Evolucié dels invents de Blaise Pascal... La hidraulica abans i després de Pascal: La historia de la premsa hidraulica es antiga. Tot i que la construccié de la primera premsa hidraulica correspon a Blaise Pascal, el desenvolupament de la tecnologia hidrdulica per a la seva aplicacié a la premsa sha produit al larg dels segles. Primers usos de Ja hidraulica: Els antics egipcis i babilonis ja utilitzaven sistemes hidraulics rudimentaris per al reg i altres aplicacions. A ''Antiga Gracia, s'atribueix a Arquimedes la formulacié dels principis basics de la hidrostatica. Edat Mitjana i Renaixement: A l'Edat Mitjana, la tecnologia hidraulica es va aplicar a molins d'aigua i sistemes de reg En el Renaixement, amb els avengos en fisica i enginyeria, es van intensificar els esforgos per aplicar la hidraulica en maquinaria Joseph Bram: 179 Joseph Bramah va millorar la premsa hidraulica al 1795 millorant les seves prestacions. Bramah va utilizar la premsa hidraulica per desenvolupar bombes i sistemes hidraulics més avangats Bevolucié Industrial: Durant el segle XIX, la tecnologia hidraulica va experimentar avengos significatius gracies a la Revolucié Industrial. Es van utilizar premses hidrduliques en la fabricacié de productes metallics, en la industria taxtil i en la produccié de paper. 23‘Al segle XX, la premsa hidrdulica es va consolidar com una eina essencial en la_ industria manufacturera Es van introduir nous materials i dissenys, la qual cosa va permetre la seva aplicacié en una varietat de processos industrials, des de la formacié de metalls fins a la fabricacié de productes plastics. Aplicacions modernes: En l'actualitat, les premses hidrauliques s'utilitzen en diverses industries, com |'automotriu, aeroespacial, la manufactura de plastics i la metal-tirgia. Les tecnologies modemes han permés el desenvolupament de premses hidrauliques més precises i eficients Aplicacions del principi de Pascal als nostres dies... El principi de Pascal fonamenta el funcionament de les genéricament anomenades maquines hidrauliques: el gat, el fre, 'ascensor i la grua. Si parlem de premsas, tenim la premsa hidraulica universal, la horitzontal, de columna i de bastidor. Evolucié de la “Pascalina”, la primera calculadora fins avui di: la primera calculadora es va crear el 1642 per Blaise Pascal. La “Pascalina” consistia en una série de rodes dentades integrades en un sistema mecanic, amb la qual es poden fer sumes de fins a vuit columnes. També podia realitzar restes. Calculador esglaonat de Leibniz: Leibniz va dur a terme una segona maquina calculadora el 1706 que va anomenar “calculador esglaonat" Leibniz va desenvolupar la seva maquina per realitzar de manera automatica les operacions basiques de suma, resta, i a diferencia de la “pascalina’, també podia multiplicar i dividir. 24Charles Babbage: ‘Al 1835, Charles Babbage va idear una maquina precursora dels ordinadors d'avui dia. El model final necessitava per funcionar la poténcia d'un motor a vapor, i mesurava uns deu metres d'ample per trenta de llarg Era capag de retenir en la seva "meméria" 1000 numeros de 50 digits cadascun. Avencos del segle XX. La calculadora binari: la primera calculadora va ser creada el 1939 per R. Stibitz: la Model. Stibitz es va valer de relés telefonics que funcionaven fent servir només les xifres 110. La primera calculadora la va muntar en una caixa de tabac, on va introduir relés telefonics usats i unes lampades; tot va quedar muntat en un cap de setmana: havia nascut la calculadora binaria. Calculadora mecanica “Curta” de Herzstark: EI sistema emprava controls lliscants al voltant d'un cilindre per poder ingressar _ntimeros movent-los amb un dit i aixi acumular valors. Va decidir emprar un sol mecanisme de tambor, un per sumar, un altre per restar, multiplicar i dividir. Una manivela a la part de dalt s'encarregaria de fer girar el tambor. Calculadora digital: Creada el 1966 per Texas Instruments. Era petita i portatil i utilitzava transistors i circuits integrats en lloc d'engranatges i mecanismes mecanics. Podia realitzar operacions aritmatiques basiques, com sumar, restar, multiplicar i dividir. Comptava amb una petita pantalla que mostrava els nimeros i resultats de les operacions. 25Calculadora cientifica: El primer prototip va ser llangat al 1968. Amb aquest dispositiu electronic es pot realitzar operacions matematiques avangades i funcions cientifiques. A més de les operacions basiques, Les calculadores cientifiques olen tenir tecles especifiques per a funcions trigonomeétriques, logaritmes exponencials, i funcions hiperbéliques. Altres funcions sén tecles de constants, tecles de meméria, funcions estadistiques i anotacions cientifiques. Enllacos d'interés: https:/iwww youtube. comiwatch?v=e03TCénpONc https:/www. youtube. com/watch?v=WvKbKHFRKCO https:/ww. youtube. com/watch?v=ck5XzpaqU-c https:/iwww. youtube.com/watch?v=bgrS3Jw8PGI htips:/iwww.youtube.comiwatch?v=P2rsU4wkjoc 264. Definicions i abreviatures 4.1 Paraules clau: La densitat és una propietat fisica que descriu la quantitat de massa continguda en una determinada unitat de volum d'una substancia, Es defineix matematicament com la massa dividida pel volum. fuerza total (N) raasa (im) aceleracién (W/s") Forea: La forga és l'accié que pot alterar estat de moviment 0 de repds dun objecte. Les 7 forces poden _— ser __gravitatdries, — electromagnatiques i de friccié entre altres. “2 eta MxaAa PRINCIPIO DE PASCAL La hidraulica s'ocupa de l'estudi de les propietats dels fluids, incloent-hi el flux, la pressié, la velocitat i la forga. La hidraulica també es refereix al disseny, construccid i operacié de sistemes com el control en sistemes de reg, xarxes de distribucié d'aigua potable i clavegueram entre altres. Hidrodinai La hidrodinamica estudia el moviment dels fluids (liquids i gasos) i les forces que actuen sobre ells. S'enfoca considerant = aspectes com /a velocitat, la pressié i la densitat del fluid, aixi com les forces que generen el seu moviment, com la viscositat ila turbuléncia 28Hidrostatica: La hidrostatica estudia els fluids en equilibri que no experimenten acceleracié ni moviment. Aquesta disciplina se centra en Tanalisi de les propietats dels fluids quan es troben en repés sota la influéncia de la gravetat. Svutiliza en disseny de preses i estructures hidrauliques, sistemes de canonades i dipasits entre altres. La massa és una mesura de la quantitat de matéria continguda en un objecte. Es una propietat fisica que determina la inércia i la resisténcia d'un objecte a canviar el seu estat de moviment. Es mesura tipicament en unitats com el quilogram | La pneumatica estudia 'aire comprimit com a mitja de transmissié d'energia. Es centra en el disseny i operacié de sistemes que utilizen aire comprimit, com maquinaria industrialeines pneumatiques, i el funcionament de sistemes de frenat i suspensié en vehicles, entre altres. Es mesura de la forga que s'exerceix sobre una superficie determinada. Matematicament, es defineix com la forca aplicada perpendicularment a una unitat d’area. La pressié pot ser expressada com a pascals. i atmosferes. Juga un paper crucial en Testudi de fluids, comportament de materials i disseny de sistemes. 29Pressié atmosfé Es la pressié exercida per la massa daire atmosféric sobre la superficie terrestre 0 qualsevol objecte dins de 'atmosfera terrestre. Aquesta pressié és el resultat del pes de laire que es troba sobre una area determinada a causa de la forga gravitacional de la Terra. Superficie: La superficie és extensié plana o bidimensional d'un objecte o area, definida pels limits del seu contorns. Es caracteritza per la seva extensié en dues dimensions, com a longitud i amplaria, perd no té gruix. Es fonamental en geometria, fisica, enginyeria i altres disciplines per a descriure i analitzar la forma i la grandaria d'objectes i ares. Velocitat: VELOCIDAD a vcr en ta 6 una magni ‘ vectorial que descriu el canvi de posicid FORMULA d'un objecte en un interval de temps determinat. Es defineix com el desplagament d'un objecte dividit pel temps que ha transcorregut durant aquest desplagament. vu | El volum és una mesura que descriu la quantita d'espai ocupat per un objecte tridimensional. Es una propietat fisica que es calcula multiplicant les dimensions de Vobjecte (longitud, amplaria i altura) i s'expressa en unitats ctibiques. d Tg4.2 Conceptes: Avellanat: Lavellanat és un rebaix conic que es realitza a la superficie d'un material per a permetre que el cap d'un cargol quedi a ras. de superficie, evitant aixi que sobresurti Els emigrants sén persones que abandonen el seu pais d'origen per a establir-se en un altre pais de manera permanent 0 temporal. Aquest moviment Poblacional pot ser motivat per la cerca de millors oportunitats econdmiques, educatives o laborals, 0 fugida de conflictes armats entre d'altres. Immigrants: } Els immigrants sén persones que arriben a un pais diferent del seu per a establir-se en ell de manera permanent o temporal. Es distingeix del terme "emigrant", que es refereix a la persona que abandona el seu pais d'origen per a establir-se en un altre pais, Sén aquelles que actuen entre particules ) carregades eléctricament, com a electrons i protons. Aquestes forces poden ser diatraccié 0 repulsié. Fundamentals per comprendre fenémens com l'atraccié dels t imants i la propagacid _d’ones — -, electromagnatiques com la llum. Atraccion ii 34Forces gra Descrites a la Llei de Gravitacié Universal de Newton. Sén aquelles que actuen entre dos objectes massius a causa de la seva massa i distancia relativa, i que son responsables de l'atraccid miitua entre els objectes. Sén les interaccions que actuen entre els L nucleons (protons i neutrons) dins del nucli atomic. Aquestes forces ~—s6n extremadament poderoses. i sén fonamentals per a l'estabilitat dels atoms i per a entendre fendmens com la fissié nuclear i la fusié nuclear. Flux laminar: Les particules segueixen trajectories suaus i ordenades, mantenint patrons predictibles de velocitat i direccié. El flux laminar es produeix a baixes velocitats en fluids viscosos, com a olis i liquids gruixuts. Utilitzat a quimica, farmacautica. i de — processament d'aliments. Friccié: a Forga que s'oposa al intent de moviment teat entre dues superficies en contacte. Pot manifestar-se com a friccié estatica, que impedeix nici del moviment, 0 friccié cinetica, que actua quan ja hi ha moviment. Exemples caminar, conduir vehicles i detenir objectes en moviment. Ro ren tiie 32Geometria protectors La geometria protectora es centra en el disseny i analisi d'estructures i formes que maximitzen la seguretat i la resisténcia a diferents tipus d'amenaces, com a explosions 0 terratrémols. S'aplica en camps com larquitectura i enginyeria civil. Municipi: Un municipi és una divisié administrativa local d'un territori que esta governat per un ajuntament, consell, o similar, Gestiona serveis piblics essencials, escombraries, manteniment de carrers i parcs, la gestié de serveis d'aigua i sanejament, entre altres. = Pi le poblacional a Una piramide poblacional és una representacié grafica que mostra la distribucié per edat i sexe d'una poblacié en un determinat periode de temps en ou intervals de cinc anys. Proporciona a informacié sobre el_—screixement, - ~ “ * envelliment, natalitat i mortalitat. Provinci Una provincia és una divisié administrativa i territorial dun pais o estat que generalment esta composta per un conjunt de municipis. Les seves funcions sén la gestié de serveis publics, Naplicacié de la llei, 'administracié de recursos naturals, la Planificacié urbana, entre altres.El teixit industrial es refereix a |'estructura i organitzaci6 de les diferents activitats econdmiques i productives dins d'una regi 0 pais. Es compon d'empreses, fabriques, tallers i altres unitats de produccié que interactuen entre si per a fabricar béns o proporcionar serveis. La teoria de fluids és una area de la fisica que estudia el comportament dels fluids, liquids i gasos, en repds o en moviment, per entendre les propietats i fendmens dels fluids, com la pressié, la densitat, ta viscositat, el flux, la turbuléncia, entre altres Turbulenci £ ms - Fenomen de moviments cadtics i imegulars en un fluid amb en la velocitat i direccié en diferents punts. Pot observar-se en el flux diaire al voltant d'un objecte, en corrents marins, en l'atmosfera terrestre i a I'interior de conductes i canonades. Viscosit Es la propietat quella “fuidesa" d'un fluid. Com més gran és la viscositat, més dificil és per al fluid fluir, Esta influenciada per factors com la temperatura i la composicié quimica del fluid. Es una propietat important en diversos camps, com Tenginyeria de fluids, la industria alimentaria, la medicina i la geofisica.4,3 Eines: Avellanador: Un avellanador és una eina utilitzada per a crear un avallanat en un material, generalment en fusta o metall. La seva forma és cénica i assegura una connexié més sdlida i un acabat més estatic. Abragador: Una abragadora és utilitzat per a subjectar un element de manera ferma i segura. Poden ser de metall, plastic o cautxt, i solen constar d'una part que s‘ajusta al voltant dels objectes a unir i un mecanisme de fixacié que s'estreny per a assegurar la subjeccié. Allarg elactric: Una allarg elactric és un cable allargat que stutiitza per a estendre la longitud d'un endoll eléctric a una presa de corrent, permetent aixi que els dispositius electrics es connectin a una major distancia de la font d'alimentacié, Broca: Una broca és una eina tallant utilitzada per a perforar forats en materials com a fusta, metall, plastic, etc. Generalment, les broques tenen forma cilindrica amb una punta esmolada en un extrem i un plangé en altre extrem que s'insereix en una maquina perforadora com ara un trepant 35Calador Eina eléctrica utilitzada per a tallar formes corbes i rectes en materials com a fusta, metall, plastic i altres. Funciona mitjangant una fulla de serra intercanviable que es mou cap amunt i cap avall rapidament, accionada per un motor electric. Cargol de bani Dissenyat per a subjectar fermament peces de treball durant operacions de tall, perforacié, llimat 0 acoblament. Consisteix en una estructura metallica amb una mandibula fixa i una altra mébil que s'ajusta mitjangant un cargol roscat. Cinta de mesurar: Instrument de mesura flexible i prim, generalment fabricat amb material com a metall, plastic o tela, que sutiitza per a mesurar longituds, distances o dimensions. Es comunament utilitzada en camps com la construccié, Ia fusteria, la costura, i altres on es requereix precisié en les mesures lineals. Clau fixa: Una clau fixa, també coneguda com a clau de boca fixa, és una eina manual utiltzada per a estrényer o afluixar Tosques i pers. Es compon d'un cap amb una obertura en forma de boca que s‘ajusta a una determinada mesura de rosques © perns, i un manec que proporciona la palanca necessaria per a aplicar forga. 36Espatula de carrosser: Consisteix en una fulla de metall flexible muntada en un manec de plastic o fusta, L'espatula s'utilitza per a aplicar i allisar massilles. S'utilitza en treballs d’obra i carrosseria d’automobils. Mandémetre: Dispositiu per a mesurar la pressié d'un fluid en un sistema tancat o en un punt especific d'un sistema, Utilitzat a indutries com [a industria quimica, petrolera, o pera controlar la pressié en diferents processos i sistemes. El mascle de roscar serveix per a fer rosques des de cero. Té una forma cénica © cilindrica amb estries en la seva superficie que coincideixen amb el tipus de rosca que es desilja crear. En girar el mascle en el forat 0 canonada, les estries tallen el metall per a formar la rosca desitjada Sargent: Eina manual per a subjectar temporaiment materials. Consisteix en dues mordasses, generalment de metall, muntades en un cos amb un manec roscat que permet ajustar la distancia entre les mordasses per a adaptar-se al gruix del material.Serra: Una serra és una eina manual o electrica que slutiitza per a tallar materials sdlids, com a fusta, metall, plastic o altres materials. Consisteix en una fulla dentada que es mou cap endavant i cap enrere a través del material que s‘esta tallant, generant aixi el tall Taula d feina: Superficie de treball utilitzada en diversos entorns, com a tallers, cuines comercials, llocs diartesania, entre altres, Sol ser una taula resistent i funcional, dissenyada per a suportar el pes dieines, utensilis 0 materials utilitzats_ durant —_activitats laborals. Tornavis Eina manual dissenyada per a estrényer 0 / afluixar cargols mitjangant l'aplicacié de | forga rotativa. Consisteix en un manec llarg | que proporciona la palanca necessaria per a girar i una punta en forma de ranura, creu o estrella. Trepant: Un trepant és una eina eléctrica o manual utilitzada per a perforar forats en diversos materials, com a fusta, metall, plastic, formigé i altres. Consisteix en un motor elactric que fa girar una broca a alta velocitat per a tallar i remoure material. 384.4 Materials: Cola especial PVC: Mescla de solvents (tetrahidrofurano (THF), acetona i met etil cetona (MEK), i resines, que sén polimers com el policlorur de vinil (PVC), polietilé (PE) © polipropilé (PP). Aquests ingredients formen un adhesiu quimic quan s'evapora el solvent. Un colze de PVC és un tipus d'accessori utiitzat en sistemes de canonades de PVC (policiorur de vinil) per a canviar la direccié del flux de fluids en una_ instal-lacié doméstica, sistemes de reg, sistemes de drenatge, entre altres, Poden tenir 90° o 45° i s6n molt resistents a la corrosié. Collari: Un collari de fontaneria és un accessori utilitzat en sistemes de canonades per a proporcionar una connexié hermética entre dos tubs 0 conductes mitjangant cargols 0 abragadores. La seva funcié principal és segellar la uni entre els tubs i prevenir fuites d'aigua. Femelles: Una femella és un element de fixacid | utiltzat per a assegurar dues o més peces ue mecaniques juntes mitjangant 'aplicacié de pressié. Consisteix en una pega amb un ay orifici roscat en el seu interior que s'ajusta a un pem o cargol amb rosca corresponent. 7 39Masi Utilitzat per a emplenar i segellar petites imperfeccions en superficies com a parets, sostres, finestres i portes. Sol estar compost d'una mescla dingredients com a guix, ciment o latex. Netejador PVC: Producte quimic per a netejar accessoris de PVC (policlorur de vinil) abans d'aplicar adhesius. Estan formulats especificament per a eliminar la bruticia, el greix i altres residus de la superficie del PVC, permetent una millor adhesié i segellament. Potes adhesives Elements utilitzats en la industria de la fabricacié de mobles i altres productes per a proporcionar suport i estabilitat. Estan fetes de materials com a plastic, goma o feltre, i tenen una superficie inferior recoberta amb un adhesiu fort i durador. Reduccié Ilauté Utilizat en sistemes de plomeria i lampisteria per a connectar canonades de diferents grandaries. Aquesta reduccié esta feta de llauté, un aliatge de coure i zinc coneguda per la seva resistencia a la corrosié i la seva mal-leabiltat.Reduccié de PVC: Component utilitzat en sistemes de canonades per a connectar dos tubs de diferent diametre, permetent la transici6 entre ells de manera gradual, mantenint un adequat equilibri entre la pressié i el cabal. Rodé PVC: Tipus de tub fabricat amb policlorur de vinil (PVC) que té una seccié transversal circular cilindrica. Aquests tubs sén utilitzats en aplicacions de lampisteria, sistemes de drenatge, ventilaci6, sistemes dirrigacié, entre altres usos. ‘Tauler de fusta: Pega plana i rectangular fabricada a partir de fusta natural o materials compostos de fusta. Poden ser de contraxapat, aglomerat, MDF (tauler de fibra de densitat mitjana), OSB (tauler d'encenalls orientats) i fusta massissa Tub pol PE): Tipus de canonada fabricada a partir d'un polimer termoplastic. Sén utilitzats en sistemes d'aigua potable, de reg, lampisteria 0 clavegueram. El polietilé és conegut per ser flexible, resistent a la corrosié, de baix cost i facil dinstal-lar. oo‘Tub Pvc Tipus de canonada a partir de policlorur de vinil (PVC), un material plastic resistent S'utilitzen en lampisteria, drenatge, reg, conductes eléctrics 0 clavegueram. El PVC és conegut per ser lleuger, resistent a la corrosi6, de baix cost i facil d'nstal-lar. Tipus de canonada fabricada a partir de policlorur de vinil (PVC) transparent, un material plastic que permet la visualitzacié del fluid a través dell. Sén utilitzats en aplicacions on es requereix la capacitat d'observar el flux de liquids o gasos. Varilles roscades: » Es un tipus de barra metallica que té rosques helicoidals continues al llarg de la seva longitud. Aquestes rosques permeten que la vareta s'uneixi de manera segura a altres components roscats, com a rosques, Volander: a perns o plaques. Component de manera plana i circular, generalment fabricat en metall, plastic 0 cautxt, que es colloca entre una rosca i una superficie de suport per a distribuir la carrega de manera uniforme i evitar el © O . desgast o mal en la superficie, 42Torn: Un tom és una maquina eina utilitzada en la industria per a donar forma a peces de treball de metall, fusta o altres materials mitjangant el tall rotatiu. Consisteix en un eix horitzontal on se subjecta la pega que gira, mentre una eina de tall curta el material per a donar-li forma. S'utilitza en operacions com a tornejat, trepat, roscat i mandrinatge. Es un dispositiu que subjecta les eines de = tall, permetent el seu muntatge en la | maquina per a realizar operacions de mecanitzat com a tornejat, roscat i trepat. EI carro porta eines d'un torn és una part mobil que sosté i desplaca les eines de tall sobre la pega de treball, permetent realizar operacions de mecanitzat com a tornejat, mandrinatge i roscat de manera precisa i controlada. Caixa Norton: —__ La caixa Norton d'un torn és un dispositiu utilizat_per a controlar la velocitat de rotacié de la claveguera i canviar les velocitats d'avang per a diferents operacions de mecanitzat, com a tornejat, roscat i mandrinatge, proporcionant flexibilitat i precisis en el procés de fabricacié. 43Bancada: La bancada d'un torn és l'estructura principal sobre la qual es munten i desplacen els components mabils de la maquina, com el carro. porta. eines i el _contrapunt, proporcionant estabilitat i rigidesa durant les operacions de mecanitzat. Plat: El plat d'un torn és un dispositiu muntat en la claveguera que subjecta la peca de treball durant les operacions de mecanitzat, permetent la seva rotacid i subjeccié segura per a realitzar torejat, fresat i altres operacions de conformat de materials. Contrapunt: El contrapunt d'un torn és un dispositiu mobil muntat en la bancada que suporta i estabilitza la part posterior de la pega de treball, permetent un mecanitzat precis i segur en evitar la flexid durant les operacions de tornejat i mandrinatge. — El “husillo” d'un torn és un eix principal que sosté i fa girar la peca de treball o el plat, permetent el mecanitzat mitjangant lus dieines de tall per a realizar operacions com a tornejat, trepat i roscat.4.6 Abreviatures: A: Acceleracié Cm: Centimetre. EMT: Escola Municipal del Treball. ESO; Ensenyament Secundari Obligatori E: Forga Ha: Hectarea. INE: Institut Nacional d’Estadistica Kmz2: Kilometre quadrat. M: Massa MEK: acetona i metiletilcetona Milimetre. PE: Polietilé. PP: Polipropilé. PVC: Policlorur de vinil THF: Tetrahidrurfurano. MDF: Medium Density Fiberboard/Tauler de Fibra de Densitat Mitjana. OSB: Oriented Strand Board/ en anglés, Tauler d'Encenalls Orientats. 45