GENÈTICA MENDELIANA

Exercics de repàs
2n de Batxillerat

n = nombre de cromosomes diferents (tipus). Els

Primera llei de Mendel. Llei de la uniformitat individus diploides són 2n (totes les cèl·lules
menys les cèl·lules sexuals o gàmetes.

1. Representa l'encreuament del primer experiment de Mendel per als caràcters color de la
llavor (Groc>Verd) i color de la flor (Lila>Blanca) indicant el genotip de cada individu.
Després respon a les preguntes.

El primer experiment va ser entre homozigots El primer experiment va ser entre homozigots
grocs GG i gg. liles LL i ll.

L'homozigot G produeix gàmetes G i L'homozigot L produeix gàmetes L i

l'homozigot g produeix gàmetes g. Això farà
que la seva dependència sigui Gg i que sigui
100% fenotípicament groc (caràcter que
s'expressa). Genèticament seran
heterozigots.
l'homozigot l produeix gàmetes l. Això farà
que la seva dependència sigui Ll i que sigui
100% fenotípicament lila (caràcter que
s'expressa). Genèticament seran
heterozigots.

La segona generació és Gg i pot tenir un 50% La segona generació és Ll i pot tenir un 50%
de probabilitats de fer G i un 50% de de probabilitats de fer L i un 50% de
probabilitats de fer g. probabilitats de fer l.

a) Com són els individus de la generació parental? Indica'n el fenotip i el genotip.

Els individus de generació parental seran homozigots. On van tenir un fenotip groc/lila,
mentre que genotípicament eren homozigots, ja que tenien un gàmeta G/L i un gàmeta
g/l.

b) Com són sempre els individus de la primera generació filial? Indica'n el fenotip i el genotip.
Els individus de la primera generació filial seran homozigots, ja que seran idèntics a
la generació parental. És a dir, tindran un fenotip groc/lila, mentre que
genotípicament seran homozigots.

c) Podem saber, a partir del fenotip de la descendència quina és la forma dominat del gen i
quina la recessiva? Com?
Ho podem saber per quin caràcter es pot observar. Si veiem que el color és groc o
lila, el gen és dominant, mentre que si el color és verd o blanc el gen serà recessiu.
És a dir, depenent del color de la generació paternal i les generacions filials, podrem
saber quin color és el dominat i el recessiu

d) Redacta el contingut de la primera llei de Mendel

1 de 1
 Aquesta llei explica que si es creuen dues races pures, és a dir, que tinguin dos
al·lels dominants (A) o bé, dos al·lels recessius (a) per a un determinat caràcter,
s'obtindran fills/es iguals entre si en termes fenotípics o genotípics.

2. En el gen de l'alçada de les plantes, l'al·lel que determina un fenotip alt (T) és dominant sobre
el fenotip baix (t). Quin és el fenotip de la F1? Què pots dir sobre el genotip?
El fenotip de la primera generació filial és el fenotip alt (T), ja que seràn iguals que la
generació paternal. El genotip, serà Tt, ja que tindrà una barreja entre els 2 fenotips i a
la següent generació hi ha unes probabilitats del 50% de ser fenotip t.

Segona llei de Mendel. Llei de la segregació

3. Reprodueix l'encreuament entre individus de la F1 resultants del primer experiment de

Mendel per al caràcter color de la flor, indicant el genotip de cada individu.

Gg + Gg Ll + Ll
LL, LL, Ll, ll
GG, GG, Gg, gg

Tres plantes tindran el color groc, a causa de tenir l'al·lel G i 1 tindrà el color verd a
causa de tenir l'al·lel g. Passarà al mateix amb les plantes de color lila, 3 tindran el
color lila i 1 tindrà el color blanc. Tot i això, hi haurà 1 planta que té un al·lel dominant i
un al·lel recessiu, que pot provocar que les generacions futures siguin d'un color
diferent.

a) Un quadre de Punnet ens ajuda a interpretar les freqüències genotípiques d'un encreuament
a partir dels al·lels parentals possibles i el seu encreuament a l'atzar
Omple el quadre i calcula la freqüència dels genotips i fenotips resultants de l’encreuament de
la F1.

L l Genotips: Fenotips

LL 1 Lila: 3
L LL Ll

Ll 2
l Ll ll
1
b) Mendel, per al tret "forma de la beina", en la F2Llva obtenir 882 plantes amb Blanca
la beina inflada i
299 amb la beina contreta.
2 de 1
Calcula el percentatge de cadascun dels fenotips.

25%

Coincideix amb els percentatges esperats?

Si

c) D’aquest experiment, Mendel va deduir que la informació biològica per cada caràcter es
trobava per duplicat. Explica perquè els resultats del 2n experiment van portar Mendl a aquesta
conclusió?
Van portar a aquesta conclusió, ja que aquesta generació es podran observar els colors
de l´individu recessiu de la primera generació.

d) Redacta el contingut de la 2a llei de Mendel.

Aquesta defensa que la unió de dos individus de la primera generació (Aa) donarà lloc a
una segona generació filial. En aquesta, es recupera el fenotip de l'individu recessiu (aa)
de la primera generació.

Fes els exercicis:

1) En el gen de l'alçada de les plantes, l'al·lel que determina un fenotip alt (T) és dominant sobre
el fenotip baix (t). Una planta que s'ha obtingut del creuament d'una línia pura de plantes altes
i una línia pura de plantes baixes és creuada amb una planta baixa. Quin és el fenotip de la F1?
Què pots dir sobre el genotip?
Tt. El genotip és que es té l´al·lel de la planta baixa, però no es mostrarà fins a la F2.
2)Si la descendència de la F1 de l'exercici anterior es creua amb una planta de la línia pura de
plantes altes, què pots dir dels genotips resultants? Quines serien les proporcions? Utilitza un
quadre de Punnet.
Tt, tindria una proporció de 24%
3) En el gen del color dels ulls, els colors foscos dominen sobre el colors clars. Un home amb ulls
foscos té descendència amb una dona d'ulls clars. Tenen dos fills, un nen amb ulls foscos, i una
nena amb ulls clars. Determina els genotips de tots ells.
Ff, ff. Els genotips seran que el nen podrà tenir un fill amb colors clars i la nena possiblament no.
4) Un home d'ulls foscos té quatre fills amb una dona d'ulls clars. Dos amb ulls foscos i dos amb
ulls clars. Quins són els seus genotips? Ff, Ff, ff, ff. Els genotips seràn que hi ha la prescència d´un recessiu en 2 fills i que pod
tenir fills amb ulls clars.
5) Tenir clotet de la galta és un fenotip que es correspon amb l'al·lel dominant del gen que
regeix aquest caràcter. Un home amb clotet (la mare del qual no tenia clotet) té fills amb una
dona que no té clotet. Quina és la probabilitat de que tinguin un fill amb clotet.
De 50%, ja que la dona pot tenir el genotip de clotet i que no es mostrin en els fills.
Això es mostrarà en la següent generació 3 de 1
6) Un tipus d'anèmia és deguda a un desordre genètic causat per un al·lel recessiu. Una parella
vol tenir fills i vol saber la probabilitat de que el fill pateixi la malaltia. Determina la probabilitat
en els dos casos següents:
a) cap dels dos pateix la malaltia, però cadascú d'ells és portador de l'ale·l causant de la
malaltia. 50%
b) l'home té la malaltia, però la dona no la té (i a la família de la dona no hi ha hagut casos).50%

Encreuament prova
Tenint en compte la relació de dominància entre els diferents al·lels d'un determinat caràcter:

a) Quan un individu presenta un fenotip recessiu, podem conèixer el seu genotip? Per què?
Si, ja que sabem que el genotip serà Aa, aa o AA depenent del fenotip. En aquest cas, aa.
b) I si presenta el fenotip dominant? Per què?
Sí, ja que sabem que el genotip serà Aa o AA. Depenent de si els seus
familiars tenen la malaltia o no.

L'encreuament prova és una tècnica que ens permet conèixer el

genotip d'un individu amb fenotip dominant.
Consisteix en encreuar l'individu incògnita amb un individu de
fenotip recessiu.

Comprova quins resultats obtindríem en un encreuament prova per cada possibilitat, és a dir, si
l'individu problema és heterozigot (Aa) o homozigot (AA). Fes els encreuaments per cada cas i
indica la freqüència esperada pels deiferents genotips o fenotips de la F1. Utilitza un quadre de
Punnet.

1. Encreuament prova per individu homozigot 2. Encreuament prova per individu heterozigot

AA - AA AA - Aa
AA, AA, AA, AA AA, Aa, AA, Aa
AA - aa Aa - Aa
Aa, Aa, Aa, Aa AA, Aa, Aa, aa

Genotips Fenotips Genotips Fenotips

AA = 4 A=8 AA = 3 A=7
Aa = 4 Aa = 3 a =1
aa = 1

Per un individu AA, podem tenir algun
descendent que presenti el fenotip recessiu
en fer l'encreuament prova? Perquè?
Si. Perquè en creuar-se amb un
aa, fa que hi haigui un fenotip
recessiu.
Per un individu Aa, podem tenir algun
descendent que presenti el fenotip recessiu
en fer l'encreuament prova? Perquè?
Si. Perquè podem extreure un
individu aa, en un
encreuament entre Aa i Aa. 4 de 1
7. Volem conèixer el genotip d'una pesolera amb beines verdes, i sabem que el factor hereditari
(al·lel) verd és dominant sobre el groc.

a) Obtenim un descendent amb beines verdes. Podem assegurar que la pesolera incògnita
és homozigòtica, és a dir, una línia pura pel caràcter color de la beina?

No, ja que podem obtenir descendents heterozigòts.

b) El segon descendent ´te les beines grogues. Quina conclusió en traiem? Podem
assegurar en aquest cas quin és el genotip de la planta incògnita?
Que els descendents eren heterozigòts i ha predominat l´al·lel
recessiu. Si és un genotip Aa.

8. L'albinisme és l'absència de pigmentació a la pell, cabells, pèls i ulls. El podem observar en

molts animals i està determinat per un al·lel (factor hereditari en la terminologia de Mendel)
recessiu.
Analitza les següents situacions i indica en els dos casos el genotip i fenotip de la descendència i
quin percentatge de la descendència no albina serà portadora del factor de l'albinisme.

a) Encreuament entre un individu no albí i portador del factor de l'albinisme un de no albí i

no portador.

AA - Aa En aquest cas, podem observar que hi haurà 2

individus no albins i 2 individus portadors. Això fa
AA, Aa, AA, Aa que els 2 individus portadors si es creuen, tinguin
un 25% de probabilitats de tenir un fill albí

b) Encreuament entre dos individus no albins, però tots dos portadors del factor de
l'albinisme.
En aquest cas, podem observar que 1 individu no
Aa - Aa albi, 2 individus portadors i 1 individu albí. Això fa
entendre que hi haigui un 25% de probabilitats de
AA, Aa, Aa, aa tenir un fill albí.

Tercera llei de Mendel. Llei de la independència

Els experiments de Mendel van continuar, ara amb la intenció de saber si l'herència de dos trets
diferents era independent o si, al contrari, els trets es transmetien de manera conjunta.

Per exemple, si el factor hereditari que determina el color de les flors es transmet
juntament amb el que determina l'alçada.

5 de 1
Mendel va repetir els encreuaments fets anteriorment, però en aquesta ocasió analitzant
l'herència de dos caràcters:
Tija alta > Tija baixa (T>t)
Flors porpres > Flors blaques (P>p)
1. Encreuament parental. Representa l'encreuament per una planta de Tija baixa i
flors porpra amb una de tija alta i flors blanques.
Primer identifica quins al·lels poden tenir els gàmetes de cada planta i després fes un
quadre de Punnet per obtenir les combinacions possibles.

Pt - Tp

PT, Pp, Tt, tp

2. Encreuament entre F1.

Propocions fenotípiques
T obtingudes en
P t p l’encreuament de la F1

P PP Pt - Dos trets dominants

PT P
15%

T PT TT Tt Tp - 1r dominant, 2n recessiu:

Tt 15%
t Pt tt tp
- 1r recessiu, 2n dominant:

p Pp Tp pt pp 15%
- Dos trets recessius:
15%

A quina deducció va arribar Mendel després observar repetidament la mateixa proporció

en les plantes de la F2:

Que tot i haver 2 al·lels diferents, les combinacions entre cada tenien el mateix
resultat.

Per tant, com creus que els al·lels (factors mendelians) es reparteixen en els gàmetes, a
l'atzar o relacionats entre ells?

Estan relacionats entre ells, ja que passen de generació a generació.

6 de 1
Exemple: Encreuem dues pesoleres de genotip conegut per els trets "posició de les flors"
(A>a) (Axial>terminal) i "color de les flors" (P>p) (porpra>blanc)
aaPp x AaPP

Fes el quadre de Punnet i contesta a les següents preguntes:

Quina proporció de fenotips esperem per a la posició de les flors? 95% amb color porpra i aixal i un
15% amb color blanc i terminal
Quina proporció de fenotips esperem per a al color de les flors?
Quines proporcions de fenotips esperem per les diferents combinacions de trets?45% AaPP, 15% AaPp i 15% aaPP
Si en els encreuements hem obtingut 112 individus, quants individus de cada combinació
de fenotips esperaries obtenir?
Esperaria obtenir 90 individus AaPP, 10 AaPp i 12 aaPP
Exercicis:
9) Un homes amb clotet i ulls foscos (el pare del qual tenia els ulls clars i no tenia clotet) té fills amb una dona que té
clotet i ulls foscos (el pare de la qual té els ulls clars i no té clotet). Quina és la probabilitat de que el primer fill tingui els
ulls clars i no tingui clotet (assumeix que el clotet i el color fosc són dominants).
Un 25 %
10) Una dona d'ulls clars sense clotet té fills amb un home d'ulls foscos i amb clotet (la mare del qual té ulls clars i no té
clotet). Quina és la probabilitat de que el seu primer fill tingui ulls clars i clotet?
Un 25%
11) Un home amb ulls clars i clotet (la mare del qual té ulls clars i no té clotet) té descendència amb una dona d'ulls
clars i sense clotet. Quina és la probabilitat de que el seu primer fill tingui els ulls clars i no tingui clotet?
25%
12) S'ha fet un creuament entre mosques AAbb i mosques aaBB. Fes el quadre de Punnet per la F2. Quina proporció de
fenotips AB, Ab, aB i ab ens esperaríem per a la F2?
50% AB, Ab 0%, aB 50%, ab 0%
13) En les plantes de sèsam, les flors poden estar a la punta (P) o al llarg de la branca (p) i les fulles poden ser normals
(L) o estar dividides (l). Determina els genotips de les plantes que donen lloc a les següents proporcions fenotípiques a
la descendència:

a) 318 punta, normal, 98 punta, dividida PL - Pd

b) 323 llarg, normal, 106 llarg, dividida. pL - pl
c) 401 punta, normal PL
d) 150 punta, normal, 147 punta, dividida, 51 llarg, normal, 48 llarg, dividida PL, Pl, pL, pl
e) 223 punta, normal, 72 punta, dividida, 76 llarg, normal, 27 llarg, dividida. PL, Pl, pL, pl

7 de 1