1.

Introducció

Aquest treball té com a objectiu anali ar les conseqüències lingüístiques

derivades d’un context d’alarma social i emergència mundial com fou la darrera
pandèmia de Covid-19.
El nostre propòsit amb aquest article és que el lector prenga consciència de que
la pandèmia del coronavirus no va estar només un fet biològic, sinó també social
i, conseqüentment, lingüístic. I és que, des del 2020 fins a l’actualitat, se n’han fet
milions i milions d’articles sobre la Covid-19, el seu impacte biològic, la seua
càrrega vírica, les diferents mutacions del patogen que han permès de tornar a
contagiar els éssers humans, les diferents onades, etc. El resultat de la cerca
d’informació sobre aquest aspecte ens remet de seguida a la vessant científica
sense adonar-nos, i com que veiem que, efectivament, hi ha pocs treballs i
escasses visions sobre un pla humanístic, lingüístic i social així ens endinsem a
dur a terme aquesta proposta.
Un cop posat de manifest que aquest no és un projecte científic, cal destacar
que conjumina molt bé amb els que sí ho són, si més no és el que pretenem, per
tal que qualsevol lector puga fer-se partícip d’una realitat social existent, que
encara hui en dia continua vigent, pertanyent al pla de la llengua i la societat i,
com no, aplicar-la a un context científic del qual provindria.
Com que el tema que hem escollit esdevé un fenomen natural i col·lectiu,
conegut per tothom, comprenem que no sempre les dades que d’altres ens
exposen són representatives de les situacions personals de cadascú. Per tant, la
metodologia que volem fer servir consistirà a comprendre la realitat lingüística
entre els membres de la comunitat, aportar-ne exemples, i a partir d’aquests,
configurar-ne la teoria. Comprenem que la millor manera d’arribar-ne a una idea
comú és mitjançant l’abstracció i compilació dels models i patrons establerts de
que disposem.
Per a la reali ació d’aquest document ens hem basat, sobretot, en articles
científics de caire lingüístic, sociològic i antropològic. Hem confeccionat un corpus
d’idees, sentències, exemples i autors, que tracten la qüestió. Per tal de fer aquesta
agrupació, hem dividit la nostra tasca en dos apartats ben diferenciats, així com
el nostre treball: el llenguatge verbal i el no verbal.
Primerament, hem dut a terme la nostra cerca pels espais públics en que ens
hi trobàvem: universitat, carrer, casa, hospital, cinema, etc. I hem arribat a la
conclusió que en ells hi trobem molts elements, tant verbals com no verbals, que
fa uns anys mai haverem imaginat trobar. A continuació, hem contrastat aquestes
dades amb una recerca més professional, fent ús de servidors digitals: fonts
d’àmplia informació en tota regla. Així, hem trobat tota una sèrie d’articles, els
quals us deixem en l’apartat de Bibliografia, i que ens han servit per polir i
perfeccionar idees. I ja, finalment, un cop extreta la informació més rellevant, hem
procedit a donar forma al treball.
Com ja us hem dit dalt a l’obra s’hi fa palesa una distinció molt notòria entre
llenguatge verbal i no verbal. Totes dues conceptuali acions responen cadascuna
a un capítol d’aquest article. Així, en el capítol Llenguatge verbal trobem tota una
sèrie de textos, frases dites, recursos estilístics, elements lingüístics i paraules de
nova creació relatius a l’aparició de la SRAS-CoV-2, interessantíssim de comentar.
Per la seua banda, el capítol Llenguatge No Verbal, es centra en els aspectes més
relatius als sentits humans: visual, tàctil, auditiu, gustatiu, olfactiu, digital, etc.

2. El llenguatge de la Covid-19
Els últims mesos de 2019 comencen a aparèixer en la ciutat de Wuhan, en Xina,
tota una sèrie de malalts amb una simptomatologia que desconcerta als metges.
Poc després van descobrir quina era la causa: un nou virus, un de desconegut.
L’aparició d’aquest microorganisme preocupà la societat, primer, pel seu
desconeixement, i després, un cop assabentats, per la seua duresa i crueltat. Així,
l’origen d’aquesta amenaça, fins i tot s’arribà a qualificar així1, donà pas a una
etapa revolucionària dins de la història del món actual.
Es van dur a terme, com no, canvis importants quant al dia a dia de la població.
Els Estats de diferents països es coordinaren per tal de posar en comú un patró
de normes, regles i prohibicions que fossin iguals per tothom, amb l’objectiu de
fer front aquest ent biològic. Allò ens ha deixat tot un conglomerat de fets i
realitats lingüístiques: verbals, des de qualsevol missatge en Twi er2 fins
discursos molt més formals i elaborats arran l’emergència sanitària; no verbals,
com l’aparició d’objectes, ferramentes, expressions, sentiments, que tots ells
comentarem més àmpliament en els seues apartats corresponents.

2.1. Llenguatge verbal

Amb l’origen de la covid, les polèmiques sobre el seu nom es van estendre
més, en un primer moment, que la pròpia malaltia. Nombrosos periòdics i

1 Shirley Beatriz Speranza (2020: 3) apunta que la pandèmia afectà més de dos-cents vint països
sense pietat. Reconeix que és, sens dubte, l’emergència sanitària més amenaçant pel que fa a la
vida humana que ha concebut el nostre segle, i recalca la importància de valors com la
responsabilitat, tant personal com comunitària, assumint els nostres deures com a ciutadans.
Notem que aquesta visió fou adoptada també pels diferents governs a nivell mundial.
2 “Las repercusiones lingüísticas de la pandemia no quedan limitadas a un plano léxico, sino que

también puede apreciarse a nivel conversacional” apunta Carlos Amado Román (2021), que
anali a molt bé en el seu article com el desenvolupament de la pandèmia ha afavorit l’auge de
certes empreses digitals com ho és Twi er, i a través de l’anàlisi contrastiu del llenguatge dels
consumidors d’aquesta plataforma, se n’adona que la mort ha esdevingut un tabú lingüístic en
tota regla. Feien doncs ús d’eufemismes per tal d’alleugerir la realitat existent.
polítics arreu de tot el món començaren a parlar-ne de virus xinés, virus de Xina
o també virus de Wuhan. Tanmateix, per tal d’evitar estigmati acions la
Organi ació Mundial de la Salut va catalogar el patogen SARS-CoV-2 amb
l’acrònim COVID-19 (COronaVIrus + Disease ‘malaltia’ + [20]19). S’hi va insistir
també en la importància de les paraules. En no parlar de “víctimes de la covid-
19” ni de que les persones “contagien a altres” o “propaguen el virus” pel fet que
aquestes sentències no feien sinó crear més alarma social i patiment, així com
carregar d’estereotips negatius qualsevol que tinguera símptomes.
Així, la llengua rebutjava una sentències i en defenia altres. L’època del
coronavirus va estar una de les més prolífiques a la creació de nou lèxic així com
a la transformació i readaptació del vocabulari ja existent. Es van populari ar
paraules pròpies d’altres àmbits lingüístics com coronavirus (llenguatge científic)
i confinament (llenguatge jurídic), es generali aren sigles com a noms comuns:
epi (equip de protecció individual) i erte (Expediente de Regulación Temporal de
Empleo); s’acceptaren nous significats per a diferents signes lingüístics: test,
aforament; i es crearen noves paraules per definir una realitat social
desconeguda: coronacrisis, coronabulos, coronabesos, sologripista, etc.
Tania Ulloa Casaña (2022: 150) estudia en el seu article el simbolisme i la
percepció que les persones tenen del bicho, també es permeteren anomenar-lo així
alguns3, composant diferents camps associatius i classificant les paraules en
funció de factors com el cultural, el psicològic o el contextual, però també en
funció del tipus de paraula que responien i si aquesta era o no de nova creació,
així com la atenent a la seua estructura morfològica. Crida l’atenció que quant a
la primera qüestió, la majoria de la població associava el virus amb les paraules
Xina, Aplaudiments i Silenci. D’altra banda, aporta també un ampli corpus de
paraules derivades, sinònimes i antònimes lligades també amb la covid segons
les enquestes dutes a terme per la pròpia autora. Destaquem: precaució, protecció,
educació, patiment, incertesa, heroisme, imprudència, aïllament i deshabitat (paraules
derivades); internacionalisme-solidaritat, nostàlgia-malenconia, fe-esperança,
resistència-lluita (paraules sinònimes) i unió-soledat, vida-mort, desesperació-
seny (paraules antònimes).
No va faltar qui se n’eixí completament dels símils i les associacions. Dieysa
Kanyela Fossile (2021) anali a en el seu article allò que anomena las covitáforas-
19. Aquestes serien frases, expressions o simples comparacions entre dos
elements que, de per sí, no guardarien cap tipus de relació. Segons l’autora es
tractaria d’un mètode molt fructífer en un pla didàctic, atès que no sempre és fàcil
tractar de temes com la malaltia o la mort amb xiquets. Proposa diferents

3 Luis Enrique Ferro Vidal (2020: 241) Parla en el seu treball de l’ètica humana: els límits, les
fronteres que no s’esperaria que passarem com a èssers socials i comunitaris i sobre quines són
les conseqüencies de trasngredir-les a causa d’una pandèmia com la que se va viure en 2020.
exemples en llengua portuguesa que ha sentit dir a persones pel carrer, però
també en els mitjans de comunicació. Distingim, per exemple:
 O vírus é um monstro tentando te matar “El virus és un monstre
que tracta de matar-te”
 Tem alguns que acham que o coronavírus é brincadeira “ Hi ha qui
pensa que el coronavirus és una broma”
Les associacions entre vírus-monstro i coronavírus-brincadeira esdevenen
irracionals. Manllevades de tot tipus de lògica, llevat de la personal i creativa.
Aquesta és altra de les peculiaritats del llenguatge: que hi ha tants llenguatges
com persones en el món. Com deia Darío Villanueva, exdirector de la RAE: “la
lengua la hacen los hablantes”. Seguint aquest pacte, no tardà qui comença a
parlar-ne del virus com a amenaça bèl·lica. De fet, fou el discurs més triat entre
els governs europeus. Ressaltem els discursos de Pedro Sánchez, president
d’Espanya, i Emmanuel Macron, president de França, respecte a la “lluita” contra
el virus:
Pedro Sáchez a 13 març de 2020, Moncloa:
El Consejo de Ministros extraordinario adaptará un conjunto de decisiones excepcionales al
amparo de la declaración del Estado de Alarma que se va a decretar mañana. Estamos solo en la
primera fase de un combate contra el virus que libran todos los países del mundo y en particular
nuestro continente, Europa. Nos esperan [...] semanas muy duras. Dijimos que vendrían días
difíciles y tomamos medidas a la altura de esa dificultad4.
Emmanuel Macron a 16 març de 2020:
Nous sommes en guerre. J'appelle tous les acteurs politiques, économiques, sociaux,
associatifs, tous les Français à s'inscrire dans ce e union nationale qui a permis à notre pays de
surmonter tant de crises par le passé. Nous sommes en guerre et la Nation soutiendra ses enfants5.

Havia començat una lluita: una de biològica, psicològica, de resistència, però

sobretot, lingüística. L’associació, creació, mutació i recorregut de les paraules
ens avançava ja que aquest sí era un estat d’excepcionalitat on tenien cabuda la
incertesa, la preocupació i el temor. Un sol discurs parali ava països sencers.

2.2. Llenguatge No Verbal

hola

4h ps://www.lamoncloa.gob.es/presidente/intervenciones/Paginas/2020/prsp 12042020.aspx.
h ps://www.lemonde.fr/politique/article/2020/03/16/nous-sommes-en-guerre-retrou-vez-le-
5

discours-de-macron-pour-lu er-contre-le-coronavirus_ 6033314_ 823448.html.