagament de les reparacions de la guerra per part d’Alemanya.
- creació de la Societat de Nacions= una institució amb seu a Ginebra que garantís
la pau, el desarmament i l’arbitratge en possibles nous conflictes.
LA REVOLUCIÓ
RUSSA

I LA SORTIDA DE LA
I GUERRA MUNDIAL
LA RÚSSIA TSARISTA. CONTEXT PREVI A LA IGM
Població :125.000.000 habitants.

Economia: agricultura feudal i endarrerida → baixa producció.

propietat en mans d’una minoria de grans terratinents. 87,2% població rural.
indústria poc desenvolupada, concentrada als nuclis-urbans (St Petersburg i
Moscou) els Urals i la conca del Donetsk.
També depenent d’inversió estrangera (especialment francesa).
Societat: desigual = noblesa (propietària de les terres)
burgesia rural (kulaks) i escasa burgesia industrial
pagesos i proletariat (condicions molt precàries).
Política: tsarisme. El tsar (dinastia Romanov des del s.XVII) té el poder absolut de
forma autocràtica, sense partits polítics i amb l’exèrcit i la policia tsarista (okhrana).
OPOSICIÓ AL TSARISME
Primers moviments socials contra el tsarisme:

Els populistes (narodniki) socialisme camperol per la destrucció del tsarisme.

Els anarquistes (Terra i Llibertat) reclama el repartiment de terres entre pagesos i la destrucció del
tsarisme. Atempta contra el Tsar Alexandre II (1881) mort → el seu fill el succeeix (Alexandre III) i
implanta més repressió encara.

El Partit Socialista revolucionari (eserites) volen expropiar la terra als terratinents i repartir-la
entre els pagesos.

El Partit Obrer Sociodemòcrata Rus (POSDR) (1898) marxistes ( Lenin, Yuli Màrtov i Lev Trotski).

Aquest partit es va dividir (1904) en dos: II Congrés del Partit:

- els bolxevics (bolxoi= majoria) liderats per Lenin→ radicals: revolució obrera per fer-se amb el
poder.
- els menxevics (menxoi= minoria) liderats per Martov→ burgesos què volen establir una república.
LA REVOLUCIÓ DE 1905
Revolta obrera contra el tsar Nicolau II.
Manifestació pacífica al Palau d’Hivern = demandes obreres dirigides pel pare Gapon
(Sant Petersburg)
La resposta violenta del tsar

Diumenge sagnant
Guàrdia imperial russa
repressió = 300 morts
i milers de ferits.
Respostes constitucionals a la revolució de 1905.
Diumenge sagnant + derrota guerra russojaponesa vagues i revoltes.
(rivalitat imperial per Corea i Manxúria)

Revoltes militars de la marina:

Cuirassat Potemkin per les males condició de la tripulació: motí + vaga general a
Odessa. La tripulació acaba enfonsant el vaixell repressió violenta del Tsar.
Base naval de Kronstadt revolta de la marina.

Per revertir la situació violenta i de malestar, Nicolau II signa el manifest d’octubre:

- crea la Duma (Parlament) escollit per sufragi universal.
- organització en soviets (1r creat a Sant Petersburg): consells populars formats
per assemblea de pagesos, obrers i soldats.
El camí cap a la Revolució de febrer de 1917
- La ineficàcia de la Duma: mesures insuficients i vet del tsar.
elecció de diputats adeptes al tsar i incompetents.
socialrevolucionaris, menxevics i bolxevics descontents.
corrupció i repressió política.
- Rússia a La I Guerra Mundial: empitjora la situació i el descontent.

- La figura de Rasputín: influència sobre el tsar i la tsarina.

oposició de l’entorn del tsar i complot per l’assassinat.

Rasputín
LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917
Gran manifestació (23/02/1917) a Petrograd (Sant Petersburg), capital de l’Imperi.

vaga general = davant la situació de misèria i fam.

volen sortir de la I Guerra Mundial.
amotinaments i revolta: es torna violenta i s’ordena la repressió.

entrada de l’exèrcit a Petrograd → s’afegeix a la protesta.

abdicació del tsar Nicolau II

República → Govern provisional (març-oct. 1917)

menxevics (burgesos)
dualitat de poder
soviets (consell popular)
 Govern provisional (març-octubre 1917)
Presidit per Aleksandr Kerenski (Partit socialrevolucionari) + cadets i menxevics.

- Reformes socials i polítiques però amb poca repercussió.

- La població demana: - repartiment de les terres.
- retirada de Rússia de la I Guerra Mundial.

- Tesis d’abril de Lenin (líder bolxevic) → sortida de la I Guerra Mundial.

nacionalització de les terres i la indústria.
poder dels soviets.

- Augment del malestar popular→ el govern provisional no pot frenar les revoltes.
molts pagesos ocupen les terres.
molts soldats deserten de l’exèrcit.
reclamen la pau i tornen a provocar una revolta.
La Revolució d’octubre de 1917
25 d’octubre 1917→ La Guàrdia Roja creada pels bolxevics amb els suport dels soviets
d’obrers, pagesos i soldats assalten el Palau d’Hivern (seu del govern).

Congrés dels Soviets→ Decrets d’Octubre:

- retirada de la I Guerra Mundial → armistici amb Alemanya i Pau de Brest-Litovsk.

- expropiació de les terres→ repartició entre els soviets de pagesos.
- crear govern provisional obrer presidit per Lenin.

Es convoquen eleccions → els bolxevics perden les eleccions (només 25% del vots).
Lenin dissol l’assemblea constituent →imposa una dictadura proletària.
Creació del nou Estat Soviètic → República Socialista Federativa Soviètica Russa
(RSFSR)