COMPETÈNCIA PERFECTA.

Una competència perfecta implica que cap dels agents pot influir en el preu de el bé o servei, és a dir,
tant els venedors com compradors són preu-acceptants. Mercat en què hi ha una gran quantitat de
productors d'una mercaderia molt homogènia.

1. Grau de concentració: Grau de concentració molt baix. La llibertat d’entrada fa què moltes
empreses entrin en el mercat.

2. Influència Sobre el Preu: Les empreses tenen una influencia sobre el preu molt baixa. Com
que les empreses són més petites cap d’elles no pot influir significativament en els preus,
que s’estableixen segons el lliure funcionament de l’oferta i la demanda.

3. Diferenciació: Diferenciació baixa. No hi ha diferències en la qualitat, el disseny o les

prestacions dels productes de les diferents empreses. La marca o la garantia del fabricant no
son rellevants. No hi ha fidelitat a una marca i és senzill per un nou productor aconseguir
ràpidament una petita quota de mercat.

4. Transparència de preus: Transparència de preus elevada. Tan venedors com compradors

tenen tota l’informació sobre els preus els quals venen els productes. Qui fixi un preu de
venda massa alt s’arrisca a no vendre.

5. Forta competència. Com que el producte no esta diferenciat es fácil entrar en el mercat i
aconseguir una cuota, pero també és fàcil perdre-la. Publicitat no és efectiva ja que en
aquest tipus de mercat ni la marca ni la garantia són importants, les empreses competeixen
en preu i tracten de reduir costos.

6. Barreres d’entrada i sortida baixes. No hi ha restriccions legals per exercir l’activitat i les
accions en béns de producció (màquines, ordinadors, terrenys, locals) són petites( barreres
d’entrada). Igualment també són petits els costos d’abandonar o reconduir l’activitat (
barreres de sortida

Evolució de mercat de competència perfecta

1. Creixement: Els venedors obtenen beneficis superiors als normals

2. Saturació: Amb l’entrada de nous venedorss d’un producte no diferenciat es crea un excés
d’oferta, i es tenen que baixar preus, els beneficis es redueixen

3. Estancament: A causa de l’excés d’oferta desapareixen els beneficis extraordinaris, i moltes

empreses abandonen el mercat, les altres adapten els seus processos o busquen noves
fórmules per seguir al mercat, els preus tornen a baixar.

4. Estabilització: De nou moltes empreses abandonen el mercat i les restants recuperen clients i
beneficis.
MERCAT OLIGOPOLI.

1. Poques empreses es reparteixen la quota del mercat, per això la política comercial que
adopti una d’aquestes empreses influirà significativament en les decisions de les altres. Grau
de concentració molt elevat ja que hi ha poques empreses.
2. Mercat homogeni ja que els productes d’aquesta mena de mercat no tan sols satisfan la
mateixa necessitat, sinó que a més a més son intercambiables entre si ( productes
substitutius perfectes ).
3. Fortes inversions de capital ( barreres d’entrada ). La producció de béns i serveis requereixen
inversions tecnològiques que només estan a l’abast de les grans empreses.
4. Tenen poder d’influir sobre el preu del mercat.
5. No hi ha transparència d’informació

Exemples: Pepsi i Coca-Cola són els únics mercats que posseeixen el mercat del refresc a la majoria
de països.

Amb col·lusió o sense col·lusió.

1. Funcionament sense col·lusió (competint, sense acords entre empreses)

- Anticipació: Sempre intentant aplicar estratègies comercials millors que la competència per
avançar-se.
- Guerra de preus: Tendencia a disminuir el preu per millorar l’oferta de la competència.
- Lideratge de preus: Les empreses imiten les estratègies de l’empresa líder.

2. Funcionament amb col·lusió (pactant acords entre empreses per aconseguir un monopoli
amagat, cosa que la llei ho prohibeix).
- Aquest acords poden ser amb el preu, la quantitat de producció o d’oferta o la zona
geogràfica, és a dir, repartir-se el mercat.
- Quan es funciona amb col·lusió té lloc un càrtel, empreses que arriben a un acord per
disminuir o eliminar la competència del mercat conservant la seva independència.
MONOPOLI.

1. És un mercat on hi ha una única empresa productora d'un determinat bé o servei, i hi ha un

gran nombre de demandants o compradors. L'empresa monopolista fixarà el preu de venda
del producte que li permeti maximitzar els seus beneficis.

2. Una empresa monopolista sap que no enfronta competidors pel que pot influir directament
el preu i quantitat de mercat. Es diu llavors que el monopolista té poder de mercat. El poder
del monopoli té un límit, aquest és la demanda.

3. Una empresa és un monopoli si és l'única proveïdora d'un producte homogeni per al qual no
hi ha substitutius i té molts compradors. Son empreses que normalment van molt avançades
tecnològicament parlant.

4. No hi ha transparència informativa.

5. El monopolista no té competència propera, ja que hi ha barreres a l'entrada d'altres

productors de el mateix producte. La competència és imperfecta, els clients o consumidors
estan obligats a triar una única opció.

6. El monopoli es caracteritza per l'existència de barreres d'entrada a la indústria, les quals

poden sorgir per diverses raons:
- Barreres legals, patents i llicències. En aquests casos es parla d'un monopoli legal.
- Les economies d'escala mantenen fora a la competència, a causa que els costos per
unitat d'un nou entrant a la indústria són molt més elevats que els del monopolista
establert.
- El control d'un recurs essencial pot impedir que els competidors ingressin al mercat.

Monopoli natural: És la situació particular del mercat on una empresa pot produir el producte total
que el mercat necessita i assumeix aquesta posició per l'aprofitament de les economies d'escala que
li permet produir amb baixos costos.

Monopoli artificial: Aquest tipus de monopoli es caracteritza perquè les seves barreres són
atorgades per les regulacions o privilegis concedits pel govern, això fa que, sigui l'única en el mercat.

Monopoli pur: Aquest és el cas, on exclusivament hi ha una sola empresa oferint els béns i serveis en
el mercat. (Mono indica un).

Monopoli comercial: Es dóna quan una empresa s'encarrega i posseeix tot el comerç d'una zona
geogràfica.

Monopoli discriminador de preus: En aquest tipus de monopoli s'ofereix un preu diferent als
consumidors, en funció de determinades característiques. Per exemple, quan al cinema hi ha tarifes
diferents per a estudiants i per a no estudiants.
COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA.

1. Moltes empreses: Hi ha moltes empreses, molta competència per a cada una.

2. Els productes que s'ofereixen no són homogenis. És a dir, hi ha diferenciació en els

productes. Aquesta diferenciació pot donar-se en aspectes com la qualitat, el servei
postvenda o la ubicació.

3. Llibertat d’entrada i sortida: Qualsevol empresa pot entrar a vendre al mercat.

4. A la competència monopolística també hi ha diferències en els preus. La diferenciació del

producte els dóna a les empreses una certa llibertat per pujar o baixar els preus, més que en
un mercat perfectament competitiu.

FUNCIONAMENT DEL MERCAT.

1. A través del la publicitat, les empreses diferencien els seus productes dels altres, perquè el
consumidor pagui mes.
2. Un cop ja tenen captada l’atencio de la demanda, s’hi adapten i intenten seguir captant més
atenció amb publicitat.
3. Poc a poc es van modificant diferentes característiques del producte com pot ser el preu.
4. La publicitat d’aquest mercat es diferent a la de la competencia perfecta, es creativa i
trencadora, ja que ha de captar la fidelitat del client.
5. Hi han empreses que es poden permetre el luxe de no fer publicitat, ja que primer de tot es
diferencien del seu sector gràcies a la seva habilitat i segon gràcies a la seva localització, com
per exemple el metro o un dentista.

Diferenciació del producte (barrera d’entrada)

Els productes satisfan la mateixa necessitat, però no son substituts perfectes els uns dels altres.

La diferenciació de producte es dona quan un producte no és homogeni i té alguna característica que

el distingeix dels altres.

ALTRES CONCEPTES :
1. Lleis Antimonopolis ⇒ Aquestes lleis van ser creades per fomentar la competència de
mercat. Prohibeixen els acords que fomenten la monopolització, la fusió anticompetitiva i els
acords de "tie-in"; i en algunes circumstàncies, la discriminació de preus en la venda de
productes.

2. Guerra de Preus ⇒ La guerra de preus és la situació en què companyies rivals s'estableixen

preus significativament inferiors als que generalment es cobren en la indústria per un cert
període de temps.