Professional Documents
Culture Documents
Teoria Dièresi
Teoria Dièresi
Teoria Dièresi
(1) Damunt la U de –GÜE- -GÜI- -QÜE- -QÜI- per indicar que aquesta U s’ha
(2) Hem d’indicar gràficament ( accent o dièresi) si en una paraula hi ha HIAT. Si es pot, es fa
amb l’accent i, si no, amb la dièresi.
La dièresi, en aquest cas, serveix per a indicar que no hi ha diftong, és a dir que hi ha
HIAT (tipus 3), sempre que no puguem acentuar; sempre comprovarem primer si es
pot accentuar, segons les normes, i si no es pot, aleshores posarem la dièresi.
La dièresi no coincideix sempre amb vocals tòniques; com es tracta d’assenyalar que
no hi ha diftong, potser que siga una síl.laba àtona:
Exemple
ca, preval la del primer cas: argüir, jo argüia, argüiré, argüint, argüiria.
VOCAL +
-ITAT heroïcitat -IBLE traduïble
-IMENT agraïment
-IDAL helicoïdal -ITZAR homogeneïtzar
ESTALVI DE LA DIÈRESI
2) No posem dièresi en la I /u darrere dels prefixos: a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-,
extra-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-, etc
Intrauterí , contraindicació
3) No posem dièresi en els acabaments: -isme, -ismes, -iste, -ista, -istes ( EXCEPTE :
LLUÏSME I PROÏSME)